machòta : aucèl de nuèch (Strix brachyotos) ; (S. ulula); (S. stridula) ; (S. Flammea) ; (S. aluco); nuchola ; cavèca (Glaucidium passerinum)

machòta banaruda  : chòt banut / duganèl (Strix scops)

machòta clapièira [ / pichòta machòta] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘machoto-clapiero’ ) : cavèca (Strix passerina)

machotaire / machotièr nm, cf Ubaud Dicort : « oiseleur qui chasse avec une chouette » TdF jos ‘machoutié’

machotalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les chouettes, les hiboux » TdF ‘machoutaio’

machotièr nm : v. machotaire.

machotin, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit enfant, v. niston » TdF suppl. (v. machaud)

machugadura : macadura / contusion / bonha / equimòsi (f.)

machugaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle mâche, qui meurtrit » TdF

machugar [ ~ machegar] (v. tr.) : mastegar / masticar lo manjar (lo cachar de longa entre las dents de dessús e las de dejós) ; « meurtrir violemment, écacher ; assommer » TdF jos ‘machuga’

machugàs nm, cf Ubaud Dicort : « lourdaud » TdF

machuquejar v, cf Ubaud Dicort : v. machugar. (v. TdF jos ‘machuga’)

macièr : persona que portava la maça dins las processions .

macip [veire mancip, cf Ubaud Dicort] / mancip nm : servidor / servicial / servent (R. V, 212).

macipa [veire mancipa] nf : serviciala / serventa (R. V, 212).

macís nm, cf Ubaud Dicort : « macis, écorce de la noix muscade » TdF. (# massís)

macla nf, cf Ubaud Dicort : « (minéralogie) macle » (Laus) ; « (blason) macle » (Per Noste)

maclat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (minér.) « maclé, -e » (Laus)

maclonièira [ ~ masconièira] nf : entremalh / tramalh. v. tramalh.

maco nm (cat.) : mendicaire ; proxenèta.

macobà nm, cf Ubaud Dicort : v. macomà.

maçòla : maça pichona ; batedor de bugadièira ; martelàs de maçon.

maçolar (v. tr.) : tustar amb una maçòla.

maçolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit battoir, maillet » TdF

macomà [ ~ macobà] (m.) : « macouba, tabac de première qualité qui a naturellement l’odeur de la rose » (Honnorat) ; longicòrn / mosca de tabat (mena de coleoptèr) (Cerambyx cerdo) (v. TdF ‘macouba’)

macomèu [veire macamuòls nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : ambreta (Hibiscus abelmoschus) ; mena de centaurèia (Centaurea moschata)

maçon nm (R. IV 150) : obrièr que bastís de parets o d'ostals ; picapeirièr ; francmaçon. (# masson)

maçona nf, cf Ubaud Dicort : « femme ou fille de maçon » TdF ‘massouno’

maçonar (v. tr.) : bastir ; « fig, travailler grossièrement » (Honnorat).

maçonariá : trabalh d'un maçon.

maçonatge nm, cf Ubaud Dicort : « maçonnage, travail de maçon » TdF ‘massounage’

maçonejar v, cf Ubaud Dicort : (v.  maçonar)

maçonenc, -a : relatiu, -iva a la francmaçonariá.

maçòt nm / maçòta nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maça pichona ; mainatge bestiasson.

maçotar (v. tr.) : tustar amb un maçòt o una maçòta.

MACRO- : forma prefixada del grèc makròs (grand)

macrobiotic, -a : relatiu, -iva a la macrobiotica.

macrobiotica : metòde dietetic vegetarian.

macròc nm, cf Ubaud Dicort : « maladroit, grossier » (v. TdF)

macrocefal, -a : qu'a un cap fòrt gròs.

macrocefalia : augmentacion anormala del volum del crani.

macrocit : globul roge anormalament gròs.

macrocitòsi (f.) : preséncia de macrocits nombroses dins lo sang.

macrocòsmi [macrocòsme, cf Ubaud Dicort] (m.) : l'univèrs par oposicion a l'òme considerat coma un mond en pichon.

macrocosmic, -a : relatiu, -iva al macrocòsmi.

macroeconomia nf, cf Ubaud Dicort : « (écon.) macro-économie » (Rapin)

macroeconomic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « macro-économique » (Rapin)

macroevolucion nf, cf Ubaud Dicort : « macroévolution » (Per Noste)

macrofag 1, -a adj : que fa pròva de macrofagia.

macrofag 2 (m.) : cellula de granda dimension e macrofaga.

macrofagia : caracteristica d'unas espècias que s'avidan d'aliments de valor nutritiva brava.

macrofotografia : fotografia de granda dimensions.

macroglossia : desvolopament anormal de la lenga.

macrognatia : augmentacion anormala del cais, mai que mai del cais inferior.

macrografia nf, cf Ubaud Dicort : « macrographie » (Per Noste)

macrologia (R. IV, 112) (abs. Dicort) : redondància.

macromètre nm, cf Ubaud Dicort : « (physique) macromètre »

macromicèt nm, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) macromycète »

macromolecula : molecula fòrt gròssa.

macromolecular, -a : relatiu, -iva a las macromoleculas.

macroordenador : ordenador universal de mejana o de granda capacitat.

macropòde, -da adj e nm, cf Ubaud Dicort : « macropode » (Rapin)

macroscòpia nf : (fisica) « macroscopie » (v. Ubaud Dict. scient.p. 247)

macroscopic, -a : contrari de microscopic, -a.

macroseïsme nm, cf Ubaud Dicort : « (géophys.) macroséisme »

macrosismic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « macrosismique ou macroséismique » (v. çai sus)

macrospòra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) macrospore » (Rapin)

macrosporangi nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) macrosporange » (Rapin)

macrostructura nf, cf Ubaud Dicort : « macrostructure » (Per Noste)

maçuga nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bastonàs calossut per assucar quicòm o q.q. (# massuga)

macula (R. IV, 112) : taca ; taca cutanèa.

maculadura : t. tecn. de tipografia : fuèlh mal imprimit.

macular (v. tr.) (R. IV, 112) : tacar.

maculatge : accion de macular.

macumba (port.) : mena de vodó de Bresil.

madairesa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme ; c’est le calville blanc, bariolé de cramoisi » TdF ‘madeireso’

madaissa : ensemble format amb de lana, de seda... enrotlats coma cal e de tal biais que s'enrambolhen pas ; tropelada ; ensemble en general / fais.

Una madaissa de lana, de seda, de coton...

Una madaissa de brigands.

Una madaissa de vims : un fais de vims.

madaisseta nf, cf Ubaud Dicort : (v. madaisson)

 

 

 

madaisson nm : madaissa pichona ; ponhet.

madama nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. R. VI, 14 : ‘dama’) : madòna (títol de femna maridada).

madamàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse madame » TdF

madamejar (v. tr.) : balhar lo títol de madama.

madamejar (se) : se prene lo títol de madama.

madameta : madama pichona.

madeble, -bla : sople, -a.

Madera n pr, cf Ubaud Dicort : « Madère, île de l’Océan » TdF

madere (vin de Madèra) nm, cf Ubaud Dicort : « madère » (Sèrras-Ess.)

maderizar v : « v intr / v pron, madériser » (Sèrras-Ess. ; v. Per Noste)

madièira nf, cf Ubaud Dicort : « bois de charpente ? ou matériaux pour bâtir ? » (L. 230)

madièr nm : coberton de mag ; varenga (mar.) ; esparràs, « madrier » (Alibert).

madiran nm : (vin de Madiran (Auts Pirenèus)), v. Ubaud Dicort.

madison nm : (dança), cf Ubaud Dicort, « madison »

madomaisèla : títol de joventa non maridada.

madon (far -) (v. intr.) : far la dama.

madòna nf : títol pus relevat que lo de madama ; dòna de nauta condicion ; serventa de curat ; Verge Maria (v. çai jos).

Madòna n pr f, cf Ubaud Dicort : « La madòna, la Vierge » (Laus)

madoneta nf (plt.) : (Physalis) ; dama de bassa condicion, « petite madone, v. vergeta 2 » TdF.

madòrne, -na adj  (abs. Dicort) : estristesit, -ida ; engordit, -ida. [Alibert : madorne]. (v. modorre)

madorre adj : v. modorre, cf Ubaud Dicort.

madraga : tonaina (encencha de filats per pescar lo ton)

madraga de mujol : mujolièira (filats per pescar lo mujol)

madraguièr nm, -ièira : persona que pesca a la madraga.

madraire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier savonnier qui remue le savon dans la chaudière » TdF suppl

madrana nf, cf Ubaud Dicort : « laie » (Carrasco). (v. singlara)

madrar 1 (v. tr.) (abs. TdF ; v.jos madrat) : venar lo fustam.

madrar 2  v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de savonnier, brasser la matière à savonnerie » (v.TdF suppl.)

madràs : mena d'estòfa.

madrat, -ada adj : venat, -ada, « madré », (en parlant del fust) ; rusat, -ada. (v. Alibert)

madre nm : fustam madrat (arqu.)

madrepòra nf, cf Ubaud Dicort : « t. sc. madrépore »   TdF

madreporic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « madréporique » (Per Noste)

madrian nm, cf Ubaud Dicort : « grésil, menue grêle, v. giborna » (v. TdF)

Madrid [ ~ Madril] n pr : nom de la capitala d'Espanha.

madridenc / madrilenc, -a : de Madrid ; relatiu, -iva a Madrid.

madrigal : composicion poetica corteta, delicada o galanta, mai que mai dedicada a una dòna.

madrigalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit madrigal » TdF

madur, -a : qualitat de q.q. o de quicòm arribat a son plen desvolopament (t.a.) ; culhidor, -oira (prèst, -a per èsser culhit, -ida) ; (s.f. de l.p.) caluc, -uga :

Siás pas un pauc madur, non ?

madurada ~ amadurada nf, cf Ubaud Dicort : v. amadurada.

madurador nm (abs. Dicort) : recipient per far madurar lo mèl ; airal per far madurar la frucha, « mûrisserie » (Per Noste).

maduraire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. amaduraire.

madurament 1 nm : madurason (accion de venir o de far venir madur)

madurament 2 (adv.) (abs. Dicort e TdF) : amb maduretat.

madurança nf, cf Ubaud Dicort : v. madurason. (v. TdF jos ‘maduresoun’). (v. amadurança)

madurar [ ~ amadurar] (v. intr. e tr.) : venir madur (t. a. : frucha, vianda...) ; acabar d'amassar abans de se crebar (abscès) ; portar un projècte a madurason.

madurason nf : accion de venir o de far venir madur. (v. madurança)

maduratge nm, cf Ubaud Dicort : « maturation ; véraison » (Per Noste)

maduratiu, -iva (abs. Dicort) : apte,-a a far madurar. (v. maturatiu)

madurejar ~ amadurejar v, cf Ubaud Dicort : v. amadurejar.

maduresa nf (L. 230, Lagarde ; abs. Dicort) / maduretat / maturitat nf : qualitat de çò madur.

maduret, -a : un pauc madur.

maduretat nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. jos maduresa.

madurum ~ amadurum nm sing, cf Ubaud Dicort : v. amadurum.

màfia nf (abs. Dicort) (it. occitanizat) : « mafia » (Laus, Basic), organizacion criminala siciliana ; associacion criminala en general ; ensemble de personas que se sostenon de totes los biaisses, onèstes o pas.

mafre nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) Se levar lo mafre, travailler d’arrache pied » (Fettuciari)

mag nf / maid [veire mag, cf Ubaud Dicort] : prestidor / pastièira (recipient per prestir la pasta per far lo pan)

maga nf, cf Ubaud Dicort : « magicienne, sorcière, v. masca plus usité » (v. TdF)

magalàs, -assa n  (v. Ubaud Dicort) : « grand benêt, grosse niaise » TdF

magalh : fossor / aissada / bigòs (aplech per foire la tèrra) ; nèci / piòt / bestiasson.

magalh forcat / magalh forcut nm, cf Ubaud Dicort : « hoyau, houe à deux pointes, v. bigòs » (v.TdF ‘magau-fourca’)

magalh plat nm, cf Ubaud Dicort : « houe pointue, v aissada » (v. TdF)

magalhada : còp de magalh.

magalhaire nm, -a : persona que fòi la tèrra.

magalhar (v. tr.) : fòser / foire / fotjar la tèrra d'un òrt.

magalhet nm, cf Ubaud Dicort : « petite houe, serfouette, sarcloir » TdF jos ‘magaiet’

magalhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite houe, petite marre » TdF jos ‘magaioun’

Magalí : prenom.

Magalona 1 n pr, cf Ubaud Dicort : « n. de lieu, Maguelone (Hérault), ville détruite par Charles Martel, ancien évêché » TdF.

Magalona 2 n pr f : prenom f.

magalona nf, cf Ubaud Dicort : « vent d’ouest, par rapport à la Provence, v. ponent [v. Magalona 1] ; la belle étoile, Vénus, v. lugar » (v. TdF jos ‘Magalouno’)

magan, -a : mai o mens bufèc, -a (curat, -ada, filandrós, -osa...)

maganha : guirguilh ; dificultat ; querèla ; malastrada ; malabosena ; desaise ; malautiá en general ; malautiá de las lèus del bestial boïn ; tara / deca ; malordit ; engana ; malamanha ; pelhòc (argent estalviat)

Sens maganha : sens empach.

maganhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : embarrassós, -osa ; sabracaire, -a.

maganhar 1 (v. tr.) : sabracar / afrabar (gastar lo trabalh) ; amalautir ; estropiar ; « vicier, gâter, corrompre ; tracasser, vexer, inquiéter » (v. TdF) ;

Lo maganhetz pas, ne l’inquiétez pas. (v. TdF)

maganhar 2 (v. intr.) (abs. TdF e Alibert) : trimar, « peiner pour peu de profit » (Mouly Rajòls 176) ; far en pena ; patir, « souffrir du manque d’outils ou d’argent, vivre d’expédients, bricoler » (Païzans del Roergue, p. 320)

Ai fòrça maganhat per alestir aquel trabalh.