matar 1 (v. tr. e intr.) (R. IV, 166)  :  domdar ; abatre ; aterrar ; umiliar (R.VI, 537) ; tustar ; assucar ; tuar ; « réduire le roi, au jeu d’échecs, v. amatar 1 » (v. TdF ‘mata 1’) ;

Cal matar (assucar) un buòu abans de lo tuar.

Lo matador matèt lo brau.

Soi estat matat : soi estat moquet.

A matada son escolana rebèla.

matar 2 (v. tr.) : far venir mat (sens color) ;

matar 3 (v. intr.) : gaissar ; rebrotar (plantas) ; se tassar / se calhar (nèu)

Uèi, la nèu se mata plan : se calha plan. [La nèu mata, la neige durcit. (v. TdF ‘mata 3’)]

matarei nm, cf Ubaud Dicort : « régicide, jacobin » TdF mato-rèi

matariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « abattoir, v. matador 2 » (v. TdF ‘matarié 2’)

matariá 2 nf, cf Ubaud Dicort : « imbécillité ; insanité, v. foliá ; matoiserie, sournoiserie » (v. TdF ‘matarié 1’)

mataritge nm, cf Ubaud Dicort : « imbécillité ; sottise ; matoiserie ; sournoiserie » (Alibert)

matarra nf (abs. Dicort) : mata / matada, « touffe de rejetons » (Carrasco).

matarrada nf : matada bèla / mata bèla.

matarrar (se) : far una mata, una matarra, una matarrada.

matàs : bortigàs / boissonàs / boissonada.

Un matàs de bartasses.

matassa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse touffe » TdF

matassa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « soie crue, soie grège, soie qui n’a pas encore été filée ; coton qui n’est ni filé ni teint » TdF ‘matasso 2’

matassin nm, cf Ubaud Dicort : v. matochin. (v. TdF ‘matassin e jos ‘matouchin’’)

matat, -ada : moquet, -a ; assucat, -ada ; t. a. de matar.

matatruc nm, -a : persona que tusta a tòrt e a travèrs.

match (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « match » (Per Noste)

mate 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : cornièr (Cornus mas) ; (C. sanguinea) ; tassinièr / valinièr / atatièr (Viburnum)

mate de mai nm, cf Ubaud Dicort : « viorne cotonneuse, arbrisseau, v. atatièr » (v. TdF ‘mat-de-mai’)

mate 2, -ta adj, cf Ubaud Dicort : « moite, humide » TdF ‘mate 1’

matelòt nm, cf Ubaud Dicort : « matelot » (v. TdF)

matelòta nf, cf Ubaud Dicort : « matelote, manière d’accommoder le poisson frais, avec du sel, du poivre, des oignons, des champignons et du vin ; vareuse, chemisette ou gilet de laine, camisole de molleton ; casaque de femme, en Languedoc ; espèce de danse ; femme ou fille de matelot » (v. TdF)

matematic, -a (adj.) : relatiu, -iva a las matematicas.

Rigor matematica.

Vertat matematica.

matematica nf ~ matematicas nf pl : « mathématique(s) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 98)

matematicament : d'un biais matematic.

matematicas (f. pl.) : sciéncia de la quantitat (nombres, figuras geometricas, fonccions...) (v. matematica)

matematician, -a : persona especialista de matematicas.

matematizacion nf, cf Ubaud Dicort : « mathématisation » (Per Noste)

matematizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mathématiser » (Per Noste)

Mater dolorosa (lat.) : maire dolorosa (Verge Maria al pè de la Crotz o que sosten son filh dins sos braces)

matèria : lo contrari d'esperit ; substància (t. a.) ; metal ; objècte / subjècte (fondament de quicòm) (t. a.)

L'esperit e la matèria.

Matèria d'estudi.

Matèria liquida, solida, gasosa.

Matèria d'un libre.

Matèria de procès.

Intrar en matèria : començar.

material 1 nm : substància de quicòm (t. a.) ; ensemble de maquinas.

Los mots son lo material del parlar.

Material agricòla.

marerial composit nm : (fisica) « matériau composite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 248)

material 2, -a adj : lo contrari d'espiritual ; relatiu, -iva a la matèria.

Progrès material.

Univèrs material.

materialament : d'un biais material.

materialisme : doctrina dels que son contra çò espiritual ; tendéncia a balhar fòrça importància a çò material.

materialista adj e n (m. e f.) : persona que volonta pas çò espiritual ; persona que balha fòrça importància a çò material.

materialitat nf, cf Ubaud Dicort : « matérialité » (Rapin)

materializacion : accion o resulta de materializar o de se...

materializar (v. tr.) : concretizar.

Materializar sas promessas, un somi, un projècte.

materializar (se) : se concretizar ; venir de mai en mai materialista.

materials nm pl, cf Ubaud Dicort : « matériaux » TdF jos ‘materiau 2’

Resisténcia dels materials : résistance des matériaux. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 282)

maternal (sab - mairal pop), -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a una maire.

Lach maternal.

maternalament : d'un biais maternal.

maternar (abs. Dicort) (v. tr.) : tolhorar, « materner » (Rapin).

maternitat nf : estat, qualitat de maire ; establiment per i enfantar; òbra d'art que representa la Verge amb l'Enfant Jèsus.

maternizacion : accion de maternizar.

maternizar (v. tr.) : tractar de lach de vaca per que revèrte lo lach d'una maire.

maternizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « maternisé, -e » (v. çai sus)

materon nm, cf Ubaud Dicort : « maçon, v. maçon plus usité » TdF ‘materou’

materona nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’amande, à coquille demi-tendre, ainsi nommée d’une famille Matheron qui l’a cultivée la première aux environs d’Aix » TdF

matesir (v. tr.) : entresecar l'èrba ; bajanar los legums.

Lo solelh matesís las plantas.

mateta nf, cf Ubaud Dicort : « petite touffe » TdF

Matiàs / Matieu : prenoms.

Matieu Cristian : mètge autor occitan albigés (1921-1993).

matigòt nm, cf Ubaud Dicort : « tasseau, magot, v. maguet ; personne mal fagotée, lourdaud » TdF

Matilda : prenom.

 

 

matin nm e adv : temporada de temps entremièg la punta del jorn e miègjorn.

A dètz oras del matin.

Aqueste matin : uèi matin / adematin.

De bon matin : d'ora.

De matin : adematin / lo matin.

Deman matin.

Ièr matin.

matinada : temporada dins de l'alba entrò a miègjorn ; ventolin terral que bufa lo matin ; trabalh del matin (t. a.) ; còp de filat de pesca abans l'alba.

matinadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite matinée, courte matinée, jolie matinée » TdF

matinal 1, -a adj : relatiu, -iva al matin ; que se lèva de bona ora, « v. matinièr plus usité » (v. TdF jos ‘matinau’).

Aigatge matinal.

Femna matinala.

matinal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « livre de matines » (L. 239)

matinas nf pl : ora canonica primièira del breviari roman.

matinat nm, cf Ubaud Dicort : « vent d’est, en Forez, v. levant » TdF

matinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « du matin » (Brun Glossari Oc-Fr)

matinet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit matin, joli matin, point du jour » TdF

matinet 2 adv, cf Ubaud Dicort : « assez matin » TdF

Tròp matinet, un peu trop matin. (v. TdF)

matinièr, -ièira adj : que se lèva matin.

matinós, -osa (adj. e subs.) : que se fa de bona ora ; que se lèva matin.

matís (< cat.) nm (pl : matises), cf Ubaud Dicort : « nuance » (Rapin, Laus)

matisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, nuancer » (Laus). « matisar » (cat.) e derivats) per dire « nuançar » (fr.) (nuançar v) e derivats : v. calhetar e derivats.

matochin nm, cf Ubaud Dicort : « bouffon, onne, imbécile qui sert de jouet, personne dont on s’amuse ; fin matois » (v. TdF)

matochinada nf, cf Ubaud Dicort : « action folle, extravagance » TdF

matòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « boule de neige, neige qui s’attache aux pieds » TdF

matòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « piège à petits oiseaux formé d’un trou dans la terre au-dessus duquel est dressée une pierre plate » TdF ‘matolo 2’

matolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des boules de neige » TdF

maton nm : mata pichonèla ; montet de fen (v. Alibert) ; « tourteau de suif et de son pour engraisser les porcs ; pain de marc de noix, résidu de l’expression des graines huileuses » TdF ‘matoun’ ; « matou » (Rapin ; v. Vayssier ‘motóu’ [v. matràs 2]).

matonàs nm, cf Ubaud Dicort : v. matràs 2. (v. Vayssier jos ‘motóu’)

mator nf, cf Ubaud Dicort (v. mate 2) : « moiteur, v. michor » (v. TdF)

matoret nm, cf Ubaud Dicort : « bâton de sucre d’orge ; pénis » TdF

matràs 1 nm : ancian bastonàs de guèrra, « trait, grosse flèche » ; rai de la ròda a tirar la seda ; barron per tampar o per dobrir (t. a.) ; tufa de coa copada a un caval ; còp balhat maladrechament. (v. TdF)

matràs 2 (cataràs) nm (v. Ubaud Dicort) : « matou, gros chat, chat non coupé » (Vayssier jos ‘motóu’)

matràs 3 nm (TdF), -assa (abs. Dicort)  : maladrech, -a ; talibornàs, -assa.

matrassa : raja morreponchuda (v. p. 19) (mena de peis).

matrassada : nafrada de matràs ; amalugada / amalugadura ; arrenament.

matrassant, -a : amalugant, -a ; arrendent, -a.

matrassar (v. tr.) : tustar amb un matràs ; macar ; afrabar ; assucar ; arrenar ; amalugar.

matrassariá nf, cf Ubaud Dicort : « balourdise, sottise ; fadaise, bagatelles, choses inutiles » TdF

matrassàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « n et adj, gros lourdaud, grande sotte » TdF

matrassejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assommer (?) » (L. 239) (v. matrassar)

matrassina : matràs pichon [v. matràs 1].

matrassum nm, cf Ubaud Dicort : « grande fatigue, tracas » TdF

matre (f.) (Alibert) [nm (v. Ubaud Dicort, TdF e Palay)] : topina.

matriarcal, -a : relatiu, -iva al matriarcat

Societat matriarcala.

Regim matriarcal.

matriarcalament : d'un biais matriarcal.

matriarcat nm : forma de societat que la maire balha son nom als mainatges e ten una plaça sociala e politica màger.

matricària (plt.) : (Matricaria chamomilla) ; (M. inodora)

matricial, -ala adj, cf Ubaud Dicort : « (algèbre et admin.) matriciel, -elle » (Rapin, Laus)

matricida (agent) adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « matricide » (Rapin)

matricidi (accion) nm, cf Ubaud Dicort : « matricide » (Rapin)

matricula (f.) : registre que i son portats los noms d'un còrs social (t. a.) ; inscripcion sus aquel registre.

matriculacion : accion o resulta de matricular.

matricular (v. tr. e intr.) : inscriure lo nom de q.q. dins una matricula ; se far matricular.

matrifusa : farlabica.

matrifusar (v. tr.) : farlabicar (mesclar çò bon amb de mens bon per enganar la practica)

matrigòt (m.) (abs. Dicort e TdF) : còta pichonèla ; enclutge pichonèl e portatiu ; òme malabilhadàs ; pataló (v. matigòt).

matrilinear, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (ethnol.) matrilinéaire » (Rapin)

matrimòni nm : maridatge.

matrimonial, -a : relatiu, -iva al matrimòni.

Dreches matrimonials.

Obligacions matrimonialas.

matrimonialament : d'un biais matrimonial.

matritz nf, cf Ubaud Dicort : « matrice » (Lagarde, Fettuciari, Basic)

matrix nf (abs. Dicort) (t. med. lat.) : utèr ; t. tecn. d'autras disciplinas. (v. matritz)

matrona : femna maridada a un ancian roman ; levandièira ; asortaira ; femna puslèu madura.

matronal, -ala : relatiu, -iva a una matrona.

matronhar (v. tr.) : palpar / palpejar.

matronhièira : femna que i s'entend a sonhar q.q.

matronim : nom de familha format d'après lo nom de la maire.

matronimia : costuma espanhòla d'utilizar los matronims.

matucèl (plt.) : (Plumbago europæa)

matulh : malhuc / escaucelador.

matulhar (v. tr.) : tustassar / assucar ; escaucelar.

maturacion (abs. Dicort) : seria de transformacions de l'ovul e de l'ovari (t. a.), « (gén. et scient.) maturation » (Per Noste) ; totas las transformacions que menan a maturitat. (v. madurason, madurament)

Maturacion afectiva.

Maturacion intellectuala.