malaprés, -esa adj e n (R. IV, 629) : malensenhat, -ada / lord, -a.

Malaquias [Malàquias] : libre profetic de la Bíblia.

malaquita (f.) : carbonat basic natural de coire.

malaraca ! (interj.) : v. malapèsta.

malaren adj e n, cf Ubaud Dicort : « méchant, malin » (v. TdF)

malarestada : accion o resulta de s'atardivar qu'es pas de bon auguri (que marca pas bon) l.p.

malària nf, cf Ubaud Dicort : « (pathol.) malaria » (Rapin). « malaria » (it.) : v. paludisme.

mal armat [malarmat] nm : peis marin (Peristedion cataphractum)

mala ròsa [malaròsa] nf (plt.) : ròsa de Provins.

malàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand mal ; affection hystérique ou hypocondriaque » TdF

malas (a -) [ / a de malas (v. Ubaud Dicort¸ TdF jos ‘malo 2’)] (loc. adv.) : caitivament (d'un biais emmalit) ; de marrida part ; exprèssament.

Aviam pas fach aquò a malas ! : exprès ; emmalidament.

O prene a malas / o prene de malas (v. çai jos)  : o prene mal.

malas (de -) loc adv (abs. Dicort) : « en mauvaise part, au sérieux, sans plaisanter ; malicieusement, malgré soi » (v. TdF jos ‘malo 2’)

De bonas o de malas : de bon grat e mai ça que la, « bon gré, mal gré » TdF.

malas endeveras (a -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : a la bobosa ; dins de marridas condicions, « à l’étourdie ». (v. TdF ‘endebèros’)

malas penas (a -) (loc. adv.) : grand pena / a grand pena.

A malas penas se poirem venir.

malasanha (v. TdF ‘Malo-sagno’ ; abs. Dicort) : sanhàs marrit / maresca marrida.

malasir (v. tr.) : prononciar una malediccion (R. III, 57).

malasòrt 1 (f.) : malsòrt / malur / malaür / malastre.

malasòrt ! 2 loc interj, cf Ubaud Dicort : (v. çai sus)

malastrada nf : malsòrt / malasòrt /malur / malaür / malastre.

malastrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « infortuné, ée » TdF ‘mal--astra’

malastre nm (R. II, 139) : coma çaisús (malastrada).

Per malastre, par malheur. (v. Ubaud Dicort e Lagarde)

malastrós, -osa adj : malurós, -osa / malaürós, -osa.

malastruc, -uga adj, cf Ubaud Dicort  (R. II, 139) : coma çaisús.

malastrugada (subs.) (abs. Dicort) : malastrada / malastre / malsòrt. (v. malastrada)

malastrugament adv (v. Ubaud Dicort e TdF) (R. II, 140) : malurosament.

malastrugar 1 (v. tr.) (abs. Dicort) : portar malur a q.q.

malastrugar 2 (v. intr.) (abs. Dicort) : èsser malastruc.

malastrugat, -ada (abs. Dicort) : malastruc, -uga.

malat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. amalit. (v. TdF ‘malat’ e jos « amali’)

malatenguda nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise tenue, mauvaise gestion, v. malgovèrn » (v. TdF ‘malo-tengudo’)

malaür nm / malaürança nf : v. malur (non preconizat Dicort).

malaürar 1 (v. tr.) : portar malaür / portar malur a q.q.

malaürar 2 (v. intr.) : èsser en malaür / èsser malastruc

malaüros, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. maluros.

malaürosament adv, cf Ubaud Dicort : v. malurosament.

malaussa nf, cf Ubaud Dicort : « poudingue, assemblage de cailloux roulés » TdF

malaussena nf, cf Ubaud Dicort : « tuf, argile bleue ; concrétion formée d’un mélange de petits cailloux » (v. TdF)

malaut, -a adj e n : que patís d'una malautiá.

malautàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « bien malade, gravement malade ; cachectique » TdF

malautejar (v. intr.) : èsser malautís, -issa / èsser sovent malaut ; i se complaire mai o mens.

malautet, -a adj e n : malauton, -ona (un pauc malaut, -a)

malautiá : alteracion de la santat.

Las malautiás, entre totes las avèm totas.

malautièira : ladrariá (R. IV, 7) (ostal per d'unes malauts)

malautís, -issa / malautiu, -iva adj : « maladif, ive, malsain, aine, morbide » TdF jos ‘malautieu’

malauton, -ona adj e n : malautet, -a.

Paure drollon, siás malauton ?

malautonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu malade, souffreteux, euse ; petit malade » TdF

malautós, -osa adj / malautís, -issa / malautiu, -iva (v. çai sus) : sovent malaut. (v. TdF ‘malautous’)

malautum nm sing, cf Ubaud Dicort : « état maladif, maladie de langueur » TdF

malaval (f.) (v. TdF ‘Malo-vau’ ; abs. Dicort) : val marrida.

malavalisca! interj, cf Ubaud Dicort : « interjection de dédain, de dégoût, de surprise. Fi, foin, au diable ! » TdF

malaveg nm : v. malavet.

malavejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rester longtemps dans un état maladif, souffrir longtemps et puis mourir, languir, traîner » TdF

malavenda (f.) (abs. Dicort) : marrit afar, « mévente » (Laus, Fettuciari).

malaventura : infortuna.

malavesina nf, cf Ubaud Dicort : « nom d’une machine de guerre » (L. 233)

malavet [veire malaveg, cf Ubaud Dicort] (m.) : malautiá que s'esperlonga.

malaviar v tr : « dévoyer » (Per Noste)

malaviar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dévoyer » (v. çai sus)

malaviat, ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui est dans la mauvaise voie, vaurien, débauché, bandit » TdF ‘mal-avia’

malavís nm, cf Ubaud Dicort : « manque de circonspection, imprudence, étourderie » TdF jos ‘mal-avisamen’

Per un malavís, par mégarde. (v. TdF)

malavisada nf, cf Ubaud Dicort : « étourderie, imprudence » TdF ‘malo-avisado’

malavisament nm, cf Ubaud Dicort : v. malavís. (v. TdF jos ‘mal-avisamen’)

malavisat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « malavisé, ée, irréfléchi, ie » TdF ‘mal-avisa’

malavista (f.) : mal sòrt ; malefici (R. III, 273) (v. TdF ‘malo-visto’) ; estat de q.q. qu'es vistaflac.

malaxar (v. tr. ) : trissar / prestir quicòm mecanicament.

malaxatge nm, cf Ubaud Dicort : « malaxage » (Rapin)

malbastar (abs. Dicort) (v. intr.) : cabussar (en parlant de la carga d'una bèstia de sauma) ; anar mal / se presentar mal [v. malabastar].

malbastit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « malbâti, ie, mal fait, aite » TdF ‘mau-basti’

malbeure (subs. m.) (abs. Dicort) : accion de beure de farlabica.

malbiais nm, cf Ubaud Dicort : « maladresse ; maladroit » TdF ‘mau-biais’

malbiaissut, -uda : maladrech, -a.

malbofa (abs. Dicort) (v. bofar 2) : manjalha marrida. (v. mala bofa jos bofa 2)

malbragat, -ada (abs. Dicort) : malabilhadàs, -assa. (v. mal bragat jos bragat)

malcalhament nm, cf Ubaud Dicort : « refroidissement, point de côté, pleurésie » TdF ‘mau-caiamen’

malcalhar (se) : s'afrejolir ; trapar un mal de costat ; se languir a esperar, espèra qu'esperaràs.

malcarat, -ada adj e n : reguèrgue, -a / morrut, -uda / rebelut, -uda / malgraciós, -osa.

malcarós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a mauvaise mine, rébarbatif, ive » TdF ‘mau-carous’

malclòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inégal, ale, mal uni, ie » TdF ‘mau-clot’

malcolor nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise couleur, mauvaise teinte » TdF ‘mau-coulour’

malcomòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « mal commode » TdF ‘mau-coumode’

malcompassible, -bla adj  (v. Ubaud Dicort) : « impitoyable » (v. compassible)

malcontent, -a : qu'es pas content de quicòm o de q.q.

 

 

malcontentament nm : estat de q.q. de malcontent.

malcontentar (v. tr.) : far desplaser a q.q.

malcòr : descoratjament.

malcoraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui décourage, v. descoratjaire » (v. TdF ‘maucouraire’)

malcòrament nm, cf Ubaud Dicort : « découragement » TdF ‘maucouramen’

malcorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « décourageant, ante » TdF ‘maucourant’

malcorar (v. tr.) : descoratjar.

malcorar (se) : se descoratjar.

malcorat, -ada : descoratjat, -ada.

malcorós, -osa : lord, -a malonèst, -a ; bochard, -a ; desplasent, -a ; malabilhadàs, -assa.

malcórrer (v. tr.) : laissar rebalar ; negligir.

malcuc nm, cf Ubaud Dicort : v. mal cuc.

maldegudament adv, cf Ubaud Dicort : « indûment » TdF ‘mau-degudamen’

maldespièch ! (interj.) (TdF ‘mau-despiè’ ; abs. Dicort) : malapèsta !

maldespièch de (loc. prep.) , cf Ubaud Dicort : en despièch de.

Maldespièch de ta pèl, le diable t’emporte. (v. TdF ‘mau-despiè’)

maldich 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « maudit, ite » TdF jos ‘maudire’

maldich 2 nm : marrit propaus.

maldire (v. tr. ind. e intr.) : dire de mal de q.q. o de quicòm.

maldiseire, -eira adj e n : que ditz de mal de q.q. o de quicòm.

maldisença : accion o resulta de dire de mal de q.q.

maldisent, -a adj e n : que ditz de mal de q.q. o de quicòm.

maldobtança nf : suspicion (R. VI, 513), « soupçon » TdF ‘mau-doutanço’ ; « prémonition » (Laus).

maldobtar (v. intr.) : se dobtar d'un malparat, « avoir suspicion » TdF jos ‘mau-douta’.

maldòna [maldona] nf : accion de mal donar las cartas. (v. maladonada)

maldormeire, -eira (abs. Dicort e TdF) n: persona de mala jacilha (que dormís mal).

maldringat, -ada (abs. Dicort) : malvestit, -ida / malabilhadàs, -assa.

malediccion : accion o resulta de malasir quicòm o q.q.; malaür / malur fatal (fatalitat)

malefic, -a : capable de far de mal, d'exercir una influéncia mala.

maleficar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ensorceler » (L. 233)

malefici nm (R. III, 273): damatge causat per encantament ; sortilègi ; malsòrt.

malejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et pron, pester, maugréer » (L. 233)

malembocat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « mal embouché, -e » (v. Rapin)

malemparada nf, cf Ubaud Dicort : v. malparada. (v. TdF jos ‘mau-parado’)

malempresa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise entreprise, tâche pénible, travail difficile à exécuter » TdF ‘malo-empreso’

malenc (m.) : fleumièira del bestial boïn.

malencaminar (v. tr.) (abs. Dicort) (mal encaminar) : encaminar pas coma cal.

malencaminar (se) v pron (abs. Dicort) (se mal encaminar) : s'encaminar pas coma cal.

malencarat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a mauvaise mine, mal facié, ée, rébarbatif, ive, menaçant, ante ; qui a les traits bouleversés ; morose, sombre, brumeux, euse, en parlant du temps » TdF ‘mal-encara’

« malencoliá » ; « malencolia » :  v. melancolia  (non preconizat Dicort)

malencombre nm, cf Ubaud Dicort : « désordre » TdF ‘mal-encoumbre’

malencòni, -a adj (v. Ubaud Dicort e L. 233) : « mélancolique » (Laus)

malenconiá nf (v. Ubaud Dicort e L. 233) : « mélancolie » (v. TdF jos ‘malancounié’). « malenconiá » : v. melancolia (non preconizat Dicort)

malencòniament adv, cf Ubaud Dicort : « mélancoliquement » (v. malencòni)

malenconizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre mélancolique [v. malencòni], attrister, v. entristar » (v. TdF ‘malancounisa’)

malencontre : malabosena / malur / malaür / malsòrt.

malencontrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « malencontreux, malheureux, euse » TdF ‘mal-encountrous’

malendralhar - se malendralhar (los 2, abs. Dicort) : v. malencaminar – se malencaminar(los 2, abs. Dicort).

malengalhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « désordonné, -e » (v. Lagarde)

malengaubiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « maladroit, -e » (v. jos  engaubiat)

malensenhat, -ada : lord, -a ; grossièr, -ièira ; vulgar, -a.

malent, -a adj : emmalit, -ida.

malentendre nm, cf Ubaud Dicort : v. malentendut. (v. TdF jos ‘mal-entendre’)

malentendut nm : mespresa ; bescompte ; quiproquo (lat.)

malentindat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. entindat e atindat)

mal-en-traïn adj invar, cf Ubaud Dicort : « indisposé, ée ; nonchalant, ante » TdF

malèrba nf, cf Ubaud Dicort : v. malaèrba. (v. TdF jos ‘malo-erbo’)

malesa : malignitat ; malor.

malescarpit 1 nm, cf Ubaud Dicort : mal estat ; malaventura.

malescarpit 2, -ida adj (abs. Dicort) (mal escarpit) : mal cardat, -ada ; mal espompit, -ida ; en mal estat.

malespina nf, cf Ubaud Dicort : v. malaespina.

malèsser [ ~ malèstre] nm : malviure (estat de q.q. que se tròba pas plan dins sa pèl)

Lo malèsser de l'adolescéncia.

malestar nm (R. III, 208) (abs. Dicort) : malèsser / malviure.

malèstre nm, cf Ubaud Dicort : v. malèsser.

malestruch, -a adj e n : malaprés, -esa / malensenhat, -ada / lord, -a ; maladrech, -a.

malet nm, cf Ubaud Dicort : « petit poisson de mer, espèce d’anchois » (v. TdF)

maleta nf, cf Ubaud Dicort : « mallette, petite malle ; valise ; besace » TdF

maletilla (cast.) (abs. Dicort) : jove que se desplaça amb son material per taurejar quand ne vira (quand l'ocasion se presenta)

« malevòl » : v. mal-te-vòli.

malfach 1, -a adj / malfait, -a (veire malfach)  : malbastit, -ida ; nociu, -iva. (v. TdF jos ‘maufaire’)

Me senti tot malfach, je me sens tout malbâti, tout je ne sais comment. (v. TdF)

malfach 2 nm, cf Ubaud Dicort : « méfait, mauvaise action » TdF ‘maufa’

malfachor, -a n (pop), cf Ubaud Dicort : v. malfactor.

malfachós, -osa adj / malfaitós, -a [veire malfachós] : malfasent, -a ; nociu, -iva (R. IV, 342).

malfactor, -tritz adj e n (sab.), cf Ubaud Dicort : « malfaiteur, -trice » (Laus, Basic)

malfadiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « malheureux, euse » TdF jos ‘mau-fada’

malfaire v, cf Ubaud Dicort : v. malfar.

malfait (subs. m.) (R. III, 271) [veire malfach 2] : malafaita / malafacha.

malfaitièr nm, cf Ubaud Dicort : v. malafachièr.

malfaitor (R. III, 272), -tritz [veire malfachor, cf Ubaud Dicort] n : malfaseire, -a

malfamat, -ada : de mala reputacion.

malfar (v. intr.) (R. III, 271) [ ~ malfaire, cf Ubaud Dicort] : far mal / sabracar.

malfaràs 1, -assa (adj.) (abs. Dicort e TdF) : malfasedor, -eiritz ; emmalit, -ida ; maladrechàs, -assa  

malfaràs 2 (subs. m.) : « (tu feras mal) celui qui ne se plaît qu’à faire du mal, qui ne fait que du mal, malicieux, malfaiteur » ;  sabraca (m. e f.) (v. TdF jos ‘maufaras’)

malfargar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : mal vestir ; sabracar.

malfargar (se) v pron  : se mal vestir.

malfargat, -ada adj : malabilhadàs, -assa « malbâti, ie, mal torché, ée ;  maladroit, oite, v. malbastit » (v.TdF ‘mau-farga’).

malfasedor, -eiritz (L. 233) (los 2, abs. Dicort) : malfaitor, -tritz. (v. malfactor)

malfaseire (R. III, 272), -eira n, cf Ubaud Dicort : malfaitor, -tritz « celui qui se plaît à mal faire, à contrarier ; malicieux,  euse, importun, une, désobligeant, ante » TdF..