mastegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona golafra ; persona que mastega ; bretonejaire, -a ; musardejaire, -a.

masteganha : çò mièg mastegat.

masteganhar (v. tr.) : machugar a mièg.

mastegar 1 (v. tr.) : machugar (espotir entre las dents) (t. a.) bretonejar ; parlar pas clar (t. a.) ; balançar / esitar.

mastegar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « l’action de mâcher » TdF jos ‘mastega’

mastegatge : accion de mastegar, de machugar.

mastegoma nf, cf Ubaud Dicort : « chewing-gum » (Sèrras-Ess.). [Rapin, Basic : mastegon]

mastegonhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mâchonner, pignocher ; meurtrir, charcuter, écacher » TdF

masteguièira (v. Alibert ; abs. Dicort) / mastièira (plt.) : salada salvatja (Chondrilla juncea)

màster (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « master » (Sèrras-Ess.)

mastic : pasta facha d'ingredients divèrses, utilizada per tapar de traucs, de fendas o de fendasclas ; rosina / resina rosselosa del lentiscle (plt.) : (Pistacia lentiscus)

masticacion nf (R. IV, 163) : « (action de mâcher) mastication [v. mastegatge] » (Per Noste) ;  accion de masticar [v. masticar].

masticar (v. tr.) : metre de mastic endacòm. (# mastegar)

masticatòri, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « masticatoire » (Rapin)

« mastièira » (mastièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. masteguièira (abs. Dicort).

mastin nm : canhàs (R. IV, 166) ; canhàs de garda ; canhàs de pastre ; drollàs ; òme lord (grossièr) ; òme rusat.

mastina nf : canhassa ; « luronne, matoise » TdF.

mastinar (v. tr.) : emprenhar (emplenar) una canha de raça.

mastinàs : canhàs gròs.

mastingar (v. tr.) : manejar / manipular / palpejar ; passir.

mastiti (f.) : tèrme generic de totas las afeccions inflamatòrias de la mamèla.

MASTO- : forma prefixada del grèc mastòs (mamèla)

mastoblast (m.) : mastocit jove.

mastòc adj, cf Ubaud Dicort : « mastoc » (Rapin).  « mastòc » (fr. l.p.) : v. massís.

mastocit (m.) : varietat de leucocit.

mastocitòma (m.) : mena de tumor redonda, amodada per una varietat d'urticària pigmentària.

mastocitòsi (f.) : preséncia de mastocits nombroses dins lo dèrma.

mastodinia (f.) : dolor neuralgica de la mamèla.

mastodont : fossil gigant que sas dents èran en forma de mamèla ; persona o causa enòrma.

mastografia : radiografia de la mamèla ; image d'aquela radiografia.

mastoïd [mastoïde], -da adj : en forma de mamelon.

mastoïda nf, cf Ubaud Dicort : v. mastoïde 2.

mastoïdal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'apofisi mastoïda. (v. mastoïdian)

Muscle mastoïdal.

Cavitats mastoïdalas.

mastoïde 1, -da adj, cf Ubaud Dicort : « mastoïde » (Sèrras-Ess.)

mastoïde 2 [mastoïda] (subs. f.) : apofisi de l'òs temporal, jos e enrè d'aquel òs.

mastoïdectomia : trepanacion de l'apofisi mastoïda.

mastoïdian, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. mastoïdal.

Muscle mastoïdian.

Cavitats mastoïdianas.

mastoïditi (f.) : inflamacion de l'apofisi mastoïda.

mastologia : estudi de l'anatomia, de la fisiologia e de la patologia del sen.

mastologic, -a : relatiu, -iva a la mastologia.

maston nm : mena de raqueta per caminar sus la sorra.

mastopatia : tèrme generic de tota modificacion de la glandola mamària (de la mamèla)

mastopexia : operacion que consistís a relevar lo sen per lo fixar al muscle pectoral.

mastoplastia : cirurgia reparatòria (R. IV, 425) del sen.

mastoptòsi (f.) : abaissament (R. II, 191) de las mamèlas.

mastorragia : emorragia de la mamèla.

mastòsi (f.) : nom generic de mai d'una mena d'afeccion benigna del sen.

mastra (f.) : mag / prestidor ; nauc per escaudar un pòrc maselat ; taula de truèlh ; nauc de truèlh.

mastrada : contengut d'una mag o d'un nauc de truèlh.

mastralhon nm : postilha per enfornar (t. a.), « planche qui sert à porter le pain au four ou à enfourner les galettes » TdF jos ‘mastraioun’ », postilha a pan o per cobrir la mag (v. Alibert).

mastreta nf, cf Ubaud Dicort : « petit pétrin, petite huche, maie d’un pressoir de vendange ; auge d’un pressoir d’huile » TdF

mastrolh : morre bochard ; accion de mastrolhar.

mastrolhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que passís (que bocharda) o qu'afraba (sabraca) quicòm. (v. TdF)

mastrolhar (v. tr.) : palpejar ; manipular ; malmanejar ; passir o afrabar çò manejat (çò manipulat) ; patolhar dins la nèu, la fanga o quicòm mai.

mastrolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « patrouillage, v. boldrejatge » (v. TdF)

mastron nm : mag pichona.

mastulhar (v. intr.) : besuquejar (manjar sens apetís e fòrt pauc)

masturbacion : accion de masturbar o de se masturbar.

Masturbacion mentala : elucubracions / divagacions / esfòrç mental bufèc.

 

 

 

masturbador, -airitz (abs. Dicort) : persona que masturba o que se masturba.

masturbar (v. tr.) : manipular los organs sexuals de q.q.

masturbar (se) : manipular sos organs sexuals.

masturbatòri, -a : relatiu, -iva a la masturbacion.

masuc : ostalon de montanha que i se fasiá de formatge.

Aubrac, pauc a pauc, a perduts totes sos masucs.

masuflièr [veire majofièr (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt.) : (Potentilla reptans) ; (Tormentilla erecta)

« masurcà » nf : v. mazurca.

mat 1 nm (plt.) : aseron (Acer campestre) ; argelabre (Acer pseudo-platanus) ; agast (Acer monspessulanum)

mat ! 2 adj m e nm (R. IV, 167) : tèrme tecnic del jòc d'escacs.

mat 3, -a adj : sens brilhança ; pesuc, -uga ; compacte, -a ; mal levat ; trist, -a (sens color) ; sornarut, -uda ; insipid, -a.

Aur mat.

Argent mat.

Pan mat.

Persona mata.

Mangisca mata.

mat 4, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fou, olle, insensé, ée, extravagant, ante » TdF ‘mat 2’ 

mata 1 nf : borrilh (t. a.) ; cabelh ; bosquet / boscalhon ; pubís ; mena de planta : (Alopecurus agrestis)

Mata de pels.

Mata d'èrba.

Mata de flors.

Mata de brotas o de rebrots.

Mata de faus.

Mata de joncasses.

Mata d'arbres.

mata 2 nf, cf Ubaud Dicort : « tape, taloche, gourmade, coup, v. bacèl 2 » (v. TdF ‘mato 2’)

mata 3 nf, cf Ubaud Dicort : « ruse, mauvais tour, friponnerie, v. matana » (v. TdF ‘mato 3’)

matablar, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper, harasser » TdF

matablat nm : auratge gròs qu'afraba la vianda. (v. TdF ‘mato--blad’)

matable nm : batalh de campana. (v. matalh)

matacabras nm, cf Ubaud Dicort : « (qui tue les chèvres), vent du nord-ouest, bise, en Périgord » TdF ‘mato-cabro’

matacans nm, cf Ubaud Dicort : « tueur de chiens ; homme de rien, lourdaud » TdF ‘mato-can’

matacula nf, cf Ubaud Dicort : « fourmi-lion, insecte qui tue sa proie en reculant dans son trou ; espèce d’épervier » TdF ‘mato-culo’

matada : mata. v. mata 1.

Una matada de boissons.

Una matada de bois.

matador 1 nm, cf Ubaud Dicort, -a (cast.) : persona cargada de tuar lo brau dins una corrida (cast.) de taures.

matador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « abattoir, v. adobador » (v. TdF ‘matadou 2’)

matafam nm : paniçon / pascajon / pareu (mena de crespèl (de galeta (R. III, 419) de farina de blatnegre) ; mangisca principala d'un repais ; pascada gròssa (t.a.)

matafion nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, garcette, cordon qui sert à attacher la voile à l’antenne » TdF (v. Honnorat)

matafions (m. pl.) (abs. Dicort) : caduna de las cordèlas que penjan a una vela per l'apichonar o per l'estacar a l'antena ; pichon cordatge trenat (mar.) (v. matafion)

mataflet nm, -a : enfantàs patofle / machaud / moflut.

matagòt nm, cf Ubaud Dicort : « chat sorcier, chat qui enrichit ceux qui prennent soin de lui, selon une croyance populaire ; follet, lutin ; mandragore » TdF. « matagòt » (fr.) : v. dracon.

mataire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tueur, euse, v. tuaire plus usité » TdF

matalàs : sac de tèla rectangular claufit de lana, de pluma, de crin... que se pausa sus un lièch per i se jaire.

Aquel òme es un matalàs : res lo tòca pas.

matalassa nf, cf Ubaud Dicort : « massette d’eau, typha, plante dont les chatons cotonneux peuvent servir à rembourrer, v. filosa » (v. TdF)

matalassaire, -aira : persona que fa de matalasses.

matalassar (v. tr.) : accion de far un matalàs ; emborrar.

matalasset 1 / matalasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit matelas » TdF jos ‘matalasset’

matalasset 2 nm, cf Ubaud Dicort : « genista aspalathoïdes, plante buissonneuse » TdF suppl

matalassièira : coissin per matalassar.

matalasson nm : v. matalasset 1.

matalh nm, cf Ubaud Dicort : « battant de cloche ou de sonnette ; homme lourd et pesant » TdF ‘matai’

matalha  (abs. Dicort) : batalh. (v. matalh)

matalhada nf, cf Ubaud Dicort : « coups de battant, bruit répété » TdF

matalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, munir d’un battant » TdF

mataluc nm, cf Ubaud Dicort : « anneau qui sert à consolider la pointe d’une flèche » TdF

mata madòna [matamadònas nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Arum maculatum) (v. TdF ‘mato-madono’)

matamor [matamòrol ~ matamòre nm, cf Ubaud Dicort] (del cast. matamoros) : tuaire de Mors (L. 252) v. Mor (abs. Dicort) ; confleta / ventabolòfas / fanfaron.

matamora nf, cf Ubaud Dicort : « tanière, retraite, v. caforna » TdF ‘mato-mouro 2’

matamòre ~ matamòrol nm : v. matamor.

matana nf, cf Ubaud Dicort : « tricherie » (v. TdF)

matança nf, cf Ubaud Dicort : « masssacre, tuerie » (v. TdF)

matançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre à mort, tuer, v. tuar » TdF