manaira nf : pigasson ; pigassa.

manairal : margue de flagèl per batre de blat, de peses... (v. manieiral)

manairassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse hache » TdF

manaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a  : vaquièr, -ièira de vedèlas, d'anoblas, de doblonas...

manaireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite hache [v. manaira] » TdF

manal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « à main » (L. 235) (v. manual adj)

manar (se) : se tamarir (en parlant del fust o del fustam)

manassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse main, lourde main, large main, vilaine main » TdF

manat 1 nm : contengut de la man / ponhada.

A manats, à poignées, à pleines mains, en quantité. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘manado 1’)

manat 2, -ada adj : tamarit, -ida.

Fust manat : fust tamarit.

manc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gauche, en Limousin, v. gauche » (v. TdF)

Man manca, main gauche. (v. TdF)

manca 1 (f.) : çò que fa defaut ; omission.

Una manca de fe.

Una manca d'atencion.

Èsser de manca : far manca / mancar.

Vendrai sens manca : mancarai pas de venir.

Per manca de man d'òbra embauchèt de senspapièrs.

manca 2 (prep.) (TdF ‘manco 2’ ; abs. Dicort) : « moins (dans une soustraction [v. mens 2], dans le décompte de l’heure [v. manco]) » (Laus, Sèrras-Ess.).

Son dètz oras manca un quart.

Son cinc oras manca tres.

mancablament : probable ; mai que probable ; probablament.

mancadís, -issa : que se manca, que s'embufa, que s'enfusca aisidament ; malsapiós, -osa.

mancaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui manque, qui frappe à côté » TdF

mancament : accion o resulta de se conformar pas a quicòm de degut ; accion o resulta de mancar al respècte degut.

De mancaments, qual n'a pas jamai faches?

mançana nf : v. mansana.

mancança : defaut ; defectuositat (R. III, 268).

mancant, -a : que fa defaut.

mancar (v. tr.) : far defaut / far manca (t. a.) ; ometre ; laissar escapar ; capitar pas ; enfuscar / embufar q.q. ; contrariar q.q. ; far quincanèla ; èsser absent.

Ai mancat a cabussar (occ.)

Ai mancat de cabussar.

Ai mancada la lòca.

Mancava pas qu'aquò !

Ai plan mancada aquela crompa.

Pauc se'n manca.

Pauc se'n manquèt.

mancar (se) : copar palhas / se desavenir ; s'embufar ; s'enfuscar ; s'enganar.

Se son mancats per de guirguilhs.

mancat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « manqué, ée » TdF jos ‘manca’

mancena nf  / mancelhi (abs. Dicort) : arnescament. (v. mansana)

« mancha » 1 e derivats (fr.) : v. marga.

mancha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « soufflet de forge » (L. 235)

Mancha (la -) : region d'Espanha.

Don Quijote de la Mancha es una òbra mèstra.

mancheta nf, cf Ubaud Dicort : « manchette » (v. TdF)

manchon : cilindre de veire, d'estòfa, de palha... (t. a.)

manchonièr : obrièr de veirariá que fa de manchons.

manchurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ronger, dévorer, v. rosigar » (v. TdF)

-MANCIA : forma sufixada del grèc manteia (divinacion) 

v. quiromancia.

Manciet Bernat : grand poèta occitan de Gasconha (1923-2005).

mancilhon nm, cf Ubaud Dicort (v. mançana) : correja de colar de caval, « courroie qui entoure le collier du limonier et qui reçoit le crochet de la chaîne qui tient lieu de trait » (Alibert ‘mansilhon’). (v. mansilhons)

mancin : bilhòt.

mancip nm, cf Ubaud Dicort : « serviteur ; jeune homme ; employé » (Alibert). mancip / macip : v. macip (non preconizat Dicort).

mancipa nf, cf Ubaud Dicort : « jeune fille ; domestique ; chambrière » (Alibert)

mancipeta nf : drolleta.

manco (mens) prep e adv, cf Ubaud Dicort : « moins, excepté ; pas, point, nul, rien ; seulement » (TdF ‘manco 2’)

Una ora manco un quart, une heure moins un quart. (v. TdF) (v. manca 2)

Pas manco, pas seulement. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Mançon : diminutiu d'Amançon / d'Amanç.

mand nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de mandar quicòm o q.q. ; mandadís ; òrdre ; impulsion ; dedicacion finala.

Far mand de : far mina de ; menaçar de.

mand de (a -) loc prep : « sur le point de, prêt à » (Alibert)

A mand de partir : prèst, -a a partir.

manda 1 nf, cf Ubaud Dicort : « butte, endroit d’où il faut jouer, d’où il faut jeter » TdF

manda 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. mandatièr. (v. TdF jos ‘mandatié’)

mandabraç (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « (t. de paysan), Luchetar a mandabraç, soulever à force de bras la motte de terre coupée par la bêche et la jeter devant soi » (v. TdF ‘mando-bras (à)’)

mandadís nm : çò mandat (t. a.) ; convocacion.

mandador 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF), mandairitz (v. mandaire) : persona que manda o que convòca (Alibert) ; « envoyé, messager ; semonneur de confrérie » TdF ‘mandadou’ ; messièr / messeguièr, -ièira / garda, -essa.

mandador 2, -doira adj : (que pòt èsser mandat), cf Ubaud Dicort.

mandagacha nm, cf Ubaud Dicort : « valet chargé de convoquer le guet » (L. 235)

mandaire, -aira [~ -airitz] n : coma çaisus (mandador 1), « celui, celle qui mande, qui envoie, qui jette ; enfant ou femme que les fourniers envoient chez leurs chalands pour leur dire de pétrir ou de préparer le pain ; messager, semonneur d’enterrement » TdF mandaire’.

mandairon, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, petite fille, qui sert de commissionnaire au  boulanger » TdF ‘mandeiroun’

mandament : anciana letra episcopala de quaresma ; òrdre.

mandant nm, -a : persona que manda quicòm.

mandar (v. tr.) : enviar ; comandar ; avertir (t. a.)

Mandar una letra.

Mandar un còp de ponh.

Mandar los soldats a l'ataca.

Mandar dire que...

Mandar far sucre, envoyer sur les roses, envoyer promener. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr)

mandarèl, -a n : persona cargada de convocar (t. a.) (v. TdF ‘mandarello 1’)

mandarèla nf : gostar pres dins una aubèrja.

Far la mandarèla : beure un còp.

 

 

 

mandarin : ancian naut fonccionari de China ; persona que se pren per q.q. d'important o que trespassa sos dreches ; dialècte parlat a Pekin.

mandarina : frucha del mandarinièr.

mandarinat nm, cf Ubaud Dicort : « mandarinat » (Rapin)

mandarineta nf, cf Ubaud Dicort : « mandarine, variété d’orange » TdF

mandarinièr (plt.) : (Citrus nobilis)

mandat nm : poder, fonccion, mission balhats per q.q. a q.q. mai ; procuracion ; òrdre de pagament ; representacion legala.

As pas mandat per far aquò !

Pagar per mandat.

mandatar (v. tr.) : balhar mandat a q.q. per far quicòm ; pagar una soma amb un mandat.

mandatari, -ària : persona qu'a poder de far quicòm al nom de q.q. mai.

mandat-carta nm, cf Ubaud Dicort : « mandat-carte » (Laus)

mandatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de mander, de prévenir, d’envoyer ; droit d’avertissement, dû aux fourniers des fours banaux ; rétribution payée à ceux qui avertissent les chalands d’un jour » TdF ‘mandage’

mandatièr nm, -ièira : persona que fa de convocacions (t. a.) (v. TdF)

mandat-letra, cf Ubaud Dicort : « mandat-lettre » (Laus)

mandatum (lat.) : accion de lavar los pès a dotze paures, facha pel papa, per un evesque o un curat lo Dijòus Sant.

mandelatè ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « peste, diable, sorte de juron toulousain » TdF

mandelatè 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bretteur, ferrailleur » TdF

mandibula (f.) (R. IV, 143) : cadun dels dos caisses de la boca que i son espintadas las dents ; caduna de las doas parts de la boca dels aucèls, dels crustacèus, dels insèctes...

Jogar de las mandibulas : far un brave repais.

mandil [mandilh (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mandil’)] nm : jacotin de nenon ; capa de pastre.

mandilha : mena de casaca ; rauba vièlha ; vestit espelhandrat.

mandilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite camisole d’enfant » (v. TdF ‘mandihoun’)

mandobèrta nf, cf Ubaud Dicort : « longueur d’une main ouverte, empan » TdF ‘man-duberto’. (v. man dubèrta)

mandolina : instrument de musica.

mandòrra : instrument de musica ; femna bestiassona.

mandra (v. Ubaud Dicort e Alibert) : feme del mandre (del guèine) ; femna rusada ; macarèla ; tet (autre nom del lec [v. lec] dins d'unes jòcs).

Tirar a la mandra : èsser fug-òbra [v. fug-òbra].

mandragola nf, cf Ubaud Dicort : « mandragore, plante employée dans la magie » (v. TdF jos ‘mandragouro’). « mandragola » / « mandrigola » : desform. de mandragòra.

mandragòra (R. IV, 143) (abs. Dicort) (plt.) : (Mandragora officinalis) (v. mandragola)

mandrassa nf : mendicanta.

A la mandrassa, gauchement, grossièrement. (v. TdF jos ‘mandrasso’)

mandrat nm : guèine jove.

mandre 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mascle de la mandra ;

mandre 2 nm : aplech en L qu'amòda un movement rotatiu ; pivòt ; torilhon / arbre de maquina ; margue ; membre viril.

mandre 3 nm, cf Ubaud Dicort : « mendiant, truand, pendard » TdF ‘mandre 3’

mandreta : mandra pichona.

mandriassa nf, cf Ubaud Dicort : « goujat, fainéant, paresseux » TdF

mandrilh : aplech ponchut per far de traucs ; instrument de tornièr.

mandrilha : truandalha ; marmalha.

mandrilhar (v. tr.) : traucar amb una mandrilha.

mandrin nm, cf Ubaud Dicort : « mandrin, tige de fer, poinçon de serrurier ; instrument de tourneur ; nom d’un jeu de cartes ; chenapan, scélérat, brigand par allusion à Louis Mandrin, chef de contrebandiers condamné et roué à Valence en 1755 » TdF

mandrinalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « tas de voleurs » TdF

mandrinar (v. tr.) : traucar amb un mandre.

mandrinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mener une vie bandit, vivre de rapines » TdF

mandrolha nf, cf Ubaud Dicort : « fille folle » (Brun Glossari Oc-Fr; « (femme proxénète) entremetteuse ; (personne malpropre) souillon ; gueusaille » (Per Noste)

mandrolièr, -ièira : desplasent, -a.

mandron nm, cf Ubaud Dicort : « gueux, mendiant » TdF

mandrona : macarèla ; mendicanta ; matrona (R. IV, 122).

mandronàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « vilain mendiant, grosse gueuse » TdF

mandronassa nf, cf Ubaud Dicort (v. çai sus) : « poufiasse » (Brun Glossari Oc-Fr).

mandronejar (v. intr.) : far la mandrona (macarèla) ; « faire la mendiante, mendier » (v. TdF)

mandronet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit gueux, petite mendiante » TdF

manduca nf, cf Ubaud Dicort : « bestiasse, femme qui n’est propre qu’à manger » TdF

manducable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « mangeable » (v. TdF)

 « manedial » : v. manairal.

manèfla nf : blandiment que passa l'òsca.

Manèfla (m. e f.) : escaisnom de q.q. de maneflaire.

maneflaire, -aira n / maneflejaire, -aira (v. maneflejaire) : lepacuol (m. e f.) (v. TdF ‘maneflaire’)

maneflar v, cf Ubaud Dicort : (v. maneflejar e maneflaire)

maneflariá : blandiment que passa l'òsca.

maneflàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « vil fragorneur » TdF

manèfle, -fla adj e n : lepacuol (lausenjaire, -a ; messorguièr, -a)

maneflejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aime à flagorner » TdF

maneflejar (v. intr. et tr.) : blandir sens vergonha ; « s’insinuer auprès de quelqu’un par des rapports vrais ou faux sur les autres ; faire des cancans » (v. TdF).

maneflitge : vici de maneflejaire, -a.

maneg nm : lo manejament d'un aplech ; la qualitat de çò manejat lo tocar amb la man ; lo grais de la naissença de la coa d'una vaca o d'una feda palpejat amb la man ; borrelet (coissinet) de carn o de grais ; gestion, « manière astucieuse d’agir ; manège, art de dompter les chevaux ; cirque d’écuyer ». (v. TdF ‘manege’)

manega : rengament.

manegar (v. tr.) : rengar ; metre en òrdre.

manejable, -bla : de bon manejar.

manejada : disputa / batèsta / rosta... amb las mans.

manejador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « maniable, docile » (v. Palay ‘manejadé’)

manejaire, -aira [~ -airitz] n : palpejaire, -a ; gaubejaire, -a ; gestionari, -ària.