mascariá : fachilha.

mascarilha : mena de campairòl (Fusco tinctus)

mascarilhar (v. tr.) : mascarar / chimarrar / bochardar.

mascarina : vaca pigalhada de tacas negras.

mascaron (m.) : pichona taca negra ; persona mascarada / bocharda ; carbon del blat ; irondèla de mar ; escaisnom de carbonièr, de pairolièr...

mascarpòne (< it.) nm : « mascarpone » (Sèrras-Ess.)

mascarós, -osa adj : bochard, -a (qu'a lo morre passit de negre)

mascarum : tot çò que bocharda (tot çò que fa negre) ; polsièr de carbon / carbonilha ; carbonèu (blat carbonat)

mascassa nf, cf Ubaud Dicort : « vilaine sorcière, vieille sorcière » TdF

mascassariá nf, cf Ubaud Dicort : v. mascariá. (v. TdF jos ‘mascarié’)

mascassejaire, -aira adj e n : persona que se ròda de nuèch ; atardivaire, -a ; lambiardaire / musardejaire, -a.

mascassejar (v. intr.) : rodar de nuèch coma un emmascaire ; lambiardejar / musardejar. (v. masquejar)

mascat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « masqué, ée » TdF jos ‘masca’

mascat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « masque, faux-visage » TdF

mascla (adj. f. e subs. f.) : virila ; femna virila ; « chanvre femelle, que par erreur le vulgaire appelle mascla, et qui donne la graine » (v. TdF).

Femna mascla.

Votz mascla.

masclament : d'un biais mascle.

masclàs [, -assa] nm e adj : mascle gròs ; mascle vièlh.

Una votz masclassa, une grosse voix mâle. (v. TdF)

masclau nf : mena de cardon (Centaurea calcitrapa)

mascle (adj. e subs.) : de sèxe masculin ; viril ; qu'a lo poder d'emprenhar, de fecondar ; primièira rusca del siurièr ; mamèl de gafon ; barra de fèrre per refortir una paret ; pèça que s'engulha dins un trauc sonat femèla.

Cambe mascle : que pòrta pas de granas. (v. mascla)

Orgulh mascle.

Comportament mascle.

masclejar (v. intr.) : far lo mascle ; far lo fòrt ; èsser fòrt.

masclisme nm, cf Ubaud Dicort : « machisme » (Sèrras)

masclista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « machiste » (v. çai sus)

masclon 1 nm : mascle pichon ; filha garçonièira ; virago (lat.)

masclon 2 (insècte) nm, cf Ubaud Dicort : « ciron » (Sèrras-Ess.)

masclons nm pl (TdF jos ‘mascloun 1’ abs. Dicort) : cussons / brians (babas o vermenons que naisson dels uòus ponduts suls las carns per d'unes insèctes) (v. masclon 2)

masclor nf (abs. Dicort) : virilitat / masculinitat, « virilité » (Basic).

masclum nm sing : los mascles en general ; colicas nefreticas.

m’as-colhonat nm, cf Ubaud Dicort : « (tu m’as trompé), personne dont on se méfie ; sorte de terme injurieux » (Sèrras-Ess.)

m’as-colhonat (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « n’importe comment » » TdF ‘’

« masconièira » (masconièira nf) : v. maclonièira.

mascòp nm, cf Ubaud Dicort : « sortilège ; ensorcellement au jeu ; guignon ; outil agricole ; hache » (Alibert)

mascòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit sorcier, petit magicien » TdF ‘mascot 1’

mascòt 2 (subs. m.) [ ~ mascòta nf, cf Ubaud Dicort] : trencador (v. TdF jos ‘mascot 2’) ;

mascòt 3 [,- a] (adj) (abs. Dicort) [n e adj, v. Azaïs ‘mascot 3’] : lord ; pataló ; ruste, « n, maladroit, oite, v. bajanet » (TdF jos ‘mascot 2’).

mascòta 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. mascòt 2.

mascòta 2 nf (Mot occitan passat dins tot un fum de lengas) : diminutiu de masca ; persona o causa que pòrta bonur (bonaür) ; « sortilège, ensorcellement au jeu, guignon » TdF.

mascòta 3 nf : (granda  margarida), cf Ubaud Dicort.

mascotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, masquer le vice d’une marchandise, déguiser, v. fardar » (v. TdF)

masculin, -a : relatiu, -iva al mascle.

Genre masculin.

masculinitat nf : estat del sèxe masculin.

masculinizacion : accion o resulta de masculinizar o de se...

masculinizar (v. tr.) : donar un caractèr masculin ; amodar l'aparicion de caractèrs sexuals masculins.

masculinizar (se) : per una femna, venir mai o mens masculina ; per une profession, comportar mai d'òmes que non pas abans.

masculisme (abs. Dicort) : estat d'una femna que presenta qualques caractèrs masculins (barba, mostacha...)

masdamas nf pl, cf Ubaud Dicort : « mesdames » (v. TdF jos ‘midamo’ e v. madama)

masdomaisèlas nf pl, cf Ubaud Dicort : « mesdemoiselles » (v. TdF jos ‘midamisello’ e v. madomaisèla)

masèl : chaple / carnalatge / massacre ; tuador / matador / sagnariá.

Cada guèrra es un masèl vergonhable.

Far masèl : sagnar lo pòrc ; n'aprestar la carn ; far de carnsalada.

maselaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. maselièr. (v. TdF maselairo)

maselar (v. tr.) : tuar lo pòrc ; tuar en general ; massacrar ; chaplar ; chaplar consí que siá ; macar de frucha.

maselièira nf : ganiva (cotèl sagnador) ; « guillotine » TdF

maselièr, -ièira n : sagnaire, « boucher, charcutier, ière », femna qu'aprèsta la carn del masèl. (v. TdF jos ‘maselié’)

masèra : anguila gròssa de la carn fèrma.

maserals nm pl : arescle v. arescle / encastre (t. tec. de molinièr).

maserar (v. tr.) : durcir / liar / espessir la pasta ; trabalhar la pasta a còps de ponhs per la far venir pus fèrma ; far o formar lo pan ; massar al sortir d'un banh.

maseriton nm, cf Ubaud Dicort : « grumeau de farine mal délayée » TdF

masèrnhas [mas-èrnhas] , cf Ubaud Dicort (adj. e subs. m. e f.) : inquièt, -a / ernhós / renós, -a ; rabinós, -osa / carcanhaire, -a. (v. TdF jos ‘ergno’)

maset nm : mas pichon ; « maisonnette rustique où l’on va passer le dimanche, v. cabanon » (v. TdF).

maseta nm o nf, cf Ubaud Dicort : « mazette [méchant petit cheval] ; personne maladroite, mauvais joueur » TdF

masetada nf, cf Ubaud Dicort : « action de mazette, gaucherie, balourdise » TdF

masetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, agir en mazette, faire une chose gauchement, v. bosilhar » (v. TdF)

masetièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. maset)

maseton nm, cf Ubaud Dicort : (v. maset)

masièira nf, cf Ubaud Dicort : « tour de la ferme, vol du chapon, métairie, grange » TdF

 

 

masièr, -ièira n : persona que viu dins un mas.

masilha : menudalha ; lenha menuda.

masmudina nf, cf Ubaud Dicort : « monnaie des Almohades » (L. 238)

masoquisme : perversion sexuala : patir dins lo plaser ; plaser de patir, de se descridar, de s'umiliar...

masoquista adj e n (m. e f.) : persona que tròba son plaser dins tota mena de masoquisme.

« masot » (del rus « mazout ») : v. mazot.

masòt nm / masòta nf, cf Ubaud Dicort : « pauvre habitation des champs, petite ferme, métairie de peu de valeur » (v. TdF jos ‘masot’)

m’as-pron-vist nm, cf Ubaud Dicort : « (tu m’as assez vu), fat, v. arlèri » (v. TdF)

masquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rôde la nuit ; lambin, ine, chipotier, ière » TdF

masquejar (v. intr.) : rodar de nuèch coma los emmascaires ; s'atardivar / lambiardejar / musardejar. (v. TdF)

masquerrièr [veire manesquerrièr, cf Ubaud Dicort], -ièira adj : esquerròt, -a. v. esquerròt.

masquet, -a n : emmascaire pichon, emmascaira pichona.

masqueta nf : aplech de cuèr, de tèla, de carton... per s'amagar lo morre (t.a.)

massa 1 (adv.) (v. Alibert ; abs. Dicort) : fòrça ; tròp.

massa 2 (subs.) : ensemble de causas que se tenon del tròç ; quantitat granda de matèria ; còrs infòrme ; multitud. (# maça)

Levada en massa, levée en masse. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘masso’)

massa molara nf : (quimia) « masse molaire » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 381)

massa (a -) ~ amassa adv, cf Ubaud Dicort : v. amassa 1.

massacanat nm (abs. Dicort) : paret de quadres de fustam emplenats de pèiras. (v. maçacanat)

massacrar (v. tr.) : maselar / tuar / chaplar / aucir (R. VI, 4) ; chaplar consí que siá / sabracar.

massacre : accion o resulta de massacrar ; chaple.

massaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de massatges. (# maçaire)

Massàlia (< grèc) ~ Massília (< roman) n pr : (v. jos massaliòta)

massaliòt, -a (adj. e subs.) [massaliòta (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : de Massilia (Marselha)

massana nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cordon qui séparait le corps d’une galère de l’aissade de la poupe » TdF

massapan : pastissariá graciosada a las joventas pels ancians conscrits (jovents apelats per anar a l'armada) ; caissseta de carton, de matèria plastica... (t. a.)

massar 1 (v. tr.) : far massa ; atropelar ; dispausar per massas ; (# maçar)

massar (se) : s'atropelar.

massar 2 (v. tr.) : (t. tecn. med) prestir, amb un aparelh o amb las mans, tala o tala partida del còrs.

massar 3 v, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de billard, jouer de masse, frapper la bille avec le gros bout de la queue » TdF jos ‘massa’

massaròta nf, cf Ubaud Dicort : « vaste gilet » (v. TdF jos ‘massarosso’)

massatge 1 nm : accion de massar, « action de battre le chanvre, ou de masser un baigneur » TdF.

Massatge cardiac.

massatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « effet de recul qu’on obtient en frappant une bille de billard avec le gros bout de la queue » TdF jos ‘massage’

masset nm, cf Ubaud Dicort : « loupe, masse de fer purifié » TdF

massibran nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui met la pagaille, fait son intéressant, importun » (Lexic M. Roqueta)

massic, -a adj : (fisica) « massique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 248)

massicòt nm, cf Ubaud Dicort : « (chim., impr.) massicot » (Laus)

massicotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (impr.) massicoter » (Laus)

massificacion nf, cf Ubaud Dicort : « massification » (Per Noste)

massificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, massifier » (Per Noste)

massilha nf, cf Ubaud Dicort : « argent monnayé » TdF ‘massiho’

Massília (< roman) n pr : v. Massàlia.

massiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit maillet ; enfant peu intelligent » TdF jos ‘massot’

massís 1 (subs. m.) : ensemble (arbres, plantas, flors, montanhas...). (# macís)

Lo Massís septentrional : las montanhas nòrd-occitanas.

massís 2, -issa adj : que presenta una massa compacta.

D'aur massís.

massissament : d'un biais massís.

masson nm, cf Ubaud Dicort : « quenouillée ; botte de chanvre ou de lin, paquet ; outil de cordier servant à commettre les torons » TdF ‘massoun 2’ (# maçon)

massoquet (plt.) : ulhet (Dianthus monspessalunus) ; (D. armeria) ; (D. barbatus) ; (D. fimbriatus); (D. proliferus) ; (D. velutinus) ; (D. virgineus)

massuga (plt.) (TdF ‘massugo 2’ e Honnorat ; abs. Dicort) : mentastre (menta salvatja) (Mentha arvensis) ; marrubi negre (Ballota nigra) ; moge [v. moge] (Cistus laurifolius) (v. cist 1). (# maçuga)

massuga blanca (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Cistus albidus)

massuga cervièira (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Cistus ladaniferus)

massuga negra (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Cistus monspeliensis) (v. muga)

massuga trèba (TdF jos ‘massugo negro’ abs. Dicort) (plt.) : (Cistus salviæfolius)

massugueta (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Cistus umbellatus) ; (C. halimifolium) ; (C. alyssoides)

massuguièr, -ièira n (abs. Dicort) : airal que moges, marrubis o mentastre i venon plan (i butan / i creisson)

Massuguièrs o massuguièiras venon pas pertot.

MAST- : forma prefixada del grèc mastòs (mamèla)

mast : lata verticala o de galís que pòrta las velas d'un naviri.

mastalgia : dolor neuralgica de la mamèla.

mastanècas (adj. m. e f.) (TdF e Alibert) [mastanèc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : badaluc, -uga (piòt, -a e badaire, -a)

mastar (v. tr.) : arborar / quilhar / espintar un mast de naviri ; arborar / quilhar.

mastarganha [mastarganhas (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (adj. e subs. m. e f.) : arganha v. arganha ; incomòde, -a ; importun, -a ; romegaire, -a.

mastectomia : ablacion parciala o totala de la glandola mamària.

mastegacion (abs. Dicort) : accion de mastegar. (v. masticacion)

mastegada : repais ; çò mastegat.

mastegadoira : dent mastegaira.

mastegador : brave manjaire ; dents ; cais.

mastegadura nf : çò mièg mastegat « partie mâchée, ce qui est mâché » TdF.