|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
maganhon : marrit obrièr. maganhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, sabrenasser, sabrenauder, v. bosilhar » (v. TdF) maganhós, -osa : malautís, -issa ; ganèl, -a ; enganaire, -aira. maganhum : afectacion manieirosa. magazin nm (de l'arab makkâzin) : local per entrepausar de mercadariá (R. IV, 210) ; botiga. magazina nf o magazine nm, cf Ubaud Dicort : « magazine » (Basic). « magazina » (angl.) : v. revista. magazinàs
nm, cf Ubaud Dicort :
« grand magasin, mauvais magasin » TdF ‘magasinas’ magazinatge : drech de pagar per entrepausar de mercadariá (merça) dins un magazin. magazinet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit magasin » TdF ‘magasinet’ magazinièr, -ièira : persona cargada d'un magazin o de magazins. magdalen nm, cf Ubaud Dicort :
« magdalin, monnaie d’or frappée par Charles III,
comte de Provence (1480-1481), avec l’effigie de sainte Magdeleine
à mi-corps » (v. TdF ‘madalen’) magdalena nf, cf Ubaud Dicort :
« (gâteau) madeleine » (Per
Noste) Magdalena (mata'len ) : prenom. magdalenenc 1, -a adj : primaic, -aiga / precòç, -a (en parlant de frucha), (madur per santa Magdalena, cf Ubaud Dicort) ; magdalenenc 2, -a (abs. Dicort) : abric preïstoric de La Magdalena de Tursac de Dordonha ; periòde ultim del paleolitic. (v. magdalenian) magdalenian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort :
« magdalénien, -enne [v. magdalenenc 2] » (Per
Noste). mage (TdF) ~ mague (astrològ
antic) nm, cf Ubaud Dicort : v. mague. magena : image (m.), medalha de pelegrin ; santon coloriat ; peteta / monaca / tostena ; mestressa / calinhairitz. magenc [e derivats, veire maienc, cf Ubaud Dicort], -a adj : del mes de mai ; aigat (inondacion) de prima ; pampe ; podilhas. magenca [veire maienca] nf : rama ; lenha menuda. (v. TdF jos ‘maienco’) magencaire [veire maiencaire], -aira [~ - airitz] n : persona que magenca (t. a.) (v. TdF jos ‘maiencaire’) magencar [veire maiencar] (v. tr.) : recurar un arbre ; podar ; bicar ; laurar ; aprestar ; fargar ; desborronar la vinha ; grossir (riu, ribièira, fluvi) (v. TdF jos ‘maienca’) magencatge [veire maiencatge] nm : accion de magencar (t. a.) (v. TdF jos ‘maiencage’) màger (adj. m. e f.) : pus grand,-a ; pus vièlh,-a ; pus important,-a. La màger part : la part pus brava (t. a.) Lo màger (e non pas « l'ainat » qu'es un fr.) Lo jutge màger. Lo defaut màger. La qualitat màger. magerement adv (Alibert ; abs. Dicort) : subretot
(principalament) (v. màgerment) màgerment adv , cf Ubaud Dicort : « principalement, grandement,
fortement, suprêmement, surtout, de beaucoup » (Per Noste, v. L. 231) magerma nf, cf Ubaud Dicort :
« hysope, plante, v. isòp » TdF magia : sciéncia oculta que pretend trabalhar amb de fòrças secretas subrenaturalas ; influéncia extraordinària. magic, -a : relatiu a la magia ; encantador, -oira ; meravilhós, -osa. magica nf, cf Ubaud Dicort :
« lanterne magique »
(v. TdF) magicament : d'un biais magic. « magician, - a » (fr.) : v. fachilhièr. magièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit-lait, v. gaspa » TdF ‘magèr’ magisterar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, régenter, faire le
maître » TdF magistèri nm : autoritat doctrinala, morala o intellectuala. Lo magistèri de la Glèisa. magistra nf, cf Ubaud Dicort :
« maîtresse d’école » (v. jos magistre magistral 1 [ ~ mistral] nm : vent del nòrd-oèst / mistral. magistral 2, -a adj : que ten d'un mèstre. Libre magistral. Òbra magistrala (òbra mèstra) magistralada [ ~ mistralada] nf : còp de vent del nòrd-oèst. magistralament : d'un biais magistral. magistralàs
~ mistralàs nm,
cf Ubaud Dicort : « violent
mistral, impétueux mistral, mistral
désagréable » TdF ‘mistralas’ magistralejar [ ~ mistralejar] (v. intr.) : bufar (en parlant del mistral) magistralet
~ mistralet nm,
cf Ubaud Dicort : v. mistralet. magistralon
~ mistralon nm,
cf Ubaud Dicort : v. magistralon. (v. TdF jos ‘mistralet’) magistrat [, -a] n, cf Ubaud Dicort (R. IV, 117) : fonccionari o oficièr civil qu'a una jusrisdiccion; fonccionari cargat de la justícia. magistratura : dignitat o carga de magistrat ; temporada d'aquela carga o dignitat ; ensemble dels magistrats. magistre [, -tra] n, cf Ubaud Dicort : mèstre, « maîtresse d’école » (Fettuciari) ; saberut. magistressa
nf, cf Ubaud Dicort :
« maiîtresse d’école » (Sèrras-Ess.) (v. magistra) magmà [magma] nm (lat. occitanizat) : massa infòrma del còr de la Tèrra ; lava escopida pels volcans ; mescla enrambolhada de causas abstrachas. Ton expausat es un magmà ! magmatic,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« magmatique » (Rapin) magmatisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« magmatisme » (v. çai sus) |
|
magn / manh (adj. arc.) (R. IV, 113 – L.
236) (los 2, abs. Dicort) : grand. (v.
manhe) magnanim, -a adj : a l'encòp generós, -osa, benevolent, -a, clement, -a, nòble, -a. magnanimament : d'un biais magnanim. magnanimitat nf : qualitat de çò magnanim ; grandor d'arma. magnat (m.) : persona poderosa. magnesi [magnèsi] nm : metal solid capable de cremar amb una flama esbleugissenta. magnesia [magnèsia] nf : oxid de magnesi. magnesian, -a adj : (quimia)
« magnésien, enne » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 375) magnesic, -a : que conten de magnesi. magnesita nf : (quimia)
« magnésite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375) magnetic, -a : que possedís las proprietats d'un aimant ; relatiu, -iva al magnetisme terrèstre o animal. Agulha magnetica. Atraccion magnetica. Agach magnetic. Influx magnetic. magneticament : d'un biais magnetic. magnetisme : fòrça atractiva d'un aimant Magnetisme terrèstre. Magnetisme animal. magnetita nf : (quimia)
« magnétite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 375) magnetizable, -bla : que pòt èsser magnetizat, -ada. magnetizacion : accion de magnetizar. magnetizaire, -aira [~ - airitz] n : persona que pretend utilizar lo magnetisme uman a de fins terapeuticas. magnetizant, -a adj :
(fisica) « magnétisant, -e » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 247) magnetizar (v. tr.) : convertir en aimant ; sometre q.q. a l'influx del magnetisme animal ; falquetar / pivelar q.q. (exercir sus el una atraccion irresistibla) MAGNETO- : forma prefixada de magnetic. magnetò [magneto] nf, cf Ubaud Dicort : apocòpa de magnetogeneratritz. magnetoaerodinamica nf :
(fisica) « magnétoaérodynamique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247) magnetocaloric, -a : caracteristica dels fenomèns magnetics amodats per aimantacion d'una substància ferromagnetica. magnetocardiografia : estudi del camp magnetic del
còr. magnetodinamic, -a : relatiu, -iva a la magnetodinamica. magnetodinamica : domeni de la fisica que tracta de la dinamica dels fluids conductors. magnetoelasticitat nf : branca de la fisica qu'estúdia la relacion entre las proprietats magneticas e elasticas dels còrses. magnetoelectric, -a : caracteristica de la maquina electrica o de l'aparelh de mesura que lo camp magnetic i es amodat per aimantacion permanenta. magnetofòn : aparelh d'enregistrament magnetic e de reproduccion de sons (paraulas, musica...) magnetofonic, -a adj :
(fisica) « magnétophonique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247) magnetogèn, -a : qu'amòda de magnetisme. magnetogeneratritz : generatritz de corrent electric que l'induccion i es amodada per un aimant permanent. magnetoidrodinamica nf :
(fisica) « magnétohydrodynamique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247) magnetomètre : aparelh de mesura d'un camp magnetic. magnetometria : mesura dels camps magnetics e de las proprietats magnetica dels còrses. magnetomotor, -tritz adj : qu'amòda un flux magnetic o qu'a tendéncia a l'amodar. magneton nm : unitat elementala de moment magnetic pròpri als domenis atomics e subatomics. magnetooptic, -a adj :
(fisica) « magnéto-optique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247) magnetooptica : estudi de las proprietats opticas somesas a un camp magnetic. magnetopausa : limit extèrn de la magnetosfèra d'una planeta. magnetoquimica : estudi de las proprietats magneticas de las combinasons quimicas. magnetoresisténcia nf :
(fisica) « magnétorésistance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 247) magnetoscòpi nm : aparelh d'enregistrament e de lectura dels images e del son sus benda magnetica. magnetosfèra nf : zòna que lo camp magnetic d'una planeta i se tròba confinat pel vent solar. magnetostatic, -a : relatiu, -iva a la magnetostatica. magnetostatica : domeni de la fisica relatiu als aimants o a las massas magneticas al repaus. magnetoterapia : emplec terapeutic dels aimants. magnetron nm, cf Ubaud Dicort :
« (phys.) magnétron » (Per
Noste) magnific, -a : polit, -ida que jamai. magnificament : d'un biais magnific. magnificar (v. tr.) : exaltar la grandor de q.q. magnificat nm (lat.) : cantic d'accion de gràcias de la Verge Maria. magnificéncia : qualitat de çò magnific. magnificent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « magnificent, -e » (Sèrras-Ess.) magnitud (f.) : quantitat que servís a caracterizar la luminositat aparenta d'un astre ; amplitud. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|