|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
micromètre 1 nm : instrument per mesurar d'objèctes o d'images pichonèls que pichonèls. micromètre 2 nm :
(fisica) « (unité de mesure) micromètre = micron » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 252) micrometria : art de mesurar amb un micromètre. micrometric, a : relatiu, -iva al micromètre o a la micrometria. micromicèt nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
micromycète » micron nm : unitat de mesura
de longor (milena part de millimètre) (v. micromètre 2) micronizacion : accion o resulta de micronizar. micronizar (v. tr.) : reduire en particulas de la dimension del micron. microonda nf : onda electromagnetica entre 1 m. e 1 mm. microondas nm : forn de microondas (v. çai sus).
(v. Ubaud Dicort) microordenador : ordenador miniaturizat. microorganisme : organisme microscopic. microparticula nf, cf Ubaud Dicort :
« microparticule » (Sèrras-Ess.) micropil (m.) : orifici d'un ovul de planta. micropilula nf, cf Ubaud Dicort :
« micropilule [v. pilula] » microprocessor nm : (informatica)
« microprocesseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162) microprograma nm : (informatica)
« microprogramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 162) microprogramacion nf :
(informatica) « microprogrammation » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 162) microquimia nf : (quimia)
« microchimie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379) microquimic, -a adj :
(quimia) « microchimique » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 379) microscòpi : instrument optic per amplificar (R. II, 75). microscòpia
nf : (fisica) « microscopie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microscopic, -a : talament pichonèl, -a qu'es impossible d'o véser dels uèlhs sens l'ajuda d'un microscòpi. microselhon nm (Faure ; abs. Dicort) : espiralas gaireben microscopicas sus d'unes disques de musica ; disc fach aital. microsfèra
nf, cf Ubaud Dicort :
« (biol.) microsphère » microsociologia
nf, cf Ubaud Dicort :
« microsociologie » (Per Noste) microsonda
nf : (fisica)
« microsonde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microspòra
nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) microspore » (v. Rapin).
(v. espòra) microsporangi
nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) microsporange » (v.
Rapin) microstuctura nf, cf Ubaud Dicort :
« microstructure » (Per Noste) microtòm : instrument per far de lescas tèunhas, vegetalas o animalas, per las estudiar al microscòpi. microtron nm, cf Ubaud Dicort :
« (phys.) microtron » micut, -uda : qu'a fòrça mica ; gras, -ssa. midriasi nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) mydriase » (Per
Noste) mièg, mièja (adj., sub. e adv.) : que forma la mitat d'un tot ; mitan ; gaireben / quasi ; incomplèt, -a Mièja-ora. [v. mièja ora]
Mièja-dotzena. [v. mièja dotzena] Mièg-litre. [v. mièg litre] Es pas qu'un
mièg-òme.[v.
mièg òme] Una mièja-femna.
(mièja femna) A mièg camin (loc. adv.) A mièja camba (loc. adv.) (v. mièja camba (a -)) Al mièg de la comba : al mitan de la
comba... Pel mièg. Un mètre e
mièg. Una ora e mièja.(v. jos ora) Mièg-mòrt.
Mièja-mòrta. [v. mièg mòrt]
Mièg-nud.
Mièja-nuda.
[v. mièg nus] Se manja la carn
mièja-crusa. (mièja crusa) Es fat a mièg. Entalhar mièg a mièg, entailler à demi bois. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘mié 1’) mièg-barral [mièg barral, cf Ubaud Dicort] nm : la mitat del tonèl de 25 litres. mièg
barrat, mièja barrada ~ semibarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« à demi fermé, ée » (v. barrat 1) mièg
buòu nm,
cf Ubaud Dicort : « jeune
boeuf » TdF jos
‘mié 1’ mièg
cat nm, cf Ubaud Dicort :
« chat de demi grosseur » TdF jos ‘mié 1’ mièg
cercle nm, cf Ubaud Dicort :
v. semicercle. mièg
cilindre nm,
cf Ubaud Dicort : v. semicilindre. mièg
cilindric, mièja cilindrica adj
v. semicilindric. mièg circular, mièja circulara adj :
v. semicircular. mièg conductor, mièja
conductritz adj
e nm :
v. semiconductor. mièg dieu nm, cf Ubaud Dicort :
« demi-dieu » TdF jos ‘mié 1’ mièg dobèrt, mièja
dobèrta adj : v. semidobèrt. mièg dòl nm, cf Ubaud Dicort : « (vêtement)
demi-deuil »
(Laus) mièg-drac [mièg drac] nm : coquinàs. (v. TdF ‘mié-dra’) mièg èr (a -) (v. Ubaud Dicor) : « Entendre a mièg èr,
entendre à demi-mot »
TdF jos
‘mié 1’ mièg escut nm, cf Ubaud Dicort : « demi-écu » TdF jos ‘mié 1’ mièg fin, mièja fina adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’est pas
très fin » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg finalista,
mièja finalista n, cf Ubaud Dicort :
« demi-finaliste » (v. Per Noste) mièg fons nm, cf Ubaud Dicort : « (sport)
demi-fond » (Laus) mièg fraire nm, cf Ubaud Dicort :
« demi-frère » (Rapin). (v. frairastre) mièg gach : bèc gròs (aucèl) (Coccotraustes
Coccotraustes) mièg granièr nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’un
grenier coupé par une cloison, soupente » TdF ‘mié-granié’ mièg litre nm, cf Ubaud Dicort : « demi-litre » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg lum nm, cf Ubaud Dicort : « demi-jour » (Laus) mièg mal nm, cf Ubaud Dicort : « demi-mal » (Laus) mièg mast nm, cf Ubaud Dicort : « mi-mât » TdF ‘mié-mast’ mièg mossur nm, cf Ubaud Dicort : « demi-monsieur » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg mòrt, mièja
mòrta adj, cf Ubaud Dicort :
« demi-mort, -e » (Laus) mièg-muèg [mièg muèg] nm : la mitat d'un muèg (dins los 300 litres) mièg nus, mièja nusa adj, cf Ubaud Dicort : « demi-nu, e » (v. TdF ‘jos ‘mié 1’) mièg-òme [mièg òme] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ’miech-ome’) : jovent ; òme pichonèl ; òme diminuit. mièg panau nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’une ‘panau’,
ancienne mesure [équivalente au double décalitre] » (v. TdF ‘mié-panau’ e ‘panau’) mièg pensionari, mièja
pensionària adj e n, cf Ubaud Dicort :
« demi-pensionnaire » (Laus) mièg periòde ~
semiperiòde nm, cf Ubaud Dicort :
v. semiperiòde. mièg periodic, mièja periodica ~
semiperiiodic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
(fisica) « semi-périodique » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 286) mièg picotin nm, cf Ubaud Dicort : (v. picotin) mièg plan ~ semiplan nm :
(matematica) « demi-plan » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 73) mièg pòrc nm, cf Ubaud Dicort : « pourceau qui a atteint la
moitié de son développement » TdF ‘jos ‘mié 1’ mièg quart nm, cf Ubaud Dicort : « (mes.)
demi-quart » (Rapin) mièg quartairon nm, cf Ubaud Dicort : « demi-quarteron,
huitième de la livre » TdF ‘mié-quarteiroun’ mièg sabent, mièja sabenta ~
semisabent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« demi-savant » (Rapin) mièg-solièr [mièg solièr, cf Ubaud Dicort] nm : apartament entremièg l'enbàs e l'estatja primièira. mièg sòm nm, cf Ubaud Dicort : « demi-sommeil » (Laus) mièg sospir nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.)
demi-soupir » (Laus) mièg temps 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (travail)
mi-temps » (Basic) A
mièg temps, à mi-temps. (Laus) mièg temps 2 (en
espòrt) nm, cf Ubaud Dicort : « mi-temps » mièg ton nm, cf Ubaud Dicort : « semi-ton » TdF ‘jos ‘mié 1’. (v. semiton) mièg torn nm, cf Ubaud Dicort : « demi-tour » (Laus) mièg ventre nm, cf Ubaud Dicort : « moitié d’un
repas ordinaire, petit repas, v. repasson » (v. TdF ‘mié-ventre’) mièg-vin [mièg vin] nm : vin de marrida qualitat. mieget, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« presque à demi, diminué de moitié, rempli
jusqu’au milieu » (v. TdF ‘miechet’) miegeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chopine » TdF ; « Una miegeta, une
demi-bouteille » TdF jos ’ miechet’ miègièirament : à mièjas. Partir quicòm miègièirament. miegièr, -ièira adj e n : v. megièr. miègjorn : mitan del jorn ; sud. Vendrai a miègjorn. Lo miègjorn de la vida. Lo repais de miègjorn se sona dinnar Tant aimi viure dins lo Miègjorn. Lo demòni de miègjorn. miègjornada nf (abs. Dicort) : aprèsdinnada, « après-midi » (Rapin). miègjornal, -a : meridional, -a. miègjornar
v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, prendre un repas vers l’heure de midi et
faire un somme ensuite » TdF ‘miejourna’ miègjornenc, -a : del Miègjorn ; relatiu, -iva al Miègjorn. miègpartir (v. tr.) : partejar pel mièg. mièg
permeable, mièja permeabla adj :
v. semipermeable. miègterranh, -a adj (pop.) : v. mediterranèu. Miègterranha n pr f (pop.) : v. Mediterranèa. |
|
mièja (subs. f.) : « demie,
demi-heure » ; la mitat d'una litra de vin ;
mièg litre (t.a.) (v. TdF). (v. mièjas) Una ora e
mièja, une heure et demie. (Alibert) mièja asta (a -) loc
adv, cf Ubaud Dicort : « à mi-mât,
à demi » TdF jos ‘mié 1’ mièja bleçadura nf, cf Ubaud Dicort :
« t. injurieux, avorton, pesonne de taille exiguë, v. avorton » (v. TdF ‘miejo-blessaduro’) mièja camba (a -) loc
adv, cf Ubaud Dicort : « à
mi-jambe » TdF jos
‘cambo’ mièja cana nf, cf Ubaud Dicort :
« demi-canne, ancienne mesure de longueur ou de capacité
usitée dans le Midi, un mètre environ, v. quatre
–palms ; garçon de boutique, calicot » (v. TdF ‘miejo-cano’) mièja circonferéncia nf : v. semicircomferéncia. mièjaclau [mièja clau] nf : mena de nos. Un nos en mièjaclau. mièja còsta (a -)
loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à mi-côte » TdF jos ‘costo 1’ mièja dotzena nf,
cf Ubaud Dicort :
« demi-douzaine » TdF jos ‘dougeno’ mièja drecha nf,
cf Ubaud Dicort : v. semidrecha. mièja finala nf, cf Ubaud Dicort : v. semifinala. mièja fòla nf, cf Ubaud Dicort : « demi-folle » TdF jos ‘mié 1’ mièja jornada nf, cf Ubaud Dicort :
« demi-journée » TdF jos ‘journado’ mièjalana [mièja lana] nf : estòfa que conten pas que 50% de lana. (v. TdF ‘miejo-lano’) mièja liura nf, cf Ubaud Dicort : « demi-livre » TdF jos ‘mié 1’ mièja mesura nf, cf Ubaud Dicort : « demi-mesure » TdF jos ‘mesuro’ mièjaluna [mièja luna] nf : plena bana de luna ; bana de luna dels musulmans ; « demi-lune, hémicycle » (v. TdF ‘miej-luno’). La pendula ven de picar mièjanuèch. mièja
nuèch nf,
cf Ubaud Dicort : v. mièjanuèch. mièja
ora nf, cf Ubaud Dicort :
« demi-heure » (v. TdF ‘miecho-ouro’) mièja
orada / mièjaorada ? nf, cf Ubaud Dicort :
« durée d’une demi-heure » TdF ‘miecho-ourado’ mièja
orassa nf,
cf Ubaud Dicort : « grosse
demi-heure » (v. mièja
ora e v. çai jos) mièja
oreta nf,
cf Ubaud Dicort : « Una
mièja oreta, une petite demi-heure » (v. TdF jos ‘miecho-ouro’) mièja
pèça nf,
cf Ubaud Dicort :
« demi-pièce de vin, fût de 270 à 300
litres » TdF ‘miejo-pèço’ mièja
pension nf,
cf Ubaud Dicort :
« demi-pension » (Rapin) mièja
quaresma nf,
cf Ubaud Dicort :
« mi-carême » (Rapin) mièja
sòrre nf, cf Ubaud Dicort :
« demi-soeur » (Rapin). (v. sorrastre) mièja tarifa
nf, cf Ubaud Dicort :
« demi-tarif » (v. Per Noste) mièja tencha
nf, cf Ubaud Dicort :
« demi-teinte » TdF jos ‘tencho’ mièja votz
(a -) loc
adv : v. jos
votz. miejaire nm,
-a : que trabalha a mièjas (pel 50%)
(v. megièr) mièjament adv : mejanament / a mièg ; quasiment / gaireben. Pas que mièjament garit. Soi mièjament content. mièjanuèch [ ~ mièja nuèch, cf Ubaud Dicort] nf / mièjanuèit / mièjanuòch (los 2, abs. Dicort) : mitan de la nuèch. miejariá nf : bòria a mièjas (50% de revengut pel patron, 50% pel boriaire) Donar son ben a
miejariá,
donner son bien à moitié fruits. Èstre de
miejariá,
être de compte à demi. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘miejarié) mièjas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à demi, à moitié fruits » (v. TdF jos ‘miejo’) (v. miejariá
(a -)) Trabalhan a mièjas :
pel 50 % cadun. MIEL- : forma prefixada del grèc muelòs (medulla / mesolha) mielemia : preséncia anormala dins lo sang de cellulas joves. mielencefala : partida de l'encefal que conten lo bulb raquial. mièlhs (adv.) : melhor / milhor mielic, -a : relatiu, -iva a la mesolha del rastèl de l'esquina. mielina : substància lipidica blancosa qu'estuja las fibras nerviosas que dintran dins la composicion dels nèrvis del sistèma cerebrospinal. mielinoclastic, -a : que destrutz la mielina. mielinosi (f.) : destruccion de la mielina. mieliti (f.) : inflamacion de la medulla espinala. MIELO- : v. MIEL- mieloblast : cellula jove del mesenquima que se muda en fibras muscularas. mieloblastòsi (f.) : mena de leucemia aguda, caracterizada per la ploliferacion dels mieloblasts. mielocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : ernia de la mesolha espinala fòra lo rastèl de l'esquina. mielocit : cellula de la mesolha dels òsses, derivada d'un mieloblast e predecessora d'un leucocit granulós. mielocitemia : mielocitòsi. mielocitòsi (f.) : preséncia dins lo sang de fòrça mielocits. mielodisplasia : mal desvolopament de la mesolha espinala qu'amòda de malformacions e de perturbacions fonccionalas. mielogèn, -a : se ditz dels leucocits que venon o que semblan venir de la mesolha dels òsses. mielografia : radiografia de la mesolha espinala. mielograma : resulta de l'estudi dels diferents elements de la mesolha dels òsses. mieloïde, -da : relatiu, -iva a la mesolha dels òsses ; constituit, -ida de cellulas de la mesolha dels òsses. mielòma (m.) : proliferacion tumorala de la mesolha dels òsses. mielomatòsi (f.) : preséncia de mielòmas multiples dins los òsses. mielopatia : tèrme generic de las afeccions de la mesolha espinala. mielosarcòma (m.) : sarcòma de las cellulas de la mesolha dels òsses. mielòsi (f.) : destrachiment de la mesolha dels òsses. (I a tot un fum d'autres mots formats amb mielo-) mieta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« état d’ivresse, en style familier, v. cigala,
monina » (v. TdF ‘mieto’) mieta 2 nf : « Ma
mieta, ma petite amie » (v. TdF jos ‘amiguet’).
(v. amigueta) mieton nm, cf Ubaud Dicort :
« milan, v. milan, miaula » (v. TdF) mieu 1, mieuna adj poss, cf Ubaud Dicort : « à moi, mien, mienne ». mieu : v. meu (non preconizat Dicort). Aquò
es mieu¸
ceci est à moi. (Lagarde) Aquel
libre es mieu. Aquesta decision l’ai facha mieuna. (Vernet Dict. gram. oc. p. 280) Çò mieu : çò que m’aparten. mieu (lo -), la mieuna (pr. poss.) : « le
mien, la mienne ». Ta
filha e la mieuna se coneisson. (Vernet p. 281) mieu ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du miaulement des petits chats et des hibous,
v. miau » TdF ‘miéu 2’ mieule 1 nm : milan (aucèl de rapina) (Myliobatis aquila). (v. mieton) mieule 2, -a adj : mòl, -a ; umid, -a / gras, -ssa. Tèrra mieula : aubuga. mieu–mieu nm, cf Ubaud Dicort : « canard garrot, anas
clangula (Lin.), oiseau dont le nom imite le cri, v. bois 2 » (v. TdF) (v. bois
blanc) mieunet, -a pron poss, cf Ubaud Dicort :
« cher petit ami, petite chérie » (v. TdF) La mieuneta
es tròp polida. (v. TdF) mieus, mieunas adj poss, cf Ubaud Dicort : plur de mieu 1,
mieuna, « miens, miennes, à moi » Aqueles libres son mieus. De
mieus amics. Las
mieunas sòrres : mas sòrres. mieus (los -), las mieunas pron poss, cf
Ubaud Dicort : plur de mieu (lo -), la mieuna, « les miens, les
miennes » Sas filhas e las mieunas se coneisson. mifa / mifada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) / mifalh (v. mifalh)
: accion de mifar. mifaire, -aira adj : persona que mifa. mifalh nm, cf Ubaud Dicort :
« moustique » (Lagarde [v. TdF suppl]) ; « puceron ;
soufflet » (v. Alibert). mifar (v. intr.) : aspirar amb fòrça l'aire pel nas. mifaudèl nm, -a : mifaire, -a ; qu'a la meca al nas, « petit morveux » TdF. mifeta (plt.) : (Cynosurus hirsutus) mifla : gauta rebombèla ; brava sofla (emplastre / carpan) miflar (v. tr.) : mandar un emplastre, un carpan a q.q. miflut, -uda : de las gautas rebombèlas. miga nf :
apocòpa de m'amiga (mon amiga),
« (amie)
mie » (Basic) migala : mena d'aranha gròssa. migon 1 nm : crotarèlas de fedas ; fems de fedas ; galinassa (fems de galinas o de colombs) ; fangàs. migon 2, -a n, cf Ubaud Dicort :
« t. d’amitié, mon petit ami, v. amiguet » (v. TdF ‘migoun 1’) migra nf /
mingra [veire migra, cf Ubaud Dicort] : lanha ; ànsia ; lagui / lai
/ pensament. migracion nf, cf Ubaud Dicort :
« migracion » (Rapin) migradís nm (Sèrras-Ess. ; abs. Dicort) : vida miserabla. migrana : mal de cap mai o mens nerviós que pren pas que la mitat del cap. migrar 1 / mingrar [veire
migrar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : « vivre
misérablement » (Alibert) ; véser tot en negre ; « s’impatienter, enrager, griller,
en Gascogne, v. treslimar ». (v. TdF ‘migra’) migrar / mingrar [veire migrar] (se) v pron: se calcinar / se rosegar ; « s’enrager » (v. TdF jos ‘migra’). migrar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, migrer » (Per Noste) migrator,
-tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « migrateur,
-trice » (Basic) migratòri,
-a
adj, cf Ubaud Dicort : « migratoire » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|