mesolitic, -a (adj. e subs.) : se ditz del periòde de la preïstòria entremièg lo paleolitic recent e lo neolitic.

mesolós / mesolhós [veire mesolós], -osa adj : qu'a fòrça mesolha.

mesosfèra : sisa atmosferica entremièg l'estratosfèra e la termosfèra.

mesoterapia nf, cf Ubaud Dicort : « mésothérapie » (Per Noste)

mesotorax : anèl mejan del torax dels insèctes.

mesozoïc, -a (adj. e subs.) : sinonim de segondari o d'èra segondària...

(I a tot un fum d'autres tèrmes scientifics formats amb meso- , plan tròp nombrosas per intrar dins un diccionari que se vòl pas brica enciclopedic)

mesparlar (v. intr.) : dire de mal de q.q. o de quicòm.

mespés nm, cf Ubaud Dicort : « poids inférieur, mauvais poids » (L. 247)

mespla [mèspla] / mespola nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : frucha del mespolièr.

mesplièr / mespolièr (plt.) : (Mespilus germanica)

mesprene (se) : confondre quicòm amb quicòm mai ; s'enganar ; se laissar enganar per quicòm.

mesprés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « mépris, ise, qui s’est trompé, ée » TdF jos ‘mesprendre’

mespresa : error que consistís a prene quicòm per quicòm mai o q. q. per q. q. mai.

mespresable, -bla : de mespresar (que se merita lo mesprètz)

mespresadament (abs. Dicort) : d'un biais mespresable « avec mépris » (Alibert). (v. mespresivament)

mespresadissa nf, cf Ubaud Dicort : « long mépris » TdF

mespresador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « méprisable » (L. 247)

mespresador 2 [(arc), veire mespresaire], -airitz / mespresaire, -aira (~ -airitz) n e adj, cf Ubaud Dicort: persona que mespresa ; « contempteur ; dépréciateur, trice. (v. TdF jos ‘mespresadou’)

mespresament nm, cf Ubaud Dicort : « action de mépriser, dépréciation » TdF

mespresant, -a adj / mespresiu, -iva / mespresívol (m. e f.) (v. –ÍVOL) [v. jos mespresiu] : que mespresa / plen de mesprètz.

mespresar (v. tr.) : estimar quicòm o q. q. mens que çò que val ; considerar q. q. coma indigne d'estima.

mespresiu, -iva / mespresívol (m. e f., v. –ÍVOL) [ ~ mespresivol, -a, cf Ubaud Dicort] adj  : mespresós, -osa.

mespresivament adv, cf Ubaud Dicort : « avec mépris » TdF

mespresós, -osa adj : plen, -a de mesprètz, « qui marque le mépris » TdF.

mesprètz : sentiment que fa estimar q.q. o quicòm coma indigne d'atencion o d'estima ; desdenh ; injúria.

Mesprètz de la lei.

Tèrme de mesprètz.

Al mesprètz de : sens far cas de.

mesquin, -a (adj. e subs.) : persona que manca de generositat ; qu'estàlvia tant que pòt ; paure diable ; miserable, « affligé, ée » TdF.

Es un mesquin, un paure mesquin¸ c’est un pauvre hère. (v. TdF)

mesquinament : d'un biais mesquin.

mesquinariá : estat de çò mesquin « mesquinerie, lésinerie, misère » TdF ; acte mesquin.

mesquinàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très mesquin, ine ; pauvre diable, pauvre malheureux » TdF

mesquinatge : acte mesquin ; aire mesquin ; estalvi tròp grand.

mesquinejar (v. intr.) : viure mesquinament ; èsser mesquin (t. a.), « agir d’une manière mesquine, faire le ladre, lésiner ; mendier, gueuser » TdF ; se privar de tot [v. çai jos].

mesquinejar (se) v pron : « se rendre misérable, se priver de tout » TdF

mesquinèl / mesquinet, -a adj e n : pauret, -a ; « frêle, chétif, ive » TdF jos ‘mesquinet’.

mesquinetat nf : mesquinariá. v. pus naut.

messa : sacrifici principal del culte catolic / sacrifici de la Crotz / sacrifici del Còrs e del Sang de Nòstre Sénher dins lo pan e lo vin consacrats pel prèire que ditz la messa.

Messa bassa : messa celebrada a sota votz.

Messa de mièjanuèch : messa per Nadal o per Pascas.

Messa pontificala : messa cantada per l'evesque.

Messa primièira : messa del dimenge matin.

Primièira messa : la primièira d'un prèire novèl.

Messa d'aur : messa al cap de 50 ans d'ordinacion.

Messa nupciala : messa de matrimòni.

Messa dels mòrts : messa pels defuntats.

Messas bassas : convèrsas a votz escura.

Messa negra : messa sacrilèga.

Messa grand : messa cantada. v. la nòta de grand. [mas v.messa granda]

messa granda ~ grand messa nf, cf Ubaud Dicort : « grand’messe, messe haute » TdF jos ‘messo’

messacantant adj (L. 245 ; abs. Dicort) : que canta messa.

Un curat messacantant.

messadièr adj m, cf Ubaud Dicort : « Camin messadièr, chemin qui conduit à l’église, à la messe » (v. TdF)

Messalina : emperairitz romana fòrt depravada.

messalina : femna bravament gorrina.

messar (se) : entendre la messa.

messatge : comunicacion oficiala o privada, escricha o orala, transmesa per q.q. a qualqu'un mai ; çò que cal reténer d'una comunicacion, d'un tèxt, d'un libre, d'un document, d'un tablèu artistic, d'un acte...

messatgièr, -ièira : persona que pòrta un messatge ; comissionari, -ària ; vailet, serventa de bòria.

messatjariá : transpòrt de còlis regular, per tèrra o per mar.

messeguièr nm : v. messièr.

messenc, -a adj (Alibert ; abs. Dicort)  : agredoç, -a. (v. çai jos)

messenca 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « Milgrana messenca, grenade qui tient le milieu entre l’aigre et le doux » (v. Azaïs)

 

 

messenca 2 nf : milgrana agradoça (Punica granatum) (v. messenca 1)

messenga : còrda qu'estaca las canaveras del « teulat » d'una cabana.

messeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite messe » TdF

messia nf, cf Ubaud Dicort : « réunion de 10 ou 12 tresses de chanvre » (v. TdF ‘messio 1’)

messianic, -a : relatiu, -iva al Messias.

Esper messianic.

messianisme : fe en un Messias.

Messias (mot revirat de l'aramèu) : Onch / Crist (persona qu'a recebuda l'onccion divina) ; persona mandada per Dieu ; personatge providencial.

messidòr nm, cf Ubaud Dicort : « messidor, mois de l’année républicaine » TdF

messièr / messeguièr nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : garda municipal / ancian garda de meissons ; garda de meissons dins d'unes païses.

messorga / messòrga nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) / meçorga / meçòrga (los 2, Alibert ; abs. Dicort, v. Ubaud Dicort p. 155) : mentida.

messorgar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, dire des mensonges » TdF

messorgassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. messorga)

messorguejar v, cf Ubaud Dicort : v intr « proférer des mensonges » (Brun Glossari Oc-Fr)

messorguièira (plt.) : planta que sa flor espelís abans la fuèlha (Tussilago Farfara) ; banc de pèira que los ocioses i van japar.

messorguièirament adv, cf Ubaud Dicort : « mensongèrement » TdF

messorguièr, -ièira (adj. e subs.) : que ditz de messorgas.

mestieiral nm : menestral. v. menestairal.

mestieirenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, professionnel, du métier » (Brun Glossari Oc-Fr)

mestieiret nm, cf Ubaud Dicort : v. mestieiròt.

mestieiròl nm, cf Ubaud Dicort : (v. mestieiròt)

mestieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit métier, métier de gagne-petit » TdF jos ‘mesteiret’

mestièr nm : genre de trabalh ; ofici ; profession ; abiletat practica ; « besoin, v. besonh » (v. TdF).

Me fa mestièr : n'ai besonh.

Se mestièr es : se besonh n'es.

mestís, -issa adj e n : persona nascuda de parents de raças diferentas ; animal, vegetal sortits del crosament de raças o de varietats diferentas.

mestissar (v. tr.) : crosar per mestissatge.

mestissatge : crosament de raças o de varietats diferentas.

mestiva nf : meisson « moisson en Guyenne et Poitou, v. meisson » (v. TdF jos ‘meitivo’) ; estiu / estivada (v. Alibert).

mestivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, moissonner, glaner, en Limousin, v. mèdre, meissonar » (v. TdF ‘meitiva’)

mestrairòla nf, cf Ubaud Dicort : ? « métayère » (v. Carrasco)

mestrança nf, cf Ubaud Dicort : « terme générique qui désigne toutes les maîtrises des art et métiers ; t. de marine, maistrance, corps des maîtres ou premiers sous-officiers de marine » TdF jos ‘mistranço’

mestratge [ ~ mestritge] nm (v. Ubaud Dicort e  TdF jos ‘mestrige’) : títol de mèstre per un ofici. (v. mestritge)

Agent de mestratge.

mèstre 1, -a (adj.) : màger.

Arbre mèstre.

Libre mèstre.

Paret mèstra.

Òbra mèstra.

Sadol mèstre / confle mèstre.

Una mèstra femna, une maîtresse femme. (v. Ubaud Dicort e Laus)

Cap mèstre : v. capmèstre. (los 2, ds Dicort)

mèstre autar nm : autar màger dins una glèisa.

mèstre 2, mèstra (subs.) : persona qu'ensenha quicòm o qu'a un títol per aquò far ; patron, patrona.

mèstre auxiliar : la fonccion d'ensenhament pus bassa.

mèstre can : l'òme qu'ensenha los cans policièrs.

mèstre companh : lo que comanda après lo patron.

mèstre de balet : lo que mestreja un còrs de balet.

mèstre de capèla : mèstre de cant dins una glèisa.

mèstre de conferéncias : títol pus bas que lo de Professor.

mèstre de l'univèrs : Dieu.

mèstre estampaire : estampaire qualificat.

mèstre fustièr : fustièr qualificat.

Mèstre Nadal nm, cf Ubaud Dicort : v. Paire Nadal.

mèstre peirièr : peirièr qualificat.

mèstre vailet : vailet màger dins una bòria.

mestreg / mestritge nm : mestratge. v. pus naut.

mestrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que mestreja quicòm o q.q.

mestrejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dominant, ante » TdF

mestrejar (v. tr. e intr.) : dominar ; domdar ; senhorejar.

Un Francés cultivat deuriá mestrejar l'occitan.

Mestrejar un encendi.

Mestrejar un caval salvatge.

Mestrejar son emocion.

Mestrejar sa colèra.

mestrejar (se) : se dominar.

mestressa nf : amairitz / amanta (R. II, 63) ; femna capabla.

Una mestressa femna. (v. jos mèstre 1)

mestressejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire la maîtresse, maîtriser, v. mestrejar » (v. TdF)

mestresseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite maîtresse, jeune maîtresse ; intrigante » (v. TdF)

mestria [ ~ mestrisa] nf, cf Ubaud Dicort : abiletat de mèstre (t. a.), « maîtrise, science de maître, rang de maître ; lieu où l’on enseigne la musique aux enfants de chœur » (v. TdF jos ‘mestrio’)

Mestria d'ensenhament.

Far pròva de mestria.

mestritge nf : mestreg / mestratge / mestria, « maîtrise, autorité de maître, v. magistèri ; direction, v. govèrn ». (v. TdF ‘mestrige’). (v. mestratge)

mestron nm, -a : mèstre, -a d'escòla en segond ; mèstre, -a d'escòla dels mainatges pichons ; « (mossuròt) petit-maître » (Laus).