|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
marfondir / marfondre (v. tr.) : sanglaçar ; « consumer » ; far perir. (v. TdF jos ‘marfoundre’) Laurar fòra sason marfondís la tèrra. (v. TdF) marfondir / marfondre (se) : trapar freg ; se sanglaçar ; magrir ; deperir ; se rosegar / se manjar lo sang. marfondit, -ida / marfondut, -udaadj : « morfondu, ue », sanglaçat, -ada... (v. TdF jos ‘marfoundre’) marfondre v : v. marfondir. marfondum : marrana dels cavals ; amagriment. marfondut, -uda adj :
v. marfondit. marga : marge / margàs / bòrd / rebòrd ; partida del vestit que cobrís lo braç, un pauc o d'a fons ; mena de filat de pesca ; mena de colador. Marga n pr f : (mar França /
Anglaterra) , cf Ubaud Dicort. margal 1 nm : margue de flagèl ; margal 2 nm [de margue = ‘manche’ (Lexic M. Roqueta)] : aclinament pel plaser carnal. margala nf, cf Ubaud Dicort :
« fille peu modeste, décolletée,
garçonnière » TdF margalh 1 nm (plt.) : ray-grass (angl.) (Lolium perenne) ; juèlh (Lolium arvense), « herbe des prés, diaprure, v. mirgalhadura » (v. TdF ‘margai 1’) margalh 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« margouillis, bourbier ; temps pluvieux, humide, pluie
désagréable » TdF ‘margai 2’ margalhar 1 (trempar) v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, être humide, en parlant du temps ; patauger, patrouiller, v. pastejar ; tremper et agiter dans l’eau, v. aigassejar ; arranger sans ordre et sans goût, v. engimbrar ; provigner, v. cabussar » (v. TdF ‘margaia 2’). « margalhar » : v. margolhar. « margalhar » 2 : v. mirgalhar. margalhet nm : mata de
juèlh, « v. margalhon ; lisières
attachées à une robe d’enfant, v. estaqueta ; t. de
marine, anneau de bois ayant une cannelure pour recevoir une estrope et
qui sert de conduite aux cordages » (v. TdF ‘margaiet’) margalhièira : campat de margalh / de ray-grass (angl) margalhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite touffe d’ivraie ou de paturin, gazon ; paturin
annuel » TdF ‘margaioun’ margalòt nm, cf Ubaud Dicort : « brouhaha, bruit confus de
voix, v. chafaret » TdF margamassa
nm, cf Ubaud Dicort :
« personne maladroite, sans soin » (v.
Sèrras-Ess. margamatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« amalgame, v. mescladissa » (v. TdF) marganhon nm, cf Ubaud Dicort :
« myre, poisson de mer ; congre ; variété
d’anguille » TdF margar (v. tr.) : metre un margue ; aplechar. margar (se) : s'introdusir / s'engulhar / s'ajustar / s'empeutar (s.f.) Me marguèri dins la tièira coma poguèri. Trapèt un raumàs que i se marguèt una bronquiti. margarida nf :
(plt.) (Chrysanthemum leucanthemum) ; (Leucanthemum vulgare) ; (Aster
sinensis), « marguerite ; mamelons qui
pendent sous la gorge des chèvres, des agneaux ou porcs ;
caroncules des dindons, barbes des coqs » (v. TdF) Desfulhar la margarida : (li desrabar los petals) Granda
margarida, grande marguerite,
leucanthème. (v. TdF jos ‘margarido’) Margarida (prenom) :
« Marguerite » (Rapin) margaridat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou
mamelonné, en parlant des chèvres, v. mamelat » (v. TdF) margaridelhas nf pl : rondèlas ; aurelhetas (t. tecn de dalhaire) margaridet nm, cf Ubaud Dicort :
v. margarideta. (v. TdF jos ‘margarideto’) Margarideta : diminutiu affectiu de Margarida. margarideta (plt.) : pimpanèla (Bellis perennis) margaridièr (plt.) : camamilha romana (Anthemis nobilia) ; matricariá (Matricaria chamomillia) ; camamilha brunissenta (Chamomillia fuscata) Margaridon n pr f : diminutiu affectiu de Margarida. margarina nf, cf Ubaud Dicort :
« margarine » (Rapin) margassa nf : tarnagàs
(mena d'agaça fèra) (Lanius senator) ; (Lanius
excubitor meridionalis), « pie-grièche » (Alibert). (v. mirgassa
2) margassa
grisa nf,
cf Ubaud Dicort :
« pie-grièche grise (Lanius excubitor) » (v. margassa) margassar (v. tr.) : de colèra, getar per tèrra brutalament ; saquejar ; brutalejar. Margassava sos mainatges que n'èra vergonhable ! marge (m.) : bòrd / rebòrd ; talvera ; talús ; randa / rèndre / randura. Al marge de : al bòrd de. Metre de nòtas dins lo marge. marget nm, cf Ubaud Dicort :
« petit groupe, v. rodelet » (v. TdF) marginal, -a adj e n : en marge de la societat (t. a.) marginalament : d'un biais marginal. marginalisme nm, cf Ubaud Dicort :
« marginalisme » (Rapin) marginalizacion : accion o resulta de se metre en marge de la societat. marginalizar (v. tr.) : metre en marge de la societat. marginalizar (se) : se metre en marge de la societat. margòl (abs. Dicort) : bernat
pescaire (Alcedo hispida) ; cabusset (Podiceps
ruficollis) ; cabusson aurelhut (Podiceps auritus) ; cabusson
tufat (Podiceps cristatus) ; (P. rubricollis) ; (P. cornutus)
(v. margolh
1) margolh 1 nm :
mèrlhe d'aiga (Cinclus aquaticus), « plongeon, grèbe, oiseau, v.
cabussaire 1 ; tourillon, axe de fer sur lequel tourne une
machine » (v. TdF ‘margoui’) margolh 2 : bachàs / boldràs / lodràs / gaulhàs / tautàs / pachac / fangàs, « pour ‘boue’, ‘margouillis’, v. margalh 2 » (v. TdF jos ‘margoui’) ; temps a la pluèja. margolha nf, cf Ubaud Dicort :
« castagneux, oiseau, v. cabussal, castanhós 1 » (v. TdF jos ‘margouio’) margolhar (v. tr. e intr.)
, cf Ubaud Dicort : trempar
e brandir dins l'aiga ; se metre a la pluèja (temps) ; gafolhar. (v. margalhar) margolhon nm, cf Ubaud Dicort :
« tourillon, pivot de fer » TdF jos ‘margouioun’ margolièira nf, cf Ubaud Dicort :
« crapaudine, pièce de fer sur laquelle porte le
tourillon » TdF jos
‘margouiero’ margolin nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier jeune, pauvre et mauvais ouvrier, petit
charretier ; criquet, polisson, péteux, drôle,
godelureau » TdF margolina nf, cf Ubaud Dicort :
« petite fille, en terme de mépris » TdF margolinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit criquet, petit
drôle » TdF margon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« tas de blé qui n’est pas encore
séparé de la balle, airée ; balle des grains
criblés, tas de criblures ou de paille » TdF ‘margoun 1’ margon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit manche, manche d’outil » TdF ‘margoun 2’ margon 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« bout de manche, amadis, v. mancheta » (v. TdF ‘margoun 3’) margós nm, cf Ubaud Dicort :
sing. de margosses. (v. çai jos). margossis
(Couzinié, Azaïs : nm)
[margosses nm pl (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘margousses’)] (plt.) : (Chondrilla juncea); (Prenanthes
tenuifolia) (v. margós) margòt nm : flòc de margue « bout de manche, amadis [v. margon 3] » (v. TdF jos ‘margoun 3’). Margòt - Margoton : diminutius afectius de Margarida venguts tanben pejoratius. Aquela filha es una brava Margoton ! margue 1 nm : aplech longarut de metal o de fust per manobrar un instrument ; manada ; ponhada ; asta / astèla ; (s.f.) verbal. Margue de dalha, de pigassa, de cotèl, de martèl. Fals margue, manche d’une faux ; Fomalhaut,
étoile [...]. (v.
Ubaud Dicort e TdF ‘faus-margue’) Ai trapat un margue ! (un verbal / un procès verbal) |
|
margue 2 (adj. m.) [nm] : piòt, -a / bestiasson, -a ; maladrech, -a. Demòres pas aquí, coma un margue ! Siás un margue / un margadalhas / un maladrech ! marguilhariá nf, cf Ubaud Dicort :
« marguillerie, charge de marguillier ; la fabrique
d’une église » TdF jos ‘margulierarié’ marguilhièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « marguillier, fabricien ; femme ou fille qui a soin d’un autel » TdF jos ‘margulié’. (v. marrelièr). « marguilhièr, -ièira » : v. mairilhièr (non preconizat Dicort). « margussat » : v. darbossat. Mari (abs. Dicort) – Màrius (v. Marius) : prenoms. Maria - Marià (abs. Dicort) : prenoms. maria comuna nf, cf Ubaud Dicort :
« soude commune » TdF ‘mario-coumuno’ marià-mèca [maria mèca (v. Ubaud Dicort e TdF ‘marìo-mèco)] nf : persona fenheira (còltòrta / ipocrita) maria salòpa nf, cf Ubaud Dicort : « marie-salope, bateau
destiné à transporter la vase d’un port » TdF ‘mario-salopo’ marial, -a : relatiu, -iva a Maria. Devocion mariala. mariamèla nf, cf Ubaud Dicort : « mélange
imprécis, mixture, décoction » (Brun Glossari Oc-Fr) ; « fille sotte »
(Lexic M. Roqueta) marianista : ensenhaire de la Societat de Maria de Bordèu. Marianna : prenom ; simbòl de la Republica francesa. Mariannon / Manon n pr f : diminutius de Marianna. mariarma nf, cf Ubaud Dicort :
« hysope, plante, v. isòp » (v. TdF jos ‘magermo’) maridable, -bla adj / maridador, -doira (v. maridador) : que se pòt maridar. maridada : femna que ven de se maridar. maridadona adj f, cf Ubaud Dicort :
autre fem. de maridador. (v. TdF jos ‘maridadou’) maridador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« en âge d’être marié, ée,
nubile » TdF ‘maridadou’ Anèl
maridador, bague nuptiale. Libre
maridador, rituel du mariage. (v. TdF) maridaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'a la tissa de far maridar los autres ; « prétendu, futur, v. galant » (v. TdF). maridament : accion de se maridar. maridanha nf sing / maridèra / marida (los 2, abs. Dicort) : tissa de se maridar. maridar (v. tr.) : unir (R. V, 449) en maridatge ; unir (t.a.) Maridar dos joves. Maridar doas colors. maridar (se) : s'unir en maridatge. maridatge : matrimòni. maridèra (l.p.)
(abs. Dicort) : tissa,
enveja o besonh de se maridar. (v. maridanha) La maridèra lo trapèt pas qu'a cinquanta ans ! Marieta : diminutiu de Maria. marin 1, -a adj e nm : relatiu, -iva a la mar ; persona que naviga en mar. marin 2 nm : auta ; vent de la mar / vent d'autan. marin blanc nm, cf Ubaud Dicort :
« vent d’est sec et chaud ; en Languedoc, sud-sud-est,
vent du sud qui, au printemps, au lieu d’amener la pluie, entretient la
sérénité du ciel » TdF jos ‘marin 2’ Marin - Marina : prenoms. marina nf : mar ; plaja ; bord de mar ; sciéncia de la mar ; vent de mar ; ensemble de las fòrças navalas d'un país ; ensemble dels naviris qu'an una activitat maritima precisa. marinada : temporada que lo marin bufa ; preparacion facha de vinagre, de sal, d'òli, d'espècias... per servar de carn o de peis. marinalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« gens de marine » TdF jos ‘marinaio’ marinar 1 (v. tr. [v. TdF ‘marina’]) /
marinejar (v. marinejar) : servar de carn o de peis dins de marinada ; marinar 2 (v. intr.) : bufar
del sud (vent) Marina,
le vent du sud règne. (v. TdF) marinàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand vent du sud, mauvais vent de mer » TdF marinat 1, -ada (trempat dis
una marinada) adj, cf Ubaud Dicort : « mariné,
conservé dans la saumure ou dans l’huile » TdF jos ‘marina’ marinat 2, -ada adj :
« gâté
par l’eau de mer, avarié, ée ; qui a le goût
ou l’odeur de la mer » TdF jos
‘marina’ marinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« métier de matelot » TdF marinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, vaciller, en parlant de la lumière, v. varejar ; mariner de la viande ou
du poisson, v. emmarinar »
(v. TdF) marineta nf, cf Ubaud Dicort :
« pierre d’aimant, boussole (vieux) » (v. TdF) Marineta - Marinon : diminutius de Marina. marinièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme de marinier ou de
marin » TdF ; « (blouse
de femme) marinière » (Rapin) marinièr 1 adj m, -ièira : relatiu, -iva a la marina ; Oficièr
marinièr, officier marinier. (v. TdF) marinièr 2 nm : persona que sa profession es de menar e d'entreténer de batèus per navigar sus de canals, de fluvis o de ribièiras. « mariòl » (fr.) : v. maruòlh 2 / maruèlh (los 3, abs. Dicort).
(v. mariòlo)
« mariolar »
(se) (v. TdF)
: v. maruolhar / maruelhar
(los 2, abs DGO ; los 3, abs. Dicort). mariòlo (< ital.) adj e n, cf Ubaud Dicort : « mariolle » (Per Noste). Faire lo
mariòlo, faire
l’imbécile. (v.
Carrasco) Marion – Marioneta : prenoms diminutius de Maria. marioneta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « marionnette, v. mariòta ; sifflet d’enfant, v. siblet » (v.
TdF) Mariòta n pr f, cf Ubaud
Dicort : « petite
Marie » TdF mariòta nf / marioneta (v. marioneta) : « marionnette », caricatura d'òme o d'animal que sos movements son d'imitacions de movements d'òmes o d'animals ; « petite femme morveuse » ; persona que l'òm ne fa çò que l'òm vòl ; « petite pièce mobile qui tient les fuseaux des rouets » (v. TdF ‘marioto’). Parlar amb
las mariòtas, parler seul,
marmotter. (v. TdF) Marisa : prenom. marista nm : membre de congregacions vodadas a Maria. marit : espós. Marit e molhèr : espós e esposa. marital,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« marital, ale » TdF ‘maritau’ maritalament (adv.) : conjugalament. maritim, -a : relatiu, -iva a la mar (t. a.) maritosa adj f : « en âge d’avoir un mari, nubile » TdF, filha maridadoira. Màrius
[Marius, v. Ubaud Dicort
Errata web] - Mariusson - Usson : prenoms. v. Usson. marjar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, tasser, durcir la terre
fraîchement labourée, en parlant de la pluie ; fouler la
terre avec les pieds ; se
seller, se durcir à la surface, en parlant de la terre qui fait
croûte sur un semis à la suite d’une pluie » TdF marjar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. d’imprimerie, marger » TdF ‘marja 2’ marjassa (m.) : bravàs ; ventabolòfas / fanfaron. marjassada : fanfaronada. « marketing » (angl.) : v. comercializacion e
mercatica. marla : ròca argilosa que conten una brava proporcion de calquièr, utilizada per melhorar las tèrras acidas e per far de ciment. marlar (v. tr.) : ajustar de marla. marlatge : accion de marlar. marlha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : subredent de singlar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|