|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
metze [mèje nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mèje’)] : compartiment d'una arca pel gran, per la farina... ; trapèla d'arca pel gran o per la farina. meu, meuna / miu, miuna / meva, mieva [los 3, veire mieu, mieuna (v. Ubaud Dicort e Errata web)] (adj. e pr. poss.) : que m'aperten ; que se rapòrta a ieu. Çò meu : çò que m'aperten. La meuna cosina : ma cosina. La meu sòrre : ma sòrre (es la meuna) mèuca nf : manca. M'as facha mèuca : m'as facha manca. Mon fusil a facha mèuca : a pas tirat. Lo solelh a facha mèuca : s'es amagat. meucha nf (non preconizat Dicort) : mèlsa. v. mèlsa. meula / meulha [mèula / mèulha] : v. mesola / mesolha (non preconizat Dicort) - medulla (abs. Dicort). Meula dels òsses. Meula del sambuc. meulon nm, cf Ubaud Dicort :
« moelle des arbres et des plantes ; petit son, celui qui
contient le plus de farine » TdF ‘méulou’ meum blanc nm, cf Ubaud Dicort :
« mille-feuille, v. èrba de
mila fuèlhas » (v. TdF) meum jaune nm, cf Ubaud Dicort :
« seneçon à feuilles d’aurone » TdF meursault nm : (vin), cf Ubaud Dicort, « meursault
(21) » meusson nm, cf Ubaud Dicort : « saucisse de viande de porc,
espèce d’andouille ou de cervelas, saucisson de ménage
gros et court, v. anduèlh, salsissa »
(v. TdF) meussonet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. meusson) Mexic : nom de país d'America. mexican, -a : de Mexic ; relatiu, -iva a Mexic. MI- : forma prefixada del grèc
mus (muscle) v. mialgia. mi 1 nm : nòta tresena de l'escala musicala. mi 2 pr pers (arc.) [veire me, cf Ubaud Dicort] : ieu « moi » (v. Alibert). Mi meteis : ieu meteis. mia 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« mie, amie, amante, gouvernante, bonne
d’enfant » TdF jos ‘migo’ mia (la -) 2 ('mia ; e non pas miá) [miá – la miá (v. Ubaud Dicort Errata web)] (adj. o pr. poss. fem.) : la meu / la meuna ; ma. (v. mieuna jos mieu 1) Aquesta
revista es miá. La mia femna. Ta femna e la miá. mialgia : dolor musculara. mialha [veire malha 2, cf Ubaud Dicort] nf : moneda d'autres còps. mialhon nm : gafet de farga catalana. mians (m. pl.) : planhs ; sospirs ; moninejadas. (v. TdF ‘mian 1’) miansar v, cf Ubaud Dicort :
(v. mians) miasma (m.) : pudesina amodada per las aigas chorrassas o per de rafatum en descomposicion. miasmatic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« miasmatique » (Rapin) miarro nm, cf Ubaud Dicort :
« le plus petit cochon de la ventrée, goret ; valet
des valets, garçon qui porte à manger et à boire aux
moissonneurs » (v. TdF jos ‘gnarre’) miastenia : fatigabilitat musculara granda. miata : pan grossièr d'òrdi o de civada. miatonia : abséncia o diminucion de la tonicitat musculara. miatrofia : atrofia musculara. miau nm / miu (abs. Dicort) (onom.) : imitacions d'un crit de cat. miaula nf, cf Ubaud Dicort :
« milan, oiseau, v. milan » TdF miaulada nf / miauladís / miauladissa / lo miaular (los 3, v. çai jos) : crit de cat ; « cri de douleur » TdF ‘miaulado’. miauladís nm, cf Ubaud Dicort : « miaulements
répétés » TdF miauladissa nf, cf Ubaud Dicort :
« long miaulement » TdF miaulaire, -aira [~ -airitz] n : que miaula. miaulament
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de miauler » TdF jos ‘miaulage’ miaular 1 (v. intr.) : far una miaulada (en parlant d'un cat). v. miular (abs. Dicort). miaular 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« Lo miaular, le miaulement » TdF
jos ‘miaula’ miaulatge nm, cf Ubaud Dicort :
v. miaulament. miaulejaire, -aira adj, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. miaulejar
e miaulaire) miaulejar v, v. Ubaud Dicort Errata web :
« miauler » (Rapin) (Las formas en miaul- son de doblets de las formas en miul- (abs. Dicort)) miaunal nm, cf Ubaud Dicort :
« miaulement » (Alibert) miaunar e derivats : doblets de miaular e derivats. v. miular (abs. Dicort). MIC- : fòrma prefixada del
grèc mukès, -etòs (bolet ; fonge) v. micelium. mic-mac nm, cf Ubaud Dicort :
« micmac, intrigue, imbroglio, discussion,
brouillerie » TdF jos
mique-maque’ mica 1 nf (del latin mica,
particula ; parcèla) : porcion pichonèla (t. a.) ; partida mòla del pan ; ventre
/ pança (s.f.) ; bòla de pasta de milh bolida, puèi
grasilhada. (v. micas) Aimi mai la crosta de pan que non pas la mica. En micas : excellentament. A chicas e micas : per fragments. A talament de mica que lo sonan Lo Pançut. mica 2 (adv.) (abs. Dicort) : pas ges / pas brica, « pas du tout » (v. L. 248 mica + non, non + mica). micà (m.) [mica 3 nf, cf Ubaud Dicort] : mineral lusent e clivable, abondós dins las ròcas eruptivas e metamorficas. mica-maca nf, cf Ubaud Dicort :
v. mic-mac. micacèu, -èa : que conten de micà ; que revèrta de micà. micacistre (abs. Dicort) : ròca
metamorfica que conten mai que mai de qüars e de micà. (v. micasquist) micalha 1 (f. singular) : fragments de ròcas pichonèls. micalha 2 nf /
micarèlas (f. pl.) (v. micarèla) : micas
de pan, « miettes, toutes les
miettes » TdF jos ‘micaio’. micalhar (v. tr.) : embrenicar (far de micarèlas o de micalha) micar (v. tr.) : recobrir de carn amb de micarèlas de pan e la passar pel forn. micarèla nf : engrunada de pan pichonèla que pichonèla « miette, particule » TdF ‘micarello’. micas (f. pl.) : manjar rustic (v. Alibert) ; « boules de millet cuit à la chaudière ou marmite » (Doujat). micàs
1 nm : « mica » (Lagarde) (v. mica 3) micàs
2 nm, cf Ubaud Dicort :
« la mie du pain en Gascogne » TdF ‘micas’ micasquist nm, cf Ubaud Dicort (v. esquist 1) :
« micaschiste » (Rapin) micassièr, -ièira adj : qu'aima la mica del pan. miccion (f.) : accion d'urinar. (# mixcion) micèla nf (abs. Dicort) : particula pichonèla. (v. micella) micèli nm / micelium (lat.) (abs. Dicort) : partida vegetativa dels campairòls, « mycélium » (Rapin). micelian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« mycélien, -enne » (v. micèli) micella nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim. et phys.) micelle » (v. Laus
e Rapin) |
|
-MICÈT : forma sufixada del grèc mukès
(fonge ; campairòl) v. ascomicèt MICETO- : forma prefixada del grèc mukès (fonge ; campairòl) micetofil, -a : se ditz dels insèctes que vivon dins los campairòls. micetològ, -a n (abs. Dicort) : micològ, -a. micetologia nf (abs. Dicort) : micologia. micetòma (m.) : tumor inflamatòria amodada per de fonges parasits. micha (R. IV, 231) : torta de pan. micharassa / michardassa /
michassa nf (los 3, abs. Dicort) : augmentatius de micha. (v. micharda) michard nm / micharda nf, cf Ubaud Dicort : « grosse
miche » (v. TdF jos
‘michard’). (v. Vayssier jos ‘micho’) michardet (abs. Dicort) : diminutiu de micha. (v. michardon) michardon / micharèl nm, cf Ubaud Dicort : « petite miche de pain, petit
pain rond, v. panon ; t. de marine, bout inférieur
du mât » (v. TdF jos ‘michoun’) micheta (subs. f.) / michon (subs. m.) (v. michardon) : micha pichona ; panet. Far michetas : far gòrja (portar enveja) (v. Alibert) michièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vend des
pains en foire ou au marché, boulanger, ère » TdF michon 1 nm : v. michardon. michon 2, -a (adj.) : lepet, -a / lecaire, -a. michor nf,
cf Ubaud Dicort : « moiteur, tiédeur, douce
température » (v. TdF). « michor »
: v. moissor (abs. Dicort) MICO- : forma prefixada del grèc mukès, muketòs (fonge, campairòl). v. micològ - micologia. micocola : frucha del micocolièr. micocolièr (plt.) : falabreguièr (Celtis australis) micodèrma nm, cf Ubaud Dicort : « mycoderme » (Rapin) micodermic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« mycodermique » (v. çai sus) micodermòsi (f.) : afeccion cutanèa amodada per de fonges. micòla : panet / panon / torton / pastisson. Micòla - Micolau (los 2, abs. Dicort) : v. Nicòla - Nicolau. micològ, -a : especialista (m. e f.) dels campairòls. micologia : estudi scientific dels campairòls. micologic, -a : relatiu, -iva als campairòls. micoplasma nm, cf Ubaud Dicort :
« (biol.) mycoplasme » micoquejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. micoquet) micoquet, -a n, cf Ubaud Dicort : manieirós, -osa. (v. çai jos) micoqueta nf (v. TdF) : maria-mèca (persona que fa de manièiras ridiculas e afectadas). micorriza nf, cf Ubaud Dicort :
(bot.) « mycorhize » (Rapin) micorrizacion
nf, cf Ubaud Dicort :
« mycorhization » (Sèrras-Ess.) micorrizar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mycorhizer » (Sèrras-Ess.) micorrizat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « mycorhizé,
-e » (v. micorrizar) micòsi (f.) : afeccion amodada per un fonge. micòt nm, cf Ubaud Dicort :
« petit morceau, miette, v. bricon » (v. TdF) MICRO- : forma prefixada del grèc micròs (pichon) (I a de centenats de mots formats amb micro- doni çaijós pas que los pus principals) micrò [micro, cf Ubaud Dicort] nm : apocòpa de microfon. microampère nm :
(fisica) « microampère » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 251) microampèrmètre ~
microamperimètre nm : (fisica)
« microampèremètre » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 251) microanalisi nf, cf Ubaud Dicort :
« microanalyse » (Per Noste) micròbi (m.) : organisme microscopic o ultramicroscopic (bacterias, viruses, bacils...) microbian, -a : relatiu, -iva als micròbis. microbicida (m.) çò que destrutz (destrusís) los micròbis. microbiologia nf, cf Ubaud Dicort :
« microbiologie » (Rapin) microbiologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« microbiologiste » (Rapin) microcalorimètre nm, cf Ubaud Dicort : (fisica)
« microcalorimètre » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 251) microcefal, -a adj e n : qu'a la cavitat craniala pichona. Formiga microcefala. microcefalia / microcefalisme (los 2, abs. Dicort) : estat de çò microcefal, « microcéphalie » (Rapin). microcircuit nm, cf Ubaud Dicort :
(fisica) « microcircuit » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microcirurgia : intervencion sus d'organs pichons pichons. microclimat [microclima, cf Ubaud Dicort [v. clima]] nm : climat d'una sisa pichona de l'atmosfèra adjacenta a una superficia de sòl, de ròca..., e de dimension inferiora al decamètre ; climat local. microcopadura nf : (fisica)
« microcoupure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251) microcòsme : mond en abreujat ; resumit condensat ; l'òme en tant que revèrt de l'univèrs. Marselha, microcòsme del mond mediterranèu. microcosmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « microcosmique » (Rapin) microeconomia nf, cf Ubaud Dicort :
« microéconomie »
(Rapin) microeconomic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« microéconomique » (Rapin) microedicion nf :
« (informatica) microédition » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 161) microelectronic, -a adj :
(fisica) « microélectronique » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 252) microelectronica nf :
(fisica) « microélectronique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 252) microfibra nf, cf Ubaud Dicort :
« microfibre » (Sèrras-Ess.) microficha nf, cf Ubaud Dicort :
« (techn.) microfiche » (Rapin).
(v. microfilm) microfilm : fotografia subre film. microfilmar (v. tr.) : servar de documents sus microfilms. microfisica
nf, cf Ubaud Dicort :
« microphysique » (Rapin) microfòn : instrument per amplificar la votz e los sons febles. microfonia (abs. Dicort) : feblesa de la votz. microfonic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« microphonique » (Per Noste) Amplificador microfonic. Corrent microfonic. microfonista : tecnician de la pèrga del microfòn. microfotografia : fotografia de preparacions microscopicas. micrograf, -a : especialista (m. e f.) de micrografia. micrografia : descripcion d'objèctes microscopics. micrografic, -a : relatiu,-iva a la micrografia. micrograma nm, cf Ubaud Dicort :
« microgramme » (Rapin) microgravitat nf, cf Ubaud Dicort :
« microgravité »
(v. Rapin) microinformatica nf :
« micro--informatique »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 161) microlit : cristal microscopic. microlitic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« microlithique » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|