marfondir / marfondre (v. tr.) : sanglaçar ; « consumer » ; far perir. (v. TdF jos ‘marfoundre’)

Laurar fòra sason marfondís la tèrra. (v. TdF)

marfondir / marfondre (se) : trapar freg ; se sanglaçar ; magrir ; deperir ; se rosegar / se manjar lo sang.

marfondit, -ida / marfondut, -udaadj : « morfondu, ue », sanglaçat, -ada... (v. TdF jos ‘marfoundre’)

marfondre : v. marfondir.

marfondum : marrana dels cavals ; amagriment.

marfondut, -uda adj : v. marfondit.

marga : marge / margàs / bòrd / rebòrd ; partida del vestit que cobrís lo braç, un pauc o d'a fons ; mena de filat de pesca ; mena de colador.

Marga n pr f : (mar França / Anglaterra) , cf Ubaud Dicort.

margal 1 nm : margue de flagèl ;

margal 2 nm [de margue = ‘manche’ (Lexic M. Roqueta)] : aclinament pel plaser carnal.

margala nf, cf Ubaud Dicort : « fille peu modeste, décolletée, garçonnière » TdF

margalh 1 nm (plt.) : ray-grass (angl.) (Lolium perenne) ; juèlh (Lolium arvense), « herbe des prés, diaprure, v. mirgalhadura » (v. TdF ‘margai 1’)

margalh 2 nm, cf Ubaud Dicort : « margouillis, bourbier ; temps pluvieux, humide, pluie désagréable » TdF ‘margai 2’

margalhar 1 (trempar) v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, être humide, en parlant du temps ; patauger, patrouiller, v. pastejar ; tremper et agiter dans l’eau, v. aigassejar ; arranger sans ordre et sans goût, v. engimbrar ; provigner, v. cabussar » (v. TdF ‘margaia 2’). « margalhar » : v. margolhar.

« margalhar » 2 : v. mirgalhar.

margalhet nm : mata de juèlh, « v. margalhon ; lisières attachées à une robe d’enfant, v. estaqueta ; t. de marine, anneau de bois ayant une cannelure pour recevoir une estrope et qui sert de conduite aux cordages » (v. TdF ‘margaiet’)

margalhièira : campat de margalh / de ray-grass (angl)

margalhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite touffe d’ivraie ou de paturin, gazon ; paturin annuel » TdF ‘margaioun’

margalòt nm, cf Ubaud Dicort : « brouhaha, bruit confus de voix, v. chafaret » TdF

margamassa nm, cf Ubaud Dicort : « personne maladroite, sans soin » (v. Sèrras-Ess.

margamatge nm, cf Ubaud Dicort : « amalgame, v. mescladissa » (v. TdF)

marganhon nm, cf Ubaud Dicort : « myre, poisson de mer ; congre ; variété d’anguille » TdF

margar (v. tr.) : metre un margue ; aplechar.

margar (se) : s'introdusir / s'engulhar / s'ajustar / s'empeutar (s.f.)

Me marguèri dins la tièira coma poguèri.

Trapèt un raumàs que i se marguèt una bronquiti.

margarida nf : (plt.) (Chrysanthemum leucanthemum) ; (Leucanthemum vulgare) ; (Aster sinensis), « marguerite ; mamelons qui pendent sous la gorge des chèvres, des agneaux ou porcs ; caroncules des dindons, barbes des coqs » (v. TdF)

Desfulhar la margarida : (li desrabar los petals)

Granda margarida, grande marguerite, leucanthème. (v. TdF jos ‘margarido’)

Margarida (prenom) : « Marguerite » (Rapin)

margaridat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou mamelonné, en parlant des chèvres, v. mamelat » (v. TdF)

margaridelhas nf pl : rondèlas ; aurelhetas (t. tecn de dalhaire)

margaridet nm, cf Ubaud Dicort : v. margarideta. (v. TdF jos ‘margarideto’)

Margarideta : diminutiu affectiu de Margarida.

margarideta (plt.) : pimpanèla (Bellis perennis)

margaridièr (plt.) : camamilha romana (Anthemis nobilia) ; matricariá (Matricaria chamomillia) ; camamilha brunissenta (Chamomillia fuscata)

Margaridon n pr f : diminutiu affectiu de Margarida.

margarina nf, cf Ubaud Dicort : « margarine » (Rapin)

margassa nf : tarnagàs (mena d'agaça fèra) (Lanius senator) ; (Lanius excubitor meridionalis), « pie-grièche » (Alibert). (v. mirgassa 2)

margassa grisa nf, cf Ubaud Dicort : « pie-grièche grise (Lanius excubitor) » (v. margassa)

margassar (v. tr.) : de colèra, getar per tèrra brutalament ; saquejar ; brutalejar.

Margassava sos mainatges que n'èra vergonhable !

marge (m.) : bòrd / rebòrd ; talvera ; talús ; randa / rèndre / randura.

Al marge de : al bòrd de.

Metre de nòtas dins lo marge.

marget nm, cf Ubaud Dicort : « petit groupe, v. rodelet » (v. TdF)

marginal, -a adj e n : en marge de la societat (t. a.)

marginalament : d'un biais marginal.

marginalisme nm, cf Ubaud Dicort : « marginalisme » (Rapin)

marginalizacion : accion o resulta de se metre en marge de la societat.

marginalizar (v. tr.) : metre en marge de la societat.

marginalizar (se) : se metre en marge de la societat.

margòl (abs. Dicort) : bernat pescaire (Alcedo hispida) ; cabusset (Podiceps ruficollis) ; cabusson aurelhut (Podiceps auritus) ; cabusson tufat (Podiceps cristatus) ; (P. rubricollis) ; (P. cornutus)  (v. margolh 1)

margolh 1 nm : mèrlhe d'aiga (Cinclus aquaticus), « plongeon, grèbe, oiseau, v. cabussaire 1 ; tourillon, axe de fer sur lequel tourne une machine » (v. TdF ‘margoui’)

margolh 2  : bachàs / boldràs / lodràs / gaulhàs / tautàs / pachac / fangàs, « pour ‘boue’, ‘margouillis’, v. margalh 2 » (v. TdF jos ‘margoui’) ; temps a la pluèja.

margolha nf, cf Ubaud Dicort : « castagneux, oiseau, v. cabussal, castanhós 1 » (v. TdF jos ‘margouio’)

margolhar (v. tr. e intr.) , cf Ubaud Dicort : trempar e brandir dins l'aiga ; se metre a la pluèja (temps) ; gafolhar. (v. margalhar)

margolhon nm, cf Ubaud Dicort : « tourillon, pivot de fer » TdF jos ‘margouioun’

margolièira nf, cf Ubaud Dicort : « crapaudine, pièce de fer sur laquelle porte le tourillon » TdF jos ‘margouiero’

margolin nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier jeune, pauvre et mauvais ouvrier, petit charretier ; criquet, polisson, péteux, drôle, godelureau » TdF

margolina nf, cf Ubaud Dicort : « petite fille, en terme de mépris » TdF

margolinòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit criquet, petit drôle » TdF

margon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tas de blé qui n’est pas encore séparé de la balle, airée ; balle des grains criblés, tas de criblures ou de paille » TdF ‘margoun 1’

margon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit manche, manche d’outil » TdF ‘margoun 2’

margon 3 nm, cf Ubaud Dicort : « bout de manche, amadis, v. mancheta » (v. TdF ‘margoun 3’)

margós nm, cf Ubaud Dicort : sing. de margosses. (v. çai jos).

margossis (Couzinié, Azaïs : nm) [margosses nm pl (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘margousses’)] (plt.) : (Chondrilla juncea); (Prenanthes tenuifolia) (v. margós)

margòt nm : flòc de margue « bout de manche, amadis [v. margon 3] » (v. TdF jos ‘margoun 3’).

Margòt - Margoton : diminutius afectius de Margarida venguts tanben pejoratius.

Aquela filha es una brava Margoton !

margue 1 nm : aplech longarut de metal o de fust per manobrar un instrument ; manada ; ponhada ; asta / astèla ; (s.f.) verbal.

Margue de dalha, de pigassa, de cotèl, de martèl.

Fals margue, manche d’une faux ; Fomalhaut, étoile [...]. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘faus-margue’)

Ai trapat un margue ! (un verbal / un procès verbal)

 

 

 

margue 2 (adj. m.) [nm] : piòt, -a / bestiasson, -a ; maladrech, -a.

Demòres pas aquí, coma un margue !

Siás un margue / un margadalhas / un maladrech !

marguilhariá nf, cf Ubaud Dicort : « marguillerie, charge de marguillier ; la fabrique d’une église » TdF jos ‘margulierarié’

marguilhièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « marguillier, fabricien ; femme ou fille qui a soin d’un autel » TdF jos ‘margulié’. (v. marrelièr). « marguilhièr, -ièira » : v. mairilhièr (non preconizat Dicort).

« margussat » : v. darbossat.

Mari (abs. Dicort) – Màrius (v. Marius) : prenoms.

Maria - Marià (abs. Dicort) : prenoms.

maria comuna nf, cf Ubaud Dicort : « soude commune » TdF ‘mario-coumuno’

marià-mèca [maria mèca (v. Ubaud Dicort e TdF ‘marìo-mèco)] nf : persona fenheira (còltòrta / ipocrita)

maria salòpa nf, cf Ubaud Dicort : « marie-salope, bateau destiné à transporter la vase d’un port » TdF ‘mario-salopo’

marial, -a : relatiu, -iva a Maria.

Devocion mariala.

mariamèla nf, cf Ubaud Dicort : « mélange imprécis, mixture, décoction » (Brun Glossari Oc-Fr)  ; « fille sotte » (Lexic M. Roqueta)

marianista : ensenhaire de la Societat de Maria de Bordèu.

Marianna : prenom ; simbòl de la Republica francesa.

Mariannon / Manon n pr f : diminutius de Marianna.

mariarma nf, cf Ubaud Dicort : « hysope, plante, v. isòp » (v. TdF jos ‘magermo’)

maridable, -bla adj / maridador, -doira (v. maridador) : que se pòt maridar.

maridada : femna que ven de se maridar.

maridadona adj f, cf Ubaud Dicort : autre fem. de maridador. (v. TdF jos ‘maridadou’)

maridador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « en âge d’être marié, ée, nubile » TdF ‘maridadou’

Anèl maridador, bague nuptiale.

Libre maridador, rituel du mariage. (v. TdF)

maridaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'a la tissa de far maridar los autres ; « prétendu, futur, v. galant » (v. TdF).

maridament : accion de se maridar.

maridanha nf sing / maridèra / marida (los 2, abs. Dicort) : tissa de se maridar.

maridar (v. tr.) : unir (R. V, 449) en maridatge ; unir (t.a.)

Maridar dos joves.

Maridar doas colors.

maridar (se) : s'unir en maridatge.

maridatge : matrimòni.

maridèra (l.p.) (abs. Dicort) : tissa, enveja o besonh de se maridar. (v. maridanha)

La maridèra lo trapèt pas qu'a cinquanta ans !

Marieta : diminutiu de Maria.

marin 1, -a adj e nm : relatiu, -iva a la mar ; persona que naviga en mar.

marin 2 nm : auta ; vent de la mar / vent d'autan.

marin blanc nm, cf Ubaud Dicort : « vent d’est sec et chaud ; en Languedoc, sud-sud-est, vent du sud qui, au printemps, au lieu d’amener la pluie, entretient la sérénité du ciel » TdF jos ‘marin 2’

Marin - Marina : prenoms.

marina nf : mar ; plaja ; bord de mar ; sciéncia de la mar ; vent de mar ; ensemble de las fòrças navalas d'un país ; ensemble dels naviris qu'an una activitat maritima precisa.

marinada : temporada que lo marin bufa ; preparacion facha de vinagre, de sal, d'òli, d'espècias... per servar de carn o de peis.

marinalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « gens de marine » TdF jos ‘marinaio’

marinar 1 (v. tr. [v. TdF ‘marina’]) / marinejar (v. marinejar) : servar de carn o de peis dins de marinada ;

marinar 2 (v. intr.) : bufar del sud (vent) 

Marina, le vent du sud règne. (v. TdF)

marinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand vent du sud, mauvais vent de mer » TdF

marinat 1, -ada (trempat dis una marinada) adj, cf Ubaud Dicort : « mariné, conservé dans la saumure ou dans l’huile »  TdF jos ‘marina’

marinat 2, -ada adj : « gâté par l’eau de mer, avarié, ée ; qui a le goût ou l’odeur de la mer » TdF jos ‘marina’

marinatge nm, cf Ubaud Dicort : « métier de matelot » TdF

marinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, vaciller, en parlant de la lumière, v. varejar ; mariner de la viande ou du poisson, v. emmarinar » (v. TdF)

marineta nf, cf Ubaud Dicort : « pierre d’aimant, boussole (vieux) » (v. TdF)

Marineta - Marinon : diminutius de Marina.

marinièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme de marinier ou de marin » TdF ; « (blouse de femme) marinière » (Rapin)

marinièr 1 adj m, -ièira : relatiu, -iva a la marina ;

Oficièr marinièr, officier marinier. (v. TdF)

marinièr 2 nm : persona que sa profession es de menar e d'entreténer de batèus per navigar sus de canals, de fluvis o de ribièiras.

« mariòl » (fr.) : v. maruòlh 2 / maruèlh (los 3, abs. Dicort). (v. mariòlo)

« mariolar » (se) (v. TdF) : v. maruolhar / maruelhar (los 2, abs DGO ; los 3, abs. Dicort).

mariòlo (< ital.) adj e n, cf Ubaud Dicort : « mariolle » (Per Noste).

Faire lo mariòlo, faire l’imbécile. (v. Carrasco)

Marion – Marioneta : prenoms diminutius de Maria.

marioneta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « marionnette, v. mariòta ; sifflet d’enfant, v. siblet » (v. TdF)

Mariòta n pr f, cf Ubaud Dicort : « petite Marie » TdF

mariòta nf / marioneta (v. marioneta) : « marionnette », caricatura d'òme o d'animal que sos movements son d'imitacions de movements d'òmes o d'animals ; « petite femme morveuse » ; persona que l'òm ne fa çò que l'òm vòl ; « petite pièce mobile qui tient les fuseaux des rouets » (v. TdF ‘marioto’).

Parlar amb las mariòtas, parler seul, marmotter. (v. TdF)

Marisa : prenom.

marista nm : membre de congregacions vodadas a Maria.

marit : espós.

Marit e molhèr : espós e esposa.

marital, -a adj, cf Ubaud Dicort : « marital, ale » TdF ‘maritau’

maritalament (adv.) : conjugalament.

maritim, -a : relatiu, -iva a la mar (t. a.)

maritosa adj f : « en âge d’avoir un mari, nubile » TdF, filha maridadoira.

Màrius [Marius, v. Ubaud Dicort Errata web] - Mariusson - Usson : prenoms. v. Usson.

marjar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, tasser, durcir la terre fraîchement labourée, en parlant de la pluie ; fouler la terre avec les pieds ; se seller, se durcir à la surface, en parlant de la terre qui fait croûte sur un semis à la suite d’une pluie » TdF

marjar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. d’imprimerie, marger » TdF ‘marja 2’

marjassa (m.) : bravàs ; ventabolòfas / fanfaron.

marjassada : fanfaronada.

« marketing » (angl.) : v. comercializacion e mercatica.

marla : ròca argilosa que conten una brava proporcion de calquièr, utilizada per melhorar las tèrras acidas e per far de ciment.

marlar (v. tr.) : ajustar de marla.

marlatge : accion de marlar.

marlha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : subredent de singlar.