mental adj e nm : relatiu, -iva al fonccionament psiquic.

Estat mental.

Malautiá mentala.

Calcul mental.

mentalament : d'un biais mental.

mentalitat nf : ensemble de las qualitats mentalas ; biais de pensar e d'obrar.

Compreni pas sa mentalitat !

mentariá nf, cf Ubaud Dicort : « menterie, v. mentida, messorga » (v. TdF)

mentastre nm (plt.) : menta salvatja (Menta arvensis / silvestris) ; marrubi (Ballòta negra) ;

Tèrra de mentastre,

i a de pan pel can e mai pel pastre.

mentaure v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ramentevoir, citer, rappeler, mentionner (vieux) » TdF

menteire, -eira [~ -eiritz] adj e n, cf Ubaud Dicort / mentidor nm ([vieux] TdF ; non preconizat Dicort)  : messorguièr, -ièira (que mentís)

menteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite menthe, menthe agréable » TdF

mentida : messorga. v. pus luènh.

mentir (v. intr.) : dire pas la vertat / èsser messorguièr, -ièira.

mentisme : perturbacion intellectuala caracterizada per una succession rapida d'idèas passadissas que lo malaut pòt pas empachar.

mentòl : mena d'alcoòl trach de l'esséncia de menta.

mentolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mentholé, -e » (Per Noste, Rapin)

menton (R. IV, 206) : proëminéncia del cais inferior ; barba / barbòt (l.p.)

mentonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit menton ; mentonnet, pièce qui reçoit le bout du loquet ; partie d’un couteau, sorte de tenon » TdF

mentonièira nf : benda d'estòfa, correja de cuèr, aparelh... per manténer lo menton.

Li carguèron una mentonièira.

mentonièr, -ièira (adj.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva al menton, « mentonnier » (Rapin).

mentor (lat.) [mentòr (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : conselhaire savi e experimentat d'un jovent.

mentre / mentretant (adv.) : d'aquel temps, « cependant, pendant ce temps » (Alibert) ; tant que [v. mentre que].

Mentretant, ne farai aitant.

Mentretant l’as agut, en attendant tu l’as eu. (v. TdF ‘mentre-tant’)

mentre d’aquò loc adv (v. Ubaud Dicort) : « pendant cela » (v. TdF jos ‘mentre’)

mentre que / mentretant que (conj.) : coma çaisús « pendant que ; tandis que » (Alibert).

Mentre que o pòdes, pausa-te.

Mentre que plòu pas, vai te passejar.

Mentretant que soi en traïn, pendant que je suis en train. (v. TdF ‘mentre-tant’)

mentretant adv, cf Ubaud Dicort : v. mentre.

mentretant que loc conj, cf Ubaud Dicort : v. mentre que.

menuda nf : drolleta [v. jos menut 3] ; finas èrbas achiquetadas, « salade d’herbes ; herbes fines, cerfeuil, civette, roquette, estragon, v. bonas èrbas » (v. TdF ‘menudo’).

menudalh nm, cf Ubaud Dicort : « menuaille, fretin ; feuilles ou aiguilles de sapin ou de mélèze » TdF jos ‘menudai’

menudalhas / menudilhas (f. pl.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tot çò pichonèl (t. a.) ; tot çò sens importància (t. a.) ; tot çò que val pas grand causa (t. a.) ; coradilhas (t. a.). (v. TdF ‘menudaio’)

Te laisses tròp embarrassar per de menudalhas.

menudament adv, cf Ubaud Dicort : « menu, en menus morceaux, petitement, peu à peu, v. pauc a cha pauc [v. jos pauc 1] » (v. TdF)

menudar (v. tr.) : far venir pus menut ; copar menut o pus menut ; achiquetar (copar fòrt menut). (v. menusar)

menudariá nf (Alibert) : menudalhas. v. çaisús, « choses menues, minuties, futilité, v. menigariá » (v. TdF).

menudejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper en (petits) morceaux (?) » (L. 243) ; « (vendre au détail) détailler [v. menudièr] ; couper les cheveux en quatre » (Per Noste)

menudèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. menudet 2. (v. TdF jos ‘menudet’)

menudesa nf, cf Ubaud Dicort : « petitesse » (L. 243)

menudet 1 nm (plt.) : serpol (Thymus Serpyllum) ; « pâte réduite en petits grains, semoule » TdF ‘menudet 2’

menudet 2, -a adj e n : fòrt menut, -uda / menut menut, menuda menuda ; « petit enfant » TdF ‘menudet 1’.

menudièr nm, -ièira : mercant, -anda que vend al detalh.

menudilhas nf pl : v. menudalhas.

menuguet : mena de dança del sègle XVII.

menugueta (plt.) : (Calamintha) ;  mentastre (Menta silvestris) ; majorana fèra (Origanum vulgare) ; grana de paradís : plantas aromaticas en general.

menusa : menudas tombadas de carn ; postarèla.

menusar (v. tr.) : copar menut ; trabalhar lo fust.

menusariá : trabalh d'un menusièr.

menusièira : femna de menusièr.

menusièr : persona que trabalha lo fust.

menut 1 nm, cf Ubaud Dicort : « menu, détail d’un repas » TdF ‘menut 2’. « menut » (fr.) : v. pitança.

menut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « détail » (Basic).

Al menut, au menu, en détail. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘menut 1’)

Cercar per lo menut, éplucher. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Pel menut, en détail. (Basic)

menut 3, -uda n : drollon, drolleta.

Lo menut : lo caganís.

menut 4, -uda (adj.) : pichonèl, -a ; achiquetat, -ada ; escanaulit, -ida. (v. TdF ‘menut 1’)

menuvilha nf, cf Ubaud Dicort : « pois des champs, v. céser de camp » (v. TdF)

menuvilhon nm, cf Ubaud Dicort : « pois nain, vesce, v. pesòta 3 ; ers » (v. TdF)

mequet : luquet / aluqueta (alumeta d'autres còps)

 

 

mequitge (v. mèc 2) : esbaïment / espant / estupefaccion / estupor.

mèr, -a adj / mèri, -a (non preconizat Dicort) : pur, -a / verai, -àia / patrat, -ada.

Revèrta son paire tot mèr : es son paire tot patrat.

meralgia : dolor de la fàcia extèrna de la cuèissa.

meralgic, -a : relatiu, -iva a una meralgia.

merandina nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de toile qu’on fabrique en Auvergne » TdF

meravilha 1 / meravelha [e derivats, veire meravilha, cf Ubaud Dicort] nf (los 2, R. IV, 240 - VI, 364 - L. 244) : tot çò qu'amòda l'admiracion.

meravilha 2 nf (plt.) : (Cucurbita anguria)

meravilhaire, -aira adj e n : persona que fa meravilha.

meravilhar (v. tr.) : emplenar d'admiracion.

meravilhar (se) : s'emplenar d'admiracion.

meravilheta : meravilha pichona.

meravilhós, -osa : qu'amòda l'admiracion.

meravilhosament : d'un biais meravilhós.

merça : mercadariá (R. IV, 210) (vendas e crompas)

mercadairet / mercadairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit marchand » (L. 244)

mercadar (v. tr. e intr.) : « marchander » (Alibert) ; vendre ; crompar ; far de comèrci.

mercadariá (R. IV, 210) : çò que se vend o se crompa.

mercadàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand marché, mauvais marché » (TdF ‘marcadas’)

mercadejar (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : frequentatiu de mercadar, « marchander, discuter sur le prix ; courir, faire les marchés » (Palay ‘marcadeja’(.

mercadial : mercat (airal que la merça i se vend o i se crompa)

mercand, -a adj e n : veire mercant. (v. Ubaud Dicort Errata web)

mercadièr nm [(vieux) Alibert], -ièira : mercant, -anda / merchand, -a.

mercandar / mercandejar (v. tr.) : far baissar lo prètz ; « hésiter, balancer, menacer ; ménager quelqu’un » (v. TdF jos ‘macandeja’).

mercandejaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'assaja de far baissar lo prètz.

mercandejatge : accion d'assajar de far baissar lo prètz.

mercandisa (L. 244) : tot çò que se'n fa de comèrci.

mercandisar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, commercer » (L. 244)

mercant 1, -anda [, -anta, v. Ubaud Dicort Errata web] (adj.) : relatiu, -iva al comèrci ;

Naviri mercant.

Marina mercanda.

mercant 2, -anda [, -anta, v. Ubaud Dicort Errata web] (subs.) : mercadièr, -ièira.

mercantil, -a : relatiu, -iva al comèrci ; que cèrca a ganhar lo mai possible.

Operacions mercantilas.

Persona mercantila.

mercantilament : d'un biais mercantil.

mercantilha nf, cf Ubaud Dicort : « petit négoce » TdF ‘mercantiho’

mercantilisme : esperit mercantil ; accion mercantila.

mercantilista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « mercantiliste » (Per Noste)

mercaptal : mena de compausat quimic.

mercaptan : tiòl (mena de compausat quimic)

mercaptur nm : autra mena de compausat quimic, « mercapture ».

mercar v (abs. Dicort) : v. marcar.

merçar (v. tr.) : mercandejar.

merçariá nf (R. IV, 210) : comèrci de mercièrs ; botiga de mercièrs ; çò vendut pels mercièrs.

mercat : venda o crompa (t. a.) ; airal public per vendre o crompar.

A bon mercat : a prètz bas.

Brave mercat : bon afar.

Mercat del bestial.

Mercat ortalièr.

Sul mercat : per subrepés.

Trobar un mercat : poder vendre.

mercatica nf, cf Ubaud Dicort (<  mercat) : « mercatique, marketing » (v. Fettuciari, Rapin)

mercé 1 (f.) : misericòrdia / gràcia / favor / graciosetat ; remerciament (v. Alibert).

A la mercé de : a la discrecion de.

De mercé que : per çò que.

De mercé tu : gràcias a tu.

De mercé Dieu : gràcias a Dieu.[v. dieumercé]

mercé 2 nm / mercés nm (los 2, v. Ubaud Dicort) / grandmercé [ ~ grand mercé nm (v. Ubaud Dicort)] (l. literària) : biais de dire sa reconeissença / biais de remerciar, de mercejar.

Mercé ! Mercés ! (v. Ubaud Dicort)  Merci ! (Laus)

Plan mercé ~ Mercé plan ! (v. Ubaud Dicort) merci bien / merci beaucoup ! (v. Lagarde e Laus)

Dire mercé : mercejar / regraciar.

mercejador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui demande grâce » (L. 245)

mercejament : mercés / remerciament.

mercejar (v. tr.) : regraciar (dire mercé) (e non pas dire « mèrce » o un brave « mèrce » : ipercorreccions)

mercenari, -ària adj e n : que trabalha per un salari.

mercerizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, merceriser » (Per Noste)

mercerizatge nm, cf Ubaud Dicort : « mercerisage » (Per Noste)

mercés (m.) (pl : merceses, cf Ubaud Dicort) : remerciament. (v. jos mercé

« merchant » e derivats : v. mercant.

mercí (L. 245) (mai que mai en l.p.) (TdF ; abs. Dicort) : biais de mercejar. (v. mercé 2)

Mercí plan : plan mercí : grandmercí (l.p.)

mercièr, -ièira : persona que vend de menudalhas : fil / fial, botons, agulhas...

« mèrcres » : v. mècres.

mercrut, -uda [veire mecruda, cf Ubaud Dicort] : mecrós, -osa / del dimècres

Femna barbuda,

luna mercruda,

prada erbuda :

cada cent ans i n'a pro d'una. (provèrbi)