meditar (v. tr. e intr.) : soscar (t. a.) ; se reculhir.

meditatiu, -iva : portat, -ada a meditar.

Aire meditatiu.

Persona meditativa.

Mediterranèa n pr f (sab.) : mar gaireben enrodada de tèrras, entre Euròpa e Africa. Mare nostrum (lat.) : la nòstra mar. (v. Miègterranha)

mediterranèu, -èa adj (sab.) : relatiu, -iva a Mediterranèa ; persona que viu a l'entorn de Mediterranèa. (v. miègterranh)

medium (lat.) [mèdium] nm : persona que se ditz intermediària entre l'òme e los esperits.

mediumnic,-a adj, cf Ubaud Dicort : « médiumnique » (Per Noste)

mediumnitat nf, cf Ubaud Dicort : « médiumnité » (Per Noste)

mèdius nm, cf Ubaud Dicort : « médius » (Rapin)

Medòc : region bordalesa.

mèdre (v. tr. e intr.) (L. 240) (arc.) : meissonar / segar.

MEDULL- : forma prefixada del latin medulla (mesolha)

medulla (R. IV, 174) (abs. Dicort) : nom scientific de la mesola.

medullar, -a adj (R. IV, 175) : mesolhós, -osa (relatiu, -iva a la mesolha del rastèl de l'esquina, dels òsses o a la partida centrala de las glandolas surrenalas)

medullarina : ormona secretada per la medulla.

medullectomia surrenala : reseccion del teissut medullar de la glandola surrenala.

medulliti (f.) : inflamacion de la medulla del rastèl de l'esquina o de la medullosurrenala.

medullizacion : envasiment del teissut compacte dels òsses pel teissut medullar.

MEDULLO- : v. MEDULL-

medulloblastòma : tumor maligna cerebrala.

medullocultura : cultura bacteriologica de medolha ossosa.

medulloepiteliòma : tumor maligna del sistèma nerviós.

medullós, -osa adj : mesolhós, -osa.

La camba del sambuc es medullosa.

medullosurrenal, -a (adj. e subs. f.) : relatiu, -iva a la partida centrala de la glandola surrenala ; aquela partida.

medullotròp, -a : qu'a d'afinitat per la medulla.

medusa : pòta (animal marin urticant) (Medusa pulmo)

medusoïde, -da : que revèrta una medusa. (t. tecn. med.)

meesme, -ma / meime (los 2, R. III, 99) / meïme (arc.) (L. 240) (los 3, abs. Dicort) : desformacion de medesme, -a.  v. medesme (abs. Dicort). (v. meteis)

mèfi ! (interj.) : gara ! / atencion !

Mefistofèles [ ~ Mefisto] n pr m, cf Ubaud Dicort : incarnacion del diable dins lo Faust de Goethe.

mefistofelic, -a : diabolic, -a.

mefistofelicament : d'un biais diabolic.

mefitic, -a : d'una pudesina que rebuta o toxica.

mefitisme : pollucion de l'aire per de sentors mefiticas.

mèflas (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire la nique, se moquer de quelqu’un » TdF

mèg (non preconizat Dicort) : v. mièg.

MEGA- : forma prefixada intensiva del grèc megàs (grand)

megabit : unitat de mesura informatica.

megacaliciòsi (f.) : malformacion renala.

megacapillar (subst.) : anomalia congenitala dels capillars.

megacarioblast : granda cellula qüadrangulara.

megacariocit : cellula giganta de la mesolha dels òsses.

megacariocitòsi (f.) : abondancia excessiva de megariocits.

megacefal, -a : macrocefal, -a (del cap gròs)

megacefalia : desvolopament considerable del crani.

megaceròs : cèrvi fossil que son banatge fasiá tres mètres d'envergadura.

megacicle : t. tecn. de fisica emplegat a tòrt per megahèrtz.

megacolon : dilatacion d'una partida del budèl gròs.

megadermatid : mamifèr de la familha dels megadermatids.

megadolicolon : dilatacion e alongament del colon.

megaduodenum : dilatacion del duodenum (lat.)

megaesofag : dilatacion de l'esofag.

megaevolucion : macroevolucion.

megaflops (m.) : unitat de mesura de la poténcia d'un sistèma informatic.

megafòn : aparelh per amplificar los sons ; pòrtavotz.

megahèrtz : un milion de hèrtz.

megalit (m.) : pèira gròssa ; monument preïstoric.

Los siborniers ( las pèiraslevadas) son de megalits.

Las pèirasficadas tanben son de megalits.

megalitic, -a : fach amb de pèiras gròssas.

(I a tot un fum d'autres mots formats amb mega-)

MEGALO- : v. MEGA-

megaloblast : globilhon roge gròs.

megalocefal, -a : macrocefal, -a (del cap gròs)

megalocefalia : macrocefalia.

megalocit : globilhon roge gigant.

megalocitòsi (f.) : preséncia de megalocits dins lo sang.

megaloftalmia : agrandiment congenital del diamètre de l'uèlh.

megaloman, -a adj e n : persona que patís de megalomania.

megalomania : gost immoderat de çò grand / ambicion, orgulh que passan l'òsca / tissa de las grandors.

 

 

megalopòli (f.) : aglomeracion urbana enòrma.

(I a tot un fum d'autres mots formats amb megalo- )

megaoctet nm : (informatica) « mégaoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

megaric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (philos.) mégarique » (Rapin)

megatona nf : (fisica) « mégatonne » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 250)

megawatt nm (fisica) « mégawatt » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 250)

megeiròla nf  (Alibert ; abs. Dicort) (arc.) : mesura anciana. (v. mejairòla)

mèger ? (compartiment) nm, cf Ubaud Dicort : v. mèje e metze.

megèra nf, cf Ubaud Dicort : « mégère » (v. TdF)

megièira (arc.) : mesura anciana pels liquids. (v. TdF miegiero’)

megièirament adv : mièjament.

megièr [ ~ miegièr, -ièira, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : miegièr (bordièr que trabalha a mièjas, que se prend de doas parts de vianda una) ; mejan, -a.

megina nf : coradilha / levadeta (còr, mèlsa, fetge e paumons d'anhèl que se tenon del tròç) ; « panne de cochon ; béatilles d’une volaille » (v. TdF).

megineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fressure » TdF

megissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mégisser, mégir, préparer les peaux en blanc » TdF

megissariá nf, cf Ubaud Dicort : « mégisserie » TdF

megissièr nm, cf Ubaud Dicort : « mégissier » TdF

mègle adj m, cf Ubaud Dicort : « Sòu mègle, sol melgorien, sou de Melgueil, ancienne monnaie de compte, v. melgoirés » (v. TdF)

megòt nm, cf Ubaud Dicort : « mégot » (Laus)

« mègue » - « mègui » nm : v. mèrgue.

« mei » : v. mai.

meia [mèia (v. Ubaud Dicort e Alibert ‘mèia 2’)] (subs. f) : prandièira / prangièira (cutada / somelhon de l'aprèsdinnada)

« meid » : v. maid (non preconizat Dicort) / mag.

meie (adj. m.) (abs. Dicort) :  fleis, -ssa / minhard, -a ; moninejaire, -aira. (v. mèie)

mèie, mèia adj e n, cf Ubaud Dicort : « mignard, arde, délicat, ate, mou, olle, dans le Tarn, v. flèis 2 » TdF ; « affecté » (v. Alibert jos ‘mèia 1’) (# mèia nf)

Meièr Pau : arquivista paleograf occitanista (1840-1917).

Mein Kampf (al.) : Mon combat (libre d'Hitlèr sus la dominacion d'Euròpa per Alemanha)

MEIO- : forma prefixada del grèc meiòsis (amendriment)

meiòsi (f.) : procediment de division cellulara.

meiospòra : espòra formada per meiòsi.

meira nf, cf Ubaud Dicort : « chalet, cabane située dans la montagne, qu’on n’habite que pendant la moisson ou la fenaison, dans les Alpes » TdF

meirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, remuer, changer de lieu, changer une chose de place, v. bolegar, mòure ; changer un enfant de langes, v. mudar » (v. TdF)

Meiruèis : nom de vila de Losera (Occitània)

meisa nf, cf Ubaud Dicort : « mignardise affectée » TdF meïso’ (v. mèie)

meissant, -a adj (L. 240) (mi 'san) (Azais ‘missant’ e Vayssier ‘missónt’ ; abs. Dicort) : emmalit, -a ; marrit, -a. (v. maissant)

meissantisa nf (abs. Dicort) (,misan 'tiz ) : avolesa / caitivariá / marridariá / marridesa / marridum / malesa / malfasença / malvaisetat / malvestat / malvoler / caïnariá / emmaliment. (v. maissantisa)

méisser [mèisser, cf Ubaud Dicort p. 154] (v. tr. e intr.) : far beure ; far rajar. (v. TdF mèisse’ < Vayssier ‘mèysse’)

Li meissèt un veirat de vin picat.

meisson nf (mi'su) : sèga (accion de copar de cerealum)

meissonada nf : campat segat, « v. estobla » (v. TdF).

meissonaira [ / meissonièira] (v. Ubaud Dicort) nf : maquina de meissonar. (v. meissonaira-ligaira)

meissonaira-bateira  (Laus) [meissonaira-escodeira (v. Ubaud Dicort)] nf : maquina de meissonar e de batre.

meissonaira-ligaira nf, cf Ubaud Dicort : « moissonneuse-lieuse » (Sèrras-Ess.)

meissonaire [, -aira (~ airitz) , cf Ubaud Dicort] / meissonièr, -ièira n : persona que meissona ; « glaneur, euse, v. glenaire ». (v. TdF jos ‘meissounaire’)

meissonairet nm, cf Ubaud Dicort : « petit moissonneur, petit glaneur » TdF jos ‘meissouneiret’

meissonar (v. tr.) : segar (copar lo cerealum) ; glenar.

meissonatge : accion de meissonar ; paga del meissonièr.

meissonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport à la moisson, qui a lieu à cette époque » TdF

meissonenca nf, cf Ubaud Dicort : « hélice des gazons, helix coespitum, espèce de limaçon qui se colle sur les chaumes après la moisson ; omelette d’oignons, qu’on prépare pour les moissonneurs » (v. TdF)

meissonièira nf, cf Ubaud Dicort : v. meissonaira.

meissonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. meissonaire.

« mej » : v. mèg - mièg.

mejairòla nf, cf Ubaud Dicort : v. megeiròla.

mejan 1 nm : estèc / metòde / biais (çò que servís per arribar a una fin) entredós ; faissa semenada entremièg doas rengadas de vinha, d'olius... ; pel que creis entremièg las ussas ; corondat ; gròssa paret interiora que fa separacion ; membre dins un galatàs.

Mejans financièrs.

mejan de (pel -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « par l’intemédiaire de » (Laus)

mejan que loc conj, cf Ubaud Dicort : « pourvu que » TdF mejan 3’

mejan 2, -a adj : egalament alunhat dels dos extrèms. (v. TdF mejan 1’)

mejan-oriental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « moyen-oriental, -e » (Sèrras-Ess.)