|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
mant, -a / mantun, -a (adj. indefinit que se pòt metre al plural [Salvat Gram. p. 80 : mantes, mantunes]) (ven del gallés MANTI : ‘fòrça, nombroses, -as’) : mai d'un ; qualques ; fòrça. Temptarai
mant pelegrinatge. Mantuna
annada (Alibert Gr. p. 91), de longues années. (v.
TdF
‘mant’) Mantun còp : sovent. Mantunas personas. manta : vestit ample, sens margas, que se carga sus las espatlas. mantal
[veire davantal, cf Ubaud Dicort] nm : doblet de mantèl.
(utilizat amens en Roergue) mantasta 1 nf (abs. Dicort) : Pesca de mantasta : pesca a la man. (v. çai jos). mantasta 2 (a la -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « Pescar a la mantasta, pêcher
à la main [v. amantastar] » (Per Noste). mantasta 3
(a -) loc adv : « à
l’aveuglette » (Per Noste)] mantega nf, cf Ubaud Dicort :
« ordure, gadoue » TdF mantèl : vestit ample e amb margas que se carga per dessús los autres per s'aparar d'un grand freg. mantelar (v. tr.) : emmantelar (cobrir d'un mantèl) mantelar (se) : s'emmantelar (se cobrir d'un mantèl) mantelàs
nm, cf Ubaud Dicort :
« grand manteau, v. balandran 2 » TdF mantelejar (v. intr.) : far mantèl ; se cargar un mantèl. mantelet : mantèl pichon ; casaca de femna. Far lo mantelet : rebalar una ala (aucèl nafrat) manteleta : mantèl de drollon o de drolleta. mantelina nf, cf Ubaud Dicort :
« mantille » TdF manten : anar / portadura (biais de se comportar) ; sosten. mantenament (abs. Dicort) : manten ; proteccion. (v. mantenement) mantenedor 1 nm / manteneire, -a (v.manteneire) : protector, -tritz ; persona que manten quicòm o q. q. (t. a.), « mainteneur, v. manteneire plus usité » TdF mantenedor
2, -doira adj,
cf Ubaud Dicort : « qui maintient, conserve » (Palay ‘mantenidoù’) manteneire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« mainteneur, protecteur, trice ; tenant, parieur, celui qui
parie pour un des joueurs ; croupier, celui qui est associé avec
le joueur qui tient les cartes, les boules ; bâton qui soutient la
charge d’un côté, tandis qu’on la complète de
l’autre » TdF Los
manteneires del Felibritge, les
mainteneurs du Félibrige, les membres de cette association. (v. TdF) mantenement
nm, cf Ubaud Dicort :
« maintien, protection, appui » TdF mantenença : accion de manténer ; circomscripcion dels felibres d'una meteissa província. mantenencial,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a rapport ou qui appartient à une
‘maintenance’ du Félibrige » TdF (v. çai sus) mantenent 1 adv (arc.) (R. V, 338) (abs. Dicort) : ara ; « dès maintenant » (Alibert). mantenent 2, -a adj e n : disciple, -a, « celui, celle qui maintient, qui soutient,
partisan » TdF. manténer / mantenir [veire manténer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far que quicòm demòre dins lo meteis estat ; sosténer ; assolidar / afortir ; contunhar. Manténer un secret. Manténer lo basc, lo breton. manténer (se) / mantenir (se) [veire manténer (se)] : demorar al pòst ; demorar en bona santat. Consí vas ? - Me manteni. mantenguda nf, cf Ubaud Dicort :
« maintenue » TdF mantengut, -uda : p.p. de manténer,
« maintenu, soutenu, ue ; appuyé, conservé,
ée ; bien portant, ante » TdF jos
‘manteni’. mantetalha nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, palan et itague, poulie à deux ou
trois yeux » TdF màntia
nf, cf Ubaud Dicort :
« sac de peau de chèvre dans lequel on tient la
farine ; gros ventre, gros mangeur » TdF mantilha : poncha de dentèla o de seda que d'unas femnas se cargan sul cap. mantissa nf : (matematica)
« mantisse » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 98) màntol : grand mantèl d'òme. mantolar v, cf Ubaud Dicort :
v. mantelar. (v. TdF jos ‘mantela’) mantolar (se) v pron : s'emmantelar. mantòt
nm, cf Ubaud Dicort :
« petite mante, manteau de femme » TdF mantuèlha : ponhada / manada ; quèrba ; manilha. mantun, -a (adj. e pron. indef. collectiu que se pòt metre al plural [Salvat Gram. p. 80]) : mai d'un. v. mant. Mantun se pensava que… (Vernet Dict.
gram. p. 207 mantusar (v. tr. e intr.) : contunhar son trabalh ; trabalhar sens se rebutar. manual, -a (adj. e subs.) : que se fa a la man ; libre que i se resumís l'essencial d'una matèria ; persona portada sul trabalh manual mai que non pas sul trabalh intellectual. manualament : amb las mans. « manucur, -a » e derivats : v. manicur. Manuèl : diminutiu d'Emmanuèl manufactura : fabrica que i se trabalha a la man o amb l'ajuda de maquinas. Manufactura de tabat. Manufactura d'armas. manufacturable, -bla : que pòt èsser manufacturat, -ada. manufacturar (v. tr.) : far quicòm a la man o amb l'ajuda de maquinas. manufacturièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« manufacturier, -ère » (Laus) manugueta [veire menugueta, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Origanum
vulgare) ; (Calamintha officinalis) manu militari (lat.) : amb l'ajuda de la fòrça armada ; amb emplec o menaça d'emplec de la fòrça fisica. manumission
nf, cf Ubaud Dicort :
« manumission » (Rapin) manuscrit [, -a] (sab) adj e nm / manuscrich (abs. Dicort) : escrich a la man per oposicion
a estampat. (v. manescrich) manutencion nf, cf Ubaud Dicort :
« manutention » (Rapin) manutencionari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort :
« manutentionnaire » (Rapin) manutencionar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, manutentionner » (Per Noste) |
|
manutèrg : linge que lo prèire se n'eissuga los dets al lavabo (lat.) de la messa. manzanilha (< esp.) nf, cf Ubaud Dicort :
« manzanilla » Mao-Tse-Tong (1893-1959) : president de la Republica populara de China de 1954 a 1959. maoïsme nm : doctrina que se reclama de Mao-Tse-Tong. maoïsta adj e n (m. e f.) : revolucionari disciple de Mao-Tse-Tong. Maomet n pr m : v. Mahomet. maometan, -a : disciple, -a de Mahomet. (v. mahometan) maometisme
nm, cf Ubaud Dicort :
v. mahometisme. maonaire [veire malonaire], -a n : pasimentaire, -a. maonar [veire malonar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : pasimentar. maonatge [veire malonatge] nm : accion o resulta de maonar. v. malonar. maonièira [veire malonièira] nf : airal que i se fan de maons (malons) mapa : toalha ; representacion plana de la superficia de la Tèrra, o d'una porcion d'aquela superficia, segon una escala donada ; espandida d'aiga. La mapa d'aiga de l'aigat ganhava de mai en mai. mapamond [ ~ mapamonde nm (v. Ubaud Dicort e Basic)] (f.) : mapa de la Tèrra divisida en dos emisfèris. maquet nm, cf Ubaud Dicort :
« pâte d’anchois, v. anchoiada ;
imbroglio, pot-aux-roses » (v. TdF) maqueta nf (de l'it. macchietta) :
esbòç d'una escultura, d'un edifici ; representacion de
quicòm a escala pichona. maquetisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« maquettisme » (Per Noste) maquetista (m. e f.) : persona que fa de maquetas. maqui nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) maki »
(Rapin) -MAQUIA : forma sufixada del grèc makhê (combat) v. tauromaquia. Maquiavèl : istorian e politic italian (1469-1527). maquiavelic, -a : digne, -a de Maquiavèl ; perfid, -a. maquiavelicament : sens cap d'escrupul. maquiavelisme : sistèma politic contra tota morala ; perfidia. maquilhar (v. tr.) : « moucheter, tacheter ; brouiller, tripoter » ; pinturar (L. 295) la cara d'un actor o d'una actritz. (v. TdF ‘maquiha’ ’) maquilhar (se) : se pinturar (L.
295) la cara per se rejovenir o s'apolidir. maquilhat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « moucheté ;
brouillé, embrouillé, ée » TdF jos ‘maquiha’ maquilhatge nm : « moucheture, salissure ; salmigondis, tripotage, tracasserie, v. boira 1 » (v. TdF ‘maquihage’) ; accion o resulta de maquilhar o de se maquilhar ; produches utilizats per maquilhar o se maquilhar. maquina : ensemble d'apleches (barras, barretas, ròdas, cadenas, mandres, manetas...) margats per recebre una mena d'energia e la mudar en trabalh. Maquina d'escriure. Maquina de vapor. Maquina d’alisar, cf Ubaud Dicort. Maquina de cordurar /
de cóser,
machine à coudre.
(Laus) Maquina-esplech, machine-outil. (v. Ubaud Dicort e Rapin) maquinacion : fomentacion.
v. machinacion (non
preconizat Dicort) maquinaire, -aira [~ - airitz] n : « celui, celle qui machine, machinateur » ; persona que fa fonccionar una maquina, « inventeur de machines ». (v. TdF ‘machinaire’) maquinal, -a : mecanic, -a (sens intervencion de la volontat) maquinalament adv : mecanicament (d'un biais non rasonat) maquinament
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de machiner » TdF ‘machinamen’ maquinar (v. tr.) :
fomentar (R. III, 354) ;
fomentejar. (v. TdF
‘machina’) maquinariá : construccion de maquinas ; ensemble de maquinas d'un airal (fabrica, teatre, cinema...) maquinassa
nf, cf Ubaud Dicort :
(v. maquina) maquineta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. maquina) maquinhon nm, -a (fr.) : trafegaire, -a de cavals o d'autre bestial. maquinhonar (v. tr.) (fr.) : trafegar de cavals o d'autre bestial. maquinhonatge : mestièr de maquinhon ; ensemble de practicas per amagar los defauts del bestial de vendre ; mercandejatge fraudulent (R. III, 389). maquinisme : emplec generalizat de maquinas. maquinista n (dels dos genres) : persona que govèrna çò material dins un teatre, un cinema... maquinizacion (abs. Dicort) : accion de maquinizar
o de se maquinizar. (v. mecanizacion) maquinizar (abs. Dicort) (v. tr.) : aplechar amb de maquinas. (v. mecanizar) maquinizar (se) (abs. Dicort) : emplegar de maquinas de mai en mai. (v. mecanizar (se)) maquis [maquís] nm (de l'it. macchia : taca) : mata de boissons que fan taca dins la natura ; païsatge mediterranèu ; enrambolh de complicacions ; ensemble de maquisards. Lo maquis de Corsega. Lo maquis de las leis. maquisard nm, -a : combatent, -a volontari que fa pas partida d'una armada regulara. mar nf : massa d'aiga salada que cobrís la màger part de la Tèrra ; abondi extraordinari. Mar d'òli. Mar gròssa. Mar desliura : nauta mar. Una mar de lagremas. Una mar de paraulas. Delà la mar, outre mer. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mar’) Otra mar : v. otramar. mar Granda n pr f, cf Ubaud Dicort :
« Océan » (v. Lagarda, Laus) marabó [marabot 1 (v. TdF jos ‘marabout’ e Per Noste)] nm : aucèl d'Africa (Leptoptilus crumenifer) marabot 2 nm : ermita mahometan. (v. TdF) marabotin nm, cf Ubaud Dicort :
« maraboutin, monnaie d’or qui eut cours au 13ème
siècle, en Espagne, en Portugal et en Languedoc, monnaie des
Almoravides » (v. TdF) maraca nm : gat (mena
de peis) (Squalus) (v. TdF ‘maraco’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|