« marana » 1 (malandra) : v. marrana 2.

marana 2 (Azaïs ‘marano 2’ ; non preconizat Dicort) : vas de fonta per far còire d'unes aliments en los tressecant. (v. marrana 1)

maranatà : (orason jaculatòria aramèa (mâran-atâ) dels primièrs crestians) : Nòstre Sénher, vèni !

marangoin nm, cf Ubaud Dicort : « maringouin, insecte d’Amérique » TdF

maranha nf, cf Ubaud Dicort : v. marrana 2. (v. TdF jos ‘marrano’)

maraniau nm, cf Ubaud Dicort : « cri du chat, v. mamiau ; cri des enfants qui jouent à cache-cache » TdF suppl

marasca nf, cf Ubaud Dicort : « cerise sauvage » (v. TdF)

marasme nm, cf Ubaud Dicort : « (méd., cachexie aiguë) marasme » (Per Noste) ; « (stagnation économique) marasme » (Rapin)

marasquin nm, cf Ubaud Dicort : « marasquin, liqueur de cerises » TdF

maratge : ribatge / riba de la mar ; plaja.

maraton nm, cf Ubaud Dicort : « marathon » (Basic)

maratonista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « marathonien » (Sèrras-Ess.) [Per Noste : maratonian]

maraud, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « maraud, aude, fripon, onne, coquin, ine ; espiègle, lutin ; maladroit, imbécile » (v. TdF)

marauda nf, cf Ubaud Dicort : « maraude » TdF

Anar a marauda, aller en maraude. (v. TdF)

maraudaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « maraudeur, euse » (v. TdF)

maraudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, marauder » (v. TdF)

maraudariá nf, cf Ubaud Dicort : « habitude de marauder, vie de maraudeur » TdF

maraudàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand maraud, grosse coquine » TdF

maraudatge nm, cf Ubaud Dicort : « maraudage » TdF

maraudejar v, cf Ubaud Dicort : v. maraudar. (v. TdF jos ‘marauda’)

maraudisa nf, cf Ubaud Dicort : « espièglerie, trait de maraud » TdF

maraudòt, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « espiègle » (Carrasco)

« maravelhar » : desf. de l.p. v. meravilhar.

« maravilha » : desf. de l.p. v. meravilha.

marbiu ! / marbora ! interj, cf Ubaud Dicort : « impréc., morbleu, mordienne, v. mardisca » (v. TdF jos ‘marbiéu’)

marbrada : formatge de pòrc.

marbradura : marca sus la pèl que revèrta un marbre venat ; imitacion de las venas del marbre.

marbraire nm, cf Ubaud Dicort : « marbreur, celui qui marbre du papier » TdF ‘mabraire’

marbrar (v. tr.) : imitar las venas del marbre.

marbrariá nf, cf Ubaud Dicort : « marbrerie ; revêtement de marbre » TdF jos ‘mabrarié’

marbrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « marbré, ée, qui a des veines comme le marbre ; écervelé, timbré, ée » TdF jos ‘mabra’

marbre : pèira calquièira blanca, negra o venada.

Demorar de marbre : demorar insensible.

marbreta nf, cf Ubaud Dicort : « petite boule de marbre qui sert à des jeux d’enfants, v. bilha 2 » (v. TdF jos ‘mabreto’)

marbrièira nf, cf Ubaud Dicort : « marbrière » TdF jos ‘mabriero’

marbrièr nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : persona que trabalha lo marbre ; « écervelé, toqué, fou » TdF jos ‘mabrié’.

marbrin [, -a] adj : de marbre

Marc : prenom.

marc 1 nm : pes ancian per l'aur e l'argent ; « (monnaie) mark » (Rapin) ;

marc 2 nm : branca d'arbre mèstra ; gròssa pèça de fust que supòrta la mag del truèlh (v. çai jos) ;

Marc de premsa, madrier d’un pressoir, la pièce qui est pressée par les vis. (v. Ubaud Dicort e TdF)

marc 3 nm : residú de rasim, de cafè.

març : mes tresen de l'annada.

marca : caracteristica ; traça ; entalha ; tropèl de fedas ; vacada ; marcha (país que fa talvera)

Per marca d’aquò, pour preuve de cela.

Per marca de qué, en foi de quoi.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘marc’)

marca de se loc adv, cf Ubaud Dicort : « cela le prouve, c’est pour cela, évidemment » TdF jos ‘marca’

Marca (la -) : la femna de Marc.

Marcabrun (TdF) [Marcabrú, cf Ubaud Dicort]  n pr m : famós trobador occitan de Gasconha (s. XII).

marçada nf, cf Ubaud Dicort : « durée du mois de mars ; giboulée » TdF ‘marsado’

marcadissa : airal marcat.

marcadoira nf : marcha (tròç de fèrre que lo pè i s'apèva dessús ) per enfonzar lo palabés (palavèrs / andusac) (t.a.)  ; « marqueuse » (Laus)

marcador nm : l'airal que i se marca quicòm dessús ; « marqueur » (Laus).

marcaire, -aira [~ -airitz] n : persona que marca (t. a.)

Marçal : prenom.

marcamal 1 (adj. inv.) (abs. Dicort) : morrut, -uda / malcarat, -ada.

marcamal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « homme de mauvaise mine » TdF jos ‘marco-mau’ ;  « le mauvais sort » (Laus)

Marcamal n pr m : escaisnom de persona morruda (reguèrga) (v. marcamal 2)

Marcamal se passeja ! (l.p.) : es morrut que jamai ; gara !

marcant, -a adj : que laissa un sovenir perdurable.

1999 foguèt una annada marcanta pels auristres.

marcapagina nm, cf Ubaud Dicort : « signet » (Per Noste)

marcar / mercar [veire marcar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : metre una marca sus quicòm ; laissar un creuge ; indicar / senhalar / far notar quicòm ; se ganhar un punt a tal o tal jòc ; seguir de prèp totes los movements d'un autre jogaire ; començar de grandir (en parlant dels arbres) ; aver de dents que permeton de dire l'atge (R. III, 235) d'un animal ; gaissar ; borronar ; calcigar / caucigar ; marchar.

marcar (se) : se far una taca ; se far un creuge.

marçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pourrir, corrompre » TdF ‘marsa’

marcarèl : instrument per marcar.

marcassin nm, cf Ubaud Dicort : « marcassin, petit de la laie » TdF

marcassinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gribouiller, griffonner, barbouiller » TdF

marcassita nf, cf Ubaud Dicort : « marcassite, substance minérale » TdF

marcasuau n, cf Ubaud Dicort : « matois, sournois, rusé » TdF jos ‘marcho-siau’

marcat 1, -ada : p.p. de marcar (t. a.), « marqué, ée » TdF jos ‘marca’

Papièr marcat, papier marqué, ou timbré » (v. TdF)

marcat 2 nm (abs. Dicort) : papièr marcat / papièr timbrat. (v. marcat 1)

marcatemps nm, cf Ubaud Dicort : « malarmat, poisson de mer, qu’on fait sécher pour le suspendre au bout d’une ficelle, afin de s’en servir en guise de baromètre » TdF ‘marco-tèms’

marcatica nf : « marketing » (Per Noste, Basic).  (v. mercatica)

marce, -ça adj, cf Ubaud Dicort : « flétri, ie, fané, ée ; perclus, use, v. marfe plus usité » (v. TdF)

marcejada : marcencada. v. marcencada.

marcejar (v. impers.) : far un temps fòl de mes de març. (v. TdF ‘marseja’)

Marcèl - Marcèu - Marcelon - Marcèla - Marcelin - Marcelina : prenoms.

marcenc, -a / marcesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « du mois de mars », semenat, -ada al mes de març. (v. TdF jos ‘marsen’)

Blat marcenc.

Civada marcenca.

Los marcencs o marcesques, les mars, les grains qu’on sème en mars, tels que orge, avoine, lentilles, ers, millet. (v. TdF)

marcenca nf, cf Ubaud Dicort : « blé de mars ; marouette, oiseau de marais, v. gelardina » (v. TdF ‘marsenco’)

 

 

marcencada / marcescada nf : gibornada / vacairal : (ramada del mes de març)

marcesc, -a adj : v. marcenc.

marcescada nf : v. marcencada.

marcescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) marcescent, -e » (Per Noste, Laus

marcescible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « marcescible » (Rapin)

marcha (R. IV, 156) : frontièira ; país que fa talvera ; accion de marchar.

« marcha » e derivats» (fr.) : v. lòca - escalon - esparron.

marchafin nm, cf Ubaud Dicort : « fashionable, élégant » TdF ‘marcho-fin’

marchaire, -aira [~ -airitz] n : persona que la marcha li agrada.

marchament nm, cf Ubaud Dicort : « manière de marcher, démarche » TdF

« marchand » (fr. l.p.) : v. mercant e mercadièr, cf Ubaud Dicort.

« marchandisa » (fr. l. p.) : v. mercadariá e merça, cf Ubaud Dicort.

marchandon / marchandòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit marchand, petit mercier ; colporteur, porte-balle ; charançon » (v. TdF jos ‘marchandot’). « marchandon » (fr. l. p.) : v. mercadieiron

marchandòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite marchande » TdF

« marchapè » (fr.) (marchapè nm) : v. nauçapè.

marchar (v. intr.) : marcar lo pas ; caminar d'un pas decidit ; fonccionar ; capitar.

marchasuau nm, cf Ubaud Dicort : v.  marcasuau.

marchon nm, cf Ubaud Dicort : « giron d’une marche d’escalier, v. pesada 2 » (v. TdF)

marcial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « martial, ale, v. guerrièr » (v. TdF jos ‘marciau’)

marcian, -a adj e n, v. Ubaud Dicort Errata web : « martien, -enne » (Laus)

Marcian - Marciana : prenoms.

marcible nm : v. marcívol 1.

marcir (v. tr.) : passir / blasir / marfar / marfir ; amoissar / amoissir ; tressecar. (v. TdF ‘marci’)

marcir (se) : se passir / se blasir / se marfar / se marfir...

marcit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « flétri, ie ; épuisé ; condensé, ée » TdF jos ‘marci’

marcívol 1 / marciule / marcible nm (los 3, Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Euphorbia) (Helleborus ftidus) ; (H. niger)

marcívol 2 (v. -ÍVOL)) / marcivol, -a adj (los 2, abs. Dicort) : doblet de marcenc.

marcivòlta (plt.) : (Euphorbia helioscopia)

marcoïna [veire marcolina, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Mercurialis)

marcolina nf (plt.) : (Mercurialis perennis)

marcon / marcor ? nm, cf Ubaud Dicort : « cépage cultivé en Languedoc, et que l’on croit être le vitis emarca de Pline ; jeu d’enfant où l’on se poursuit en criant : ‘marcou’ ! » (v. TdF ‘marcou’)

Marcon / Marquet : diminutiu de Marc. v. Marc.

Marcona (la -) : La Marcona es la femna de Marcon.

marcòt nm / marcòta nf, cf Ubaud Dicort : « marcotte, branche couchée en terre » (v. TdF jos ‘margoto’)

marcotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, marcotter, coucher une branche en terre » TdF jos ‘margouta’

mardieu ! / mardieunes ! / mardisca ! interj, cf Ubaud Dicort : « morbleu, mordienne, v. marbieu » (v. TdF jos ‘mardiéu’)

marèia [veire marèa, cf Ubaud Dicort] nf : flux o reflux de la mar (marèia alta ; m. bassa) ; peissum de mar.

marejar (v. intr.) : ondejar coma la mar.

marejòu nm, cf Ubaud Dicort : « petite marée, petites vagues » TdF jos ‘marejòu’

marèl 1 [marrèl (v. Ubaud Dicort p.154)] nm : còpa de bosc / talhada ; mata d'èrbas o de brotas. (v. marrèl 1)

marèl 2 [marrèl (jòc)] nm, cf Ubaud Dicort / marèla (v. marèla 2) : palet (pèira plana) ; jòc de drolletas sonat tanben capèla / capeleta o « escaletas ». (v. marrèl 2)

marèl 3 [o maurèl, cf Ubaud Dicort p. 154], -a adj e nm : de color bruna.

Marèl - Marèla : nom de buòu brun - nom de vaca bruna. (v. çai sus)

« marèla » 1 nf : v. maurèla.

marèla 2 (jòc) nf (abs. Dicort) : v. marrèla.

marèla 3 nf, cf Ubaud Dicort : « petite marguerite sauvage, matricaire » (v. TdF ‘marello’)

mareladura [marreladura, cf Ubaud Dicort] nf : disposicion en carrats o en lausanges.

marelar 1 (abs. Dicort) (v. intr. e tr.) : trichar al jòc ; enganar. (v. marrelar 1)

marelar 2 (abs. Dicort ; v. Ubaud Dicort p.154)] (v. tr.) : pigalhar / bigarrar ; raiar ; divisir en lausanges o en carrats. (v marrelar 2)

marelar (se) (abs. Dicort ; v. Ubaud Dicort p.154) : se pigalhar / se bigarrar ; se raiar ; se divisir en lausanges o en carrats ; se sarrar / caumar (fedas). (v. marrelar (se))

marelatge (abs. Dicort) : vitratge en lausanges. (v. marrelatge)

marèlh [veire maurèl, cf Ubaud Dicort], -a adj : de color negrosa. v. maruèlh (abs. Dicort).

Marèlh (v. çai sus) : nom de buòu negrós.

Marelha (v. çai sus) : nom de feda o de vaca negrosa.

marella (abs. Dicort) (plt.) : (Matricaria chamomilla) ; (M. inodora) (v. marèla 3)

marenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. marés 1)

marengo (< it.)  adj inv e nm, cf Ubaud Dicort : « marengo » (Rapin)

marés 1, -esa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de mar ; vengut, -uda de la mar.

marés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « marine, plage » ( L. 237) ; « marais, v. palun plus usité » TdF

maresa (plt.) : citra (Cucurbita citrullus) ; (Cucurbita pepo) ; coja (C. melo pepo) ; (C. maxima)

maresc nm, cf Ubaud Dicort : « terrain marécageux [v. maresca] ; renoncule ficaire » (L. 237)

maresca nf : airal marescatjós ; sanha / sanhàs.

marescal nm : galonat militar pus elevat ; fabre que ferrava e medecinava ases, muòls, cavals, vacas e buòus ; persona que fèrra los cavals. (v. manescal)

marescala / marescalciá nf : ancian nom de la gendarmariá.

marescalat nm (abs. Dicort) : dignitat pus nauta dins l'armada.

marescatge (abs. Dicort) : airal marescatjós. (v. maresc, palun)

marescatjós, -osa (abs. Dicort) : palunós, -osa. (v. palunós)

maresma nf, cf Ubaud Dicort : « maremme » (Laus)

marfar / marfir (v. tr.) : passir / blasir ; agorrufar / frostir ; amochelar / amochonar ; engrepesir de freg.

marfar / marfir (se) : se passir / se blasir ; s'agorrufar / se frostir ; s'amochelar ; s'engrepesir.

Totas las flors finisson que se marfisson.

marfe, -fa : passit / blasit, -ida ; agorrufat, -ada ; frostit, -ida ; engrepesit, -ida.

Èra aquí, dins la nèu, tota marfa de freg.

marfega : tèla de palhassa ; palhassa de lièch.

marfidura nf (Laus ; abs. Dicort) : blasidura.

marfièira 1 (s.f.) : grep / engrepiment / engrepesiment de freg.

marfièira 2 (s.f.) : petega / embarràs dels pus grèus.

marfir : v. marfar.

marfit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « flétri, ie, maté, chiffonné, bouchonné, ée ; retrait, aite » TdF jos ‘marfi’

marfondement / marfondiment nm : « refroidissement », freg / raumàs. (v. TdF jos ‘marfoundement’)

marfondièr, -ièira n e adj, cf Ubaud Dicort : « être nuisible ; destructeur, trice » TdF

marfondiment nm : v. marfondement.