|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mastegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona golafra ; persona que mastega ; bretonejaire, -a ; musardejaire, -a. masteganha : çò mièg mastegat. masteganhar (v. tr.) : machugar a mièg. mastegar 1 (v. tr.) : machugar (espotir entre las dents) (t. a.) bretonejar ; parlar pas clar (t. a.) ; balançar / esitar. mastegar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « l’action de mâcher » TdF jos ‘mastega’ mastegatge : accion de mastegar, de machugar. mastegoma nf, cf Ubaud Dicort : « chewing-gum » (Sèrras-Ess.). [Rapin, Basic : mastegon] mastegonhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mâchonner, pignocher ; meurtrir, charcuter, écacher » TdF masteguièira / mastièira nf, cf Ubaud Dicort 2022 : (plt.) : salada salvatja (Chondrilla juncea) màster (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « master » (Sèrras-Ess.) mastic : pasta facha d'ingredients divèrses, utilizada per tapar de traucs, de fendas o de fendasclas ; rosina / resina rosselosa del lentiscle (plt.) : (Pistacia lentiscus) masticacion nf (R. IV, 163) : « (action de mâcher) mastication [v. mastegatge] » (Per Noste) ; accion de masticar [v. masticar]. masticar (v. tr.) : metre de mastic endacòm. (# mastegar) masticatòri, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « masticatoire » (Rapin) « mastièira » (mastièira nf) : v. masteguièira. mastin nm : canhàs (R. IV, 166) ; canhàs de garda ; canhàs de pastre ; drollàs ; òme lord (grossièr) ; òme rusat. mastina nf : canhassa ; « luronne, matoise » TdF. mastinar (v. tr.) : emprenhar (emplenar) una canha de raça. mastinàs : canhàs gròs. mastingar (v. tr.) : manejar / manipular / palpejar ; passir. mastiti (f.) : tèrme generic de totas las afeccions inflamatòrias de la mamèla. MASTO- : forma prefixada del grèc mastòs (mamèla) mastoblast (m.) : mastocit jove. mastòc adj, cf Ubaud Dicort : « mastoc » (Rapin). « mastòc » (fr. l.p.) : v. massís. mastocit (m.) : varietat de leucocit. mastocitòma (m.) : mena de tumor redonda, amodada per una varietat d'urticària pigmentària. mastocitòsi (f.) : preséncia de mastocits nombroses dins lo dèrma. mastodinia (f.) : dolor neuralgica de la mamèla. mastodont : fossil gigant que sas dents èran en forma de mamèla ; persona o causa enòrma. mastografia : radiografia de la mamèla ; image d'aquela radiografia. mastoïd [mastoïde], -da adj : en forma de mamelon. mastoïda nf, cf Ubaud Dicort : v. mastoïde 2. mastoïdal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'apofisi mastoïda. (v. mastoïdian) Muscle mastoïdal. Cavitats mastoïdalas. mastoïde 1, -da adj, cf Ubaud Dicort : « mastoïde » (Sèrras-Ess.) mastoïde 2 [mastoïda] (subs. f.) : apofisi de l'òs temporal, jos e enrè d'aquel òs. mastoïdectomia : trepanacion de l'apofisi mastoïda. mastoïdian, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. mastoïdal. Muscle mastoïdian. Cavitats mastoïdianas. mastoïditi (f.) : inflamacion de l'apofisi mastoïda. mastologia : estudi de l'anatomia, de la fisiologia e de la patologia del sen. mastologic, -a : relatiu, -iva a la mastologia. maston nm : mena de raqueta per caminar sus la sorra. mastopatia : tèrme generic de tota modificacion de la glandola mamària (de la mamèla) mastopexia : operacion que consistís a relevar lo sen per lo fixar al muscle pectoral. mastoplastia : cirurgia reparatòria (R. IV, 425) del sen. mastoptòsi (f.) : abaissament (R. II, 191) de las mamèlas. mastorragia : emorragia de la mamèla. mastòsi (f.) : nom generic de mai d'una mena d'afeccion benigna del sen. mastra (f.) : mag / prestidor ; nauc per escaudar un pòrc maselat ; taula de truèlh ; nauc de truèlh. mastrada : contengut d'una mag o d'un nauc de truèlh. mastralhon nm : postilha per enfornar (t. a.), « planche qui sert à porter le pain au four ou à enfourner les galettes » TdF jos ‘mastraioun’ », postilha a pan o per cobrir la mag (v. Alibert). mastreta nf, cf Ubaud Dicort : « petit pétrin, petite huche ; maie d’un pressoir de vendange ; auge d’un pressoir d’huile » TdF mastrolh : morre bochard ; accion de mastrolhar. mastrolhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que passís (que bocharda) o qu'afraba (sabraca) quicòm. (v. TdF) mastrolhar (v. tr.) : palpejar ; manipular ; malmanejar ; passir o afrabar çò manejat (çò manipulat) ; patolhar dins la nèu, la fanga o quicòm mai. mastrolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « patrouillage, v. boldrejatge » (v. TdF) mastron nm : mag pichona. mastulhar (v. intr.) : besuquejar (manjar sens apetís e fòrt pauc) masturbacion : accion de masturbar o de se masturbar. Masturbacion mentala : elucubracions / divagacions / esfòrç mental bufèc. masturbador, -airitz (abs. Dicort) : persona que masturba o que se masturba.
|
|
masturbar (v. tr.) : manipular los organs sexuals de q.q. masturbar (se) : manipular sos organs sexuals. masturbatòri, -a : relatiu, -iva a la masturbacion. masuc : ostalon de montanha que i se fasiá de formatge. Aubrac, pauc a pauc, a perduts totes sos masucs. masuflièr [veire majofièr (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt.) : (Potentilla reptans) ; (Tormentilla erecta) « masurcà » nf : v. mazurca. mat 1 nm (plt.) : aseron (Acer campestre) ; argelabre (Acer pseudo-platanus) ; agast (Acer monspessulanum) mat ! 2 adj m e nm (R. IV, 167) : tèrme tecnic del jòc d'escacs. mat 3, -a adj : sens brilhança ; pesuc, -uga ; compacte, -a ; mal levat ; trist, -a (sens color) ; sornarut, -uda ; insipid, -a. Aur mat. Argent mat. Pan mat. Persona mata. Mangisca mata. mat 4, -a adj, cf Ubaud Dicort : « fou, olle, insensé, ée, extravagant, ante » TdF ‘mat 2’ mata 1 nf : borrilh (t. a.) ; cabelh ; bosquet / boscalhon ; pubís ; mena de planta : (Alopecurus agrestis) Mata de pels. Mata d'èrba. Mata de flors. Mata de brotas o de rebrots. Mata de faus. Mata de joncasses. Mata d'arbres. mata 2 nf, cf Ubaud Dicort : « tape, taloche, gourmade, coup, v. bacèl 2 » (v. TdF ‘mato 2’) mata 3 nf, cf Ubaud Dicort : « ruse, mauvais tour, friponnerie, v. matana » (v. TdF ‘mato 3’) matablar, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper, harasser » TdF matablat nm : auratge gròs qu'afraba la vianda. (v. TdF ‘mato--blad’) matable nm : batalh de campana. (v. matalh) matacabras nm, cf Ubaud Dicort : « (qui tue les chèvres), vent du nord-ouest, bise, en Périgord » TdF ‘mato-cabro’ matacans nm, cf Ubaud Dicort : « tueur de chiens ; homme de rien, lourdaud » TdF ‘mato-can’ matacula nf, cf Ubaud Dicort : « fourmi-lion, insecte qui tue sa proie en reculant dans son trou ; espèce d’épervier » TdF ‘mato-culo’ matada : mata. v. mata 1. Una matada de boissons. Una matada de bois. matador 1 nm, cf Ubaud Dicort, -a (cast.) : persona cargada de tuar lo brau dins una corrida (cast.) de taures. matador 2 nm, cf Ubaud Dicort : « abattoir, v. adobador » (v. TdF ‘matadou 2’) matafam nm : paniçon / pascajon / pareu (mena de crespèl (de galeta (R. III, 419) de farina de blatnegre) ; mangisca principala d'un repais ; pascada gròssa (t.a.) matafion nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, garcette, cordon qui sert à attacher la voile à l’antenne » TdF (v. Honnorat) matafions (m. pl.) (abs. Dicort) : caduna de las cordèlas que penjan a una vela per l'apichonar o per l'estacar a l'antena ; pichon cordatge trenat (mar.) (v. matafion) mataflet nm, -a : enfantàs patofle / machaud / moflut. matagòt nm, cf Ubaud Dicort : « chat sorcier, chat qui enrichit ceux qui prennent soin de lui, selon une croyance populaire ; follet, lutin ; mandragore » TdF. « matagòt » (fr.) : v. dracon. mataire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « tueur, euse, v. tuaire plus usité » TdF matalàs : sac de tèla rectangular claufit de lana, de pluma, de crin... que se pausa sus un lièch per i se jaire. Aquel òme es un matalàs : res lo tòca pas. matalassa nf, cf Ubaud Dicort : « massette d’eau, typha, plante dont les chatons cotonneux peuvent servir à rembourrer, v. filosa » (v. TdF) matalassaire, -aira : persona que fa de matalasses. matalassar (v. tr.) : accion de far un matalàs ; emborrar. matalasset 1 / matalasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit matelas » TdF jos ‘matalasset’ matalasset 2 nm, cf Ubaud Dicort : « genista aspalathoïdes, plante buissonneuse » TdF suppl matalassièira : coissin per matalassar. matalasson nm : v. matalasset 1. matalh nm, cf Ubaud Dicort : « battant de cloche ou de sonnette ; homme lourd et pesant » TdF ‘matai’ matalha (abs. Dicort) : batalh. (v. matalh) matalhada nf, cf Ubaud Dicort : « coups de battant, bruit répété » TdF matalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, munir d’un battant » TdF mataluc nm, cf Ubaud Dicort : « anneau qui sert à consolider la pointe d’une flèche » TdF mata madòna [matamadònas nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Arum maculatum) (v. TdF ‘mato-madono’) matamor [matamòrol ~ matamòre nm, cf Ubaud Dicort] (del cast. matamoros) : tuaire de Mors (L. 252) v. Mor (abs. Dicort) ; confleta / ventabolòfas / fanfaron. matamora nf, cf Ubaud Dicort : « tanière, retraite, v. caforna » TdF ‘mato-mouro 2’ matamòre ~ matamòrol nm : v. matamor. matana nf, cf Ubaud Dicort : « tricherie » (v. TdF) matança nf, cf Ubaud Dicort : « masssacre, tuerie » (v. TdF) matançar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre à mort, tuer, v. tuar » TdF |
|
|
|
|
|
|