mestura : pan de mescla ; mixtura  (R. IV, 218) (t. a.).

mesturèl nm, cf Ubaud Dicort : v. mesturet. (v. TdF jos ‘mesturet’)

mesturet nm : còca facha amb de farina de milh e de froment, de coja, de lach e de sucre.

mesura : unitat de mesuratge ; recipient per mesurar ; cadéncia ; ritme ; prudéncia.

Passar la mesura : passar l'òsca.

Cantar o dançar en mesura.

Per mesura : amb prudéncia (v. Alibert) ; « avec mesure, modérément » (v. TdF jos ‘mesuro’).

Per a mesura que : a proporcion que.

A mesura que, cf Ubaud Dicort : au fur et à mesure que. (Lagarde, Basic) ; comme, attendu que (v. TdF jos ‘mesuro’).

A flor e mesura que, au fur et à mesure que. (v. Ubaud Dicort e  Coupier)

mesurable, -bla : que pòt èsser mesurat, -ada.

mesuradament : moderadament / amb mesura.

mesurador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui mesurera » (L. 248)

mesuraire, -aira [~ -airitz] : persona que mesura.

mesurament nm, cf Ubaud Dicort : « mensuration » TdF

mesurança nf : çò mesurat (Alibert) ; « mesure, économie ; douceur, modération » TdF.

mesurar (v. tr.) : evaluar amb una mesura o un mesuret ; moderar.

Mesurar sas paraulas.

mesurar (se) : mesura gardar.

mesurat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mesuré, ée » TdF jos ‘mesura’

mesuratge : accion de mesurar.

mesuret : mesura pichona per mesurar grans o liquids.

mesureta nf, cf Ubaud Dicort : v. mesuret. (Sèrras-Ess.)

mesurièr, -ièira adj : que conten la mesura.

mesuron nm, cf Ubaud Dicort : « petite mesure, v. escandòli » (v. TdF)

met nf, cf Ubaud Dicort : « peur, v. crenta » (v. TdF e Palay)

META- : forma prefixada occitana del grèc meta, utilizat per exprimir un càmbiament de forma, de lòc, de condicion ; per marcar la succession o la posterioritat ; per fargar de noms de compausats quimics.

meta 1 nf : lec (dins d'unes jòcs) ;

meta 2 nf : brota ; rebrot.

metabasa : càmbiament fonccional (t. tecn. de lingüistica)

metabisulfit : nom comercial del pirosulfit de sòdi o de potassi.

metable, -bla : que pòt èsser mes (t. a.)

Aquel vestit es pas mai metable !

metabolic, -a : relatiu, -iva al metabolisme.

metabolimètre : aparelh per mesurar lo metabolisme basal.

metabolisme : ensemble dels càmbiaments quimics que se fan de contunh dins las cellulas vivas.

Metabolisme basal.

metabolit (m.) : produch de transformacion d'una substància dins l'organisme.

metabolizable, -bla : que pòt èsser metabolizat, -ada.

metabolizar (v. tr.) : transformar per metabolisme.

metacarp : esquelèt de la man entre carp e falanjas.

metacarpian, -a : relatiu, -iva al metacarp.

metacentre nm : (fisica) « métacentre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 251)

metacrilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) méthacrylique »

metadòna nf : analgesic que revèrta l'eroïna, mas tres còps pus poderós e mens nociu, utilizat per desintoxicar d'unes drogats.

metafasa nf : segonda fasa de la mitòsi o de la meiòsi.

metafisic, -a : relatiu, -iva a la metafisica.

metafisica : coneissença de las causas primièiras e dels principis primièrs ; explicacion filosofica.

metafisicament : d'un biais metafisic.

metafisician, -a n, cf Ubaud Dicort : « métaphysicien, -enne » (Laus)

metafòra : comparason / image (emplec d'un mot dins un sens autre que lo sens literal). L'amarum de la vida. La flor dels ans. La lutz de l'esperit.

Los Evangèlis son claufits de metafòras.

metaforar (v. Ubaud Dicort) (arc.) : metaforizar, « v intr, parler par métaphores (vieux) » TdF.

metaforic, -a : relatiu, -iva a una metafòra.

metaforicament : d'un biais metaforic.

metaforizar (abs. Dicort) (v. tr.) : parlar per metafòras. (v. metaforar)

metal : còrs simple dotat d'una mena de treslusor, bon conductor (en general) d'electricitat e de calor, e qu'a la proprietat de balhar per combinason amb l'oxigèn a mens un oxid basic. (v. metals)

Lo fèr es lo metal pus util.

Coire, estam, zinc... son de metals.

metal anglés : aliatge a basa d'estam e d'antimòni.

metaldeïd nm : (quimia) « métaldhéhyde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379)

metalenga : biais de parlar utilizat per descriure d'unas especialitats lingüisticas ; parlar especializat.

Metalenga informatica.

Metalenga dels mètges.

Metalenga gramaticala.

Metalenga borsièira.

 

 

 

metalengatge nm, cf Ubaud Dicort : « métalangage » (Rapin)

metalèpsi (f.) : figura d'estil ; substitucion (t. tecn. de quimia)

A pagat, e nosautres devèm (a defuntat / es mòrt)

metalhon nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pairòl.

metalingüistic [~ metalinguistic], -a (adj. e subs. f.) : relatiu, -iva a una metalenga ; usatge d'una metalenga.

METALLI- : forma prefixada del latin metallum (metal)

metallic, -a : de la natura del metal ; relatiu al metal ; en metal.

Un son metallic.

Una votz metallica.

metallifèr, -a : que conten un metal.

Veta metallifèra.

metallifòrme, -ma : que revèrta un metal.

metallizacion : accion o resulta de metallizar o de se...

metallizar (v. tr.) : * impregnar (R. IV, 637 : emprenhar) de substàncias metallicas ; cambiar en metal ; recobrir de metal.

metallizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « métallisé, -ée » (v. Rapin)

METALLO- : v. METALLI-

metallocromia : tecnica de coloracion de la superficia dels metals.

metallogenèsi (f.) : formacion de sisas metallifèras.

metallogenia : branca de la mineralogia qu'estúdia la genèsi de las sisas metallifèras.

metallografia : estudi de l'estructura dels metals e de lors aliatges.

metalloïd [metalloïde] nm, cf Ubaud Dicort : còrs simple non metallic (fluòr, clòr, bròme, oxigèn, iòde, sofre, seleni, telluri...)

metallurgia : art de traire los metals dels minerals e de los transformar.

metallurgic, -a : relatiu, -iva a la metallurgia.

metallurgicament : d'un biais metallurgic.

metallurgista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « métallurgiste » (Rapin)

metalogica nf, cf Ubaud Dicort : « métalogique » (Rapin)

metals pesants nm pl : (quimia) « métaux lourds » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 378)

metamatematica : estudi de la metalenga matematica.

metamèr, -a adj e nm : (quimia) « métamère » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379)

metameria nf, cf Ubaud Dicort : (quimia) « métamérie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 379)

metamorfic, -a : relatiu, -iva al metamorfisme.

Ròcas metamorficas.

metamorfisme : càmbiament prigond de l'estructura e de la natura d'una ròca per causa de calor o de pression.

metamorfosable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « métamorphosable » (Rapin)

metamorfosar (v. tr.) : cambiar la natura de q.q. o de quicòm.

metamorfosar (se) : cambiar de forma, d'estat.

metamorfosat, -ada : complètament transformat, -ada.

metamorfosejar (abs. Dicort) : frequentatiu de metamorfosar.

metamorfòsi (f.) : càmbiament radical.

metan : idrocarbur gasós fòrt inflamable.

metanal: aldeïd formic.

metanièr nm, cf Ubaud Dicort : « (mar) méthanier » (Rapin)

metanòl : alcoòl metilic.

metaplasma nm, cf Ubaud Dicort : « (gram. et biol.) métaplasme » (Rapin)

metapsicologia nf, cf Ubaud Dicort : « métapsychologie » (Per Noste)

metapsiquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « métapsychique » (Rapin)

metastable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) métastable »

metastasi (f.) : aparicion e resulta d'una malautiá locala dins un autre airal del còrs.

metastatic, -a : relatiu, -iva a una metastasi ; amodat, -ada per metastasi.

Amàs (abscès) metastatic.

metastatisar (abs. Dicort) (v. tr.) : envaïr per metastasis.

metatars [metatarse] nm, cf Ubaud Dicort : esquelèt del pè entre lo tars e los artelhs.

metatarsenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « métatarsien, -enne » (Laus)

metatèsi (f.) : inversion de vocalas, de consonantas o de sillabas dins un mot.

Fromatge en lòc de formatge.

metatetic, -a : relatiu, -iva a la metatèsi.

Càmbiament metatetic.

metazoari nm, cf Ubaud Dicort : « métazoaire » (Per Noste)

(I a tròp de mots scientifics formats amb meta- per los poder enclaure totes dins un simple diccionari)

metèc, -a (adj. e subs. pej.) : persona estrangièira establida dins un país e que son comportament es despresat.

metedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « (vêtement) mettable » (Laus) ; « à mettre » (Sèrras-Ess.)

meteire, -eira n : persona amodaira.

meteire en ondas - meteire en òbra - meteire en paginas - meteire en scèna... nm : tecnicians capables de metre en ...