|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
manjaire, -aira [~ -airitz] n : persona que manja
fòrça ; despensièr, -ièira. manjalard nm, cf Ubaud Dicort :
« mange-lard » TdF ‘manjo-lard’,
« un gourmand » (Palay ‘minje-lard’) manjalausèrts
n, cf Ubaud Dicort :
« mangeur de lézards) chafouin, personne
maigre » TdF jos
‘manjo-lesert’ manjalha (pej.) : mangisca. manja mèca [manjameca] (m.) : mena de cavèca (Strix flammea) manja mèl [manjamèl] nm : mena d'aucèl que se manja de vèspas o d'abelhas que caça al vòl (Merops apiaster) manjameletas nm, cf Ubaud Dicort :
« (mangeur de fretin) mendiant qui rôde dans les
poissonneries » TdF ‘manjo-meleto’ manjament nm, cf Ubaud Dicort : « manducation,
consommation ; démangeaison ; exactions, faux frais,
dépense inutile » TdF.
(v. manjatge) manja mèrda [manjamèrda] n : coleoptèr merdassièr (Geotrupes
stercorarius) ; (Copris) ; (Ateuchus) ; (Aphodius) ; saupa (mena de molusc) (Sparus
salpa) ;
« t. insultant » (Palay ‘minje-mèrde’) manjamond(e) adj e n, cf Ubaud Dicort : « inhumain,
tyrannique » TdF ‘manjo-mounde’ manjamòrts nm, cf Ubaud Dicort : « croquemort » (Rapin) manjamorvèl n, cf Ubaud Dicort : « morveux, enfant malpropre,
homme de néant » TdF ‘manjo-mourvèu’ manjamoscas nm, cf Ubaud Dicort :
« mange-mouches, personne très maigre ; avare ;
gobe-mouche (oiseau) » (Palay ‘minje-mousques’) manjança / mangèsta : prusor ; vermena ; planta
parasita ; èrbas marridas. manjanècis n, cf Ubaud Dicort : « exploiteur
d’imbéciles, attrape-nigaud, faiseur de dupes,
parasite » TdF ‘manjo-nèsci’ manjanguilas nm, cf Ubaud Dicort :
« (mangeur d’anguilles) hydrophile, grand
coléoptère qui vit dans les ruisseaux » TdF ‘manjo-anguielo’ manjanièiras n, cf Ubaud Dicort : « (qui est mangé par
les puces) pauvre hère »
TdF ‘manjo-niero’ manja pan [manjapan] n : babaròt (Blatta germanica) manja-pan-mosit
nm, cf Ubaud Dicort :
« mangeur de pain moisi » TdF ‘manjo-pan-mousi’ manjapasta n, cf Ubaud Dicort :
« mange-pâte, terme méprisant des gens de la ville
à l’adresse des campagnards » (Palay
‘minje-paste’) manjapatèrs nm, cf Ubaud Dicort : « bigot, cafard, v. manjasants » (v. TdF ‘manjo-patèr’) manjapaures (m. e f.) (Alibert) : profeitaire, -a ; profechaire / « profitaire » (l.p.) ; usurièr, -ièira (R. V, 454). manja pè (f.)
(abs. Dicort) :
coleoptèr verd daurat (Cetonia) (v. manjaròsas) manja pega [manjapega] nm : mena de peis (Echenis remora). (v. TdF ‘manjo-pego’) manja-peis-crus
nm, cf Ubaud Dicort :
« (mangeur de poisson cru) gueux, pauvre
hère » TdF ‘manjo-pèis-crus’ manjapel n, cf Ubaud Dicort :
« homme mal peigné, qui laisse tomber ses cheveux dans sa
bouche » TdF ‘manjo-péu’ manjaperas nm, cf Ubaud Dicort :
« (mangeur de poires) capricorne héros, v. escorpion
banarut ; capricorne musqué, v. manjaròsa » (v. TdF ‘manjo-pero’) manjapiastres n, cf Ubaud Dicort :
« liardeur, harpagon ; on dit aussi sarrapiastras » (Palay ‘minje-piastres’) manjaplan nm, cf Ubaud Dicort :
« mange-bien, personne de bon appétit » (v.
Palay ‘minje-plâ’) manjaprofièch n, cf Ubaud Dicort : « dissipateur, frelon,
parasite » (v. TdF ‘manjo-proufié’) manja-quand-n'a (m. e f.) : persona adelida, aganida,
« pauvre hère qui vit au jour le jour ». (v. TdF jos ‘manjo-quand-l’a’) manjaquejar (abs. Dicort ; v. Dicort p. 154) : v. manjuquejar. manjar 1 (subs. m.) : çò que se manja. manjar 2 (v. tr.) : s'avidar / se
noirir ; despensar mal a propaus ; usar. Cal manjar per viure e non pas viure per manjar. Malfeta mangèt tot son esquipòt amb las filhas. Las èrbas secas m'an manjat lo talh de la dalha. Manjar la bòria. Manjar q.q. dels uèlhs. manjar (se) :se rosegar / se manjar lo sang (se tròp preocupar) ; se suprimir (t. tec. de gram.) : L'article, los pronoms se manjan lor vocala finala, per elision, davant la vocala iniciala del mot seguent : l'amor, l'èime, l'imne, l'òme, l'umor, t'aimi, t'emmasqui, t'imiti, t'ordoni, t'umanizi. (Aquò val per la lenga escricha coma per la lenga parlada) Se cal pas jamai manjar lo sang : se cal pas rosegar. manjarandissa (m. e f.)
(abs. Dicort r TdF) : prodig, -a ; farsejaire, -a ; persona qu'es pas
brica fisabla. manjarèl, -a adj : golut, -uda. manjarelàs,
-assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros mangeur, grosse
mangeuse » TdF manjarencadas
n, cf Ubaud Dicort :
« mangeur de harengs saurs, celui qui fait maigre
chère » TdF ‘manjo-arencado’ manjarestoble
nm, cf Ubaud Dicort :
« (mangeur de chaume) gobe-mouche, v. galamerluç » (v. TdF ‘manjo-restouble’) manjariá (v. Ubaud Dicort e TdF) : accion de manjar ; fraisses de procedura. manja ròsas [manjaròsas] nm : (Capricornus) ; (Cetonia) manjasabon nm, cf Ubaud Dicort :
« (mangeur de savon) espèce de petit poisson
d’eau douce » TdF ‘manjo-saboun’ manjasang n, cf Ubaud Dicort :
« vampire ; sangsue du peuple, v. manjapaures » (v. TdF ‘manjo-sang’) manjasants (m. e f.) : beat, -a (persona d'una falsa devocion) manjasolet, -a n, cf Ubaud Dicort :
« égoïste, v. gostasolet plus
usité » (v. TdF ‘manjo-soulet’) manjason nf, cf Ubaud Dicort : « démangeaison » TdF jos ‘mangesoun’ manjatge nm / manjament (v. manjament) : accion de manjar. manjatiu, -iva adj / manjatívol (m. e f.) (v. manjatívol) : apetissent, -a / gostós, -osa. manjatívol (adj m. e f. (v. –ÍVOL)) / manjativol, -a adj : gostós, -osa, « dont on mange avec plaisir » (v TdF jos ‘manjatiéu’). manjatot nm, cf Ubaud Dicort :
« mange-tout, v. cotís-tot ;
sorte de pois qu’on mange avec la gousse » (v. TdF ‘manjo-tout’) manjavent nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, foc plus petit que la polacra,
troisième voile d’un navire latin » (v. TdF ‘manjo-vènt’) manjòia nf, cf Ubaud Dicort :
« mangerie, mets, vivres, en mauvaise part » TdF manjoin, -a n, cf Ubaud Dicort :
« gros mangeur, grosse mangeuse » TdF manjon nf, cf Ubaud Dicort :
« démangeaison »
TdF ‘manjoun 2’ manjonadissa nf, cf Ubaud Dicort :
« démangeaison »
TdF suppl manjonar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, donner des démangeaisons,
démanger » TdF manjòrla n, cf Ubaud Dicort : « mangeur, euse » TdF manjotejar (v. intr.) : manjucar / manjuquejar, « mangeoter ».
(v. Palay
‘minjoutejà’) manjuca nf : manjulha. manjucar (v. intr.) : buscassejar (manjar sens apetís, a trocilhons) manjufejar v, cf Ubaud Dicort :
v. manjuquejar. (v. TdF jos ‘mangiqueja’) manjulha (abs. Dicort e TdF) : mangisca / mangilha (çò que se
manja) (v. manjalha) manjuquejar(v. intr.) : frequentatiu de manjucar. Lo nòstre papeta fa pas que manjuquejar. manjussa (abs. Dicort e TdF) : doblet de manjulha. (v. manjalha) manlèu (R. VI, 356) : accion d'empruntar ; çò empruntat. |
|
manlèva : batlèva / caplèva / coalèva / cigònha / tomba-lèva. manlevada : acte qu'arrèsta las consequéncias d'una sasida. manlevadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser manlevat, -ada. manlevaire, -aira [ ~ -airitz] n : persona que manlèva, qu'emprunta. manlevament [manlèvament] nm : emprunt. manlevar (v. tr.) (R. VI, 356) : empruntar (se far prestar quicòm) Te pòdi manlevar la bicicleta per una orada ? manmesa nf, cf Ubaud Dicort :
« saisie » (L. 236),
« confiscation » (v. Rapin) manmòrta [man mòrta] nf, cf Ubaud Dicort : estat dels bens de personas moralas (comunas, comunitats, ospicis...) ; « mainmorte ; droits de succession » (v. TdF ‘man-morto’) manna nf (mot
ebrèu que vòl dire : « Qu'es aquò ? » ) :
manjar miraculós mandat del Cèl als Israelitas dins lo
desèrt ; melat (susada sucrada) que se fa sus d'unes arbres, e mai que
mai sul fraisse ornamental : (Fraximus ornus) Aquela pluèja es una manna per la vianda ! manna de tèrra (plt.) : (Digitaria sanguinalis) manna margarida (plt.) : lençolada (Iberis pinnata) mannar (v. tr.) : arrengar ; sonhar ;
provesir. mannat, -ada : miraculós, -osa ; meravilhós, -osa. L'occitan es una lenga mannada. Temps mannat. manne : durada / longor. Tot lo manne del jorn : tot lo jorn. « A manne de » : desf. de a mand de. mannita nf, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) mannite » (Rapin) MANO- : forma prefixada del grèc manòs (leugièr) v. manograf - manomètre - manostat. manòbra 1 (m.) : bracièr ; jornalièr ; pòrtamortièr ; ajuda. manòbra 2 (f.) : ensemble de movements per far fonccionar una maquina ; ensemble dels cordatges d'un naviri ; operacion per desplaçar un naviri, una autò, un traïn... ; ensemble dels movements d'un còrs de tropa ; machinacion (R. IV, 112). Manòbras politicas. manobrable, - bla : que pòt èsser manobrat, -ada (t. a.) manobrar (v. tr. e int.) , cf Ubaud Dicort : far fonccionar una maquina amb la man ; far una manòbra, de manòbras ; dirigir una manòbra, de manòbras. Aquel òme a plan manobrat. manobràs
nm, cf Ubaud Dicort :
« grand manœuvre, vilain manoeuvre » TdF manobrièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« manouvrier, manoeuvre » TdF manòca : manat de vint e cinc fuèlhas de tabat ; manat / paquet de cordèlas. Manoch, -a
n
pr, cf Ubaud Dicort : « Manouche » manoch, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
« manouche » manofla nf, cf Ubaud Dicort :
« moufle, mitaine, gros gant de cuir ou de laine ; manchon,
v. manchon » (v. TdF) manograf : manomètre aplechat d'un aparelh per enregistrar. manòla nf, cf Ubaud Dicort : « objet en verre (grosse bouteille ?) fait par les gentilhommes verriers » (Lexic M. Roqueta). (v. manòli) manolh : manèl / manat (çò que se pòt prene dins la man) (t. a.) : Manolh d'alhs. M. de
bròcas. Manolh de claus. M. de dats. Manolh d'èdra. M. de
fen. Manolh de gaissas. M. d'ialas.
Manolh de jalencas. M. de
lana. Manolh de majofas. M. de
narcisses. Manolh d'òlvas. M. de
palha. Manolh de quenha. M. de rafes.
Manolh de sal. M. de tripas. Manolh d'unhas. M. de veças. manolha nf, cf Ubaud Dicort :
« glane d’épis, d’oignons ou d’aulx, v. rèst ;
poignée de filasse, de chanvre, d’étoupes, v. manada 1 » (v. TdF jos ‘manello’) manòli
nm, cf Ubaud Dicort :
« grosse bouteille, petite dame-jeanne » TdF manomètre : aparelh per mesurar la pression d'un fluid contengut dins un espaci tampat. manometria : mesura de la pression d'un fluid. manometric, -a : relatiu, iva a la manometria. Capsula manometrica. manon 1 nf, cf Ubaud Dicort :
v. manòta. (v. TdF jos ‘manoto’) manon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
v. manolh. (v. TdF jos ‘manoun’) Manon : contraccion de Mariannon, diminutiu de Marianna. Contes de la tatà Manon son l'òbra mèstra de Besson. manona nf, cf Ubaud Dicort :
v. manòta. (v. TdF jos ‘manoto’) manonda : mena de dança. manonet nm, cf Ubaud Dicort (v. manon 2) : « petit fascicule ;
paquet de tripes » TdF manoreductor : aparelh per far mermar la pression d'un gas e ne regular lo flux. manoscòpi : instrument per indicar las variacions de pression atmosferica. manostat : aparelh per manténer constanta la pression d'un fluid dins una encinta. manòta nf :
man de nenon o de nenòta ;
« fer que l’on met aux mains ; espèce de
champignon » TdF.
(v. manòtas) Cargar las manòtas, mettre les menottes. (v. TdF) manòtas nf pl (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de campairòl (Clavaria botrytis) manpòt, -a adj e n : desbraçat, -ada ; a-pas-qu'un-braç (m. e f.) (l.p.) ; engrepesit, -ida. manquet, -a adj e n : manpòt, -a / desbraçat, -ada / a-pas-qu'un-braç. (v. TdF jos ‘manchet’) manquica (far -) loc verb : mancar l'escòla, « faire l’école buissonnière, v. plantièr » TdF. « manrega » (manrega nf) : v. marrega. manroca / marroca ? nf, cf Ubaud Dicort : « Coar la
manroca, couver une peine intérieure » (v. Carrasco) mansa nf, cf Ubaud Dicort :
« génisse, v. brava » (v. TdF) mansana [veire mançana nf, cf Ubaud Dicort] : correja en anèla que i s'estacan los traches. (v. TdF jos ‘mansano’) mansard,
-a n, cf Ubaud Dicort :
« gaucher » (v. TdF ‘mançard’). (v. manesquerrièr) mansarda nf, cf Ubaud Dicort : « (constr.) mansarde. Syn. picarda » (Laus, Lagarde). « mansarda » (fr.) : v. solièr. mansasir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre quelqu’un en possession de quelque
chose ; remettre quelque chose à quelqu’un » (L. 236) manse, -sa : doç, -a ; somés, -esa. Manse coma un anhèl. mansen nm, cf Ubaud Dicort :
« cépage blanc qui donne le vin fameux de
Jurançon » (Palay ‘manseng, mansen’) mansetat nf, cf Ubaud Dicort :
« docilité, soumission » TdF mansiada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup de la main, tape, taloche, v. bacèl » (v. TdF) mansiar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, gourmer, battre à coups de poing ;
menacer » (v. TdF) mansilhon nm [mansilhons nm pl, cf Ubaud Dicort] : correja
de caval limonièr, « partie du
harnais d’un cheval de trait, sorte de bouton qui sert à
attacher les traits aux attelles ; courroie qui tient les crochets du
collier, v. mançana » (v. TdF
jos ‘massihoun’).
(v. mancilhon) manson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit boeuf » (Faure) (v. mansòt) mansòt nm, cf Ubaud Dicort :
« veau d’un an, v. anoble » (v. TdF) manstraire v, cf Ubaud Dicort :
« Se faire manstraire, se faire bénir à
l’église, en parlant des femmes qui sortent de
couche » (v. TdF) mansuet, -a (R.V, 281) (abs. Dicort) : doç, -a. (v. manse) mansuetud nf : cleméncia. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|