maganhon : marrit obrièr.

maganhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sabrenasser, sabrenauder, v. bosilhar » (v. TdF)

maganhós, -osa : malautís, -issa ; ganèl, -a ; enganaire, -aira.

maganhum : afectacion manieirosa.

magazin nm (de l'arab makkâzin) : local per entrepausar de mercadariá (R. IV, 210) ; botiga.

magazina nf o magazine nm, cf Ubaud Dicort : « magazine » (Basic). « magazina » (angl.) : v. revista.

magazinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand magasin, mauvais magasin » TdF ‘magasinas’

magazinatge : drech de pagar per entrepausar de mercadariá (merça) dins un magazin.

magazinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit magasin » TdF ‘magasinet’

magazinièr, -ièira : persona cargada d'un magazin o de magazins.

magdalen nm, cf Ubaud Dicort : « magdalin, monnaie d’or frappée par Charles III, comte de Provence (1480-1481), avec l’effigie de sainte Magdeleine à mi-corps » (v. TdF ‘madalen’)

magdalena nf, cf Ubaud Dicort : « (gâteau) madeleine » (Per Noste)

Magdalena (mata'len ) : prenom.

magdalenenc 1, -a adj : primaic, -aiga / precòç, -a (en parlant de frucha), (madur per santa Magdalena, cf Ubaud Dicort) ;

magdalenenc 2, -a (abs. Dicort) : abric preïstoric de La Magdalena de Tursac de Dordonha ; periòde ultim del paleolitic. (v. magdalenian)

magdalenian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « magdalénien, -enne [v. magdalenenc 2] » (Per Noste).

mage (TdF) ~ mague (astrològ antic) nm, cf Ubaud Dicort : v. mague.

magena : image (m.), medalha de pelegrin ; santon coloriat ; peteta / monaca / tostena ; mestressa / calinhairitz.

magenc [e derivats, veire maienc, cf Ubaud Dicort], -a adj : del mes de mai ; aigat (inondacion) de prima ; pampe ; podilhas.

magenca [veire maienca] nf : rama ; lenha menuda. (v. TdF jos ‘maienco’)

magencaire [veire maiencaire], -aira [~ - airitz] n : persona que magenca (t. a.) (v. TdF jos ‘maiencaire’)

magencar [veire maiencar] (v. tr.) : recurar un arbre ; podar ; bicar ; laurar ; aprestar ; fargar ; desborronar la vinha ; grossir (riu, ribièira, fluvi) (v. TdF jos ‘maienca’)

magencatge [veire maiencatge] nm : accion de magencar (t. a.) (v. TdF jos ‘maiencage’)

màger (adj. m. e f.) : pus grand,-a ; pus vièlh,-a ; pus important,-a.

La màger part : la part pus brava (t. a.)

Lo màger (e non pas « l'ainat » qu'es un fr.)

Lo jutge màger.

Lo defaut màger.

La qualitat màger.

magerement adv (Alibert ; abs. Dicort) : subretot (principalament) (v. màgerment)

màgerment adv , cf Ubaud Dicort : « principalement, grandement, fortement, suprêmement, surtout, de beaucoup » (Per Noste,  v. L. 231)

magerma nf, cf Ubaud Dicort : « hysope, plante, v. isòp » TdF

magia : sciéncia oculta que pretend trabalhar amb de fòrças secretas subrenaturalas ; influéncia extraordinària.

magic, -a : relatiu a la magia ; encantador, -oira ; meravilhós, -osa.

magica nf, cf Ubaud Dicort : « lanterne magique » (v. TdF)

magicament : d'un biais magic.

« magician, - a » (fr.) : v. fachilhièr.

magièr nm, cf Ubaud Dicort : « petit-lait, v. gaspa » TdF ‘magèr’

magisterar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, régenter, faire le maître » TdF

magistèri nm : autoritat doctrinala, morala o intellectuala.

Lo magistèri de la Glèisa.

magistra nf, cf Ubaud Dicort : « maîtresse d’école » (v. jos magistre

magistral 1 [ ~ mistral] nm : vent del nòrd-oèst / mistral.

magistral 2, -a adj : que ten d'un mèstre.

Libre magistral.

Òbra magistrala (òbra mèstra)

magistralada [ ~ mistralada] nf : còp de vent del nòrd-oèst.

magistralament : d'un biais magistral.

magistralàs ~ mistralàs nm, cf Ubaud Dicort : « violent mistral, impétueux mistral, mistral désagréable » TdF ‘mistralas’

magistralejar [ ~ mistralejar] (v. intr.) : bufar (en parlant del mistral)

magistralet ~ mistralet nm, cf Ubaud Dicort : v. mistralet.

magistralon ~ mistralon nm, cf Ubaud Dicort : v. magistralon. (v. TdF jos ‘mistralet’)

magistrat [, -a] n, cf Ubaud Dicort (R. IV, 117) : fonccionari o oficièr civil qu'a una jusrisdiccion; fonccionari cargat de la justícia.

magistratura : dignitat o carga de magistrat ; temporada d'aquela carga o dignitat ; ensemble dels magistrats.

magistre [, -tra] n, cf Ubaud Dicort : mèstre, « maîtresse d’école » (Fettuciari) ; saberut.

magistressa nf, cf Ubaud Dicort : « maiîtresse d’école » (Sèrras-Ess.) (v. magistra)

magmà [magma] nm (lat. occitanizat) : massa infòrma del còr de la Tèrra ; lava escopida pels volcans ; mescla enrambolhada de causas abstrachas.

Ton expausat es un magmà !

magmatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « magmatique » (Rapin)

magmatisme nm, cf Ubaud Dicort : « magmatisme » (v. çai sus)

 

 

 

magn / manh (adj. arc.) (R. IV, 113 L. 236) (los 2, abs. Dicort) : grand. (v. manhe)

magnanim, -a adj : a l'encòp generós, -osa, benevolent, -a, clement, -a, nòble, -a.

magnanimament : d'un biais magnanim.

magnanimitat nf : qualitat de çò magnanim ; grandor d'arma.

magnat (m.) : persona poderosa.

magnesi [magnèsi] nm : metal solid capable de cremar amb una flama esbleugissenta.

magnesia [magnèsia] nf : oxid de magnesi.

magnesian, -a adj : (quimia) « magnésien, enne » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375)

magnesic, -a : que conten de magnesi.

magnesita nf : (quimia) « magnésite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375)

magnetic, -a : que possedís las proprietats d'un aimant ; relatiu, -iva al magnetisme terrèstre o animal.

Agulha magnetica.

Atraccion magnetica.

Agach magnetic.

Influx magnetic.

magneticament : d'un biais magnetic.

magnetisme : fòrça atractiva d'un aimant

Magnetisme terrèstre.

Magnetisme animal.

magnetita nf : (quimia) « magnétite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375)

magnetizable, -bla : que pòt èsser magnetizat, -ada.

magnetizacion : accion de magnetizar.

magnetizaire, -aira [~ - airitz] n : persona que pretend utilizar lo magnetisme uman a de fins terapeuticas.

magnetizant, -a adj : (fisica) « magnétisant, -e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247)

magnetizar (v. tr.) : convertir en aimant ; sometre q.q. a l'influx del magnetisme animal ; falquetar / pivelar q.q. (exercir sus el una atraccion irresistibla)

MAGNETO- : forma prefixada de magnetic.

magnetò [magneto] nf, cf Ubaud Dicort : apocòpa de magnetogeneratritz.

magnetoaerodinamica nf : (fisica) « magnétoaérodynamique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247)

magnetocaloric, -a : caracteristica dels fenomèns magnetics amodats per aimantacion d'una substància ferromagnetica.

magnetocardiografia : estudi del camp magnetic del còr.

magnetodinamic, -a : relatiu, -iva a la magnetodinamica.

magnetodinamica : domeni de la fisica que tracta de la dinamica dels fluids conductors.

magnetoelasticitat nf : branca de la fisica qu'estúdia la relacion entre las proprietats magneticas e elasticas dels còrses.

magnetoelectric, -a : caracteristica de la maquina electrica o de l'aparelh de mesura que lo camp magnetic i es amodat per aimantacion permanenta.

magnetofòn : aparelh d'enregistrament magnetic e de reproduccion de sons (paraulas, musica...)

magnetofonic, -a adj : (fisica) « magnétophonique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247)

magnetogèn, -a : qu'amòda de magnetisme.

magnetogeneratritz : generatritz de corrent electric que l'induccion i es amodada per un aimant permanent.

magnetoidrodinamica nf : (fisica) « magnétohydrodynamique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247)

magnetomètre : aparelh de mesura d'un camp magnetic.

magnetometria : mesura dels camps magnetics e de las proprietats magnetica dels còrses.

magnetomotor, -tritz adj : qu'amòda un flux magnetic o qu'a tendéncia a l'amodar.

magneton nm : unitat elementala de moment magnetic pròpri als domenis atomics e subatomics.

magnetooptic, -a adj : (fisica) « magnéto-optique »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247)

magnetooptica : estudi de las proprietats opticas somesas a un camp magnetic.

magnetopausa : limit extèrn de la magnetosfèra d'una planeta.

magnetoquimica : estudi de las proprietats magneticas de las combinasons quimicas.

magnetoresisténcia nf : (fisica) « magnétorésistance »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247)

magnetoscòpi nm : aparelh d'enregistrament e de lectura dels images e del son sus benda magnetica.

magnetosfèra nf : zòna que lo camp magnetic d'una planeta i se tròba confinat pel vent solar.

magnetostatic, -a : relatiu, -iva a la magnetostatica.

magnetostatica : domeni de la fisica relatiu als aimants o a las massas magneticas al repaus.

magnetoterapia : emplec terapeutic dels aimants.

magnetron nm, cf Ubaud Dicort : « (phys.) magnétron » (Per Noste)

magnific, -a : polit, -ida que jamai.

magnificament : d'un biais magnific.

magnificar (v. tr.) : exaltar la grandor de q.q.

magnificat nm (lat.) : cantic d'accion de gràcias de la Verge Maria.

magnificéncia : qualitat de çò magnific.

magnificent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « magnificent, -e » (Sèrras-Ess.)

magnitud (f.) : quantitat que servís a caracterizar la luminositat aparenta d'un astre ; amplitud.