|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
maturatiu, -iva adj (R. IV,
169) (abs. Dicort) : « maturatif,
actif », aboriu, -iva. (v. R.) maturator nm (abs. Dicort) : doblet de madurador. « mature » (angl.) (mə 'tjuər) : v. madur. maturitat nf, cf Ubaud Dicort (R. IV, 168) / maduresa (R. IV, 169) (abs. Dicort) : estat
de quicòm o de q.q. qu'es arribat a son plen desvolopament. (v. maduretat) maturla nf, cf Ubaud Dicort :
« morceau de bois arrondi, v. machorla » (v. TdF) Matusalèm n pr m : patriarca biblic antediluvian que se laissèt morir a 969 ans (chifra simbolica) ; Vièlh coma Matusalèm : rèirevièlh. matusalèm nm : botelha gròssa de sièis litres de champanha. matussèl (abs. Dicort) (plt.) : v. matucèl. matutinal, -a adj (arc.) (R. IV,
134) (abs. Dicort) : relatiu, -iva al matin. (v.
matinal) mauca : pança / bodena / panolha / ventresca ; gaidèla / garlesca / vernhòla / boirèl / vairon : (Gobius) ; mena de planta : (Lupinus albus) maucachat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal rangé ; désordonné » (Alibert). « maucachat, -ada» : v. malacapçat. maucar (v. intr.) : romegar ; temporizar. maucha nf, cf Ubaud Dicort :
« calme, cessation, temps d’arrêt » TdF ‘maucho 1’ maudada nf, cf Ubaud Dicort :
(v. maudar) maudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, maugréer ;
temporiser ; sommeiller » (v. TdF) « mauga » : v. malva. maugoirés, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. melgoirés. maugrabiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, maugréer, maudire, v. maudar, renegar, sacrejar » (v. TdF) maugrabieu (imprecacion), cf Ubaud Dicort, : « maudit soit, la peste
soit » (v. TdF) maugrabin,
-a ad
e nj, cf Ubaud Dicort :
« maghrébin(e) »
(Lèbre) ;
« mograbin, ine, habitant du Mograb, barbaresque,
maure » TdF jos ‘maugarbin’ maugueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite mauve, v. malva » (v. TdF) mauguièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« chondrille effilée, plante » TdF’ maulhar (v. tr. e intr.) : manjar golardament. maupolhat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : malabilhadàs, -assa. maur, -a (L . 239) / mor, -a- adj (los 2, abs. Dicort) : de la color d'un Maur (d'un Mor). (v. more) Maur, -a (L. 239)
/ Mor, -a (R. IV, 261 - L. 252) n (los 2, abs. Dicort) : persona d'un pòble d'Africa del
nòrd. (v. Mòrol) maura : truèja / porcèla / pòrca ; bastonàs ; mena de jòc. maurada : porcelada. Una maurada de porcelons. « maure » 1 v : v. mòure. maure 2, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : drud, -a / fertil, -a / abondós, -osa. Maure (prenom) n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Maur » TdF maurèl / marèl [, -a] adj e n : de la color d'un Maur /
negrós, -osa. Maurèl - Maurèla : nom de buòu e de vaca negroses. maurèla 1 nf (abs. Dicort) : maura pichona. maurèla 2 nf (plt.) : (Solanum nigrum), « morelle, plante à baies noirâtres ; tournesol des teinturiers ; pastel » (v. TdF jos ‘mourello’) maurèla bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « héliotrope
d’Europe, plante » TdF ‘mourello-bastardo’ maurèla furiosa nf, cf Ubaud Dicort : « belladone,
plante » TdF’ maurèla grimpaira nf, cf Ubaud Dicort : « douce-amère,
plante » TdF maurèla pelosa nf, cf Ubaud Dicort : « morelle velue » TdF maurelar (se) v pron (Alibert ; abs. Dicort) : se rovilhar (blat) maureleta nf, cf Ubaud Dicort :
« morelle, morelle noire ; variété
d’olive noire » TdF jos ‘moureleto’ maurèlh nm, cf Ubaud Dicort :
« monticule [v. morrèl] ; talus d’un
champ ; tas de pierres » (Carrasco). Mauricet - Mauriceta - Maurici - Maurícia (abs. Dicort) : prenoms. maurilha (v. maur) / morilha nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de campairòl. (Morchella esculenta); (M. rotunda) ; ( M. conica) maurilhon 1 (abs. Dicort) / morilhon (non preconizat Dicort) : mena d'anet (v. morelhon). maurilhon 2 (abs. Dicort)
/ morilhon (non preconizat Dicort) : mena de rasim (v. morelhon). maurin nm : (vin (66)), cf Ubaud Dicort, « maury » Mauron Maria : autora occitana provençala (1896-1986). mauruc, -uga adj : gròs,-òssa ; espés,-essa ; maure,-a v. pus naut. mauruga nf : maura. mausac : mena de rasim de Galhac vengut de Peirigòrd. mausolèu : tomba monumentala. maussat nm,
cf Ubaud Dicort : « sillon de charrue en butte » (Alibert). « maussat
» : v. mossada. maut nm, cf Ubaud Dicort :
« ancien droit qu’on prélevait sur les moutons et sur
les chèvres » TdF mauta nf, cf Ubaud Dicort :
« lut, ciment, mortier, terre glaise pétrie dans
l’eau et employée comme mortier ; ordure » TdF mautar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : amodar (metre en movement) ; bolegar ; remenar ; saquejar ; embandir. mautejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, barbouiller, souiller,
salir » TdF mautidura nf, cf Ubaud Dicort :
« enduit » (v. TdF) mautir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, luter (un tonneau) » TdF mauturar v, cf Ubaud Dicort :
v. moldurar. (v. TdF jos ‘móutura’) mauva (non preconizat Dicort) : v. malva. mauvís nm [(Alibert), veire malvisc,
cf Ubaud Dicort] (m.) (plt.) : passa
ròsa / baston de Sant Jacme. mauvisc (abs. Dicort) / malvisc (m.) (plt.) : (Alcea). (v. malvisc) mauvitge (m.) (TdF, Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : suçarèl / pissa-mèl / gòrja de lop / cap d'aucèl... (Lamium amplexicaule) « maver » : v. mòure. maxilla (f.) (abs. Dicort) : pèça bucala dels artropòdes, en un parelh que constituís lo cais superior dels insèctes e lo segond cais dels crustacèus. maxillar 1 nm : cadun dels dos òsses que forman lo cais. |
|
maxillar 2, -a adj : relatiu, -iva al cais. Glandola maxillara. MAXILLI- : forma prefixada del latin maxilla (cais) maxillipède (m.) : apendix dels crustacèus, en tres parelhs que se tròban enrè de las maxillas. maxilliti (f.) : inflamacion de la glandola maxillara del caval o del buòu. MAXILLO- : v. MAXILLI- maxillofacial, -a : relatiu, -iva als maxillars e a la fàcia. maxillofrontal, -a : relatiu, -iva als maxillars e al front. maxillula : pèça bucala dels crustacèus, en un parelh, que constituís lor primièr cais. maxim 1, -a adj : (matematica) « maximum » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 99) : Valor
maxima, valeur maximum. (v. Ubaud) maxim 2 nm :
(matematica) « maximum » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 99) : Lo maxim
d’une foncion, le maximum
d’une fonction. (v.
Ubaud) Maxim / Maime : prenom. maxima 1 nf : règla de vida ; vertat morala ; dicha. La fe sens òbras mòrta es. maxima 2 nm pl : (valors superioras), cf Ubaud Dicort.
« maxima(s) » maxima (a -) loc adv : « a
maxima » (Per
Noste) maximal, -a : pus naut, -a. Temperatura maximala. maximalisme (m.) : tendéncia a preconizar de solucions extrèmas. maximalista adj e n (m. e f.) : que va lo pus luènh possible dins sas idèas o son accion. maximalizacion : accion o resulta de maximalizar. maximalizar (v. tr.) : balhar la valor pus nauta possibla a una grandor ; portar una quantitat al gra pus naut. maximum nm (lat.) : lo gra pus naut. Far lo maximum (lat.) : far tot son possible. maxwell (angl.) [maxwèll, cf Ubaud Dicort] nm : unitat de flux magnetic. mazagran nm, cf Ubaud Dicort :
« (boisson) mazagran » (Rapin) mazarinada nf, cf Ubaud Dicort :
« mazarinade » (Per Noste) mazot nm (del rus mazut) : liquid vescós e negrós (residú de la distillacion del petròli brut) que pòt servir de combustible. mazotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mazouter » (Sèrras-Ess.) mazotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« mazouté, -e » (v. çai sus) mazotatge nm, cf Ubaud Dicort :
« mazoutage » (v. çai sus) mazurca nf (del rus mazurka) : mena de dança polonesa ; musica d'aquela dança. me 1 (pr. pers. m. o f.) : (s'elidís davant las vocalas) Me prendràs amb
tu ? Me fas secar ! Me vei sortir. Me disiá. Me sona. Me lèvi. M'a donada una brava
lecçon. Aquela musica m'agrada. Me soi confessat. Escota-me. Escriu-me. I m'esperaretz. Diga-o-me. Mòstra-o-me. O me balha. Lo me balha. Balha-lo-me. Balha-me'n. Me'n laissaretz. Me'n foti ! (l.p.) Dins
los 3 darrièrs exemples, me'n = me + en (me + ne) me 2 nm : (en psicanalisi), v. Ubaud Dicort Errata web,
« moi ». mè ! (onom.) : imitacion del belament de l'anhèl o de la feda. mè-mè
nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du bêlement ; t. enfantin,
brebis, mouton,
agneau » (v. TdF ‘mè-mè’) mea culpa nm (lat.): es de ma fauta (citacion tracha del Confiteor latin) ; avoacion / confession (t. a.) Far son mea culpa : avoar ; se tustar la peitrina. meandre nm (abs. Dicort)
: corba en S d'una ribièira. v. cambon ; « méandre » (Rapin). (v.
contorn) meandrejaire, -a (abs. Dicort) : que meandreja. meandrejar (v. intr.) (abs. Dicort) : far de meandres (t. a.) Ton rasonament meandreja tròp ! meari ~
mehari nm, cf Ubaud Dicort :
« méhari » (Per Noste) mearista ~
meharista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« méhariste » (v. Per Noste) meat nm (R. IV, 172) : canal natural ;
orifici. Meat urinari. meatoscopia : examèn dels meats urinaris amb un cistoscòpi. meatotomia : incision d'un meat per n'augmentar lo diamètre. mec (L. 239) [mèc 1, cf Ubaud Dicort p. 154], -a adj : moquet, -a / susprés, -a ; embaboquit, -ida ; desparaulat, -ada ; gòrjabadat, -ada. (v. TdF jos ‘mè 2’) Ne demorèri tot mec : ne foguèri plan moquet. mec [mèc 2, cf Ubaud Dicort] nm : aconsomiment, « somme » TdF. meca nf : mucositat espessa que davala e que penja del nas ; mècha de lampa ; caroncula de piòt. (meca e non pas mèca) (L. 239) ; blet roge (plt.) (Amarantus spicatus) ; coa de rat (plt.) (Polygonum orientale) ; èrba de Sant Cristòl (plt.) (Polygonum amphibium) ; tè dels paures (plt.) ( Lythrum salicaria) (v. TdF jos ‘mecho’) meca de piòt (plt.) : (Polygonum orientale) Mèca (La -) : patria de Mahomet e pus importanta vila de pelegrinatge dels Islamistas. mecada nf : cutada
(somelhon) (v. mèc 1) mecalàs nm : mucositat espessassa que davala del nas. mecan nm, cf Ubaud Dicort (v. mèc
1) :
« personne sans expression, qui semble frappée de
stupeur » TdF MECAN- : forma prefixada del grèc makhanè (maquina) mecanic, -a adj (R. IV, 172) : que se fa amb de maquinas ; accion que la volontat i pren pas part. Trabalh mecanic. Digestion mecanica. mecanica nf : sciéncia qu'estúdia las fòrças e lors accions ; ensemble d'organs per amodar quicòm ; obratge a propaus de la mecanica ; maquina en general ; fren. Sarrar la mecanica : frenar. Mecanica (l.p.): escaisnom de q.q. d'adrech en mecanica. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|