mejana nf : « zeste de noix » TdF ; çò entremièg dos extrèms (t. a.) ; iscla / illa al mitan d'una ribièira ; tèrra entre doas ribièiras prèpas ; mena de castanha cevenòla ; doble cròc de fèrre sul mitan del jo ; correja que religava los batalhs d'un flagèl ; çò entremièg l'empenha e la sòla ; mast d'artimon ; lesca de ventresca que çò magre n'es estat copat ; membre que fa desbarràs ; corondat ; daurada mejana (mena de peis entre un an e dos) (Aurata vulgaris)

mejanament (R. IV, 176) : d'un biais mejan.

mejanar (v. tr.) : separar amb un corondat.

mejança nf, cf Ubaud Dicort :  ? « intervalle » (L. 241 ‘mejansia)

mejançament adv, cf Ubaud Dicort : « à demi » (Laus)

mejançant prep (L. 241) : amb l'ajuda de.

mejançariá : estat de çò comun a dos proprietats que se tòcan.

mejancièirament (R. IV, 177) : d'un biais mejan.

mejancièr, -ièira adj : mejan, -a ; « médiateur, trice ; mitoyen, enne ». (v. TdF ‘mejancié’)

De mejancièira condicion (Godolin)

mejanèl nm, cf Ubaud Dicort :  « le doigt annulaire, dans ce dicton languedocien... » (v. TdF ‘mejanèu’), « annulaire » (Sèrras-Ess.)

mejanenc nm : mast tresen d'unas naus (mar.)

mejanet nm (abs.TdF ; Alibert e Ubaud Dicort: segondèl / det de l'anèl / anular.(v. mejanèl)

mejanièr, -ièira (abs. Dicort) : que fa corondat, que fa separacion ; « médiocre » (Alibert).

mèje nm, cf Ubaud Dicort : v. metze.

mejina ? nf, cf Ubaud Dicort : v. mechina.

mèl 1 nm [L. 241 e Alibert : nm et nf] : substància vescosa elaborada per las abelhas.

Doç coma mèl.

Una femna tota mèl.

mèl de cocut nm, cf Ubaud Dicort : « gomme des arbres à fruits » TdF jos ‘mèu’

mèl de Narbona nm, cf Ubaud Dicort : « miel de Narbonne » TdF jos ‘mèu’

mèl rosat nm, cf Ubaud Dicort : « miel rosat » TdF jos ‘mèu’

mèl 2 nm : (informatica), « mail » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 161 e n. 22)

mèla : lama de cotèl, de dalha.

melada : manna (susada sucrada que se fa sus d'unas plantas)

MELAN- : forma prefixada del grèc melàs, melanòs (negre)

melancolia nf (R. IV, 179 - L. 241) (del lat. melancholia [grafia que ven del grèc melagkholia]) [veire malenconiá nf, cf Ubaud Dicort]: mena de tristum ; languina ; refasti de la vida ; reganhèra (l. p.) / èrnha ; tristum prigond.

melancolic, -a (R. IV, 180) [veire malencòni, -a, cf Ubaud Dicort e TdF] adj : que patís de melancolia.

melancolicament (veire malencòniament) adv : d'un biais melancolic.

Melània - Melina (abs. Dicort) : prenoms .

melanic, -a : dich d'unas lesions caracterizadas per la preséncia de melanina dins las cellulas.

Tumor melanica.

melanina (f.) : pigment que pòt anar del maurèl al negre.

melanisme : estat de la pèl que presenta una pigmentacion patologica.

melanita nf, cf Ubaud Dicort : « (minér.) mélanite » (Rapin)

MELANO- : v. MELAN-

melanoblast : cellula jove capabla de produire de melanina.

melanoblastòma (m.) : carcinòma (tumor maligna).

melanocit : cellula especiala de la pèl de l'òme e dels vertebrats que conten de melanina e protegís los organs intèrns contra las radiacions solaras.

melanocitòma (m.) : tumor que creis a partir de la prolificacion dels menaloblasts.

melanodèrm, -a  (abs. Dicort) : se ditz de q.q. que sa pèl es de color negra.

melanodermia : pigmentacion de la pèl, de color mai o mens maurèla.

melanodoncia : afeccion de las dents de lach que la destruccion de lor esmalt laissa véser l'evòri que ven maurèl.

melanofibròma (m.) : taca blava de la pèl.

melanogenèsi (f.) : formacion del pigment melanic.

melanoglossia : coloracion negra de la partida dorsala de la lenga.

melanòma (m.) : nom generic de las tumors melanicas.

melanosarcòma (m.) : tumor bravament maligna.

melanòsi (f.) : coloracion maurèla dels teissuts.

melanton nm, cf Ubaud Dicort : « lamie nez, squale long nez, poisson de mer » TdF

melanuria : preséncia de pigment melanic dins las urinas.

(I a encara d'autres noms formats aital amb melano-)

melàpia nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de pomme d’api, cultivée en Gascogne » TdF

melar 1 (v. tr. e intr.) : onchar / enduire amb de mèl ; secretar de melat.

melar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « grand vase à huile, espèce d’urne, v. gèrla » (v. TdF)

melard nm, cf Ubaud Dicort : « gros canard de basse-cour à plumage noir et brillant » TdF.  « melard » : v. mulard.

melassa : residú non cristallizable del sucre.

melat : manna (l.p.) (susada sucrada que se fa sus d'unas plantas) ; mena de campairòl : (Armillaria mellea)

mèle nm : v. mèlze.

melejar (v. intr.) : èsser vescós coma lo mèl.

melet : mena de peis marin : (Meleto mediterranea)

meleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « omelette » TdF jos ‘meleto 2’. (v. aumeleta)

meleta 2 nf : peissum de mar : (Atherina hiposetum) ; (Ophia vera) ; (Argentina sphyrna) ; fuèlha de sause, d'oliu... mesclada amb d'olivas « feuille de saule détachée de l’arbre ; feuille d’olivier qui se trouve mêlée aux olives après la cueillette » TdF ‘meleto 1’ .

 

meleta 3 nf, cf Ubaud Dicort : « caillette, quatrième estomac des ruminants, v. presor ; variété de figue » (v. TdF ‘meleto 3’)

melgoirés [ ~ maugoirés, -a] adj e n : de Melguor ; pèça de moneda. (v. TdF ‘maugouirés’)

Melguor [Melguelh, ancian nom de Mauguiòu [Mauguio 34], cf Ubaud Dicort (v. TdF ‘Mauguiò’)] : vila d'Erau (Occitània) que batiá moneda.

« melhenga » : v. mesenga.

melhenguejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chanter comme la mésange » TdF

melhengueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mésange, v. ginjarron » (v. TdF)

melhenguina nf, cf Ubaud Dicort : « mésange charbonnière, v. serrafina » (v. TdF)

melhor, -a adj (comparatiu de bon, a) : mai bon / pus bon, -a.

Çò melhor : çò que i a de mai bon.

melhorament nm / melhorança (v. melhorança) : accion o resulta de melhorar o de se melhorar « action d’améliorer, progrès » TdF ‘meiouramen’.

melhorança nf, cf Ubaud Dicort : « amélioration, prospérité » TdF ‘meiouranço’

melhorar (v. tr.) : far passar d'un estat a un de pus bon.

melhorar (se) : passar d'un estat a un de pus bon.

melhorat nm, cf Ubaud Dicort : « méliorat, espèce d’organsin qu’on fabrique à Bologne ; soie d’Italie » TdF ‘meiourat’

melhorièr 1, -ièira (abs. Dicort ; v. p. 153) : persona que melhora quicòm.

melhorièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « mieux, amendement, soulagement » TdF ‘meiourié’

mèlia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot. exo.) mélia » (Per Noste)

Melia (abs. Dicort) : doblet d'Amelia  (prenom) (v. Amèlia)

melica : aiga melada ; idromèl ; mèrda de cocut (l.p.) : goma del cerièr e del prunièr.

melicòt nm, cf Ubaud Dicort : « confiture au miel » TdF

melicós, -osa : vescós, -osa ; melós, -osa.

melicosament adv : melosament.

melifèr [mellifèr], -a adj : qualitat d'un insècte que fa de mèl, o d'una planta que secrèta un chuc que las abelhas ne fan de mèl.

La melissa es bravament melifèra.

meliflú (abs. Dicort)), -ua adj : de la doçor del mèl. (v. melliflu)

melilòt (plt.) : treulet (Melilotus)

melin nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe, usitée autrefois en Béarn » TdF

Melina (abs. Dicort) : prenom. v. Melània.

melinar nm, cf Ubaud Dicort : « drap de Malines » (L. 241)

melingre 1, -gra adj : magrostin, -a ; feble, -a ; languinós, -osa.

melingre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit grimpereau, oiseau, v. escalaperon » (v. TdF)

melinita nf, cf Ubaud Dicort : « mélinite » (Rapin)

melissa (plt.) : citronèla (Melissa officinalis)

melita nf, cf Ubaud Dicort : « mellite des bois, plante » TdF

melle, -la adj : moquet, -a ; vergonhós, -osa ; quinaud, -a.

Èra tot melle de s'èsser laissat enganar aital.

mellifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. melifèr.

mellificacion nf, cf Ubaud Dicort : « mellification » (Rapin)

melliflú, -ua adj : « (vx et littér.) melliflu, -e ». (Per Noste, Rapin)

MELO- : forma prefixada del grèc melòs (cant ; musica)

melodia : ensemble de sons agradius ; composicion musicala, vocala o instrumentala, facha sus un poèma.

melodic, -a : relatiu, -iva a la melodia.

La linha melodica d'una frasa.

melodiós, -a : plen de melodia.

Votz melodiosa.

melodiosament : d'un biais melodiós.

melodista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « mélodiste » (TdF)

melodrama nm : drama popular claufit de situacions bravament dramaticas.

melodramatic, -a : caracteristica d'un melodrama.

melodramaticament : d'un biais melodramatic.

meloman, -a adj e n : persona apassionada per la musica.

melomania : passion per la musica.

melon : mena de frucha (Cucumis melo)

melon d'aiga (plt.) : pastèca (Cucumis citrullus)

melon galós (plt.) : (Cucumis verrucosus)

melon roman (plt.) : (Cucumis romanensis)

melon salvatge (plt.) : (Ecballium elaterium)

melona (plt.) : (Cucurbita pepo) (v. TdF jos ‘melounenco’)

melonada 1 nf  (TdF e Alibert) (plt.) : (Aristolochia rotunda)

melonada 2 nf (Alibert) : bordescada / caprici.

melonaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : doblet de melonièr 1, -ièira.

melonenca adj f e nf : coja a gost de melon. (v. TdF)

melonièira : faissa de melons (airal que i butan / creisson)

melonièr 1, -ièira n  : persona que cultiva o vend de melons. (v. TdF ‘melounié 1’ e ‘melouniero’)

melonièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « plante de melon » TdF ‘melounié 1’

melonièr 3 nm, cf Ubaud Dicort (v. mèle) : « forêt de mélèzes, lieu abondant en mélèzes » TdF ‘melounié 2’

melopèa nf : mena de recitatiu monotòn.

melós, -osa : melicós, -osa (de la natura del mèl)

melosament adv : melicosament.

Melquiòr [veire Marchion, cf Ubaud Dicort] : prenom.