migrós / mingrós (abs. Dicort), -osa adj : lanhós, -osa ; ansiós, -osa.

« mijòl »  : v. mujòl / mojòl.

mijorada nf, cf Ubaud Dicort : « mijorée, bégueule, v. micoqueta » (v. TdF)

mil adj num, cf Ubaud Dicort : « mille » TdF jos ‘milo 1’

An mil, cf Ubaud Dicort.

mila 1 adj num inv e nm / mil (v. çai sus) (los 2, Alibert) : dètz còps cent (1000)

Mila dos cents (v. cent)

Dos mila cent, cf Ubaud Dicort.

Mai de mila, plus de mille. (v. TdF ‘milo 1’)

mila 2 (f.) (Alibert) [veire milla nf, cf Ubaud Dicort] : mila roman [1482 m.]. (# mile)

mila dieus [miladieus] ! (interj.) : renèc.

mila flòris [milaflòris / milaflors, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : bòla de nèu (Viburnum Opulus), « rose de Gueldre, obier, arbrisseau » (v. TdF jos ‘milo-flour’)

mila fuèlhas [milafuèlhas 1] nm/nf ? , cf Ubaud Dicort (plt.) : (Achillea millefolium)

milafuèlhas 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (pâtiss.) millefeuilles » (Rapin)

milan nm, cf Ubaud Dicort : « milan, oiseau de proie, v. gòira, miaula ; bondrée, v. gòira rossa » (v. TdF)

milan negre nm, cf Ubaud Dicort : « milan noir, v. gòira » (Rapin)

milan ros nm, cf Ubaud Dicort : (v. gòira rossa)

milandre : can de mar (peis) (Squalus galeus)

milanta (adj. num. card. inv.) : de milieirats.

milantassa nf : augmentatiu de milanta.

mila patas [milapatas] (m. inv.) : mena d'animal articulat dotat de fòrça patas. (Scolopendra)

milapertús nm, cf Ubaud Dicort : « mille-pertuis » TdF (v. trescalan jaune)

mila-sòus-d’aur nm, cf Ubaud Dicort : « expression qui s’appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d’or (Raynouard) » TdF ‘milo-sòu-d’or’. (v. L. 248)

mildió [mildio] nm (de l'angl. mildew) : tèrme generic de malautiás divèrsas de las plantas, amodadas per de fonges parasits.

Mildió de las trufas, de la vinha, de las bledas...

mile (< angl) nm : (unitat de distància, 1609 m.) , cf Ubaud Dicort ». (# milla)

milen, -a adj num e n / milesme, - a  (v. milesme) : (adj.) : caduna de las parts d'un tot divisat en mila parts egalas ; fòrt pichona part d'un tot.

Lo litre es la milena part del mètre cub.

milesme (pop.) / millesime (sab.) nm, cf Ubaud Dicort : « millésime, date » (v. TdF jos ‘milèime’)

milgrana : frucha del milgranièr.

milgranièr (plt.) : (Punica granatum)

milgranièr boscàs nm, cf Ubaud Dicort : « grenadier sauvage » TdF jos ‘miougranié-fèr’

milh nm (plt.) : planta graminosa (R. III, 493) importada d'Índia, « maïs » (Rapin).

milh blanc : (Zea Mays) ; panissa (Setaria italica)

milh d’Africa nm, cf Ubaud Dicort : « maïs d’Afrique, plante » TdF ‘mi-d’Africo’

milh d’escoba nm, cf Ubaud Dicort : v. milh de balaja.

milh d’Itàlia nm, cf Ubaud Dicort : « setaire d’Italie, plante cultivée » TdF ‘mi-d’Itàli’

milh de balaja nm : (Sorghum vulgaris), « millet à balais, plante cultivée en grand dans les environs d’Orange, v. milhassa » (v. TdF jos ‘mi-d’escoubo’)

milh de palma nm, cf Ubaud Dicort : v. milh de balaja. (v. TdF jos ‘mi-d’escoubo’)

milh longarut nm, cf Ubaud Dicort : « phalaris des Canaries » TdF ‘mi-loungaru’

milh menut : (Panicum miliaceum)

milh negre : blat negre (Polygonum Fagopyrum)

milh-panís nm, cf Ubaud Dicort : « petit millet, millet à grappes » (v. TdF jos ‘panis’)

milh roge : (Lithospermum purpureo-cæruleum) (v. milh de balaja [v. TdF jos ‘mi-d’escoubo’] )

milh ros nm : « maïs, en Rouergue, v. milhàs » (v. TdF ‘mi-rous’), (Lithospermum apulum)

milhada 1 nf (Alibert ; abs. TdF)  nombre incalculable (v. miliassada 2, miliassa) ;

milhada 2 nf : pastisson de farina de milh ; « palha » de borsas de còcas de milh. (v. TdF jos ‘mihado’)

milhagués, -esa adj : v. milhavés.

milhairal (m.) (abs. Dicort) : doblet de milhièira.

milhairòla nf, cf Ubaud Dicort : « millerole, mesure de capacité pour les liquides [...] environ 66 litres ; vase de terre vernissé dans lequel on met l’huile d’olive » TdF ‘miheirolo’

milhal nm, cf Ubaud Dicort : v. milhièira. (v. Alibert)

milhar (m.) (L. 248 ‘milhar 2’ ; abs. Dicort) : doblet de milhièira.

milharenc nm, cf Ubaud Dicort : « proyer, oiseau » (v. TdF jos miharen’)

milharés nm, cf Ubaud Dicort : (v. milhar)

milharga : milh quand òm lo cresta ; campat de milh.

milhargon [ / milharguet] nm, cf Ubaud Dicort : milh quand òm lo cresta, « dépouille du maïs » (v. TdF jos ‘miharguet’)

milhariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché au millet ? » (L. 248)

milhàs nm : « maïs, v. gròs milh »  bolida de farina de milh ; « gâteau de millet, pain de maïs ». (v. TdF ‘mihas’)

milhason (Alibert ; abs. Dicort) : milh dalhat per far de farratge pel bestial. (v.jos  milhasson)

milhassa nf, cf Ubaud Dicort : « tige et feuilles de millet, fane du maïs, balle du maïs, glume ; gâteau de maïs, galette de farine de maïs cuite au four sur une feuille de la plante » TdF ‘mihasso’

milhassada 1 (Alibert ; abs. TdF) : nombre incalculable. (v. miliassada)

milhassada 2 nf / milhassat nm, cf Ubaud Dicort : « quantité de farine de millet ou de maïs nécessaire pour faire une bouillie » (v. TdF jos ‘mihassado’)

milhasseta nf, cf Ubaud Dicort : « petit gâteau de maïs » TdF ‘mihasseto’

milhassièr 1 nm : montet de cambas de milh.

milhassièr 2, -ièira adj e n : persona que lo milhàs li ven per gost.

milhassina : bolida de milh espessa dins una fuèlha de caulet ; còca facha amb de farina de milh, d'uòus, de lach e de sucre.

milhasson nm : pastisson de farina de milh ; « petit pain de maïs » TdF mihassoun’ ; còca de milh que son gran es enculhit o mosit (v. Alibert) ; « maïs fourrage » (Lagarde).

Milhau : vila gantièira de Roergue (Occitània)

milhauc 1 nm, cf Ubaud Dicort : « panic vert, v. milhauca 1 plus usité » (v. TdF ‘mihau 1’)

milhauc 2 nm : v. limauc, cf Ubaud Dicort.

milhauca 1 nf (plt.) : « panic vert, panic glauque, plante ; panic verticillé, v. panissa » ; pè de galina (Cynodum dactilon) ; « sorgho à balais ; grèbe oreillard, oiseau » (v. TdF ‘mihauco’) ;

milhauca 2 [veire limauca, cf Ubaud Dicort] nf : metatèsi de limauca.

milhaucum nm, cf Ubaud Dicort : « l’ensemble des limaces » (v. milhauca 2 + -UM)

milhavés [ ~ milhagués, cf Ubaud Dicort], -esa adj : de Milhau ; relatiu, -iva a Milhau.

milherar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire la récolte du millet ou du maïs » TdF jos ‘mihera’

milherina nf, cf Ubaud Dicort : « petit champ de millet » TdF jos ‘miherino’

milhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit mil, millet » (v. TdF jos ‘mihet’)

milheta nf, cf Ubaud Dicort : « millet ; petit maïs blanc » (Sèrras-Ess.) (v. milhetas)

milhetas nf pl : « petits oiseaux des prairies qui volent par troupes (Cénac-Moncaut) » (v. TdF jos mihet’ ; e v. Palay)

milhièira (f.) : milharga (campat de milh) ; « champ de millet » (L. 248)

milhòc (plt.) : blat marés (Zea Mays)

milhòca / milhòrca [veire milhòca, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Andropogon Sorghum)

« milhor » e derivats : v. melhor.

miliard nm : 1.000.000.000.

Dos miliards, deux milliards. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101)

 

 

miliardari, -ària adj e n : persona qu'a un miliard d'argent o mai.

miliarden, -a adj num e n : (matematica) « milliardième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101)

miliassa nf : augmentatiu de milanta.

miliassada nf : nombre incalculable. (# milhassada 2)

milícia : fòrça paramilitara (t. a.)

milícia celèsta : ensemble dels sants e dels àngels.

milician, -a : persona que fa partida d'una milícia.

milieirada nf / milieirat nm, cf Ubaud Dicort : « valeur d’un millier, environ mille » (v. TdF jos ‘milierado’)

milièr nm / milieirat (v. jos milieirada) : « millier » (v. TdF ‘milié’), 1000 a quicòm prèp.

milion nm : 1.000.000.

Tres milions, trois millions. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102)

milion-sòlis nm, cf Ubaud Dicort : « grémil, plante » TdF ‘milion-sòlis’

milionari, -ària adj e n : persona qu'a un milion d'argent o mai.

milionen, -a adj num e n  : caduna de las parts d'un tot divisat en un milion de parts egalas ; fòrt pichona part d'un tot.

milionesim nm (abs. Dicort) :

Davant 999.999 manca lo milionesim per far un milion.

milionesim, -a adj (abs. Dicort) : milionen, -a. v. milionen

militant, -a adj e n : persona que se bat per un ideal.

militantisme : accion militanta (t. a.)

militar 1 (v. intr.) : far de militantisme (èsser militant, -a)

militar 2, -a n : soldat o gendarma.

militar 3, -a adj : « militaire » (Laus, Basic)

militarament : d'un biais militar.

Saludar militarament.

militarisme nm, cf Ubaud Dicort : « militarisme » (Rapin)

militarista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « militariste » (Rapin)

militarizacion : accion o resulta de militarizar.

militarizar (v. tr.) : provesir amb de fòrças armadas ; donar una estructura militara.

Zòna militarizada.

milla nf (v. milliari) : (unitat de distància, 1852 m.), cf Ubaud Dicort, « nm, mille » (Sèrras-Ess.)

milla marina ~ milla nautica nf, cf Ubaud Dicort : « mille marin ou mille nautique »

millenari 1 nm, cf Ubaud Dicort : periòde (m.) de mil ans.

Sèm dins lo tresen millenari.

millenari 2, -ària adj, cf Ubaud Dicort : qu'a mil ans o mai.

Pèirasficadas e pèiraslevadas son millenàrias.

millenarisme nm, cf Ubaud Dicort : « millénarisme » (Rapin)

millenarista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « millénariste » (Rapin)

milleni nm, cf Ubaud Dicort : « millénium » (Sèrras-Ess.)

millepòra nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) millépore » (v. Per Noste)

millesim [ (sab) / milesme (pop) nm, cf Ubaud Dicort] : chifra que fa mila dins una data : 1999 ; data en chifras sus una moneda ; data de la culhida del rasim qu'a servit a far tal o tal vin.

A 999, per far 1999, manca lo millesim.

millesimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « millésimé, -e » (Per Noste)

milliampère nm (v. ampère) : (fisica) « milliampère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

milliampèrmètre ~ milliamperimètre nm : « milliampèremètre »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

milliara nf, cf Ubaud Dicort : « milliare, millième partie d’un are » TdF ‘miliaro’ 

milliari, -ària adj e nm : (relatiu a una milla), cf Ubaud Dicort, « milliaire »

Bòrna milliària, cf Ubaud Dicort

millibar nm, cf Ubaud Dicort : « millibar » (Per Noste)

milligram [milligrama nm, cf Ubaud Dicort] : la milena part d'un gram.

millilitre : la milena part d'un litre.

millimetrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « millimétré, -e » (Per Noste)

millimètre : la milena part d'un mètre.

millimètre carrat ~ cairat nm : « millimètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101)

millimètre cubic nm : « millimètre cube » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101)

millimetric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « millimétrique » (Rapin)

millimicron nm, cf Ubaud Dicort : « millimicron » (Rapin)

millitermia nf, cf Ubaud Dicort : « (phys.) millithermie » (v.termia)

millivòlt : la milena partida d'un vòlt.

millivòltmètre nm, cf Ubaud Dicort : « millivoltmètre » (v. Rapin)

milocoton : aurinhòl / prunhon (mena de persec-pruna) v. persec, persega / persèc, persèga.

Milon : prenom (diminutiu d'Emili)

milòrd nm, cf Ubaud Dicort : « milord » (Rapin)

mim [mime n, cf Ubaud Dicort ] : mena de palhassa (bofon) de l'antiquitat grecoromana ; representacion per gèstes ; persona que fa aqueles gèstes.

mimar (v. tr.) : contrafar / escarnir / imitar per gèstes.

mimarèla 1 nf : plant de vinha enterrat per lo servar fresc ;

mimarèla 2 [mimarèlas nf pl, cf Ubaud Dicort] : enlusernament (accion o resulta d'enlusernar)

Far mimarèlas : enlusernar / enlugranar.

mime (art ; persona) nm, cf Ubaud Dicort : « mime » (Sèrras-Ess.) (v. mim)

mimèsi (f.) (abs. Dicort) (del grèc mimesis)  : imitacion ; mimetisme, « mimèse » (Rapin).

mimetic, -a : relatiu, -iva al mimetisme.

Reaccion mimetica.

mimetisme : reproduccion maquinala de gèstes e d'actituds ; revèrt d'unes animals amb l'airal que i vivon.

mimic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mimique » (Rapin)

mimica nf : biais de s'exprimir sens levar lenga.

mimodrama nm, cf Ubaud Dicort : « mimodrame » (Rapin)

mimograf nm, cf Ubaud Dicort : « mimographe » (Laus)

mimoleta nf, cf Ubaud Dicort : « mimolette » (Sèrras-Ess.)

mimologia nf, cf Ubaud Dicort : « mimologie » (Rapin)

mimologisme nm, cf Ubaud Dicort : « mimologisme » (Rapin)

mimòsa (f.) : mena de planta. (Mimosa)

min, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : cat, cata, « minet, minette » (v. TdF).

mina 1 / mena [veire mina, cf Ubaud Dicort] nf (del gallés MEINA : tuna) : tuna (excavacion) per traire de mineral ; veta de mineral ; airal que i se tròban de vetas de mineral ; tesaur (s. f.)

Aquel libre es una mina d'entresenhas.

mina 2 nf : moneda d'autres còps ;

mina 3 nf : cara / aspècte.

As pas bona mina.

minable, -bla adj : que pòt èsser minat, -ada (cavat / tunat, -da) (v. Alibert) ; qu'a pas cap de mina de res / que val pas grand causa. (v. TdF)

Un trabalh minable.

minaire : carbonièr de mina.

minal nm : quarta (anciana mesura agrària) ; biscre de teulada ; cima. (v. TdF jos ‘minau’)

minar 1 (v. tr.) : cavar / tunar.

minar 2 (v. intr.) : far la pòta ; far lo morre.

minaret : torre de mosquèa musulmana per sonar lo pòble a la pregària, cinc còps per jorn.

minàs nm (v. TdF), minassa n : catàs, catassa ; :

minassa nf : augmentatiu de mina 3, « mauvaise mine, mine patibulaire ; large face, v. carassa, figurassa ; bonne mine » (v. TdF)

As pas bona minassa uèi matin.

minat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « miné, ée » TdF jos ‘mina’

minatge nm, cf Ubaud Dicort : « minage » (Rapin)