|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mesolitic, -a (adj. e subs.) : se ditz del periòde de la preïstòria entremièg lo paleolitic recent e lo neolitic. mesolós / mesolhós [veire mesolós], -osa adj : qu'a fòrça mesolha. mesosfèra : sisa atmosferica entremièg l'estratosfèra e la termosfèra. mesoterapia nf, cf Ubaud Dicort :
« mésothérapie » (Per
Noste) mesotorax : anèl mejan del torax dels insèctes. mesozoïc, -a (adj. e subs.) : sinonim de segondari o
d'èra segondària... (I a tot un fum d'autres tèrmes scientifics formats amb meso- , plan tròp nombrosas per intrar dins un diccionari que se vòl pas brica enciclopedic) mesparlar (v. intr.) : dire de mal de q.q. o de quicòm. mespés nm, cf Ubaud Dicort :
« poids inférieur, mauvais poids » (L. 247) mespla [mèspla] / mespola nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : frucha del mespolièr. mesplièr / mespolièr (plt.) : (Mespilus germanica) mesprene (se) : confondre quicòm amb quicòm mai ; s'enganar ; se laissar enganar per quicòm. mesprés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « mépris, ise, qui
s’est trompé, ée » TdF jos ‘mesprendre’ mespresa : error que consistís a prene quicòm per quicòm mai o q. q. per q. q. mai. mespresable, -bla : de mespresar (que se merita lo mesprètz) mespresadament (abs. Dicort) : d'un biais
mespresable « avec
mépris »
(Alibert). (v. mespresivament) mespresadissa nf, cf Ubaud Dicort :
« long mépris » TdF mespresador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
« méprisable » (L.
247) mespresador 2 [(arc), veire mespresaire], -airitz / mespresaire, -aira (~ -airitz) n e adj, cf Ubaud Dicort: persona que mespresa ; « contempteur ; dépréciateur, trice. (v. TdF jos ‘mespresadou’) mespresament nm, cf Ubaud Dicort : « action de mépriser,
dépréciation » TdF mespresant, -a adj / mespresiu, -iva / mespresívol (m. e f.) (v. –ÍVOL) [v. jos mespresiu] : que mespresa / plen de mesprètz. mespresar (v. tr.) : estimar quicòm o q. q. mens que çò que val ; considerar q. q. coma indigne d'estima. mespresiu, -iva / mespresívol (m. e f., v. –ÍVOL) [ ~ mespresivol,
-a, cf Ubaud Dicort] adj : mespresós, -osa. mespresivament adv, cf Ubaud Dicort :
« avec mépris » TdF mespresós, -osa adj : plen, -a de mesprètz, « qui marque le mépris » TdF. mesprètz : sentiment que fa estimar q.q. o quicòm coma indigne d'atencion o d'estima ; desdenh ; injúria. Mesprètz de la lei. Tèrme de mesprètz. Al mesprètz de : sens far cas de. mesquin, -a (adj. e subs.) : persona que manca de generositat ; qu'estàlvia tant que pòt ; paure diable ; miserable, « affligé, ée » TdF. Es un
mesquin, un paure mesquin¸ c’est
un pauvre hère. (v. TdF) mesquinament : d'un biais mesquin. mesquinariá : estat de çò mesquin « mesquinerie, lésinerie, misère » TdF ; acte mesquin. mesquinàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« très mesquin, ine ; pauvre diable, pauvre
malheureux » TdF mesquinatge : acte mesquin ; aire mesquin ; estalvi tròp grand. mesquinejar (v. intr.) : viure mesquinament ; èsser mesquin (t. a.), « agir d’une manière mesquine, faire le ladre, lésiner ; mendier, gueuser » TdF ; se privar de tot [v. çai jos]. mesquinejar (se) v pron : « se rendre
misérable, se priver de tout » TdF mesquinèl / mesquinet, -a adj e n : pauret, -a ; « frêle, chétif, ive » TdF jos ‘mesquinet’. mesquinetat nf : mesquinariá. v. pus naut. messa : sacrifici principal del culte catolic / sacrifici de la Crotz / sacrifici del Còrs e del Sang de Nòstre Sénher dins lo pan e lo vin consacrats pel prèire que ditz la messa. Messa bassa : messa celebrada a sota votz. Messa de
mièjanuèch : messa per Nadal o per
Pascas. Messa pontificala : messa cantada per l'evesque. Messa primièira : messa del dimenge matin. Primièira messa : la primièira d'un prèire novèl. Messa d'aur : messa al cap de 50 ans d'ordinacion. Messa nupciala : messa de matrimòni. Messa dels mòrts : messa pels defuntats. Messas bassas : convèrsas a votz escura. Messa negra : messa sacrilèga. Messa grand : messa cantada. v. la nòta de grand.
[mas v.messa granda] messa
granda ~ grand messa nf,
cf Ubaud Dicort : « grand’messe, messe haute » TdF jos ‘messo’ messacantant adj (L. 245 ; abs. Dicort) : que canta messa. Un curat messacantant. messadièr adj m, cf Ubaud Dicort : « Camin messadièr,
chemin qui conduit à l’église, à la
messe » (v. TdF) Messalina : emperairitz romana fòrt depravada. messalina : femna bravament gorrina. messar (se) : entendre la messa. messatge : comunicacion oficiala o privada, escricha o orala, transmesa per q.q. a qualqu'un mai ; çò que cal reténer d'una comunicacion, d'un tèxt, d'un libre, d'un document, d'un tablèu artistic, d'un acte... messatgièr, -ièira : persona que pòrta un messatge ; comissionari, -ària ; vailet, serventa de bòria. messatjariá : transpòrt de còlis
regular, per tèrra o per mar. messeguièr nm :
v. messièr. messenc, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) : agredoç, -a. (v. çai jos) messenca 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « Milgrana messenca, grenade qui tient
le milieu entre l’aigre et le doux » (v. Azaïs) |
|
messenca 2 nf :
milgrana agradoça (Punica granatum) (v. messenca 1) messenga : còrda qu'estaca las canaveras del « teulat » d'una cabana. messeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite messe » TdF messia nf, cf Ubaud Dicort :
« réunion de 10 ou 12 tresses de chanvre » (v. TdF ‘messio 1’) messianic, -a : relatiu, -iva al Messias. Esper messianic. messianisme : fe en un Messias. Messias (mot revirat de l'aramèu) : Onch / Crist (persona qu'a recebuda l'onccion divina) ; persona mandada per Dieu ; personatge providencial. messidòr nm, cf Ubaud Dicort : « messidor, mois de l’année républicaine » TdF messièr / messeguièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : garda municipal / ancian garda de meissons ; garda de meissons dins d'unes païses. messorga / messòrga nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) / meçorga / meçòrga (los 2, Alibert ; abs. Dicort, v. Ubaud Dicort p. 155) : mentida. messorgar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, dire des mensonges » TdF messorgassa nf, cf Ubaud Dicort :
(v. messorga) messorguejar v, cf Ubaud Dicort :
v intr « proférer des mensonges » (Brun Glossari Oc-Fr) messorguièira (plt.) : planta que sa flor espelís
abans la fuèlha (Tussilago Farfara) ; banc de pèira
que los ocioses i van japar. messorguièirament adv, cf Ubaud Dicort :
« mensongèrement » TdF messorguièr, -ièira (adj. e subs.) : que ditz de messorgas. mestieiral nm : menestral. v. menestairal. mestieirenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n,
professionnel, du métier » (Brun Glossari
Oc-Fr) mestieiret nm, cf Ubaud Dicort :
v. mestieiròt. mestieiròl nm, cf Ubaud Dicort : (v. mestieiròt) mestieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit métier,
métier de gagne-petit » TdF jos ‘mesteiret’ mestièr nm : genre de trabalh ; ofici ; profession ; abiletat practica ; « besoin, v. besonh » (v. TdF). Me fa mestièr : n'ai besonh. Se mestièr es : se besonh n'es. mestís, -issa adj e n : persona nascuda de parents de raças diferentas ; animal, vegetal sortits del crosament de raças o de varietats diferentas. mestissar (v. tr.) : crosar per mestissatge. mestissatge : crosament de raças o de varietats diferentas. mestiva nf : meisson « moisson en Guyenne et Poitou, v. meisson » (v. TdF jos ‘meitivo’) ; estiu / estivada (v. Alibert). mestivar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, moissonner, glaner, en Limousin, v. mèdre, meissonar »
(v. TdF ‘meitiva’) mestrairòla nf, cf Ubaud Dicort : ?
« métayère » (v.
Carrasco) mestrança nf, cf Ubaud Dicort : « terme
générique qui désigne toutes les maîtrises des art
et métiers ; t. de marine, maistrance, corps des
maîtres ou premiers sous-officiers de marine » TdF jos ‘mistranço’ mestratge [ ~ mestritge] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mestrige’) : títol de mèstre per un ofici. (v. mestritge) Agent de mestratge. mèstre 1, -a (adj.) :
màger. Arbre mèstre. Libre mèstre. Paret mèstra. Òbra mèstra. Sadol mèstre / confle mèstre. Una
mèstra femna, une maîtresse
femme. (v. Ubaud Dicort e Laus) Cap
mèstre : v. capmèstre. (los 2, ds Dicort) mèstre autar nm : autar màger dins una glèisa. mèstre 2, mèstra (subs.) : persona qu'ensenha quicòm o qu'a un títol per aquò far ; patron, patrona. mèstre auxiliar : la fonccion d'ensenhament pus bassa. mèstre can : l'òme qu'ensenha los cans policièrs. mèstre companh : lo que comanda après lo patron. mèstre de balet : lo que mestreja un còrs de balet. mèstre de capèla : mèstre de cant dins una glèisa. mèstre de conferéncias : títol pus bas que lo de Professor. mèstre de l'univèrs : Dieu. mèstre estampaire : estampaire qualificat. mèstre fustièr : fustièr qualificat. Mèstre Nadal nm, cf Ubaud Dicort : v. Paire
Nadal. mèstre peirièr : peirièr qualificat. mèstre vailet : vailet màger dins una bòria. mestreg / mestritge nm : mestratge. v. pus naut. mestrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que mestreja quicòm o q.q. mestrejant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dominant, ante » TdF mestrejar (v. tr. e intr.) : dominar ; domdar ; senhorejar. Un Francés cultivat deuriá mestrejar l'occitan. Mestrejar un encendi. Mestrejar un caval salvatge. Mestrejar son emocion. Mestrejar sa colèra. mestrejar (se) : se dominar. mestressa nf : amairitz / amanta (R. II, 63) ; femna capabla. Una mestressa femna. (v.
jos mèstre 1) mestressejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire la maîtresse, maîtriser, v. mestrejar » (v. TdF) mestresseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite maîtresse, jeune maîtresse ;
intrigante » (v. TdF) mestria [ ~ mestrisa] nf, cf Ubaud Dicort : abiletat de
mèstre (t. a.), « maîtrise,
science de maître, rang de maître ; lieu où
l’on enseigne la musique aux enfants de chœur » (v. TdF jos ‘mestrio’)
Mestria d'ensenhament. Far pròva de mestria. mestritge nf : mestreg / mestratge / mestria, « maîtrise, autorité de maître, v. magistèri ; direction, v. govèrn ». (v. TdF ‘mestrige’). (v. mestratge) mestron nm, -a : mèstre, -a d'escòla en segond ; mèstre, -a d'escòla dels mainatges pichons ; « (mossuròt) petit-maître » (Laus). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|