marlièira : airal que i se tròba de marla.

marlós, -osa : que conten de marla.

marlòta nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de vêtement grossier, en usage autrefois dans le Béarn et la Bigorre » TdF

marma (f.) / marme (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : marbre, « (vieux) » (v. TdF jos ‘marme’). v. marbre.

marmalha : ensemble de drollons e de drolletas que menan bruch.

marmalhar (v. tr.) : enrambolhar (metre en desòrdre)

marmalheta : marmalha pichona.

marmalhòt [ / marmalhon] nm, cf Ubaud Dicort, -a : drollon, drolleta « nm, moutard, marmot » TdF jos ‘marmaioun’

marman nm, cf Ubaud Dicort : v. marmau. (v. TdF jos ‘marman’)

marmanda 1 (far -) : far meravilha ; capitar plan coma cal.

marmanda 2 nf, cf Ubaud Dicort : « brouillonne, tracassière, commère bavarde » TdF

marmatalha : marmalha. v. pus naut.

marmau nm, cf Ubaud Dicort : « bête noire, ogre, être imaginaire dont on fait peur aux petits enfants » TdF

marmaucha nf, cf Ubaud Dicort : « tout insecte, v. babau » TdF

marme nm : v. marma.

marmelada : frucha espotida e cuècha amb o sens sucre.

marmelar (v. tr.) : far de marmelada ; espotir.

« marmessar » (marmessar v) : v. marmussar.

marmièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : peirièira de pèira marma.

marmièr nm, cf Ubaud Dicort : « marbrier » (Sèrras-Ess. e v. TdF jos ‘Marmié’). (v. marbrièr)

marmita nf, cf Ubaud Dicort : « marmite, v. ola, pinhata plus usités » (v. TdF). « marmita » e derivats (fr.) : v. ola.

marmitada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une marmite, v. olada » (v. TdF)

marmiton nm, cf Ubaud Dicort : « marmiton, souillon ; galopin » TdF. « marmiton » (fr.) : v. gasta salsa.

marmitós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « marmiteux, piteux, euse » TdF

marmolhar [veire mormolhar, cf Ubaud Dicort] : doblet de murmurar (R. IV, 293).

marmorèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « marmoréen, -enne » (Per Noste)

marmoset nm, cf Ubaud Dicort : « marmouset, petit marmot » TdF

marmosilha : marmalha. v. pus naut.

marmoson nm, cf Ubaud Dicort : v. marmoset. (v. TdF jos ‘marmouset’)

marmostegar (v. intr.) : rondinar / romegar.

marmòt nm, cf Ubaud Dicort : « marmot » TdF

marmòta : mamifèr rosegaire (Marmota marmota)

marmotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rondinaire, -a / romegaire, -a.

marmotar / marmotejar (v. intr.) : rondinar / romegar.

marmotejaire, -a (abs. Dicort) : augmentatiu de marmotaire, -a.

marmotejar v: v. marmotar.

marmoteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite marmotte » TdF

marmotièr nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui fait danser la marmotte » TdF

marmotinar / marmotir v, cf Ubaud Dicort : v. marmotar. (v. TdF jos ‘marmouteja’)

marmoton nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : marran (motonàs non castrat) ; maquina per espintar de pals.

marmulhar [veire mormolhar, cf Ubaud Dicort] : doblet de murmurar (R. IV, 293).

marmús nm, cf Ubaud Dicort : v. murmur. (v. TdF jos ‘murmur’)

marmusar v, cf Ubaud Dicort : v. marmussar.

marmusat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « défait, aite, pâle de maladie » TdF ‘marmusa’

marmussar (Alibert, Carrasco) [marmusar  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘murmura’)] (v. intr.) : rondinar / romegar / marmotar.

marmussejar v, cf Ubaud Dicort : v. marmussar. (v. Sèrras-Ess.)

« marna » (fr.) : v. marla.

maroflàs nm, -assa : rustambòu (m. e f.)

marofle, -fla adj e n : mesquin, -a / belitre, -a (miserable, -a / paucval) ; ruste, -a ; gautarut, -uda / bodenfle, -a.

maroilles nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « maroilles »

marossa nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de camomille à fleurs blanche et jaune » TdF

Marossià : prenom rus per Maria.

maròta 1 / marròta ? nf, cf Ubaud Dicort : « marotte, tête de bois servant aux perruquiers et aux modistes ; sceptre d’un fou ; caprice, manie, folie ; guignon, mauvaise chance ; marouette, oiseau » (v. TdF jos ‘marroto’)

maròta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « mer légèrement houleuse, v. marejòu » TdF suppl

marpalhar v, cf Ubaud Dicort : v. marpaudar. (v. TdF jos ‘marpauda’)

marpaud nm, cf Ubaud Dicort : « fripon, vaurien ; gros lourdaud » (v. TdF)

marpaudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gaspiller, gâter ; maltraiter, rouer de coups, éventrer » (v. TdF)

marqués, -esa n : nòble entremièg un duc e un comte.

marquesal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un marqués o a un marquesat.

marquesat nm : títol de marqués ; tombada de marqués.

marqueseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite marquise » TdF

Marquet : diminutiu de Marc. v. Marc.

marqueta : òsca (marca pichona)

marquetaire, -aira : persona que fa de marquetariá.

marquetar (v. tr.) : far de marquetariá.

marquetariá : incrustacions de pèças de fust, de nacra, d'ivòri.

marquetatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de marqueter » TdF, « marquetage » (Per Noste)

« marqueting » (angl. francizat) : v. comercializacion e mercatica.

marra 1 nf : aissada (instrument agricòla manual, de lama larga, rectangulara o trapeziala, corbada d'angle drech e aplechada d'un margue de fust per la manobrar e ne trabalhar la tèrra) ; instrument de cantonièr per sarrar las fangas (v. TdF ‘marro 2’) ; agach oblic, reguèrgue e amenaçaire (v. Alibert) ;

marra 2 nf : tièira de bracèls de fen (v. TdF ‘marro 3’).

marra 3 nf, cf Ubaud Dicort : « tuf, tuffeau » TdF ‘marro 4’

marra 4 nf, cf Ubaud Dicort : « auge dans laquelle tourne la meule d’un moulin à huile » TdF ‘marro 1’

marrada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu de l’auge dans laquelle tourne la meule d’un moulin à huile, pâte des olives broyées » TdF

marrafada nf, cf Ubaud Dicort : « grosse poignée, grande quantité » TdF

marrafec : rassa (milh bufèc)

marraire nm, -aira : persona que fòi la tèrra amb una marra.

marran 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nom que les Espagnols donnent aux Maures et à leurs descendants ; nom des Maures devenus chrétiens, qui passèrent d’Espagne en Languedoc  » (v. TdF ‘marran 1’)

marran 2, -a adj e n : malgraciós, -osa ; bronc, -a ; modorre, -a ; reguèrgue, -a ; que camina pesuc ; penible, -a al trabalh ; de mal mólzer ; frucha angulosa. (v. TdF jos ‘marran 1’)

marran 3 / marre [ ~ marron (v. Ubaud Dicort e  L.238)] nm / marrò (abs. Dicort) : motonàs non crestat. (v. marre)

marran (tuf) 4 nm, cf Ubaud Dicort : « tuf, terre tufière, v. malaussena, marra 3 » (v. TdF ‘marran 2’)

marrana 1 nf : tap / sistre / caussanèl (tèrra tufièira) ; recipient per far còire de carn, « vase de fonte propre à faire cuire, en les desséchant, certains aliments » (Azaïs ‘marano’).

marrana 2 nf / marana (Alibert ; non preconizat Dicort) : malandra (malautiá del bestial lanut) ; marfièira / entressecament ; decesa (epidemia / mortina / clafèl) ; jaunissa de las plantas ; parasit del formatge. 

Sas fedas an trapada la marrana.

marranal / marràs nm : cotelàs ; ponhal / talhador ; glasi. (v. marràs 1)

marranar (v. intr.) (doblet de marrar) : marrar ; trimar.

marrane nm, cf Ubaud Dicort : v. marran. (v. TdF jos ‘marran 1’)

marrar (v. intr.) : trabalhar la tèrra amb una marra / donar de còps de marra ; trimar (trabalhar peniblament)

N'ai un brave sadol, que marri despuèi lo matin !

marràs 1 nm : marranal. v. pus naut, « couperet, coutelas ; glaive de bourreau » (v. TdF ‘marrras 2’).

marràs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tuf, terre tufière, terre blanche et sèche ; vase à faire cuire des viandes, en Languedoc » TdF

marràs 3 nm : (gròs marre), cf Ubaud Dicort.

marrassal / marrassan nm, cf Ubaud Dicort : v. marràs 1. (v. TdF jos ‘marras’)

marrassièr nm, -ièira : « pioche à défricher » ; terrejaire, -a / terrassièr, -a, « homme vaillant, entreprenant, laborieux » (v. TdF).

marratge : accion de trabalhar amb la marra. (v. marra 1)

marraular v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, demander en pleurnichant » TdF ; « bêler comme un bélier ; par analogie, brailler. Se dit aussi du bélier qui couvre la brebis ; par extension, miauler, en parlant d’un chat, d’une chatte en feu » (v. Palay ‘marrà 3’ e ‘marraulà’)

marre nm, cf Ubaud Dicort : « bélier, mâle de la brebis, v. aret [v. marran 3] ; matou ; ver des cerises ; têtu, lourdaud, homme  borné » (v. TdF).

marrega : mantelàs de cuèr o de crin e de lana.

marrejar (v. intr.) : frequentatiu de marrar.

 

 

marrèl 1 (tròç) nm, cf Ubaud Dicort : « segment, tronçon, morceau, v. tròç ; touffe, cépée, v. mata » (v. TdF ‘marrèu’)

marrèl 2 (jòc) nm, cf Ubaud Dicort : « marelle, v. marrèla » (v. TdF ‘marrèu’). (v. marèl 2)

marrèl 3 (brun) adj : v. maurèl, cf Ubaud Dicort.

marrèla nf, cf Ubaud Dicort : « marelle, mérelle, jeu d’enfants ; terrain en vaine pâture hors duquel le berger ne doit pas laisser paître son troupeau ; croix de paille fixée au bord d’un champ comme signe de défense contre les troupeaux » (v. TdF ‘marrello 1’)

marreladura nf, cf Ubaud Dicort : « espace rayé en échiquier, disposé en quinconce, v. carreladura » (v. TdF)

marrelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. marrelar 1)

marrelar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tromper au jeu, v. enganar » (v. TdF jos ‘marrela’)

marrelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rayer en petits carrés, disposer en quinconce, chamarrer comme un damier, craticuler, losanger ; t. de tireur de soie, distribuer le brin de soie sur l’écheveau de la roue de façon qu’il y fasse des losanges ; batttre avec un tronçon de bois, v. bastonar ; indiquer par une croix de paille qu’il est interdit de mener paître dans un champ [v. marèla] » TdF ‘marrela’

marrelar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se diviser en losanges, en carrés ; se serrer les uns contre les autres, comme font les brebis lorsqu’il fait chaud » TdF jos ‘marrela’

marrelat, -ada adj : « rayé comme une marelle, bigarré, chamarré, craticulé, ée » (v. TdF jos ‘marrela’)

marrelatge nm, cf Ubaud Dicort : « « action de rayer ou de disposer en carreaux, en échiquier, en losanges ; disposition en losanges que forme le brin de soie en se croisant sur l’écheveau » TdF ‘marrelage’ » ; « vitrage (en losanges) » (Alibert)

marrelièr nm, cf Ubaud Dicort : « marguillier ; sonneur de cloches » (L. 238). (v. marguilhièr)

marrelariá nf, cf Ubaud Dicort : « office de marguillier » (L. 238) . (v. marguilhariá)

« marrés » (desf.) : v. mai res.

marret nm, cf Ubaud Dicort : v. marre. (v. TdF jos ‘marre’)

marreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite marre, v. aissadon » (v. TdF)

marriàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « mauvais sujet, vaurien, drôle, esse, polisson, homme ou femme sans honneur, sans probité » TdF

marriassàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « mauvais drôle, chenapan, méchante canaille ; femme perdue » TdF

marriasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit drôle, petit garnement, morveux » TdF

« marrible » (marrible nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. marrubi.

marridalha : rafatalh / rafatum (çò que val pas res per res)

marridament : d'un biais marrit.

marridariá / marridesa nf / marridum (v. marridum) : emmaliment, « méchanceté, malignité » TdF jos ‘marridarié’.

marridàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très mauvais, aise ; mauvais sujet, v. marriàs » TdF

marridet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « petit drôle, morveux, euse » TdF

marridetat nf, cf Ubaud Dicort : « qualité de ce qui est mauvais, mauvais état, v. aulesa » (v. TdF)

marridon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu méchant, assez mauvais ; quinteux, capricieux, malingre, chétif, en parlant des enfants ou des animaux jeunes, v. maichanton » (v. TdF)

marridum nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais caractère, penchant mauvais, malignité » TdF, « méchanceté » (Alibert)

marrimar (se) : far lo perqué ; se donar de pena ; permejar ; s'espetar de trabalh / se crebar.

marriment nm, cf Ubaud Dicort : « chagrin, affliction, fâcherie » TdF

marrimentar v, cf Ubaud Dicort : (v. marrimentejar)

marrimentejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chagriner, affliger » TdF

marrimentejar (se) v pron : v. marrimar (se). (v. TdF jos ‘marrimenteja’)

marrinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, badiner, plaisanter » TdF

marrir 1 (v. tr.) (v. Alibert) : adolentir / afligir ; entristesir ;

marrir 2 : « v intr, être affligé, s’égarer » (Alibert), fòraviar.

marrir (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’égarer, se fourvoyer ; s’affliger » (Alibert)

marrit, -ida adj : que val pas grand causa ; que val pas res ; emmalit, -ida ; fòraviat, -ada ; moquet, -a.

marrit còr adj e n, cf Ubaud Dicort : « mauvais coeur » TdF

marrit pel n, cf Ubaud Dicort : « mauvais poil ; mauvais sujet, naturel revêche, homme violent » TdF jos ‘marrit-péu’

marritcolar (adj. inv.) (Alibert ; abs. Dicort) : paucval. (v. colàs (marrit -)).

marrívol adj m e f (v. –ÍVOL) / marrivol, -a adj / marriule, -a (abs. Dicort , v. marrule) (adj.) : dich d'un airal qu'es plan aisit d'i se fòraviar.

Una selva es marrivola.

marro (cataràs) nm, cf Ubaud Dicort : « matou, en Rouergue ». (v. TdF jos ‘marre’), « matou » (Rapin)

« marroal » : prononciacion de marrogal.

marròc : clapàs / rocàs.

Marròc : nom de país d'Africa del nòrd.

marroca nf : v. manroca.

marrofa (plt.) : (Ballota fetida)

marrogal : esquipòt / pelhòc (argent estalviat) ; ensalada facha amb de trufets achiquetats, amb d'unas plantas, e mai que mai amb de gravèls (Cicoreia jauna)

marron 1 (aret) nm (L. 238) : v. marran 3.

marron 2 (subs. m.) : frucha del marronièr ; mena de gròssa castanha ; « poire ou contrepoids d’une romaine » TdF ‘marroun 4’ ;

marron 3 (adj. m. e f.) : castanhenc, -a / burèl, -a.

marron 4 nm : marra pichona.

marron 5, -a (esclau fugitiu) n, cf Ubaud Dicort : « marron, -onne (esclave fugitif) » (Sèrras-Ess.)

marron 6 nm, cf Ubaud Dicort : « corde de sparte, corde de poulie » TdF ‘marroun 3’ ; « câble ; lien » (v. Alibert)

marrona [ ~ castanha marrona] nf, cf Ubaud Dicort : mena de castanha, « marron » TdF jos ‘marrouno’.

marronar (v. intr. l. p.) : biscar / escopir agre.

Marronar te servirà pas de res !

marroneta nf, cf Ubaud Dicort : v. marrona. (v. TdF jos ‘marrouno’)

marronièr (plt.) : (Æsculus hippocastanum)

marroquin 1 nm : mena de cuèr fin, dur e flexible.

marroquin 2, -a : sortit, -ida de Marròc ; relatiu, -iva a Marròc.

marroquinar (v. tr.) : aprestar una pèl en marroquin.

marroquinariá : art o comèrci de cuèr trabalhat ; airal que i se vendon d'apleches en cuèr ; çò en marroquin.

marroquinatge (abs. Dicort) : accion o resulta de marroquinar.

marroquinièr, -ièira : persona que vend de marroquinariá.

marrossejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, travailler, s’agiter, se démener » TdF

marròt nm, cf Ubaud Dicort : v. marre. (v. TdF jos ‘marre’

marrotàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. marròt)

marrubèla nf, cf Ubaud Dicort : « drap de toile grossière » TdF

marrubi (plt.) (m.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : (Marrubium vulgare)

marrubi negre (plt.) : (Marrubium nigrum)

marrule nm, cf Ubaud Dicort : « adj, endroit où on risque de s’égarer » (v. Alibert jos ‘marrir’). (v. marrívol)

Mars 1 ~ Mart n pr m, cf Ubaud Dicort : « Mars, divinité qui figure dans la cavalcade du guet, aux jeux de la Fête-Dieu d’Aix » TdF

Mars 2 ~ Mart n pr m, cf Ubaud Dicort : « planète » TdF

marsana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc » (v. TdF), « marsanne »

marsana negra nf, cf Ubaud Dicort : « marsanne noire » (v. TdF)

Marselha : nom de l'antica Massilià grèca fondada en - 598.

marselhana nf, cf Ubaud Dicort : « marsiliane, bâtiment vénitien à poupe carrée et gros devant, du port de 70 à 80 tonneaux, servant dans le golfe de Venise » (Honnorat)

marselhés, -esa adj e n : sortit, -ida de Marselha ; relatiu, -iva a Marselha ; que viu a Marselha.

Marselhesa : imne patriotic del francimand Rouget de Lisle.

marsoïn [marsoin] nm : pòrc marin (Delphinapterus leucas) ; « homme sale » TdF

marson nm, cf Ubaud Dicort : « petit mardi, dans ce proverbe... » TdF

marsorau nf, cf Ubaud Dicort : « centaurée scabieuse, plante » TdF

marsorau bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « jacée, autre plante » TdF

marsupial, -a adj e nm (v. Ubaud Dicort) : « marsupial, -e » (Laus) 

Tasca marsupiala, poche marsupiale. (Rapin)

Mart n pr m : v. Mars.

marta [nf, veire martre nm, cf Ubaud Dicort] : mamifèr carnassièr (Mustela martes)

Marta : prenom.

martagon nm, cf Ubaud Dicort : « martagon, lys du Canada, plante » TdF

martegada nf, cf Ubaud Dicort : « temps froid, pendant lequel les muges paraissent engourdis ; destruction du poisson dans les étangs par l’effet d’un coup de vent qui déplace les eaux et laisse le fond à sec » TdF

martegalada nf, cf Ubaud Dicort : « naïveté, badauderie, propos naïf ou goguenard, tel que ceux qu’on attribue aux habitants du Martigue » TdF

martegalàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros Martegal, homme très naïf » TdF

martegat, -ada adj : « engourdi ou tué par les froidures, en parlant des muges qui habitent les étangs du littoral » TdF ‘martega’ ; passit, -ida / marcit, -ida / flacit, -ida. (v. Alibert)

« martejar » : v. martelar - martelejar.