lupulina : lusèrna salvatja (Medicago lupulina)

lupus nm (lat.) : tèrme generic d'afeccions cutanèas bravament envasidoiras (R. VI, 243) e d'evolucion cronica e progressiva.

luquet 1 nm : aluqueta sofrada, sens fosfòr ; luseta / luscambra ; animator [animacion, (v. Ubaud Dicort p. 154 e TdF)] ; vivacitat (R. V, 557).

luquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chicot de bois mort, v. benc ; loquet, v. cadaula ; cadenas; v. cadenat ; robinet, cannelle, v. canèla ; passe-partout, v. passapertot » (v. TdF ‘luquet 1’)

luqueta nf, cf Ubaud Dicort : « allumette ; chènevotte » TdF

luquetaire, -aira (arc.) : persona que vendiá d'aluquetas.

luquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, agiter le loquet, v. cadaulejar ; attraper, v. arrapar » (v. TdF)

luquetièr 1 nm : airal per servar las aluquetas. (v. TdF)

luquetièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. luquetaire. (v. TdF jos ‘luquetaire’)

luqueton : aluqueta pichona.

lura nf, cf Ubaud Dicort : « leurre, appât, attrape ; gros chien qui n’est bon à rien ; personne qui a l’apparence brave et qui ne l’est pas ; lâche, paresseux ; bourde, tromperie, ruse, v. engana » (v. TdF)

lurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, leurrer, attraper, tromper, v. enganar ; déniaiser, v. deslurar » (v. TdF)

lurat, -ada adj e n : « leurré, trompé » ; rusat, -ada ; aluserpit, -ida. (v. TdF jos ‘lura’)

Un lurat, un rusé. (v. TdF)

lureta adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « personne rusée » TdF

lúrnia nf, cf Ubaud Dicort : « trou que l’on fait à un vêtement ; goutte d’huile ou de graisse » (v. TdF ‘lùrni’)

luron nm, lurona (abs. Dicort) : persona rusada ; persona aluserpida.

lusa : canalòt d'aiguièira.

lusc, -a : guèch, -a ; sup, -a ; trebol, -a ; dobtós, -osa.

luscambra [ ~ luscramba] nf (los 2, non preconizats Dicort, v. Errata web) : luseta ; lumenon. (v. lutzcambra)

luscar (v. intr.) : virar los uèlhs / guechejar.

luscariá : anar dobtós ; anar nèci.

luscral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « crépusculaire (Rapin)

« luscramba » : v. luscambra. (non preconizat Dicort)

luscre nm / lustre (v. lustre 1): calabrun / crepuscul. (v. TdF ‘luscre’)

lusejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jeter une lueur, scintiller » TdF

lusent, -a : que lusís ; « qui a de l’embonpoint » (v. TdF).

Uèlhs lusents.

A lo pel lusent d'un can plan noirit.

lusentina (plt.) : cabriveça / luseta (Vicia nigricans)

lúser (v. intr.) : lusir. v. pus bas.

lusèrna 1 (> enlusernar) nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. lucèrna.

lusèrna 2 nf (plt.) : (Medicago sativa)

lusèrna bastarda (plt.) : (Melilotus alba)

lusèrna de jorn : gafaròt de vèrnhe (mena de coleoptèr)

lusèrna polimòrfa (plt.) : (Medicago polymorpha)

lusèrna salvatja (plt.) : (Medicago turbinata)

lusernar 1 nm (abs. Dicort) : campat de lusèrna.  (v. lusernièira)

lusernar 2 (v. tr. e intr.) : agachar / espiar ; lusir a bèlas pausas. (v. TdF)

luserneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ver luisant » TdF

lusernièira : lusernar (campat de lusèrna)

lusernièr : bracèl de lusèrna / montet de lusèrna.

lusèrt / lusèrp (los 2, non preconizats Dicort) : v. lausèrt.

luset nm, cf Ubaud Dicort : « enfant éveillé, lutin, espiègle » (v. TdF)

luseta 1 / uèla nf : apendici mobil e contractil del cèl de boca.

luseta 2 nf : luscambra ; claveta ; uèlh lusent (v. TdF ‘luseto 1’) ;

luseta 3 nf : veça.

lusida : rai de lutz ; rebat ; esparsada ; remission (t.a.)

lusièira : gaidèla / vairon / gòbi (Gobius)

lusiment : accion de lusir ; lusor.

lusir 1 / lúser (v. intr.) : brilhar.

 

 

 

lusir 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lutter, couvrir une brebis, en parlant d’un bélier » TdF ‘lusi 2’

lusor nf : entrelusida ; farfantèla ; lugor ; treslutz.

luspe, -pa ? adj e : (escarrabilhat), cf Ubaud Dicort 

lusquet, a adj : un pauc sup, -a.

lustra (L. 229, Alibert) [veire ustra, cf Ubaud Dicort] / ustra nf : molusc marin. (Ostrea edulis)

Clòsca de lustra : cauquilha d'ustra.

Descloscar una lustra : descauquilhar una ustra.

lustra [veire ustra] perlièira nf : (Avicula margaritifera)

lustracion nf, cf Ubaud Dicort : « lustration » (Rapin)

lustradoira (maquina) nf, cf Ubaud Dicort : « lustreuse (machine) » (Sèrras-Ess.)

lustraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, lustreur, ouvrier qui lustre » TdF

lustral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. d’archéologie, lustral, ale » TdF ‘lustrau’

lustrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lustrer, v. catir » (v. TdF)

lustratge nm, cf Ubaud Dicort : « lustrage » (Rapin)

lustre 1 [ ~ luscre] nm, cf Ubaud Dicort : esclat natural o artificial d'una superficia ; enduch / enduit fòrt tèunhe e lusent que l'òm ne revestís l'esmalt ; luminari penjat al ponde naut ; « clarté de l’aurore, crépuscule du matin, v. alba » (v. TdF ‘lustre’) ;

Un vernís balha de lustre al fust.

lustre 2 nm : temporada de cinc ans. (v. TdF ‘lustre 2’)

lustrièr, -ièira (abs. Dicort) : descauquilhaire, -a d'ustras. (v. ustrièr 2)

lustrina : mena d'estòfa de coton lusenta.

lustror nf, cf Ubaud Dicort : « illustration, lustre, éclat » TdF

lut nm (del gallés LUTO : fanga) : sorra / fanga / limon, « lut, ciment pour luter » TdF

luta 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « borgne d’un trayon, en parlant d’une brebis ou d’une vache » TdF ‘luto’

luta 2 (batèsta) nf : v. lucha, cf Ubaud Dicort.

lutar 1 (v. tr.) : tapar amb de lut.

« lutar » 2 v : v. luchar.

lutèci nm : (quimia) « lutécium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 374)

Lutècia n pr f (del gallés LUTO : fanga) : ancian nom de París.

luteïna nf, cf Ubaud Dicort : « (biologie) lutéine » (Rapin)

Lutèr : grand reformaire protestant (1483-1546), fondator del luteranisme, reviraire de la Bíblia en alemand.

La revirada de Lutèr amodèt l'unitat alemanda.

luteran [luterian], -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : adèpte, -a del luteranisme.

luteranisme [luterianisme] (m.) : doctrina de Lutèr.

lutin nm, cf Ubaud Dicort : « lutin, esprit follet » TdF

lutinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lutiner, v. fantaumejar, tavanejar » (v. TdF)

lutra nf, cf Ubaud Dicort : « forte contusion, v. chòca 2 » TdF

lutrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rusé, éveillé, ée, en Languedoc » TdF. « lutrat » : v. lurat.

lutrin nm, cf Ubaud Dicort : « lutrin, pupitre » TdF jos ‘letrin’. (v. letrièr)

lutrina nf, cf Ubaud Dicort : « dissipation, v. joguina » (v. TdF)

lutz nf : viva lusor. (v. TdF ‘lus’)

lutzcambra ~lutzcramba nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « ver luisant, v. lusèrna 1, luseta 2 » (v. TdF jos ‘lucambro’ e v. Alibert jos ‘luscambra’)

lux nm : unitat internacionala d'esclairament.

luxacion : accion de deslogar un òs d'una articulacion.

luxar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, luxer » (Laus)

luxe : riquesa excessiva (R. II, 389).

Luxemborg : Estat d'Euròpa occidentala.

luxmètre : aparelh per mesurar l'esclairament.

luxuós [luxós], -osa adj, cf Ubaud Dicort : que fa pròva de luxe.

luxuosament (luxosament) adv : d'un biais luxuós.

luxúria : concupiscéncia carnala.

luxuriant, -a (abs. Dicort) : drud, -a (bravament prolific, fertil, -a, abondós, -osa), « luxuriant, -e » (Fettuciari, Basic)

luxuriós, -osa : adonat, -ada a la luxúria.

luxuriosament : d'un biais luxuriós.

luzula nf (abs. Dicort) : planta farragièira (dins las 40 menas) (Luzula), « luzule » (Per Noste). (v. jonc pelut)