malfasença : accion o resulta de far quicòm de mal.

malfasent, -a adj e n : malfaseire, -a, « malfaisant, ante, nuisible, v. marrit ; qui fait mal les choses, maladroit, oite, v. maladrech » (v. TdF ‘mau-fasènt’).

malfèsta nf, cf Ubaud Dicort : « incommodité, malaise, v. malèstre » (v. TdF ‘mau-festo’)

Malfeta : escaisnom de q.q. de malfaitós. v. malfachós.

malfisança / mesfisança : manca de fisança.

malfisant, -a / mesfisant, -a : que manca de fisança.

malfisar / mesfisar (se) : se fisar pas de q.q. o de quicòm.

malformacion nf, cf Ubaud Dicort : « malformation » (Rapin)

malformat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal formé, -e » (v. çai sus)

malfraisse [ ~ malfrais] nm (plt.) : aliguièr (Sorbus aucuparia)

malfuèlha nm o nf, cf Ubaud Dicort : « feuillet, troisième estomac des ruminants ; variété de raisin noir » TdF ‘mau-fueio’

malgairit, -ida : mal adobat, -ada.

malgalant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « impoli, ie, mal gracieux, euse » TdF ‘mau-galant’

malgalbiat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mau-gaubia) : mal fach, -a / malbastit, -ida ; malgraciós, -osa.

malgalhard, -a : que se pòrta pas plan.

malganhat nm : revengut malonèst.

malgash, -a adj e n, cf Ubaud Dicort  : « malgache » (Sèrras-Ess.) (v. malagaci).

malgastar 1 (v. intr.) : far marrit temps (v. TdF ‘mau-gasta’) ; « mal tourner » (Alibert) ; trabalhar a mièg temps ( ?, v. Ubaud Dicort p. 154) ;

malgastar 2 (v. tr.) (abs. TdF e Alibert) : malabastar / degalhar son argent, son temps, sas fòrças... (v. gastar)

Totas sas qualitats las a malgastadas.

malgovèrn : governament marrit ; administracion marrida.

malgraciós, -osa : morrut, -uda ; reguèrgue, -ga.

malgraciosament : d'un biais malgraciós.

malgraciosetat nf : estat de çò malgraciós.

malgrat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais gré » (v. TdF jos ‘mau--grat’)

malgrat 2 (prep.) : contra ; a contracòr ; en despièch de ; al mesprètz de ; ni per. v. ni per.

S'es maridada malgrat son paire.

O faguèt malgrat ela.

Malgrat las criticas.

malgrat que (loc. conj. + subjonctiu) :

Malgrat que volguèsse pas, calguèt qu'o faguèsse.

malgraunhat [veire malgronhat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : malgraciós, -osa ; morrut, -uda.

malguinhada nf, cf Ubaud Dicort : « mauvais oeil » (Alibert)

malguinhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « victime du mauvais œil » (v. malguinhada)

malh : maça de metal o de fust ; martelàs de peirièr o de fabre; malhet de jòc ; banc de ròcs o de sabla ; mena de jòc.

malha 1 nf : caduna de las anèlas d'un malhum (filat de pesca, teissut de lana) ; caduna de las tacas del plumatge d'un perdigal adult ; còrda de filat ; cable per rebalar una gabarra ; trauc del mestièr de téisser que i s'engulhan los fials de la cadena ; globilhon d'òli o de grais que nada sus un bolhon ; taca sus un uèlh.

Passar per malha [per malhas, cf Ubaud Dicort] : s'escapar d'un filat, « s’échapper par les mailles du filet » ; s'escapar sans èsser vist (v. TdF jos ‘maio 2’).

Tombar una malha (occ.) : laissar escapar una malha.

malha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « maille, ancienne petite monnaie de billon » (v. TdF ‘maio 3’). « malha »  : v. mialha (non preconizat Dicort).

Faire malha bona¸ arrêter un compte ; rembourser, indemniser. (v. Ubaud Dicort e TdF)

malha 3 nf, cf Ubaud Dicort : « maillet de bois » TdF ‘maio 4’

malhaboissa nf, cf Ubaud Dicort : « mouille-bouche, espèce de poire » TdF ‘maio-bouisso’

malhachòrt nm, cf Ubaud Dicort : « maillechort » (Rapin)

malhada 1 nf : tramalh (mena de filat gròs)

malhada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « valeur d’une maille, terre d’une maille de revenu, mesure agraire usitée autrefois dans le Midi (vieux) » TdF ‘maiado 3’

malhaire nm, -a : persona que tusta amb un malh (t. a.)

Malhana : airal que i nasquèt Frederic Mistral.

malhar 1 (v. tr.) : tustar amb un malh ; asclar ; martelar ; parar / parairar lençòls o estòfas ; bargar lo lin o lo cambe ; trimar ; descanilhar / descampar ; jogar a las quilhas ;

malhar2 (v. tr.) : far de malhas, « mailler, couvrir d’un tissu de mailles; commettre des tourons pour faire des cordes; ménager, épargner, choyer » TdF ‘maia 2’

malhat 1, -ada / malhut, uda adj (Alibert) : robust, -a / fòrt, -a ; ric, -a.

malhat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « tas de gerbes dans la grange » TdF jos ‘maiat’

malhau : mena de clavèl.

malhet : malh pichon (t. a.) ; aplech de cordièr.

malheta 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘maieto 2’) : martèl de fust de dos caps ; martèl de cantonièr, de picapeirièr... ;

malheta 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘maieto 1’) : anèl de croquet ; gota d'òli o de grais sus un bolhon ; còrda qu'estaca cada caval al cable per rebalar una gabarra.

malhetar (v. tr.) : rebalar una gabarra amb un cable e de cavals.

malhièr : obrièr que fa fuòc dins una farga a la catalana.

malhòca nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mineur, long nerf de pierre marneuse ; orange de Majorque » TdF ‘maioco’

malhòcha nf, cf Ubaud Dicort : « outil de cordonnier, fer à lisser ; gros maillet de bois » TdF ‘maiocho’

malhòl 1 nm : plant de vinha jove ; vinha jove ; cep de vinha ;

malhòl 2 nm : borrassa de nenon ; vestit de banh.

malhòla 1 nf : eisserment de vinha jove ; borron de fau ;

malhòla 2 nf : borrassa de nenon.

malholada : borrassa de nenon.

malholar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couper des sarments pour les planter, préparer des boutures de vigne » TdF ‘maioula 1’

malholar 2 (v. tr.) : envolopar un nenon dins una borrassa.

malholet nm, cf Ubaud Dicort : « petite bouture de vigne » TdF ‘maioulet’

malholièira 1 nf : rengada de ceps de vinha.

malholièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « maillot, bandes d’un maillot, v. borrassa » (v. TdF ‘maiouliero 2’)

malhon : mena de jòc que i se jòga amb un malhet.

malhòrca nf : blat negre / sarrasin (Polygonum fagopyrum)

malhòt nm, cf Ubaud Dicort : « maillot, bande de langes dont on enveloppe un enfant » TdF jos ‘maiòu 2’. « malhòt » (fr.) : v. malhòl.

malhòta nf, cf Ubaud Dicort : « bande d’un maillot ; maltôte, exaction, concussion, surtaxe » TdF ‘maioto 2’

malhotar v, cf Ubaud Dicort : v. emmalholar. (v. TdF jos ‘enmaioula’)

malhotàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais maillot, vilain maillot » TdF ‘maioutas’

malhotin nm, cf Ubaud Dicort : « pressoir à olives » TdF ‘maioutin’

malhuc nm : escaucelador ; mena de malhet, « mailloche, gros maillet de bois ; broie, v. brega » (v. TdF).

 

 

malhuca : batedor de bugadièira ; brega / barga pel cambe.

malhucar (v. tr.) : tustassar / amalugar / tanar / tabassar.

malhum : ensemble de malhas ; filat ; ret.

malhum internacional : internet (angl.)

malhut, -uda adj : v. malhat 1.

malic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chimie) malique » (Rapin)

malícia (R. IV, 128) : malignitat (inclinacion a far çò mal) ; propension a pensar mal ; qualitat de q.q. de maliciós ; colèra ; coquinariá / coquinièira.

Far malícia : far marronar.

maliciada nf : malícia. v. çaisús, « pointe de malice, accès de colère, mutinerie, quinte ; temps froid et bruineux de peu de durée, giboulée de mars, v. amaliciada » (v. TdF).

maliciar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir malicieux » TdF ‘malicia’

Se malícia, il prend de la malice. (v. TdF)

maliciejar (v. intr. e tr.) : far pròva de malícia (t. a.) ; « faire rage ; rendre malin, v. emmaliciar » (v. TdF jos maliceja’)

maliciós, -osa : plen, -a de malícia.

maliciosament : d'un biais maliciós.

maliciosar v, cf Ubaud Dicort : v. maliciejar. (v. TdF jos ‘maliceja’)

malicioset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu malicieux, petit malicieux, v. coquinòt » (v. TdF)

malièr nm, cf Ubaud Dicort : « bahutier, coffretier ; mallier, cheval de poste qui porte la malle des lettres ; celui du postillon qui court la poste ; celui qu’on met entre les brancards » TdF

malignament : d'un biais maligne.

maligne, -gna adj (R. IV, 128) : portat, -ada a far çò mal ; cancerós, -osa.

Una tumor maligna.

malignitat nf : defaut de q.q. portat a far çò mal ; natura de çò cancerós.

malignós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « malicieux, euse, méchant, ante » TdF

malignosament adv, cf Ubaud Dicort : « malicieusement » TdF

malin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « malin, igne ; méchant, ante, vindicatif, ive » TdF

malina nf, cf Ubaud Dicort : « malines, dentelle fine qu’on fabrique à Malines (Belgique) » TdF ‘malino 1’

malingèrt, -a adj : mal fach, -a / mal bastit, -a ; mal vestit, -a ; mal fargat, -ada ; bochard, -a.

malingòta nf, cf Ubaud Dicort : « charrette sur le devant de laquelle est ménagée la place du charrtetier couverte de cuir ou de toile cirée » TdF

malinjuste nm, cf Ubaud Dicort : « injustice, offense » TdF

malintencionadament (abs. Dicort e TdF) : amb una intencion mala.

malintencionat, -ada : qu'a d'intencions malas.

malit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que patís ; que fa patir.

malitge nm, cf Ubaud Dicort : « méchanceté, malice » (Lexic M. Roqueta)

malivèrni nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais sujet, vaurien, v. paucval » (v. TdF )

maljuntat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal jointé ; mal équipé, ée ; mal fait, aite, mal vêtu, ue » TdF jos ‘mau-jounta’

malleabilitat nf : qualitat de çò malleable.

malleabilizacion : accion de far venir malleable.

malleabilizar (v. tr.) : far venir malleable.

malleable, -bla : capable, -a d'èsser estirat, -ada a còps de martèl ; plegadís, -issa (s.f.) ; docil, -a.

Metal malleable.

Persona malleabla.

Lo metal pus malleable es l'aur.

mallobet (abs. Dicort) : cranc ; ulcèra (f.) ; febre de lach. (v. jos mal)

malmadur, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui n’est pas bien mûr, ûre » TdF ‘mau-madur’

malmanejar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : sabracar / porquejar quicòm.

malmanjar (subs.) (abs. Dicort) : manjar de farlabica / malbofa.

malmanjar (v. tr.) (abs. Dicort) : manjar de mangisca de farlabica.

malmaridada nf, cf Ubaud Dicort : « nom d’une ancienne danse que Rabelais appelle ‘la malemaridade’ » TdF ‘mau-maridado’

malmaridar (se) (abs. Dicort) : s'embaratar (far un maridatge marrit)

malmaridat 1, -ada adj : persona mal maridada ;

malmaridat 2 nm : « guillemot à capuchon, grand guillemot » ; mena d'aucèl aqüatic que revèrta lo pingüin ; pingüin comun. (v. TdF ‘mau-marida 2’)

malmasclum nm, cf Ubaud Dicort : « vapeurs hypocondriaques » TdF ‘mau-masclun’

malmenada : maltractament ; brava semonsa.

malmenadament (abs. Dicort) : durament / rudament.

malmenament nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais traitement, sévices » TdF ‘mau-menamen’

malmenar (v. tr.) : maltractar quicòm o q.q. ; semonsar.

La polícia malmenèt lo panaire que se rebecava.

malmés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « mal mis, ise » TdF ‘mau-mes’

malmescla nm, cf Ubaud Dicort : « (qui mêle mal), brouillon » TdF ‘mau-mesclo’

Es totjorn malmescla, c’est un brouillon fieffé. (v. TdF)

malmesclador, -airitz (abs. Dicort) : persona que fa mal anar, que fa mancar dos personas o mai. (v. malmescle)

malmesclar (v. tr.) (R. IV, 217) : far mal anar / far mancar doas personas o mai

malmescle, -cla adj e n  (v. Ubaud Dicort) : « brouillon, onne, v. empuraire » (v. TdF mau-mescle)

malmocat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « (mal mouché), morveux, euse, v. morvelós » (v. TdF ‘mau-mouca’)

malnat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « mal né ; mal élevé, ée ; méchant, ante » TdF ‘mau-nat’

malnet, -a adj : bochard, -a.

malnet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Aquel vin a lo malnet, ce vin a mauvais goût » TdF jos ‘mau-net’

malnetetat nf (abs. Dicort) : estat de q.q. de malnet. (v. malnetiça)

malnetiça, cf Ubaud Dicort nf : « malpropreté, saleté » TdF ‘mau-netisso’

malnoirit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « mal nourri, ie » TdF ‘mau-nouiri’

malnolent, -a : que sentís pas a bon ; que put / que pudís.

malnutricion nf (abs. Dicort) : alimentacion deficienta, « malnutrition » (Per Noste).

malombrina : reflexion de la lutz del solelh amb l'ajuda d'un miralh, d'una mòstra, d'un metal...

malon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit mal » TdF ‘maloun 2’ 

malon 2 / maon [veire malon, cf Ubaud Dicort] nm : cairèl de tèrra cuècha per pasimentar.

malonaire nm, cf Ubaud Dicort : « carreleur » TdF

malonar / maonar [veire malonar] (v. tr.) : pasimentar.

malonat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu carrelé, carrelage, carreau, v. teulina » (v. TdF)

malonat 2, -ada adj : pasimentat, -ada.

malonatge : pasimentage.

malonèst, -a adj e n : persona que manca d'onestetat ; lord, -a.

malonèstament : d'un biais malonèst.