metze [mèje nm (v. Ubaud Dicort  e TdF jos ‘mèje’)] : compartiment d'una arca pel gran, per la farina... ; trapèla d'arca pel gran o per la farina.

meu, meuna / miu, miuna / meva, mieva [los 3, veire mieu, mieuna (v. Ubaud Dicort e Errata web)] (adj. e pr. poss.) : que m'aperten ; que se rapòrta a ieu.

Çò meu : çò que m'aperten.

La meuna cosina : ma cosina.

La meu sòrre : ma sòrre (es la meuna)

mèuca nf : manca.

M'as facha mèuca : m'as facha manca.

Mon fusil a facha mèuca : a pas tirat.

Lo solelh a facha mèuca : s'es amagat.

meucha nf (non preconizat Dicort) : mèlsa. v. mèlsa.

meula / meulha [mèula / mèulha] : v. mesola / mesolha (non preconizat Dicort) - medulla (abs. Dicort).

Meula dels òsses.

Meula del sambuc.

meulon nm, cf Ubaud Dicort : « moelle des arbres et des plantes ; petit son, celui qui contient le plus de farine » TdF ‘méulou’

meum blanc nm, cf Ubaud Dicort : « mille-feuille, v. èrba de mila fuèlhas » (v. TdF)

meum jaune nm, cf Ubaud Dicort : « seneçon à feuilles d’aurone » TdF

meursault nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « meursault (21) »

meusson nm, cf Ubaud Dicort : « saucisse de viande de porc, espèce d’andouille ou de cervelas, saucisson de ménage gros et court, v. anduèlh, salsissa » (v. TdF)

meussonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. meusson)

Mexic : nom de país d'America.

mexican, -a : de Mexic ; relatiu, -iva a Mexic.

MI- : forma prefixada del grèc mus (muscle) v. mialgia.

mi 1 nm : nòta tresena de l'escala musicala.

mi 2 pr pers (arc.) [veire me, cf Ubaud Dicort] : ieu « moi » (v. Alibert).

Mi meteis : ieu meteis.

mia 1 nf, cf Ubaud Dicort : « mie, amie, amante, gouvernante, bonne d’enfant » TdF jos ‘migo’

mia (la -) 2 ('mia ; e non pas m) [miá – la miá (v. Ubaud Dicort Errata web)] (adj. o pr. poss. fem.) : la meu / la meuna ; ma. (v. mieuna jos mieu 1)

Aquesta revista es miá.

La mia femna.

Ta femna e la miá.

mialgia : dolor musculara.

mialha [veire malha 2, cf Ubaud Dicort] nf : moneda d'autres còps.

mialhon nm : gafet de farga catalana.

mians (m. pl.) : planhs ; sospirs ; moninejadas. (v. TdF ‘mian 1’)

miansar v, cf Ubaud Dicort : (v. mians)

miasma (m.) : pudesina amodada per las aigas chorrassas o per de rafatum en descomposicion.

miasmatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « miasmatique » (Rapin)

miarro nm, cf Ubaud Dicort : « le plus petit cochon de la ventrée, goret ; valet des valets, garçon qui porte à manger et à boire aux moissonneurs » (v. TdF jos ‘gnarre’)

miastenia : fatigabilitat musculara granda.

miata : pan grossièr d'òrdi o de civada.

miatonia : abséncia o diminucion de la tonicitat musculara.

miatrofia : atrofia musculara.

miau nm / miu (abs. Dicort) (onom.) : imitacions d'un crit de cat.

miaula nf, cf Ubaud Dicort : « milan, oiseau, v. milan » TdF

miaulada nf / miauladís / miauladissa / lo miaular (los 3, v. çai jos) : crit de cat ; « cri de douleur » TdF ‘miaulado’.

miauladís nm, cf Ubaud Dicort : « miaulements répétés » TdF

miauladissa nf, cf Ubaud Dicort : « long miaulement » TdF

miaulaire, -aira [~ -airitz] n : que miaula.

miaulament nm, cf Ubaud Dicort : « action de miauler » TdF jos ‘miaulage’

miaular 1 (v. intr.) : far una miaulada (en parlant d'un cat). v. miular (abs. Dicort).

miaular 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo miaular, le miaulement » TdF jos ‘miaula’

miaulatge nm, cf Ubaud Dicort : v. miaulament.

miaulejaire, -aira adj, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. miaulejar e miaulaire)

miaulejar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « miauler » (Rapin)

(Las formas en miaul- son de doblets de las formas en miul- (abs. Dicort))

miaunal nm, cf Ubaud Dicort : « miaulement » (Alibert)

miaunar e derivats : doblets de miaular e derivats. v. miular (abs. Dicort).

MIC- : fòrma prefixada del grèc mukès, -etòs (bolet ; fonge) v. micelium.

mic-mac nm, cf Ubaud Dicort : « micmac, intrigue, imbroglio, discussion, brouillerie » TdF jos mique-maque’

mica 1 nf (del latin mica, particula ; parcèla) : porcion pichonèla (t. a.) ; partida mòla del pan ; ventre / pança (s.f.) ; bòla de pasta de milh bolida, puèi grasilhada. (v. micas)

Aimi mai la crosta de pan que non pas la mica.

En micas : excellentament.

A chicas e micas : per fragments.

A talament de mica que lo sonan Lo Pançut.

mica 2 (adv.) (abs. Dicort) : pas ges / pas brica, « pas du tout » (v. L. 248 mica + non, non + mica).

micà (m.) [mica 3 nf, cf Ubaud Dicort] : mineral lusent e clivable, abondós dins las ròcas eruptivas e metamorficas.

mica-maca nf, cf Ubaud Dicort : v. mic-mac.

micacèu, -èa : que conten de micà ; que revèrta de micà.

micacistre (abs. Dicort) : ròca metamorfica que conten mai que mai de qüars e de micà. (v. micasquist)

micalha 1 (f. singular) : fragments de ròcas pichonèls.

micalha 2 nf / micarèlas (f. pl.) (v. micarèla) : micas de pan, « miettes, toutes les miettes » TdF jos ‘micaio’.

micalhar (v. tr.) : embrenicar (far de micarèlas o de micalha)

micar (v. tr.) : recobrir de carn amb de micarèlas de pan e la passar pel forn.

micarèla nf : engrunada de pan pichonèla que pichonèla « miette, particule » TdF ‘micarello’.

micas (f. pl.) : manjar rustic (v. Alibert) ; « boules de millet cuit à la chaudière ou marmite » (Doujat).

micàs 1 nm : « mica » (Lagarde) (v. mica 3)

micàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « la mie du pain en Gascogne » TdF ‘micas’

micasquist nm, cf Ubaud Dicort (v. esquist 1) : « micaschiste » (Rapin)

micassièr, -ièira adj : qu'aima la mica del pan.

miccion (f.) : accion d'urinar.

(# mixcion)

micèla nf (abs. Dicort) : particula pichonèla. (v. micella)

micèli nm / micelium (lat.) (abs. Dicort) : partida vegetativa dels campairòls, « mycélium » (Rapin).

micelian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mycélien, -enne » (v. micèli)

micella nf, cf Ubaud Dicort : « (chim. et phys.) micelle » (v. Laus e Rapin)

 

 

-MICÈT : forma sufixada del grèc mukès (fonge ; campairòl) v. ascomicèt

MICETO- : forma prefixada del grèc mukès (fonge ; campairòl)

micetofil, -a : se ditz dels insèctes que vivon dins los campairòls.

micetològ, -a n (abs. Dicort) : micològ, -a.

micetologia nf (abs. Dicort) : micologia.

micetòma (m.) : tumor inflamatòria amodada per de fonges parasits.

micha (R. IV, 231) : torta de pan.

micharassa / michardassa / michassa nf (los 3, abs. Dicort) : augmentatius de micha. (v. micharda)

michard nm / micharda nf, cf Ubaud Dicort : « grosse miche » (v. TdF jos ‘michard’). (v. Vayssier jos ‘micho’)

michardet (abs. Dicort) : diminutiu de micha. (v. michardon)

michardon / micharèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite miche de pain, petit pain rond, v. panon ; t. de marine, bout inférieur du mât » (v. TdF jos ‘michoun’)

micheta (subs. f.) / michon (subs. m.) (v. michardon) : micha pichona ; panet.

Far michetas : far gòrja (portar enveja) (v. Alibert)

michièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vend des pains en foire ou au marché, boulanger, ère » TdF

michon 1 nm : v. michardon.

michon 2, -a (adj.) : lepet, -a / lecaire, -a.

michor nf, cf Ubaud Dicort : « moiteur, tiédeur, douce température » (v. TdF). « michor » : v. moissor (abs. Dicort)

MICO- : forma prefixada del grèc mukès, muketòs (fonge, campairòl). v. micològ - micologia.

micocola : frucha del micocolièr.

micocolièr (plt.) : falabreguièr (Celtis australis)

micodèrma nm, cf Ubaud Dicort : « mycoderme » (Rapin)

micodermic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mycodermique » (v. çai sus)

micodermòsi (f.) : afeccion cutanèa amodada per de fonges.

micòla : panet / panon / torton / pastisson.

Micòla - Micolau (los 2, abs. Dicort) : v. Nicòla - Nicolau.

micològ, -a : especialista (m. e f.) dels campairòls.

micologia : estudi scientific dels campairòls.

micologic, -a : relatiu, -iva als campairòls.

micoplasma nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) mycoplasme »

micoquejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. micoquet)

micoquet, -a n, cf Ubaud Dicort : manieirós, -osa. (v. çai jos)

micoqueta nf (v. TdF) : maria-mèca (persona que fa de manièiras ridiculas e afectadas).

micorriza nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « mycorhize » (Rapin)

micorrizacion nf, cf Ubaud Dicort : « mycorhization » (Sèrras-Ess.)

micorrizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mycorhizer » (Sèrras-Ess.)

micorrizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mycorhizé, -e » (v. micorrizar)

micòsi (f.) : afeccion amodada per un fonge.

micòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau, miette, v. bricon » (v. TdF)

MICRO- : forma prefixada del grèc micròs (pichon)

(I a de centenats de mots formats amb micro- doni çaijós pas que los pus principals)

micrò [micro, cf Ubaud Dicort] nm : apocòpa de microfon.

microampère nm : (fisica) « microampère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251)

microampèrmètre ~ microamperimètre nm : (fisica) « microampèremètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251)

microanalisi nf, cf Ubaud Dicort : « microanalyse » (Per Noste)

micròbi (m.) : organisme microscopic o ultramicroscopic (bacterias, viruses, bacils...)

microbian, -a : relatiu, -iva als micròbis.

microbicida (m.) çò que destrutz (destrusís) los micròbis.

microbiologia nf, cf Ubaud Dicort : « microbiologie » (Rapin)

microbiologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « microbiologiste » (Rapin)

microcalorimètre nm, cf Ubaud Dicort : (fisica) « microcalorimètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251)

microcefal, -a adj e n : qu'a la cavitat craniala pichona.

Formiga microcefala.

microcefalia / microcefalisme (los 2, abs. Dicort) : estat de çò microcefal, « microcéphalie » (Rapin).

microcircuit nm, cf Ubaud Dicort : (fisica) « microcircuit » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251)

microcirurgia : intervencion sus d'organs pichons pichons.

microclimat [microclima, cf Ubaud Dicort [v. clima]] nm : climat d'una sisa pichona de l'atmosfèra adjacenta a una superficia de sòl, de ròca..., e de dimension inferiora al decamètre ; climat local.

microcopadura nf : (fisica) « microcoupure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251)

microcòsme : mond en abreujat ; resumit condensat ;  l'òme en tant que revèrt de l'univèrs.

Marselha, microcòsme del mond mediterranèu.

microcosmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microcosmique » (Rapin)

microeconomia nf, cf Ubaud Dicort : « microéconomie » (Rapin)

microeconomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microéconomique » (Rapin)

microedicion nf : « (informatica) microédition » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 161)

microelectronic, -a adj : (fisica) « microélectronique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

microelectronica nf : (fisica) « microélectronique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252)

microfibra nf, cf Ubaud Dicort : « microfibre » (Sèrras-Ess.)

microficha nf, cf Ubaud Dicort : « (techn.) microfiche » (Rapin). (v. microfilm)

microfilm : fotografia subre film.

microfilmar (v. tr.) : servar de documents sus microfilms.

microfisica nf, cf Ubaud Dicort : « microphysique » (Rapin)

microfòn : instrument per amplificar la votz e los sons febles.

microfonia (abs. Dicort) : feblesa de la votz.

microfonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microphonique » (Per Noste)

Amplificador microfonic.

Corrent microfonic.

microfonista : tecnician de la pèrga del microfòn.

microfotografia : fotografia de preparacions microscopicas.

micrograf, -a : especialista (m. e f.) de micrografia.

micrografia : descripcion d'objèctes microscopics.

micrografic, -a : relatiu,-iva a la micrografia.

micrograma nm, cf Ubaud Dicort : « microgramme » (Rapin)

microgravitat nf, cf Ubaud Dicort : « microgravité » (v. Rapin)

microinformatica nf : « micro--informatique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 161)

microlit : cristal microscopic.

microlitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microlithique » (Rapin)