manejament : accion de palpar amb la man ; d'utilizar un aplech amb la man ; de far la gestion de quicòm.

manejar (v. tr. e intr.) : gaubejar / tocar amb la man ; palpar / palpejar ; utilizar un aplech amb la man ; far la gestion de quicòm ; venir gras ; èsser gras.

manejar (se) : se palpar ; s'afanar ; far lo perqué.

manejat : cordilh per cordurar çò trenat a la man.

manejatiu, -iva adj : de bon manejar.

manejós, -osa adj : persona que tòca a tot.

manèl 1 [ ~ manhèl], -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘manèu’) : manejable, -a (de bon manejar) ; doç, -a ; franc, -a ; manèfle, -a v. pus naut.

manèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « paquet ; botte ; poignée d’étoupe ; paquet de tripes ; glane d’aulx ou d’oignons » (Alibert)

manèla nf / manèl (v. manèl 2) nm : manada / ponhada / plena man (t. a.) ; manat d'espigas, de cebas, d'alhs, d'estopa, de cambe, de filassa, de tripas... ; quèrba de pairòl, de panièr, d'ola... (Alibert)

« manelhar » (desf. de l. p.) : v. manilhar.

manelum nm, cf Ubaud Dicort : « patelinage, v. maneflitge » (v. TdF)

manent 1, -a adj (arc.) (R. IV, 150) : ric, -a . (v. TdF ‘manènt 1’)

manent 2 (insinuant), -a adj, cf Ubaud Dicort : « coulant, insinuant, ante » TdF ‘manènt 2’

manequin nm, v. Ubaud Dicort Errata web : : modèl de fust dels membres articulats utilizat pels pintors e esculptors ; modèl de fust, sens membres, utilizat per las cordurièiras ; persona manipulada ; persona que presenta mai que mai la mòda vestimentària.

manequinat nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « mannequinat » (v. çai sus)

manesc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « maniable, commode, adroit, oite, v. manièr plus usité » (v. TdF)

manescal (R. IV, 144) : mestieiral (o fabre) que fèrra de cavals.

manescala nf, cf Ubaud Dicort : « femme d’un maréchal ferrant » TdF

manescrich (pop), -a adj e nm : v. manuscrit, cf Ubaud Dicort.

manesquerrièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « gaucher, ère » TdF ‘man-escarrié’)

manet 1 (coissinet de graissa) nm, cf Ubaud Dicort : v. maneg. (v. TdF ‘manet 3’)

manet 2 (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la main, avec la main » (v. TdF ‘manet 2’)

manet 3 (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire la chaîne pour se transmettre les pierres, v. guilhaumes (far -) » (v. TdF jos ‘manet 2’)

maneta : manada per comandar un mecanisme ; manòta. (v. manetas)

maneta grisa nf, cf Ubaud Dicort : « clavaire cendré (champignon) » (v. Alibert)

manetas nf pl : mena de campairòls (Orchis nigra) ; (Clavaria ) ; mena de planta : (Caprifolium) (v. çai jos) ; braçalets de metal (per estacar los ponhets de presonièrs)

manetas del bon Dieu nf pl, cf Ubaud Dicort : « manetas de Nòstre-Sénher, chèvrefeuille (fleur) » (Lagarde)

maneton nm, cf Ubaud Dicort : « mancheron, corne de la charrue, v. esteva » (v. TdF)

manga 1 [mango] nf, cf Ubaud Dicort : « grand filet dont on se sert près de Fréjus ; jeune fille qui recherche les garçons, garçonnière » TdF ‘mango’

manga 2 [manga] (BD japonesa) nf, cf Ubaud Dicort : « manga » (Basic) 

mangana [veire mengana, cf Ubaud Dicort] nf : blandiment ; moninejada.

manganat nm : (quimia) « manganate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375)

manganèl (arc.) : anciana maquina de guèrra per getar de ròcs.

manganèla nf (Lexic M. Roqueta) : v. menganèla. (v.. Ubaud Dicort Errata web)

manganès nm : (quimia) « manganèse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375)

manganesa (f.) [veire manganès, cf Ubaud Dicort] : mena de metal.

manganetas nf pl (abs. Dicort ; v. p. 154) : amaganhadas / manhagonetas ; desgaunhadas. (v. menganèla)

manganifèr, -a : que conten de manganesa.

manganós, -osa adj : (quimia) « manganeux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375)

mangejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pignocher, faire durer le repas, v. manjuquejar » (v. TdF ‘mangeja’)

mangèsta : manjança v. pus luènh.

mangilha : çò per èsser manjat ; viures per la jornada.

mangilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, grignoter ; agacer » (v. TdF ‘mangiha’)

mangin nm, cf Ubaud Dicort : « aiguillat de Blainville, poisson de mer » (v. TdF)

mangina nf, cf Ubaud Dicort : « vermine, v. manjança » (v. TdF)

manginar (v. tr.) : carquinhar / picanhar ; carcanhar / tafurar / taravelar ; molestar (R. IV, 247).

mangisca : lo manjar / çò que se manja.

mangle (paletuvièr) nm, cf Ubaud Dicort : « (bot. exot.) manglier » (Per Noste)

manglièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. mangle e mangròvia)

mango (fruch exotic) nm, cf Ubaud Dicort : « mangue » (Sèrras-Ess.)

mangon nm, cf Ubaud Dicort : « monnaie de la valeur de deux besants » (v. L. 236

mangona nf, cf Ubaud Dicort : « préparation du porc et de sa viande » (Alibert)

mangonar (v. tr.) : tornar vendre de menudalhas ; « faire tuer le porc » (Alibert).

mangonariá : accion de tornar vendre de menudalhas (t. a.) ; botiga de mangonièr o de mangonièira.

mangonèl nm, cf Ubaud Dicort : v. manganèl. (v. L. 236)

mangoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pièce de monnaie (vieux), offrande qu’on faisait à Notre-Dame du Puy » TdF

mangonièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui prépare la charcuterie du porc » (Alibert)

mangonièr, -ièira : revendeire, -a de menudalhas (t. a.) (v. TdF ‘mangounié’)

mangosta : mamifèr carnassièr. (Herpestes ichneumon)

mangòt nm, cf Ubaud Dicort : « gerbe, botte de paille, v. garba » (v. TdF)

mangrova [mangròvia] nf, cf Ubaud Dicort : jungla de paletuvis.

manguièr nm, cf Ubaud Dicort : « manguier » (Lagarde). (v. mangle)

manhac, -aga : refastinhós, -osa (de mal contentar) (t. a.) ; minhard, -a / minhòt, -a. (# maniac)

Jès ! qué siás manhac !

manhagar (v. tr.) : torolhar / alispar / calinar / calinejar / careçar.

manhagonetas nf pl : careças.

manhagós, -osa : gent, -a ; calinejaire, -a.

manhaguejar (v. tr.) : frequentatatiu de manhagar.

manhaguèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite mignarde, mignonnette » TdF ‘maniaguello’

manhaguet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit mignard, petite douillette » TdF ‘maniaguet’

manhagum : minhardatge (accion de calinejar)

manhan : babòta (mena de baba que fiala una granda quantitat de seda) (Bombyx mori)

manhana nf, cf Ubaud Dicort : « ver à soie femelle » TdF ‘magnano’

manhanaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui élève des vers à soie, éducateur, trice, v. manhanièr » (v. TdF)

manhanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, élever des vers à soie, faire la récolte des cocons, v. descoconar » (v. TdF)

manhanariá : art d'elevar de manhans ; airal i son elevats.

manhanatge nm, cf Ubaud Dicort : « art d’élever les vers à soie » TdF

manhanet nm, cf Ubaud Dicort : « petit ver à soie » TdF

manhaneta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne  » TdF

manhanièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on élève les vers à soie, chambrée de vers à soie ; directrice d’une éducation de vers à soie » TdF

manhanièr nm, manhanièira (v. manhanièira) : persona qu'elèva de manhans « nm, chef des ouvriers ou ouvrières employés à l’élève des vers à soie » TdF.

manhe, -nha (arc.) adj, cf Ubaud Dicort : « grand, ande (vieux et usité seulement dans les mots composés) » TdF ‘magne’

Carles Manhe, Charlemagne.

La Torre Manha, la Tourmagne, à Nîmes. (v. Ubaud Dicort e TdF)

manhèl, -a adj : v. manèl 1.

manhin nm, cf Ubaud Dicort : « chaudronnier ou ferblantier ambulant, drouineur, v pairolièr ; t. injurieux, homme de rien, maladoit » (v. TdF)

manhinaire nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais serrurier » TdF

manhit [, -ida] adj e n, cf Ubaud Dicort : v. manquet.

manhòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « manchot, ote » (v. TdF ‘maniot’ e jos ‘manchet’)

-MANIA : forma sufixada del latin mania (tissa) v. cleptomania.

mania (R. IV, 145) : tissa (mena d'obsession)

maniac, -a adj e n / tissós, -osa (v. tissós) : que patís d'una mania / d'una tissa. (# manhac)

maniagós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « méticuleux, scrupuleux, euse, délicat, ate » TdF

maniagum nm, cf Ubaud Dicort : « caractère difficile, scrupuleux, euse, délicatesse » TdF jos ‘maniaclige’

maniaquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire le difficile, éplucher, vétiller ; mignarder, cajoler, câliner » TdF jos ‘maniacleja’

manicla : mena de gants que se'n servisson los sabatièrs.

manicòrdi [manicòrda (R. II, 482) nf ~ manicòrde nm, cf Ubaud Dicort] (arc.) : ancian instrument de musica.

manicur, -a : persona que son trabalh es de prene cura de las mans e de las onglas de q.q.

manicurar (v. tr.) : prene cura de las mans de q.q.

manida [ / mainida] nf, cf Ubaud Dicort : drolleta. (v. TdF jos ‘manit’)

 

 

manidet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, petite fille » TdF

manidon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de caresse, pauvre petit » TdF

« maniège » : v. banhège (abs. Dicort).

manièira 1 (compòrtament) nf : v. manièra.

manièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « brebis dont on a vendu l’agneau ou dont l’agneau est mort, et que l’on fait téter par un autre » TdF

manieiral nm, cf Ubaud Dicort : « manche du fléau à battre le blé » (v. TdF)

manieirat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « maniéré, ée, v. faiçonós » (v. TdF ‘maniera’)

manieireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite manière, manière d’enfant, minauderie, cajolerie » TdF ‘maniereto’

manieirisme nm, cf Ubaud Dicort : « maniérisme » (Rapin)

manieirós, -osa : onèst, -a (qu'a de bonas manièiras) ; que fa de manièiras.

manièr, -ièira adj e n : manejable, -a (de bon manejar) ; aprivadat, -ada.

Escala manièira : escala de bon manejar.

Anhèl manièr : anhèl amairat per una autra feda.

Feda manièira : feda que fa tetar l'anhèl d'una autra. (v. manièira 2)

manièra / manièira nf  (v. Ubaud Dicort) (los 2, R. IV, 144) : biais / mòde / faiçon / sòrta.

Bonas manièiras.

Manièiras lordas.

De manièira que : de sòrta que.

Far de manièiras : se far pregar.

manifacièr, -ièira adj : adrech,-a de sas mans.

manifèst 1 nm : declaracion escricha per expausar sas idèas, son programa, sos plans...

manifèst 2, -a adj : evident, -a.

manifestacion : accion o resulta de manifestar o de se...

manifestador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui manifestera » (L. 236)

manifèstament : d'un biais manifèst.

manifestant, -a : persona que pren  part a una manifestacion.

manifestar (v. tr.) : far conéisser obèrtament e publicament ; trebolar l'òrdre public.

manifestatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « manifestatif, ive, propre à manifester » TdF

manigança nf (v. Ubaud Dicort, TdF, Francés de Corteta) : intriga secreta.

manigançar (v. tr. e intr.) : « manigancer, comploter » ; intrigar secretament. (v. TdF)

manigancejar v, cf Ubaud Dicort : v. manigançar. (v. TdF jos ‘manigança’)

manigat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « riche, cossu, ue ; qui a du manège, découplé, ée » (v. TdF ‘maniga’)

manigueta : sifon. (v. TdF)

maniguièira : bordiga (encencha de brancas o de filats per arrestar lo peissum d'un estanh)

manilha : mena de jòc de cartas ; ponhada de fauçmargue ; caduna de las doas manadas d'una quèrba de pairòla ; quèrba en general ; aurelha de topina.

manilhaire nm, cf Ubaud Dicort : « (jeu) manilleur » (Laus)

manilhar (v. tr.) : metre una manilha a quicòm.

manilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ansé, ée, qui a une anse ou des anses » TdF ‘maniha’

manilheta nf / manilhon 1 nm : manada pichona / ponhada pichona.

manilhon 2 nm : carta pus fòrta de la manilha.

maniluvi (m.) : banh de mans. (t. tecn. med.)

manin nm / manina nf, cf Ubaud Dicort : « truffe rousse » (v. TdF suppl)

maniòca nf, cf Ubaud Dicort : « manioc » (Sèrras-Ess.). [Basic : maniòc]

manipol : esteva (margue d'araire, de mossa, de brabant)

manipòla nf, cf Ubaud Dicort : « Est un mot moderne influencé par le français. En Rgt., fraude au jeu de cartes qui consiste à préparer le paquet pour gagner » (Alibert) ; (arc.) engana, fraudariá ; manòbra ; complòt (v. TdF ‘manipolo’ ; mas v. manipòli).

manipòli nm, cf Ubaud Dicort (L. 236) : « manœuvre ; tour de passe-passe ; complot ; frelatage ; fraude ; sophistication » (Alibert)

manipul : ornament sacrat de la messa portat al braç esquèr pel prèire, pel diacre (R. III, 44) e pel sosdiacre.

manipulacion : accion o resulta de manipular.

manipulador (abs. Dicort), -airitz : persona que manipula quicòm o q.q. (v. manipulaire e manipulator)

manipulaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : « manipulateur, trice » TdF

manipular (v. tr.) : manejar ; tocar amb las mans ; amodar amb las mans ; triar, mesclar, prestir... amb las mans ; influenciar volontàriament e negativament.

manipulator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « manipulateur, -trice » (Laus, Rapin)

maniqueïsme : concepcion dualista segon lo principi del ben e del mal.

maniquèu, -èa adj e n, cf Ubaud Dicort : « manichéen, -enne » (Laus)

maniquin nm, cf Ubaud Dicort : v. manequin.

maniquinat nm, cf Ubaud Dicort : v. manequinat.

manir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rester tranquille » TdF ‘mani’. (v. restar suau)

manit nm / mainit nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘manit’) : drollon.

manitòrta : mena de jòc de la man tòrta. (v. TdF)

Far la manitòrta : mendicar.

manivèla nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « manivelle » (Laus). « manivèla » (fr.) : v. mandre - manada.

manja (f.) : çò de manjar, « mets, gastronomie » TdF.

manjabacons nm, cf Ubaud Dicort : « (mangeur de porc salé) le carnaval » TdF ‘manjo-bacoun’

manjabarqueta nm, cf Ubaud Dicort : « (mangeur de pâtisserie) gourmand » TdF ‘manjo-barqueto’

manjabaudana nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de tripes » TdF ‘manjo-bóudano’

manjaben / manja-ben-acampat nm, cf Ubaud Dicort : « dissipateur, prodigue » (v. TdF jos ‘manjo-bèn-acampa’)

manjable, -bla : que se pòt manjar.

manja-bon-Dieu n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de crucifix, bigot, faux dévot » TdF ‘manjo-bon-Diéu’

manja-caga (m. e f.) (l. p.) (abs. Dicort) : novèl nascut ; maquina d'embalar.

manjacampanas n, cf Ubaud Dicort : « (mangeur de cloches) révolutionnaire » TdF ‘manjo-campano’

manjacapelan n, cf Ubaud Dicort : « (mangeur de prêtres) prêtrophobe » TdF ‘manjo-capelan’, « anticlérical » (v. Fettuciari)

manjacardons nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de chardons, surnom de l’âne » (Palay ‘minje-cardous’)

manjacarn adj e n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de viande, carnivore » TdF ‘manjo-car’

manjacarònha nm / manjacaronhada  nm, cf Ubaud Dicort : « (mangeur de charogne) le corbeau » TdF jos ‘manjo-carougnado’

manjacorniòlas n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de languier, de fressure, terme injurieux » TdF ‘manjo-courniolo’

manjacrestian n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de chrétiens, anthropophage, ogre » TdF ‘manjo-crestian’

manjacrostas n, cf Ubaud Dicort : « mange-croûtons, pauvre hère, mendiant » (Palay ‘mange-croustes’)

manjacrucifix n, cf Ubaud Dicort : v. manja-bon-Dieu. (v. TdF jos ‘manjo-bon-Dieu’)

manjada : bocada ; çò manjat ; çò rosegat ; çò degalhat (s.f.)

manjadís, -issa adj : çò comestible, -a, « qui peut ou qui doit être mangé » TdF.

manjadoira nf, cf Ubaud Dicort : « mangeoire, auge ; auget d’une cage, v. manjador 1 » (v. TdF)

manjador 1 nm / manjadoira (v. manjadoira) : « lieu où les oiseaux viennet manger, auget d’une cage ; garde-manger, v. armari » (v. TdF ‘manjadou 2’) ; grépia ; « salle à manger » (Lagarde, Fettuciari) ;.

manjador 2, -doira n e adj (abs. Dicort: persona que manja fòrça « mangeur, euse, v. manjaire plus usité » TdF ‘manjadou 1’

manjador 3, -doira (bon per manjar) adj, cf Ubaud Dicort : « mangeable » (L. 236)

manja-dòrm (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort) : que fa pas que manjar e dormir.

Un (o una) manja-dòrm.

manjadrech nm, cf Ubaud Dicort : « (repas) buffet » (Lèbre),  « lunch » (Faure)

manjadura : çò rosegat ; çò manjat.

manjenfant n, cf Ubaud Dicort : « mangeur d’enfants » TdF ‘manjo-enfant’

manjafanga nm : vent del nòrd / bisa / mistral. (v. TdF ‘manjo-fango’)

manjafats n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de dupes, parasite, exploiteur » TdF ‘manjo-fat’

manjafavas (m. e f.) : bretonejaire, -a.

manjafetge n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de foie » TdF ‘manjo-fege’

manjaflors nm, cf Ubaud Dicort : « intempérie qui détruit les fleurs, gelée, hiver » TdF ‘manjo-flour’

manja formigas [manjaformigas] nm, cf Ubaud Dicort : baba que manja de formigas. (Myrmeleon)

manjafotral nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui reçoit les coups, bouc émissaire » TdF ‘manjo-foutrau’

manjagaleta nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de galette, de biscuit de matelot, meurt-de-faim, va-nu-pieds » TdF ‘manjo-ggaleto’

manjaganhat n, cf Ubaud Dicort : « dissipateur, parasite » TdF ‘manjo-gagnat’

manjagasanh (m. e f.) : persona que manja tot çò que ganha, « mangeur de viandes apprêtées, v. manjaprofièch » (v. TdF ‘manjo-gasan’).

manjagolada nf, cf Ubaud Dicort : « mornifle, coup sur la joue, soufflet qui fait pleurer un enfant » TdF ‘manjo-goulado’

manjagranolhas n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de grenouilles » TdF ‘manjo-granouio’

manjagrapauds n, cf Ubaud Dicort : « mangeur de crapauds » TdF ‘manjo-grapaud’

manjairàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand mangeur, mange-tout, prodigue » TdF