|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
machòta : aucèl de nuèch
(Strix brachyotos) ; (S. ulula); (S. stridula) ; (S. Flammea) ; (S. aluco); nuchola
; cavèca (Glaucidium passerinum) machòta banaruda : chòt banut / duganèl (Strix scops) machòta clapièira [ /
pichòta machòta] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘machoto-clapiero’ ) : cavèca (Strix passerina) machotaire / machotièr nm, cf Ubaud Dicort : « oiseleur qui chasse avec une
chouette » TdF jos
‘machoutié’ machotalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les chouettes, les hiboux » TdF ‘machoutaio’ machotièr nm :
v. machotaire. machotin, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit enfant, v. niston » TdF suppl. (v. machaud) machugadura : macadura / contusion / bonha / equimòsi (f.) machugaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle mâche, qui
meurtrit » TdF machugar [ ~ machegar] (v.
tr.) : mastegar / masticar lo manjar (lo cachar de longa entre las
dents de dessús e las de dejós) ;
« meurtrir violemment, écacher ; assommer »
TdF jos ‘machuga’ machugàs nm, cf Ubaud Dicort : « lourdaud » TdF machuquejar v, cf Ubaud Dicort :
v. machugar. (v. TdF jos ‘machuga’) macièr : persona que portava la maça dins las processions . macip [veire mancip, cf Ubaud Dicort] / mancip nm : servidor / servicial / servent (R. V, 212). macipa [veire mancipa] nf : serviciala / serventa (R. V, 212). macís
nm, cf Ubaud Dicort :
« macis, écorce de la noix muscade » TdF. (# massís) macla nf, cf Ubaud Dicort :
« (minéralogie) macle » (Laus) ; « (blason)
macle » (Per
Noste) maclat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : (minér.)
« maclé, -e » (Laus) maclonièira [ ~ masconièira] nf : entremalh / tramalh. v. tramalh. maco nm (cat.) : mendicaire ; proxenèta. macobà
nm, cf Ubaud Dicort :
v. macomà. maçòla : maça pichona ; batedor de bugadièira ; martelàs de maçon. maçolar (v. tr.) : tustar amb una
maçòla. maçolet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit battoir, maillet » TdF macomà [ ~ macobà] (m.) : « macouba, tabac de première qualité qui a naturellement l’odeur de la rose » (Honnorat) ; longicòrn / mosca de tabat (mena de coleoptèr) (Cerambyx cerdo) (v. TdF ‘macouba’) macomèu [veire macamuòls nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : ambreta (Hibiscus abelmoschus) ; mena de centaurèia (Centaurea moschata) maçon nm (R. IV 150) : obrièr que
bastís de parets o d'ostals ; picapeirièr ; francmaçon. (# masson) maçona nf, cf Ubaud Dicort :
« femme ou fille de maçon » TdF ‘massouno’ maçonar (v. tr.) : bastir ; « fig, travailler grossièrement » (Honnorat). maçonariá : trabalh d'un maçon. maçonatge nm, cf Ubaud Dicort : « maçonnage, travail de
maçon » TdF ‘massounage’ maçonejar v, cf Ubaud Dicort : (v. maçonar) maçonenc, -a : relatiu, -iva a la francmaçonariá. maçòt nm / maçòta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : maça pichona ; mainatge bestiasson. maçotar (v. tr.) : tustar amb un maçòt o una maçòta. MACRO- : forma prefixada del grèc makròs
(grand) macrobiotic, -a : relatiu, -iva a la macrobiotica. macrobiotica : metòde dietetic vegetarian. macròc nm, cf Ubaud Dicort :
« maladroit, grossier »
(v. TdF) macrocefal, -a : qu'a un cap fòrt gròs. macrocefalia : augmentacion anormala del volum del crani. macrocit : globul roge anormalament gròs. macrocitòsi (f.) : preséncia de macrocits nombroses dins lo sang. macrocòsmi [macrocòsme, cf Ubaud Dicort] (m.) : l'univèrs par oposicion a l'òme considerat coma un mond en pichon. macrocosmic, -a : relatiu, -iva al macrocòsmi. macroeconomia nf, cf Ubaud Dicort :
« (écon.) macro-économie » (Rapin) macroeconomic, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
« macro-économique » (Rapin) macroevolucion
nf, cf Ubaud Dicort :
« macroévolution » (Per Noste) macrofag 1, -a adj : que fa pròva de macrofagia. macrofag 2 (m.) : cellula de granda dimension e macrofaga. macrofagia : caracteristica d'unas espècias que s'avidan d'aliments de valor nutritiva brava. macrofotografia : fotografia de granda dimensions. macroglossia : desvolopament anormal de la lenga. macrognatia : augmentacion anormala del cais, mai que mai del cais inferior. macrografia
nf, cf Ubaud Dicort :
« macrographie » (Per Noste) macrologia (R. IV, 112) (abs. Dicort) : redondància. macromètre
nm, cf Ubaud Dicort :
« (physique) macromètre » macromicèt
nm, cf Ubaud Dicort :
« (mycol.) macromycète » macromolecula : molecula fòrt gròssa. macromolecular, -a : relatiu, -iva a las macromoleculas. macroordenador : ordenador universal de mejana o de granda capacitat. macropòde, -da adj e nm, cf Ubaud Dicort : « macropode » (Rapin) macroscòpia nf :
(fisica) « macroscopie » (v. Ubaud Dict. scient.p. 247) macroscopic, -a : contrari de microscopic, -a. macroseïsme nm, cf Ubaud Dicort : « (géophys.)
macroséisme » macrosismic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « macrosismique ou
macroséismique » (v. çai sus) macrospòra nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
macrospore » (Rapin) macrosporangi nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) macrosporange » (Rapin) macrostructura nf, cf Ubaud Dicort :
« macrostructure » (Per Noste) maçuga nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bastonàs calossut per assucar quicòm o q.q. (# massuga) macula (R. IV, 112) : taca ; taca cutanèa. maculadura : t. tecn. de tipografia : fuèlh mal imprimit. macular (v. tr.) (R. IV, 112) : tacar. maculatge : accion de macular. macumba (port.) : mena de vodó de Bresil. madairesa nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de pomme ; c’est le calville
blanc, bariolé de cramoisi »
TdF ‘madeireso’ madaissa : ensemble format amb de lana, de seda... enrotlats coma cal e de tal biais que s'enrambolhen pas ; tropelada ; ensemble en general / fais. Una madaissa de lana, de seda, de coton... Una madaissa de brigands. Una madaissa de vims : un fais de vims. madaisseta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. madaisson) |
|
madaisson nm : madaissa pichona ; ponhet. madama nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. R. VI, 14 : ‘dama’) : madòna (títol de femna maridada). madamàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grosse madame » TdF madamejar (v. tr.) : balhar lo títol de madama. madamejar (se) : se prene lo títol de madama. madameta : madama pichona. madeble, -bla : sople, -a. Madera n pr, cf Ubaud Dicort :
« Madère, île de l’Océan » TdF madere (vin de Madèra) nm,
cf Ubaud Dicort : « madère » (Sèrras-Ess.) maderizar v : « v intr / v pron,
madériser » (Sèrras-Ess. ; v. Per Noste) madièira nf, cf Ubaud Dicort :
« bois de charpente ? ou matériaux pour
bâtir ? » (L. 230) madièr nm : coberton de mag ; varenga (mar.) ; esparràs, « madrier » (Alibert). madiran nm : (vin de Madiran (Auts
Pirenèus)),
v. Ubaud Dicort. madison nm : (dança), cf Ubaud Dicort, « madison » madomaisèla : títol de joventa non maridada. madon (far -) (v. intr.) : far la dama. madòna nf : títol pus relevat que lo de madama ; dòna de nauta condicion ; serventa de curat ; Verge Maria (v. çai jos). Madòna n pr f, cf Ubaud Dicort :
« La madòna, la Vierge » (Laus) madoneta nf (plt.) : (Physalis) ; dama de bassa condicion, « petite madone, v. vergeta 2 » TdF. madòrne, -na adj (abs. Dicort) : estristesit, -ida ; engordit, -ida. [Alibert : madorne]. (v. modorre) madorre adj :
v. modorre, cf Ubaud Dicort. madraga : tonaina (encencha de filats per pescar lo ton) madraga de mujol : mujolièira (filats per pescar lo mujol) madraguièr nm, -ièira : persona que pesca a la madraga. madraire nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier savonnier qui remue le savon dans la
chaudière » TdF suppl madrana nf, cf Ubaud Dicort :
« laie » (Carrasco). (v. singlara) madrar 1 (v. tr.) (abs.
TdF ; v.jos madrat) : venar lo fustam. madrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de savonnier,
brasser la matière à savonnerie » (v.TdF
suppl.) madràs : mena d'estòfa. madrat, -ada adj : venat, -ada,
« madré », (en parlant del fust) ; rusat, -ada. (v. Alibert) madre nm : fustam madrat (arqu.) madrepòra
nf, cf Ubaud Dicort :
« t. sc. madrépore » TdF madreporic,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« madréporique »
(Per Noste) madrian nm, cf Ubaud Dicort :
« grésil, menue grêle, v. giborna » (v. TdF) Madrid [ ~ Madril] n pr : nom de la capitala d'Espanha. madridenc / madrilenc, -a : de Madrid ; relatiu, -iva a Madrid. madrigal : composicion poetica corteta, delicada o galanta, mai que mai dedicada a una dòna. madrigalet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit madrigal » TdF madur, -a : qualitat de q.q. o de quicòm arribat a son plen desvolopament (t.a.) ; culhidor, -oira (prèst, -a per èsser culhit, -ida) ; (s.f. de l.p.) caluc, -uga : Siás pas un pauc madur, non ? madurada ~ amadurada nf, cf Ubaud Dicort :
v. amadurada. madurador nm (abs. Dicort) : recipient per far madurar lo mèl ; airal per far madurar la
frucha, « mûrisserie » (Per Noste). maduraire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. amaduraire. madurament 1 nm : madurason (accion de venir o de far venir madur) madurament 2 (adv.) (abs. Dicort e TdF) : amb maduretat. madurança nf, cf Ubaud Dicort :
v. madurason. (v. TdF jos ‘maduresoun’). (v. amadurança) madurar [ ~ amadurar] (v. intr. e tr.) : venir madur (t. a. : frucha, vianda...) ; acabar d'amassar abans de se crebar (abscès) ; portar un projècte a madurason. madurason nf : accion de venir
o de far venir madur. (v. madurança) maduratge nm, cf Ubaud Dicort :
« maturation ; véraison » (Per Noste) maduratiu, -iva (abs. Dicort) : apte,-a a far
madurar. (v. maturatiu) madurejar ~ amadurejar v, cf Ubaud Dicort : v. amadurejar. maduresa nf (L. 230, Lagarde ; abs. Dicort) / maduretat / maturitat nf : qualitat de çò madur. maduret, -a : un pauc madur. maduretat nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. jos maduresa. madurum ~ amadurum nm sing, cf Ubaud Dicort : v. amadurum. màfia nf (abs. Dicort) (it. occitanizat) : « mafia » (Laus, Basic), organizacion criminala siciliana ; associacion criminala en general ; ensemble de personas que se sostenon de totes los biaisses, onèstes o pas. mafre nm, cf Ubaud Dicort :
« (fam.) Se levar lo mafre, travailler
d’arrache pied » (Fettuciari) mag nf / maid [veire
mag, cf Ubaud Dicort] : prestidor / pastièira (recipient per
prestir la pasta per far lo pan) maga nf, cf Ubaud Dicort :
« magicienne, sorcière, v. masca plus
usité » (v. TdF) magalàs,
-assa n (v. Ubaud Dicort) :
« grand benêt, grosse niaise » TdF magalh : fossor / aissada / bigòs (aplech per foire la
tèrra) ; nèci / piòt / bestiasson. magalh forcat / magalh forcut nm, cf Ubaud Dicort : « hoyau, houe à deux
pointes, v. bigòs » (v.TdF ‘magau-fourca’) magalh plat nm, cf Ubaud Dicort :
« houe pointue, v aissada » (v. TdF) magalhada : còp de magalh. magalhaire nm, -a : persona que fòi la tèrra. magalhar (v. tr.) : fòser / foire / fotjar la tèrra d'un òrt. magalhet nm, cf Ubaud Dicort : « petite houe, serfouette, sarcloir » TdF jos ‘magaiet’ magalhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite houe, petite marre » TdF jos ‘magaioun’ Magalí : prenom. Magalona 1 n pr, cf Ubaud Dicort : « n. de lieu, Maguelone (Hérault), ville détruite par Charles Martel, ancien évêché » TdF. Magalona 2 n pr f
: prenom f. magalona nf, cf Ubaud Dicort : « vent d’ouest, par rapport à la Provence, v. ponent [v. Magalona 1] ; la belle étoile, Vénus, v. lugar » (v. TdF jos ‘Magalouno’) magan, -a : mai o mens bufèc, -a (curat, -ada, filandrós, -osa...) maganha : guirguilh ; dificultat ; querèla ; malastrada ; malabosena ; desaise ; malautiá en general ; malautiá de las lèus del bestial boïn ; tara / deca ; malordit ; engana ; malamanha ; pelhòc (argent estalviat) Sens maganha : sens empach. maganhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : embarrassós, -osa ; sabracaire, -a. maganhar 1 (v. tr.) : sabracar / afrabar (gastar lo trabalh) ; amalautir ; estropiar ; « vicier, gâter, corrompre ; tracasser, vexer, inquiéter » (v. TdF) ; Lo maganhetz pas, ne l’inquiétez
pas. (v. TdF) maganhar 2 (v. intr.) (abs. TdF e Alibert) : trimar, « peiner pour peu de profit » (Mouly Rajòls 176) ; far en pena ; patir, « souffrir du manque d’outils ou d’argent, vivre d’expédients, bricoler » (Païzans del Roergue, p. 320) Ai fòrça maganhat per alestir aquel trabalh. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|