|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
magnòlia 1 (f.) (abs. Dicort) : mena d'arbre ornamental (Magnolia) (v. magnolièr) magnòlia 2 nf : « magnolia, fleur ». (v. Ubaud Lexic bot. p. 22) magnolièr nm, cf Ubaud Dicort : « magnolia, arbre d’Amérique » (v. TdF) magnum nm, cf Ubaud Dicort : « magnum » (v. Per Noste) magòt nm, cf Ubaud Dicort : « magot, espèce de singe ; homme laid et mal bâti ; pour amas d’argent, v. maguet » TdF magra nf, cf Ubaud Dicort : « La Magra, la Mort » (v. TdF jos ‘maigre’) magrament adv : paurament. Viure magrament. magranatge ! interj, cf Ubaud Dicort : « peste ! » (Alibert) magràs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très maigre, d’une maigreur qui fait pitié » TdF jos ‘meigras’ magre, -gra adj e n : lo contrari de gras, -assa (t.a.) Venir magre : magrir / perdre de pes / pèrdre (l.p.) Persona magra. Tèrra magra. Porcion magra. Far magre : manjar pas de carn ; manjar pas gaire. Riu en magre : riu que sas aigas son bassas. Magrèb n pr m, cf Ubaud Dicort : « Maghreb » (Lèbre) magrejar (v. intr.) : èsser magre ; magrir. magrelin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « maigrelet, ette, v. magrinèl, magrestin » (v. TdF jos ‘meigrelin’) magrentin, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. magrestin) magrestin, -a / magrostin, -a adj : magre, -a coma un pic « maigrelet, ette, v. magrinèl ». (v. TdF jos ‘magrestin’) magret 1 (subs. m.) : talhon de rit, magre e carnós. magret 2, -a adj : puslèu magre, -a. magrièira : magritge / magror. magrilhàs (m.) : tèrra magra. magrinèl, -a : puslèu magre. magrir (v. intr.) : venir magre. magrissal, -a : magre, -a coma un cròc. (v. magrestin, v. Alibert) magrisson, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : magre, -a coma una bicicleta. (v. magrestin) magristèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magrestin. (v. TdF jos ‘magrestin’) magritge (m.) : magror. magriule, -la / magrivol, -a adj / magrívol adj m e f (v. –ÍVOL) : magre, -a coma desca. (v. magrestin, v. TdF) magron, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu maigre » TdF jos ‘meigroun’ magronèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magrinèl. (v. TdF jos ‘meigrinèu’) magror (f.) : estat de q.q. de magre. magrostèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magrinèl. (v. TdF jos ‘meigrinèu’) magrostelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : (v. magrostèl) magrostelet, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. magrostèl) magrostin, -a adj : magre, -a coma una letra. (v. magrestin, v. TdF) magròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. magron. (v. TdF jos ‘meigroun’) mague (Laus, Basic) [ ~ mage] nm, cf Ubaud Dicort : prèire del Levant. Los Reis Magues : Melquiòr, Gaspard amb Baltasar. maguèla : truca escalabrosa. maguet nm, cf Ubaud Dicort : « magot, amas d’argent caché ; moignon » (v. TdF) maharadja (del sanscrit) (,ma:ha'ra:dza) [ma(h)arajà nm, cf Ubaud Dicort] : títol de prince indian. maharani (del sanscrit) ('ma:ha'ra:ni:) [ma(h)arani nf, cf Ubaud Dicort] : dòna de maharadja. mahatma (del sanscrit) (ma:'ha:tma:) [ma(h)atma nm, cf Ubaud Dicort] : títol balhat a de personalitats espiritualas indianas de flor. Lo «Mahatma» Gandhí. Mahomet [Maomet n pr m, cf Ubaud Dicort] : profèta de l'Islam (580-632). (v. TdF ‘mahoumet) mahometan [maometan], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : disciple, -a de Mahomet / musulman, -a. mahometisme [maometisme nm, cf Ubaud Dicort] : islamisme, « mahométisme » TdF ‘mahoumetisme’. mahometizacion (abs. Dicort) : accion de mahometizar o de se mahometizar. (v. islamizacion) mahometizar (v. tr.) (abs. Dicort) : islamizar. (v. çai sus) mahometizar (se) (abs. Dicort) : s'islamizar. mai 1 nm : mes de mai ; arbre plantat en mai en l'onor de q.q. ; ram o ramelet de flors qu'un jove ofrís a sa jove ; flor d'albespin / flor de mai (Crataegus) mai 2 adv e nm / mai qu'aquò (adv.) : pus / plus (contrari de mens) (v. TdF ‘mai 2’) Te'n cal prene mai, que n'ai mai que tu. Aquò m'agrada mai. Vendrà mai : tornarà. La mai polida. Lo mai avant. Aitant mai. Tant e mai. Tot al mai. Mai que mai : subretot. Mai n'a mai ne vòl. Mai aimi / Mai estimi. D'ont mai anam, d'ont mai nos engarçam ! Pel pus mai vòl dire al maximum. Al mai, au plus, tout au plus. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘mai 1’) mai 3, maita, maites, maitas adj e pron, cf Ubaud Dicort : « davantage de, plusieurs, d’autres » (parlars populars : v. Alibert Gram p. 90) Maita pena. N’i a maites que o creson. Montratz-o a maites. Rem : « Mai deu demorar invariable. Mai pena. N’i a mai que o creson. Mostratz-o a mai. » (Alibert Gram p. 90) mai d’un (adj. e pr. indefinit) : v. mant, -a / mantun, -a, « plusieurs » (Laus). Mai d’un còp. Mai d’una femna. Mai d'un se calavan. mai que (conj.) : mas que. v. mas que. mai res (adv.) : res pus / pas res pus. I a pas mai res. Maia n pr f, cf Ubaud Dicort ('maia) : divinitat latina onorada al mes de mai. Per Màia ! (interj. d'Albigés e de Roergue) : per ma fe ! maia 1 nf : filheta florada e plan vestida ; anciana reina de mai. (v. TdF ‘maio 1’) maia 2 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (relatif aux Mayas) maya » (Rapin) maiada : durada del mes de mai ; solada de flors. maiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, orner d’un mai, d’un bouquet de fleurs, donner un bouquet à quelqu’un ; émailler de fleurs » TdF ‘maia 1’ maiat, -ada : adornat, -ada d'un ramelet de flors. maichant (< fr), -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « méchant, ante, porté à faire le mal ; mauvais, aise » TdF ‘meichant’. (v. maissant e marrit) maichantament adv, cf Ubaud Dicort : « méchamment » TdF ‘meichantament’. (v. maissantament) maichantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très méchant, ante » TdF ‘meichantas’. (v. maissantàs) maichantisa nf, cf Ubaud Dicort : « méchanceté » (Sèrras-Ess.). (v. maissantisa) maichantitge nm, cf Ubaud Dicort : « caractère méchant » TdF ‘meichantige’ maichanton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu méchant, ante, assez mauvais, aise, v. marridon » (v. TdF ‘meichantoun’) (v. maissanton) maidicha nf, cf Ubaud Dicort : « enchère » (Sèrras-Ess.) maidire (v. intr.) : encarir (propausar un prètz pus fòrt) ; dire mai. maidisent, -a : persona qu'encarís (que propausa mai de prètz) maidita [veire maidicha, cf Ubaud Dicort] nf : enquant. maienc 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva al mes de mai ; « printanier, ière » TdF 'maien 1'. (v. magenc) Fen maienc, lo maienc, foin de mai. (v. TdF) maienc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pousse du mois de mai, herbe qui croît dans les blés au mois de mai, jet de la vigne, pampre, émondes, v. cebencum, pampa ; débordement d'une rivière au mois de mai, v. desbòrd » (v. TdF 'maien 2') maienca nf, cf Ubaud Dicort : « fête qu'on célèbre le premier mai, dans certains pays ; culture du mois de mai ; pampre de vigne, v. maienc 2 ; ramée, émondes, menu bois, v. bronda » (v. TdF 'maienco') maiencaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui , celle qui bine la vigne, v. facturaire » (v. TdF 'maiencaire') maiencar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e v intr, labourer la vigne au mois de mai, biner, retercer, v. reclaure, refòire ; ôter les bourgeons de mai, ébourgeonner la vigne, v. desmaiencar ; émonder un arbre, v. recurar ; préparer, façonner, faire, v. atrencar ;croître, grossir, en parlant d'une rivière, v; créisser » (v. TdF 'maienca')
|
|
maiencatge nm, cf Ubaud Dicort : « façon qu'on donne aux terres au mois de mai, après la pousse des herbes ; reterçage de la vigne, v. reclaure » maieutica nf, cf Ubaud Dicort : « maïeutique » (Rapin) mailèri nm, cf Ubaud Dicort : « brouillon, intrigant, importun, v. manèfle » TdF Maimon ~ Maimonide n pr m, cf Ubaud Dicort 2011 : « Maïmonide [La Guida dels perplèxes es la clau de sa pensada filosofica.] » (Wikipèdia). maimonisme nm, cf Ubaud Dicort : (v. jos Maimon) mainada nf : familha ; mainatges ; drolleta [v. jos mainat] ; tropèl « troupeau de cochons » TdF ‘meinado’. mainadalha nf sing : mainatjum. mainadar (v. tr. e intr. (v. TdF jos ‘meinada’)) : « mettre au monde » (Azaïs), far un mainat o una mainada ; « faire l’enfant, v. enfantejar ; radoter, v. repapiar » (v. TdF). mainadèla nf, cf Ubaud Dicort : « jolie fille, charmante fillette » TdF jos ‘meinadello’ mainadet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit enfant, petit garçon, petite fille » TdF jos ‘meinadet’ mainadièira nf, cf Ubaud Dicort : « troupe d’enfants » TdF ‘meinadiero’ mainadièr : paire de familha ; responsable d'un tropèl. mainadòt, -a n, cf Ubaud Dicort : v. mainadet. (v. TdF jos ‘meinadet’) mainadum : mainatjum / mainucalha / mainulha. mainar 1 (v. tr.) : amainar (t. tecn de mar.), « abaisser les voiles ; baisser pavillon, lâcher » ; demenir. (v. TdF jos ‘ameina’) Maina ta vela, amène ta voile. (v. TdF) mainar (se) : s'amainar. (t. tecn de mar.) mainar 2 (v. tr.) : desvistar. mainar (se) : se trachar (se rendre compte ; s'ocupar de quicòm) Se mainèt qu'anava plòure. Maina-te de çò teu ! mainasson, -ona n (v. Ubaud Dicort) : v. mainadet. (v. TdF jos ‘meinadet’) mainat, -ada n / mainatge (inv.) (v. mainatge 1) : drollon, drolleta. mainatge 1 nm : « enfant en bas âge, petit garçon » (v. TdF jos ‘meinage’). (v. mainatges) mainatge 2 nm : governament d'un ostal ; expleitacion d'un domeni agricòla ; mòbles e apleches d'un ostal ; cabal d'una bòria ; trabalhs d'un ostal (v. TdF ‘meinage’) ; maridatge. Per faire un bon mainatge, cal l’òme sord e la femna òrba. (v. TdF jos ‘meinage’) mainatgejar v, cf Ubaud Dicort : v. mainatjar. (v. TdF jos ‘meinaja’) mainatgenc, -a : relatiu, -iva a un drollon o una drolleta. mainatgeròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit fermier, petit propriétaire rural, v. pagés » TdF ‘meinagerot’ mainatges nm pl (v. mainatge 1): drollons e drolletas d'un ostal. mainatget nm, cf Ubaud Dicort : v. mainajon. (v. TdF jos ‘meinajoun’) mainatgièr 1, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « cultivateur aisé, qui fait valoir son bien ou qui exploite une grande ferme, propriétaire agriculteur ; métayer, fermier, ère » (v. TdF ‘meinagié’) mainatgièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « ménager, ère, qui entend le ménage, v. esparnhaire » (v. TdF jos ‘meinagié’) mainatgisa nf, cf Ubaud Dicort : « puérilité, enfantillage » TdF jos ‘meinegeso’ mainatgiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui est de durée, économique ; économe » TdF ‘meinagiéu’ mainatjada nf, cf Ubaud Dicort : « enfantillage » TdF ‘meinajado’ mainatjalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les petits enfants, marmaille » TdF ‘meinajaio’ mainatjament nm, cf Ubaud Dicort : « ménagement, égard » TdF ‘meinajamen’ mainatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ménager, épargner, traiter avec égard » TdF ‘meinaja’ mainatjar (se) v pron : se ménager ; s’économiser ; se soigner » TdF jos ‘meinaja’ mainatjariá nf, cf Ubaud Dicort : « ménagerie, collection d’animaux ; agriculture en grand, profession de métayer ; corporation des agriculteurs aisés ; les fermiers en général ; économie excessive, lésinerie ; habitation du fermier » TdF ‘meinajarié’ mainatjon nm : drollon. mainatjum nm sing : los mainatges en general (v. TdF jos ‘meinajun’) ; enfantolitge [v. Ubaud Dicort p. 154]. maine : masatge ; castelet. « mainejar se » (fr.) : v. sostar (se) / pausar (se). (v. mainatjar (se)) mainit, -ida / manit, -ida n : drollon, drolleta. mainòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit manoir, petit hameau » TdF mainucal nm, cf Ubaud Dicort : « petits enfants, marmaille, v. mainatjum » (v. TdF) mainucalha nf sing (v. Ubaud Dicort e Alibert) : drollons e drolletas en general. mainulha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mainatjum / drollatalha en general. mainum nm sing, cf Ubaud Dicort : v. mainatjum. (v. TdF jos ‘meinajun’) maiòla nf, cf Ubaud Dicort : v. malhòla 1. (v. TdF jos ‘maiolo’) maionesa nf, cf Ubaud Dicort : « mayonnaise » (Per Noste, Basic). « maionesa » / « maonesa » (fr.) : v. remolada. maiòta nf, cf Ubaud Dicort : « bégueule, bigote » TdF ‘maioto 1’ mairada : filat de pesca. mairal (pop - maternal sab), -a adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a la maire. Lenga mairala. Rèc mairal, cours d’eau qui réunit les eaux de divers affluents, égout collecteur. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jos ‘meirau’) mairam : fust de garric per far de dogas de barrica. mairandièr : obrièr que fa de dogam (de mairam) mairassa nf : « mauvaise mère ; maladie de femme causée par un dérangement de la matrice », vapors istericas. (v. TdF jos ‘meirasso’) mairassit, -ida (abs. Dicort) : doblet d'amairit, -ida. mairastra : femna del paire de mainatges que son pas d'ela. maire 1 (m.) (R. IV, 113 - VI, 350) (v. TdF ‘maire 2’) (abs. Dicort) : major / consol ; capmèstre. (v. cònsol) Lo maire de la comuna se carguèt sa talhòla. maire 2 (f.) : femna que balha la vida / mamà ; utèr ; bornhon qu'a balhat un eissam ; lièch de ribièira ; fòssa màger que reculhís las aigas d'un airal ; uèlh de font ; pellicula (R. IV, 483) sul vinagre e las aigas chorrassas ; fonzalhas del vin o de l'òli ; causa primièira / principi ; planta que balha de probainas o de brotas ; airal que lo peissum i s'amaga ; branca mèstra ; t. tecn. de pesca o de marina ; còrda de palangra ; reina de las abelhas. maire-amploa nf, cf Ubaud Dicort : « serpe [...], petits poissons de mer du genre scopelus » (v. TdF) maire de Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, plante,v. èrba de Nòstra Dòna, espargola 2 » (v. TdF) maire de lach : noiriça. mairegrand nf (v. nòta de grand.) : mameta / menina. mairejar (v. tr.) : aimar sa maire ; la sostar. (v. TdF jos ‘meireja’) mairelenga (abs. Dicort) : lenga qu'es a l'origina d'autras lengas. (# lenga maire) Lo latin es una mairelenga. mairenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. mairal. (v. TdF ‘meirenau’) maire selva [maireselva ~ selvamaire] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : selva maire (Lonicera caprifolium) maireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mère, bonne mère, mère chérie ; petit fossé collecteur, v. robineta » (v. TdF ‘meireto’) mairigada : maire / curalha / curadoira / segondina. v. segondina. mairilhièira [veire marguilhièira] nf : femna cargada de téner la glèisa neta. mairilhièr [veire marguilhièr, cf Ubaud Dicort] nm : fabrician / fabricièr (òme qu'es membre d'un conselh de fabrica de glèisa) mairina : la que fa ofici de maire en cas de besonh. mairineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite marraine, chère marraine » TdF ‘meirineto’ mairitz nf (arc.) : maire / utèr. mairona nf, cf Ubaud Dicort : « sage-femme, matrone, v. baila ; chattemite, v. catafaleta » (v. TdF jos ‘meirouno’) maisa (abs. Dicort) : minhardatge afectat. (v. meisa) maison nf (R. IV, 148) : ostal / domeni ; ostal important ; castèl ; ostalariá. Lo mot maison data amens dels trobadors. Maison Blanca n pr f, cf Ubaud Dicort : « Maison-Blanche (U.S.A.) » Maison Carrada n pr f, cf Ubaud Dicort : « Maison-Carrée, nom que l’on donne à Nîmes à un temple pseudopériptère » (v. TdF jos ‘meisoun’) maisonada : ensemble de los que vivon dins tal ostal. maisonassa : ostalàs. maisonatge : masatge (ensemble d'ostals, de bòrias...) maisoneta : ostalon. maissa : maissèla / cais (caduna de las doas parts de la boca que i son espintadas las dents) A un brave còp de maissa : es un brave manjaire. |
|
|
|
|
|
|