maissada : bocada ; mordida.

maissaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort (v. maissar) : « bavard, babillard, arde » TdF ‘meissaire’

maissant, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘meichant’) : « mauvais, -e, méchant, -e » (Lagarde, Laus). (v. maichant e marrit)

maissantament adv  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘meichantamen’) : « méchamment » (Rapin). (v. maichantament)

maissantàs, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. maichantàs e maissant.

maissantetat nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « méchanceté, action méchante » TdF jos ‘meichanteta’

maissantisa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « méchanceté [v. meissantisa] » TdF jos ‘meichantiso’

maissanton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. maichanton e maissant.

maissantum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. marridum)

maissar (v. intr.) : « remuer la mâchoire », barjacar. (v. TdF ‘meissa’)

maissard, -a : majofràs, -assa / machaud, -a.

maissassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse mâchoire, personne qui mange beaucoup ; grande intempérance de langue » TdF ‘meissasso’

maissejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer la mâchoire, babiller » TdF ‘meisseja’

maissèla : maissa / cais. v. pus avant. (v. maxillar 1)

maisselada nf, cf Ubaud Dicort : « coup sur la joue, soufflet » TdF ‘meisselado’

maisselàs nm, cf Ubaud Dicort : « le museau, les deux joues » TdF jos ‘meisselas’

maisseleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mâchoire, petite joue » TdF ‘meisseleto’

maisselièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « maxillaire » TdF ‘meisselié 1’. (v. maxillar 2)

maisselièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « les dents maxillaires » TdF ‘meisselié 2’

maisselut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la mâchoire forte » (Carrasco). (v. maissut)

maisseta : maissa pichona / cais pichon ; « petite joue, v. gauteta ; linaire, plante dont la fleur ressemble à un mufle d’animal » (v. TdF jos ‘meisseto’).

maisseta blanca nf, cf Ubaud Dicort : « caille-lait blanc, plante » TdF ‘meisseto-blanco’

maisseta jauna nf, cf Ubaud Dicort : « caille-lait jaune, plante, v. èrba de la cera » (v. TdF ‘meisseto-jauno’)

maissòla nf, cf Ubaud Dicort : « émissole, poisson de mer » TdF ‘meissolo’

maisson nm, cf Ubaud Dicort : « petite mâchoire, mâchoire inférieure du porc » TdF ‘meissoun 2’

maissòt nm, cf Ubaud Dicort : « os maxillaire » TdF ‘meissot’

maissudàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a de grosses ou de vilaines mâchoires, une lourde ganache » TdF ‘meissudas’

maissut, -uda : qu'a de bravas maissas.

« maistral » : v. magistral.

« maistre » : v. magistre e mèstre, cf Ubaud Dicort.

« maitin » : v. matin.

maivalença : augment de la valor de quicòm.

maivièlha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘maire’) : mairegrand / mameta / menina ; menina rança.

majada: contengut d'una mag.

majestat (f.) : grandor qu'amòda reveréncia (t. a.) ; títol balhat als reis o als emperadors. (v. çai jos)

Sa Majestat lo Rei.

majestat (en -) : representat, -ada segut, -uda sus un tron dins una actitud ieratica. (en parlant de Crist, de la Verge, d'un sant...)

majestuós, -osa : plen de majestat.

majestuosament adv, cf Ubaud Dicort : « majestueusement » TdF jos ‘majestousamen’

majofa / majòfa [veire majofa, cf Ubaud Dicort] nf : fraga de mai / fraga salvatja.

majofièr nm :  (plt.) que sa frucha es la majofa (Fragaria vesca)

majoflàs, -assa adj : v. çai jos

majofràs [majoflàs (v. Ubaud Dicort p. 154 e TdF)], -assa adj : machaud, -a / maissard, -a.

majofre (lo -) (abs. Dicort) : lo botifarro / lo det gròs.

majolica nf, cf Ubaud Dicort : « (faïence italienne) majolique » (Per Noste)

majon nm, cf Ubaud Dicort : « petit mai, dans ce proverbe niçard... » (v. TdF)

major, -a adj e nm : pus grand / pus bèl.

Camp major : camp grand.

Tamborn major, tambour-major. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘majour 2’)

Estat major, état-major. (Laus)

Lo major : lo det pus grand ; lo mètge militar.

majoracion (f.) : augmentacion.

majorada (plt.) : (Cistus salviaefolius)

majoral, -a adj e n : capmèstre, -a (t. a.) ; cadun o caduna dels 50 membres del consistòri del felibritge.

majoralament adv, cf Ubaud Dicort : « principalement » TdF jos ‘majouramen’

majoralat nm, cf Ubaud Dicort : « dignité de majoral » (v. TdF)

majorana (plt.) : (Origanum vulgare) ; (Majorana hortensis)

majorana salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « origan, origanum vulgare (Lin.), plante » TdF jos ‘majourano-fèro’

majorant nm : (matematica) « majorant » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 98)

majorar (v. tr.) : augmentar / alevar lo prètz.

majordòm, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, majordome » TdF

majoressa nf, cf Ubaud Dicort : « maîtresse du logis, directrice » TdF

majoreta nf : « majorette » (Per Noste, Basic)

majorièr nm, cf Ubaud Dicort : « grosse poutre » TdF

majoritari, -ària : relatiu, -iva a la majoritat.

majoritat (f.) : atge (R. III, 235) que balha totes los dreches civics a q.q. ; part numericament pus bèla (granda)

majuscul, -a adj : fòrt grand, -a.

Una vergonha majuscula.

majuscula (subs. f) : letra pus granda que l'ordinària.

MAL- : forma prefixada del latin male (mal)

mal- : cercar a mau- çò que trobaretz pas a mal-

mal 1, -a (adj.) : marrit, -ida ;

Accion mala.

Bèstia mala.

Mala fam.

Mala gent.

Mala mòrt.

Mala paur.

Mala pèsta.

Mala umor.

Mal temps.

Mal camin.

Mala vida.

Mala vista.

De mal esquiç : v. esquiç 2 (de mal -).

mal 2 (subs. m.) : damatge material o moral ; çò que n'es la causa ; patiment fisic o moral ; çò defectuós en q.q. o en quicòm ; çò contrari a la lei.

A lo mal de ieu : es coma ieu ; fa coma ieu.

Prene mal : afolar / avortar.

Grand mal : v. jos grand.

mal blanc (m.) : aftas (f. pl.)

mal caduc (m.) (abs. Dicort) : epilepsia (f.) (v. mal de sant Joan)

mal caud (m.) : tifoïda (f.)

mal cuc [malcuc / mal-cuc ? nm, cf Ubaud Dicort] / mal cup (abs. Dicort) (m.) : fleumièira virala de las vacas. v. cuc.

mal d'amor (m.) : amor.

mal d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de plaie qui vient aux jambes des ânes et des chevaux » TdF ‘mau-d’ase’

mal d’aventura nm, cf Ubaud Dicort : « mal d’aventure ; espèce de panaris » TdF ‘mau-d’aventuro’

mal d’endura nm, cf Ubaud Dicort : « mal qui n’a de remède que la patience » TdF jos ‘enduro’

mal d'enfant (m.) : emprenhament (m.) « mal d’enfant, travail d’une femme en couche, v. ramada 3 » (v. TdF ‘mau-d’enfant’)

mal d’esquina nm, cf Ubaud Dicort : « mal de reins, lumbago, néphralgie » TdF ‘mau-d’esquino’

mal d’estomac nm, cf Ubaud Dicort : « mal d’estomac, douleur d’estomac ou de poitrine, v. estomagada ; langueur d’estomac ; mal de cœur ; évanouissement » (v. TdF ‘mau-d’estouma’)

mal d'òsses [mal d’òs (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (m.) : reumatismes / dolors.

mal d'uèlhs 1 (m.) (TdF, Alibert ; abs. Dicort) : oftalmia.

mal-d’uèlhs 2 (flor) nm, cf Ubaud Dicort : « coquelicot, plante dont la fleur est employée comme collyre ; pissenlit ; pterotheca de Nîmes, autre plante ; bassinet, autre plante ; méduse, acalèphe, zoophite marin » TdF jos ‘mau-d’uei’

mal de cap (m.) : cefalèa (f.). (v. mal de tèsta)

mal de còr nm, cf Ubaud Dicort : « mal de cœur, nausée » TdF ‘mau-de -cor’

mal de costat : pneumonia ; panarici (R. IV, 410) ; pesanha.

mal de dents nm, cf Ubaud Dicort : « mal de dents » TdF jos ‘mau 2’

mal de l’ortiga nm, cf Ubaud Dicort : « (mal de l’ortie), urticaire, sorte d’éruption » TdF ‘mau-de-l’ourtigo’

mal de la crassa (m.) (abs. Dicort) : tacas sus la pèl.

mal de la mòrt (m.) : agonia, « maladie mortelle, dangereuse » TdF ‘mau-de-la-mort’.

mal de la tèrra (m.) (TdF ‘mau-de-la terro ; abs. Dicort) : epilepsia.

mal de maire (m.) : isteria.

mal de mar nm, cf Ubaud Dicort : « mal de mer » TdF ‘mau-de-mar’

mal de Nàpols nm, cf Ubaud Dicort : « la vérole, v. vairòla 2 » (v. TdF ‘mau-de-Naple’)

mal de rei nm, cf Ubaud Dicort : « écrouelles, v. escròlas » (v. TdF ‘mau-de-rèi’)

mal de ren nm, cf Ubaud Dicort : « mal de reins » TdF jos ‘mau 2’

mal de sant Ceri nm, cf Ubaud Dicort : « teigne humide, croûtes de lait des enfants, maladie contre laquelle on invoque saint Cyr ou saint Baudile » TdF ‘mau-de-sant-Ceri’

mal de sant Joan nm, cf Ubaud Dicort : « épilepsie, v. mal de la tèrra » (v. TdF ‘mau-de-sant-jan’)

mal de sant Men nm, cf Ubaud Dicort : « dartre qui atteint le menton » TdF ‘mau-de-sant-Men’

mal de santa Margarida nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de croûte jaune qui vient principalement au visage » TdF ‘mau-de-santo-Margarido’

mal de tèrra (m.) : escorbut (v. TdF ‘mau-de-terro’).

mal de tèsta nm, cf Ubaud Dicort : « mal de tête, céphalalgie, névralgie frontale ; narcisse à bouquet ; fumeterre ; plantes à odeur forte » TdF ‘mau de tèsto’

mal de terror nm, cf Ubaud Dicort : v. mal de tèrra. (v. TdF jos ‘mau-de-terro’)

mal de ventre nm, cf Ubaud Dicort : « colique ; dévoiement » TdF ‘mau-de-vèntre’

mal del país nm, cf Ubaud Dicort : « mal du pays » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mau 2’)

mal en còr (m.) : crèbacòr.

mal espatlièr (m.) (abs. Dicort) : descalcificacion del bestial boïn.

mal falord nm, cf Ubaud Dicort : « le tournis, le tournoiement de tête causé par les larves de certaines mouches » (Vayssier ‘folóurd 1’)

mal fòl (m.) : « mal enragé, intolérable » ; fistulas del sen. (v. TdF ‘mau-fòu’)

mal freg nm, cf Ubaud Dicort : « froid produit par l’isolement » (v. TdF jos ‘mau-fre’)

mal jaune nm, cf Ubaud Dicort : « maladie des melons, espèce de chancre » TdF ‘mau-jaune’

mal lobet (m.) : tumor del pièg de las vacas ; cranc ; ulcèra (f.) ; febre del lach.

 

 

mal negre (m.) : roget ; mal de la crassa.

mal patet nm, cf Ubaud Dicort : « mal lent ; mouches, légères douleurs qui précèdent l’enfantement » TdF ‘mau-patet’

mal rog [ ~ mal roge] nm : « maladies des brebis... ; clavelée des cochons... ; maladie des chiens… » ; (plt.) mena de geranium (lat.) (Geranium dissectum) (v. TdF ‘mau-rouge’)

Èrba del mal roge, géranium, érodion, plantes qu’on emploie contre la clavelée des cochons. (v. TdF)

mal rós nm, cf Ubaud Dicort : « croûtes de lait, petite teigne des enfants » TdF ‘mau-rous’

mal tòrs (m.) (abs. Dicort) : prurit de las fedas.

mal-tostemps nm, cf Ubaud Dicort : « mal incurable ; mal que l’on gagne pour longtemps, à la suite d’un refroidissement ; éternité de maux, malheur » TdF ‘mau-toustèms’

mal 3 (adv.) : « mal » (v. TdF ‘mau 3’)

Se'n saber mal : o prene mal.

Tombar mal¸ rencontrer mal. (v. TdF ‘mau 3’)

mal (de -) + inf. : « difficile à » (v. TdF jos ‘mau 1’)

Aquó’s de mal legir, c’est difficile à lire. (v. TdF)

De mal digerir.

De mal far.

De mal comprene.

De mal reténer.

De mal ganhar.

mal a prepaus loc adv, cf Ubaud Dicort : « mal à propos » TdF jos ‘mau 3’

mal-en-traïn adj, cf Ubaud Dicort : « indisposé, ée ; nonchalant, ante » TdF ‘mal-en-trin’

mal-m'agacha (subs. m. e f.) [nm] : q.q. que m'agacha de travèrs ; q.q. de la mina reguèrga ; « terme injurieux qu’on adresse à un borgne ou à un louche » TdF ‘mau-m’agacho’.

mal-m’agrada nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui n’est jamais content » TdF ‘mau-m’agrado’

mal-te-vòli 1 (subs m.) (v. p. 20, 1° a) : « rancune », malsòrt, malastrada. (v. TdF ‘mau-te-vole’)

mal-te-vòli 2 (adj. inv.) (abs. Dicort e TdF) : malvolent, -a / mal intencionat, -ada.

mal de (per -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « par la faute de » (L. 232)

mal esquiç (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. esquiç 2 (de mal -). (v. esquinç)

mala ! 1 / la mala ! (interj. que marca l'estonament)

mala 2 nf, cf Ubaud Dicort : « malle, espèce de coffre ; ironiquement, bosse d’un bossu » TdF ‘malo 1’

Mala-pòsta : v. al bas de la pagina.

mala fin (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la fin, après tout, enfin »  TdF jos ‘fin’ (v. malafin)

mala fòrça (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à force, à grand’force » TdF jos ‘mau 1’

malabastar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘mal-abasta’) : se gastar / se degalhar / malgastar.

Se res non malabasta, s’il ne survient rien de fâcheux. (v. TdF)

malabera (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec peine, incommodément » TdF

malaberta nf, cf Ubaud Dicort : « outil de calfat, hache à marteau » TdF

malabèstia : bèstia marrida ; persona marrida ; mena de paur (espavental de legenda)

malabèu (en -) : en grand perilh.

malabil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « malhabile » (Rapin)

malabilhadàs, -assa : pejoratiu de mal abilhat, -ada.

malabilhadet, -a : diminutiu afectiu de malabilhadàs, -assa.

malabòça : tumor mala ; pèsta.

malabosena 1 nf : malencontre ; malur.

malabosena ! 2 : interj. que vòl dire « Al diable ! »

malacapçat, -ada (adj. e subs.) (abs. Dicort) (v. acapçat) : sansolha (m. e f.).

malacara 1 (adj. e subs. m. e f.) (Alibert ; abs. Dicort) : que marca mal ; marcamal. (v. malacarós)

malacara 2 nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise mine, vilaine grimace, mauvais accueil » TdF ‘malo-caro’

malacarós, --osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a mauvaise mine, morose, acariâtre » TdF ‘malo-carous’.  

malacologia nf, cf Ubaud Dicort : (zool.) « malacologie » (Laus)

malacologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « malacologique » (v. malacologia)

malacomba  (v. TdF ‘Malo-coumbo’ ; abs. Dicort) : comba marrida.

malacrebada nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise fin, mort tragique » TdF ‘malo-crebado’

maladestrempa ! : interj. que vòl dire « Al diable ! »

maladobat 1, -ada (adj.) : malabilhadàs, -assa ; malfargat, -ada ; malordit ; malcastrat / malsanat, -ada.

maladobat 2 (subs. m.) : « chose mal faite », malafacha ; malaventura. (v. TdF ‘mal-adoubat 2’)

Quin maladobat !

maladonada nf, cf Ubaud Dicort : « (jeu de cartes) maldonne » (v. Laus)

maladreça nf, cf Ubaud Dicort : « maladresse » TdF ‘malo-adrèsso’

maladrech / maladreit [veire maladrech, cf Ubaud Dicort], -a adj : malbiaissut, -uda.

maladrechament adv, cf Ubaud Dicort : « maladroitement » TdF ‘mal-adrechamen’

maladrechàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand maladroit » TdF ‘mal-adrechas’

« maladuèch, -a » : v. maladrech, -a.

malaèrba nf, cf Ubaud Dicort : « dentelaire ; tarton-raire ; bouillon-blanc, plantes » TdF ‘malo-erbo’

malaespina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF ‘malo-espino’

malafacha / malafaita [veire malafacha, cf Ubaud Dicort] nf : malordit / maladobat ; complòt.

Anar a la malafacha, aller en maraude, à la picorée, en mauvais lieu. (v. Ubaud Dicort e TdF)

malafachièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : malfasent, -a.

malafam nf : famina / malamanca / aganiment.

malafanant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « fainéant, ante, paresseux, euse » TdF ‘mal-afanant’

« malafièch, -a » : v. maladrech, -a.

malafin nf, cf Ubaud Dicort : « fin déplorable ; personne maudite » TdF ‘malo-fin’

malafortuna nf, cf Ubaud Dicort : « infortune » (v. Rapin)

malaga nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc ; vin de Malaga » TdF

malagaci (inv.) (abs. Dicort) (e non pas « malgacha ») : de Madagascar. (v. malgash)

malagent (subs.f.) : personas marridas.

malagràcia nf, cf Ubaud Dicort : « nom que l’on donnait à l’officier chargé de percevoir les amendes, dans la compagnie de l’Arquebuse qui existait à Aix en 1519 » TdF ‘malo-gràci’

malagrat adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « maussade, qui fait les choses de mauvaise grâce, impoli, ie, malotru, maladroit » TdF

malaguet nm (plt.) : cerièr fòl (Cerasus avium)

malaguinhada : malulhada / malefici (R. III, 273).

malaiga : aiga marrida (aiga chorrassa) (v. TdF ‘malo--aigo’)

malairós [veire malaürós, cf Ubaud Dicort], -osa (adj. e subs.) : malurós / malaürós, -osa.

malaisadament adv, cf Ubaud Dicort : « malaisément, v. dificilament » (v. TdF ‘mal--eisadamen’)

malaisança nf, cf Ubaud Dicort : « malaise » TdF ‘malo-eisanço’

malaisat, -ada adj : besonhós,-osa (fòrt paure, -a), « malaisé, gêné, ée, difficile » TdF ‘mal-eisa’.

malaise nm e adv : besonh / indigéncia (R. III, 558).

Èsser a malaise, être dans la gêne. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mal-aise’)

malaisidament adv (abs. Dicort) : d'un biais malaisit, « malaisément » (Rapin). (v. malaisadament)

malaisinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mal arrangé, ée » TdF ‘mal-eisina’

malaisit, -ida adj : de mal far, « mal à l’aise, difficile à manier, maladroit, oite, lourd, ourde » TdF ‘mal-eisi’.

malajaça nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : marrit jaç.

malamanca (abs. Dicort) : famina / aganiment. (v. malafam)

Per temps de malamanca.

malamanha : trebolici ; malparat ; perilh ; discòrdia (R. II, 484).

malament adv (R. IV, 127): caitivament.

malamòrt nf, cf Ubaud Dicort : « malemort, mort funeste, mort tragique, mort violente ; tête de mort sculptée que l’on suspend à un chapelet ; la mort personnifiée » (v. TdF ‘malo-mort’)

malan : annada mala ; malur ; crisi ; contratemps ; auvari.

malanança (R. II, 79) : malviure ; malautiá / malandra.

malanant, -a adj (R. II, 79) : que va pas plan / malaut, -a.

malanar (v. intr.) : anar pas plan / anar mal ; aver un auvari.

« malanconiá » ; « malancònia »  : v. melancolia (non preconizat Dicort) e malenconiá, cf Ubaud Dicort.

malandra 1 nf : marrana (mena de tisia (R.V, 366) de las fedas) ; malautiá cronica ; consumpcion (R. V, 261).

malandra 2 nf, cf Ubaud Dicort : « malandre, espèce de crevasse qui se forme aux genoux des chevaux » TdF ‘malandro 2’

malandran nm, -a : lord, -a / malensenhat, -ada / malaprés, -esa.

malandrariá nf, cf Ubaud Dicort : « maladie en général, épidémie » TdF

malandrassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou vilaine maladie » TdF

malandre nm, cf Ubaud Dicort : « marasme, v. malandra 1 plus correct » TdF ‘’

malandrejar (v. intr.) : èsser malautís, -issa. ; èsser languívol / èsser languivol, -a (v. ÍVOL).

malandrin nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien, lâche, mou ; batteur de pavé ; malandrin » (v. TdF )

malandrós, -osa adj : escanaulit, -ida.

malanha : desaise ; lagui / pensament ; inquietud (R. V, 24).

malanhós, -osa : pensamentós, -osa.

malapaga nf, cf Ubaud Dicort : « prison pour dettes, où l’on enfermait les débiteurs insolvables (vieux) » TdF ‘malo-pago’

malapaur nf, cf Ubaud Dicort : « De mala paur, de la mala paur, de peur » (v. TdF jos ‘pòu 1’)

malapèina 1 nf, cf Ubaud Dicort : « peste » TdF

malapèina ! 2 loc interj, cf Ubaud Dicort : « malepeste, peste ! » TdF

malapendicion ! / malapèrga ! (interj.) : malapèsta !

malapercussion ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « male peste ! » TdF jos ‘percussioun’

malapèrt, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. apèrt) : « inintelligent ; maladroit » (L. 232). (v. çai jos)

malapèst [malapèrt (v. Ubaud Dicort p.154 e TdF ‘Malapert’], -a (adj.) : inintelligent, -a.

malapèsta ! 1 / malapoison ! (v. malapoison !) (interj.) : malaraca ! / diable !

malapèsta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « peste » TdF

malapiadura nf, cf Ubaud Dicort : (v. malapiat)

malapiat nm, cf Ubaud Dicort : « (mal frappé), mal-appris, v. malaprés plus usité » TdF ‘, ’

malapoison ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « que le diable t’emporte !, v. avalisca » (v. TdF ‘malo-pouisoun’)

mala-pòsta nf, cf Ubaud Dicort : « malle-poste » TdF ‘malo-posto’