|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Mercuri n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Mercure, divinité ; planète » TdF mercuri nm : arcamina / argent viu. mercurial 1 (m.) (v. TdF ‘mercuriau 2’ ; abs.
Dicort) (plt.) :
cagarèla (aital sonada per çò qu'es bravament purgativa)
(Mercurialis perennis) (v mercuriale) mercurial 2 (que ten de mercuri), -a adj, cf Ubaud Dicort :
« mercuriel, elle » TdF jos ‘mercuriau’ mercuriala 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« (cours du marché) mercuriale » (Per
Noste ; v. Laus) mercuriala 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« mercuriale, v. reprimenda » (v. TdF) mercuriale (planta) nf, cf Ubaud Dicort :
v. mercurial 1. mercuriale cotonosa nf, cf Ubaud Dicort : « mercuriale
cotonneuse » (v. TdF jos ‘mercuriau 2’) mercurian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (astr.) mercurien, -enne » mercuric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) mercurique » (Rapin) mercuriós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : (chim.) « mercureux,
-euse » (Laus, Rapin) mèrda 1 nf : dejeccions de l'òme e de tot un fum d'animals ; quicòm o q.q. que val pas res per res. Lo jorn del Jutjament, tant valrà mèrda coma argent. (provèrbi) (mèrda e derivats : tèrmes vulgars que pòdon
èsser aisidament remplaçats per de sinonims literaris.) mèrda ! 2 (excl. vulgara) mèrda-al-cuol nm, cf Ubaud Dicort : « petit merdeux, polisson, v. merdoset » (v. TdF ‘merdo-au-cuou’) mèrda d'aurelha (vulg.) : cerumen (latin medieval) mèrda de cigala nf, cf Ubaud Dicort : v. mèrda
de cocut. (v. TdF jos ‘merdo-de-cigalo’) mèrda de cocut nf : goma de
cerièr, de prunièr... mèrda de grapaud : mena d'alga microscopica sus las aigas chorrassas. mèrda del diable : assa ftida (lat. medieval) mèrdafèr
[mèrdafèrre nf, cf Ubaud Dicort] :
crassièr,
« mâchefer » TdF
‘merdo-ferre’. merdalha : fangàs ; marmalha ; racalha. merdalhon nm, -a (subs.) : drollon mecós, drolleta mecosa. merdalon [Merdalon (nom de riu, pertot) n pr m, cf Ubaud Dicort] : riu merdièr (riu que servís per evacuar la mèrda) merdans nm : toat o valat per evacuar la mèrda ; « t. de mépris, en parlant d’une foule, cohue » TdF jos ‘merdan’. merdanson [Merdanson (nom de riu, pertot) n pr m, cf Ubaud Dicort] : riu merdièr (que servís per evacuar la mèrda) merdar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, merder » (v. merdejar 2) merdariá nf, cf Ubaud Dicort : « gadoue, ordure,
cochonnerie » TdF merdaric nm, cf Ubaud Dicort :
« mâchefer, scorie, v. mèrdafèrre » (v. TdF jos ‘merdari’) merdàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « gros excrément ;
lieu plein d’ordures, margouillis, gâchis, embarras » TdF merdàs 2, -assa n, cf Ubaud Dicort : « morveux, euse,
polisson, onne » TdF ‘merdas
2’ merdassèu nm, cf Ubaud Dicort : « petit enfant
breneux » TdF merdassièiròt, -a n :
« petit saligaud, v. salopet »
(v. TdF) merdassièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui vit dans l’ordure, qui dit des ordures,
ordurier, ière » TdF
Tavan merdassièr. scarabée stercoraire. (v. TdF) merdassièr 2 [, -ièira] n : garda
de comuns ; polisson (fr. l.p.),
« morveux » ; mena d'aucèl (Stercorarius
pomarinus) ; butamèrda (escaravat merdièr). (v. Alibert) merdassina : espetard qu'espeta pas plan. (v. TdF ‘merdassino’) merdasson (abs. Dicort) : doblet de merdanson. merdassor (?) nm, cf Ubaud Dicort :
« morceau de nougat commun » (Alibert) merdausson, -a (subs.) : drollon mecós ; drolleta mecosa. merdejar 1 (v. tr.) : emmerdar (t. a.) ; afrabar / sabracar ; merdejar 2
(v. intr.) : furgar la mèrda (t. a.),
« fouiller dans l’ordure » ;
s'enrambolhar dins una responsa ;
« tatillonner » (v. TdF) ;
« faire son travail dans de mauvaises conditions » (Alibert). merdièr nm, cf Ubaud Dicort :
« égout, ruisseau qui sert d’égout ;
merdeux, v. merdièr »
TdF merdolada nf, cf Ubaud Dicort :
« ancienne coutume du bas Limousin, qui consistait à porter
avec appareil un pot supposé plein d’ordure et à le
briser ensuite à coups de pierres » TdF merdolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand margouillis
d’ordures, v. merdàs, pedaçada » (v. TdF ‘merdouias’) merdolièr nm : persona que neteja las latrinas (R. IV, 26), « gadouard, vidangeur ; tas de matière fécale » TdF. merdon nm, cf Ubaud Dicort :
(v. mèrda) merdós, -osa adj : plen, -a de mèrda (t. a.) merdoset, -a [ / merdoson, -a] , cf Ubaud Dicort (subs.) : drollon mecós ; drolleta mecosa. (v.
TdF jos ‘merdouset’) merenda nf : « goûter, repas entre le dîner et
le souper, v. vespertin 1 ; heure du goûter, trois heures
après midi » ; dinnar (repais de
miègjorn) (v. TdF ‘merèndo’) merendaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
goûte, qui a l’habitude de goûter, v. gostaire » (v. TdF) merendar 1 (v. intr. e pron.) : « goûter,
v. v. gostar, vespertinar » ;
dinnar (prene lo repais de miègjorn)
(v. TdF ‘merenda 1’) merendar 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« goûter » (v. TdF ‘merenda 2’) merendeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit
goûter, collation » TdF merenga nf, cf Ubaud Dicort :
« meringue » (Laus, Basic) « mergolh » : v. margolh o mèrle d'aiga « mergolhar » : v. margolhar. mèrgue nm : gaspa (partida aquosa del lach separada de la calhada) merguèz
nf, cf Ubaud Dicort :
« merguez » (Sèrras-Ess.) merguilh (abs. Dicort) : gaspilh. (v.
mèrgue) mèri, -a adj [v. TdF
jos ‘mèr’] :
veire mèr, cf
Ubaud Dicort. mericles (m. pl. arc.) [veire bericles nm pl, cf Ubaud Dicort] : lunetas. mericocar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, enjoliver,
émailler, diaprer, peindre, en Languedoc [v. mirgalhar] » TdF.
« mericocar » / « miricocar » : v. miracocar (non preconizat Dicort). mericocat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« émaillé, diapré, enjolivé,
ée » TdF jos
‘mericouca’ meridian 1 nm (R. III, 42) : cèrcle
imaginari que passa pels pòls de la Tèrra e un lòc
donat. Lo meridian de Greenwich ('g r i : n i d z) meridian 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« méridien, -enne » (Laus) meridiana nf (R. III, 43) : prandièira (repaus de l'aprèsdinnada). meridional, -a : relatiu, -iva al sud ; persona del sud. merilha : mena de rasim. merilhon 1 nm
(plt.) : pese nan (Pisum arvense) ; veça / pesòta (Vicia
varia) ; (V. sativa) ; (V. ervilia) ; merilhon 2 nm : mena
de falconet fòrt viu e ausard [v. esmerilhon] ; persona viva e ausarda. M'alassi pas de véser alatejar sus plaça lo merilhon. merilhonat, -ada (abs. Dicort) : aluserpit, -ida / escarrabilhat, -ada. meringa nf, cf Ubaud Dicort :
« méringue, espèce de blanc-manger, v. esquicha-empassa » TdF. (v. merenga) merinjana (plt.) : aubergina / viet d'ase (Solanum ovigerum) merinjàs nm, cf Ubaud Dicort : « faguenas, v. canitge » (v. TdF) merinjon nm, cf Ubaud Dicort :
« fruit de la melongène, aubergine » TdF merinòs nm, cf Ubaud Dicort :
« mérinos, bélier d’origine espagnole ;
espèce d’étoffe » TdF meristèma nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
méristème » (Rapin) merit / meriti [veire merit, cf Ubaud Dicort] nm : çò que fa que q.q. es digne d'estima o de recompensa ; çò que fa la valor de q.q. meritant, -a : meritós, -osa. v. pus bas. meritapa nf, cf Ubaud Dicort :
« pétard de boue ou d’argile que font claquer les
enfants » TdF meritar (v. tr.) : aver drech a quicòm ;
donar drech a quicòm. meritar (se) (v. tr.) : occitanisme per dire « meritar » |
|
meritòri, -a adj : quicòm que merita estima o recompensa. Trabalh meritòri. Accion meritòria. meritòriament adv, cf Ubaud Dicort :
« méritoirement »
(TdF jos ‘meritourimen’ ; Rapin) meritós, -osa adj : q.q. que merita estima o recompensa. mèrla / mèrlha [veire mèrla, cf Ubaud Dicort] nf : feme del mèrlhe (mèrle) merlada / merlhada [veire merlada] nf
: nisada de mèrlhes (mèrles) merlan nm, cf Ubaud Dicort :
« merlan de la Méditerranée, poisson ; merlan
vert, v. merluç ; merlan du Nord, v. potasson ;
sobriquet des garçons perruquiers, ainsi nommés parce
qu’au temps où l’on poudrait les perruques, ils
étaient enfarinés comme le poisson de ce nom » (v. TdF) merlana nf, cf Ubaud Dicort :
« sorte de poisson de mer, v. mona » (v. TdF) merlassa nf, cf Ubaud Dicort :
v. merlata. (v. TdF jos ‘merlato’) merlat [, -ada] adj, cf Ubaud Dicort / merlhat [veire merlat] : que son pel es negre o brun amb de tacas pus claras, « ... en parlant des bœufs » (v. TdF jos ‘merla’). Buòu merlat. merlata / merlhata [veire merlata] nf : mèrla / mèrlha (feme del mèrlhe) merlatar / merlotar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘merlata’) : s'acoblar, póner e far espelir (en parlant dels mèrlhes) merlaton / merlhaton [veire merlaton] nm : mèrlhe pichon. merlau nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin, cultivée en
Médoc » TdF mèrle
1 nm, cf Ubaud Dicort :
« couvet, chaufferette »
TdF ‘merle 2’ mèrle 2 / mèrlhe [e derivats, veire mèrle, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'aucèl (Turdus merula) ; òme fin e rusat ; individú : Siás un trace de mèrlhe ! « Quand lo
mèrlhe sauta al prat, lèva la coeta,
lèva la coeta ; quand lo mèrlhe sauta
al prat, lèva la coeta e baissa
lo cap ». (Cançon) mèrle aiguièr : (Sturnus cinclus) ; (Turdus arundinaceus) mèrle
a pièch blanc nm,
cf Ubaud Dicort : « merle
à plastron blanc, v. mèrle lombard » (v. TdF ‘merle-a-pies-blanc’) mèrle blau : (Monticola solitarius) mèrle color de ròsa : (Turdus roseus) mèrle d'aiga : (Cinclus cinclus) mèrle de camp nm (plt.) : (Silybum Marianum), « chardon Marie » (Alibert) mèrle de la coeta blanca : (Turdus leucurus) mèrle de montanha : (Turdus atrogularis) mèrle del pitre blanc (abs. Dicort)
: (Turdus torquatus) (v. mèrle a pièch blanc) mèrle
lombard nm,
cf Ubaud Dicort : v. mèrle a pièch blanc. mèrle renegaire [ / mèrle renegat] nm, cf Ubaud Dicort : (Turdus
torquatus), « v. mèrle lombard » (v. TdF jos ‘merle renegaire’) mèrle
roge nm, cf Ubaud Dicort : « merle pâle, turdus
pallidus (Lath.) » TdF mèrle roquièr : (Turdus saxatilis) mèrle ros : (Turdus Naumanni) mèrle solitari : (Turdus solitarius) merlenga nf, cf Ubaud Dicort :
« merlus ordinaire, poisson de mer » TdF merlessa nf, cf Ubaud Dicort :
« femelle du merle » (Lagarde). (v. merlata) merlet nm : « merlon [v. L.245], dent de pierre qui sépare deux créneaux » ; obertura carrada a cima de paret de castèl, per poder tirar sus l'enemic, « v. crenèl ; banc de pierre, v. banquet 1 » (v. TdF). merleta nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de blason, merlette ; martinet, oiseau, v. martelet » TdF merletar (v. tr.) : far de merlets. merletat, -ada : garnit, -ida de merlets. Torre merletada. mèrlhe
nm (v. Alibert) e derivats : v. mèrle 2 e derivats, cf Ubaud Dicort. merlièira : airal frequentat pels mèrlhes ; filat per trapar de mèrlhes o d'aucelons. merlin 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« aumusse de chanoine »
TdF merlin 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« merlin, petite corde ; petite folie » TdF ‘merlin 2’ merlina nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de pomme très douce » TdF merliton nm, cf Ubaud Dicort (v. mèrle 1) : « petit
couvet, chaufferette de terre » TdF. mèrlo nm, cf Ubaud Dicort :
« souteneur de mauvais lieu » TdF ‘merlo’ merlon nm, cf Ubaud Dicort :
« merleau, jeune merle »
TdF merlòt nm : « (cépage)
merlot » (Per
Noste e Palay). (v. merlau) merlotar v : doblet de merlatar. merloton nm, cf Ubaud Dicort :
v. merlaton. (v. TdF jos ‘merlatoun’) merluç : merlenga / luç (peis) (Gadus
virens) (v. TdF ‘merlus’) merluç
de camp nm,
cf Ubaud Dicort : v. mèrle de camp. (v. TdF jos ‘merlus-de-champ’) merluça : mena de peis (Gadus morrhua) (v. TdF ‘merlusso’) merluça seca : estòcafich. merluçada
nf : v. merluçat 1. (v. TdF ‘merlussado’) merluçaire nm, -a : pescaire, -a de merluç o de merluça ; « navire qui va à la pêche de la morue, terre-neuvier ; emballeur de merluche » TdF ‘merlussaire’. merluçassa
nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse ou mauvaise morue » TdF ‘merlussaso’ merluçat 1 nm / merluçada nf : estofinada ; brandada. Lo merluçat se fa mai que mai lo divendres. merluçat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sec comme de la merluche,
très maigre » TdF ‘merlussa’ merluceta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite ou méchante morue » TdF ‘merlusseto’ Sembla una
merluceta, se dit d’un homme
maigre. (v. TdF) merlucièira nf, cf Ubaud Dicort : « compagnie pour la
pêche de la morue » TdF ‘merlussiero’ merlucièr, -ièira n : mercant, -da de merluç o de merluça. merluçon nm, cf Ubaud Dicort : « petite
morue ; habit à la française » TdF ‘merlussoun’ mermada nf / mermament (v. mermament) : diminucion. Mermada
d’un debàs, diminution
d’un bas. (v. TdF ‘mermado’) mermament nm, cf Ubaud Dicort :
« diminution, baisse, déchet » TdF mermança nf : « diminution » ;
diminucion drastica ; periòde de malafam. (v. L. 245) mermar (v. tr. e intr.) : demenir / diminuir / baissar / descréisser. Quand mèrman los jorns, se sarra mon còr. mèrme [merme 1 (Alibert)] , -ma adj, cf Ubaud Dicort : amendrit, -ida, « minime, maigre, desséché, ée » (v. TdF). merme 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« diminution » (L. 245) mermèc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « faible, inférieur,
eure, en Gascogne ; sot, otte, confus, use, v. mèc 1 » (v. TdF ‘mermè’) mermelha : lagrema. v. lagrema. MERO- : forma prefixada del grèc meròs ( fragment) mèro nm, cf Ubaud Dicort :
« perche de mer, holocentrus merou (Lac.), poisson
recherché pour le plat provençal qu’on appelle borrida » (v. TdF ‘mèro 1’) meroblastic, -a : se ditz de la segmentacion dels uòus rics en vitellus (lat.) merocèla (f.) (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia crurala. merogonia : metòde experimental que consistís a seccionar l'ovul abans sa division. merosistolic, -a : se ditz d'un fenomèn (bruch, sofle...) qu'ocupa pas qu'una partida de la sistòla. merotomia : fragmentacion cirurgicala de la cellula. mèrra nf, cf Ubaud Dicort :
« vanterie, ostentation, exagération, v. vantat 2 » (v. TdF) « merulhar
» : v. melhorar. meruli nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) mérule » mes 1 nm : caduna de las dotze parts de l'annada ; salari d'un mes ; menstruas. mes de mai (plt.) : pastèl (Isatis tinctoria) ; ranoncles
divèrses : (Ranunculus acris) ; (R. bulbosus) ; (R. reptans) mes de març (plt.) : (Cytisus monspessulanus) mes 2, -a : p. p. m e f. de metre.
Es plan mes : plan abilhat. « mès
» 3 conj : v. mas. |
|
|
|
|
|
|