menejar (v. intr.) : se reproduire ; èsser prolific ; racejar.

Mena meneja : raça raceja.

menèl, -a adj : pichon (v. TdF suppl e Alibert).

Lo det menèl.

Menelau : prenom.

menequet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « minutieux, vétilleux, euse ; petit nigaud, petite sotte » TdF

Menèrba : nom de localitat d'Occitània.

Menerbés (n pr m) (sens article) : region de Menèrba.

menerbés, -a : de Menèrba ; relatiu, -iva a Menèrba.

menes- : forma cevenòla per mes- v. mes-

menespresar (abs. Dicort) : v. mespresar.

menesprètz (abs. Dicort) : v. mesprètz.

menestairal nm : v. menestral.

menèstra : sopa (t. a.) ; potatge (t. a.) ; potinga ; aprestatge / cosinatge.

menestral : persona qu'exercís un art manual.

menestrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, préparer et tremper la soupe, v. trempar » (v. TdF)

menestrièr, -ièira n : violonaire, -a que fa dançar lo pòble.

menet, -a adj e n (v. meneta 1) : beat, -a ; tròp devòt, òta / fals devòt, -ota.

meneta 1 nf : devòta ; beguina ; beata (v. TdF ‘meneto 2’) ;

meneta 2 nf (abs. Dicort) : calquièr que fa lièch a la pus primièira veta de carbon ; « houille sèche » (Alibert). (v. mineta 3) ;

meneta 3 nf : beluga.

menetar (v. intr.) : beluguejar (far de belugas)

mengana nf / mingana [e derivats, veire mengana, cf Ubaud Dicort]: blandiment ; amaganhada ; moninejada ; desgaunhada.

menganèla nf, cf Ubaud Dicort : « simagrée, minauderie, petites mines » TdF

menganós, -osa adj : aflatós, -osa ; moninejaire, -a.

menhir ~ menir nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « menhir » (v. Rapin e Laus).  « menhir » (breton) :  v. pèiraficada. (e non pas « pèiralevada », que vòl dire sibornièr)

meni [veire mini 1, cf Ubaud Dicort] nm : oxid roge de plomb.

menigariá nf, cf Ubaud Dicort : « futilité, minutie, enfantillage, bagatelle, v. menudariá » (v. TdF)

menim, -a (pop.) adj e n : v. minim. (v. TdF jos ‘menim’)

Det menim, petit doigt. (v. TdF)

menimar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de musique, faire emploi des minimes (vieux) » TdF

menimós, -osa adj : v. minimós (abs. Dicort).

menimosament adv, cf Ubaud Dicort : « minutieusement, méticuleusement, scrupuleusement » (Laus)

menin (f.) (v. Alibert) / menina nf : mairegrand ; femna vièlha. (v. TdF jos ‘menim’)

La menina rança : la rèiregrand. v. rance.

menineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite grand’maman, petite vieille » TdF

MENING- : forma prefixada del grèc mènigx, -iggòs (membrana)

meninge nf, cf Ubaud Dicort : v. meninja.

meningiòma (m.) : tumor benigna a partir de las meninjas.

meningiomatòsi (f.) : preséncia de meningiòmas multiples.

meningisme (m.) : irritacion patologica de las meninjas.

meningiti (f.) : inflamacion de las meninjas.

meningitic, -a : relatiu, -iva a la meningiti.

MENINGO- : v. MENING-

meningoblast (m.) : nom generic d'unas tumors meningiticas.

meningoblastòma (m.) : tumor meningitica formada de meningoblasts que pòdon comprimir la medulla.

meningocèla (f.) (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia de las membranas meningiticas.

meningocòc nm : micròbi responsable de meningitis.

meningococcemia : doblet de meningococcia.

meningococcia : septicemia amodada pel meningocòc.

meningoencefaliti (f.) : inflamacion del cervèl e de las meninjas.

meningomieliti (f.) : inflamacion de la medulla espinala e de las meninjas.

meningopatia (f.) : tèrme generic de totas las afeccions de las meninjas.

meningoradiculuti (f.) : inflamacion de las racinas nerviosas, d'origina meningitica.

« meningre» : v. melingre.

meninja [meninge nf, cf Ubaud Dicort] : caduna de las 3 membranas qu'envolopan l'encefal.

menir nm : v. menhir.

MENISC- : forma prefixada del grèc meniskòs (quarton de luna)

menisc nm (pl : menisques, cf Ubaud Dicort) : lama fibrocartilaginosa d'unas articulacions que fa s'endevenir d'òsses que s'adaptan pas exactament.

meniscal, -a : relatiu, -iva a un menisc articular.

meniscectomia (abs. Dicort) : ablacion cirurgicala d'un menisc articular.

menisciti (abs. Dicort) (f.) : afeccion d'un menisc del genolh.

MENISCO- : v. MENISC-

meniscografia : radiografia d'un menisc del genolh.

meniscopexia : sutura (R. V, 290) dels fragments de menisc articular après traumatisme.

meniscòsi (f.) : sindròme dolorós del genolh, amodat per una fendilha degenerativa del menisc intèrn d'una persona après 40 ans.

menjam ! (interj.) : per véser ! (v. TdF)

MENO- : forma prefixada del grèc mèn, menòs (mes)

menon nm : boc castrat que mena lo tropèl. (v. TdF)

menòna nf, cf Ubaud Dicort : « épingle, v. espilla » (v. TdF)

 

 

menopausa (f.) : periòde de cessacion naturala de las menstruas.

menopausada adj f : se ditz d'una femna après sa menopausa.

menopausic, -a : relatiu, -iva a la menopausa ; que se tròba dins la menopausa.

menor [, -a] adj e n (v. Ubaud Dicort e Laus) (R. IV, 101) : v. minor (non preconizat Dicort).

menoret 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « moindre, plus petit ; de condition inférieure » (L. 243)

menoret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit enfant ; frère-mineur, franciscain » (L. 243)

menoreta nf, cf Ubaud Dicort : « minorette, sœur de Sainte Claire » TdF jos ‘minoureto’

menorragia : augmentacion de l'abondància e de la durada de las menstruas.

menorragic, -a : relatiu, -iva a la menorragia.

menorrèa : flux menstrual ; flux menstrual pus abondós.

menorreïc, -a : relatiu, -iva a la menorrèa.

« menrabia » (f.) (menrabia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : un mendre bricon / un tan pauc que siá.

mens 1 adv, nm : pas tant.

De mens. Ne vòli dos de mens.

En mens. Ieu n'ai pas qu'un en mens

Ni mai ni mens. Per aquò, ni mai ni mens !

Al mens / amens. Al mens, i anes pas !

Pel pus mens : Al minimum.

mens 2 prep, cf Ubaud Dicort : « moins » TdF

Ai agut cent mens una garba, j’ai eu cent gerbes moins une. (v. TdF)

8 mens 5 fan/egalan 3 : 8 moins 5 font/égalent 3. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 102)

mensa nf, cf Ubaud Dicort : « la table, l’ordinaire d’une maison, v. taula » (v. TdF)

mensdicha nf / mendita [v. mensdita] : rebais.

Venda a la mensdicha.

mensdire (v. tr.) : rebatre / rebaissar lo prètz.

mensdita (Alibert), veire mensdicha, cf Ubaud Dicort.

menstruacion : accion de menstruar.

menstrual, -a (R. IV, 214) : relatiu, -iva a las menstruas.

menstruar (v. intr.) (abs. Dicort) : evacuar las menstruas.

menstruas (f. pl.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘mestruo’) (R. IV, 214) : sang que cada mes las femnas nubilas evacuan naturalament pendent qualques jorns.. (La l.p. ditz puslèu lo mes (e non pas las menstruas))

mensual, -a adj (abs. Dicort) : que se fa cada mes ; que dura un mes, « mensuel, -elle » (Laus). (v. mesadièr 2)

Revista mensuala.

Salari mensual.

mensualament adv (abs. Dicort) : cada mes, « mensuellement » (Laus). (v. mesadièirament)

mensualitat nf, cf Ubaud Dicort : soma pagada cada mes.

Pagar une crompa en doas mensualitats.

mensualizacion nf (abs. Dicort) : accion de mensualizar, « mensualisation » (Rapin).

mensualizar (v. tr.) (abs. Dicort) : mudar una paga orària en paga mensuala, « mensualiser » (Rapin).

mensuracion nf (R. IV, 200) (abs. Dicort) : accion de mesurar ; ensemble de mesuras (t. a.), « mensuration » (Rapin)

mensvalença nf / mensvalua (abs. Dicort) : diminucion de valor.

-MENT :

  forma sufixada del latin mentum (accion o resulta) v. abaissament, abaliment - comportament, governament... (v. fons de p. 21) ;

   forma sufixada del latin mente (manièira / biais de) advèrbis en -ment v. generalament, ordinàriament, (v. fons de p. 21)

ment nm, cf Ubaud Dicort : « esprit, pensée, raison, sens, attention, mémoire, v. èime, esperit » (v. TdF)

Téner d’a ment, observer, surveiller, guetter, épier. (v. Ubaud Dicort e TdF)

menta 1 nf (plt.) : (Menta sativa)

menta d'aur (plt.) : (Menta Pulegium)

menta d’Espanha / menta de jardin nf, cf Ubaud Dicort : « menthe cultivée ; tanaisie balsamite, v. tanasida » (v. TdF jos ‘mento-de-jardin’)

menta d'òrt (plt.) : (Tanacetum balsamina) (v. çai sus)

menta de cat (plt.) : (Nepeta cataria)

menta de cèrvi (plt.) : (Preslia cervina)

menta de granolha nf, cf Ubaud Dicort : « menthe aquatique, v. balme de font » (v. TdF ‘mento-de-granouio’)

menta de jardin nf (Alibert) : v. menta d’Espanha.

menta de mòrt (plt.) : (Hyoscyamus niger)

menta de Nòstra Dama nf : v. menta de potz. (v. TdF jos ‘mento-de Nosto-Damo’

menta de potz nf (plt.) : (Menta viridis)

menta de rastolh (abs. Dicort) (plt.) : (Menta arvensis) (v. çai jos)

menta de rastolhs / menta de restoble nf, cf Ubaud Dicort : « menthe des champs, v. faus [fals] pulègi » TdF jos ‘mento de restouble’

menta falsa (abs. Dicort) (plt.) : (Teucrium scorodonia)

menta fèra (abs. Dicort) (plt.) : (Menta rotundifolia) (v. menta salvatja)

menta fòla nf (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Menta hirsuta)

menta glaciala nf, cf Ubaud Dicort : « menthe poivrée » TdF

menta pebrada (abs. Dicort) (plt.) : (Menta piperita) (v. çai sus)

menta roja (plt.) : (Menta aquatica)

menta romana (plt.) : (Menta viridis)

menta salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « menthe à feuilles rondes » TdF

menta 2 nf : liquor aprestada amb de menta.

menta 3 (penis) nf, cf Ubaud Dicort : « verge, pénis, dans ces vers dauphinois... » TdF ‘mento 2’

mentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « menteur, dans la locution suivante : provèrbi es pas mentable. » (v. TdF)