martèl : cabòça de fèrre o d'acièr margada, per espintar de clavèls o tustar ; tustadoira de pòrta ; caissal ; gavian : (Larus glaucus) ; (L. marinus) ; (Procellaria cinerea) ; (P. obscura) ; esqüal martèl ; mena de molusc (Ostrea malleus)

Martèl picaire, marteau-piqueur.

Martèl-pilon, marteau-pilon.

(v. Ubaud Dicort e Laus)

Martèl Carles [Carles Martèl v. TdF jos ‘martèu’] : filh del comte de Provença qu'après arrestar los Arabs a Peitieu en 732, afrabèt Roergue e Lengadòc en anant punir un emir arab qu'èra vengut gendrar a Narbona a cò d'un duc narbonés.

martelada : còps de martèl.

martelaire adj m e nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -aira : persona que se servís d'un martèl.

martèlament nm, cf Ubaud Dicort : « martèlement » (Rapin)

martelar (v. tr. e intr.) : balhar de còps de martèl ; far glatir las dents ; glatir de las dents ; destacar las sillabas d'un mot, d'una frasa.

Martelar una protestacion.

martelariá 1 (abs. TdF) nf : talhièr pel trabalh dels metals al martèl.

martelariá 2 nf, cf Ubaud Dicort : « vanne ; écluse ; épanchoir » (Alibert). (v  martelièira)

martelàs : martèl gròs de fabre.

martelatge nm : accion o resulta de martelar ; çò martelejat, « martelage, marque qu’on fait sur les arbres » TdF.

martelejar (v. tr.) : frequentatiu de martelar, « marteler, battre à coups redoublés, frapper à outrance » (Boucoiran) ; « (pour faire apprendre) seriner » (Laus).

martelet nm : martelon (martèl pichon) ; « martinet, martinet noir, oiseau ainsi nommé à cause de la forme de ses ailes étendues ; hirondelle de rivage » (v. TdF)

marteleta nf, cf Ubaud Dicort : « marteline, petit marteau de maçon, v. martelina » (v. TdF suppl)

martelièira nf (v. Ubaud Dicort, TdF e L. 238) : pòst, portanèl, pòrta... per regular l'aiga d'un riu, d'un canal, d'una ribièira...

martelina : martèl d'escalpraire.

martelon nm : martèl pichon.

Martelons de pianò.

martengala nf, cf Ubaud Dicort : v. martingala. (v. TdF jos ‘martegalo’)

Martin - Martina : prenoms.

martin caçaire (abs. Dicort) : mena de bernat pescaire (Alcedo hispada) [Rapin : arnièr de tèrra]

martin pescaire : bernat pescaire (Ardea cinerea) (v. arnièr)

martina nf, cf Ubaud Dicort : « mouette, v. gabianòla » (v. TdF ‘martino 2’)

martinèla nf, cf Ubaud Dicort : « vanneau, v. daudèla, vaserana » (v. TdF)

martinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mûr à la saint Martin, né à la saint Martin, de Saint-Martin » TdF

martinet 1 nm : anciana maquina de guèrra ; martelàs amodat per l'aiga ; mena de foet per espolsetar los vestits o per castigar ; mena de cordatge de marina ;

martinet 2 nm : faucilh : mena d'aucèl (Apus apus) ; (Apus melba ; mena d'aucèl blanc cambatlong (v. p. 19) (Egretta)

martineta nf, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne quelquefois à une vache » TdF jos ‘martino’

martingala : correja que fa juntar la josventrièira d'un caval amb las renas o las bridas del cabestre per empachar l'animal de tròp brandir lo cap o de lo levar tròp naut ; mièja cencha dins l'esquina d'un vestit ; mena de cordatge de marina ; mena de jòc basat sul calcul de las probabilitats ; anciana dança provençala. (v. TdF jos ‘martegalo’)

Martinica : iscla de las Antilhas.

martinòt nm, cf Ubaud Dicort : « macareux, alea arctica (Lin.) ; oiseaux de passage, v. malmaridat 2 » (v. TdF)

martir, -a adj e n : persona que patiguèt de torments o la mòrt per renegar pas Nòstre Sénher, o per renegar pas sas idèas, o per se renegar pas (t.a.) ; persona que patís bravament.

Los martirs de la fe.

Los martirs de la Resisténcia.

martiri nm : accion de patir bravament o de morir per Nòstre Sénher ; accion de patir bravament (t.a.)

Sa vida foguèt un martiri.

Patir lo martiri del sidà.

martirizacion nf, cf Ubaud Dicort : « martyrisation » (v. çai jos)

martirizaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui martyrise » TdF

martirizar (v. tr.) : far sofrir q.q. del martiri ; far patir q.q. bravament.

Aquel òme martiriza son paure can.

martirològi nm : catalòg de martirs o de sants ; per extension, tièira de las victimas d'una causa.

Lo martirològi de la Resisténcia.

martre (f.) [nm  (v. Ubaud Dicort e TdF)] : mamifèr carnassièr (Mustela martes)

martronada nf : 15 jorns abans e 15 jorns après Totsants [v. Martror].

martronièira nf, cf Ubaud Dicort : « chrysanthème » (Sèrras-Ess.)

Martror n pr m : Totsants (la fèsta de totes los sants, lo 1èr de nov.)

« martuèlh » (martuèlh nm) : v. vertuèlh.

Maruèjols : nom de vila de Losera (Occitània)

maruòlh 1 / maruèlh, -a (adj.) (los 2, TdF jos ‘mourèu 1, abs. Dicort) : burèl, -a / maurèl, -a. (v. maurèl)

Maruèlh, -a - Maruòlh, -a : noms de bestial boïn.

maruòlh 2, -a / maruèlh, -a (los 2, abs. Dicort) (adj. e subs.) : maligne, -a (R. IV, 128). (v. mariòlo)

Fagas pas lo maruòlh ! (Albigés, Erau, Roergue)

 

 

marvés adv. (arc.) (R. IV, 163 - L. 238) (abs. Dicort) : sulcòp ; sens balançar.

   Advèrbi que, dins los pus ancians manuscrits occitans originals, collectats per Brunèl en 1920, se tròba solament en Roergue.  

   Advèrbi que se tròba tanben dins La Cançon de santa Fe (s. XI) ; çò que pòt laissar endevinar que son autor èra roergàs, mai que probable un monge de Concas.

Marx Karl : doctrinari alemand socialista (1818-1883).

marxisme : doctrina de Marx e de sos disciples.

marxista adj e n (m. e f.) : adepte, -a del marxisme.

mas 1 (adj. possessiu femenin plural de ma) : « mes »

Mas sòrres.

Mas tantas.

mas 2 (conj.) : mai. v. mai.

mas que (conj.) : a condicion que.

Mas que venga, l'aculhirem.

mas 3 nm : bòria / bòrda / granja ; ostal rural ; masatge.

masada : camps que son a l'entorn d'un mas ; espandi o populacion d'un masatge ; masariá / masatge.

Masamet : nom de vila de Tarn (Occitània)

masametada nf, cf Ubaud Dicort : « action de trinquer à table, selon l’habitude de Mazamet, locution propre au Tarn » TdF ‘mazametado’

masametòl, -a : relatiu, -iva a Masamet ; sortit, -ida de Masamet.

masant nm : balanç / brand / brandol ; trandida / ressaut ; cigonhada ; maneg (manejament d'un aplech)

masantament nm : trantolejadís, « mise en branle, maniement » TdF.

masantar (v. tr.) : sospesar amb la man ; remenar / bolegar ; trandir ; palpar / palpejar / manejar.

masantatge nm : accion de sospesar, de saquejar ; « cahotage d’une voiture, agitation d’un arbre » TdF.

masantejar (v. intr.) : frequentatiu de masantar.

masariá : masada. v. pus naut.

masatge : ensemble de mases.

masatgièr, -ièira n : campanhard, -a.

masatjan, -a n, cf Ubaud Dicort : « habitant d’un hameau, d’une ferme » TdF suppl

masc, -a n : emmascaire, -a / fachilhièr, -ièira. (v. masca 1)

masca 1 (fachilhièira) nf, cf Ubaud Dicort : « magicienne, sorcière, v. fachinièira, sorcièira » ; flor de la ròsa canina (Rosa canina) (v. TdF ‘masco 1’) ;

masca 2 (faussa cara) nf, cf Ubaud Dicort : « masque, faux visage ; déguisement, prétexte, dissimulation » ; persona mascada. (v. TdF ‘masco 2’)

mascadura 1 nf : airal mascat ; « chose qui masque » TdF.

mascadura 2 nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on mange avec le pain, v. companatge » (v. TdF ‘mascaduro 2’)

mascanha : trabalh sanat / sabracat (trabalh mal fach)

mascanhaire, -aira adj e n : cigonhaire / çaganhaire, -a ; persona que trabalha mal ; sanaire, -a / maladrechàs, -assa ; que trabalha peniblament ; qu'a lèu fach de s'alassar.

mascanhar (v. tr.) : cigonhar / çaganhar / mal trabalhar ; trabalhar peniblament ; manejar fòrt mal.

mascanhon : marrit obrièr.

mascar 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « bigarré, ée, en parlant des bœufs, v. bochard » TdF

mascar 2 (v. tr.) : cobrir amb una masqueta ; amagar ; desguisar.

mascar (se) : se desguisar ; se mascar (se cobrir d'una masqueta)

mascarada : ensemble de personas desguisadas e mascadas ; desguisament ridicul ; accion ipocrita ; divertiment allegoric o mitologic, jogat per de personas mascadas, amb acompanhament de musica e de dança.

Aquel procès foguèt una mascarada !

Las mascaradas del Carnaval.

mascaradura nf : « noircissure, tache de noir » TdF ; accion de mascarar ; chimarradura / camaisadura.

mascaraire, -aira n : persona que camaisa, que chimarra q.q.

mascaralinçòls nm, cf Ubaud Dicort : « homme malpropre, qui noircit ses draps de lit » TdF ‘mascaro-linçòu’

mascara-pan-brun nm, cf Ubaud Dicort : « (qui noircirait le pain brun) homme très sale » TdF ‘mascaro-p...’

mascarar (v. tr.) : chimarrar / camaisar (ennegresir)

mascarar (se) : se camaisar / se chimarrar.

Lo cèl se mascara de mai en mai.

mascarat 1, -ada adj: bochard, -a ; bravament baiòl, -a ; bravament maurèl, -a ; mascat,-ada ; traite, -a ; paucval. (v. TdF jos ‘mascara’)

Jès ! consí te siás mascarat aital ?

mascarat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Los Mascarats ou Masques armés, nom qu’on donna à des insurgés vivarais qui, en 1783, s’affublèrent d’un déguisement pour se venger des praticiens, avocats, procureurs et notaires qui grugeaient le pays » (TdF jos ‘mascara’)

mascaratge : accion de mascarar.

Mascard [v. mascar 1] - Mascaret : nom de buòu pigalhat.

mascaret 1 nm (Mot occitan passat en francés al sègle XVI) : elevacion brutala de las aigas d'un estuari que, a marèia alta, se ronçan en amont del fluvi jos la forma d'una èrsa desforrelanta ; èrsa / ondada.

mascaret 2, -a adj e n : baiòl, -a ; maurèl, -a (nom de buòu o de vaca)

mascareta nf, cf Ubaud Dicort : « épi charbonné avec lequel les enfants se mâchurent le visage » TdF