|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
menejar (v. intr.) : se reproduire ; èsser prolific ; racejar. Mena meneja : raça raceja. menèl, -a adj : pichon (v. TdF suppl e Alibert). Lo det menèl. Menelau : prenom. menequet,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« minutieux, vétilleux, euse ; petit nigaud, petite
sotte » TdF Menèrba : nom de localitat d'Occitània. Menerbés (n pr m) (sens article) : region de Menèrba. menerbés, -a : de Menèrba ; relatiu, -iva a Menèrba. menes- : forma cevenòla per mes- v. mes- menespresar (abs. Dicort) : v. mespresar. menesprètz (abs. Dicort) : v. mesprètz. menestairal nm : v. menestral. menèstra : sopa (t. a.) ; potatge (t. a.) ;
potinga ; aprestatge / cosinatge. menestral : persona qu'exercís un art
manual. menestrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr,
préparer et tremper la soupe, v. trempar » (v. TdF) menestrièr,
-ièira n : violonaire,
-a que fa dançar lo pòble. menet, -a adj e n (v. meneta
1) : beat, -a ; tròp devòt,
òta / fals devòt, -ota. meneta 1 nf : devòta ; beguina ; beata (v. TdF ‘meneto 2’) ; meneta 2 nf (abs. Dicort) : calquièr que fa lièch a la pus
primièira veta de carbon ; « houille
sèche »
(Alibert). (v. mineta 3) ; meneta 3 nf : beluga. menetar (v. intr.) : beluguejar (far de belugas) mengana nf / mingana [e derivats, veire
mengana, cf Ubaud Dicort]: blandiment ; amaganhada ; moninejada ;
desgaunhada. menganèla nf, cf Ubaud Dicort : « simagrée, minauderie,
petites mines » TdF menganós, -osa adj : aflatós, -osa ; moninejaire,
-a. menhir ~ menir nm, v. Ubaud Dicort
Errata web : « menhir » (v. Rapin e Laus). « menhir » (breton) : v. pèiraficada. (e non pas « pèiralevada »,
que vòl dire sibornièr) meni [veire mini 1, cf Ubaud Dicort] nm : oxid roge de plomb. menigariá nf, cf Ubaud Dicort : « futilité, minutie,
enfantillage, bagatelle, v. menudariá » (v. TdF) menim, -a (pop.) adj e n : v. minim. (v. TdF jos
‘menim’) Det menim, petit doigt. (v. TdF) menimar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, t. de musique, faire emploi des minimes
(vieux) » TdF menimós, -osa adj : v. minimós (abs. Dicort). menimosament adv, cf Ubaud Dicort :
« minutieusement, méticuleusement,
scrupuleusement » (Laus) menin (f.) (v. Alibert) / menina nf : mairegrand ; femna vièlha. (v. TdF jos ‘menim’) La menina rança : la rèiregrand. v. rance. menineta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite grand’maman, petite vieille » TdF MENING- : forma prefixada del grèc
mènigx, -iggòs (membrana) meninge nf, cf Ubaud Dicort : v. meninja. meningiòma (m.) : tumor benigna a partir de
las meninjas. meningiomatòsi (f.) : preséncia de
meningiòmas multiples. meningisme (m.) : irritacion patologica de
las meninjas. meningiti (f.) : inflamacion de las meninjas. meningitic, -a : relatiu, -iva a la meningiti. MENINGO- : v. MENING- meningoblast (m.) : nom generic d'unas tumors
meningiticas. meningoblastòma (m.) : tumor meningitica formada de
meningoblasts que pòdon comprimir la medulla. meningocèla (f.)
(-cèle nf, v. idrocèle) :
ernia de las membranas meningiticas. meningocòc nm : micròbi responsable de
meningitis. meningococcemia : doblet de meningococcia. meningococcia : septicemia amodada pel
meningocòc. meningoencefaliti (f.) : inflamacion del cervèl e
de las meninjas. meningomieliti (f.) : inflamacion de la medulla espinala e de las meninjas. meningopatia (f.) : tèrme generic de totas las afeccions de las meninjas. meningoradiculuti (f.) : inflamacion de las racinas nerviosas, d'origina meningitica. « meningre» : v. melingre. meninja [meninge nf, cf Ubaud Dicort] : caduna de las 3 membranas qu'envolopan l'encefal. menir nm : v. menhir. MENISC- : forma prefixada del grèc meniskòs (quarton de luna) menisc nm (pl : menisques, cf Ubaud Dicort) : lama fibrocartilaginosa d'unas articulacions que fa s'endevenir d'òsses que s'adaptan pas exactament. meniscal, -a : relatiu, -iva a un menisc articular. meniscectomia (abs. Dicort) : ablacion cirurgicala d'un menisc articular. menisciti (abs. Dicort) (f.) : afeccion d'un menisc del genolh. MENISCO- : v. MENISC- meniscografia : radiografia d'un menisc del genolh. meniscopexia : sutura (R. V, 290) dels fragments de menisc articular après traumatisme. meniscòsi (f.) : sindròme dolorós del genolh, amodat per una fendilha degenerativa del menisc intèrn d'una persona après 40 ans. menjam ! (interj.) : per véser ! (v. TdF) MENO- : forma prefixada del grèc mèn, menòs (mes) menon nm : boc castrat que mena lo tropèl. (v. TdF) menòna nf, cf Ubaud Dicort :
« épingle, v. espilla » (v. TdF) |
|
menopausa (f.) : periòde de cessacion naturala de las menstruas. menopausada adj f : se ditz d'una femna après sa menopausa. menopausic, -a : relatiu, -iva a la menopausa ; que se tròba dins la menopausa. menor [, -a] adj e n (v. Ubaud Dicort e
Laus) (R. IV, 101) : v. minor (non
preconizat Dicort). menoret 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « moindre,
plus petit ; de condition inférieure » (L. 243) menoret 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit enfant ; frère-mineur,
franciscain » (L. 243) menoreta nf, cf Ubaud Dicort :
« minorette, sœur de Sainte Claire » TdF jos ‘minoureto’ menorragia : augmentacion de l'abondància e de la durada de las menstruas. menorragic, -a : relatiu, -iva a la menorragia. menorrèa : flux menstrual ; flux menstrual pus abondós. menorreïc, -a : relatiu, -iva a la menorrèa. « menrabia » (f.) (menrabia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : un mendre bricon / un tan pauc que siá. mens 1 adv,
nm : pas tant. De mens. Ne vòli dos de mens. En mens. Ieu n'ai pas qu'un en mens Ni mai ni mens. Per aquò, ni mai ni mens ! Al mens / amens. Al mens, i anes pas ! Pel pus mens : Al minimum. mens 2 prep, cf Ubaud Dicort :
« moins » TdF’ Ai agut
cent mens una garba, j’ai eu cent
gerbes moins une. (v. TdF) 8 mens 5 fan/egalan 3 : 8 moins 5 font/égalent 3. (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 102) mensa nf, cf Ubaud Dicort :
« la table, l’ordinaire d’une maison, v. taula » (v. TdF) mensdicha nf / mendita [v. mensdita] : rebais. Venda a la mensdicha. mensdire (v. tr.) : rebatre / rebaissar lo prètz. mensdita (Alibert), veire mensdicha, cf Ubaud Dicort. menstruacion : accion de menstruar. menstrual, -a (R. IV, 214)
: relatiu, -iva a las menstruas. menstruar (v. intr.) (abs. Dicort) : evacuar las menstruas. menstruas (f. pl.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘mestruo’) (R. IV,
214) : sang que cada mes las femnas nubilas evacuan naturalament pendent
qualques jorns.. (La l.p. ditz puslèu lo
mes (e non pas las menstruas)) mensual, -a adj (abs. Dicort) : que se fa cada mes ; que dura un mes, « mensuel, -elle » (Laus).
(v. mesadièr
2) Revista mensuala. Salari mensual. mensualament adv (abs. Dicort) : cada mes,
« mensuellement » (Laus). (v. mesadièirament) mensualitat nf, cf Ubaud Dicort : soma pagada cada mes. Pagar une crompa en doas mensualitats. mensualizacion nf (abs. Dicort) : accion de mensualizar, « mensualisation » (Rapin). mensualizar (v. tr.) (abs. Dicort) : mudar una paga orària en paga mensuala, « mensualiser » (Rapin). mensuracion nf (R. IV,
200) (abs. Dicort) : accion de mesurar ; ensemble de mesuras (t.
a.), « mensuration » (Rapin) mensvalença nf / mensvalua (abs. Dicort) : diminucion de valor. -MENT : forma sufixada del latin mentum (accion o resulta) v. abaissament, abaliment - comportament, governament... (v. fons de p. 21) ; forma sufixada del latin mente (manièira / biais de) advèrbis en -ment v. generalament, ordinàriament, (v. fons de p. 21) ment nm, cf Ubaud Dicort :
« esprit, pensée, raison, sens, attention, mémoire,
v. èime, esperit »
(v. TdF) Téner d’a ment, observer, surveiller, guetter, épier. (v.
Ubaud Dicort e TdF) menta 1 nf (plt.) : (Menta sativa) menta d'aur (plt.) : (Menta Pulegium) menta d’Espanha / menta de jardin nf, cf Ubaud Dicort : « menthe
cultivée ; tanaisie balsamite, v. tanasida »
(v. TdF
jos
‘mento-de-jardin’) menta d'òrt (plt.) : (Tanacetum balsamina) (v. çai sus) menta de cat (plt.) : (Nepeta cataria) menta de cèrvi (plt.) : (Preslia cervina) menta de granolha nf, cf Ubaud Dicort : « menthe aquatique, v. balme de font » (v. TdF ‘mento-de-granouio’) menta de jardin nf (Alibert) :
v. menta d’Espanha. menta de mòrt (plt.) : (Hyoscyamus niger) menta de Nòstra Dama nf :
v. menta de potz. (v. TdF jos ‘mento-de Nosto-Damo’ menta de potz nf (plt.) : (Menta viridis) menta de rastolh (abs. Dicort) (plt.) : (Menta arvensis) (v. çai jos) menta de rastolhs / menta de restoble nf, cf Ubaud Dicort : « menthe des champs, v. faus [fals] pulègi » TdF jos
‘mento de restouble’ menta falsa (abs. Dicort) (plt.) : (Teucrium scorodonia) menta fèra (abs. Dicort) (plt.) : (Menta
rotundifolia) (v. menta salvatja) menta fòla nf (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Menta hirsuta) menta glaciala nf, cf Ubaud Dicort :
« menthe poivrée » TdF menta pebrada (abs. Dicort) (plt.) : (Menta piperita) (v. çai sus) menta roja (plt.) : (Menta aquatica) menta romana (plt.) : (Menta viridis) menta salvatja nf, cf Ubaud Dicort :
« menthe à feuilles rondes » TdF menta 2 nf : liquor aprestada amb de menta. menta 3 (penis) nf,
cf Ubaud Dicort : « verge,
pénis, dans ces vers dauphinois... » TdF ‘mento 2’ mentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« menteur, dans la locution suivante : provèrbi es
pas mentable. » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|