|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
matar 1 (v. tr. e intr.) (R. IV,
166) : domdar ; abatre ; aterrar ; umiliar (R.VI, 537) ; tustar ; assucar ; tuar ; « réduire le roi, au jeu
d’échecs, v. amatar 1 »
(v. TdF ‘mata 1’) ; Cal matar (assucar) un buòu abans de lo tuar. Lo matador
matèt lo brau. Soi estat matat : soi estat moquet. A matada son escolana rebèla. matar 2 (v. tr.) : far venir
mat (sens color) ; matar 3 (v. intr.) : gaissar ;
rebrotar (plantas) ; se tassar / se calhar (nèu) Uèi, la nèu se mata plan : se calha plan. [La nèu mata, la neige durcit. (v. TdF
‘mata 3’)] matarei nm, cf Ubaud Dicort :
« régicide, jacobin » TdF ‘mato-rèi’ matariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « abattoir, v. matador 2 » (v. TdF ‘matarié 2’) matariá 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« imbécillité ; insanité, v. foliá ;
matoiserie, sournoiserie » (v. TdF ‘matarié 1’) mataritge nm, cf Ubaud Dicort :
« imbécillité ; sottise ;
matoiserie ; sournoiserie » (Alibert) matarra nf (abs. Dicort) : mata / matada, « touffe de rejetons » (Carrasco). matarrada nf : matada bèla / mata bèla. matarrar (se) : far una mata, una matarra, una matarrada. matàs : bortigàs / boissonàs / boissonada. Un matàs de bartasses. matassa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse touffe » TdF matassa 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« soie crue, soie grège, soie qui n’a pas encore
été filée ; coton qui n’est ni filé ni
teint » TdF ‘matasso
2’ matassin nm, cf Ubaud Dicort :
v. matochin. (v. TdF ‘matassin e jos ‘matouchin’’) matat, -ada : moquet, -a ; assucat, -ada ; t. a. de matar. matatruc nm, -a : persona que tusta a tòrt e a travèrs. match (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« match » (Per Noste) mate 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : cornièr (Cornus
mas) ; (C. sanguinea) ; tassinièr / valinièr /
atatièr (Viburnum) mate de mai nm, cf Ubaud Dicort : « viorne
cotonneuse, arbrisseau, v. atatièr » (v. TdF ‘mat-de-mai’) mate 2, -ta adj, cf Ubaud Dicort :
« moite, humide » TdF ‘mate 1’ matelòt nm, cf Ubaud Dicort :
« matelot » (v. TdF) matelòta nf, cf Ubaud Dicort :
« matelote, manière d’accommoder le poisson frais,
avec du sel, du poivre, des oignons, des champignons et du vin ;
vareuse, chemisette ou gilet de laine, camisole de molleton ; casaque de
femme, en Languedoc ; espèce de danse ; femme ou fille de
matelot » (v. TdF) matematic, -a (adj.) : relatiu, -iva a las
matematicas. Rigor matematica. Vertat matematica. matematica nf ~ matematicas nf pl : « mathématique(s) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 98) matematicament : d'un biais matematic. matematicas (f. pl.) : sciéncia de la quantitat (nombres,
figuras geometricas, fonccions...) (v.
matematica) matematician, -a : persona especialista de matematicas. matematizacion
nf, cf Ubaud Dicort :
« mathématisation » (Per
Noste) matematizar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mathématiser » (Per Noste) Mater dolorosa (lat.) : maire dolorosa (Verge Maria al pè de la Crotz o que sosten son filh dins sos braces) matèria : lo contrari d'esperit ; substància (t. a.) ; metal ; objècte / subjècte (fondament de quicòm) (t. a.) L'esperit e la matèria. Matèria d'estudi. Matèria liquida,
solida, gasosa. Matèria d'un libre. Matèria de
procès. Intrar en matèria : començar. material 1 nm : substància de quicòm (t. a.) ; ensemble de maquinas. Los mots son lo material del parlar. Material agricòla. marerial composit nm :
(fisica) « matériau composite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 248) material 2, -a adj : lo contrari d'espiritual ; relatiu, -iva a la matèria. Progrès material. Univèrs material. materialament : d'un biais material. materialisme : doctrina dels que son contra çò espiritual ; tendéncia a balhar fòrça importància a çò material. materialista adj e n (m. e f.) : persona que volonta pas çò espiritual ; persona que balha fòrça importància a çò material. materialitat nf, cf Ubaud Dicort :
« matérialité » (Rapin) materializacion : accion o resulta de materializar o de se... materializar (v. tr.) : concretizar. Materializar sas promessas, un somi, un projècte. materializar (se) : se concretizar ; venir de mai en mai materialista. materials nm pl, cf Ubaud Dicort :
« matériaux » TdF jos ‘materiau 2’ Resisténcia dels materials : résistance des
matériaux. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 282) maternal (sab - mairal pop), -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a una maire. Lach maternal. maternalament : d'un biais maternal. maternar (abs. Dicort) (v. tr.) : tolhorar, « materner » (Rapin). maternitat nf : estat, qualitat de maire ; establiment per i enfantar; òbra d'art que representa la Verge amb l'Enfant Jèsus. maternizacion : accion de maternizar. maternizar (v. tr.) : tractar de lach de vaca per que revèrte lo lach d'una maire. maternizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « maternisé,
-e » (v. çai sus) materon nm, cf Ubaud Dicort :
« maçon, v. maçon plus usité » TdF ‘materou’ materona nf, cf Ubaud Dicort :
« variété d’amande, à coquille
demi-tendre, ainsi nommée d’une famille Matheron qui l’a
cultivée la première aux environs d’Aix » TdF matesir (v. tr.) : entresecar l'èrba ; bajanar los legums. Lo solelh matesís las plantas. mateta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite touffe » TdF Matiàs / Matieu : prenoms. Matieu Cristian : mètge autor occitan albigés (1921-1993). matigòt nm, cf Ubaud Dicort :
« tasseau, magot, v. maguet ; personne mal
fagotée, lourdaud » TdF Matilda : prenom. |
|
matin nm e adv : temporada de temps entremièg la punta del jorn e miègjorn. A dètz oras del matin. Aqueste matin : uèi matin / adematin. De bon matin : d'ora. De matin : adematin / lo matin. Deman matin. Ièr matin. matinada : temporada dins de l'alba entrò a miègjorn ; ventolin terral que bufa lo matin ; trabalh del matin (t. a.) ; còp de filat de pesca abans l'alba. matinadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite matinée, courte matinée, jolie
matinée » TdF matinal 1, -a adj : relatiu, -iva al matin ; que se lèva de bona ora, « v. matinièr plus usité » (v. TdF jos ‘matinau’). Aigatge matinal. Femna matinala. matinal 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« livre de matines » (L.
239) matinas nf pl : ora canonica primièira del breviari roman. matinat nm, cf Ubaud Dicort :
« vent d’est, en Forez, v. levant » TdF matinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« du matin » (Brun Glossari
Oc-Fr) matinet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit
matin, joli matin, point du jour » TdF matinet 2 adv, cf Ubaud Dicort :
« assez matin » TdF Tròp
matinet, un peu trop matin. (v. TdF) matinièr, -ièira adj : que se lèva matin. matinós, -osa (adj. e subs.) : que se fa de bona ora ; que se lèva matin. matís (< cat.) nm (pl : matises), cf
Ubaud Dicort :
« nuance » (Rapin, Laus) matisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nuancer » (Laus). « matisar » (cat.) e derivats) per dire « nuançar » (fr.) (nuançar v) e derivats : v. calhetar e derivats. matochin nm, cf Ubaud Dicort :
« bouffon, onne, imbécile qui sert de jouet, personne dont
on s’amuse ; fin
matois » (v. TdF) matochinada nf, cf Ubaud Dicort :
« action folle, extravagance » TdF matòla 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« boule de neige, neige qui s’attache aux pieds » TdF matòla 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« piège à petits oiseaux formé d’un
trou dans la terre au-dessus duquel est dressée une pierre
plate » TdF ‘matolo
2’ matolar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire des boules de neige » TdF maton nm : mata pichonèla ; montet de fen (v. Alibert) ; « tourteau de suif et de son pour engraisser les porcs ; pain de marc de noix, résidu de l’expression des graines huileuses » TdF ‘matoun’ ; « matou » (Rapin ; v. Vayssier ‘motóu’ [v. matràs 2]). matonàs nm, cf Ubaud Dicort :
v. matràs
2. (v. Vayssier jos ‘motóu’) mator nf, cf Ubaud Dicort (v. mate 2) : « moiteur,
v. michor » (v. TdF) matoret nm, cf Ubaud Dicort :
« bâton de sucre d’orge ;
pénis » TdF matràs 1 nm : ancian bastonàs de guèrra, « trait, grosse flèche » ; rai de la ròda a tirar la seda ; barron per tampar o per dobrir (t. a.) ; tufa de coa copada a un caval ; còp balhat maladrechament. (v. TdF) matràs
2 (cataràs) nm (v. Ubaud Dicort) : « matou, gros
chat, chat non coupé » (Vayssier jos ‘motóu’) matràs 3 nm (TdF), -assa (abs. Dicort) : maladrech, -a ; talibornàs,
-assa. matrassa : raja morreponchuda (v. p. 19) (mena de peis). matrassada : nafrada de matràs ; amalugada / amalugadura ; arrenament. matrassant, -a : amalugant, -a ; arrendent, -a. matrassar (v. tr.) : tustar amb un matràs ; macar ; afrabar ; assucar ; arrenar ; amalugar. matrassariá nf, cf Ubaud Dicort : « balourdise, sottise ;
fadaise, bagatelles, choses inutiles » TdF matrassàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « n et adj, gros
lourdaud, grande sotte » TdF matrassejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, assommer (?) » (L. 239) (v. matrassar) matrassina : matràs pichon [v. matràs 1]. matrassum nm, cf Ubaud Dicort :
« grande fatigue, tracas » TdF matre (f.) (Alibert) [nm (v. Ubaud Dicort, TdF e Palay)] : topina. matriarcal, -a : relatiu, -iva al matriarcat Societat matriarcala. Regim matriarcal. matriarcalament : d'un biais matriarcal. matriarcat nm : forma de societat que la maire balha son nom als mainatges e ten una plaça sociala e politica màger. matricària (plt.) : (Matricaria chamomilla) ; (M.
inodora) matricial, -ala adj, cf Ubaud Dicort : « (algèbre et admin.)
matriciel, -elle » (Rapin, Laus) matricida (agent) adj e n (dels dos
genres) , cf Ubaud Dicort : « matricide » (Rapin) matricidi (accion) nm, cf Ubaud Dicort : « matricide » (Rapin) matricula (f.) : registre que i son portats los noms d'un còrs social (t. a.) ; inscripcion sus aquel registre. matriculacion : accion o resulta de matricular. matricular (v. tr. e intr.) : inscriure lo nom de q.q. dins una matricula ; se far matricular. matrifusa : farlabica. matrifusar (v. tr.) : farlabicar (mesclar çò bon amb de mens bon per enganar la practica) matrigòt (m.) (abs. Dicort e TdF) : còta pichonèla ; enclutge pichonèl e portatiu ; òme malabilhadàs ; pataló (v. matigòt). matrilinear, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (ethnol.)
matrilinéaire » (Rapin) matrimòni nm : maridatge. matrimonial, -a : relatiu, -iva al matrimòni. Dreches matrimonials. Obligacions matrimonialas. matrimonialament : d'un biais matrimonial. matritz nf, cf Ubaud Dicort :
« matrice » (Lagarde, Fettuciari, Basic) matrix nf (abs. Dicort) (t. med. lat.)
: utèr ; t. tecn. d'autras disciplinas. (v. matritz) matrona : femna maridada a un ancian roman ; levandièira ; asortaira ; femna puslèu madura. matronal, -ala : relatiu, -iva a una matrona. matronhar (v. tr.) : palpar / palpejar. matronhièira : femna que i s'entend a sonhar q.q. matronim : nom de familha format d'après lo nom de la maire. matronimia : costuma espanhòla d'utilizar los matronims. matucèl (plt.) : (Plumbago europæa) matulh : malhuc / escaucelador. matulhar (v. tr.) : tustassar / assucar ; escaucelar. maturacion (abs. Dicort) : seria de
transformacions de l'ovul e de l'ovari (t. a.),
« (gén. et scient.) maturation » (Per Noste) ; totas las
transformacions que menan a maturitat. (v. madurason, madurament) Maturacion afectiva. Maturacion intellectuala. |
|
|
|
|
|
|