maturatiu, -iva adj (R. IV, 169) (abs. Dicort) : « maturatif, actif », aboriu, -iva. (v. R.)

maturator nm (abs. Dicort) : doblet de madurador.

« mature » (angl.) (mə 'tjuər) : v. madur.

maturitat nf, cf Ubaud Dicort (R. IV, 168) / maduresa (R. IV, 169) (abs. Dicort) : estat de quicòm o de q.q. qu'es arribat a son plen desvolopament. (v. maduretat)

maturla nf, cf Ubaud Dicort : « morceau de bois arrondi, v. machorla » (v. TdF)

Matusalèm n pr m : patriarca biblic antediluvian que se laissèt morir a 969 ans (chifra simbolica) ;

Vièlh coma Matusalèm : rèirevièlh.

matusalèm nm : botelha gròssa de sièis litres de champanha.

matussèl (abs. Dicort) (plt.) : v. matucèl.

matutinal, -a adj (arc.) (R. IV, 134) (abs. Dicort) : relatiu, -iva al matin. (v. matinal)

mauca : pança / bodena / panolha / ventresca ; gaidèla / garlesca / vernhòla / boirèl / vairon : (Gobius) ; mena de planta : (Lupinus albus)

maucachat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal rangé ; désordonné » (Alibert). « maucachat, -ada» : v. malacapçat.

maucar (v. intr.) : romegar ; temporizar.

maucha nf, cf Ubaud Dicort : « calme, cessation, temps d’arrêt » TdF ‘maucho 1’

maudada nf, cf Ubaud Dicort : (v. maudar)

maudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, maugréer ; temporiser ; sommeiller » (v. TdF)

« mauga » : v. malva.

maugoirés, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. melgoirés.

maugrabiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, maugréer, maudire, v. maudar, renegar, sacrejar » (v. TdF)

maugrabieu (imprecacion), cf Ubaud Dicort, :  « maudit soit, la peste soit » (v. TdF)

maugrabin, -a ad e nj, cf Ubaud Dicort : « maghrébin(e) » (Lèbre) ; « mograbin, ine, habitant du Mograb, barbaresque, maure » TdF jos ‘maugarbin’

maugueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mauve, v. malva » (v. TdF)

mauguièr nm, cf Ubaud Dicort : « chondrille effilée, plante » TdF

maulhar (v. tr. e intr.) : manjar golardament.

maupolhat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : malabilhadàs, -assa.

maur, -a (L . 239) / mor, -a- adj (los 2, abs. Dicort) : de la color d'un Maur (d'un Mor). (v. more)

Maur, -a (L. 239) / Mor, -a (R. IV, 261 - L. 252) n (los 2, abs. Dicort) : persona d'un pòble d'Africa del nòrd. (v. Mòrol)

maura : truèja / porcèla / pòrca ; bastonàs ; mena de jòc.

maurada : porcelada.

Una maurada de porcelons.

« maure » 1 v : v. mòure.

maure 2, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : drud, -a / fertil, -a / abondós, -osa.

Maure (prenom) n pr m, cf Ubaud Dicort : « Maur » TdF

maurèl / marèl [, -a] adj e n  : de la color d'un Maur / negrós, -osa.

Maurèl - Maurèla : nom de buòu e de vaca negroses.

maurèla 1 nf (abs. Dicort) : maura pichona.

maurèla 2 nf (plt.) : (Solanum nigrum), « morelle, plante à baies noirâtres ; tournesol des teinturiers ; pastel » (v. TdF jos ‘mourello’)

maurèla bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « héliotrope d’Europe, plante » TdF ‘mourello-bastardo’

maurèla furiosa nf, cf Ubaud Dicort : « belladone, plante » TdF

maurèla grimpaira nf, cf Ubaud Dicort : « douce-amère, plante » TdF

maurèla pelosa nf, cf Ubaud Dicort : « morelle velue » TdF

maurelar (se) v pron (Alibert ; abs. Dicort)  : se rovilhar (blat)

maureleta nf, cf Ubaud Dicort : « morelle, morelle noire ; variété d’olive noire » TdF jos ‘moureleto’

maurèlh nm, cf Ubaud Dicort : « monticule [v. morrèl] ; talus d’un champ ; tas de pierres » (Carrasco).

Mauricet - Mauriceta - Maurici - Maurícia (abs. Dicort) : prenoms.

maurilha (v. maur) / morilha nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de campairòl. (Morchella esculenta); (M. rotunda) ; ( M. conica)

maurilhon 1 (abs. Dicort) / morilhon (non preconizat Dicort) : mena d'anet (v. morelhon).

maurilhon 2 (abs. Dicort) / morilhon (non preconizat Dicort) : mena de rasim (v. morelhon).

maurin nm : (vin (66)), cf Ubaud Dicort, « maury »

Mauron Maria : autora occitana provençala (1896-1986).

mauruc, -uga adj : gròs,-òssa ; espés,-essa ; maure,-a v. pus naut.

mauruga nf : maura.

mausac : mena de rasim de Galhac vengut de Peirigòrd.

mausolèu : tomba monumentala.

maussat nm, cf Ubaud Dicort : « sillon de charrue en butte » (Alibert). « maussat » : v. mossada.

maut nm, cf Ubaud Dicort : « ancien droit qu’on prélevait sur les moutons et sur les chèvres » TdF

mauta nf, cf Ubaud Dicort : « lut, ciment, mortier, terre glaise pétrie dans l’eau et employée comme mortier ; ordure » TdF

mautar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : amodar (metre en movement) ; bolegar ; remenar ; saquejar ; embandir.

mautejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, barbouiller, souiller, salir » TdF

mautidura nf, cf Ubaud Dicort : « enduit » (v. TdF)

mautir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, luter (un tonneau) » TdF

mauturar v, cf Ubaud Dicort : v. moldurar. (v. TdF jos ‘móutura’)

mauva (non preconizat Dicort) : v. malva.

mauvís nm [(Alibert), veire malvisc, cf Ubaud Dicort] (m.) (plt.) : passa ròsa / baston de Sant Jacme.

mauvisc (abs. Dicort) / malvisc (m.) (plt.) : (Alcea). (v. malvisc) 

mauvitge (m.) (TdF, Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : suçarèl / pissa-mèl / gòrja de lop / cap d'aucèl... (Lamium amplexicaule)

« maver » : v. mòure.

maxilla (f.) (abs. Dicort) : pèça bucala dels artropòdes, en un parelh que constituís lo cais superior dels insèctes e lo segond cais dels crustacèus.

maxillar 1 nm : cadun dels dos òsses que forman lo cais.

 

 

maxillar 2, -a adj : relatiu, -iva al cais.

Glandola maxillara.

MAXILLI- : forma prefixada del latin maxilla (cais)

maxillipède (m.) : apendix dels crustacèus, en tres parelhs que se tròban enrè de las maxillas.

maxilliti (f.) : inflamacion de la glandola maxillara del caval o del buòu.

MAXILLO- : v. MAXILLI-

maxillofacial, -a : relatiu, -iva als maxillars e a la fàcia.

maxillofrontal, -a : relatiu, -iva als maxillars e al front.

maxillula : pèça bucala dels crustacèus, en un parelh, que constituís lor primièr cais.

maxim 1, -a adj : (matematica) « maximum » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 99) :

Valor maxima, valeur maximum. (v. Ubaud)

maxim 2 nm : (matematica) « maximum » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 99) :

Lo maxim d’une foncion, le maximum d’une fonction. (v. Ubaud)

Maxim / Maime : prenom.

maxima 1 nf : règla de vida ; vertat morala ; dicha. La fe sens òbras mòrta es.

maxima 2 nm pl : (valors superioras), cf Ubaud Dicort. « maxima(s) »

maxima (a -) loc adv : « a maxima » (Per Noste)

maximal, -a : pus naut, -a.

Temperatura maximala.

maximalisme (m.) : tendéncia a preconizar de solucions extrèmas.

maximalista adj e n (m. e f.) : que va lo pus luènh possible dins sas idèas o son accion.

maximalizacion : accion o resulta de maximalizar.

maximalizar (v. tr.) : balhar la valor pus nauta possibla a una grandor ; portar una quantitat al gra pus naut.

maximum nm (lat.) : lo gra pus naut.

Far lo maximum (lat.) : far tot son possible.

maxwell (angl.) [maxwèll, cf Ubaud Dicort] nm : unitat de flux magnetic.

mazagran nm, cf Ubaud Dicort : « (boisson) mazagran » (Rapin)

mazarinada nf, cf Ubaud Dicort : « mazarinade » (Per Noste)

mazot nm (del rus mazut) : liquid vescós e negrós (residú de la distillacion del petròli brut) que pòt servir de combustible.

mazotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mazouter » (Sèrras-Ess.)

mazotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mazouté, -e » (v. çai sus)

mazotatge nm, cf Ubaud Dicort : « mazoutage » (v. çai sus)

mazurca nf (del rus mazurka) : mena de dança polonesa ; musica d'aquela dança.

me 1 (pr. pers. m. o f.) : (s'elidís davant las vocalas)

Me prendràs amb tu ?

Me fas secar !

Me vei sortir.

Me disiá.

Me sona.

Me lèvi.

M'a donada una brava lecçon.

Aquela musica m'agrada.

Me soi confessat.

Escota-me.

Escriu-me.

I m'esperaretz.

Diga-o-me.

Mòstra-o-me.

O me balha.

Lo me balha.

Balha-lo-me.

Balha-me'n.

Me'n laissaretz.

Me'n foti ! (l.p.)

Dins los 3 darrièrs exemples, me'n = me + en (me + ne)

me 2 nm : (en psicanalisi), v. Ubaud Dicort Errata web, « moi ».

mè ! (onom.) : imitacion del belament de l'anhèl o de la feda.

mè-mè nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bêlement ; t. enfantin, brebis, mouton,  agneau » (v. TdF ‘mè-mè’)

mea culpa nm (lat.): es de ma fauta (citacion tracha del Confiteor latin) ; avoacion / confession (t. a.)

Far son mea culpa : avoar ; se tustar la peitrina.

meandre nm (abs. Dicort) : corba en S d'una ribièira. v. cambon ; « méandre » (Rapin). (v. contorn)

meandrejaire, -a (abs. Dicort) : que meandreja.

meandrejar (v. intr.) (abs. Dicort) : far de meandres (t. a.)

Ton rasonament meandreja tròp !

meari ~ mehari nm, cf Ubaud Dicort : « méhari » (Per Noste)

mearista ~ meharista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « méhariste » (v. Per Noste)

meat nm (R. IV, 172) : canal natural ; orifici.

Meat urinari.

meatoscopia : examèn dels meats urinaris amb un cistoscòpi.

meatotomia : incision d'un meat per n'augmentar lo diamètre.

mec (L. 239) [mèc 1, cf Ubaud Dicort p. 154], -a adj : moquet, -a / susprés, -a ; embaboquit, -ida ; desparaulat, -ada ; gòrjabadat, -ada. (v. TdF jos ‘mè 2’)

Ne demorèri tot mec : ne foguèri plan moquet.

mec [mèc 2, cf Ubaud Dicort] nm : aconsomiment, « somme » TdF.

meca nf : mucositat espessa que davala e que penja del nas ; mècha de lampa ; caroncula de piòt. (meca e non pas mèca) (L. 239) ; blet roge (plt.) (Amarantus spicatus) ; coa de rat (plt.) (Polygonum orientale) ; èrba de Sant Cristòl (plt.) (Polygonum amphibium) ; tè dels paures (plt.) ( Lythrum salicaria) (v. TdF jos ‘mecho’)

meca de piòt (plt.) : (Polygonum orientale)

Mèca (La -) : patria de Mahomet e pus importanta vila de pelegrinatge dels Islamistas.

mecada nf : cutada (somelhon) (v. mèc 1)

mecalàs nm : mucositat espessassa que davala del nas.

mecan nm, cf Ubaud Dicort (v. mèc 1) : « personne sans expression, qui semble frappée de stupeur » TdF

MECAN- : forma prefixada del grèc makhanè (maquina)

mecanic, -a adj (R. IV, 172) : que se fa amb de maquinas ; accion que la volontat i pren pas part.

Trabalh mecanic.

Digestion mecanica.

mecanica nf : sciéncia qu'estúdia las fòrças e lors accions ; ensemble d'organs per amodar quicòm ; obratge a propaus de la mecanica ; maquina en general ; fren.

Sarrar la mecanica : frenar.

Mecanica (l.p.): escaisnom de q.q. d'adrech en mecanica.