|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mental adj e nm : relatiu, -iva al fonccionament psiquic. Estat mental. Malautiá mentala. Calcul mental. mentalament : d'un biais mental. mentalitat nf : ensemble de las qualitats mentalas ; biais de pensar e d'obrar. Compreni pas sa mentalitat ! mentariá nf, cf Ubaud Dicort : « menterie, v. mentida,
messorga » (v. TdF) mentastre nm (plt.) : menta salvatja (Menta arvensis /
silvestris) ; marrubi (Ballòta negra) ; Tèrra de mentastre, i a de pan pel can e mai pel pastre. mentaure v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ramentevoir, citer, rappeler, mentionner
(vieux) » TdF menteire, -eira [~ -eiritz] adj e n, cf Ubaud Dicort / mentidor nm ([vieux] TdF ; non preconizat Dicort) : messorguièr, -ièira (que mentís) menteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite menthe, menthe agréable » TdF mentida : messorga. v. pus luènh. mentir (v. intr.) : dire pas la vertat / èsser messorguièr, -ièira. mentisme : perturbacion intellectuala caracterizada per una succession rapida d'idèas passadissas que lo malaut pòt pas empachar. mentòl : mena d'alcoòl trach de l'esséncia de
menta. mentolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« mentholé, -e »
(Per Noste, Rapin) menton (R. IV, 206) : proëminéncia del cais inferior ;
barba / barbòt (l.p.) mentonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit menton ; mentonnet, pièce qui reçoit le
bout du loquet ; partie d’un couteau, sorte de tenon » TdF mentonièira nf : benda d'estòfa, correja de cuèr, aparelh... per manténer lo menton. Li carguèron una mentonièira. mentonièr, -ièira (adj.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva al menton, « mentonnier » (Rapin). mentor (lat.) [mentòr (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : conselhaire savi e experimentat d'un jovent. mentre / mentretant (adv.) : d'aquel temps, « cependant, pendant ce temps » (Alibert) ; tant que [v. mentre que]. Mentretant, ne farai aitant. Mentretant
l’as agut, en attendant tu
l’as eu. (v. TdF ‘mentre-tant’) mentre d’aquò loc
adv (v. Ubaud Dicort) : « pendant cela » (v. TdF jos
‘mentre’) mentre que / mentretant que (conj.) : coma çaisús « pendant que ; tandis que » (Alibert). Mentre que o pòdes, pausa-te. Mentre que plòu pas, vai te passejar. Mentretant
que soi en traïn, pendant que je suis
en train. (v. TdF ‘mentre-tant’) mentretant adv, cf Ubaud Dicort : v. mentre. mentretant que loc conj, cf Ubaud Dicort : v. mentre que. menuda nf : drolleta [v. jos menut 3] ; finas
èrbas achiquetadas, « salade
d’herbes ; herbes fines, cerfeuil, civette, roquette, estragon, v.
bonas
èrbas »
(v. TdF ‘menudo’). menudalh nm, cf Ubaud Dicort :
« menuaille, fretin ; feuilles ou aiguilles de sapin ou de
mélèze » TdF jos ‘menudai’ menudalhas / menudilhas (f. pl.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tot çò pichonèl (t. a.) ; tot çò sens importància (t. a.) ; tot çò que val pas grand causa (t. a.) ; coradilhas (t. a.). (v. TdF ‘menudaio’) Te laisses tròp embarrassar per de menudalhas. menudament adv, cf Ubaud Dicort :
« menu, en menus morceaux, petitement, peu à peu, v. pauc
a cha pauc [v. jos pauc 1] » (v. TdF) menudar (v. tr.) : far venir pus menut ; copar menut o pus menut ;
achiquetar (copar fòrt menut). (v. menusar) menudariá nf (Alibert) : menudalhas. v. çaisús, « choses menues, minuties, futilité, v. menigariá » (v. TdF). menudejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couper en (petits) morceaux (?) » (L. 243) ; « (vendre au détail) détailler [v. menudièr] ; couper les cheveux en quatre » (Per Noste) menudèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. menudet 2. (v. TdF jos ‘menudet’) menudesa nf, cf Ubaud Dicort :
« petitesse » (L. 243) menudet 1 nm (plt.)
: serpol (Thymus Serpyllum) ; « pâte
réduite en petits grains, semoule » TdF ‘menudet 2’ menudet 2, -a adj e n : fòrt menut, -uda / menut menut, menuda menuda ; « petit enfant » TdF ‘menudet 1’. menudièr nm, -ièira : mercant, -anda que vend al detalh. menudilhas nf pl : v. menudalhas. menuguet : mena de dança del sègle XVII. menugueta (plt.) : (Calamintha) ; mentastre (Menta silvestris) ; majorana fèra (Origanum vulgare) ; grana de paradís : plantas aromaticas en general. menusa : menudas tombadas de carn ; postarèla. menusar (v. tr.) : copar menut ; trabalhar lo fust. menusariá : trabalh d'un menusièr. menusièira : femna de menusièr. menusièr : persona que trabalha lo fust. menut 1 nm, cf Ubaud Dicort : « menu, détail d’un repas » TdF ‘menut 2’. « menut » (fr.) : v. pitança. menut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « détail » (Basic). Al menut, au menu, en détail. (v. Ubaud Dicort
e TdF jos ‘menut 1’) Cercar per lo menut, éplucher. (v.
Ubaud Dicort e TdF) Pel menut,
en détail. (Basic) menut 3, -uda n :
drollon, drolleta. Lo menut : lo caganís. menut 4, -uda (adj.) :
pichonèl, -a ; achiquetat, -ada ; escanaulit, -ida. (v. TdF
‘menut 1’) menuvilha nf, cf Ubaud Dicort :
« pois des champs, v. céser de camp » (v. TdF) menuvilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« pois nain, vesce, v. pesòta
3 ;
ers » (v. TdF) mequet : luquet / aluqueta (alumeta d'autres còps) |
|
mequitge (v. mèc 2) : esbaïment
/ espant / estupefaccion / estupor. mèr, -a adj / mèri, -a (non preconizat Dicort) : pur, -a / verai, -àia / patrat, -ada. Revèrta son paire tot mèr : es son paire tot patrat. meralgia : dolor de la fàcia extèrna de la cuèissa. meralgic, -a : relatiu, -iva a una meralgia. merandina nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de toile qu’on fabrique en
Auvergne » TdF meravilha 1 / meravelha [e derivats, veire meravilha, cf Ubaud Dicort] nf (los 2, R. IV, 240 - VI, 364 - L. 244) : tot çò qu'amòda l'admiracion. meravilha 2 nf (plt.) : (Cucurbita anguria) meravilhaire, -aira adj e n : persona que fa meravilha. meravilhar (v. tr.) : emplenar d'admiracion. meravilhar (se) : s'emplenar d'admiracion. meravilheta : meravilha pichona. meravilhós, -osa : qu'amòda l'admiracion. meravilhosament : d'un biais meravilhós. merça : mercadariá (R. IV, 210) (vendas e crompas) mercadairet / mercadairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit marchand » (L. 244) mercadar (v. tr. e intr.) : « marchander » (Alibert) ;
vendre ; crompar ; far de comèrci. mercadariá (R. IV, 210) : çò que se vend o se crompa. mercadàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand marché, mauvais
marché » (TdF ‘marcadas’) mercadejar (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : frequentatiu de mercadar, « marchander, discuter sur le prix ; courir, faire les marchés » (Palay ‘marcadeja’(. mercadial : mercat (airal que la merça i se vend o i se crompa) mercand,
-a adj e n : veire mercant. (v. Ubaud Dicort
Errata web) mercadièr nm [(vieux) Alibert], -ièira : mercant, -anda / merchand, -a. mercandar / mercandejar (v. tr.) : far baissar lo prètz ; « hésiter, balancer, menacer ; ménager quelqu’un » (v. TdF jos ‘macandeja’). mercandejaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'assaja de far baissar lo prètz. mercandejatge : accion d'assajar de far baissar lo prètz. mercandisa (L. 244) : tot çò que se'n fa de comèrci. mercandisar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, commercer » (L. 244) mercant 1, -anda [, -anta, v. Ubaud Dicort Errata web] (adj.) : relatiu, -iva al comèrci ; Naviri mercant. Marina mercanda. mercant 2, -anda [, -anta, v.
Ubaud Dicort Errata web] (subs.) : mercadièr,
-ièira. mercantil, -a : relatiu, -iva al comèrci ; que cèrca a ganhar lo mai possible. Operacions mercantilas. Persona mercantila. mercantilament : d'un biais mercantil. mercantilha nf, cf Ubaud Dicort : « petit
négoce » TdF ‘mercantiho’ mercantilisme : esperit mercantil ; accion mercantila. mercantilista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« mercantiliste » (Per Noste) mercaptal : mena de compausat quimic. mercaptan : tiòl (mena de compausat quimic) mercaptur nm : autra mena de compausat quimic, « mercapture ». mercar v (abs. Dicort) : v. marcar. merçar (v. tr.) : mercandejar. merçariá nf (R. IV, 210) : comèrci de mercièrs ; botiga de mercièrs ; çò vendut pels mercièrs. mercat : venda o crompa (t. a.) ; airal public per vendre o crompar. A bon mercat : a prètz bas. Brave mercat : bon afar. Mercat del bestial. Mercat ortalièr. Sul mercat : per subrepés. Trobar un mercat : poder vendre. mercatica nf, cf Ubaud Dicort (< mercat) : « mercatique,
marketing » (v. Fettuciari, Rapin) mercé 1 (f.) : misericòrdia / gràcia / favor / graciosetat ; remerciament (v. Alibert). A la mercé de : a la discrecion de. De mercé que : per çò que. De mercé tu : gràcias a tu. De mercé Dieu : gràcias a Dieu.[v. dieumercé] mercé 2 nm / mercés nm (los 2, v. Ubaud Dicort) / grandmercé [ ~ grand mercé nm (v. Ubaud Dicort)] (l. literària) : biais de dire sa reconeissença / biais de remerciar, de mercejar. Mercé !
Mercés ! (v. Ubaud Dicort) Merci ! (Laus) Plan
mercé ~ Mercé plan ! (v. Ubaud Dicort) merci bien / merci
beaucoup ! (v. Lagarde
e Laus) Dire mercé : mercejar / regraciar. mercejador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui demande grâce » (L.
245) mercejament : mercés / remerciament. mercejar (v. tr.) : regraciar (dire mercé) (e non pas dire « mèrce » o un brave « mèrce » : ipercorreccions) mercenari, -ària adj e n : que trabalha per un salari. mercerizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, merceriser » (Per
Noste) mercerizatge nm, cf Ubaud Dicort :
« mercerisage » (Per Noste) mercés (m.) (pl :
merceses, cf Ubaud Dicort) : remerciament. (v. jos mercé « merchant » e derivats : v. mercant. mercí (L. 245) (mai que mai en l.p.) (TdF ;
abs. Dicort) : biais
de mercejar. (v. mercé 2) Mercí plan : plan mercí : grandmercí (l.p.) mercièr, -ièira : persona que vend de menudalhas : fil / fial, botons, agulhas... « mèrcres » : v. mècres. mercrut, -uda [veire mecruda, cf Ubaud Dicort] :
mecrós, -osa / del dimècres Femna barbuda, luna mercruda, prada erbuda : cada cent ans i n'a pro d'una.
(provèrbi) |
|
|
|
|
|
|