|
|
|||
|
|
|
|
|
|
mejana nf : « zeste de noix » TdF ; çò entremièg dos extrèms (t. a.) ; iscla / illa al mitan d'una ribièira ; tèrra entre doas ribièiras prèpas ; mena de castanha cevenòla ; doble cròc de fèrre sul mitan del jo ; correja que religava los batalhs d'un flagèl ; çò entremièg l'empenha e la sòla ; mast d'artimon ; lesca de ventresca que çò magre n'es estat copat ; membre que fa desbarràs ; corondat ; daurada mejana (mena de peis entre un an e dos) (Aurata vulgaris) mejanament (R. IV, 176) : d'un biais mejan. mejanar (v. tr.) : separar amb un corondat. mejança nf, cf Ubaud Dicort : ? « intervalle » (L. 241 ‘mejansia) mejançament adv, cf Ubaud Dicort : « à demi » (Laus) mejançant prep (L. 241) : amb l'ajuda de. mejançariá : estat de çò comun a dos proprietats que se tòcan. mejancièirament (R. IV, 177) : d'un biais mejan. mejancièr, -ièira adj : mejan, -a ; « médiateur, trice ; mitoyen, enne ». (v. TdF ‘mejancié’) De mejancièira condicion (Godolin) mejanèl nm, cf Ubaud Dicort : « le doigt annulaire, dans ce dicton languedocien... » (v. TdF ‘mejanèu’), « annulaire » (Sèrras-Ess.) mejanenc nm : mast tresen d'unas naus (mar.) mejanet nm, cf Ubaud Dicort e Alibert : segondèl / det de l'anèl / anular.(v. mejanèl) mejanièr, -ièira (abs. Dicort) : que fa corondat, que fa separacion ; « médiocre » (Alibert). mèje nm, cf Ubaud Dicort : v. metze. (v. TdF jos 'mèje') mèl 1 nm, cf Ubaud Dicort [L. 241 e Alibert : nm et nf] : substància vescosa elaborada per las abelhas. Doç coma mèl. Una femna tota mèl. mèl de cocut nm, cf Ubaud Dicort : « gomme des arbres à fruits » TdF jos ‘mèu’ mèl de Narbona nm, cf Ubaud Dicort : « miel de Narbonne » TdF jos ‘mèu’ mèl rosat nm, cf Ubaud Dicort : « miel rosat » TdF jos ‘mèu’ mèl 2 nm : (informatica), « mail » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 161 e n. 22) mèla : lama de cotèl, de dalha. melada : manna (susada sucrada que se fa sus d'unas plantas) MELAN- : forma prefixada del grèc melàs, melanòs (negre) melancolia nf (R. IV, 179 - L. 241) (del lat. melancholia [grafia que ven del grèc melagkholia]) [veire malenconiá nf, cf Ubaud Dicort]: mena de tristum ; languina ; refasti de la vida ; reganhèra (l. p.) / èrnha ; tristum prigond. melancolic, -a (R. IV, 180) [veire malencòni, -a, cf Ubaud Dicort e TdF] adj : que patís de melancolia. melancolicament (veire malencòniament) adv : d'un biais melancolic. Melània - Melina (abs. Dicort) : prenoms. melanic, -a : dich d'unas lesions caracterizadas per la preséncia de melanina dins las cellulas. Tumor melanica. melanina (f.) : pigment que pòt anar del maurèl al negre. melanisme : estat de la pèl que presenta una pigmentacion patologica. melanita nf, cf Ubaud Dicort : « (minér.) mélanite » (Rapin) MELANO- : v. MELAN- melanoblast : cellula jove capabla de produire de melanina. melanoblastòma (m.) : carcinòma (tumor maligna). melanocit : cellula especiala de la pèl de l'òme e dels vertebrats que conten de melanina e protegís los organs intèrns contra las radiacions solaras. melanocitòma (m.) : tumor que creis a partir de la prolificacion dels menaloblasts. melanodèrm, -a (abs. Dicort) : se ditz de q.q. que sa pèl es de color negra. melanodermia : pigmentacion de la pèl, de color mai o mens maurèla. melanodoncia : afeccion de las dents de lach que la destruccion de lor esmalt laissa véser l'evòri que ven maurèl. melanofibròma (m.) : taca blava de la pèl. melanogenèsi (f.) : formacion del pigment melanic. melanoglossia : coloracion negra de la partida dorsala de la lenga. melanòma (m.) : nom generic de las tumors melanicas. melanosarcòma (m.) : tumor bravament maligna. melanòsi (f.) : coloracion maurèla dels teissuts. melanton nm, cf Ubaud Dicort : « lamie nez, squale long nez, poisson de mer » TdF melanuria : preséncia de pigment melanic dins las urinas. (I a encara d'autres noms formats aital amb melano-) melàpia nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de pomme d’api, cultivée en Gascogne » TdF melar 1 (v. tr. e intr.) : onchar / enduire amb de mèl ; secretar de melat. melar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grand vase à huile, espèce d’urne, v. gèrla » (v. TdF) melard nm, cf Ubaud Dicort : « gros canard de basse-cour à plumage noir et brillant » TdF. « melard » : v. mulard. melassa : residú non cristallizable del sucre. melat : manna (l.p.) (susada sucrada que se fa sus d'unas plantas) ; mena de campairòl : (Armillaria mellea) mèle nm : v. mèlze. melejar (v. intr.) : èsser vescós coma lo mèl. melet : mena de peis marin : (Meleto mediterranea) meleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « omelette » TdF jos ‘meleto 2’. (v. aumeleta) meleta 2 nf : peissum de mar : (Atherina hiposetum) ; (Ophia vera) ; (Argentina sphyrna) ; fuèlha de sause, d'oliu... mesclada amb d'olivas « feuille de saule détachée de l’arbre ; feuille d’olivier qui se trouve mêlée aux olives après la cueillette » TdF ‘meleto 1’ . |
|
meleta 3 nf, cf Ubaud Dicort : « caillette, quatrième estomac des ruminants, v. presor ; variété de figue » (v. TdF ‘meleto 3’) melgoirés [ ~ maugoirés, -a] adj e n : de Melguor ; pèça de moneda. (v. TdF ‘maugouirés’) Melguor [Melguelh, ancian nom de Mauguiòu [Mauguio 34], cf Ubaud Dicort (v. TdF ‘Mauguiò’)] : vila d'Erau (Occitània) que batiá moneda. « melhenga » : v. mesenga. melhenguejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chanter comme la mésange » TdF melhengueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mésange, v. ginjarron » (v. TdF) melhenguina nf, cf Ubaud Dicort : « mésange charbonnière, v. serrafina » (v. TdF) melhor, -a adj (comparatiu de bon, a) : mai bon / pus bon, -a. Çò melhor : çò que i a de mai bon. melhorament nm / melhorança (v. melhorança) : accion o resulta de melhorar o de se melhorar « action d’améliorer, progrès » TdF ‘meiouramen’. melhorança nf, cf Ubaud Dicort : « amélioration, prospérité » TdF ‘meiouranço’ melhorar (v. tr.) : far passar d'un estat a un de pus bon. melhorar (se) : passar d'un estat a un de pus bon. melhorat nm, cf Ubaud Dicort : « méliorat, espèce d’organsin qu’on fabrique à Bologne ; soie d’Italie » TdF ‘meiourat’ melhorièr 1, -ièira (abs. Dicort ; v. p. 153) : persona que melhora quicòm. melhorièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mieux, amendement, soulagement » TdF ‘meiourié’ mèlia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot. exo.) mélia » (Per Noste) Melia (abs. Dicort) : doblet d'Amelia (prenom) (v. Amèlia) melica : aiga melada ; idromèl ; mèrda de cocut (l.p.) : goma del cerièr e del prunièr. melicòt nm, cf Ubaud Dicort : « confiture au miel » TdF melicós, -osa : vescós, -osa ; melós, -osa. melicosament adv : melosament. melifèr [mellifèr], -a adj : qualitat d'un insècte que fa de mèl, o d'una planta que secrèta un chuc que las abelhas ne fan de mèl. La melissa es bravament melifèra. meliflú (abs. Dicort), -ua adj : de la doçor del mèl. (v. melliflu) melilòt (plt.) : treulet (Melilotus) melin nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe, usitée autrefois en Béarn » TdF Melina (abs. Dicort) : prenom. v. Melània. melinar nm, cf Ubaud Dicort : « drap de Malines » (L. 241) melingre 1, -gra adj : magrostin, -a ; feble, -a ; languinós, -osa. melingre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit grimpereau, oiseau, v. escalaperon » (v. TdF) melinita nf, cf Ubaud Dicort : « mélinite » (Rapin) melissa (plt.) : citronèla (Melissa officinalis) melita nf, cf Ubaud Dicort : « mellite des bois, plante » TdF melle, -la adj : moquet, -a ; vergonhós, -osa ; quinaud, -a. Èra tot melle de s'èsser laissat enganar aital. mellifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. melifèr. mellificacion nf, cf Ubaud Dicort : « mellification » (Rapin) melliflú, -ua adj : « (vx et littér.) melliflu, -e ». (Per Noste, Rapin) MELO- : forma prefixada del grèc melòs (cant ; musica) melodia : ensemble de sons agradius ; composicion musicala, vocala o instrumentala, facha sus un poèma. melodic, -a : relatiu, -iva a la melodia. La linha melodica d'una frasa. melodiós, -a : plen de melodia. Votz melodiosa. melodiosament : d'un biais melodiós. melodista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « mélodiste » (TdF) melodrama nm : drama popular claufit de situacions bravament dramaticas. melodramatic, -a : caracteristica d'un melodrama. melodramaticament : d'un biais melodramatic. meloman, -a adj e n : persona apassionada per la musica. melomania : passion per la musica. melon : mena de frucha (Cucumis melo) melon d'aiga (plt.) : pastèca (Cucumis citrullus) melon galós (plt.) : (Cucumis verrucosus) melon roman (plt.) : (Cucumis romanensis) melon salvatge (plt.) : (Ecballium elaterium) melona (plt.) : (Cucurbita pepo) (v. TdF jos ‘melounenco’) melonada 1 nf (TdF e Alibert) (plt.) : (Aristolochia rotunda) melonada 2 nf (Alibert) : bordescada / caprici. melonaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : doblet de melonièr1, -ièira. melonenca adj f e nf : coja a gost de melon. (v. TdF) melonièira : faissa de melons (airal que i butan / creisson) melonièr 1, -ièira n : persona que cultiva o vend de melons. (v. TdF ‘melounié 1’ e ‘melouniero’) melonièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « plante de melon » TdF ‘melounié 1’ melonièr 3 nm, cf Ubaud Dicort (v. mèle) : « forêt de mélèzes, lieu abondant en mélèzes » TdF ‘melounié 2’ melopèa nf : mena de recitatiu monotòn. melós, -osa : melicós, -osa (de la natura del mèl) melosament adv : melicosament. Melquiòr [veire Marchion, cf Ubaud Dicort] : prenom. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|