|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mesa : accion de metre ; soma jogada al jòc ; biais de se vestir ; enquant ; brota d'arbre ; despensa. Mesa : vilòta d'Erau (Occitània) mesabot nm, cf Ubaud Dicort :
« mesabout, mezzabout, voile de galère qu’on
n’employait que dans des cas extrêmes » TdF mesacòrdi / mescòrdi [veire mesacòrdi nm, cf Ubaud Dicort] nm : manca d'acòrdi. mesada : durada d'un mes ; paga d'un mes. Quand òm tòca la mesada, tot sembla planièr. mesadièirament adv :
« mensuellement » (Laus) mesadièr 1 [, -ièira (v. TdF jos ‘mesadié’)] n : trabalhador logat al mes. mesadièr 2, -ièira adj : relatiu,-iva al mes ; que se repetís cada mes / que ven cada mes. Revista mesadièira. mesador nm, cf Ubaud Dicort :
« lame de bois dont se servent les fabricants de
fromage » TdF mesaire nm, cf Ubaud Dicort :
« homme loué au mois, v. mesadièr 1 » (v. TdF) mesal, -a adj
(v. Ubaud Dicort e Alibert) :
de Mesa. (v. mesòi) mesaliança : marridatge garrèl. v. çaijós. mesaliar (v. tr.) : amodar un maridatge garrèl (en parlant de la condicion desparièira del coble) mesaliar (se) : far un maridatge garrèl. v. çaisús. mesar (v. tr.) : far una mesa. Mesar 5 euròs sus un caval. mesarribar (v. impers.) : mesavenir. Mesarribèt que... (vèrb impersonal) : se capitèt malurosament que... mesavenir 1(v. impers.) : coma çaisús, « v intr, mésarriver » TdF. mesavenir 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« mauvais avenir » TdF Un
mesavenir : un avenir malheureux, un
accident fâcheux. (v. TdF) mesaventura nf, cf Ubaud Dicort :
« mésaventure, v. auvari, malparada » (v. TdF) mescap : auvari / maltemps / malan / barrejadís / desòrdre. mescàs : mesprètz. mescasença nf, cf Ubaud Dicort : « malheur,
infortune » (L. 246) mescla : accion o resulta de mesclar o de se mesclar ; accion de semenar ensemble doas cerealas diferentas ; cerealum mesclat ; mixtura (R. IV, 218). Pan de mescla, pain d’orge et avoine. Vin de mescla, vin coupé. (v. Ubaud Dicort e TdF mesclo’) mesclada : batèsta ; querèla ; enrambolh de rugbi. mescladament adv : forra-borra / en desòrdre. mescladís 1, -issa (adj.) : que pòt èsser mesclat, -ada ; un pauc desvariat, -ada. mescladís 2 nm :
« mélange ; entrelardé, bœuf
entrelardé, mêlé naturellement de gras et de
maigre ; tohu-bohu ; méteil, mélange de
céréales » (v. TdF ‘mescladis 2’) mescladissa (subs. f.) / mescladís (v. mescladís 2) : mescla / desòrdre / confusion (R. III, 356), « promiscuité » TdF. mesclador nm / mescladoira nf (los 2, Laus ; abs. Dicort) : aparelh per mesclar de substàncias divèrsas ; mena de carburador ; « shaker ; mixeur » (Basic mesclador). mescladura : mescla / mixtura (R. IV, 218). mesclaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui mêle » TdF mesclament nm, cf Ubaud Dicort : « action de
mêler, de mélanger, mélange » TdF mesclanha (R. IV, 216) (TdF jos mesclado’ ; abs. Dicort) : mesclada ; enrambolh de rugbi. (v. mesclada) mesclar (v. tr. e intr.) : far una mixtura de causas divèrsas ; far un enrambolh ; amadurar ; batre las cartas. Mescli pas jamai l'aiga amb lo vin. M'agrada mai de mesclar las cartas. M'agrada de véser la frucha mesclar. O mescles pas tot ! mesclar (se) : èsser un pauc desvariat,-ada ; s'introduire dins un afar sens n'aver lo drech. Mescla-te de çò teu ! mesclassejar v, cf Ubaud Dicort :
v tr « mêler » (Rapin) mesclatge : accion de mesclar. mescle 1 nm : mixtura (R. IV, 218). mescle 2, -cla adj : mesclat, -ada ; enrambolhat, -ada. (v. TdF ‘mescle 1’) mesclejar (v. tr.) : mesclar ; embolhar ; borrolar. mesclièr nm, cf Ubaud Dicort : « mélange de foin et de
paille pour les bestiaux » TdF mesclum : mescla ; enrambolh (t. a.) ; ensalada de plantas divèrsas. mescomptar (v. tr. e intr.) : mal comptar ; enganar. mescomptar (se) : s'enganar. mescompte : engana / error. mesconegut ~ mesconogut, -uda (< mesconéisser) adj, cf Ubaud Dicort :
« méconnu ; inconnu, ue » TdF jos ‘mescounèisse’ mesconeissable ~ mesconoissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« méconnaissable » TdF mesconeissença [~ mesconoissença, cf Ubaud Dicort] nf : ignorància ; ingratitud (R. III, 505). mesconéisser / mesconóisser (v. tr.) : ignorar ; desconéisser. mesconéisser / mesconóisser (se) : mesconéisser sa posicion. Qual ven
tròp lèu ric, se mesconeis. (v. TdF jos ‘mescounèisse’) mesconogut, -uda adj :
v. mesconegut mesconoissable, -bla adj :
v. mesconeissable.
|
|
mesconoissença nf :
v. mesconeissença. mesconóisser (v. tr.) : v. mesconéisser. mescòrdi [veire mesacòrdi, cf Ubaud Dicort] nm : manca d'acòrdi / desacòrd. mescreire (v. tr.) : refusar de creire ; aver pas la fe. mescresença nf : incredulitat (R. II, 510) ; « méfiance »
TdF. mescresent, -a adj e n : incredul, -a (t. a.) ; « mécréant, ante, infidèle,
sceptique » TdF ; « incroyant » (Lagarde). mescuja : mesprètz ; semblant d'ignorar. mescujar (v. tr.) : mespresar ; escalustrar (contrariar) mescujat, -ada : mespresat, -ada ; que fa lo semblant d'èsser estonat, -ada. mesdire (v. tr. indirècte e intr.) : dire de mal de ; criticar ; calomniar. meseion [meselhon, cf Ubaud Dicort p. 155] nm : clòsc de frucha ; entamenon de garbièr, de palhièr... mesèl, -a adj e n (arc.) : ladre, -a (arc.) /
leprós, -a. meselariá (arc.) : ladrariá (arc.) /
leprosariá. meselhon nm : v. meseion.
mesenga : sarralhièr (mena d'aucèl) (Parus major) mesenga blava : (Parus caeruleus) mesenga carbonièira : (Parus ater) mesenga de la coa larga : (Parus) mesenga negra : (Parus minor) mesenga palustra : (Panurus biarmicus) mesengueta nf, cf Ubaud Dicort : « mésange
nonnette » TdF mesenquima (m.) : teissut conjonctiu embrionari que constituís la màger part del mesodèrma. mesenquimatòsi (f.) : destrachiment dels teissuts derivats del mesenquima. mesenquimòma (m.) : tumor lèumens benigna que se desvolopa als depens dels teissuts derivats del mesenquima. mesenquimopatia : malautiá del mesenquima. mesentèri nm : entrevic (replec longarut del peritòni visceral) mesenteric, -a : relatiu, -iva al railà. mesenteriti (f.) : inflamacion del railà. meserèl [meserèu, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : garon fals (Daphne mezereum) mesestima : accion o resulta de mesestimar o de
se mesestimar. mesestimar (v. tr.) : despresar (estimar pas a sa valor) mesestimar (se) : se despresar (s'estimar pas a sa valor). mesèti nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de papetier, les pièces ou les feuilles de
rebut » TdF mesfach / mesfait [veire mesfach, cf Ubaud Dicort] nm : malafacha / accion mala ; damatge / pèrdia ; prejudici material o moral ; çò que n'es la causa. Los mesfaches de la guèrra se pòdon pas dire ! mesfar / mesfaire (v. intr. e tr.) : far una accion mala ; contrafar / escarnir / desgaunhar. mesfisança / malfisança : manca de fisança. mesfisant, -a : que se mesfisa. mesfisar (se) : se fisar pas de quicòm o de q.q. mesgarda nf : destenembre / oblit. Per mesgarda : per destenembre (per oblit) mesina (L. 248) : remèdi ; potinga verinosa. mesinièira : airal que i butan de mesinièrs ; masca. (v. TdF ‘mesignèro’) mesinièr : mena de campairòl verinós ; emmascaire. mesintelligéncia nf, cf Ubaud Dicort :
« mésintelligence » TdF mesjutjar
(se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se
méjuger » (Laus) meslièr nm, cf Ubaud Dicort :
« cépage cultivé en Languedoc » TdF MESO- : forma prefixada del grèc mesòs (al mièg / al mitan) meso nm : replec del peritòni qu'unís un organ a la paret. mesoblast : mesodèrma. mesocardi (m.) : meso embrionari del còr. mesocardia : anomalia congenitala de la posicion del còr. mesocarpi [mesocarp, cf Ubaud Dicort] (m.) : partida mejana del pericarpi, entremièg l'epicarpi e l'endocarpi. mesocefal : partida mejana del cap. mesocefaliti (f.) : inflamacion del mesofal. mesocolon : replec del peritòni qu'unís lo colon amb la paret posteriora de l'abdomèn. mesodèrma (m.) : fulhet mejan de la gastrula, entremièg l'ectodèrma e l'endodèrma. mesofil, -a : se ditz d'un microorganisme que se desvolopa a una temperatura mejana ; o d'una planta qu'a besonh d'una temperatura mejana per viure. mesòi,
-a adj : (de
Mesa (34)), cf Ubaud Dicort, « mézois, -oise ». mesol nm, cf Ubaud Dicort :
« moelle, mie de pain, en Toulousain, v. mesola »
(v. TdF) mesola / mesolha [veire mesola] nf : çò mòl dins los òsses ; çò mòl dins las plantas ; la mica del pan ; çò pus essencial. La mesolha del pan, del sambuc, d'un libre... mesolh (Alibert) [veire mesol, cf Ubaud Dicort] nm : la mica del pan. mesolhós, -osa adj : veire mesolós, cf Ubaud Dicort. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|