|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
maissada : bocada ; mordida. maissaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort (v. maissar) : « bavard,
babillard, arde » TdF ‘meissaire’ maissant, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘meichant’) : « mauvais, -e,
méchant, -e » (Lagarde, Laus). (v. maichant
e marrit) maissantament adv (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘meichantamen’) : « méchamment » (Rapin). (v. maichantament) maissantàs, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. maichantàs
e maissant.
maissantetat nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« méchanceté, action méchante » TdF
jos
‘meichanteta’ maissantisa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« méchanceté [v. meissantisa] » TdF
jos
‘meichantiso’ maissanton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. maichanton e maissant. maissantum nm sing, cf Ubaud Dicort :
(v. marridum) maissar (v. intr.) : « remuer la mâchoire », barjacar. (v. TdF ‘meissa’) maissard, -a : majofràs, -assa / machaud, -a. maissassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse mâchoire, personne qui mange beaucoup ; grande
intempérance de langue » TdF ‘meissasso’ maissejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, remuer la mâchoire, babiller » TdF ‘meisseja’ maissèla : maissa / cais. v. pus avant. (v. maxillar
1) maisselada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup sur la joue, soufflet » TdF ‘meisselado’ maisselàs nm, cf Ubaud Dicort : « le museau, les deux
joues » TdF jos
‘meisselas’ maisseleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite mâchoire, petite joue » TdF ‘meisseleto’ maisselièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« maxillaire » TdF ‘meisselié 1’. (v. maxillar 2) maisselièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « les dents
maxillaires » TdF ‘meisselié
2’ maisselut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la mâchoire
forte »
(Carrasco). (v. maissut) maisseta : maissa pichona / cais pichon ; « petite joue, v. gauteta ; linaire, plante dont la fleur ressemble à un mufle d’animal » (v. TdF jos ‘meisseto’). maisseta blanca nf, cf Ubaud Dicort : « caille-lait blanc,
plante » TdF ‘meisseto-blanco’ maisseta jauna nf, cf Ubaud Dicort :
« caille-lait jaune, plante, v. èrba de la
cera » (v. TdF ‘meisseto-jauno’) maissòla nf, cf Ubaud Dicort : « émissole, poisson de
mer » TdF ‘meissolo’ maisson nm, cf Ubaud Dicort :
« petite mâchoire, mâchoire inférieure du
porc » TdF ‘meissoun
2’ maissòt nm, cf Ubaud Dicort :
« os maxillaire » TdF ‘meissot’ maissudàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui a de grosses ou de vilaines mâchoires, une lourde
ganache » TdF ‘meissudas’ maissut, -uda : qu'a de bravas maissas. « maistral » : v. magistral. « maistre » : v. magistre e mèstre, cf Ubaud Dicort. « maitin » : v. matin. maivalença : augment de la valor de quicòm. maivièlha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘maire’) : mairegrand / mameta / menina ; menina rança. majada: contengut d'una mag. majestat (f.) : grandor qu'amòda
reveréncia (t. a.) ; títol balhat als reis o als emperadors.
(v. çai jos) Sa Majestat lo Rei. majestat (en -) : representat, -ada segut, -uda sus un tron dins una actitud ieratica. (en parlant de Crist, de la Verge, d'un sant...) majestuós, -osa : plen de majestat. majestuosament adv, cf Ubaud Dicort :
« majestueusement » TdF jos ‘majestousamen’ majofa / majòfa [veire majofa, cf Ubaud Dicort] nf : fraga de mai / fraga salvatja. majofièr nm : (plt.) que sa frucha es la majofa (Fragaria vesca) majoflàs, -assa adj :
v. çai jos majofràs [majoflàs (v. Ubaud Dicort p. 154 e TdF)], -assa adj : machaud, -a / maissard, -a. majofre (lo -) (abs. Dicort) : lo botifarro / lo det gròs. majolica nf, cf Ubaud Dicort :
« (faïence italienne) majolique » (Per
Noste) majon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit mai, dans ce proverbe niçard... » (v. TdF) major, -a adj e nm : pus grand / pus bèl. Camp major : camp grand. Tamborn major, tambour-major. (v. Ubaud Dicort e
TdF jos ‘majour 2’) Estat major, état-major. (Laus) Lo major : lo det pus grand ; lo mètge
militar. majoracion (f.) : augmentacion. majorada (plt.) : (Cistus salviaefolius) majoral, -a adj e n : capmèstre, -a (t. a.) ; cadun o caduna dels 50 membres del consistòri del felibritge. majoralament adv, cf Ubaud Dicort :
« principalement » TdF jos ‘majouramen’ majoralat nm, cf Ubaud Dicort :
« dignité de majoral » (v. TdF) majorana (plt.) : (Origanum vulgare) ; (Majorana hortensis) majorana salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « origan, origanum vulgare
(Lin.), plante » TdF jos ‘majourano-fèro’ majorant nm : (matematica)
« majorant » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 98) majorar (v. tr.) : augmentar / alevar lo prètz. majordòm, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, majordome » TdF majoressa nf, cf Ubaud Dicort :
« maîtresse du logis, directrice » TdF majoreta nf :
« majorette » (Per Noste, Basic) majorièr nm, cf Ubaud Dicort : « grosse poutre » TdF majoritari, -ària : relatiu, -iva a la majoritat. majoritat (f.) : atge (R. III, 235) que balha totes los dreches civics a q.q. ; part numericament pus bèla (granda) majuscul, -a adj :
fòrt grand, -a. Una vergonha majuscula. majuscula (subs. f) : letra pus granda que l'ordinària. MAL- : forma prefixada del latin male (mal) mal- : cercar a mau- çò que trobaretz pas a mal- mal 1, -a (adj.) : marrit, -ida ; Accion mala. Bèstia mala. Mala fam. Mala gent. Mala mòrt. Mala paur. Mala pèsta. Mala umor. Mal temps. Mal camin. Mala vida. Mala vista. De
mal esquiç : v. esquiç 2 (de mal -). mal 2 (subs. m.) : damatge
material o moral ; çò que n'es la causa ; patiment fisic o
moral ; çò defectuós en q.q. o en quicòm ;
çò contrari a la lei. A lo mal de ieu : es coma ieu ; fa coma ieu. Prene mal : afolar / avortar. Grand mal : v. jos grand. mal blanc (m.) : aftas (f. pl.) mal caduc (m.) (abs. Dicort) : epilepsia (f.) (v. mal de sant Joan) mal caud (m.) : tifoïda (f.) mal cuc [malcuc / mal-cuc ? nm, cf Ubaud Dicort] / mal cup (abs. Dicort) (m.) : fleumièira virala de las vacas.
v. cuc. mal d'amor (m.) : amor. mal d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de plaie qui vient aux
jambes des ânes et des chevaux » TdF ‘mau-d’ase’ mal d’aventura nm, cf Ubaud Dicort : « mal d’aventure ;
espèce de panaris » TdF ‘mau-d’aventuro’ mal d’endura nm, cf Ubaud Dicort : « mal qui n’a de
remède que la patience » TdF jos ‘enduro’ mal d'enfant (m.) : emprenhament (m.)
« mal d’enfant, travail d’une femme en couche, v. ramada
3 » (v. TdF ‘mau-d’enfant’) mal d’esquina nm, cf Ubaud Dicort : « mal de reins, lumbago,
néphralgie » TdF ‘mau-d’esquino’ mal d’estomac nm, cf Ubaud Dicort : « mal d’estomac, douleur
d’estomac ou de poitrine, v. estomagada ; langueur
d’estomac ; mal de cœur ;
évanouissement » (v. TdF ‘mau-d’estouma’) mal d'òsses [mal d’òs (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (m.) : reumatismes / dolors. mal d'uèlhs 1 (m.) (TdF, Alibert ; abs. Dicort) : oftalmia. mal-d’uèlhs
2 (flor) nm, cf Ubaud Dicort :
« coquelicot, plante dont la fleur est employée comme
collyre ; pissenlit ; pterotheca de Nîmes, autre
plante ; bassinet, autre plante ; méduse, acalèphe,
zoophite marin » TdF jos ‘mau-d’uei’ mal de cap (m.) : cefalèa (f.). (v. mal de tèsta) mal de còr nm, cf Ubaud Dicort : « mal de cœur,
nausée » TdF ‘mau-de -cor’ mal de costat : pneumonia ; panarici (R. IV, 410) ; pesanha. mal de dents nm, cf Ubaud Dicort :
« mal de dents » TdF jos ‘mau 2’ mal de l’ortiga nm, cf Ubaud Dicort : « (mal de l’ortie),
urticaire, sorte d’éruption » TdF ‘mau-de-l’ourtigo’ mal de la crassa (m.) (abs. Dicort) : tacas sus la pèl. mal de la mòrt (m.) : agonia, « maladie mortelle, dangereuse » TdF ‘mau-de-la-mort’. mal de la tèrra (m.) (TdF ‘mau-de-la
terro ; abs. Dicort) :
epilepsia. mal de maire (m.) : isteria. mal de mar nm, cf Ubaud Dicort :
« mal de mer » TdF ‘mau-de-mar’ mal de Nàpols nm, cf Ubaud Dicort : « la vérole, v. vairòla
2 » (v. TdF ‘mau-de-Naple’) mal de rei nm, cf Ubaud Dicort :
« écrouelles, v. escròlas » (v. TdF ‘mau-de-rèi’) mal de ren nm, cf Ubaud Dicort :
« mal de reins » TdF jos ‘mau 2’ mal de sant Ceri nm, cf Ubaud Dicort : « teigne humide, croûtes
de lait des enfants, maladie contre laquelle on invoque saint Cyr ou saint
Baudile » TdF ‘mau-de-sant-Ceri’ mal de sant Joan nm, cf Ubaud Dicort : « épilepsie, v. mal
de la tèrra » (v. TdF ‘mau-de-sant-jan’) mal de sant Men nm, cf Ubaud Dicort : « dartre qui atteint le
menton » TdF ‘mau-de-sant-Men’ mal de santa Margarida nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de croûte jaune qui vient principalement au visage » TdF ‘mau-de-santo-Margarido’ mal de tèrra (m.) : escorbut (v. TdF ‘mau-de-terro’). mal de tèsta nm, cf Ubaud Dicort : « mal de tête,
céphalalgie, névralgie frontale ; narcisse à bouquet ; fumeterre ; plantes
à odeur forte » TdF ‘mau de tèsto’ mal de terror nm, cf Ubaud Dicort :
v. mal de tèrra. (v. TdF jos
‘mau-de-terro’) mal de ventre nm, cf Ubaud Dicort :
« colique ; dévoiement » TdF ‘mau-de-vèntre’ mal del país nm, cf Ubaud Dicort : « mal du pays » (v.
Ubaud Dicort e TdF jos ‘mau 2’) mal en còr (m.) : crèbacòr. mal espatlièr (m.) (abs. Dicort) : descalcificacion del bestial boïn. mal falord nm, cf Ubaud Dicort : « le tournis, le tournoiement de tête causé par les larves de certaines mouches » (Vayssier ‘folóurd 1’) mal fòl (m.) : « mal enragé, intolérable » ; fistulas del sen. (v. TdF ‘mau-fòu’) mal freg nm, cf Ubaud Dicort : « froid produit par l’isolement » (v. TdF jos ‘mau-fre’) mal jaune nm, cf Ubaud Dicort : « maladie des melons, espèce de chancre » TdF ‘mau-jaune’ mal lobet (m.) : tumor del pièg de las vacas ; cranc ; ulcèra (f.) ; febre del lach. |
|
mal negre (m.) : roget ; mal de la crassa. mal patet nm, cf Ubaud Dicort : « mal lent ; mouches, légères douleurs qui précèdent l’enfantement » TdF ‘mau-patet’ mal rog [ ~ mal roge] nm : « maladies
des brebis... ; clavelée des cochons... ; maladie des
chiens… » ; (plt.) mena de geranium (lat.)
(Geranium dissectum)
(v. TdF ‘mau-rouge’) Èrba del mal roge, géranium,
érodion, plantes qu’on emploie contre la clavelée des
cochons. (v. TdF) mal rós nm, cf Ubaud Dicort : « croûtes de lait, petite teigne des enfants » TdF ‘mau-rous’ mal tòrs (m.) (abs. Dicort) : prurit de las fedas. mal-tostemps nm, cf Ubaud Dicort :
« mal incurable ; mal que l’on gagne pour longtemps,
à la suite d’un refroidissement ; éternité de
maux, malheur » TdF ‘mau-toustèms’ mal 3 (adv.) : « mal » (v. TdF ‘mau 3’) Se'n saber mal : o prene mal. Tombar mal¸ rencontrer mal. (v. TdF ‘mau 3’) mal (de -) + inf. :
« difficile à »
(v. TdF jos ‘mau 1’) Aquó’s de mal legir, c’est difficile
à lire. (v. TdF) De mal digerir. De mal far. De mal comprene. De mal reténer. De mal ganhar. mal a prepaus loc adv, cf Ubaud Dicort :
« mal à propos »
TdF jos ‘mau 3’ mal-en-traïn adj, cf Ubaud Dicort : « indisposé,
ée ; nonchalant, ante »
TdF ‘mal-en-trin’ mal-m'agacha (subs. m. e f.) [nm] : q.q. que m'agacha de travèrs ; q.q. de la mina reguèrga ; « terme injurieux qu’on adresse à un borgne ou à un louche » TdF ‘mau-m’agacho’. mal-m’agrada nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui n’est jamais
content » TdF ‘mau-m’agrado’ mal-te-vòli 1 (subs m.) (v. p. 20, 1° a) : « rancune », malsòrt, malastrada. (v. TdF ‘mau-te-vole’) mal-te-vòli 2 (adj. inv.) (abs. Dicort e TdF) : malvolent, -a / mal intencionat, -ada. mal de (per -) loc prep, cf Ubaud Dicort :
« par la faute de » (L.
232) mal esquiç (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. esquiç
2 (de mal -). (v. esquinç) mala ! 1 / la mala ! (interj. que marca l'estonament) mala 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« malle, espèce de coffre ; ironiquement, bosse
d’un bossu » TdF ‘malo 1’ Mala-pòsta : v.
al bas de la pagina. mala fin (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à la fin, après tout, enfin » TdF jos ‘fin’ (v. malafin) mala fòrça (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à force, à
grand’force » TdF jos
‘mau 1’ malabastar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘mal-abasta’) : se gastar / se degalhar / malgastar. Se res non
malabasta, s’il ne survient rien de
fâcheux. (v. TdF) malabera (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« avec peine, incommodément » TdF malaberta nf, cf Ubaud Dicort :
« outil de calfat, hache à marteau » TdF malabèstia : bèstia marrida ; persona marrida ; mena de paur (espavental de legenda) malabèu (en -) : en grand perilh. malabil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« malhabile » (Rapin) malabilhadàs, -assa : pejoratiu de mal abilhat, -ada. malabilhadet, -a : diminutiu afectiu de malabilhadàs, -assa. malabòça : tumor mala ; pèsta. malabosena 1 nf : malencontre ; malur. malabosena ! 2 : interj. que vòl dire « Al diable ! » malacapçat, -ada (adj. e subs.) (abs. Dicort) (v. acapçat) : sansolha (m. e f.). malacara 1 (adj. e subs. m. e f.) (Alibert ; abs. Dicort) : que marca mal ;
marcamal. (v. malacarós) malacara 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise mine, vilaine grimace,
mauvais accueil » TdF ‘malo-caro’ malacarós, --osa adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a mauvaise mine, morose, acariâtre » TdF ‘malo-carous’. malacologia nf, cf Ubaud Dicort :
(zool.) « malacologie »
(Laus) malacologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « malacologique » (v. malacologia) malacomba (v. TdF ‘Malo-coumbo’ ;
abs. Dicort) : comba marrida. malacrebada nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise fin, mort tragique » TdF ‘malo-crebado’ maladestrempa ! : interj. que vòl dire « Al diable ! » maladobat 1, -ada (adj.) :
malabilhadàs, -assa ; malfargat, -ada ; malordit ; malcastrat / malsanat, -ada. maladobat 2 (subs. m.) : « chose mal
faite », malafacha ; malaventura.
(v. TdF ‘mal-adoubat 2’) Quin maladobat ! maladonada nf, cf Ubaud Dicort :
« (jeu de cartes) maldonne » (v.
Laus) maladreça nf, cf Ubaud Dicort : « maladresse » TdF ‘malo-adrèsso’ maladrech / maladreit [veire maladrech, cf Ubaud Dicort], -a adj : malbiaissut, -uda. maladrechament adv, cf Ubaud Dicort :
« maladroitement » TdF ‘mal-adrechamen’ maladrechàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand maladroit » TdF ‘mal-adrechas’ « maladuèch, -a » : v. maladrech, -a. malaèrba
nf, cf Ubaud Dicort :
« dentelaire ; tarton-raire ; bouillon-blanc,
plantes » TdF ‘malo-erbo’ malaespina
nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de châtaigne » TdF ‘malo-espino’ malafacha / malafaita [veire malafacha, cf Ubaud Dicort] nf : malordit / maladobat ; complòt. Anar a la malafacha, aller en maraude, à la picorée, en mauvais lieu. (v. Ubaud Dicort e TdF) malafachièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : malfasent, -a. malafam nf : famina / malamanca / aganiment. malafanant,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« fainéant, ante, paresseux, euse » TdF ‘mal-afanant’ « malafièch, -a » : v. maladrech, -a. malafin nf, cf Ubaud Dicort :
« fin déplorable ; personne maudite » TdF ‘malo-fin’ malafortuna
nf, cf Ubaud Dicort :
« infortune » (v. Rapin) malaga nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc ; vin de
Malaga » TdF malagaci (inv.) (abs. Dicort) (e non pas « malgacha »)
: de Madagascar. (v. malgash) malagent (subs.f.) : personas marridas. malagràcia
nf, cf Ubaud Dicort :
« nom que l’on donnait à l’officier
chargé de percevoir les amendes, dans la compagnie de
l’Arquebuse qui existait à Aix en 1519 » TdF ‘malo-gràci’ malagrat adj e n (dels dos
genres) , cf Ubaud Dicort : « maussade, qui fait les
choses de mauvaise grâce, impoli, ie, malotru, maladroit » TdF malaguet nm (plt.) : cerièr fòl (Cerasus
avium) malaguinhada : malulhada / malefici (R. III, 273). malaiga : aiga marrida (aiga chorrassa) (v. TdF ‘malo--aigo’) malairós [veire malaürós, cf Ubaud Dicort], -osa (adj. e subs.) : malurós / malaürós, -osa. malaisadament adv, cf Ubaud Dicort :
« malaisément, v. dificilament » (v. TdF ‘mal--eisadamen’) malaisança nf, cf Ubaud Dicort : « malaise » TdF ‘malo-eisanço’ malaisat, -ada adj :
besonhós,-osa (fòrt paure, -a),
« malaisé, gêné, ée, difficile »
TdF ‘mal-eisa’. malaise nm e adv : besonh / indigéncia (R. III, 558). Èsser
a malaise, être dans la gêne. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘mal-aise’) malaisidament adv (abs. Dicort) : d'un biais malaisit, « malaisément » (Rapin).
(v. malaisadament) malaisinat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal arrangé,
ée » TdF ‘mal-eisina’ malaisit, -ida adj : de mal far, « mal à l’aise, difficile à manier, maladroit, oite, lourd, ourde » TdF ‘mal-eisi’. malajaça nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : marrit jaç. malamanca (abs. Dicort) : famina / aganiment. (v. malafam) Per temps de malamanca. malamanha : trebolici ; malparat ; perilh ; discòrdia (R. II, 484). malament adv (R. IV, 127): caitivament. malamòrt nf, cf Ubaud Dicort : « malemort, mort funeste, mort
tragique, mort violente ; tête de mort sculptée que
l’on suspend à un chapelet ; la mort
personnifiée » (v. TdF ‘malo-mort’) malan : annada mala ; malur ; crisi ; contratemps ; auvari. malanança (R. II, 79) : malviure ; malautiá / malandra. malanant, -a adj (R. II, 79) : que va pas plan / malaut, -a. malanar (v. intr.) : anar pas plan / anar mal ; aver un auvari. « malanconiá » ; « malancònia » : v. melancolia (non preconizat Dicort) e malenconiá, cf Ubaud Dicort. malandra 1 nf : marrana (mena de tisia (R.V, 366) de las fedas) ; malautiá cronica ; consumpcion (R. V, 261). malandra 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« malandre, espèce de crevasse qui se forme aux genoux des
chevaux » TdF ‘malandro
2’ malandran nm, -a : lord, -a / malensenhat, -ada / malaprés, -esa. malandrariá nf, cf Ubaud Dicort : « maladie en
général, épidémie » TdF malandrassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande ou vilaine maladie » TdF malandre nm, cf Ubaud Dicort :
« marasme, v. malandra 1 plus correct » TdF ‘’ malandrejar (v. intr.) : èsser malautís, -issa. ; èsser languívol / èsser languivol, -a (v. ÍVOL). malandrin nm, cf Ubaud Dicort :
« vaurien, lâche, mou ; batteur de pavé ;
malandrin » (v. TdF ) malandrós, -osa adj : escanaulit, -ida. malanha : desaise ; lagui / pensament ; inquietud (R. V, 24). malanhós, -osa : pensamentós, -osa. malapaga nf, cf Ubaud Dicort :
« prison pour dettes, où l’on enfermait les
débiteurs insolvables (vieux) » TdF ‘malo-pago’ malapaur nf, cf Ubaud Dicort :
« De mala paur, de la mala paur, de peur » (v. TdF jos ‘pòu 1’) malapèina
1 nf, cf Ubaud Dicort :
« peste » TdF malapèina !
2 loc
interj, cf Ubaud Dicort : « malepeste,
peste ! » TdF malapendicion ! / malapèrga ! (interj.) : malapèsta ! malapercussion ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : « male
peste ! » TdF jos ‘percussioun’ malapèrt, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. apèrt) : « inintelligent ; maladroit » (L. 232).
(v. çai jos) malapèst [malapèrt (v. Ubaud Dicort p.154 e TdF ‘Malapert’], -a (adj.) : inintelligent, -a. malapèsta ! 1 / malapoison ! (v. malapoison !) (interj.) : malaraca ! / diable ! malapèsta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « peste » TdF malapiadura nf, cf Ubaud Dicort :
(v. malapiat) malapiat nm, cf Ubaud Dicort :
« (mal frappé),
mal-appris, v. malaprés plus
usité » TdF ‘, ’ malapoison ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « que le diable t’emporte !, v. avalisca » (v. TdF ‘malo-pouisoun’) mala-pòsta
nf, cf Ubaud Dicort :
« malle-poste » TdF ‘malo-posto’ |
|
|
|
|
|
|