|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
migrós / mingrós (abs. Dicort), -osa adj : lanhós, -osa ; ansiós, -osa. « mijòl »
: v. mujòl / mojòl. mijorada nf, cf Ubaud Dicort :
« mijorée, bégueule, v. micoqueta » (v. TdF) mil adj num, cf Ubaud Dicort :
« mille » TdF jos ‘milo 1’ An mil,
cf Ubaud Dicort. mila 1 adj num inv e nm / mil (v. çai sus) (los 2, Alibert) : dètz còps cent (1000) Mila dos cents
(v. cent) Dos mila cent, cf Ubaud Dicort. Mai de mila, plus de
mille. (v. TdF ‘milo 1’) mila 2 (f.) (Alibert) [veire milla nf, cf Ubaud Dicort] : mila roman [1482
m.]. (# mile) mila dieus [miladieus] ! (interj.) : renèc. mila flòris [milaflòris / milaflors, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : bòla de nèu (Viburnum Opulus), « rose de Gueldre, obier, arbrisseau » (v. TdF jos ‘milo-flour’) mila fuèlhas [milafuèlhas 1] nm/nf ? , cf Ubaud Dicort (plt.) :
(Achillea millefolium) milafuèlhas 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (pâtiss.)
millefeuilles »
(Rapin) milan nm, cf Ubaud Dicort :
« milan, oiseau de proie, v. gòira, miaula ;
bondrée, v. gòira rossa » (v. TdF) milan negre nm, cf Ubaud Dicort :
« milan noir, v. gòira » (Rapin) milan ros nm, cf Ubaud Dicort :
(v. gòira rossa) milandre : can de mar (peis) (Squalus galeus) milanta (adj. num. card. inv.) : de milieirats. milantassa nf : augmentatiu de milanta. mila patas [milapatas] (m. inv.) :
mena d'animal articulat dotat de fòrça patas. (Scolopendra) milapertús nm, cf Ubaud Dicort : « mille-pertuis » TdF (v. trescalan jaune) mila-sòus-d’aur nm, cf Ubaud Dicort : « expression qui
s’appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en
raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient
estimés à mille sous d’or (Raynouard) » TdF ‘milo-sòu-d’or’.
(v. L. 248) mildió [mildio] nm (de l'angl. mildew) : tèrme generic de malautiás divèrsas de las plantas, amodadas per de fonges parasits. Mildió de las trufas, de la vinha, de las bledas... mile (< angl) nm :
(unitat de distància, 1609 m.) , cf Ubaud Dicort ». (# milla) milen, -a adj num e n / milesme, - a (v. milesme) : (adj.) : caduna de las parts d'un tot divisat en mila parts egalas ; fòrt pichona part d'un tot. Lo litre es la milena part del mètre cub. milesme (pop.) / millesime (sab.) nm, cf Ubaud Dicort :
« millésime, date » (v. TdF jos ‘milèime’) milgrana : frucha del milgranièr. milgranièr (plt.) : (Punica granatum) milgranièr boscàs nm, cf Ubaud Dicort : « grenadier
sauvage » TdF jos
‘miougranié-fèr’ milh nm (plt.) : planta graminosa (R. III, 493) importada d'Índia, « maïs » (Rapin). milh blanc : (Zea Mays) ; panissa (Setaria italica) milh d’Africa nm, cf Ubaud Dicort : « maïs d’Afrique,
plante » TdF ‘mi-d’Africo’ milh d’escoba nm, cf Ubaud Dicort : v. milh de balaja. milh d’Itàlia nm, cf Ubaud Dicort : « setaire d’Italie,
plante cultivée » TdF ‘mi-d’Itàli’ milh de balaja nm : (Sorghum
vulgaris),
« millet à balais, plante cultivée en grand dans les
environs d’Orange, v. milhassa » (v. TdF jos ‘mi-d’escoubo’) milh de palma nm, cf Ubaud Dicort :
v. milh de balaja.
(v. TdF jos ‘mi-d’escoubo’) milh longarut nm, cf Ubaud Dicort :
« phalaris des Canaries » TdF ‘mi-loungaru’ milh menut : (Panicum miliaceum) milh negre : blat negre (Polygonum
Fagopyrum) milh-panís nm, cf Ubaud Dicort : « petit millet, millet
à grappes » (v. TdF jos ‘panis’) milh roge : (Lithospermum
purpureo-cæruleum) (v. milh de balaja [v. TdF
jos ‘mi-d’escoubo’] ) milh ros nm : « maïs, en Rouergue, v. milhàs »
(v. TdF
‘mi-rous’), (Lithospermum apulum) milhada 1 nf (Alibert ; abs. TdF) nombre incalculable (v. miliassada 2, miliassa) ; milhada 2 nf : pastisson de farina de milh ; « palha » de borsas de còcas de milh. (v. TdF jos ‘mihado’) milhagués,
-esa adj : v. milhavés. milhairal (m.) (abs. Dicort) : doblet de milhièira. milhairòla nf, cf Ubaud Dicort : « millerole, mesure de
capacité pour les liquides [...] environ 66 litres ; vase de
terre vernissé dans lequel on met l’huile
d’olive » TdF ‘miheirolo’ milhal nm, cf Ubaud Dicort :
v. milhièira. (v. Alibert) milhar (m.) (L. 248 ‘milhar 2’ ; abs. Dicort) : doblet de milhièira. milharenc nm, cf Ubaud Dicort :
« proyer, oiseau » (v. TdF jos miharen’) milharés nm, cf Ubaud Dicort : (v. milhar) milharga : milh quand òm lo cresta ; campat de milh. milhargon [ / milharguet] nm, cf Ubaud Dicort : milh quand òm lo cresta, « dépouille du maïs »
(v. TdF jos ‘miharguet’) milhariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché au millet ? » (L. 248) milhàs nm : « maïs, v. gròs milh » bolida de farina de milh ; « gâteau de millet, pain de maïs ». (v. TdF ‘mihas’) milhason (Alibert ; abs. Dicort) : milh
dalhat per far de farratge pel bestial. (v.jos milhasson) milhassa nf, cf Ubaud Dicort : « tige et feuilles de millet,
fane du maïs, balle du maïs, glume ; gâteau de
maïs, galette de farine de maïs cuite au four sur une feuille de la
plante » TdF ‘mihasso’ milhassada 1 (Alibert ; abs. TdF) : nombre incalculable. (v. miliassada) milhassada 2 nf / milhassat nm, cf Ubaud Dicort : « quantité
de farine de millet ou de maïs nécessaire pour faire une
bouillie » (v. TdF jos ‘mihassado’) milhasseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit gâteau de maïs » TdF ‘mihasseto’ milhassièr 1 nm : montet de cambas de milh. milhassièr 2, -ièira adj e n : persona que lo milhàs li ven per gost. milhassina : bolida de milh espessa dins una fuèlha de caulet ; còca facha amb de farina de milh, d'uòus, de lach e de sucre. milhasson nm : pastisson de farina de milh ; « petit pain de maïs » TdF mihassoun’ ; còca de milh que son gran es enculhit o mosit (v. Alibert) ; « maïs fourrage » (Lagarde). Milhau : vila gantièira de Roergue (Occitània) milhauc 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« panic vert, v. milhauca 1 plus usité » (v. TdF ‘mihau 1’) milhauc
2 nm : v. limauc, cf Ubaud Dicort. milhauca 1 nf
(plt.) : « panic vert, panic glauque,
plante ; panic verticillé, v. panissa » ;
pè de galina (Cynodum dactilon) ;
« sorgho à balais ; grèbe oreillard,
oiseau » (v. TdF ‘mihauco’) ; milhauca 2 [veire limauca, cf Ubaud Dicort] nf : metatèsi de limauca. milhaucum nm, cf Ubaud Dicort :
« l’ensemble des limaces » (v. milhauca 2 + -UM) milhavés [ ~ milhagués, cf Ubaud Dicort], -esa adj : de Milhau ; relatiu, -iva a Milhau. milherar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire la récolte du millet ou du
maïs » TdF jos
‘mihera’ milherina nf, cf Ubaud Dicort :
« petit champ de millet » TdF jos ‘miherino’ milhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit mil, millet » (v. TdF jos ‘mihet’) milheta nf, cf Ubaud Dicort :
« millet ; petit maïs
blanc » (Sèrras-Ess.) (v. milhetas) milhetas nf pl : « petits oiseaux
des prairies qui volent par troupes (Cénac-Moncaut) » (v. TdF
jos mihet’ ; e v. Palay) milhièira (f.) : milharga (campat de milh) ; « champ de millet » (L. 248) milhòc (plt.) : blat marés (Zea Mays) milhòca / milhòrca [veire
milhòca, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Andropogon Sorghum) « milhor » e derivats : v. melhor. miliard nm : 1.000.000.000. Dos
miliards, deux milliards. (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 101) |
|
miliardari, -ària adj e n : persona qu'a un miliard d'argent o mai. miliarden, -a adj num e n : (matematica)
« milliardième » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 101) miliassa nf : augmentatiu de milanta. miliassada nf :
nombre incalculable. (# milhassada 2) milícia : fòrça paramilitara (t. a.) milícia celèsta : ensemble dels sants e dels àngels. milician, -a : persona que fa partida d'una milícia. milieirada nf /
milieirat nm, cf Ubaud Dicort :
« valeur d’un millier, environ mille » (v. TdF jos ‘milierado’) milièr nm / milieirat (v. jos milieirada) : « millier » (v. TdF ‘milié’), 1000 a quicòm prèp. milion nm : 1.000.000. Tres milions, trois millions. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102) milion-sòlis nm, cf Ubaud Dicort : « grémil,
plante » TdF ‘milion-sòlis’ milionari, -ària adj e n : persona qu'a un milion d'argent o mai. milionen, -a adj num e n : caduna de las parts d'un tot divisat en un milion de parts egalas ; fòrt pichona part d'un tot. milionesim nm (abs. Dicort) : Davant 999.999 manca lo
milionesim per far un milion. milionesim, -a adj (abs. Dicort) : milionen, -a. v. milionen militant, -a adj e n : persona que se bat per un ideal. militantisme : accion militanta (t. a.) militar 1 (v. intr.) : far de militantisme (èsser militant, -a) militar 2, -a n : soldat o gendarma. militar 3, -a adj : « militaire » (Laus, Basic) militarament : d'un biais militar. Saludar militarament. militarisme nm, cf Ubaud Dicort :
« militarisme » (Rapin) militarista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« militariste » (Rapin) militarizacion : accion o resulta de militarizar. militarizar (v. tr.) : provesir amb de fòrças armadas ; donar una estructura militara. Zòna militarizada. milla nf (v. milliari) : (unitat de distància, 1852 m.), cf Ubaud Dicort, « nm, mille » (Sèrras-Ess.) milla marina ~ milla nautica nf, cf Ubaud Dicort :
« mille marin ou mille nautique » millenari 1 nm, cf Ubaud Dicort : periòde (m.) de mil ans. Sèm dins lo tresen millenari. millenari 2, -ària adj, cf Ubaud Dicort : qu'a mil ans o mai. Pèirasficadas e pèiraslevadas son millenàrias. millenarisme nm, cf Ubaud Dicort :
« millénarisme » (Rapin) millenarista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« millénariste »
(Rapin) milleni nm, cf Ubaud Dicort :
« millénium » (Sèrras-Ess.) millepòra nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.)
millépore » (v. Per Noste) millesim [ (sab) / milesme (pop) nm, cf Ubaud Dicort] : chifra que fa mila dins una data : 1999 ; data en chifras sus una moneda ; data de la culhida del rasim qu'a servit a far tal o tal vin. A 999, per far 1999, manca
lo millesim. millesimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « millésimé,
-e » (Per Noste) milliampère nm (v. ampère) :
(fisica) « milliampère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) milliampèrmètre ~
milliamperimètre nm :
« milliampèremètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) milliara nf, cf Ubaud Dicort :
« milliare, millième partie d’un are » TdF ‘miliaro’ milliari, -ària adj e nm : (relatiu a una milla), cf Ubaud Dicort,
« milliaire » Bòrna milliària, cf Ubaud Dicort millibar nm, cf Ubaud Dicort :
« millibar » (Per Noste) milligram [milligrama nm, cf Ubaud Dicort] : la milena part d'un gram. millilitre : la milena part d'un litre. millimetrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « millimétré,
-e » (Per Noste) millimètre : la milena part d'un mètre. millimètre carrat ~ cairat nm :
« millimètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101) millimètre cubic nm :
« millimètre cube » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 101) millimetric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« millimétrique »
(Rapin) millimicron nm, cf Ubaud Dicort :
« millimicron » (Rapin) millitermia nf, cf Ubaud Dicort :
« (phys.) millithermie » (v.termia) millivòlt : la milena partida d'un vòlt. millivòltmètre nm, cf Ubaud Dicort :
« millivoltmètre » (v. Rapin) milocoton : aurinhòl / prunhon (mena de persec-pruna) v. persec, persega / persèc, persèga. Milon : prenom (diminutiu d'Emili) milòrd nm, cf Ubaud Dicort :
« milord » (Rapin) mim [mime n, cf Ubaud Dicort ] : mena de palhassa (bofon) de l'antiquitat grecoromana ; representacion per gèstes ; persona que fa aqueles gèstes. mimar (v. tr.) : contrafar / escarnir / imitar per gèstes. mimarèla 1 nf : plant de vinha enterrat per lo servar fresc ; mimarèla 2 [mimarèlas nf pl, cf Ubaud Dicort] : enlusernament (accion o resulta d'enlusernar) Far mimarèlas : enlusernar / enlugranar. mime (art ; persona) nm, cf Ubaud Dicort : « mime » (Sèrras-Ess.) (v. mim) mimèsi (f.) (abs. Dicort) (del grèc
mimesis) :
imitacion ; mimetisme, « mimèse » (Rapin). mimetic, -a : relatiu, -iva al mimetisme. Reaccion mimetica. mimetisme : reproduccion maquinala de gèstes e d'actituds ; revèrt d'unes animals amb l'airal que i vivon. mimic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« mimique » (Rapin) mimica nf : biais de s'exprimir sens levar lenga. mimodrama nm, cf Ubaud Dicort :
« mimodrame » (Rapin) mimograf nm, cf Ubaud Dicort :
« mimographe » (Laus) mimoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« mimolette » (Sèrras-Ess.) mimologia nf, cf Ubaud Dicort :
« mimologie » (Rapin) mimologisme nm, cf Ubaud Dicort :
« mimologisme » (Rapin) mimòsa (f.) : mena de planta. (Mimosa) min, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : cat, cata, « minet, minette » (v. TdF). mina 1 / mena [veire mina, cf Ubaud Dicort] nf (del gallés MEINA : tuna) : tuna (excavacion) per traire de mineral ; veta de mineral ; airal que i se tròban de vetas de mineral ; tesaur (s. f.) Aquel libre es una mina d'entresenhas. mina 2 nf : moneda d'autres còps ; mina 3 nf : cara
/ aspècte. As pas bona mina. minable, -bla adj : que pòt èsser minat, -ada (cavat / tunat, -da) (v. Alibert) ; qu'a pas cap de mina de res / que val pas grand causa. (v. TdF) Un trabalh minable. minaire : carbonièr de mina. minal nm : quarta (anciana mesura agrària) ; biscre de teulada ; cima. (v. TdF jos ‘minau’) minar 1 (v. tr.) : cavar / tunar. minar 2 (v. intr.) : far la pòta ; far lo morre. minaret : torre de mosquèa musulmana per sonar lo pòble a la pregària, cinc còps per jorn. minàs nm (v. TdF), minassa n : catàs, catassa ; : minassa nf : augmentatiu
de mina 3, « mauvaise mine, mine
patibulaire ; large face, v. carassa,
figurassa ; bonne mine » (v. TdF) As pas bona minassa uèi matin. minat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« miné, ée » TdF jos ‘mina’ minatge nm, cf Ubaud Dicort : « minage » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|