micromètre 1 nm  : instrument per mesurar d'objèctes o d'images pichonèls que pichonèls.

micromètre 2 nm : (fisica) « (unité de mesure) micromètre = micron » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

micrometria : art de mesurar amb un micromètre.

micrometric, a : relatiu, -iva al micromètre o a la micrometria.

micromicèt nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) micromycète »

micron nm : unitat de mesura de longor (milena part de millimètre) (v. micromètre 2)

micronizacion : accion o resulta de micronizar.

micronizar (v. tr.) : reduire en particulas de la dimension del micron.

microonda nf : onda electromagnetica entre 1 m. e 1 mm.

microondas nm : forn de microondas (v. çai sus). (v. Ubaud Dicort)

microordenador : ordenador miniaturizat.

microorganisme : organisme microscopic.

microparticula nf, cf Ubaud Dicort : « microparticule » (Sèrras-Ess.)

micropil (m.) : orifici d'un ovul de planta.

micropilula nf, cf Ubaud Dicort : « micropilule [v. pilula] »

microprocessor nm : (informatica) « microprocesseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162)

microprograma nm : (informatica) « microprogramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162)

microprogramacion nf : (informatica) « microprogrammation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162)

microquimia nf : (quimia) « microchimie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379)

microquimic, -a adj : (quimia) « microchimique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379)

microscòpi : instrument optic per amplificar (R. II, 75).

microscòpia nf : (fisica) « microscopie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

microscopic, -a : talament pichonèl, -a qu'es impossible d'o véser dels uèlhs sens l'ajuda d'un microscòpi.

microselhon nm  (Faure ; abs. Dicort) : espiralas gaireben microscopicas sus d'unes disques de musica ; disc fach aital.

microsfèra nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) microsphère »

microsociologia nf, cf Ubaud Dicort : « microsociologie » (Per Noste)

microsonda nf : (fisica) « microsonde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

microspòra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) microspore » (v. Rapin). (v. espòra)

microsporangi nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) microsporange » (v. Rapin)

microstuctura nf, cf Ubaud Dicort : « microstructure » (Per Noste)

microtòm : instrument per far de lescas tèunhas, vegetalas o animalas, per las estudiar al microscòpi.

microtron nm, cf Ubaud Dicort : « (phys.) microtron »

micut, -uda : qu'a fòrça mica ; gras, -ssa.

midriasi nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) mydriase » (Per Noste)

mièg, mièja (adj., sub. e adv.) : que forma la mitat d'un tot ; mitan ; gaireben / quasi ; incomplèt, -a

Mièja-ora. [v. mièja ora]  

Mièja-dotzena. [v. mièja dotzena]

Mièg-litre. [v. mièg litre]

Es pas qu'un mièg-òme.[v. mièg òme]

Una mièja-femna. (mièja femna)

A mièg camin (loc. adv.)

A mièja camba (loc. adv.) (v. mièja camba (a -))

Al mièg de la comba : al mitan de la comba...

Pel mièg.

Un mètre e mièg.

Una ora e mièja.(v. jos ora)

Mièg-mòrt. Mièja-mòrta. [v. mièg mòrt]

Mièg-nud. Mièja-nuda. [v. mièg nus]

Se manja la carn mièja-crusa. (mièja crusa)

Es fat a mièg.

Entalhar mièg a mièg, entailler à demi bois. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mié 1’)

mièg-barral [mièg barral, cf Ubaud Dicort] nm : la mitat del tonèl de 25 litres.

mièg barrat, mièja barrada ~ semibarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à demi fermé, ée » (v. barrat 1)

mièg buòu nm, cf Ubaud Dicort : « jeune boeuf » TdF jos ‘mié 1’

mièg cat nm, cf Ubaud Dicort : « chat de demi grosseur » TdF jos ‘mié 1’

mièg cercle nm, cf Ubaud Dicort : v. semicercle.

mièg cilindre nm, cf Ubaud Dicort : v. semicilindre.

mièg cilindric, mièja cilindrica adj  v. semicilindric.

mièg circular, mièja circulara adj : v. semicircular.

mièg conductor, mièja conductritz adj e nm : v. semiconductor.

mièg dieu nm, cf Ubaud Dicort : « demi-dieu » TdF jos ‘mié 1’

mièg dobèrt, mièja dobèrta adj : v. semidobèrt.

mièg dòl nm, cf Ubaud Dicort : « (vêtement) demi-deuil » (Laus)

mièg-drac [mièg drac] nm : coquinàs. (v. TdF ‘mié-dra’)

mièg èr (a -) (v. Ubaud Dicor: « Entendre a mièg èr, entendre à demi-mot » TdF jos ‘mié 1’

mièg escut nm, cf Ubaud Dicort : « demi-écu » TdF jos ‘mié 1’

mièg fin, mièja fina adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’est pas très fin » TdF ‘jos ‘mié 1’

mièg finalista, mièja finalista n, cf Ubaud Dicort : « demi-finaliste » (v. Per Noste)

mièg fons nm, cf Ubaud Dicort : « (sport) demi-fond » (Laus)

mièg fraire nm, cf Ubaud Dicort : « demi-frère » (Rapin). (v. frairastre)

mièg gach : bèc gròs (aucèl) (Coccotraustes Coccotraustes)

mièg granièr nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’un grenier coupé par une cloison, soupente » TdF ‘mié-granié’

mièg litre nm, cf Ubaud Dicort : « demi-litre » TdF  ‘jos ‘mié 1’

mièg lum nm, cf Ubaud Dicort : « demi-jour » (Laus)

mièg mal nm, cf Ubaud Dicort : « demi-mal » (Laus)

mièg mast nm, cf Ubaud Dicort : « mi-mât » TdF ‘mié-mast’

mièg mossur nm, cf Ubaud Dicort : « demi-monsieur » TdF ‘jos ‘mié 1’

mièg mòrt, mièja mòrta adj, cf Ubaud Dicort : « demi-mort, -e » (Laus)

mièg-muèg [mièg muèg] nm : la mitat d'un muèg (dins los 300 litres)

mièg nus, mièja nusa adj, cf Ubaud Dicort : « demi-nu, e » (v. TdF ‘jos ‘mié 1’)

mièg-òme [mièg òme] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ’miech-ome’) : jovent ; òme pichonèl ; òme diminuit.

mièg panau nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’une ‘panau’, ancienne mesure [équivalente au double décalitre] » (v. TdF ‘mié-panau’ e ‘panau’)

mièg pensionari, mièja pensionària adj e n, cf Ubaud Dicort : « demi-pensionnaire » (Laus)

mièg periòde ~ semiperiòde nm, cf Ubaud Dicort : v. semiperiòde.

mièg periodic, mièja periodica ~ semiperiiodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : (fisica) « semi-périodique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 286)

mièg picotin nm, cf Ubaud Dicort : (v. picotin)

mièg plan ~ semiplan nm : (matematica) « demi-plan » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 73)

mièg pòrc nm, cf Ubaud Dicort : « pourceau qui a atteint la moitié de son développement » TdF   ‘jos ‘mié 1’

mièg quart nm, cf Ubaud Dicort : « (mes.) demi-quart » (Rapin)

mièg quartairon nm, cf Ubaud Dicort : « demi-quarteron, huitième de la livre » TdF ‘mié-quarteiroun’

mièg sabent, mièja sabenta ~ semisabent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « demi-savant » (Rapin)

mièg-solièr [mièg solièr, cf Ubaud Dicort] nm : apartament entremièg l'enbàs e l'estatja primièira.

mièg sòm nm, cf Ubaud Dicort : « demi-sommeil » (Laus)

mièg sospir nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) demi-soupir » (Laus)

mièg temps 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (travail) mi-temps » (Basic)

A mièg temps, à mi-temps. (Laus)

mièg temps 2 (en espòrt) nm, cf Ubaud Dicort : « mi-temps »

mièg ton nm, cf Ubaud Dicort : « semi-ton » TdF  ‘jos ‘mié 1’. (v. semiton)

mièg torn nm, cf Ubaud Dicort : « demi-tour » (Laus)

mièg ventre nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’un repas ordinaire, petit repas, v. repasson » (v. TdF ‘mié-ventre’)

mièg-vin [mièg vin] nm : vin de marrida qualitat.

mieget, -a adj, cf Ubaud Dicort : « presque à demi, diminué de moitié, rempli jusqu’au milieu » (v. TdF ‘miechet’)

miegeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chopine » TdF ; « Una miegeta, une demi-bouteille » TdF jos ’ miechet’

miègièirament : à mièjas.

Partir quicòm miègièirament.

miegièr, -ièira adj e : v. megièr.

miègjorn : mitan del jorn ; sud.

Vendrai a miègjorn.

Lo miègjorn de la vida.

Lo repais de miègjorn se sona dinnar

Tant aimi viure dins lo Miègjorn.

Lo demòni de miègjorn.

miègjornada nf (abs. Dicort) : aprèsdinnada, « après-midi » (Rapin). 

miègjornal, -a : meridional, -a.

miègjornar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, prendre un repas vers l’heure de midi et faire un somme ensuite » TdF ‘miejourna’

miègjornenc, -a : del Miègjorn ; relatiu, -iva al Miègjorn.

miègpartir (v. tr.) : partejar pel mièg.

mièg permeable, mièja permeabla adj : v. semipermeable.

miègterranh, -a adj (pop.) : v. mediterranèu.

Miègterranha n pr f (pop.) : v. Mediterranèa.

 

 

mièja (subs. f.) : « demie, demi-heure » ; la mitat d'una litra de vin ; mièg litre (t.a.) (v. TdF). (v. mièjas)

Una ora e mièja, une heure et demie. (Alibert)

mièja asta (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-mât, à demi » TdF jos ‘mié 1’

mièja bleçadura nf, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux, avorton, pesonne de taille exiguë, v. avorton » (v. TdF ‘miejo-blessaduro’)

mièja camba (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-jambe » TdF jos ‘cambo’

mièja cana nf, cf Ubaud Dicort : « demi-canne, ancienne mesure de longueur ou de capacité usitée dans le Midi, un mètre environ, v. quatre –palms ; garçon de boutique, calicot » (v. TdF ‘miejo-cano’)

mièja circonferéncia nf : v. semicircomferéncia.

mièjaclau [mièja clau] nf : mena de nos.

Un nos en mièjaclau.

mièja còsta (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-côte » TdF jos ‘costo 1’

mièja dotzena nf, cf Ubaud Dicort : « demi-douzaine » TdF jos ‘dougeno’

mièja drecha nf, cf Ubaud Dicort : v. semidrecha.

mièja finala nf, cf Ubaud Dicort : v. semifinala.

mièja fòla nf, cf Ubaud Dicort : « demi-folle » TdF jos ‘mié 1’

mièja jornada nf, cf Ubaud Dicort : « demi-journée » TdF jos ‘journado’

mièjalana [mièja lana] nf : estòfa que conten pas que 50% de lana. (v. TdF ‘miejo-lano’)

mièja liura nf, cf Ubaud Dicort : « demi-livre » TdF jos ‘mié 1’

mièja mesura nf, cf Ubaud Dicort : « demi-mesure » TdF jos ‘mesuro’

mièjaluna [mièja luna] nf : plena bana de luna ; bana de luna dels musulmans ; « demi-lune, hémicycle » (v. TdF ‘miej-luno’).

La pendula ven de picar mièjanuèch.

mièja nuèch nf, cf Ubaud Dicort : v. mièjanuèch.

mièja ora nf, cf Ubaud Dicort : « demi-heure » (v. TdF ‘miecho-ouro’)

mièja orada / mièjaorada ? nf, cf Ubaud Dicort : « durée d’une demi-heure » TdF ‘miecho-ourado’

mièja orassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse demi-heure » (v. mièja ora e v. çai jos)

mièja oreta nf, cf Ubaud Dicort : « Una mièja oreta, une petite demi-heure » (v. TdF jos ‘miecho-ouro’)

mièja pèça nf, cf Ubaud Dicort : « demi-pièce de vin, fût de 270 à 300 litres » TdF ‘miejo-pèço’

mièja pension nf, cf Ubaud Dicort : « demi-pension » (Rapin)

mièja quaresma nf, cf Ubaud Dicort : « mi-carême » (Rapin)

mièja sòrre nf, cf Ubaud Dicort : « demi-soeur » (Rapin). (v. sorrastre)

mièja tarifa nf, cf Ubaud Dicort : « demi-tarif » (v. Per Noste)

mièja tencha nf, cf Ubaud Dicort : « demi-teinte » TdF jos ‘tencho’

mièja votz (a -) loc adv : v. jos  votz.

miejaire nm, -a : que trabalha a mièjas (pel 50%) (v. megièr)

mièjament adv : mejanament / a mièg ; quasiment / gaireben.

Pas que mièjament garit.

Soi mièjament content.

mièjanuèch [ ~ mièja nuèch, cf Ubaud Dicort] nf / mièjanuèit / mièjanuòch (los 2, abs. Dicort) : mitan de la nuèch.

miejariá nf : bòria a mièjas (50% de revengut pel patron, 50% pel boriaire)

Donar son ben a miejariá, donner son bien à moitié fruits.

Èstre de miejariá, être de compte à demi. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘miejarié)

mièjas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à demi, à moitié fruits » (v. TdF jos ‘miejo’) (v. miejariá (a -))

Trabalhan a mièjas : pel 50 % cadun.

MIEL- : forma prefixada del grèc muelòs (medulla / mesolha)

mielemia : preséncia anormala dins lo sang de cellulas joves.

mielencefala : partida de l'encefal que conten lo bulb raquial.

mièlhs (adv.) : melhor / milhor

mielic, -a : relatiu, -iva a la mesolha del rastèl de l'esquina.

mielina : substància lipidica blancosa qu'estuja las fibras nerviosas que dintran dins la composicion dels nèrvis del sistèma cerebrospinal.

mielinoclastic, -a : que destrutz la mielina.

mielinosi (f.) : destruccion de la mielina.

mieliti (f.) : inflamacion de la medulla espinala.

MIELO- : v. MIEL-

mieloblast : cellula jove del mesenquima que se muda en fibras muscularas.

mieloblastòsi (f.) : mena de leucemia aguda, caracterizada per la ploliferacion dels mieloblasts.

mielocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : ernia de la mesolha espinala fòra lo rastèl de l'esquina.

mielocit : cellula de la mesolha dels òsses, derivada d'un mieloblast e predecessora d'un leucocit granulós.

mielocitemia : mielocitòsi.

mielocitòsi (f.) : preséncia dins lo sang de fòrça mielocits.

mielodisplasia : mal desvolopament de la mesolha espinala qu'amòda de malformacions e de perturbacions fonccionalas.

mielogèn, -a : se ditz dels leucocits que venon o que semblan venir de la mesolha dels òsses.

mielografia : radiografia de la mesolha espinala.

mielograma : resulta de l'estudi dels diferents elements de la mesolha dels òsses.

mieloïde, -da : relatiu, -iva a la mesolha dels òsses ; constituit, -ida de cellulas de la mesolha dels òsses.

mielòma (m.) : proliferacion tumorala de la mesolha dels òsses.

mielomatòsi (f.) : preséncia de mielòmas multiples dins los òsses.

mielopatia : tèrme generic de las afeccions de la mesolha espinala.

mielosarcòma (m.) : sarcòma de las cellulas de la mesolha dels òsses.

mielòsi (f.) : destrachiment de la mesolha dels òsses.

(I a tot un fum d'autres mots formats amb mielo-)

mieta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « état d’ivresse, en style familier, v. cigala, monina » (v. TdF ‘mieto’)

mieta 2 nf : « Ma mieta, ma petite amie » (v. TdF jos ‘amiguet’). (v. amigueta)

mieton nm, cf Ubaud Dicort : « milan, v. milan, miaula » (v. TdF)

mieu 1, mieuna adj poss, cf Ubaud Dicort : « à moi, mien, mienne ». mieu : v. meu (non preconizat Dicort).

Aquò es mieu¸ ceci est à moi. (Lagarde)

Aquel libre es mieu.

Aquesta decision l’ai facha mieuna. (Vernet Dict. gram. oc. p. 280)

Çò mieu : çò que m’aparten.

mieu (lo -), la mieuna (pr. poss.) : « le mien, la mienne ».

Ta filha e la mieuna se coneisson. (Vernet p. 281)

mieu ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du miaulement des petits chats et des hibous, v. miau » TdF ‘miéu 2’

mieule 1 nm : milan (aucèl de rapina) (Myliobatis aquila). (v. mieton)

mieule 2, -a adj : mòl, -a ; umid, -a / gras, -ssa.

Tèrra mieula : aubuga.

mieu–mieu nm, cf Ubaud Dicort : « canard garrot, anas clangula (Lin.), oiseau dont le nom imite le cri, v. bois 2 » (v. TdF) (v. bois blanc)

mieunet, -a pron poss, cf Ubaud Dicort : « cher petit ami, petite chérie » (v. TdF)

La mieuneta es tròp polida. (v. TdF)

mieus, mieunas adj poss, cf Ubaud Dicort : plur de mieu 1, mieuna, « miens, miennes, à moi »

Aqueles libres son mieus.

De mieus amics.

Las mieunas sòrres : mas sòrres.

mieus (los -), las mieunas pron poss, cf Ubaud Dicort : plur de mieu (lo -), la mieuna, « les miens, les miennes »

Sas filhas e las mieunas se coneisson.

mifa / mifada nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) / mifalh (v. mifalh) : accion de mifar.

mifaire, -aira adj : persona que mifa.

mifalh nm, cf Ubaud Dicort : « moustique » (Lagarde [v. TdF suppl]) ; « puceron ; soufflet » (v. Alibert). 

mifar (v. intr.) : aspirar amb fòrça l'aire pel nas.

mifaudèl nm, -a : mifaire, -a ; qu'a la meca al nas, « petit morveux » TdF.

mifeta (plt.) : (Cynosurus hirsutus)

mifla : gauta rebombèla ; brava sofla (emplastre / carpan)

miflar (v. tr.) : mandar un emplastre, un carpan a q.q.

miflut, -uda : de las gautas rebombèlas.

miga nf : apocòpa de m'amiga (mon amiga), « (amie) mie » (Basic)

migala : mena d'aranha gròssa.

migon 1 nm : crotarèlas de fedas ; fems de fedas ; galinassa (fems de galinas o de colombs) ; fangàs.

migon 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « t. d’amitié, mon petit ami, v. amiguet » (v. TdF ‘migoun 1’)

migra nf / mingra [veire migra, cf Ubaud Dicort] : lanha ; ànsia ; lagui / lai / pensament.

migracion nf, cf Ubaud Dicort : « migracion » (Rapin)

migradís nm  (Sèrras-Ess. ; abs. Dicort) : vida miserabla.

migrana : mal de cap mai o mens nerviós que pren pas que la mitat del cap.

migrar 1 / mingrar [veire migrar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : « vivre misérablement » (Alibert) ; véser tot en negre ; « s’impatienter, enrager, griller, en Gascogne, v. treslimar ». (v. TdF ‘migra’)

migrar / mingrar [veire migrar] (se) v pron: se calcinar / se rosegar ; « s’enrager » (v. TdF jos ‘migra’).

migrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, migrer » (Per Noste)

migrator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « migrateur, -trice » (Basic)

migratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « migratoire » (Laus)