mant, -a / mantun, -a (adj. indefinit que se pòt metre al plural [Salvat Gram. p. 80 : mantes, mantunes]) (ven del gallés MANTI : ‘fòrça, nombroses, -as’) : mai d'un ; qualques ; fòrça.

Temptarai mant pelegrinatge.

Mantuna annada (Alibert Gr. p. 91), de longues années. (v. TdF ‘mant’)

Mantun còp : sovent.

Mantunas personas.

manta : vestit ample, sens margas, que se carga sus las espatlas.

mantal [veire davantal, cf Ubaud Dicort] nm : doblet de mantèl. (utilizat amens en Roergue)

mantasta 1 nf (abs. Dicort) : Pesca de mantasta : pesca a la man. (v. çai jos).

mantasta 2 (a la -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « Pescar a la mantasta, pêcher à la main [v. amantastar] » (Per Noste).

mantasta 3 (a -) loc adv : « à l’aveuglette » (Per Noste)]

mantega nf, cf Ubaud Dicort : « ordure, gadoue » TdF

mantèl : vestit ample e amb margas que se carga per dessús los autres per s'aparar d'un grand freg.

mantelar (v. tr.) : emmantelar (cobrir d'un mantèl)

mantelar (se) : s'emmantelar (se cobrir d'un mantèl)

mantelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand manteau, v. balandran 2 » TdF

mantelejar (v. intr.) : far mantèl ; se cargar un mantèl.

mantelet : mantèl pichon ; casaca de femna.

Far lo mantelet : rebalar una ala (aucèl nafrat)

manteleta : mantèl de drollon o de drolleta.

mantelina nf, cf Ubaud Dicort : « mantille » TdF

manten : anar / portadura (biais de se comportar) ; sosten.

mantenament (abs. Dicort) : manten ; proteccion. (v. mantenement)

mantenedor 1 nm / manteneire, -a (v.manteneire) : protector, -tritz ; persona que manten quicòm o q. q. (t. a.), « mainteneur, v. manteneire plus usité » TdF

mantenedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui maintient, conserve » (Palay ‘mantenidoù’)

manteneire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « mainteneur, protecteur, trice ; tenant, parieur, celui qui parie pour un des joueurs ; croupier, celui qui est associé avec le joueur qui tient les cartes, les boules ; bâton qui soutient la charge d’un côté, tandis qu’on la complète de l’autre » TdF

Los manteneires del Felibritge, les mainteneurs du Félibrige, les membres de cette association. (v. TdF)

mantenement nm, cf Ubaud Dicort : « maintien, protection, appui » TdF

mantenença : accion de manténer ; circomscripcion dels felibres d'una meteissa província.

mantenencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport ou qui appartient à une ‘maintenance’ du Félibrige  » TdF  (v. çai sus)

mantenent 1 adv (arc.) (R. V, 338) (abs. Dicort) : ara ; « dès maintenant » (Alibert).

mantenent 2, -a adj e n : disciple, -a, « celui, celle qui maintient, qui soutient, partisan » TdF.

manténer / mantenir [veire manténer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far que quicòm demòre dins lo meteis estat ; sosténer ; assolidar / afortir ; contunhar.

Manténer un secret.

Manténer lo basc, lo breton.

manténer (se) / mantenir (se)  [veire manténer (se)] : demorar al pòst ; demorar en bona santat.

Consí vas ? - Me manteni.

mantenguda nf, cf Ubaud Dicort : « maintenue » TdF

mantengut, -uda : p.p. de manténer, « maintenu, soutenu, ue ; appuyé, conservé, ée ; bien portant, ante » TdF jos ‘manteni’.

mantetalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, palan et itague, poulie à deux ou trois yeux » TdF

màntia nf, cf Ubaud Dicort : « sac de peau de chèvre dans lequel on tient la farine ; gros ventre, gros mangeur » TdF

mantilha : poncha de dentèla o de seda que d'unas femnas se cargan sul cap.

mantissa nf : (matematica) « mantisse » (v. Ubaud Dicc. scient. p.  98)

màntol : grand mantèl d'òme.

mantolar v, cf Ubaud Dicort : v. mantelar. (v. TdF jos ‘mantela’)

mantolar (se) v pron : s'emmantelar.

mantòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite mante, manteau de femme » TdF

mantuèlha : ponhada / manada ; quèrba ; manilha.

mantun, -a (adj. e pron. indef. collectiu que se pòt metre al plural [Salvat Gram. p. 80])  : mai d'un. v. mant.

Mantun se pensava que… (Vernet Dict. gram. p. 207

mantusar (v. tr. e intr.) : contunhar son trabalh ; trabalhar sens se rebutar.

manual, -a (adj. e subs.) : que se fa a la man ; libre que i se resumís l'essencial d'una matèria ; persona portada sul trabalh manual mai que non pas sul trabalh intellectual.

manualament : amb las mans.

« manucur, -a » e derivats : v. manicur.

Manuèl : diminutiu d'Emmanuèl

manufactura : fabrica que i se trabalha a la man o amb l'ajuda de maquinas.

Manufactura de tabat. Manufactura d'armas.

manufacturable, -bla : que pòt èsser manufacturat, -ada.

manufacturar (v. tr.) : far quicòm a la man o amb l'ajuda de maquinas.

manufacturièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « manufacturier, -ère » (Laus)

manugueta [veire menugueta, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Origanum vulgare) ; (Calamintha officinalis)

manu militari (lat.) : amb l'ajuda de la fòrça armada ; amb emplec o menaça d'emplec de la fòrça fisica.

manumission nf, cf Ubaud Dicort : « manumission » (Rapin)

manuscrit [, -a] (sab) adj e nm / manuscrich (abs. Dicort) : escrich a la man per oposicion a estampat. (v. manescrich)

manutencion nf, cf Ubaud Dicort : « manutention » (Rapin)

manutencionari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « manutentionnaire » (Rapin)

manutencionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, manutentionner » (Per Noste)

 

 

manutèrg : linge que lo prèire se n'eissuga los dets al lavabo (lat.) de la messa.

manzanilha (< esp.) nf, cf Ubaud Dicort : « manzanilla »

Mao-Tse-Tong (1893-1959) : president de la Republica populara de China de 1954 a 1959.

maoïsme nm : doctrina que se reclama de Mao-Tse-Tong.

maoïsta adj e n (m. e f.) : revolucionari disciple de Mao-Tse-Tong.

Maomet n pr m : v. Mahomet.

maometan, -a : disciple, -a de Mahomet. (v. mahometan)

maometisme nm, cf Ubaud Dicort : v. mahometisme.

maonaire [veire malonaire], -a n : pasimentaire, -a.

maonar [veire malonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : pasimentar.

maonatge [veire malonatge] nm : accion o resulta de maonar. v. malonar.

maonièira [veire malonièira] nf : airal que i se fan de maons (malons)

mapa : toalha ; representacion plana de la superficia de la Tèrra, o d'una porcion d'aquela superficia, segon una escala donada ; espandida d'aiga.

La mapa d'aiga de l'aigat ganhava de mai en mai.

mapamond [ ~ mapamonde nm (v. Ubaud Dicort e Basic)] (f.) : mapa de la Tèrra divisida en dos emisfèris.

maquet nm, cf Ubaud Dicort : « pâte d’anchois, v. anchoiada ; imbroglio, pot-aux-roses » (v. TdF)

maqueta nf (de l'it. macchietta) : esbòç d'una escultura, d'un edifici ; representacion de quicòm a escala pichona.

maquetisme nm, cf Ubaud Dicort : « maquettisme » (Per Noste)

maquetista (m. e f.) : persona que fa de maquetas.

maqui nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) maki » (Rapin)

-MAQUIA : forma sufixada del grèc makhê (combat) v. tauromaquia.

Maquiavèl : istorian e politic italian (1469-1527).

maquiavelic, -a : digne, -a de Maquiavèl ; perfid, -a.

maquiavelicament : sens cap d'escrupul.

maquiavelisme : sistèma politic contra tota morala ; perfidia.

maquilhar (v. tr.) : « moucheter, tacheter ; brouiller, tripoter » ; pinturar (L. 295) la cara d'un actor o d'una actritz. (v. TdF ‘maquiha’ )

maquilhar (se) : se pinturar (L. 295) la cara per se rejovenir o s'apolidir.

maquilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « moucheté ; brouillé, embrouillé, ée » TdF jos ‘maquiha’

maquilhatge nm : « moucheture, salissure ; salmigondis, tripotage, tracasserie, v. boira 1 » (v. TdF ‘maquihage’) ; accion o resulta de maquilhar o de se maquilhar ; produches utilizats per maquilhar o se maquilhar.

maquina : ensemble d'apleches (barras, barretas, ròdas, cadenas, mandres, manetas...) margats per recebre una mena d'energia e la mudar en trabalh.

Maquina d'escriure.

Maquina de vapor.

Maquina d’alisar, cf Ubaud Dicort.

Maquina de cordurar / de cóser, machine à coudre. (Laus)

Maquina-esplech, machine-outil. (v. Ubaud Dicort e Rapin)

maquinacion : fomentacion.  v. machinacion (non preconizat Dicort)

maquinaire, -aira [~ - airitz] n  : « celui, celle qui machine, machinateur » ; persona que fa fonccionar una maquina, « inventeur de machines ». (v. TdF ‘machinaire’)

maquinal, -a : mecanic, -a (sens intervencion de la volontat)

maquinalament adv : mecanicament (d'un biais non rasonat)

maquinament nm, cf Ubaud Dicort : « action de machiner » TdF ‘machinamen’

maquinar (v. tr.) : fomentar (R. III, 354) ; fomentejar. (v. TdF ‘machina’)

maquinariá : construccion de maquinas ; ensemble de maquinas d'un airal (fabrica, teatre, cinema...)

maquinassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. maquina)

maquineta nf, cf Ubaud Dicort : (v. maquina)

maquinhon nm, -a (fr.) : trafegaire, -a de cavals o d'autre bestial.

maquinhonar (v. tr.) (fr.) : trafegar de cavals o d'autre bestial.

maquinhonatge : mestièr de maquinhon ; ensemble de practicas per amagar los defauts del bestial de vendre ; mercandejatge fraudulent (R. III, 389).

maquinisme : emplec generalizat de maquinas.

maquinista n (dels dos genres) : persona que govèrna çò material dins un teatre, un cinema...

maquinizacion (abs. Dicort) : accion de maquinizar o de se maquinizar. (v. mecanizacion)

maquinizar (abs. Dicort) (v. tr.) : aplechar amb de maquinas. (v. mecanizar)

maquinizar (se) (abs. Dicort) : emplegar de maquinas de mai en mai. (v. mecanizar (se))

maquis [maquís] nm (de l'it. macchia : taca) : mata de boissons que fan taca dins la natura ; païsatge mediterranèu ; enrambolh de complicacions ; ensemble de maquisards.

Lo maquis de Corsega.

Lo maquis de las leis.

maquisard nm, -a : combatent, -a volontari que fa pas partida d'una armada regulara.

mar nf : massa d'aiga salada que cobrís la màger part de la Tèrra ; abondi extraordinari.

Mar d'òli.

Mar gròssa.

Mar desliura : nauta mar.

Una mar de lagremas.

Una mar de paraulas.

Delà la mar, outre mer. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mar’)

Otra mar : v. otramar.

mar Granda n pr f, cf Ubaud Dicort : « Océan » (v. Lagarda, Laus)

marabó [marabot 1 (v. TdF jos ‘marabout’ e Per Noste)] nm : aucèl d'Africa (Leptoptilus crumenifer)

marabot 2 nm : ermita mahometan. (v. TdF)

marabotin nm, cf Ubaud Dicort : « maraboutin, monnaie d’or qui eut cours au 13ème siècle, en Espagne, en Portugal et en Languedoc, monnaie des Almoravides » (v. TdF)

maraca nm : gat (mena de peis) (Squalus) (v. TdF ‘maraco’)