mecanicament



	mecanicament : d'un biais mecanic. mecanician, -a : persona que fa o repara de maquinas. mecanisme : ensemble dels organs d'una maquina. mecanista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (philos.) mécaniste » (Rapin) mecanizacion : accion o resulta de mecanizar o de se... mecanizar (v. tr.) : far venir mecanic. mecanizar (se) : venir mecanic ; se provesir en maquinas. MECANO- : forma prefixada del grèc mekhanè (maquina) mecanograf, -a : persona capabla en mecanografia. mecanografia : art d'escriure amb una maquina. mecanografiar (v. tr.) : escriure amb una maquina. mecanoterapia : tractament que consistís a far trabalhar las articulacions amb d'aparelhs especials. meccano (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « (jeu) meccano » (Rapin) mecenas [mecènas] (m. s.) (del nom de familha lat. Mecenas) : persona qu'ajuda financièirament artistas, cercaires, letrats... Soi encara a jun d'aver trobat un mecenas. mecenat nm : ajuda financièira als artistas, cercaires, letrats... mecenatge : doblet de mecenat. mècha [mecha, veire meca, cf Ubaud Dicort] nf : cordilh aprestat per cremar unifòrmament ; ensemble de fials (fils) mai o mens desfilats d'una estòfa e que s'utilizan per netejar de plagas ; fèrrevirant d'un viron, d'una virona, d'un virabiquí... ; cebencon (glandola de piòt). (v. TdF jos ‘mecho’) Escantir la mècha que fuma. Mècha de candèla. Mècha de mina. Mècha de virona, de virabiquí... mechairon nm, cf Ubaud Dicort : « lamperon, languette qui porte la mèche d’un lampe » TdF ‘mecheiroun’ mechina nf, cf Ubaud Dicort (L. 240) : v. megina. (v. TdF jos ‘megino’) mechosa nf, cf Ubaud Dicort : « viande de brebis » TdF mèco nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’argot marseillais, le meilleur » TdF mecon : meca pichona ; lumenon. meconium (lat. med.) [ ~ mecòni] nm, cf Ubaud Dicort : primièiras matèrias fecalas del novèl nascut. mecós, -osa / mecut, -uda : plen de meca. mècres [veire dimècres, cf Ubaud Dicort] nm : dimècres (lo jorn tresen de la setmana) mecrós, -osa / mecrut, -uda (los 2, al masc., ds Alibert ; abs. Dicort) : del dimècres. Luna mecrosa / luna mecruda. (v. mecrosa ~ mecruda) Luna mercruda. (v. mercrut) mecrosa ~ mecruda adj f (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mecrouso’)] : « qui appartient au mercredi, du mercredi [en parlant de la lune, v. ex. çai sus] » (v. TdF) mecut, -uda adj : v. mecós. medalha : pèça de metal en forma de moneda, amb una figura o una legenda (t. a.) medalhaire, -a n (abs. Dicort) : engravaire, -a de medalhas, « nm, médailleur » (Per Noste). medalhar (v. tr.) : balhar una medalha a q.q. medalhièr : colleccion de medalhas. (v. TdF ‘medaié’) medalhon : aplech o joièl circular o oval per i servar quicòm (t. a.) ; basrelèu de forma circulara o ovala. Me damne ! : renèc (Que Dieu me damne !) (v. jos damnar) Me damne pas ! : renèc atenuat ; orason jaculatòria. Medard : prenom. Quand plòu per Sant-Medard, quaranta jorns n'an part, part que Sant-Barnabè non li còpe lo pè. medecin nm (L. 240) (l.p.) : mètge medecina nf (R. IV, 172) : sciéncia que sa tòca es de prevenir, sonhar, solatjar e garir las malautiás de l'òme ; medicament ; metgessa ; femna de medecin (l. p.) medecinal, -a adj (R. IV, 172) (abs. Dicort) : dotat, -ada de proprietats curativas / que fa solaç a un malaut o lo garís. (v. medicinal) Plantas medecinalas. medecinalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « mauvaise médecine, mauvais médecins en général » TdF ‘medecinaio’ medecinar / medicar (v. tr.) : balhar de remèdis a un malaut / solatjar o garir los malauts. medecinar (se) : se prene de remèdis / se potingar (l.p.) Se vòl pas medecinar. medecinet / medecinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit médecin » TdF jos ‘medecinot’ mededoira nf, cf Ubaud Dicort : (v. meissonaira e mèdre) medeire, -eira n (arc.) : meissonaire, -a / segaire, -a. (v. mèdre) medesme, -a (abs. Dicort) (adj. e pr. ind. m. e f.) (R. III, 99) : forma arcaïca del « mème », « mèma » de nòstra lenga parlada ; forma que marca l'identitat, lo revèrt, l'egalitat. (En lenga literària : meteis, meteissa) Lo medesme òme. La medesma femna. El medesme. Ela medesma. Çò medesme.			media ('medi) (m. pl.) (del lat. medium (mejan / biais)) (en l.p. disèm média) (los 2, abs. Dicort) : tecnicas de comunicacion e de difusion. (v. mèdia) Cinemà, television, internèt son de media màgers. mèdia nm, cf Ubaud Dicort : « média » (Per Noste, Basic) mediacion : accion de qualqu'un qu'interven entre doas personas o mai per las far s'endevenir. medial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (gram.) médial, -e » (Laus) median, -a adj, cf Ubaud Dicort : « médian, -e » (Laus). « median » : v. mejan mediana nf : (matematica) « médiane » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 99). « mediana » (fr.) : v. mejana. medianta nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) médiante » (Rapin) mediatèca : organisme cargat de servar e de propausar al public de documents meses sus diferents supòrts (bendas magneticas, disques, films, papièr...) mediatic, -a : relatiu, -iva als media (lat.) ; vengut popular, -a de mercé los media (lat.) Una personalitat mediatica. mediaticament : d'un biais mediatic. mediatizacion : accion o resulta de mediatizar. mediatizar (v. tr.) : difusar pel biais dels media (lat.) ; far una brava publicitat a quicòm o q.q. ; t. tecn. de mat. mediator, -tritz n (R. IV, 177) : patelon, -a (q.q. qu'interven entre doas personas o mai per que s'endevengan) ; títol balhat als que servisson d'intermediaris entre Dieu e los òmes, e mai que mai a Nòstre Sénher e a la Verge Maria ; substància secretada per las fibras nerviosas e qu'a una accion sus las neurònas, los muscles e la paret dels vaissèls sanguins. L'adrenalina, l'istamina... son de mediators. mediatritz (subs. f.) : perpendiculara elevada sul mitan d'un segment de drecha. medicacion (R. IV, 173) : emplec terapeutic d'una medecina. medic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : (hist.) « médique » (Rapin) medicacion nf, cf Ubaud Dicort : « médication » (Rapin) medicaire, -aira n, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. medicar) medical, -a : relatiu, -iva a la medecina. medicalament : d'un biais medical. medicament nm (R. IV, 173) (abs. Dicort) : remèdi de mètge ; potinga, « médicament » (Rapin, Laus). medicamentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « médicamenteux, -euse » (Laus) medicant nm, cf Ubaud Dicort : « médicastre, v. potingaire » (v. TdF) medicar (v. tr.) : medicinar. v. pus naut (medecinar). medicastre nm, cf Ubaud Dicort : marrit medecin / marrit mètge. medicinal, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « médicinal, -e » (Laus) MEDICO- : forma prefixada del latin medicus (mètge) medicocirurgical, -a : relatiu, -iva a la medecina e a la cirurgia. medicolegal, -a : relatiu, -iva a la medecina legala. Institut medicolegal. medicopedagogic, -a : relatiu, -iva a una institucion pedagogica plaçada jos contraròtle medical per aculhir de joves psicologicament perturbats, e per los preparar a la vida professionala. medicopsicologic, -a : relatiu, -iva a una terapeutica que ten compte de çò organic e de çò psiquic. medicosocial, -a : relatiu, -iva a la medecina sociala. Centre medicosocial. medicosportiu, -iva : relatiu, -iva a la medecina e a l'espòrt. medieval, -a adj : relatiu, -iva a l'Edat mejana, « médiéval, -e » (Laus,). medievisme nm, cf Ubaud Dicort : « médiévisme » (Per Noste) (v. çai jos) medievista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) de l'Edat mejana. medina (barri musulman d’una vila araba) nf, cf Ubaud Dicort : « médina » (Laus) MEDIO- : forma prefixada del latin medium (mitan) mediocracia : poder politic de personas mediòcras. mediòcrament : d'un biais mediòcre. mediòcre, -cra adj e nm : de qualitat mejana o al dejós de la normala. mediocritat nf (R. IV, 178) : estat de çò mediòcre (t. a.) mediodorsal, -a : situat, -ada al mitan de l'esquina ; qualitat d'una consonanta que, per l'articular, l'esquina de la lenga se soslèva al nivèl de la partida mejana del cèl de boca. mediopalatal, -a : articulat, -ada a l'auçada de la partida mejana del cèl de boca dur. « medís » : v. meteis. meditacion : accion o resulta de meditar : exercici religiós que consistís a soscar sus la religion (t. a.) meditaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui médite, v. apensamentit » TdF