|
||||
|
|
|
|
|
|
micromètre 1 nm : instrument per mesurar d'objèctes o d'images pichonèls que pichonèls. micromètre 2 nm : (fisica) « (unité de mesure) micromètre = micron » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) micrometria : art de mesurar amb un micromètre. micrometric, a : relatiu, -iva al micromètre o a la micrometria. micromicèt nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) micromycète » micron nm : unitat de mesura de longor (milena part de millimètre) (v. micromètre 2) micronizacion : accion o resulta de micronizar. micronizar (v. tr.) : reduire en particulas de la dimension del micron. microonda nf : onda electromagnetica entre 1 m. e 1 mm. microondas nm : forn de microondas (v. çai sus). (v. Ubaud Dicort) microordenador : ordenador miniaturizat. microorganisme : organisme microscopic. microparticula nf, cf Ubaud Dicort : « microparticule » (Sèrras-Ess.) micropil (m.) : orifici d'un ovul de planta. micropilula nf, cf Ubaud Dicort : « micropilule [v. pilula] » microprocessor nm : (informatica) « microprocesseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162) microprograma nm : (informatica) « microprogramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162) microprogramacion nf : (informatica) « microprogrammation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162) microquimia nf : (quimia) « microchimie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379) microquimic, -a adj : (quimia) « microchimique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379) microscòpi : instrument optic per amplificar (R. II, 75). microscòpia nf : (fisica) « microscopie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microscopic, -a : talament pichonèl, -a qu'es impossible d'o véser dels uèlhs sens l'ajuda d'un microscòpi. microselhon nm (Faure ; abs. Dicort) : espiralas gaireben microscopicas sus d'unes disques de musica ; disc fach aital. microsfèra nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) microsphère » microsociologia nf, cf Ubaud Dicort : « microsociologie » (Per Noste) microsonda nf : (fisica) « microsonde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microspòra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) microspore » (v. Rapin). (v. espòra) microsporangi nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) microsporange » (v. Rapin) microstuctura nf, cf Ubaud Dicort : « microstructure » (Per Noste) microtòm : instrument per far de lescas tèunhas, vegetalas o animalas, per las estudiar al microscòpi. microtron nm, cf Ubaud Dicort : « (phys.) microtron » micut, -uda : qu'a fòrça mica ; gras, -ssa. midriasi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) mydriase » (Per Noste) mièg, mièja (adj., sub. e adv.) : que forma la mitat d'un tot ; mitan ; gaireben / quasi ; incomplèt, -a Mièja-ora. [v. mièja ora] Mièja-dotzena. [v. mièja dotzena] Mièg-litre. [v. mièg litre] Es pas qu'un mièg-òme.[v. mièg òme] Una mièja-femna. (mièja femna) A mièg camin (loc. adv.) A mièja camba (loc. adv.) (v. mièja camba (a -)) Al mièg de la comba : al mitan de la comba... Pel mièg. Un mètre e mièg. Una ora e mièja.(v. jos ora) Mièg-mòrt. Mièja-mòrta. [v. mièg mòrt] Mièg-nud. Mièja-nuda. [v. mièg nus] Se manja la carn mièja-crusa. (mièja crusa) Es fat a mièg. Entalhar mièg a mièg, entailler à demi bois. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mié 1’) mièg-barral [mièg barral, cf Ubaud Dicort] nm : la mitat del tonèl de 25 litres. mièg barrat, mièja barrada ~ semibarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à demi fermé, ée » (v. barrat 1) mièg buòu nm, cf Ubaud Dicort : « jeune boeuf » TdF jos ‘mié 1’ mièg cat nm, cf Ubaud Dicort : « chat de demi grosseur » TdF jos ‘mié 1’ mièg cercle nm, cf Ubaud Dicort : v. semicercle. mièg cilindre nm, cf Ubaud Dicort : v. semicilindre. mièg cilindric, mièja cilindrica adj : v. semicilindric. mièg circular, mièja circulara adj : v. semicircular. mièg conductor, mièja conductritz adj e nm : v. semiconductor. mièg dieu nm, cf Ubaud Dicort : « demi-dieu » TdF jos ‘mié 1’ mièg dobèrt, mièja dobèrta adj : v. semidobèrt. mièg dòl nm, cf Ubaud Dicort : « (vêtement) demi-deuil » (Laus) mièg-drac [mièg drac] nm : coquinàs. (v. TdF ‘mié-dra’) mièg èr (a -) (v. Ubaud Dicor) : « Entendre a mièg èr, entendre à demi-mot » TdF jos ‘mié 1’ mièg escut nm, cf Ubaud Dicort : « demi-écu » TdF jos ‘mié 1’ mièg fin, mièja fina adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’est pas très fin » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg finalista, mièja finalista n, cf Ubaud Dicort : « demi-finaliste » (v. Per Noste) mièg fons nm, cf Ubaud Dicort : « (sport) demi-fond » (Laus) mièg fraire nm, cf Ubaud Dicort : « demi-frère » (Rapin). (v. frairastre) mièg gach : bèc gròs (aucèl) (Coccotraustes Coccotraustes) mièg granièr nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’un grenier coupé par une cloison, soupente » TdF ‘mié-granié’ mièg litre nm, cf Ubaud Dicort : « demi-litre » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg lum nm, cf Ubaud Dicort : « demi-jour » (Laus) mièg mal nm, cf Ubaud Dicort : « demi-mal » (Laus) mièg mast nm, cf Ubaud Dicort : « mi-mât » TdF ‘mié-mast’ mièg mossur nm, cf Ubaud Dicort : « demi-monsieur » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg mòrt, mièja mòrta adj, cf Ubaud Dicort : « demi-mort, -e » (Laus) mièg-muèg [mièg muèg] nm : la mitat d'un muèg (dins los 300 litres) mièg nus, mièja nusa adj, cf Ubaud Dicort : « demi-nu, e » (v. TdF ‘jos ‘mié 1’) mièg-òme [mièg òme] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ’miech-ome’) : jovent ; òme pichonèl ; òme diminuit. mièg panau nm, cf Ubaud Dicort : « nf, moitié d’une ‘panau’, ancienne mesure [équivalente au double décalitre] » (v. TdF ‘mié-panau’ e ‘panau’) mièg pensionari, mièja pensionària adj e n, cf Ubaud Dicort : « demi-pensionnaire » (Laus) mièg periòde ~ semiperiòde nm, cf Ubaud Dicort : v. semiperiòde. mièg periodic, mièja periodica ~ semiperiiodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : (fisica) « semi-périodique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286) mièg permeable, mièja permeabla adj : v. semipermeable. mièg picotin nm, cf Ubaud Dicort : (v. picotin) mièg plan ~ semiplan nm : (matematica) « demi-plan » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 73) mièg pòrc nm, cf Ubaud Dicort : « pourceau qui a atteint la moitié de son développement » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg quart nm, cf Ubaud Dicort : « (mes.) demi-quart » (Rapin) mièg quartairon nm, cf Ubaud Dicort : « demi-quarteron, huitième de la livre » TdF ‘mié-quarteiroun’ mièg sabent, mièja sabenta ~ semisabent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « demi-savant » (Rapin) mièg-solièr [mièg solièr, cf Ubaud Dicort] nm : apartament entremièg l'enbàs e l'estatja primièira. mièg sòm nm, cf Ubaud Dicort : « demi-sommeil » (Laus) mièg sospir nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) demi-soupir » (Laus) mièg temps 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (travail) mi-temps » (Basic) A mièg temps, à mi-temps. (Laus) mièg temps 2 (en espòrt) nm, cf Ubaud Dicort : « mi-temps » mièg ton nm, cf Ubaud Dicort : « semi-ton » TdF ‘jos ‘mié 1’. (v. semiton) mièg torn nm, cf Ubaud Dicort : « demi-tour » (Laus) mièg ventre nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’un repas ordinaire, petit repas, v. repasson » (v. TdF ‘mié-ventre’) mièg-vin [mièg vin] nm : vin de marrida qualitat. mieget, -a adj, cf Ubaud Dicort : « presque à demi, diminué de moitié, rempli jusqu’au milieu » (v. TdF ‘miechet’) miegeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chopine » TdF ; « Una miegeta, une demi-bouteille » TdF jos ’miechet’ miègièirament : à mièjas. Partir quicòm miègièirament. miegièr, -ièira adj e n : v. megièr. miègjorn : mitan del jorn ; sud. Vendrai a miègjorn. Lo miègjorn de la vida. Lo repais de miègjorn se sona dinnar Tant aimi viure dins lo Miègjorn. Lo demòni de miègjorn. miègjornada nf (abs. Dicort) : aprèsdinnada, « après-midi » (Rapin). miègjornal, -a : meridional, -a. miègjornar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, prendre un repas vers l’heure de midi et faire un somme ensuite » TdF ‘miejourna’ miègjornenc, -a : del Miègjorn ; relatiu, -iva al Miègjorn. miègpartir (v. tr.) : partejar pel mièg. miègterranh, -a adj (pop.) : v. mediterranèu. Miègterranha n pr f (pop.) : v. Mediterranèa.
|
|
mièja (subs. f.) : « demie, demi-heure » ; la mitat d'una litra de vin ; mièg litre (t.a.) (v. TdF). (v. mièjas) Una ora e mièja, une heure et demie. (Alibert) mièja asta (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-mât, à demi » TdF jos ‘mié 1’ mièja bleçadura nf, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux, avorton, personne de taille exiguë, v. avorton » (v. TdF ‘miejo-blessaduro’) mièja camba (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-jambe » TdF jos ‘cambo’ mièja cana nf, cf Ubaud Dicort : « demi-canne, ancienne mesure de longueur ou de capacité usitée dans le Midi, un mètre environ, v. quatre –palms ; garçon de boutique, calicot » (v. TdF ‘miejo-cano’) mièja circonferéncia nf : v. semicircomferéncia. mièja clau nf, cf Ubaud Dicort : v. mièjaclau. mièja còsta (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-côte » TdF jos ‘costo 1’ mièja dotzena nf, cf Ubaud Dicort : « demi-douzaine » TdF jos ‘dougeno’ mièja drecha nf, cf Ubaud Dicort : v. semidrecha. mièja finala nf, cf Ubaud Dicort : v. semifinala. mièja fòla nf, cf Ubaud Dicort : « demi-folle » TdF jos ‘mié 1’ mièja jornada nf, cf Ubaud Dicort : « demi-journée » TdF jos ‘journado’ mièja lana nf, cf Ubaud Dicort : v. mièjalana. mièja liura nf, cf Ubaud Dicort : « demi-livre » TdF jos ‘mié 1’ mièja luna nf, cf Ubaud Dicort : v. mièjaluna. mièja mesura nf, cf Ubaud Dicort : « demi-mesure » TdF jos ‘mesuro’ mièja nuèch nf, cf Ubaud Dicort : v. mièjanuèch. mièja ora nf, cf Ubaud Dicort : « demi-heure » (v. TdF ‘miecho-ouro’) mièja orada / mièjaorada ? nf, cf Ubaud Dicort : « durée d’une demi-heure » TdF ‘miecho-ourado’ mièja orassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse demi-heure » (v. mièja ora e v. çai jos) mièja oreta nf, cf Ubaud Dicort : « Una mièja oreta, une petite demi-heure » (v. TdF jos ‘miecho-ouro’) mièja pèça nf, cf Ubaud Dicort : « demi-pièce de vin, fût de 270 à 300 litres » TdF ‘miejo-pèço’ mièja pension nf, cf Ubaud Dicort : « demi-pension » (Rapin) mièja quaresma nf, cf Ubaud Dicort : « mi-carême » (Rapin) mièja sòrre nf, cf Ubaud Dicort : « demi-soeur » (Rapin). (v. sorrastre) mièja tarifa nf, cf Ubaud Dicort : « demi-tarif » (v. Per Noste) mièja tencha nf, cf Ubaud Dicort : « demi-teinte » TdF jos ‘tencho’ mièja votz (a -) loc adv : v. jos votz. miejaire nm, -a : que trabalha a mièjas (pel 50%) (v. megièr) mièjaclau [mièja clau] nf : mena de nos. Un nos en mièjaclau. mièjalana [mièja lana] nf : estòfa que conten pas que 50% de lana. (v. TdF ‘miejo-lano’) mièjaluna [mièja luna] nf : « croissant de la lune, v. creissent ; demi-lune, hémicycle, v. revelin » (v. TdF ‘miejo-luno’) plena bana de luna ; bana de luna dels musulmans . mièjament adv : mejanament / a mièg ; quasiment / gaireben. Pas que mièjament garit. Soi mièjament content. mièjanuèch [ ~ mièja nuèch, cf Ubaud Dicort] nf / mièjanuèit / mièjanuòch (los 2, abs. Dicort) : mitan de la nuèch. La pendula ven de picar mièjanuèch. miejariá nf : bòria a mièjas (50% de revengut pel patron, 50% pel boriaire) Donar son ben a miejariá, donner son bien à moitié fruits. Èstre de miejariá, être de compte à demi. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘miejarié) mièjas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à demi, à moitié fruits » (v. TdF jos ‘miejo’) (v. miejariá (a -)) Trabalhan a mièjas : pel 50 % cadun. MIEL- : forma prefixada del grèc muelòs (medulla / mesolha) mielemia : preséncia anormala dins lo sang de cellulas joves. mielencefala : partida de l'encefal que conten lo bulb raquial. mièlhs (adv.) : melhor / milhor mielic, -a : relatiu, -iva a la mesolha del rastèl de l'esquina. mielina : substància lipidica blancosa qu'estuja las fibras nerviosas que dintran dins la composicion dels nèrvis del sistèma cerebrospinal. mielinoclastic, -a : que destrutz la mielina. mielinosi (f.) : destruccion de la mielina. mieliti (f.) : inflamacion de la medulla espinala. MIELO- : v. MIEL- mieloblast : cellula jove del mesenquima que se muda en fibras muscularas. mieloblastòsi (f.) : mena de leucemia aguda, caracterizada per la ploliferacion dels mieloblasts. mielocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : ernia de la mesolha espinala fòra lo rastèl de l'esquina. mielocit : cellula de la mesolha dels òsses, derivada d'un mieloblast e predecessora d'un leucocit granulós. mielocitemia : mielocitòsi. mielocitòsi (f.) : preséncia dins lo sang de fòrça mielocits. mielodisplasia : mal desvolopament de la mesolha espinala qu'amòda de malformacions e de perturbacions fonccionalas. mielogèn, -a : se ditz dels leucocits que venon o que semblan venir de la mesolha dels òsses. mielografia : radiografia de la mesolha espinala. mielograma : resulta de l'estudi dels diferents elements de la mesolha dels òsses. mieloïde, -da : relatiu, -iva a la mesolha dels òsses ; constituit, -ida de cellulas de la mesolha dels òsses. mielòma (m.) : proliferacion tumorala de la mesolha dels òsses. mielomatòsi (f.) : preséncia de mielòmas multiples dins los òsses. mielopatia : tèrme generic de las afeccions de la mesolha espinala. mielosarcòma (m.) : sarcòma de las cellulas de la mesolha dels òsses. mielòsi (f.) : destrachiment de la mesolha dels òsses. (I a tot un fum d'autres mots formats amb mielo-) mieta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « état d’ivresse, en style familier, v. cigala, monina » (v. TdF ‘mieto’) mieta 2 nf : « Ma mieta, ma petite amie » (v. TdF jos ‘amiguet’). (v. amigueta) mieton nm, cf Ubaud Dicort : « milan, v. milan, miaula » (v. TdF) mieu 1, mieuna adj poss, cf Ubaud Dicort : « à moi, mien, mienne ». mieu : v. meu (non preconizat Dicort). Aquò es mieu¸ ceci est à moi. (Lagarde) Aquel libre es mieu. Aquesta decision l’ai facha mieuna. (Vernet Dict. gram. oc. p. 280) Çò mieu : çò que m’aparten. mieu (lo -), la mieuna (pr. poss.) : « le mien, la mienne » (Vernet p. 281) Ta filha e la mieuna se coneisson. (Vernet) mieu ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du miaulement des petits chats et des hibous, v. miau » TdF ‘miéu 2’ mieule 1 nm : milan (aucèl de rapina) (Myliobatis aquila). (v. mieton) mieule 2, -a adj : mòl, -a ; umid, -a / gras, -ssa. Tèrra mieula : aubuga. mieu–mieu nm, cf Ubaud Dicort : « canard garrot, anas clangula (Lin.), oiseau dont le nom imite le cri, v. bois 2 » (v. TdF) (v. bois blanc) mieunet, -a pron poss, cf Ubaud Dicort : « cher petit ami, petite chérie » (v. TdF) La mieuneta es tròp polida. (v. TdF) mieus, mieunas adj poss, cf Ubaud Dicort : plur de mieu 1, mieuna, « miens, miennes, à moi » Aqueles libres son mieus. De mieus amics / D'amics mieus. Las mieunas sòrres : mas sòrres. mieus (los -), las mieunas pron poss, cf Ubaud Dicort : plur de mieu (lo -), la mieuna, « les miens, les miennes » Sas filhas e las mieunas se coneisson. mifa / mifada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) / mifalh (v. mifalh) : accion de mifar. mifaire, -aira adj : persona que mifa. mifalh nm, cf Ubaud Dicort : « moustique » (Lagarde [v. TdF suppl]) ; « puceron ; soufflet » (v. Alibert). mifar (v. intr.) : aspirar amb fòrça l'aire pel nas. mifaudèl nm, -a : mifaire, -a ; qu'a la meca al nas, « petit morveux » TdF. mifeta (plt.) : (Cynosurus hirsutus) mifla : gauta rebombèla ; brava sofla (emplastre / carpan) miflar (v. tr.) : mandar un emplastre, un carpan a q.q. miflut, -uda : de las gautas rebombèlas. miga nf : apocòpa de m'amiga (mon amiga), « (amie) mie » (Basic) migala : mena d'aranha gròssa. migon 1 nm : crotarèlas de fedas ; fems de fedas ; galinassa (fems de galinas o de colombs) ; fangàs. migon 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « t. d’amitié, mon petit ami, v. amiguet » (v. TdF ‘migoun 1’) migra nf / mingra [veire migra, cf Ubaud Dicort] : lanha ; ànsia ; lagui / lai / pensament. migracion nf, cf Ubaud Dicort : « migracion » (Rapin) migradís nm (Sèrras-Ess. ; abs. Dicort) : vida miserabla. migrana : mal de cap mai o mens nerviós que pren pas que la mitat del cap. migrar 1 / mingrar [veire migrar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : « vivre misérablement » (Alibert) ; véser tot en negre ; « s’impatienter, enrager, griller, en Gascogne, v. treslimar ». (v. TdF ‘migra’) migrar / mingrar [veire migrar] (se) v pron: se calcinar / se rosegar ; « s’enrager » (v. TdF jos ‘migra’). migrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, migrer » (Per Noste) migrator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « migrateur, -trice » (Basic) migratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « migratoire » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|