magnòlia 1 (f.) (abs. Dicort) : mena d'arbre ornamental (Magnolia) (v. magnolièr)

magnòlia 2 nf : « magnolia, fleur ». (v. Ubaud Lexic bot.  p. 22)

magnolièr nm, cf Ubaud Dicort : « magnolia, arbre d’Amérique » (v. TdF)

magnum nm, cf Ubaud Dicort : « magnum » (v. Per Noste)

magòt nm, cf Ubaud Dicort : « magot, espèce de singe ; homme laid et mal bâti ; pour amas d’argent, v. maguet » TdF

magra nf, cf Ubaud Dicort : « La Magra, la Mort » (v. TdF jos ‘maigre’)

magrament adv : paurament.

Viure magrament.

magranatge ! interj, cf Ubaud Dicort : « peste ! » (Alibert)

magràs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très maigre, d’une maigreur qui fait pitié » TdF jos ‘meigras’

magre, -gra adj e n : lo contrari de gras, -assa (t.a.)

Venir magre : magrir / perdre de pes / pèrdre (l.p.)

Persona magra.

Tèrra magra.

Porcion magra.

Far magre : manjar pas de carn ; manjar pas gaire.

Riu en magre : riu que sas aigas son bassas.

Magrèb n pr m, cf Ubaud Dicort : « Maghreb » (Lèbre)

magrejar (v. intr.) : èsser magre ; magrir.

magrelin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « maigrelet, ette, v. magrinèl, magrestin » (v. TdF jos ‘meigrelin’)

magrentin, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. magrestin)

magrestin, -a / magrostin, -a adj : magre, -a coma un pic « maigrelet, ette, v. magrinèl ». (v. TdF jos ‘magrestin’)

magret 1 (subs. m.) : talhon de rit, magre e carnós.

magret 2, -a adj : puslèu magre, -a.

magrièira : magritge / magror.

magrilhàs (m.) : tèrra magra.

magrinèl, -a : puslèu magre.

magrir (v. intr.) : venir magre.

magrissal, -a : magre, -a coma un cròc. (v. magrestin, v. Alibert)

magrisson, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : magre, -a coma una bicicleta. (v. magrestin)

magristèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magrestin. (v. TdF jos ‘magrestin’)

magritge (m.) : magror.

magriule, -la / magrivol, -a adj / magrívol adj m e f (v. –ÍVOL) : magre, -a coma desca. (v. magrestin, v. TdF)

magron, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu maigre » TdF jos ‘meigroun’

magronèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magrinèl. (v. TdF jos ‘meigrinèu’)

magror (f.) : estat de q.q. de magre.

magrostèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magrinèl. (v. TdF jos ‘meigrinèu’)

magrostelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : (v. magrostèl)

magrostelet, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. magrostèl)

magrostin, -a adj : magre, -a coma una letra. (v. magrestin, v. TdF)

magròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : v.  magron. (v. TdF jos ‘meigroun’)

mague (Laus, Basic) [ ~ mage] nm, cf Ubaud Dicort : prèire del Levant.

Los Reis Magues : Melquiòr, Gaspard amb Baltasar.

maguèla : truca escalabrosa.

maguet nm, cf Ubaud Dicort : « magot, amas d’argent caché ; moignon » (v. TdF)

maharadja (del sanscrit) (,ma:ha'ra:dza) [ma(h)arajà nm, cf Ubaud Dicort] : títol de prince indian.

maharani  (del sanscrit) ('ma:ha'ra:ni:) [ma(h)arani nf, cf Ubaud Dicort] : dòna de maharadja.

mahatma  (del sanscrit) (ma:'ha:tma:) [ma(h)atma nm, cf Ubaud Dicort] : títol balhat a de personalitats espiritualas indianas de flor.

Lo «Mahatma» Gandhí.

Mahomet [Maomet n pr m, cf Ubaud Dicort] : profèta de l'Islam (580-632). (v. TdF ‘mahoumet)

mahometan [maometan], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : disciple, -a de Mahomet / musulman, -a.

mahometisme [maometisme nm, cf Ubaud Dicort] : islamisme, « mahométisme » TdF ‘mahoumetisme’.

mahometizacion (abs. Dicort) : accion de mahometizar o de se mahometizar. (v. islamizacion)

mahometizar (v. tr.) (abs. Dicort) : islamizar. (v. çai sus)

mahometizar (se) (abs. Dicort) : s'islamizar.

mai 1 nm : mes de mai ; arbre plantat en mai en l'onor de q.q. ; ram o ramelet de flors qu'un jove ofrís a sa jove ; flor d'albespin / flor de mai (Crataegus)

mai 2 adv e nm / mai qu'aquò (adv.) : pus / plus (contrari de mens) (v. TdF ‘mai 2’)

Te'n cal prene mai, que n'ai mai que tu.

Aquò m'agrada mai.

Vendrà mai : tornarà.

La mai polida.

Lo mai avant.

Aitant mai.

Tant e mai.

Tot al mai.

Mai que mai : subretot.

Mai n'a mai ne vòl.

Mai aimi / Mai estimi.

D'ont mai anam, d'ont mai nos engarçam !

Pel pus mai vòl dire al maximum.

Al mai, au plus, tout au plus. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mai 1’)

mai 3, maita, maites, maitas adj e pron, cf Ubaud Dicort : « davantage de, plusieurs, d’autres » (parlars populars : v. Alibert Gram p. 90)

Maita pena.

N’i a maites que o creson.

Montratz-o a maites.

Rem : « Mai deu demorar invariable. Mai pena. N’i a mai que o creson. Mostratz-o a mai. » (Alibert Gram p. 90)

mai d’un (adj. e pr. indefinit) : v. mant, -a / mantun, -a, « plusieurs » (Laus).

Mai d’un còp.

Mai d’una femna.

Mai d'un se calavan.

mai que (conj.) : mas que. v. mas que.

mai res (adv.) : res pus / pas res pus.

I a pas mai res.

Maia n pr f, cf Ubaud Dicort ('maia) : divinitat latina onorada al mes de mai.

Per Màia ! (interj. d'Albigés e de Roergue) : per ma fe !

maia 1 nf : filheta florada e plan vestida ; anciana reina de mai. (v. TdF ‘maio 1’)

maia 2 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (relatif aux Mayas) maya » (Rapin)

maiada : durada del mes de mai ; solada de flors.

maiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner d’un mai, d’un bouquet de fleurs, donner un bouquet à quelqu’un ; émailler de fleurs » TdF ‘maia 1’

maiat, -ada : adornat, -ada d'un ramelet de flors.

maichant (< fr), -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « méchant, ante, porté à faire le mal ; mauvais, aise » TdF ‘meichant’. (v. maissant e marrit)

maichantament adv, cf Ubaud Dicort : « méchamment » TdF ‘meichantament’. (v. maissantament)

maichantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très méchant, ante » TdF ‘meichantas’. (v. maissantàs)

maichantisa nf, cf Ubaud Dicort : « méchanceté » (Sèrras-Ess.). (v. maissantisa)

maichantitge nm, cf Ubaud Dicort : « caractère méchant » TdF ‘meichantige’

maichanton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu méchant, ante, assez mauvais, aise, v. marridon » (v. TdF ‘meichantoun’) (v. maissanton)

maidicha nf, cf Ubaud Dicort : « enchère » (Sèrras-Ess.)

maidire (v. intr.) : encarir (propausar un prètz pus fòrt) ; dire mai.

maidisent, -a : persona qu'encarís (que propausa mai de prètz)

maidita [veire maidicha, cf Ubaud Dicort] nf : enquant.

maienc, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : relatiu, -iva al mes de mai.  (v. magenc)

maienca nf : v. magenca.

maiencaire, -aira n : v. magencaire.

maiencar v : v. magencar.

maiencatge nm : v. magencatge.

maieutica nf, cf Ubaud Dicort : « maïeutique » (Rapin)

mailèri nm, cf Ubaud Dicort : « brouillon, intrigant, importun, v. manèfle » TdF

Maimon ~ Maimonide n pr m, cf Ubaud Dicort : « Maïmonide [La Guida dels perplèxes es la clau de sa pensada filosofica.] » (Wikipèdia).

maimonisme nm, cf Ubaud Dicort : (v. jos  Maimon)

 

 

mainada nf : familha ; mainatges ; drolleta [v. jos mainat] ; tropèl « troupeau de cochons » TdF ‘meinado’.

mainadalha nf sing : mainatjum.

mainadar (v. tr. e intr. (v. TdF jos ‘meinada’)) : « mettre au monde » (Azaïs), far un mainat o una mainada ; « faire l’enfant, v. enfantejar ; radoter, v. repapiar » (v. TdF).

mainadèla nf, cf Ubaud Dicort : « jolie fille, charmante fillette » TdF jos ‘meinadello’

mainadet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit enfant, petit garçon, petite fille » TdF jos ‘meinadet’

mainadièira nf, cf Ubaud Dicort : « troupe d’enfants » TdF ‘meinadiero’

mainadièr : paire de familha ; responsable d'un tropèl.

mainadòt, -a n, cf Ubaud Dicort : v. mainadet. (v. TdF jos ‘meinadet’)

mainadum : mainatjum / mainucalha / mainulha.

mainar 1 (v. tr.) : amainar (t. tecn de mar.), « abaisser les voiles ; baisser pavillon, lâcher » ; demenir. (v. TdF jos ‘ameina’)

Maina ta vela, amène ta voile. (v. TdF)

mainar (se) : s'amainar. (t. tecn de mar.)

mainar 2 (v. tr.) : desvistar.

mainar (se) : se trachar (se rendre compte ; s'ocupar de quicòm)

Se mainèt qu'anava plòure.

Maina-te de çò teu !

mainasson, -ona n (v. Ubaud Dicort) : v. mainadet. (v. TdF jos ‘meinadet’)

mainat, -ada n / mainatge (inv.) (v. mainatge 1) : drollon, drolleta.

mainatge 1 nm : « enfant en bas âge, petit garçon » (v. TdF jos ‘meinage’). (v. mainatges)

mainatge 2 nm : governament d'un ostal ; expleitacion d'un domeni agricòla ; mòbles e apleches d'un ostal ; cabal d'una bòria ; trabalhs d'un ostal (v. TdF ‘meinage’) ; maridatge.

Per faire un bon mainatge, cal l’òme sord e la femna òrba. (v. TdF jos ‘meinage’)

mainatgejar v, cf Ubaud Dicort : v. mainatjar. (v. TdF jos ‘meinaja’)

mainatgenc, -a : relatiu, -iva a un drollon o una drolleta.

mainatgeròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit fermier, petit propriétaire rural, v. pagés » TdF ‘meinagerot’

mainatges nm pl : drollons e drolletas d'un ostal. (v. mainatge 1)

mainatget nm, cf Ubaud Dicort : v. mainajon. (v. TdF jos ‘meinajoun’)

mainatgièr 1, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « cultivateur aisé, qui fait valoir son bien ou qui exploite une grande ferme,  propriétaire agriculteur ; métayer, fermier, ère » TdF ‘meinagié’

mainatgièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « ménager, ère, qui entend le ménage, v. esparnhaire » (v. TdF jos ‘meinagié’)

mainatgisa nf, cf Ubaud Dicort : « puérilité, enfantillage » TdF jos ‘meinegeso’

mainatgiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui est de durée, économique ; économe » TdF ‘meinagiéu’

mainatjada nf, cf Ubaud Dicort : « enfantillage » TdF ‘meinajado’

mainatjalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les petits enfants, marmaille » TdF ‘meinajaio’

mainatjament nm, cf Ubaud Dicort : « ménagement, égard » TdF ‘meinajamen’

mainatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ménager, épargner, traiter avec égard » TdF ‘meinaja’

mainatjar (se) v pron : se ménager ; s’économiser ; se soigner » TdF jos ‘meinaja’

mainatjariá nf, cf Ubaud Dicort : « ménagerie, collection d’animaux ; agriculture en grand, profession de métayer ; corporation des agriculteurs aisés ; les fermiers en général ; économie excessive, lésinerie ; habitation du fermier » TdF ‘meinajarié’

mainatjon nm : drollon.

mainatjum nm sing : los mainatges en general (v. TdF jos ‘meinajun’) ; enfantolitge [v. Ubaud Dicort p. 154].

maine : masatge ; castelet.

« mainejar se » (fr.) : v. sostar (se) / pausar (se). (v. mainatjar (se))

mainit, -ida / manit, -ida n : drollon, drolleta.

mainòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit manoir, petit hameau » TdF

mainucal nm, cf Ubaud Dicort : « petits enfants, marmaille, v. mainatjum » (v. TdF)

mainucalha nf sing (v. Ubaud Dicort e Alibert) : drollons e drolletas en general.

mainulha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mainatjum / drollatalha en general.

mainum nm sing, cf Ubaud Dicort : v. mainatjum. (v. TdF jos ‘meinajun’)

maiòla nf, cf Ubaud Dicort : v. malhòla 1. (v. TdF jos ‘maiolo’)

maionesa nf, cf Ubaud Dicort : « mayonnaise » (Per Noste, Basic). « maionesa » / « maonesa » (fr.) : v. remolada.

maiòta nf, cf Ubaud Dicort : « bégueule, bigote » TdF ‘maioto 1’

mairada : filat de pesca.

mairal (pop - maternal sab), -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a la maire.

Lenga mairala.

Rèc mairal, cours d’eau qui réunit les eaux de divers affluents, égout collecteur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jos ‘meirau’)

mairam : fust de garric per far de dogas de barrica.

mairandièr : obrièr que fa de dogam (de mairam)

mairassa nf : « mauvaise mère ; maladie de femme causée par un dérangement de la matrice », vapors istericas. (v. TdF jos ‘meirasso’)

mairassit, -ida (abs. Dicort) : doblet d'amairit, -ida.

mairastra : femna del paire de mainatges que son pas d'ela.

maire 1 (m.) (R. IV, 113 - VI, 350) (v. TdF ‘maire 2’) (abs. Dicort) : major / consol ; capmèstre. (v. cònsol)

Lo maire de la comuna se carguèt sa talhòla.

maire 2 (f.) : femna que balha la vida / mamà ; utèr ; bornhon qu'a balhat un eissam ; lièch de ribièira ; fòssa màger que reculhís las aigas d'un airal ; uèlh de font ; pellicula (R. IV, 483) sul vinagre e las aigas chorrassas ; fonzalhas del vin o de l'òli ; causa primièira / principi ; planta que balha de probainas o de brotas ; airal que lo peissum i s'amaga ; branca mèstra ; t. tecn. de pesca o de marina ; còrda de palangra ; reina de las abelhas.

maire-amploa nf, cf Ubaud Dicort : « serpe [...], petits poissons de mer du genre scopelus » (v. TdF)

maire de Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, plante,v. èrba de Nòstra Dòna, espargola 2 » (v. TdF)

maire de lach : noiriça.

mairegrand nf (v. nòta de grand.) : mameta / menina.

mairejar (v. tr.) : aimar sa maire ; la sostar. (v. TdF jos ‘meireja’)

mairelenga (abs. Dicort) : lenga qu'es a l'origina d'autras lengas. (# lenga maire)

Lo latin es una mairelenga.

mairenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. mairal. (v. TdF ‘meirenau’)

maire selva [maireselva ~ selvamaire] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : selva maire (Lonicera caprifolium)

maireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mère, bonne mère, mère chérie ; petit fossé collecteur, v. robineta » (v. TdF ‘meireto’)

mairigada : maire / curalha / curadoira / segondina. v. segondina.

mairilhièira [veire marguilhièira] nf : femna cargada de téner la glèisa neta.

mairilhièr [veire marguilhièr, cf Ubaud Dicort] nm : fabrician / fabricièr (òme qu'es membre d'un conselh de fabrica de glèisa)

mairina : la que fa ofici de maire en cas de besonh.

mairineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite marraine, chère marraine » TdF ‘meirineto’

mairitz nf (arc.) : maire / utèr.

mairona nf, cf Ubaud Dicort : « sage-femme, matrone, v. baila ; chattemite, v. catafaleta » (v. TdF jos ‘meirouno’)

maisa (abs. Dicort) : minhardatge afectat. (v. meisa)

maison nf (R. IV, 148) : ostal / domeni ; ostal important ; castèl ; ostalariá.

Lo mot maison data amens dels trobadors.

Maison Blanca n pr f, cf Ubaud Dicort : « Maison-Blanche (U.S.A.) »

Maison Carrada n pr f, cf Ubaud Dicort : « Maison-Carrée, nom que l’on donne à Nîmes à un temple pseudopériptère » (v. TdF jos ‘meisoun’)

maisonada : ensemble de los que vivon dins tal ostal.

maisonassa : ostalàs.

maisonatge : masatge (ensemble d'ostals, de bòrias...)

maisoneta : ostalon.

maissa : maissèla / cais (caduna de las doas parts de la boca que i son espintadas las dents)

A un brave còp de maissa : es un brave manjaire.