mecanicament : d'un biais mecanic.

mecanician, -a : persona que fa o repara de maquinas.

mecanisme : ensemble dels organs d'una maquina.

mecanista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (philos.) mécaniste » (Rapin)

mecanizacion : accion o resulta de mecanizar o de se...

mecanizar (v. tr.) : far venir mecanic.

mecanizar (se) : venir mecanic ; se provesir en maquinas.

MECANO- : forma prefixada del grèc mekhanè (maquina)

mecanograf, -a : persona capabla en mecanografia.

mecanografia : art d'escriure amb una maquina.

mecanografiar (v. tr.) : escriure amb una maquina.

mecanoterapia : tractament que consistís a far trabalhar las articulacions amb d'aparelhs especials.

meccano (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « (jeu) meccano » (Rapin)

mecenas [mecènas] (m. s.) (del nom de familha lat. Mecenas) : persona qu'ajuda financièirament artistas, cercaires, letrats...

Soi encara a jun d'aver trobat un mecenas.

mecenat nm : ajuda financièira als artistas, cercaires, letrats...

mecenatge : doblet de mecenat.

mècha [mecha, veire meca, cf Ubaud Dicort] nf : cordilh aprestat per cremar unifòrmament ; ensemble de fials (fils) mai o mens desfilats d'una estòfa e que s'utilizan per netejar de plagas ; fèrrevirant d'un viron, d'una virona, d'un virabiquí... ; cebencon (glandola de piòt). (v. TdF jos ‘mecho’)

Escantir la mècha que fuma.

Mècha de candèla.

Mècha de mina.

Mècha de virona, de virabiquí...

mechairon nm, cf Ubaud Dicort : « lamperon, languette qui porte la mèche d’un lampe » TdF ‘mecheiroun’

mechina nf, cf Ubaud Dicort (L. 240) : v. megina. (v. TdF jos ‘megino’)

mechosa nf, cf Ubaud Dicort : « viande de brebis » TdF

mèco nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’argot marseillais, le meilleur » TdF

mecon : meca pichona ; lumenon.

meconium (lat. med.) [ ~ mecòni] nm, cf Ubaud Dicort : primièiras matèrias fecalas del novèl nascut.

mecós, -osa / mecut, -uda : plen de meca.

mècres [veire dimècres, cf Ubaud Dicort] nm : dimècres (lo jorn tresen de la setmana)

mecrós, -osa / mecrut, -uda (los 2 masc., ds Alibert ; abs. Dicort) : del dimècres.

Luna mecrosa / luna mecruda. (v. mecrosa ~ mecruda)

Luna mercruda. (v. mercrut)

mecrosa ~ mecruda adj f (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mecrouso’)] : « qui appartient au mercredi, du mercredi [en parlant de la lune, v. ex. çai sus] » (v. TdF)

mecut, -uda adj : v. mecós.

medalha : pèça de metal en forma de moneda, amb una figura o una legenda (t. a.)

medalhaire, -a (abs. Dicort) n : engravaire, -a de medalhas, « nm, médailleur » (Per Noste).

medalhar (v. tr.) : balhar una medalha a q.q.

medalhièr : colleccion de medalhas. (v. TdF ‘medaié’)

medalhon : aplech o joièl circular o oval per i servar quicòm (t. a.) ; basrelèu de forma circulara o ovala.

Me damne ! : renèc (Que Dieu me damne !) (v. jos damnar)

Me damne pas ! : renèc atenuat ; orason jaculatòria.

Medard : prenom.

Quand plòu per Sant-Medard, quaranta jorns n'an part,

part que Sant-Barnabè

non li còpe lo pè.

medecin nm (L. 240) (l.p.) : mètge

medecina nf (R. IV, 172) : sciéncia que sa tòca es de prevenir, sonhar, solatjar e garir las malautiás de l'òme ; medicament ; metgessa ; femna de medecin (l. p.)

medecinal, -a adj (R. IV, 172) (abs. Dicort) : dotat, -ada de proprietats curativas / que fa solaç a un malaut o lo garís. (v. medicinal)

Plantas medecinalas.

medecinalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « mauvaise médecine, mauvais médecins en général » TdF ‘medecinaio’

medecinar / medicar (v. tr.) : balhar de remèdis a un malaut / solatjar o garir los malauts.

medecinar (se) : se prene de remèdis / se potingar (l.p.)

Se vòl pas medecinar.

medecinet / medecinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit médecin » TdF jos ‘medecinot’

mededoira nf, cf Ubaud Dicort : (v. meissonaira e mèdre)

medeire, -eira n (arc.) : meissonaire, -a / segaire, -a. (v. mèdre)

medesme, -a (abs. Dicort) (adj. e pr. ind. m. e f.) (R. III, 99) : forma arcaïca del « mème », « mèma » de nòstra lenga parlada ; forma que marca l'identitat, lo revèrt, l'egalitat.

Lo medesme òme.

La medesma femna.

El medesme.

Ela medesma.

Çò medesme.

(En lenga literària : meteis, meteissa)

 

media ('medi) (m. pl.) (del lat. medium (mejan / biais)) (en l.p. disèm média) (los 2, abs. Dicort) : tecnicas de comunicacion e de difusion. (v. mèdia)

Cinemà, television, internèt son de media màgers.

mèdia nm, cf Ubaud Dicort : « média » (Per Noste, Basic)

mediacion : accion de qualqu'un qu'interven entre doas personas o mai per las far s'endevenir.

medial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (gram.) médial, -e » (Laus)

median, -a adj, cf Ubaud Dicort : « médian, -e » (Laus). « median » : v. mejan

mediana nf : (matematica) « médiane » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 99). « mediana » (fr.) : v.  mejana.

medianta nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) médiante » (Rapin)

mediatèca : organisme cargat de servar e de propausar al public de documents meses sus diferents supòrts (bendas magneticas, disques, films, papièr...)

mediatic, -a : relatiu, -iva als media (lat.) ; vengut popular, -a de mercé los media (lat.)

Una personalitat mediatica.

mediaticament : d'un biais mediatic.

mediatizacion : accion o resulta de mediatizar.

mediatizar (v. tr.) : difusar pel biais dels media (lat.) ; far una brava publicitat a quicòm o q.q. ; t. tecn. de mat.

mediator, -tritz n (R. IV, 177) : patelon, -a (q.q. qu'interven entre doas personas o mai per que s'endevengan) ; títol balhat als que servisson d'intermediaris entre Dieu e los òmes, e mai que mai a Nòstre Sénher e a la Verge Maria ; substància secretada per las fibras nerviosas e qu'a una accion sus las neurònas, los muscles e la paret dels vaissèls sanguins.

L'adrenalina, l'istamina... son de mediators.

mediatritz (subs. f.) : perpendiculara elevada sul mitan d'un segment de drecha.

medicacion (R. IV, 173) : emplec terapeutic d'una medecina.

medic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : (hist.) « médique » (Rapin)

medicacion nf, cf Ubaud Dicort : « médication » (Rapin)

medicaire, -aira n, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. medicar)

medical, -a : relatiu, -iva a la medecina.

medicalament : d'un biais medical.

medicament nm (R. IV, 173) (abs. Dicort) : remèdi de mètge ; potinga, « médicament » (Rapin, Laus).

medicamentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « médicamenteux, -euse » (Laus)

medicant nm, cf Ubaud Dicort : « médicastre, v. potingaire » (v. TdF)

medicar (v. tr.) : medicinar. v. pus naut (medecinar).

medicastre : marrit medecin / marrit mètge.

medicinal, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « médicinal, -e » (Laus)

MEDICO- : forma prefixada del latin medicus (mètge)

medicocirurgical, -a : relatiu, -iva a la medecina e a la cirurgia.

medicolegal, -a : relatiu, -iva a la medecina legala.

Institut medicolegal.

medicopedagogic, -a : relatiu, -iva a una institucion pedagogica plaçada jos contraròtle medical per aculhir de joves psicologicament perturbats, e per los preparar a la vida professionala.

medicopsicologic, -a : relatiu, -iva a una terapeutica que ten compte de çò organic e de çò psiquic.

medicosocial, -a : relatiu, -iva a la medecina sociala.

Centre medicosocial.

medicosportiu, -iva : relatiu, -iva a la medecina e a l'espòrt.

medieval, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'Edat mejana, « médiéval, -e » (Laus, Basic).

medievisme nm, cf Ubaud Dicort : « médiévisme » (Per Noste)

medievista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) de l'Edat mejana.

medina (barri musulman d’una vila araba) nf, cf Ubaud Dicort : « médina » (Laus)

MEDIO- : forma prefixada del latin medium (mitan)

mediocracia : poder politic de personas mediòcras.

mediòcrament : d'un biais mediòcre.

mediòcre, -cra adj e nm : de qualitat mejana o al dejós de la normala.

mediocritat nf (R. IV, 178) : estat de çò mediòcre (t. a.)

mediodorsal, -a : situat, -ada al mitan de l'esquina ; qualitat d'una consonanta que, per l'articular, l'esquina de la lenga se soslèva al nivèl de la partida mejana del cèl de boca.

mediopalatal, -a : articulat, -ada a l'auçada de la partida mejana del cèl de boca dur.

« medís » : v. meteis.

meditacion : accion o resulta de meditar : exercici religiós que consistís a soscar sus la religion (t. a.)

meditaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui médite, v. apensamentit » TdF