|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
malaprés, -esa adj e n (R. IV, 629) : malensenhat, -ada / lord, -a. Malaquias [Malàquias] : libre profetic de la Bíblia. malaquita (f.) : carbonat basic natural de coire. malaraca ! (interj.) : v. malapèsta. malaren adj e n, cf Ubaud Dicort :
« méchant, malin » (v. TdF) malarestada : accion o resulta de s'atardivar qu'es pas de bon auguri (que marca pas bon) l.p. malària nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) malaria » (Rapin). « malaria » (it.) : v. paludisme. mal armat [malarmat] nm : peis marin (Peristedion cataphractum) mala ròsa [malaròsa] nf (plt.) : ròsa de Provins. malàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand mal ; affection hystérique ou
hypocondriaque » TdF malas (a -) [ / a de malas (v. Ubaud Dicort¸ TdF jos ‘malo 2’)] (loc. adv.) : caitivament (d'un biais emmalit) ; de marrida part ; exprèssament. Aviam pas fach aquò a malas ! : exprès ; emmalidament. O prene a malas / o prene de malas (v. çai jos) : o prene mal. malas (de -) loc adv (abs. Dicort) : « en mauvaise part,
au sérieux, sans plaisanter ; malicieusement, malgré
soi » (v. TdF jos ‘malo 2’) De bonas o de malas : de bon grat e mai ça que la, « bon gré, mal gré » TdF. malas endeveras (a -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : a la bobosa ; dins de marridas condicions, « à l’étourdie ». (v. TdF ‘endebèros’) malas penas (a -) (loc. adv.) : grand pena / a grand pena. A malas penas se poirem venir. malasanha (v. TdF ‘Malo-sagno’ ; abs. Dicort) : sanhàs marrit / maresca marrida. malasir (v. tr.) : prononciar una malediccion (R. III, 57). malasòrt 1 (f.) : malsòrt / malur / malaür / malastre. malasòrt ! 2 loc interj, cf
Ubaud Dicort : (v. çai sus) malastrada nf : malsòrt / malasòrt /malur / malaür / malastre. malastrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « infortuné,
ée » TdF ‘mal--astra’ malastre nm (R. II, 139) : coma çaisús (malastrada). Per
malastre, par malheur. (v. Ubaud Dicort e Lagarde) malastrós, -osa adj : malurós, -osa / malaürós, -osa. malastruc, -uga adj, cf Ubaud Dicort (R. II, 139) : coma çaisús. malastrugada (subs.)
(abs. Dicort) : malastrada /
malastre / malsòrt. (v. malastrada) malastrugament adv (v. Ubaud Dicort e TdF) (R. II, 140) : malurosament. malastrugar 1 (v. tr.) (abs. Dicort) : portar malur a q.q. malastrugar 2 (v. intr.) (abs. Dicort) : èsser malastruc. malastrugat, -ada (abs. Dicort) : malastruc, -uga. malat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. amalit. (v. TdF ‘malat’
e jos « amali’) malatenguda nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise tenue, mauvaise gestion, v. malgovèrn » (v. TdF ‘malo-tengudo’) malaür nm / malaürança nf : v. malur (non preconizat Dicort). malaürar 1 (v. tr.) : portar malaür / portar malur a q.q. malaürar 2 (v. intr.) : èsser en malaür / èsser malastruc malaüros,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
v. maluros. malaürosament
adv, cf Ubaud Dicort : v. malurosament. malaussa nf, cf Ubaud Dicort :
« poudingue, assemblage de cailloux roulés » TdF malaussena nf, cf Ubaud Dicort : « tuf, argile
bleue ; concrétion formée d’un mélange de
petits cailloux » (v. TdF) malaut, -a adj e n : que patís d'una malautiá. malautàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « bien malade, gravement malade ; cachectique » TdF malautejar (v. intr.) : èsser malautís, -issa / èsser sovent malaut ; i se complaire mai o mens. malautet, -a adj e n : malauton, -ona (un pauc malaut, -a) malautiá : alteracion de la santat. Las malautiás, entre totes las avèm totas. malautièira : ladrariá (R. IV, 7) (ostal per d'unes malauts) malautís, -issa / malautiu, -iva adj : « maladif, ive, malsain, aine,
morbide » TdF jos ‘malautieu’ malauton, -ona adj e n : malautet, -a. Paure drollon, siás malauton ? malautonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu
malade, souffreteux, euse ; petit malade » TdF malautós, -osa adj / malautís, -issa / malautiu, -iva (v. çai sus) : sovent malaut. (v. TdF ‘malautous’) malautum nm sing, cf Ubaud Dicort : « état maladif,
maladie de langueur » TdF malaval (f.) (v. TdF ‘Malo-vau’ ; abs. Dicort) : val marrida. malavalisca!
interj, cf Ubaud Dicort :
« interjection de dédain, de dégoût, de
surprise. Fi, foin, au diable ! » TdF malaveg nm : v. malavet. malavejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rester
longtemps dans un état maladif, souffrir longtemps et puis mourir,
languir, traîner » TdF malavenda (f.) (abs. Dicort) : marrit afar, « mévente » (Laus, Fettuciari). malaventura : infortuna. malavesina nf, cf Ubaud Dicort :
« nom d’une machine de guerre » (L. 233) malavet [veire malaveg, cf Ubaud Dicort] (m.) : malautiá que s'esperlonga. malaviar v tr :
« dévoyer » (Per Noste) malaviar
(se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se dévoyer » (v. çai sus) malaviat,
ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui est dans la mauvaise voie, vaurien, débauché,
bandit » TdF ‘mal-avia’ malavís
nm, cf Ubaud Dicort :
« manque de circonspection, imprudence,
étourderie » TdF jos ‘mal-avisamen’ Per un malavís, par mégarde. (v. TdF) malavisada nf, cf Ubaud Dicort :
« étourderie, imprudence » TdF ‘malo-avisado’ malavisament nm, cf Ubaud Dicort :
v. malavís. (v. TdF jos ‘mal-avisamen’) malavisat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« malavisé, ée, irréfléchi,
ie » TdF ‘mal-avisa’ malavista (f.) : mal sòrt ; malefici (R. III, 273) (v. TdF ‘malo-visto’) ; estat de q.q. qu'es vistaflac. malaxar (v. tr. ) : trissar / prestir quicòm mecanicament. malaxatge nm, cf Ubaud Dicort :
« malaxage » (Rapin) malbastar (abs. Dicort) (v. intr.) : cabussar (en parlant de la carga d'una bèstia de sauma) ; anar mal / se presentar mal [v. malabastar]. malbastit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort :
« malbâti, ie, mal fait, aite » TdF ‘mau-basti’ malbeure (subs. m.) (abs. Dicort) : accion de beure de farlabica. malbiais nm, cf Ubaud Dicort :
« maladresse ; maladroit » TdF ‘mau-biais’ malbiaissut, -uda : maladrech, -a. malbofa (abs. Dicort) (v.
bofar 2) : manjalha marrida. (v. mala bofa jos bofa 2) malbragat, -ada (abs. Dicort) : malabilhadàs, -assa. (v. mal bragat jos bragat) malcalhament nm, cf Ubaud Dicort :
« refroidissement, point de côté,
pleurésie » TdF ‘mau-caiamen’ malcalhar (se) : s'afrejolir ; trapar un mal de costat ; se languir a esperar, espèra qu'esperaràs. malcarat, -ada adj e n : reguèrgue, -a / morrut, -uda / rebelut, -uda / malgraciós, -osa. malcarós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a mauvaise mine,
rébarbatif, ive » TdF ‘mau-carous’ malclòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inégal, ale, mal uni,
ie » TdF ‘mau-clot’ malcolor nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise couleur, mauvaise teinte » TdF ‘mau-coulour’ malcomòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « mal commode » TdF ‘mau-coumode’ malcompassible,
-bla adj (v. Ubaud Dicort) :
« impitoyable » (v. compassible) malcontent, -a : qu'es pas content de quicòm o de q.q. |
|
malcontentament nm : estat de q.q. de malcontent. malcontentar (v. tr.) : far desplaser a q.q. malcòr : descoratjament. malcoraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui décourage, v. descoratjaire » (v. TdF ‘maucouraire’) malcòrament nm, cf Ubaud Dicort :
« découragement »
TdF ‘maucouramen’ malcorant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« décourageant, ante » TdF ‘maucourant’ malcorar (v. tr.) : descoratjar. malcorar (se) : se descoratjar. malcorat, -ada : descoratjat, -ada. malcorós, -osa : lord, -a malonèst, -a ; bochard, -a ; desplasent, -a ; malabilhadàs, -assa. malcórrer (v. tr.) : laissar rebalar ; negligir. malcuc nm, cf Ubaud Dicort : v. mal cuc. maldegudament adv, cf Ubaud Dicort :
« indûment » TdF ‘mau-degudamen’ maldespièch ! (interj.) (TdF ‘mau-despiè’ ; abs. Dicort) : malapèsta ! maldespièch de (loc. prep.) , cf Ubaud Dicort : en despièch de. Maldespièch
de ta pèl, le diable
t’emporte. (v. TdF ‘mau-despiè’) maldich 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« maudit, ite » TdF jos ‘maudire’ maldich 2 nm : marrit propaus. maldire (v. tr. ind. e intr.) : dire de mal de q.q. o de quicòm. maldiseire, -eira adj e n : que ditz de mal de q.q. o de quicòm. maldisença : accion o resulta de dire de mal de q.q. maldisent, -a adj e n : que ditz de mal de q.q. o de quicòm. maldobtança nf : suspicion (R. VI, 513), « soupçon » TdF ‘mau-doutanço’ ; « prémonition » (Laus). maldobtar (v. intr.) : se dobtar d'un malparat, « avoir suspicion » TdF jos ‘mau-douta’. maldòna [maldona] nf : accion de mal donar las cartas. (v. maladonada) maldormeire, -eira (abs. Dicort e TdF) n: persona de mala jacilha (que dormís mal). maldringat, -ada (abs. Dicort) : malvestit, -ida / malabilhadàs, -assa. malediccion : accion o resulta de malasir quicòm o q.q.; malaür / malur fatal (fatalitat) malefic, -a : capable de far de mal, d'exercir una influéncia mala. maleficar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ensorceler » (L. 233) malefici nm (R. III, 273): damatge causat per encantament ; sortilègi ; malsòrt. malejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et pron, pester,
maugréer » (L. 233) malembocat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« mal embouché, -e » (v.
Rapin) malemparada nf, cf Ubaud Dicort :
v. malparada. (v. TdF jos ‘mau-parado’) malempresa nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise entreprise, tâche pénible, travail
difficile à exécuter » TdF ‘malo-empreso’ malenc (m.) : fleumièira del bestial boïn. malencaminar (v. tr.)
(abs. Dicort) (mal encaminar) : encaminar pas coma cal. malencaminar (se) v pron (abs. Dicort) (se mal encaminar) : s'encaminar pas coma cal. malencarat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a mauvaise mine, mal
facié, ée, rébarbatif, ive, menaçant, ante ;
qui a les traits bouleversés ; morose, sombre, brumeux, euse, en
parlant du temps » TdF ‘mal-encara’ « malencoliá » ; « malencolia » : v. melancolia (non preconizat Dicort) malencombre nm, cf Ubaud Dicort :
« désordre » TdF ‘mal-encoumbre’ malencòni,
-a adj (v. Ubaud Dicort e L. 233) :
« mélancolique » (Laus) malenconiá nf (v. Ubaud Dicort e L. 233) : « mélancolie »
(v. TdF jos ‘malancounié’). « malenconiá » : v. melancolia (non preconizat Dicort) malencòniament adv, cf Ubaud Dicort :
« mélancoliquement » (v. malencòni) malenconizar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rendre mélancolique
[v. malencòni], attrister, v. entristar » (v. TdF ‘malancounisa’) malencontre : malabosena / malur / malaür / malsòrt. malencontrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « malencontreux, malheureux,
euse » TdF ‘mal-encountrous’ malendralhar - se malendralhar (los 2, abs. Dicort) : v. malencaminar – se malencaminar(los 2, abs. Dicort). malengalhat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « désordonné,
-e » (v. Lagarde) malengaubiat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « maladroit, -e » (v. jos engaubiat) malensenhat, -ada : lord, -a ; grossièr, -ièira ; vulgar, -a. malent, -a adj : emmalit, -ida. malentendre
nm, cf Ubaud Dicort :
v. malentendut. (v. TdF jos ‘mal-entendre’) malentendut nm : mespresa ; bescompte ; quiproquo (lat.) malentindat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. entindat e atindat) mal-en-traïn
adj
invar, cf Ubaud Dicort : « indisposé,
ée ; nonchalant, ante »
TdF malèrba
nf, cf Ubaud Dicort :
v. malaèrba. (v. TdF jos ‘malo-erbo’) malesa : malignitat ; malor. malescarpit 1 nm, cf Ubaud Dicort : mal estat ; malaventura. malescarpit 2, -ida adj (abs. Dicort) (mal escarpit)
: mal cardat, -ada ; mal espompit, -ida ; en mal estat. malespina nf, cf Ubaud Dicort :
v. malaespina. malèsser [ ~ malèstre] nm : malviure (estat de q.q. que se tròba pas plan dins sa pèl) Lo malèsser de l'adolescéncia. malestar nm (R. III, 208) (abs. Dicort) : malèsser / malviure. malèstre
nm, cf Ubaud Dicort :
v. malèsser. malestruch, -a adj e n : malaprés, -esa / malensenhat, -ada / lord, -a ; maladrech, -a. malet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit poisson de mer, espèce d’anchois » (v. TdF) maleta nf, cf Ubaud Dicort :
« mallette, petite malle ; valise ; besace » TdF maletilla (cast.) (abs. Dicort) : jove que se desplaça amb son material per taurejar quand ne vira (quand l'ocasion se presenta) « malevòl » : v. mal-te-vòli. malfach 1, -a adj
/ malfait, -a (veire malfach) : malbastit, -ida ; nociu, -iva. (v. TdF jos ‘maufaire’) Me senti
tot malfach, je me sens tout
malbâti, tout je ne sais comment. (v. TdF) malfach 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« méfait, mauvaise action » TdF ‘maufa’ malfachor,
-a n (pop), cf Ubaud Dicort : v. malfactor. malfachós, -osa adj / malfaitós, -a [veire malfachós] : malfasent, -a ; nociu, -iva (R. IV, 342). malfactor, -tritz adj e n (sab.), cf Ubaud Dicort :
« malfaiteur, -trice » (Laus, Basic) malfadiat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
« malheureux, euse » TdF jos ‘mau-fada’ malfaire v, cf Ubaud Dicort :
v. malfar. malfait (subs. m.) (R. III, 271) [veire malfach 2] : malafaita / malafacha. malfaitièr
nm, cf Ubaud Dicort :
v. malafachièr. malfaitor (R. III, 272), -tritz [veire malfachor,
cf Ubaud Dicort] n : malfaseire, -a malfamat, -ada : de mala reputacion. malfar (v. intr.) (R. III, 271) [ ~ malfaire, cf Ubaud Dicort] : far mal / sabracar. malfaràs 1, -assa (adj.) (abs. Dicort e TdF) : malfasedor, -eiritz ; emmalit, -ida ; maladrechàs, -assa malfaràs 2 (subs. m.) : « (tu feras mal) celui qui ne se plaît qu’à faire du
mal, qui ne fait que du mal, malicieux, malfaiteur » ; sabraca (m. e f.) (v. TdF jos ‘maufaras’) malfargar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : mal vestir ; sabracar. malfargar (se) v pron : se mal vestir. malfargat, -ada adj :
malabilhadàs, -assa « malbâti, ie, mal
torché, ée ; maladroit, oite, v. malbastit » (v.TdF ‘mau-farga’). malfasedor, -eiritz (L. 233) (los 2, abs. Dicort) :
malfaitor, -tritz. (v. malfactor) malfaseire (R. III, 272), -eira n, cf Ubaud Dicort : malfaitor, -tritz « celui qui se plaît à mal faire, à
contrarier ; malicieux,
euse, importun, une, désobligeant, ante » TdF.. |
|
|
|
|
|
|