malonestetat nf : manca d'onestetat ; accion malonèsta.

malonièira : fabrica de malons.

malonièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de carreaux de brique ; bateau destiné au transport des tuiles et carreaux de brique » TdF

malor nf : malignitat ; malícia ; colèra ; frejura.

La malor d'un càncer.

La malor d'un temps d'ivèrn.

Un òme en malor : en colèra.

malora : auvari / malastre / malparat ; accident ; azard.

malordit nm : malfach / malafacha / malfait (R.III, 271) ; conjuracion (R. III, 602).

malós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a du mal à la figure, à la tête, dartreux, lépreux, euse » TdF

malpacient, -a adj, cf Ubaud Dicort : « impatient, ente, v. impacient » TdF ‘mau-pacient’

malparada nf : malabosena / malastrada / malastre (R. II, 139).

malparat nm : perilh imminent ; malaür / malur ; auratge. (v. TdF jos ‘mau-parado’)

malparla n, cf Ubaud Dicort : « personne mal embouchée » TdF ‘mau-parlo’

malparlant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « dissolu dans ses paroles ; médisant, ante ; impertinent, insolent, ente » TdF ‘mau-parlant’

malparlar (v. intr.) : dire de mal de q.q.

malparlièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « médisant, -e » (L. 234)

malpàs : situacion mala / meissant moment ; embestiament ; pas de la mòrt.

Sèm dins un brave malpàs !

malpassatge nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais passage, temps critique, temps de calamité ; lutin, esprit follet, mauvais esprit » TdF ‘mau-passage’

malpenchenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal peigné, ée » TdF ‘mau-penchina’

malpensa adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui pense à mal » TdF ‘mau-pènso’

malplanièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « mal uni, ie » TdF ‘mau-planié’

Camin malplanièr, chemin inégal. (v. TdF)

malplasent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « malplaisant, ante, désagréable » TdF ‘mau-plasènt’

malplat, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mal uni, ie, raboteux, euse ; t. de peinture, méplat, ate » TdF ‘mau-plat’

malplen, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « mal plein, eine ; qu’on ne peut pas remplir, insatiable, cupide, affamé de richesses » TdF ‘mau-plen’

malprendre v, cf Ubaud Dicort : « v intr, prendre mal, se rendre malade » TdF ‘mau-prendre’

malquiet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « indisposé, ée, souffrant, ante » TdF ‘mau-quiet’

malrasonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dire du mal de quelqu’un, blâmer » (L. 234)

malreganhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal disposé, hargneux » (Alibert jos reganhar 1)

malrejonch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mal ramassé, mal serré, mal enfermé, dérangé, ée, hors de place » (v. TdF ‘mau-rejoun’)

malsabença nf  : « fâcherie [v. malsaber 1] » (Alibert), ressentida ; embufada.

malsaber 1 (v. tr.) : saber pas / ignorar quicòm « v intr, être fâché de, v. saber mal » (TdF ‘mau-sabé’).

malsaber 2 (subs. m.) (abs. Dicort e TdF) : ignorància « déplaisir » (v. L. 234).

malsage, -ja adj, cf Ubaud Dicort : « insensé, ée, imprudent, ente, peu sage » TdF ‘mau-sage’

malsan, -a : contrari,-ària a la santat fisica o morala.

malsang nm, cf Ubaud Dicort : « maladie des troupeaux » (v. TdF ‘mau-sang’)

malsanís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « malsain, insalubre » (Laus)

malsapiós, -osa : que se'n sap mal / susceptible, -a.

malsegur, -a : qu'es pas segur / que sap pas tròp.

malsonant, -a : contrari, -ària a çò convenable.

malsòrt nm (TdF ‘mau-sort’ ; abs. Dicort) : malediccion (R. III, 57) ; malastre.

malt nm (angl.) : òrdi utilizat per fabricar la cervesa.

Malta : iscla de la mar Mediterranèa.

Malta (fèbre de -) : malautiá transmesa a l'òme pel lach de cabra.

maltalent nm, cf Ubaud Dicort : « mauvaise volonté ; désir de malfaire, malice, méchanceté » TdF ‘mau-talènt’

maltemps nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais temps, temps rude, temps d’hiver ; temps de peines, de souffrance » TdF ‘mau-tèms’

maltés, -a : sortit, -ida de Malta ; relatiu, -iva a Malta.

maltorment nm, cf Ubaud Dicort : « tourment violent, tourment de l’enfer » TdF ‘mau-tourment’

Malthus : economista anglés (1766-1834), promotor del maltusianisme.

maltòsa nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) maltose » (Laus)

maltòta nf, cf Ubaud Dicort : « maltôte, exaction, concussion » TdF ‘mau-toto’

maltrach nm (R. V, 404 - L. 234) : malèsser / malviure.

maltractament : accion o resulta de malmenar, de maltractar.

maltractar (v. tr.) (R. V, 396) : malmenar (tractar mal)

maltrafuja nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise qualité » (v. TdF ‘mal-trafujo’). « maltrafuja » (desf. l.p.) : v. matrifusa.

maltraire 1 (v. intr.) : « faire quelque chose péniblement, avoir du mal » ; se donar de mal ; se'n tirar mal ; anar mal ; « se conduire mal, mal tourner » (v. TdF ‘mau-traire 1’) ; malmenar / maltractar.

maltraire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « la peine, la souffrance » TdF ‘mau-traire 2’

maltralh nm, cf Ubaud Dicort : « souffrance » (Sèrras-Ess.)

Susar de maltralh, suer d’ahan. (v. TdF jos ‘mau-traire 2’)

maltrasent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mauvais coucheur, qui a mauvais caractère » TdF ‘mau-trasènt’

« maltraste » (desf. l. p.) : v. mentastre.

maltre nf, cf Ubaud Dicort : v. martre. (v. TdF jos ‘martre’)

maltusian, -a : relatiu al maltusianisme ; disciple de Malthus.

maltusianisme : restriccion volontària de las naissenças.

maluc : toissa (cap del fèmur)

malulhada : malaguinhada / malefici (R. III, 273).

malunit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « mal uni, ie, v. malplanièr » (v. TdF ‘mal-uni’)

malur [veire malaür, cf Ubaud Dicort] / malaür nm : malastre (R. II, 139).

malurant ((TdF), veire malaürant), -a adj : que fa venir malaürós, -osa / malurós, -osa.

malurós [veire malaüros], -osa / malaürós, -osa adj : infortunat, -ada (R.III, 379).

malurosament [veire malaürosament] adv : malaürosament / malastrosament

malus nm, cf Ubaud Dicort : « malus » (Sèrras-Ess.)

malva 1 nf (plt.) : (Malva sylvestris) ; (M. rotundifolia) (M. major); ( M. minor); (M. hibiscus)...

malva 2 (adj. inv. e nm) : color de la malva.

Vestit malva.

Rauba malva.

malva blanca (plt.) : (Alcea officinalis) ; (A. hirsuta)

malva-canebe nf, cf Ubaud Dicort : « guimauve à feuilles de chanvre » TdF ‘mauvo-canebe’

malva negra nf, cf Ubaud Dicort : « mauve sauvage » TdF ‘mauvo-negre’

malva roja nf, cf Ubaud Dicort : « géronion luisant, plante » TdF ‘mauvo-roujo’

malvada : inflamacion locala.

malvais, -a adj (R. V, 473) : marrit, -a ; emmalit, -ida.

malvaisament adv (R. V, 473) : marridament ; emmalidament.

malvaisetat / malvestat nf : marridesa ; emmaliment.

malvalença nf, cf Ubaud Dicort : « dépréciation » (L. 234)

malvaler (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : se far d'enemics. (v. TdF jos ‘mau-voulé’). (v. malvoler 1)

malvec / malveg ? nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin cultivée en Gascogne » (v. TdF jos ‘mau-bè’)

malvendre (v. tr.) (abs. Dicort) : vendre pas al prètz normal, « mévendre » (Laus).

malvendre (se) (abs. Dicort) : se vendre pas al prètz normal.

malvenguda nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise venue, arrivée malheureuse, péril imminent, incident malheureux » TdF ‘mau-vengudo’

 

 

malvengut, -uda : fòra propaus ; inconvenent, -a / incongrú, -ua / lord, -a ; mal aculhit, -ida.

Reflexion malvenguda.

Responsa malvenguda.

malversacion : desvirament d'argent.

malversar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, malverser » TdF ‘mau-versa’

malvesia nf, cf Ubaud Dicort : « vin de Malvoisie ; malvoisie de Provence, vin muscat cuit ; variété de raisin blanc, hâtive, à grains médiocres, lâches, ronds et serrés, très bons à manger, v. clareta » (v. TdF)

malvestat nf : estat d'una persona marrida o emmalida. (v. malvaisetat)

malvestit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « mal vêtu, ue ; nom par lequel on désignait les religieux antonins à Marseille » TdF ‘mau-vesti’

malvís (abs. Dicort) (plt.) : malva blanca (Malva hibiscus) (v. malvisc)

malvisc nm, cf Ubaud Dicort : guimauve, plante, v. malva blanca » (v. TdF jos ‘mauvisc’)

malvist, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mal vu, mal voulu, ue » TdF ‘mau-vist’

malviure nm : malèsser (estat de q.q. que se tròba pas plan dins sa pèl)

Lo malviure de las grandas aglomeracions.

malvivent, -a adj e n : persona marrida o emmalida.

malvolença : emmaliment (volontat de far çò mal).

malvolent, -a adj e n : emmalit, -ida.

malvoler 1 (v. intr.) : far pròva de malvolença ; s'emmalir.

Se faire malvoler, se faire mal vouloir, se faire haïr. (v. TdF jos ‘mau-voulé’)

malvoler 2 nm : malvolença / emmaliment.

« malzir » (malzir v) : v. marcir.

mam nm : tetada.

mama nf, cf Ubaud Dicort : « maman, en Languedoc » TdF ‘mamo’

mamà nf (v. Ubaud Dicort , Basic) : tèrme afectuós per dire maire.

mamada : tetada ; quantitat d'aiga engolida en cabussant dins l'aiga.

mamal nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin.  bobo, petit mal, petite blessure » TdF ‘mamau’

mamanòta : augmentatiu afectuós de mamà.

mamar (v. intr.) : tetar ; beure en cabussant dins l'aiga ; fautar dins un jòc (per ex. mordir sus la rega)

mamarèla : mena de boscarida.

mamari, -ària : relatiu, -iva a las mamèlas.

mamaròta nf, cf Ubaud Dicort : « maman » (Per Noste)

mambo (m.) ('mamb ) : mescla sincopada de rumba e de swing.

mamèl : teton (poncha del cap d'una teta mai que mai de femna) ; poncha d'aplech arredondida.

Mamèl de gafon.

mamèla nf : popa, sen de femna ; somés de bestial ; rapuga ; « caroncule qui pend sous la gorge de certains animaux » TdF.

mamelaire, -aira : persona que se culhís de rapugas.

mamelar (v. tr.) : se culhir e se manjar de rapugas.

mamelassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse mamelle » TdF

mamelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « grappillé, ée ; qui a le cou mamelonné, en parlant des chèvres [v. mamèla] » TdF

mamelièira : aparelh d'aplicar sul popelon (teton) per que lo novèl nascut pòsca tetar pus aisidament.

mameloc nm, cf Ubaud Dicort : « mameluk, soldat égyptien » TdF jos ‘mamelu’

mamelon : terren en forma de mamèla.

mamelonat, -ada (abs. Dicort) : en forma de mamelon.

mamelonièira nf, cf Ubaud Dicort : v. mamelièira. (v. TdF jos ‘mameliero’)

mamelut, -uda : qu'a de bravas mamèlas.

mameta : tèrme afectuós per dire mairegrand.

mamiau nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée pour exprimer le cri d’un chat qui mord ; t. enfantin pour désigner les bêtes qui effrayent les enfants, comme bête noire, rats, poux, etc., v. marmau » TdF

mamifèr [, -a] adj e nm, cf Ubaud Dicort : qu'a de mamèlas.

Animal mamifèr.

L'òme tanben es un mamifèr.

mamifòrme, -ma : en forma de mamèla.

m'amiga (abs. Dicort) : mon amiga. (v. mamiga)

mamiga nf, cf Ubaud Dicort : «  ma mie, mon amie, v. miga plus usité »  TdFmamigo’

mamigòta / mamigueta nf, cf Ubaud Dicort : « ma metite amie » TdF jos ‘mamigueto’

mamillar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mamillaire » (Rapin)

mamiti nf, cf Ubaud Dicort : « (scient.) mammite » (Per Noste)

MAMO- : forma prefixada del grèc mamma (mamèla)

mamografia : radiografia de la glandola mamària.

mamòis nm o nf / mamòissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mamoi’) : violeta (Viola odorata). (v. memòis)

mamoplastia : operacion plastica del sen.

m'amor (abs. Dicort) : mon amor. (v. mamor)

mamor nf, cf Ubaud Dicort : « t. de caresse, m’amour, mon amour, ma chère amie ; caresses que se font les amoureux » TdF

mamorassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse caresse, caresse grossière » TdF

mamoreta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de caresse, mon cher amour, ma mignonne, ma chérie » TdF

mamòsi (abs. Dicort) : tèrme generic de tota mena d'afeccion benigna non inflamatòri del sen.

mamòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dodu, -e, potelé, ée, v. moflet » (v. TdF)

-MAN : forma sufixada del grèc mania (tissa) v. cleptoman.

man nf : part terminala del braç (carp, metacarp e dets) ; costat ; estat.

De primièira man : de flor (de bona qualitat)

De segonda man : d'ocasion.

Donar un còp de man : ajudar.

Demandar la man d'una filha.

Obrir la man : donar / balhar.

Parar la man : mendicar.

Se ligar las mans : pèrdre sa libertat.

Soi pas de man : soi pas del bon costat.

Un còp a man revèrsa, un revers de main.

Fòra man, à gauche du cheval, en dehors ; autrefois les charretiers du Midi marchaient à la gauche de leurs attelages, et ceux du Nord à la droite.

Entre mans, en mains, dans les mains.

De la man d’ailà, de l’autre côté, au-delà.

Levar man, cesser d’agir ou de parler, abandonner ce qu’on a commencé, discontinuer, quitter ; former la taverne ; donner contre-ordre. (v. Ubaud Dicort eTdF jos ‘man’)

man cauda nf, cf Ubaud Dicort : v. paraman. (v. TdF jos ‘man’)

man-correnta (v. p. 20, 1°/ a) nf [man correnta] : part de la rampa d'escalièr que la man i s'apèva.

man d'òbra (v. p. 20, 2°/ c) nf : ensemble de las personas necessàrias per far un trabalh, mai que mai manual.

man dubèrta nf, cf Ubaud Dicort : « longueur d’une main ouverte, empan, v. palm » TdF ‘man-duberto’

man fada nf, cf Ubaud Dicort : « (main fée), talisman pour avoir ou pour faire à souhait tout ce qu’on désire ; grande habilleté de main ; trésor inépuisable » (v. TdF ‘man-fado’)

man fadada nf, cf Ubaud Dicort : « (main enchantée), sorte de pince ou de tenaille montée au bout d’un long manche et dont on fait mouvoir la branche mobile au moyen d’une corde pour retirer les objets tombés dans la mer » TdF ‘man-fadado’

man fòrta nf, cf Ubaud Dicort : « main-forte » TdF ‘man-forto’

man mòrta nf, cf Ubaud Dicort : v. manmòrta

mana nf (Alibert) : carn de feda ; « brehaigne ; brebis qui n’a pas encore porté ; vieille vache qu’on engraisse pour la boucherie ; personne molle au travail, rosse » (v. TdF ‘mano’).

manada 1 nf : contengut de la man (t. a.) ; ponhada ; mandre ; manilha de dalha ; maneta de maquina ;

Trapa la manada de la desca !

manada 2 nf : tropèl boïn « troupeau de chevaux ou de taureaux sauvages, haras » TdF ‘manado 2’.

Una manada de taures.

manadet nm / manadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite poignée, v. ponhadeta » (v. TdF jos ‘manadeto’)

manadièr nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur de troupeaux [v. manada 2] » (Sèrras)

manadon : ponhada pichona ; cròc per davalar l'ola.