mesa : accion de metre ; soma jogada al jòc ; biais de se vestir ; enquant ; brota d'arbre ; despensa.

Mesa : vilòta d'Erau (Occitània)

mesabot nm, cf Ubaud Dicort : « mesabout, mezzabout, voile de galère qu’on n’employait que dans des cas extrêmes » TdF

mesacòrdi / mescòrdi [veire mesacòrdi nm, cf Ubaud Dicort] nm : manca d'acòrdi.

mesada : durada d'un mes ; paga d'un mes.

Quand òm tòca la mesada, tot sembla planièr.

mesadièirament adv : « mensuellement » (Laus)

mesadièr 1 [, -ièira (v. TdF jos ‘mesadié’)] n : trabalhador logat al mes.

mesadièr 2, -ièira adj : relatiu,-iva al mes ; que se repetís cada mes / que ven cada mes.

Revista mesadièira.

mesador nm, cf Ubaud Dicort : « lame de bois dont se servent les fabricants de fromage » TdF

mesaire nm, cf Ubaud Dicort : « homme loué au mois, v. mesadièr 1 » (v. TdF)

mesal, -a adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de Mesa. (v. mesòi)

mesaliança : marridatge garrèl. v. çaijós.

mesaliar (v. tr.) : amodar un maridatge garrèl (en parlant de la condicion desparièira del coble)

mesaliar (se) : far un maridatge garrèl. v. çaisús.

mesar (v. tr.) : far una mesa.

Mesar 5 euròs sus un caval.

mesarribar (v. impers.) : mesavenir.

Mesarribèt que... (vèrb impersonal) : se capitèt malurosament que...

mesavenir 1(v. impers.) : coma çaisús, « v intr, mésarriver » TdF.

mesavenir 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais avenir » TdF

Un mesavenir : un avenir malheureux, un accident fâcheux. (v. TdF)

mesaventura nf, cf Ubaud Dicort : « mésaventure, v. auvari, malparada » (v. TdF)

mescap : auvari / maltemps / malan / barrejadís / desòrdre.

mescàs : mesprètz.

mescasença nf, cf Ubaud Dicort : « malheur, infortune » (L. 246)

mescla : accion o resulta de mesclar o de se mesclar ; accion de semenar ensemble doas cerealas diferentas ; cerealum mesclat ; mixtura (R. IV, 218).

Pan de mescla, pain d’orge et avoine.

Vin de mescla, vin coupé.

(v. Ubaud Dicort e TdF mesclo’)

mesclada : batèsta ; querèla ; enrambolh de rugbi.

mescladament adv : forra-borra / en desòrdre.

mescladís 1, -issa (adj.) : que pòt èsser mesclat, -ada ; un pauc desvariat, -ada.

mescladís 2 nm : « mélange ; entrelardé, bœuf entrelardé, mêlé naturellement de gras et de maigre ; tohu-bohu ; méteil, mélange de céréales » (v. TdF ‘mescladis 2’)

mescladissa (subs. f.) / mescladís (v. mescladís 2) : mescla / desòrdre / confusion (R. III, 356), « promiscuité » TdF.

mesclador nm / mescladoira nf (los 2, Laus ; abs. Dicort) : aparelh per mesclar de substàncias divèrsas ; mena de carburador ; « shaker ; mixeur » (Basic mesclador).

mescladura : mescla / mixtura (R. IV, 218).

mesclaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui mêle » TdF

mesclament nm, cf Ubaud Dicort : « action de mêler, de mélanger, mélange » TdF

mesclanha (R. IV, 216) (TdF jos mesclado’ ; abs. Dicort) : mesclada ; enrambolh de rugbi. (v. mesclada)

mesclar (v. tr. e intr.) : far una mixtura de causas divèrsas ; far un enrambolh ; amadurar ; batre las cartas.

Mescli pas jamai l'aiga amb lo vin.

M'agrada mai de mesclar las cartas.

M'agrada de véser la frucha mesclar.

O mescles pas tot !

mesclar (se) : èsser un pauc desvariat,-ada ; s'introduire dins un afar sens n'aver lo drech.

Mescla-te de çò teu !

mesclassejar v, cf Ubaud Dicort : v tr « mêler » (Rapin)

mesclatge : accion de mesclar.

mescle 1 nm : mixtura (R. IV, 218).

mescle 2, -cla adj : mesclat, -ada ; enrambolhat, -ada. (v. TdF ‘mescle 1’)

mesclejar (v. tr.) : mesclar ; embolhar ; borrolar.

mesclièr nm, cf Ubaud Dicort : « mélange de foin et de paille pour les bestiaux » TdF

mesclum : mescla ; enrambolh (t. a.) ; ensalada de plantas divèrsas.

mescomptar (v. tr. e intr.) : mal comptar ; enganar.

mescomptar (se) : s'enganar.

mescompte : engana / error.

mesconegut ~ mesconogut, -uda (< mesconéisser) adj, cf Ubaud Dicort : « méconnu ; inconnu, ue » TdF jos ‘mescounèisse’

mesconeissable ~ mesconoissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « méconnaissable » TdF

mesconeissença [~ mesconoissença, cf Ubaud Dicort] nf : ignorància ; ingratitud (R. III, 505).

mesconéisser / mesconóisser (v. tr.) : ignorar ; desconéisser.

mesconéisser / mesconóisser (se) : mesconéisser sa posicion.

Qual ven tròp lèu ric, se mesconeis. (v. TdF jos ‘mescounèisse’)

mesconogut, -uda adj : v. mesconegut

mesconoissable, -bla adj : v. mesconeissable.

 

 

mesconoissença nf : v. mesconeissença.

mesconóisser (v. tr.) : v. mesconéisser.

mescòrdi [veire mesacòrdi, cf Ubaud Dicort] nm : manca d'acòrdi / desacòrd.

mescreire (v. tr.) : refusar de creire ; aver pas la fe.

mescresença nf : incredulitat (R. II, 510) ; « méfiance » TdF.

mescresent, -a adj e n : incredul, -a (t. a.) ; « mécréant, ante, infidèle, sceptique » TdF  ; « incroyant » (Lagarde).

mescuja : mesprètz ; semblant d'ignorar.

mescujar (v. tr.) : mespresar ; escalustrar (contrariar)

mescujat, -ada : mespresat, -ada ; que fa lo semblant d'èsser estonat, -ada.

mesdire (v. tr. indirècte e intr.) : dire de mal de ; criticar ; calomniar.

meseion [meselhon, cf Ubaud Dicort p. 155] nm : clòsc de frucha ; entamenon de garbièr, de palhièr...

mesèl, -a adj e n (arc.) : ladre, -a (arc.) / leprós, -a.

meselariá (arc.) : ladrariá (arc.) / leprosariá.

meselhon nm : v. meseion.

mesenga : sarralhièr (mena d'aucèl) (Parus major)

mesenga blava : (Parus caeruleus)

mesenga carbonièira : (Parus ater)

mesenga de la coa larga : (Parus)

mesenga negra : (Parus minor)

mesenga palustra : (Panurus biarmicus)

mesengueta nf, cf Ubaud Dicort : « mésange nonnette » TdF

mesenquima (m.) : teissut conjonctiu embrionari que constituís la màger part del mesodèrma.

mesenquimatòsi (f.) : destrachiment dels teissuts derivats del mesenquima.

mesenquimòma (m.) : tumor lèumens benigna que se desvolopa als depens dels teissuts derivats del mesenquima.

mesenquimopatia : malautiá del mesenquima.

mesentèri nm : entrevic (replec longarut del peritòni visceral)

mesenteric, -a : relatiu, -iva al railà.

mesenteriti (f.) : inflamacion del railà.

meserèl [meserèu, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : garon fals (Daphne mezereum)

mesestima : accion o resulta de mesestimar o de se mesestimar.

mesestimar (v. tr.) : despresar (estimar pas a sa valor)

mesestimar (se) : se despresar (s'estimar pas a sa valor).

mesèti nm, cf Ubaud Dicort : « t. de papetier, les pièces ou les feuilles de rebut » TdF

mesfach / mesfait [veire mesfach, cf Ubaud Dicort] nm : malafacha / accion mala ; damatge / pèrdia ; prejudici material o moral ; çò que n'es la causa.

Los mesfaches de la guèrra se pòdon pas dire !

mesfar / mesfaire (v. intr. e tr.) : far una accion mala ; contrafar / escarnir / desgaunhar.

mesfisança / malfisança : manca de fisança.

mesfisant, -a : que se mesfisa.

mesfisar (se) : se fisar pas de quicòm o de q.q.

mesgarda nf : destenembre / oblit.

Per mesgarda : per destenembre (per oblit)

mesina (L. 248) : remèdi ; potinga verinosa.

mesinièira : airal que i butan de mesinièrs ; masca. (v. TdF ‘mesignèro’)

mesinièr : mena de campairòl verinós ; emmascaire.

mesintelligéncia nf, cf Ubaud Dicort : « mésintelligence » TdF

mesjutjar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se méjuger » (Laus)

meslièr nm, cf Ubaud Dicort : « cépage cultivé en Languedoc » TdF

MESO- : forma prefixada del grèc mesòs (al mièg / al mitan)

meso nm : replec del peritòni qu'unís un organ a la paret.

mesoblast : mesodèrma.

mesocardi (m.) : meso embrionari del còr.

mesocardia : anomalia congenitala de la posicion del còr.

mesocarpi [mesocarp, cf Ubaud Dicort] (m.) : partida mejana del pericarpi, entremièg l'epicarpi e l'endocarpi.

mesocefal : partida mejana del cap.

mesocefaliti (f.) : inflamacion del mesofal.

mesocolon : replec del peritòni qu'unís lo colon amb la paret posteriora de l'abdomèn.

mesodèrma (m.) : fulhet mejan de la gastrula, entremièg l'ectodèrma e l'endodèrma.

mesofil, -a : se ditz d'un microorganisme que se desvolopa a una temperatura mejana ; o d'una planta qu'a besonh d'una temperatura mejana per viure.

mesòi, -a adj : (de Mesa (34)), cf Ubaud Dicort, « mézois, -oise ».

mesol nm, cf Ubaud Dicort : « moelle, mie de pain, en Toulousain, v. mesola » (v. TdF)

mesola / mesolha [veire mesola] nf : çò mòl dins los òsses ; çò mòl dins las plantas ; la mica del pan ; çò pus essencial.

La mesolha del pan, del sambuc, d'un libre...

mesolh (Alibert) [veire mesol, cf Ubaud Dicort] nm : la mica del pan.

mesolhós, -osa adj : veire mesolós, cf Ubaud Dicort.