|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
metze [mèje nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mèje’)] : compartiment d'una arca pel gran, per la farina... ; trapèla d'arca pel gran o per la farina. meu, meuna / miu, miuna / meva, mieva [los 3, veire mieu, mieuna (v. Ubaud Dicort e Errata web)] (adj. e pr. poss.) : que m'aperten ; que se rapòrta a ieu. Çò meu : çò que m'aperten. La meuna cosina : ma cosina. La meu sòrre : ma sòrre (es la meuna) mèuca nf : manca. M'as facha mèuca : m'as facha manca. Mon fusil a facha mèuca : a pas tirat. Lo solelh a facha mèuca : s'es amagat. meucha nf (non preconizat Dicort) : mèlsa. v. mèlsa. meula / meulha (non preconizats Dicort) : v. mesola / mesolha (non preconizat Dicort) - medulla (abs. Dicort). Meula dels òsses. Meula del sambuc. meulon nm, cf Ubaud Dicort : « moelle des arbres et des plantes ; petit son, celui qui contient le plus de farine » TdF ‘méulou’ meum blanc nm, cf Ubaud Dicort : « mille-feuille, v. èrba de mila fuèlhas » (v. TdF) meum jaune nm, cf Ubaud Dicort : « seneçon à feuilles d’aurone » TdF meursault nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « meursault (21) » meusson nm, cf Ubaud Dicort : « saucisse de viande de porc, espèce d’andouille ou de cervelas, saucisson de ménage gros et court, v. anduèlh, salsissa » (v. TdF) meussonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. meusson) Mexic : nom de país d'America. mexican, -a : de Mexic ; relatiu, -iva a Mexic. MI- : forma prefixada del grèc mus (muscle) v. mialgia. mi 1 nm : nòta tresena de l'escala musicala. mi 2 pr pers (arc.) [veire me, cf Ubaud Dicort] : ieu « moi » (v. Alibert). Mi meteis : ieu meteis. mia 1 nf, cf Ubaud Dicort : « mie, amie, amante, gouvernante, bonne d’enfant » TdF jos ‘migo’ mia (la -) 2 ('mia ; e non pas miá) [miá – la miá (v. Ubaud Dicort Errata web)] (adj. o pr. poss. fem.) : la meu / la meuna ; ma. (v. mieuna jos mieu 1) Aquesta revista es miá. La mia femna. Ta femna e la miá. mial (Falissard) nm : veire mèl, cf Ubaud Dicort. mialada nf : veire melada, cf Ubaud Dicort. mialgia : dolor musculara. mialha [veire malha 2, cf Ubaud Dicort] nf : moneda d'autres còps. mialhon nm : gafet de farga catalana. mians (m. pl.) : planhs ; sospirs ; moninejadas. (v. TdF ‘mian 1’) miansar v, cf Ubaud Dicort : (v. mians) miasma (m.) : pudesina amodada per las aigas chorrassas o per de rafatum en descomposicion. miasmatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « miasmatique » (Rapin) miarro nm, cf Ubaud Dicort : « le plus petit cochon de la ventrée, goret ; valet des valets, garçon qui porte à manger et à boire aux moissonneurs » (v. TdF jos ‘gnarre’) miastenia : fatigabilitat musculara granda. miata : pan grossièr d'òrdi o de civada. miatonia : abséncia o diminucion de la tonicitat musculara. miatrofia : atrofia musculara. miau nm / miu (abs. Dicort) (onom.) : imitacions d'un crit de cat. miaula nf, cf Ubaud Dicort : « milan, oiseau, v. milan » TdF miaulada nf / miauladís / miauladissa / lo miaular (los 3, v. çai jos) : crit de cat ; « cri de douleur » TdF ‘miaulado’. miauladís nm, cf Ubaud Dicort : « miaulements répétés » TdF miauladissa nf, cf Ubaud Dicort : « long miaulement » TdF miaulaire, -aira [~ -airitz] n : que miaula. miaulament nm, cf Ubaud Dicort : « action de miauler » TdF jos ‘miaulage’ miaular 1 (v. intr.) : far una miaulada (en parlant d'un cat). v. miular (abs. Dicort). miaular 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo miaular, le miaulement » TdF jos ‘miaula’ miaulatge nm, cf Ubaud Dicort : v. miaulament. miaulejaire, -aira adj, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. miaulejar e miaulaire) miaulejar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « miauler » (Rapin) (Las formas en miaul- son de doblets de las formas en miul- (abs. Dicort)) miaunal nm, cf Ubaud Dicort : « miaulement » (Alibert) miaunar e derivats : doblets de miaular e derivats. v. miular (abs. Dicort). MIC- : fòrma prefixada del grèc mukès, -etòs (bolet ; fonge) v. micelium. mic-mac nm, cf Ubaud Dicort : « micmac, intrigue, imbroglio, discussion, brouillerie » TdF jos mique-maque’ mica 1 nf (del latin mica, particula ; parcèla) : porcion pichonèla (t. a.) ; partida mòla del pan ; ventre / pança (s.f.) ; bòla de pasta de milh bolida, puèi grasilhada. (v. micas) Aimi mai la crosta de pan que non pas la mica. A talament de mica que lo sonan Lo Pançut. En micas : excellentament. A chicas e micas : per fragments. mica 2 (adv. neg.) (abs. Dicort) : pas ges / pas brica, « pas du tout » (v. L. 248)). Quand o fa, mica non se'n repent ; quand il le fait, mie ne s'en repent... (v. R. IV, 231) / [...], non se'n repent mica. (v. L.) micà (m.) [mica 3 nf, cf Ubaud Dicort] : mineral lusent e clivable, abondós dins las ròcas eruptivas e metamorficas. mica-maca nf, cf Ubaud Dicort : v. mic-mac. micacèu, -èa : que conten de micà ; que revèrta de micà. micacistre (abs. Dicort) : ròca metamorfica que conten mai que mai de qüars e de micà. (v. micasquist) micalha nf : * la micalha (f. singular) : « [non comptable] les miettes » (Alibert) ; fragments de ròcas pichonèls. An manjat tot lo pan, demòra pas que la micalha. (v. Rapin 'miette') * una micalha (de micalhas) / micarèlas (f. pl.) (v. jos micarèla) : « [comptable] miette » (Lagarde, Basic), micas de pan. Tot es net, mas çaquelà ai trobat una micalha sus la cadièra. (v. Rapin 'miette') micalhar (v. tr.) : embrenicar (far de micarèlas o de micalha) micar (v. tr.) : recobrir de carn amb de micarèlas de pan e la passar pel forn. micarèla nf : engrunada de pan pichonèla que pichonèla « miette, particule » TdF ‘micarello’. Micarèlas d'aquel metal fargat. (v. TdF) micas (f. pl.) : manjar rustic (v. Alibert) ; « boules de millet cuit à la chaudière ou marmite » (Doujat). micàs 1 nm : « mica » (Lagarde) (v. mica 3) micàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « la mie du pain en Gascogne » TdF ‘micas’ micasquist nm, cf Ubaud Dicort (v. esquist 1) : « micaschiste » (Rapin) micassièr, -ièira adj : qu'aima la mica del pan. miccion (f.) : accion d'urinar. (# mixcion) micèla nf (abs. Dicort) : particula pichonèla. (v. micella) micèli nm / micelium (lat.) (abs. Dicort) : partida vegetativa dels campairòls, « mycélium » (Rapin). micelian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) mycélien, -enne » (v. micèli)
|
|
micella nf, cf Ubaud Dicort : « (chim. et phys.) micelle » (v. Laus e Rapin) -MICÈT : forma sufixada del grèc mukès (fonge ; campairòl) v. ascomicèt. MICETO- : forma prefixada del grèc mukès (fonge ; campairòl) micetofil, -a : se ditz dels insèctes que vivon dins los campairòls. micetològ, -a n (abs. Dicort) : micològ, -a. micetologia nf (abs. Dicort) : micologia. micetòma (m.) : tumor inflamatòria amodada per de fonges parasits. micha (R. IV, 231) : torta de pan. micharassa / michardassa / michassa nf (los 3, abs. Dicort) : augmentatius de micha. (v. micharda) michard nm / micharda nf, cf Ubaud Dicort : « grosse miche » (v. TdF jos ‘michard’). (v. Vayssier jos ‘micho’) michardet (abs. Dicort) : diminutiu de micha. (v. michardon) michardon / micharèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite miche de pain, petit pain rond, v. panon ; t. de marine, bout inférieur du mât » (v. TdF jos ‘michoun’) micheta (subs. f.) / michon (subs. m.) (v. michardon) : micha pichona ; panet. Far michetas : far gòrja (portar enveja) (v. Alibert) michièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vend des pains en foire ou au marché, boulanger, ère » TdF michon 1 nm : v. michardon. michon 2, -a (adj.) : lepet, -a / lecaire, -a. michor nf, cf Ubaud Dicort : « moiteur, tiédeur, douce température » (v. TdF). « michor » : v. moissor (abs. Dicort) MICO- : forma prefixada del grèc mukès, muketòs (fonge, campairòl). v. micològ - micologia. micocola : frucha del micocolièr. micocolièr (plt.) : falabreguièr (Celtis australis) micodèrma nm, cf Ubaud Dicort : « mycoderme » (Rapin) micodermic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mycodermique » (v. çai sus) micodermòsi (f.) : afeccion cutanèa amodada per de fonges. micòla : panet / panon / torton / pastisson. Micòla - Micolau (los 2, abs. Dicort) : v. Nicòla - Nicolau. micològ, -a : especialista (m. e f.) dels campairòls. micologia : estudi scientific dels campairòls. micologic, -a : relatiu, -iva als campairòls. micoplasma nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) mycoplasme » micoquejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. micoquet) micoquet, -a n, cf Ubaud Dicort : manieirós, -osa. (v. çai jos) micoqueta nf (v. TdF) : maria-mèca (persona que fa de manièiras ridiculas e afectadas). micorriza nf, cf Ubaud Dicort : (bot.) « mycorhize » (Rapin) micorrizacion nf, cf Ubaud Dicort : « mycorhization » (Sèrras-Ess.) micorrizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mycorhizer » (Sèrras-Ess.) micorrizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mycorhizé, -e » (v. micorrizar) micòsi (f.) : afeccion amodada per un fonge. micòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau, miette, v. bricon » (v. TdF) MICRO- : forma prefixada del grèc micròs (pichon) (I a de centenats de mots formats amb micro- doni çaijós pas que los pus principals) micrò [micro, cf Ubaud Dicort] nm : apocòpa de microfon. microampère nm : (fisica) « microampère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microampèrmètre ~ microamperimètre nm : (fisica) « microampèremètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microanalisi nf, cf Ubaud Dicort : « microanalyse » (Per Noste) micròbi (m.) : organisme microscopic o ultramicroscopic (bacterias, viruses, bacils...) microbian, -a : relatiu, -iva als micròbis. microbicida (m.) çò que destrutz (destrusís) los micròbis. microbiologia nf, cf Ubaud Dicort : « microbiologie » (Rapin) microbiologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « microbiologiste » (Rapin) microcalorimètre nm, cf Ubaud Dicort : (fisica) « microcalorimètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microcefal, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : qu'a la cavitat craniala pichona. Formiga microcefala. microcefalia / microcefalisme (los 2, abs. Dicort) : estat de çò microcefal, « microcéphalie » (Rapin). microcircuit nm, cf Ubaud Dicort : (fisica) « microcircuit » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microcirurgia : intervencion sus d'organs pichons pichons. microclimat [microclima, cf Ubaud Dicort [v. clima]] nm : climat d'una sisa pichona de l'atmosfèra adjacenta a una superficia de sòl, de ròca..., e de dimension inferiora al decamètre ; climat local. microcopadura nf : (fisica) « microcoupure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microcòsme : mond en abreujat ; resumit condensat ; l'òme en tant que revèrt de l'univèrs. Marselha, microcòsme del mond mediterranèu. microcosmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microcosmique » (Rapin) microeconomia nf, cf Ubaud Dicort : « microéconomie » (Rapin) microeconomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microéconomique » (Rapin) microedicion nf : « (informatica) microédition » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 161) microelectronic, -a adj : (fisica) « microélectronique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microelectronica nf : (fisica) « microélectronique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microfibra nf, cf Ubaud Dicort : « microfibre » (Sèrras-Ess.) microficha nf, cf Ubaud Dicort : « (techn.) microfiche » (Rapin). (v. microfilm) microfilm : fotografia subre film. microfilmar (v. tr.) : servar de documents sus microfilms. microfisica nf, cf Ubaud Dicort : « microphysique » (Rapin) microfòn : instrument per amplificar la votz e los sons febles. microfonia (abs. Dicort) : feblesa de la votz. microfonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microphonique » (Per Noste) Amplificador microfonic. Corrent microfonic. microfonista : tecnician de la pèrga del microfòn. microfotografia : fotografia de preparacions microscopicas. micrograf, -a : especialista (m. e f.) de micrografia. micrografia : descripcion d'objèctes microscopics. micrografic, -a : relatiu,-iva a la micrografia. micrograma nm, cf Ubaud Dicort : « microgramme » (Rapin) microgravitat nf, cf Ubaud Dicort : « microgravité » (v. Rapin) microinformatica nf : « micro--informatique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 161) microlit : cristal microscopic. microlitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microlithique » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|