|
|
|
|
|
|
meditar (v. tr. e intr.) : soscar (t. a.) ; se reculhir. meditatiu, -iva : portat, -ada a meditar. Aire meditatiu. Persona meditativa. Mediterranèa n pr f (sab.) : mar gaireben enrodada de tèrras, entre Euròpa e Africa. Mare nostrum (lat.) : la nòstra mar. (v. Miègterranha) mediterranèu, -èa adj (sab.) : relatiu, -iva a Mediterranèa ; persona que viu a l'entorn de Mediterranèa. (v. miègterranh) medium (lat.) [mèdium] nm : persona que se ditz intermediària entre l'òme e los esperits. mediumnic,-a adj, cf Ubaud Dicort : « médiumnique » (Per Noste) mediumnitat nf, cf Ubaud Dicort : « médiumnité » (Per Noste) mèdius nm, cf Ubaud Dicort : « médius » (Rapin) Medòc : region bordalesa. mèdre (v. tr. e intr.) (L. 240) (arc.) : meissonar / segar. MEDULL- : forma prefixada del latin medulla (mesolha) medulla (R. IV, 174) (abs. Dicort) : nom scientific de la mesola. medullar, -a adj (R. IV, 175) : mesolhós, -osa (relatiu, -iva a la mesolha del rastèl de l'esquina, dels òsses o a la partida centrala de las glandolas surrenalas) medullarina : ormona secretada per la medulla. medullectomia surrenala : reseccion del teissut medullar de la glandola surrenala. medulliti (f.) : inflamacion de la medulla del rastèl de l'esquina o de la medullosurrenala. medullizacion : envasiment del teissut compacte dels òsses pel teissut medullar. MEDULLO- : v. MEDULL- medulloblastòma : tumor maligna cerebrala. medullocultura : cultura bacteriologica de medolha ossosa. medulloepiteliòma : tumor maligna del sistèma nerviós. medullós, -osa adj : mesolhós, -osa. La camba del sambuc es medullosa. medullosurrenal, -a (adj. e subs. f.) : relatiu, -iva a la partida centrala de la glandola surrenala ; aquela partida. medullotròp, -a : qu'a d'afinitat per la medulla. medusa : pòta (animal marin urticant) (Medusa pulmo) medusoïde, -da : que revèrta una medusa. (t. tecn. med.) meesme, -ma / meime (los 2, R. III, 99) / meïme (arc.) (L. 240) (los 3, abs. Dicort) : desformacion de medesme, -a. v. medesme (abs. Dicort). (v. meteis) mèfi ! (interj.) : gara ! / atencion ! Mefistofèles [ ~ Mefisto] n pr m, cf Ubaud Dicort : incarnacion del diable dins lo Faust de Goethe. mefistofelic, -a : diabolic, -a. mefistofelicament : d'un biais diabolic. mefitic, -a : d'una pudesina que rebuta o toxica. mefitisme : pollucion de l'aire per de sentors mefiticas. mèflas (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire la nique, se moquer de quelqu’un » TdF mèg (non preconizat Dicort) : v. mièg. MEGA- : forma prefixada intensiva del grèc megàs (grand) megabit : unitat de mesura informatica. megacaliciòsi (f.) : malformacion renala. megacapillar (subst.) : anomalia congenitala dels capillars. megacarioblast : granda cellula qüadrangulara. megacariocit : cellula giganta de la mesolha dels òsses. megacariocitòsi (f.) : abondancia excessiva de megariocits. megacefal, -a : macrocefal, -a (del cap gròs) megacefalia : desvolopament considerable del crani. megaceròs : cèrvi fossil que son banatge fasiá tres mètres d'envergadura. megacicle : t. tecn. de fisica emplegat a tòrt per megahèrtz. megacolon : dilatacion d'una partida del budèl gròs. megadermatid : mamifèr de la familha dels megadermatids. megadolicolon : dilatacion e alongament del colon. megaduodenum : dilatacion del duodenum (lat.) megaesofag : dilatacion de l'esofag. megaevolucion : macroevolucion. megaflops (m.) : unitat de mesura de la poténcia d'un sistèma informatic. megafòn : aparelh per amplificar los sons ; pòrtavotz. megahèrtz : un milion de hèrtz. megalit (m.) : pèira gròssa ; monument preïstoric. Los siborniers ( las pèiraslevadas) son de megalits. Las pèirasficadas tanben son de megalits. megalitic, -a : fach amb de pèiras gròssas. (I a tot un fum d'autres mots formats amb mega-) MEGALO- : v. MEGA- megaloblast : globilhon roge gròs. megalocefal, -a : macrocefal, -a (del cap gròs) megalocefalia : macrocefalia. megalocit : globilhon roge gigant. megalocitòsi (f.) : preséncia de megalocits dins lo sang. megaloftalmia : agrandiment congenital del diamètre de l'uèlh. megaloman, -a adj e n : persona que patís de megalomania. megalomania : gost immoderat de çò grand / ambicion, orgulh que passan l'òsca / tissa de las grandors.
|
|
megalopòli (f.) : aglomeracion urbana enòrma. (I a tot un fum d'autres mots formats amb megalo- ) megaoctet nm : (informatica) « mégaoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163) megaric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (philos.) mégarique » (Rapin) megatona nf : (fisica) « mégatonne » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 250) megawatt nm (fisica) « mégawatt » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 250) megeiròla nf (Alibert ; abs. Dicort) (arc.) : mesura anciana. (v. mejairòla) mèger ? (compartiment) nm, cf Ubaud Dicort : v. mèje e metze. megèra nf, cf Ubaud Dicort : « mégère » (v. TdF) megièira (arc.) : mesura anciana pels liquids. (v. TdF ‘miegiero’) megièirament adv : mièjament. megièr [ ~ miegièr, -ièira, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : miegièr (bordièr que trabalha a mièjas, que se prend de doas parts de vianda una) ; mejan, -a. megina nf : coradilha / levadeta (còr, mèlsa, fetge e paumons d'anhèl que se tenon del tròç) ; « panne de cochon ; béatilles d’une volaille » (v. TdF). megineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fressure » TdF megissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mégisser, mégir, préparer les peaux en blanc » TdF megissariá nf, cf Ubaud Dicort : « mégisserie » TdF megissièr nm, cf Ubaud Dicort : « mégissier » TdF mègle adj m, cf Ubaud Dicort : « Sòu mègle, sol melgorien, sou de Melgueil, ancienne monnaie de compte, v. melgoirés » (v. TdF) megòt nm, cf Ubaud Dicort : « mégot » (Laus) « mègue » - « mègui » nm : v. mèrgue. « mei » : v. mai. meia [mèia (v. Ubaud Dicort e Alibert ‘mèia 2’)] (subs. f) : prandièira / prangièira (cutada / somelhon de l'aprèsdinnada) « meid » : v. maid (non preconizat Dicort) / mag. meie (adj. m.) (abs. Dicort) : fleis, -ssa / minhard, -a ; moninejaire, -aira. (v. mèie) mèie, mèia adj e n, cf Ubaud Dicort : « mignard, arde, délicat, ate, mou, olle, dans le Tarn, v. flèis 2 » TdF ; « affecté » (v. Alibert jos ‘mèia 1’) (# mèia nf) Meièr Pau : arquivista paleograf occitanista (1840-1917). Mein Kampf (al.) : Mon combat (libre d'Hitlèr sus la dominacion d'Euròpa per Alemanha) MEIO- : forma prefixada del grèc meiòsis (amendriment) meiòsi (f.) : procediment de division cellulara. meiospòra : espòra formada per meiòsi. meira nf, cf Ubaud Dicort : « chalet, cabane située dans la montagne, qu’on n’habite que pendant la moisson ou la fenaison, dans les Alpes » TdF meirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, remuer, changer de lieu, changer une chose de place, v. bolegar, mòure ; changer un enfant de langes, v. mudar » (v. TdF) Meiruèis : nom de vila de Losera (Occitània) meisa nf, cf Ubaud Dicort : « mignardise affectée » TdF ‘meïso’ (v. mèie) meissant, -a adj (L. 240) (mi 'san) (Azais ‘missant’ e Vayssier ‘missónt’ ; abs. Dicort) : emmalit, -a ; marrit, -a. (v. maissant) meissantisa nf (abs. Dicort) (,misan 'tiz ) : avolesa / caitivariá / marridariá / marridesa / marridum / malesa / malfasença / malvaisetat / malvestat / malvoler / caïnariá / emmaliment. (v. maissantisa) méisser [mèisser, cf Ubaud Dicort p. 154] (v. tr. e intr.) : far beure ; far rajar. (v. TdF ‘mèisse’ < Vayssier ‘mèysse’) Li meissèt un veirat de vin picat. meisson nf (mi'su) : sèga (accion de copar de cerealum) meissonada nf : campat segat, « v. estobla » (v. TdF). meissonaira [ / meissonièira] (v. Ubaud Dicort) nf : maquina de meissonar. (v. meissonaira-ligaira) meissonaira-bateira (Laus) [meissonaira-escodeira (v. Ubaud Dicort)] nf : maquina de meissonar e de batre. meissonaira-ligaira nf, cf Ubaud Dicort : « moissonneuse-lieuse » (Sèrras-Ess.) meissonaire [, -aira (~ airitz) , cf Ubaud Dicort] / meissonièr, -ièira n : persona que meissona ; « glaneur, euse, v. glenaire ». (v. TdF jos ‘meissounaire’) meissonairet nm, cf Ubaud Dicort : « petit moissonneur, petit glaneur » TdF jos ‘meissouneiret’ meissonar (v. tr.) : segar (copar lo cerealum) ; glenar. meissonatge : accion de meissonar ; paga del meissonièr. meissonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport à la moisson, qui a lieu à cette époque » TdF meissonenca nf, cf Ubaud Dicort : « hélice des gazons, helix coespitum, espèce de limaçon qui se colle sur les chaumes après la moisson ; omelette d’oignons, qu’on prépare pour les moissonneurs » (v. TdF) meissonièira nf, cf Ubaud Dicort : v. meissonaira. meissonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. meissonaire. « mej » : v. mèg - mièg. mejairòla nf, cf Ubaud Dicort : v. megeiròla. mejan 1 nm : estèc / metòde / biais (çò que servís per arribar a una fin) entredós ; faissa semenada entremièg doas rengadas de vinha, d'olius... ; pel que creis entremièg las ussas ; corondat ; gròssa paret interiora que fa separacion ; membre dins un galatàs. Mejans financièrs. mejan de (pel -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « par l’intemédiaire de » (Laus) mejan que loc conj, cf Ubaud Dicort : « pourvu que » TdF ‘mejan 3’ mejan 2, -a adj : egalament alunhat dels dos extrèms. (v. TdF ‘mejan 1’) mejan-oriental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « moyen-oriental, -e » (Sèrras-Ess.)
|
|
|
|
|
|
|