|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
marlièira : airal que i se tròba de marla. marlós, -osa : que conten de marla. marlòta nf, cf Ubaud Dicort :
« sorte de vêtement grossier, en usage autrefois dans le
Béarn et la Bigorre » TdF marma (f.) / marme (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : marbre, « (vieux) » (v. TdF jos ‘marme’). v. marbre. marmalha : ensemble de drollons e de drolletas que menan bruch. marmalhar (v. tr.) : enrambolhar (metre en desòrdre) marmalheta : marmalha pichona. marmalhòt [ / marmalhon] nm, cf Ubaud Dicort, -a : drollon, drolleta « nm, moutard, marmot » TdF jos ‘marmaioun’ marman nm, cf Ubaud Dicort :
v. marmau. (v. TdF jos ‘marman’) marmanda 1 (far -) : far meravilha ; capitar plan coma cal. marmanda 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« brouillonne, tracassière, commère
bavarde » TdF marmatalha : marmalha. v. pus naut. marmau nm, cf Ubaud Dicort :
« bête noire, ogre, être imaginaire dont on fait peur
aux petits enfants » TdF marmaucha nf, cf Ubaud Dicort :
« tout insecte, v. babau » TdF marme nm : v. marma. marmelada : frucha espotida e cuècha amb o sens sucre. marmelar (v. tr.) : far de marmelada ; espotir. « marmessar » (marmessar v) : v. marmussar. marmièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : peirièira de pèira marma. marmièr nm, cf Ubaud Dicort :
« marbrier » (Sèrras-Ess. e v.
TdF jos ‘Marmié’). (v. marbrièr) marmita nf, cf Ubaud Dicort :
« marmite, v. ola, pinhata plus usités » (v. TdF). « marmita » e derivats (fr.) : v. ola. marmitada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une marmite, v. olada » (v. TdF) marmiton nm, cf Ubaud Dicort :
« marmiton, souillon ; galopin » TdF. « marmiton » (fr.) : v. gasta salsa. marmitós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« marmiteux, piteux, euse » TdF marmolhar [veire mormolhar, cf Ubaud
Dicort] : doblet de murmurar (R. IV, 293). marmorèu, -èa adj,
cf Ubaud Dicort :
« marmoréen, -enne » (Per
Noste) marmoset nm, cf Ubaud Dicort :
« marmouset, petit marmot » TdF marmosilha : marmalha. v. pus naut. marmoson nm, cf Ubaud Dicort :
v. marmoset. (v.
TdF jos ‘marmouset’) marmostegar (v. intr.) : rondinar / romegar. marmòt nm, cf Ubaud Dicort : « marmot »
TdF marmòta : mamifèr rosegaire (Marmota
marmota) marmotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rondinaire, -a / romegaire, -a. marmotar / marmotejar (v. intr.) : rondinar / romegar. marmotejaire, -a (abs. Dicort) : augmentatiu de marmotaire, -a. marmotejar v: v. marmotar. marmoteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite marmotte » TdF marmotièr nm, cf Ubaud Dicort :
« enfant qui fait danser la marmotte » TdF marmotinar / marmotir v, cf Ubaud Dicort :
v. marmotar. (v. TdF jos ‘marmouteja’) marmoton nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : marran (motonàs non castrat) ; maquina per espintar de pals. marmulhar [veire mormolhar, cf Ubaud Dicort] : doblet de murmurar (R. IV, 293). marmús nm, cf Ubaud Dicort : v. murmur. (v. TdF jos
‘murmur’) marmusar v, cf Ubaud Dicort : v. marmussar. marmusat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
« défait, aite, pâle de maladie » TdF ‘marmusa’ marmussar (Alibert, Carrasco) [marmusar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘murmura’)] (v. intr.) : rondinar / romegar / marmotar. marmussejar v, cf Ubaud Dicort : v. marmussar. (v. Sèrras-Ess.) « marna » (fr.) : v. marla. maroflàs nm, -assa : rustambòu (m. e f.) marofle, -fla adj e n : mesquin, -a / belitre, -a (miserable, -a / paucval) ; ruste, -a ; gautarut, -uda / bodenfle, -a. maroilles nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « maroilles » marossa nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de camomille à fleurs blanche et
jaune » TdF Marossià : prenom rus per Maria. maròta
1 / marròta ? nf, cf Ubaud Dicort :
« marotte, tête de bois servant aux perruquiers et aux
modistes ; sceptre d’un fou ; caprice, manie, folie ;
guignon, mauvaise chance ; marouette, oiseau » (v. TdF jos ‘marroto’) maròta
2 nf, cf Ubaud Dicort :
« mer légèrement houleuse, v. marejòu » TdF suppl marpalhar v, cf Ubaud Dicort :
v. marpaudar. (v. TdF jos ‘marpauda’) marpaud nm, cf Ubaud Dicort :
« fripon, vaurien ; gros lourdaud » (v. TdF) marpaudar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, gaspiller, gâter ; maltraiter, rouer de
coups, éventrer » (v. TdF) marqués, -esa n : nòble entremièg un duc e un comte. marquesal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un marqués o a un marquesat. marquesat nm : títol de marqués ; tombada de marqués. marqueseta
nf, cf Ubaud Dicort :
« petite marquise » TdF Marquet : diminutiu de Marc. v. Marc. marqueta : òsca (marca pichona) marquetaire, -aira : persona que fa de marquetariá. marquetar (v. tr.) : far de marquetariá. marquetariá : incrustacions de pèças de fust, de nacra, d'ivòri. marquetatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de marqueter »
TdF,
« marquetage » (Per Noste) « marqueting » (angl. francizat) : v. comercializacion e mercatica. marra 1 nf : aissada (instrument agricòla manual, de lama larga, rectangulara o trapeziala, corbada d'angle drech e aplechada d'un margue de fust per la manobrar e ne trabalhar la tèrra) ; instrument de cantonièr per sarrar las fangas (v. TdF ‘marro 2’) ; agach oblic, reguèrgue e amenaçaire (v. Alibert) ; marra 2 nf : tièira de
bracèls de fen (v. TdF ‘marro
3’). marra 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« tuf, tuffeau » TdF ‘marro 4’ marra 4 nf, cf Ubaud Dicort :
« auge dans laquelle tourne la meule d’un moulin à
huile » TdF ‘marro
1’ marrada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu de l’auge dans laquelle tourne la meule d’un
moulin à huile, pâte des olives broyées » TdF marrafada nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse poignée, grande quantité » TdF marrafec : rassa (milh bufèc) marraire nm, -aira : persona que fòi la tèrra amb una marra. marran 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nom que
les Espagnols donnent aux Maures et à leurs descendants ; nom des
Maures devenus chrétiens, qui passèrent d’Espagne en
Languedoc » (v. TdF ‘marran 1’) marran 2, -a adj e n : malgraciós, -osa ; bronc, -a ; modorre, -a ; reguèrgue, -a ; que camina pesuc ; penible, -a al trabalh ; de mal mólzer ; frucha angulosa. (v. TdF jos ‘marran 1’) marran 3 / marre [ ~ marron (v.
Ubaud Dicort e L.238)] nm / marrò (abs.
Dicort) : motonàs
non crestat. (v. marre) marran (tuf)
4 nm, cf Ubaud Dicort : « tuf, terre
tufière, v. malaussena, marra 3 » (v. TdF ‘marran 2’) marrana 1 nf : tap / sistre / caussanèl (tèrra tufièira) ; recipient per far còire de carn, « vase de fonte propre à faire cuire, en les desséchant, certains aliments » (Azaïs ‘marano’). marrana 2 nf / marana (Alibert ; non preconizat Dicort) : malandra (malautiá del bestial lanut) ; marfièira / entressecament ; decesa (epidemia / mortina / clafèl) ; jaunissa de las plantas ; parasit del formatge. Sas fedas an trapada la marrana. marranal / marràs nm : cotelàs ; ponhal / talhador ; glasi. (v. marràs
1) marranar (v. intr.) (doblet de marrar) : marrar ; trimar. marrane nm, cf Ubaud Dicort :
v. marran. (v. TdF jos ‘marran 1’) marrar (v. intr.) : trabalhar la tèrra amb una marra / donar de còps de marra ; trimar (trabalhar peniblament) N'ai un brave sadol, que marri despuèi lo matin ! marràs 1 nm : marranal. v. pus naut, « couperet, coutelas ; glaive de bourreau » (v. TdF ‘marrras 2’). marràs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tuf, terre tufière,
terre blanche et sèche ; vase à faire cuire des viandes,
en Languedoc » TdF marràs 3 nm :
(gròs marre), cf
Ubaud Dicort. marrassal / marrassan nm, cf Ubaud Dicort : v. marràs
1. (v. TdF jos
‘marras’) marrassièr nm, -ièira : « pioche à défricher » ; terrejaire, -a / terrassièr, -a, « homme vaillant, entreprenant, laborieux » (v. TdF). marratge : accion de trabalhar amb la marra. (v. marra
1) marraular v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, demander en pleurnichant » TdF ; « bêler comme un bélier ; par analogie, brailler. Se dit aussi du bélier qui couvre la brebis ; par extension, miauler, en parlant d’un chat, d’une chatte en feu » (v. Palay ‘marrà 3’ e ‘marraulà’) marre nm, cf Ubaud Dicort :
« bélier, mâle de la brebis, v. aret [v.
marran 3] ; matou ; ver des
cerises ; têtu, lourdaud, homme borné » (v. TdF). marrega : mantelàs de cuèr o de crin e de lana. marrejar (v. intr.) : frequentatiu de marrar. |
|
marrèl 1 (tròç) nm,
cf Ubaud Dicort : « segment,
tronçon, morceau, v. tròç ; touffe, cépée, v. mata » (v.
TdF ‘marrèu’) marrèl 2 (jòc) nm,
cf Ubaud Dicort :
« marelle, v. marrèla » (v. TdF ‘marrèu’). (v. marèl 2) marrèl
3 (brun) adj : v. maurèl, cf Ubaud Dicort. marrèla nf, cf Ubaud Dicort :
« marelle, mérelle, jeu d’enfants ; terrain en vaine pâture hors
duquel le berger ne doit pas laisser paître son troupeau ; croix
de paille fixée au bord d’un champ comme signe de défense
contre les troupeaux » (v. TdF ‘marrello 1’) marreladura nf, cf Ubaud Dicort : « espace
rayé en échiquier, disposé en quinconce, v. carreladura » (v. TdF) marrelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. marrelar 1) marrelar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tromper au jeu,
v. enganar » (v. TdF jos ‘marrela’) marrelar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rayer en petits carrés,
disposer en quinconce, chamarrer comme un damier, craticuler, losanger ;
t. de tireur de soie, distribuer le
brin de soie sur l’écheveau de la roue de façon
qu’il y fasse des losanges ;
batttre avec un tronçon de bois, v. bastonar ; indiquer par une croix de paille qu’il est
interdit de mener paître dans un champ [v. marèla] » TdF ‘marrela’ marrelar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se diviser
en losanges, en carrés ; se serrer les uns contre les autres,
comme font les brebis lorsqu’il fait chaud » TdF jos ‘marrela’ marrelat, -ada adj :
« rayé comme une marelle, bigarré, chamarré,
craticulé, ée » (v. TdF jos ‘marrela’) marrelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« « action de rayer ou
de disposer en carreaux, en échiquier, en losanges ; disposition en
losanges que forme le brin de soie en se croisant sur
l’écheveau » TdF
‘marrelage’ » ; « vitrage (en losanges) » (Alibert) marrelièr nm, cf Ubaud Dicort : « marguillier ; sonneur
de cloches » (L. 238). (v. marguilhièr) marrelariá nf, cf Ubaud Dicort : « office de
marguillier » (L. 238) . (v. marguilhariá) « marrés » (desf.) : v. mai res. marret nm, cf Ubaud Dicort :
v. marre. (v. TdF jos ‘marre’) marreta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite marre, v. aissadon » (v. TdF) marriàs,
-assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « mauvais
sujet, vaurien, drôle, esse, polisson, homme ou femme sans honneur,
sans probité » TdF marriassàs,
-assa adj,
cf Ubaud Dicort : « mauvais
drôle, chenapan, méchante canaille ; femme
perdue » TdF marriasson
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit drôle, petit garnement, morveux » TdF « marrible » (marrible nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. marrubi. marridalha : rafatalh / rafatum (çò que val pas res per res) marridament : d'un biais marrit. marridariá / marridesa nf / marridum (v. marridum) : emmaliment, « méchanceté, malignité » TdF jos ‘marridarié’. marridàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très mauvais, aise ; mauvais sujet, v. marriàs » TdF marridet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« petit drôle, morveux, euse » TdF marridetat nf, cf Ubaud Dicort :
« qualité de ce qui est mauvais, mauvais état, v. aulesa » (v. TdF) marridon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu
méchant, assez mauvais ; quinteux, capricieux, malingre,
chétif, en parlant des enfants ou des animaux jeunes, v. maichanton » (v. TdF) marridum nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais
caractère, penchant mauvais, malignité » TdF,
« méchanceté » (Alibert) marrimar (se) : far lo perqué ; se donar de pena ; permejar ; s'espetar de trabalh / se crebar. marriment nm, cf Ubaud Dicort :
« chagrin, affliction, fâcherie » TdF marrimentar v, cf Ubaud Dicort :
(v. marrimentejar) marrimentejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, chagriner, affliger » TdF marrimentejar (se) v pron : v. marrimar (se). (v. TdF jos ‘marrimenteja’) marrinejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, badiner, plaisanter » TdF marrir 1 (v. tr.) (v. Alibert) : adolentir / afligir ; entristesir ; marrir 2 v : « v intr, être
affligé, s’égarer » (Alibert), fòraviar. marrir (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’égarer, se fourvoyer ;
s’affliger » (Alibert) marrit, -ida adj : que val pas grand causa ; que val pas res ; emmalit, -ida ; fòraviat, -ada ; moquet, -a. marrit còr adj e n, cf Ubaud Dicort : « mauvais coeur » TdF marrit pel n, cf Ubaud Dicort : « mauvais poil ; mauvais sujet, naturel revêche, homme violent » TdF jos ‘marrit-péu’ marritcolar (adj. inv.) (Alibert ;
abs. Dicort) : paucval. (v. colàs (marrit -)). marrívol adj m e f (v. –ÍVOL) / marrivol, -a adj / marriule, -a (abs. Dicort , v. marrule) (adj.) : dich d'un airal qu'es plan aisit d'i se fòraviar. Una selva es marrivola. marro (cataràs) nm, cf Ubaud Dicort :
« matou, en Rouergue ». (v. TdF jos ‘marre’),
« matou » (Rapin) « marroal » : prononciacion de marrogal. marròc : clapàs / rocàs. Marròc : nom de país d'Africa del nòrd. marroca nf : v. manroca. marrofa (plt.) : (Ballota fetida) marrogal : esquipòt / pelhòc (argent estalviat) ; ensalada facha amb de trufets achiquetats, amb d'unas plantas, e mai que mai amb de gravèls (Cicoreia jauna) marron 1 (aret) nm (L. 238) :
v. marran 3. marron 2 (subs. m.) : frucha del marronièr ; mena de gròssa castanha ; « poire ou contrepoids d’une romaine » TdF ‘marroun 4’ ; marron 3 (adj. m. e f.) : castanhenc, -a / burèl, -a. marron 4 nm : marra pichona. marron 5, -a (esclau
fugitiu) n, cf Ubaud Dicort :
« marron, -onne (esclave fugitif) » (Sèrras-Ess.) marron 6 nm, cf Ubaud Dicort :
« corde de sparte, corde de poulie » TdF ‘marroun 3’ ; « câble ; lien » (v. Alibert) marrona [ ~ castanha marrona] nf, cf Ubaud Dicort : mena de castanha, « marron » TdF jos ‘marrouno’. marronar (v. intr. l. p.) : biscar / escopir agre. Marronar te servirà pas de res ! marroneta nf, cf Ubaud Dicort :
v. marrona. (v. TdF jos ‘marrouno’) marronièr (plt.) : (Æsculus hippocastanum) marroquin 1 nm : mena de cuèr fin, dur e flexible. marroquin 2, -a : sortit, -ida de Marròc ; relatiu, -iva a Marròc. marroquinar (v. tr.) : aprestar una pèl en marroquin. marroquinariá : art o comèrci de cuèr trabalhat ; airal que i se vendon d'apleches en cuèr ; çò en marroquin. marroquinatge (abs. Dicort) : accion o resulta de marroquinar. marroquinièr, -ièira : persona que vend de marroquinariá. marrossejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, travailler, s’agiter, se
démener » TdF marròt nm, cf Ubaud Dicort :
v. marre. (v. TdF jos ‘marre’ marrotàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. marròt) marrubèla nf, cf Ubaud Dicort : « drap de toile
grossière » TdF marrubi (plt.) (m.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : (Marrubium vulgare) marrubi negre (plt.) : (Marrubium nigrum) marrule nm, cf Ubaud Dicort :
« adj, endroit où on risque de
s’égarer » (v. Alibert jos
‘marrir’). (v. marrívol) Mars 1 ~ Mart n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Mars, divinité qui figure dans la cavalcade du guet, aux
jeux de la Fête-Dieu d’Aix » TdF Mars 2 ~ Mart n pr m, cf Ubaud Dicort :
« planète » TdF marsana nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc » (v. TdF),
« marsanne » marsana negra nf, cf Ubaud Dicort :
« marsanne noire » (v. TdF) Marselha : nom de l'antica Massilià grèca fondada en - 598. marselhana nf, cf Ubaud Dicort :
« marsiliane, bâtiment vénitien à poupe
carrée et gros devant, du port de 70 à 80 tonneaux, servant
dans le golfe de Venise » (Honnorat) marselhés, -esa adj e n : sortit, -ida de Marselha ; relatiu, -iva a Marselha ; que viu a Marselha. Marselhesa : imne patriotic del francimand Rouget de Lisle. marsoïn [marsoin] nm : pòrc marin (Delphinapterus leucas) ; « homme sale » TdF marson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit mardi, dans ce proverbe... » TdF marsorau nf, cf Ubaud Dicort :
« centaurée scabieuse, plante » TdF marsorau bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « jacée, autre
plante » TdF marsupial, -a adj e nm (v. Ubaud Dicort) : « marsupial,
-e » (Laus) Tasca
marsupiala, poche marsupiale. (Rapin) Mart n pr m : v. Mars. marta [nf, veire martre nm, cf Ubaud Dicort] : mamifèr carnassièr (Mustela martes) Marta : prenom. martagon nm, cf Ubaud Dicort :
« martagon, lys du Canada, plante » TdF martegada nf, cf Ubaud Dicort :
« temps froid, pendant lequel les muges paraissent
engourdis ; destruction du poisson dans les étangs par
l’effet d’un coup de vent qui déplace les eaux et laisse
le fond à sec » TdF martegalada nf, cf Ubaud Dicort :
« naïveté, badauderie, propos naïf ou goguenard,
tel que ceux qu’on attribue aux habitants du Martigue » TdF martegalàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros Martegal, homme
très naïf » TdF martegat, -ada adj : « engourdi ou tué par les froidures, en parlant des muges qui habitent les étangs du littoral » TdF ‘martega’ ; passit, -ida / marcit, -ida / flacit, -ida. (v. Alibert) « martejar » : v. martelar - martelejar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|