Mercuri n pr m, cf Ubaud Dicort : « Mercure, divinité ; planète » TdF

mercuri nm : arcamina / argent viu.

mercurial 1 (m.) (v. TdF ‘mercuriau 2’ ; abs. Dicort) (plt.) : cagarèla (aital sonada per çò qu'es bravament purgativa) (Mercurialis perennis) (v mercuriale)

mercurial 2 (que ten de mercuri), -a adj, cf Ubaud Dicort : « mercuriel, elle » TdF jos ‘mercuriau’

mercuriala 1 nf, cf Ubaud Dicort : « (cours du marché) mercuriale » (Per Noste ; v. Laus)

mercuriala 2 nf, cf Ubaud Dicort : « mercuriale, v. reprimenda » (v. TdF)

mercuriale (planta) nf, cf Ubaud Dicort : v. mercurial 1.

mercuriale cotonosa nf, cf Ubaud Dicort : « mercuriale cotonneuse » (v. TdF jos ‘mercuriau 2’)

mercurian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (astr.) mercurien, -enne »

mercuric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) mercurique » (Rapin)

mercuriós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (chim.) « mercureux, -euse » (Laus, Rapin)

mèrda 1 nf : dejeccions de l'òme e de tot un fum d'animals ; quicòm o q.q. que val pas res per res.

Lo jorn del Jutjament, tant valrà mèrda coma argent. (provèrbi)

(mèrda e derivats : tèrmes vulgars que pòdon èsser aisidament remplaçats per de sinonims literaris.)

mèrda ! 2 (excl. vulgara)

mèrda-al-cuol nm, cf Ubaud Dicort : « petit merdeux, polisson, v. merdoset » (v. TdF ‘merdo-au-cuou’)

mèrda d'aurelha (vulg.) : cerumen (latin medieval)

mèrda de cigala nf, cf Ubaud Dicort : v. mèrda de cocut. (v. TdF jos ‘merdo-de-cigalo’)

mèrda de cocut nf : goma de cerièr, de prunièr...

mèrda de grapaud : mena d'alga microscopica sus las aigas chorrassas.

mèrda del diable : assa ftida (lat. medieval)

mèrdafèr [mèrdafèrre nf, cf Ubaud Dicort] : crassièr, « mâchefer » TdF ‘merdo-ferre’.

merdalha : fangàs ; marmalha ; racalha.

merdalhon nm, -a (subs.) : drollon mecós, drolleta mecosa.

merdalon [Merdalon (nom de riu, pertot) n pr m, cf Ubaud Dicort] : riu merdièr (riu que servís per evacuar la mèrda)

merdans nm : toat o valat per evacuar la mèrda ; « t. de mépris, en parlant d’une foule, cohue » TdF jos ‘merdan’.

merdanson [Merdanson (nom de riu, pertot) n pr m, cf Ubaud Dicort] : riu merdièr (que servís per evacuar la mèrda)

merdar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, merder » (v. merdejar 2)

merdariá nf, cf Ubaud Dicort : « gadoue, ordure, cochonnerie » TdF

merdaric nm, cf Ubaud Dicort : « mâchefer, scorie, v. mèrdafèrre » (v. TdF jos ‘merdari’)

merdàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gros excrément ; lieu plein d’ordures, margouillis, gâchis, embarras » TdF

merdàs 2, -assa n, cf Ubaud Dicort : « morveux, euse, polisson, onne » TdF ‘merdas 2’

merdassèu nm, cf Ubaud Dicort : « petit enfant breneux » TdF

merdassièiròt, -a : « petit saligaud, v. salopet » (v. TdF)

merdassièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui vit dans l’ordure, qui dit des ordures, ordurier, ière » TdF

Tavan merdassièr. scarabée stercoraire. (v. TdF)

merdassièr 2 [, -ièira] : garda de comuns ; polisson (fr. l.p.), « morveux » ; mena d'aucèl (Stercorarius pomarinus) ; butamèrda (escaravat merdièr). (v. Alibert)

merdassina : espetard qu'espeta pas plan. (v. TdF ‘merdassino’)

merdasson (abs. Dicort) : doblet de merdanson.

merdassor (?) nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de nougat commun » (Alibert)

merdausson, -a (subs.) : drollon mecós ; drolleta mecosa.

merdejar 1 (v. tr.) : emmerdar (t. a.) ; afrabar / sabracar ;

merdejar 2 (v. intr.) : furgar la mèrda (t. a.), « fouiller dans l’ordure » ; s'enrambolhar dins una responsa ; « tatillonner » (v. TdF) ; « faire son travail dans de mauvaises conditions » (Alibert).

merdièr nm, cf Ubaud Dicort : « égout, ruisseau qui sert d’égout ; merdeux, v. merdièr » TdF

merdolada nf, cf Ubaud Dicort : « ancienne coutume du bas Limousin, qui consistait à porter avec appareil un pot supposé plein d’ordure et à le briser ensuite à coups de pierres » TdF

merdolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand margouillis d’ordures, v. merdàs, pedaçada » (v. TdF ‘merdouias’)

merdolièr nm : persona que neteja las latrinas (R. IV, 26), « gadouard, vidangeur ; tas de matière fécale » TdF.

merdon nm, cf Ubaud Dicort : (v. mèrda)

merdós, -osa adj : plen, -a de mèrda (t. a.)

merdoset, -a [ / merdoson, -a] , cf Ubaud Dicort (subs.) : drollon mecós ; drolleta mecosa. (v. TdF jos ‘merdouset’)

merenda nf : « goûter, repas entre le dîner et le souper, v. vespertin 1 ; heure du goûter, trois heures après midi » ; dinnar (repais de miègjorn) (v. TdF ‘merèndo’)

merendaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui goûte, qui a l’habitude de goûter, v. gostaire » (v. TdF)

merendar 1 (v. intr. e pron.) : « goûter, v. v. gostar, vespertinar » ; dinnar (prene lo repais de miègjorn) (v. TdF ‘merenda 1’)

merendar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « goûter » (v. TdF ‘merenda 2’)

merendeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit goûter, collation » TdF

merenga nf, cf Ubaud Dicort : « meringue » (Laus, Basic)

« mergolh » : v. margolh o mèrle d'aiga

« mergolhar » : v. margolhar.

mèrgue nm : gaspa (partida aquosa del lach separada de la calhada)

merguèz nf, cf Ubaud Dicort : « merguez » (Sèrras-Ess.)

merguilh (abs. Dicort) : gaspilh. (v. mèrgue)

mèri, -a adj [v. TdF jos ‘mèr’] : veire mèr, cf Ubaud Dicort.

mericles (m. pl. arc.) [veire bericles nm pl, cf Ubaud Dicort] : lunetas.

mericocar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enjoliver, émailler, diaprer, peindre, en Languedoc [v. mirgalhar] » TdF. « mericocar » / « miricocar » : v. miracocar (non preconizat Dicort).  

mericocat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « émaillé, diapré, enjolivé, ée » TdF jos ‘mericouca’

meridian 1 nm (R. III, 42) : cèrcle imaginari que passa pels pòls de la Tèrra e un lòc donat.

Lo meridian de Greenwich ('g r i : n i d z)

meridian 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « méridien, -enne » (Laus)

meridiana nf (R. III, 43) : prandièira (repaus de l'aprèsdinnada).

meridional, -a : relatiu, -iva al sud ; persona del sud.

merilha : mena de rasim.

merilhon 1 nm (plt.) : pese nan (Pisum arvense) ; veça / pesòta (Vicia varia) ; (V. sativa) ; (V. ervilia) ;

merilhon 2 nm : mena de falconet fòrt viu e ausard [v. esmerilhon] ; persona viva e ausarda.

M'alassi pas de véser alatejar sus plaça lo merilhon.

merilhonat, -ada (abs. Dicort) : aluserpit, -ida / escarrabilhat, -ada.

meringa nf, cf Ubaud Dicort : « méringue, espèce de blanc-manger, v. esquicha-empassa » TdF. (v. merenga)

merinjana (plt.) : aubergina / viet d'ase (Solanum ovigerum)

merinjàs nm, cf Ubaud Dicort : « faguenas, v. canitge » (v. TdF)

merinjon nm, cf Ubaud Dicort : « fruit de la melongène, aubergine » TdF

merinòs nm, cf Ubaud Dicort : « mérinos, bélier d’origine espagnole ; espèce d’étoffe » TdF

meristèma nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) méristème » (Rapin)

merit / meriti [veire merit, cf Ubaud Dicort] nm : çò que fa que q.q. es digne d'estima o de recompensa ; çò que fa la valor de q.q.

meritant, -a : meritós, -osa. v. pus bas.

meritapa nf, cf Ubaud Dicort : « pétard de boue ou d’argile que font claquer les enfants » TdF

meritar (v. tr.) : aver drech a quicòm ; donar drech a quicòm. 

meritar (se) (v. tr.) : occitanisme per dire « meritar »

 

 

meritòri, -a adj : quicòm que merita estima o recompensa.

Trabalh meritòri.

Accion meritòria.

meritòriament adv, cf Ubaud Dicort : « méritoirement » (TdF jos ‘meritourimen’ ; Rapin)

meritós, -osa adj : q.q. que merita estima o recompensa.

mèrla / mèrlha [veire mèrla, cf Ubaud Dicort] nf : feme del mèrlhe (mèrle)

merlada / merlhada [veire merlada] nf : nisada de mèrlhes (mèrles)

merlan nm, cf Ubaud Dicort : « merlan de la Méditerranée, poisson ; merlan vert, v. merluç ; merlan du Nord, v. potasson ; sobriquet des garçons perruquiers, ainsi nommés parce qu’au temps où l’on poudrait les perruques, ils étaient enfarinés comme le poisson de ce nom » (v. TdF)

merlana nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de poisson de mer, v. mona » (v. TdF)

merlassa nf, cf Ubaud Dicort : v. merlata. (v. TdF jos ‘merlato’)

merlat [, -ada] adj, cf Ubaud Dicort / merlhat [veire merlat] : que son pel es negre o brun amb de tacas pus claras, « ... en parlant des bœufs » (v. TdF jos ‘merla’).

Buòu merlat.

merlata / merlhata [veire merlata] nf : mèrla / mèrlha (feme del mèrlhe)

merlatar / merlotar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘merlata’) : s'acoblar, póner e far espelir (en parlant dels mèrlhes)

merlaton / merlhaton [veire merlaton] nm : mèrlhe pichon.

merlau nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin, cultivée en Médoc » TdF

mèrle 1 nm, cf Ubaud Dicort : « couvet, chaufferette » TdF ‘merle 2’

mèrle 2 / mèrlhe [e derivats, veire mèrle, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'aucèl (Turdus merula) ; òme fin e rusat ; individú :

Siás un trace de mèrlhe !

« Quand lo mèrlhe sauta al prat,

lèva la coeta, lèva la coeta ;

quand lo mèrlhe sauta al prat,

lèva la coeta e baissa lo cap ».

(Cançon)

mèrle aiguièr : (Sturnus cinclus) ; (Turdus arundinaceus)

mèrle a pièch blanc nm, cf Ubaud Dicort : « merle à plastron blanc, v. mèrle lombard » (v. TdF ‘merle-a-pies-blanc’)

mèrle blau : (Monticola solitarius)

mèrle color de ròsa : (Turdus roseus)

mèrle d'aiga : (Cinclus cinclus)

mèrle de camp nm (plt.) : (Silybum Marianum), « chardon Marie » (Alibert)

mèrle de la coeta blanca : (Turdus leucurus)

mèrle de montanha : (Turdus atrogularis)

mèrle del pitre blanc (abs. Dicort) : (Turdus torquatus) (v. mèrle a pièch blanc)

mèrle lombard nm, cf Ubaud Dicort : v. mèrle a pièch blanc.

mèrle renegaire [ / mèrle renegat] nm, cf Ubaud Dicort  : (Turdus torquatus), « v. mèrle lombard » (v. TdF jos ‘merle renegaire’)

mèrle roge nm, cf Ubaud Dicort : « merle pâle, turdus pallidus (Lath.) » TdF

mèrle roquièr : (Turdus saxatilis)

mèrle ros : (Turdus Naumanni)

mèrle solitari : (Turdus solitarius)

merlenga nf, cf Ubaud Dicort : « merlus ordinaire, poisson de mer » TdF

merlessa nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du merle » (Lagarde). (v. merlata)

merlet nm : « merlon [v. L.245], dent de pierre qui sépare deux créneaux » ; obertura carrada a cima de paret de castèl, per poder tirar sus l'enemic, « v. crenèl ; banc de pierre, v. banquet 1 » (v. TdF).

merleta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de blason, merlette ; martinet, oiseau, v. martelet » TdF

merletar (v. tr.) : far de merlets.

merletat, -ada : garnit, -ida de merlets.

Torre merletada.

mèrlhe nm (v. Alibert) e derivats : v. mèrle 2 e derivats, cf Ubaud Dicort.

merlièira : airal frequentat pels mèrlhes ; filat per trapar de mèrlhes o d'aucelons.

merlin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « aumusse de chanoine » TdF

merlin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « merlin, petite corde ; petite folie » TdF ‘merlin 2’

merlina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme très douce » TdF

merliton nm, cf Ubaud Dicort (v. mèrle 1) : « petit couvet, chaufferette de terre » TdF.

mèrlo nm, cf Ubaud Dicort : « souteneur de mauvais lieu » TdF ‘merlo’

merlon nm, cf Ubaud Dicort : « merleau, jeune merle » TdF

merlòt nm : « (cépage) merlot » (Per Noste e Palay). (v. merlau)

merlotar v : doblet de merlatar.

merloton nm, cf Ubaud Dicort : v. merlaton. (v. TdF jos ‘merlatoun’)

merluç : merlenga / luç (peis) (Gadus virens) (v. TdF ‘merlus’)

merluç de camp nm, cf Ubaud Dicort : v. mèrle de camp. (v. TdF jos ‘merlus-de-champ’)

merluça : mena de peis (Gadus morrhua) (v. TdF ‘merlusso’)

merluça seca : estòcafich.

merluçada nf : v. merluçat 1. (v. TdF ‘merlussado’)

merluçaire nm, -a : pescaire, -a de merluç o de merluça ; « navire qui va à la pêche de la morue, terre-neuvier ; emballeur de merluche » TdF ‘merlussaire’.

merluçassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ou mauvaise morue » TdF ‘merlussaso’

merluçat 1 nm / merluçada nf : estofinada ; brandada.

Lo merluçat se fa mai que mai lo divendres.

merluçat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sec comme de la merluche, très maigre » TdF ‘merlussa’

merluceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite ou méchante morue » TdF ‘merlusseto’

Sembla una merluceta, se dit d’un homme maigre. (v. TdF)

merlucièira nf, cf Ubaud Dicort : « compagnie pour la pêche de la morue » TdF ‘merlussiero’

merlucièr, -ièira n : mercant, -da de merluç o de merluça.

merluçon nm, cf Ubaud Dicort : « petite morue ; habit à la française » TdF ‘merlussoun’

mermada nf / mermament (v. mermament) : diminucion.

Mermada d’un debàs, diminution d’un bas. (v. TdF ‘mermado’)

mermament nm, cf Ubaud Dicort : « diminution, baisse, déchet » TdF

mermança nf : « diminution » ; diminucion drastica ; periòde de malafam. (v. L. 245)

mermar (v. tr. e intr.) : demenir / diminuir / baissar / descréisser.

Quand mèrman los jorns, se sarra mon còr.

mèrme [merme 1 (Alibert)] , -ma adj, cf Ubaud Dicort : amendrit, -ida, « minime, maigre, desséché, ée » (v. TdF).

merme 2 nm, cf Ubaud Dicort : « diminution » (L. 245)

mermèc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « faible, inférieur, eure, en Gascogne ; sot, otte, confus, use, v. mèc 1 » (v. TdF ‘mermè’)

mermelha : lagrema. v. lagrema.

MERO- : forma prefixada del grèc meròs ( fragment)

mèro nm, cf Ubaud Dicort : « perche de mer, holocentrus merou (Lac.), poisson recherché pour le plat provençal qu’on appelle borrida » (v. TdF ‘mèro 1’)

meroblastic, -a : se ditz de la segmentacion dels uòus rics en vitellus (lat.)

merocèla (f.) (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia crurala.

merogonia : metòde experimental que consistís a seccionar l'ovul abans sa division.

merosistolic, -a : se ditz d'un fenomèn (bruch, sofle...) qu'ocupa pas qu'una partida de la sistòla.

merotomia : fragmentacion cirurgicala de la cellula.

mèrra nf, cf Ubaud Dicort : « vanterie, ostentation, exagération, v. vantat 2 » (v. TdF)

« merulhar » : v. melhorar.

meruli nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) mérule »

mes 1 nm : caduna de las dotze parts de l'annada ; salari d'un mes ; menstruas.

mes de mai (plt.) : pastèl (Isatis tinctoria) ; ranoncles divèrses : (Ranunculus acris) ; (R. bulbosus) ; (R. reptans)

mes de març (plt.) : (Cytisus monspessulanus)

mes 2, -a : p. p. m e f. de metre.

Es plan mes : plan abilhat.

« mès » 3 conj : v. mas.