|
||||
|
|
|
|
|
|
lupulina : lusèrna salvatja (Medicago lupulina) lupus nm (lat.) : tèrme generic d'afeccions cutanèas bravament envasidoiras (R. VI, 243) e d'evolucion cronica e progressiva. luquet 1 nm : aluqueta sofrada, sens fosfòr ; luseta / luscambra ; animator [animacion, (v. Ubaud Dicort p. 154 e TdF)] ; vivacitat (R. V, 557). luquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chicot de bois mort, v. benc ; loquet, v. cadaula ; cadenas; v. cadenat ; robinet, cannelle, v. canèla ; passe-partout, v. passapertot » (v. TdF ‘luquet 1’) luqueta nf, cf Ubaud Dicort : « allumette ; chènevotte » TdF luquetaire, -aira (arc.) : persona que vendiá d'aluquetas. luquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, agiter le loquet, v. cadaulejar ; attraper, v. arrapar » (v. TdF) luquetièr 1 nm : airal per servar las aluquetas. (v. TdF) luquetièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. luquetaire. (v. TdF jos ‘luquetaire’) luqueton : aluqueta pichona. lura nf, cf Ubaud Dicort : « leurre, appât, attrape ; gros chien qui n’est bon à rien ; personne qui a l’apparence brave et qui ne l’est pas ; lâche, paresseux ; bourde, tromperie, ruse, v. engana » (v. TdF) lurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, leurrer, attraper, tromper, v. enganar ; déniaiser, v. deslurar » (v. TdF) lurat, -ada adj e n : « leurré, trompé » ; rusat, -ada ; aluserpit, -ida. (v. TdF jos ‘lura’) Un lurat, un rusé. (v. TdF) lureta adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « personne rusée » TdF lúrnia nf, cf Ubaud Dicort : « trou que l’on fait à un vêtement ; goutte d’huile ou de graisse » (v. TdF ‘lùrni’) luron nm, lurona (abs. Dicort) : persona rusada ; persona aluserpida. lusa : canalòt d'aiguièira. lusc, -a adj : guèch, -a ; sup, -a ; trebol, -a ; dobtós, -osa. (v. TdF ‘lusc’) luscambra [ ~ luscramba] nf (los 2, non preconizats Dicort, v. Errata web) : luseta ; lumenon. (v. lutzcambra) luscar (v. intr.) : virar los uèlhs / guechejar. luscariá : anar dobtós ; anar nèci. luscral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « crépusculaire (Rapin) « luscramba » : v. luscambra. (non preconizat Dicort) luscre nm / lustre (v. lustre 1): calabrun / crepuscul. (v. TdF ‘luscre’) lusejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jeter une lueur, scintiller » TdF lusent, -a : que lusís ; « qui a de l’embonpoint » (v. TdF). Uèlhs lusents. A lo pel lusent d'un can plan noirit. lusentina (plt.) : cabriveça / luseta (Vicia nigricans) lúser (v. intr.) : lusir. v. pus bas. lusèrna 1 (> enlusernar) nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. lucèrna. lusèrna 2 nf (plt.) : (Medicago sativa) lusèrna bastarda (plt.) : (Melilotus alba) lusèrna de jorn : gafaròt de vèrnhe (mena de coleoptèr) lusèrna polimòrfa (plt.) : (Medicago polymorpha) lusèrna salvatja (plt.) : (Medicago turbinata) lusernar 1 nm (abs. Dicort) : campat de lusèrna. (v. lusernièira) lusernar 2 (v. tr. e intr.) : agachar / espiar ; lusir a bèlas pausas. (v. TdF) luserneta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ver luisant » TdF lusernièira : lusernar (campat de lusèrna) lusernièr : bracèl de lusèrna / montet de lusèrna. lusèrt / lusèrp (los 2, non preconizats Dicort) : v. lausèrt. luset nm, cf Ubaud Dicort : « enfant éveillé, lutin, espiègle » (v. TdF) luseta 1 / uèla nf : apendici mobil e contractil del cèl de boca. luseta 2 nf : luscambra ; claveta ; uèlh lusent (v. TdF ‘luseto 1’) ; luseta 3 nf : veça. lusida : rai de lutz ; rebat ; esparsada ; remission (t.a.) lusièira : gaidèla / vairon / gòbi (Gobius) lusiment : accion de lusir ; lusor. lusir 1 / lúser (v. intr.) : brilhar. lusir 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lutter, couvrir une brebis, en parlant d’un bélier » TdF ‘lusi 2’ |
|
lusor nf : entrelusida ; farfantèla ; lugor ; treslutz. luspe, -pa ? adj e n : (escarrabilhat), cf Ubaud Dicort lusquet, a adj : un pauc sup, -a. lustra (L. 229, Alibert) [veire ustra, cf Ubaud Dicort] / ustra nf : molusc marin. (Ostrea edulis) Clòsca de lustra : cauquilha d'ustra. Descloscar una lustra : descauquilhar una ustra. lustra [veire ustra] perlièira nf : (Avicula margaritifera) lustracion nf, cf Ubaud Dicort : « lustration » (Rapin) lustradoira (maquina) nf, cf Ubaud Dicort : « lustreuse (machine) » (Sèrras-Ess.) lustraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, lustreur, ouvrier qui lustre » TdF lustral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. d’archéologie, lustral, ale » TdF ‘lustrau’ lustrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lustrer, v. catir » (v. TdF) lustratge nm, cf Ubaud Dicort : « lustrage » (Rapin) lustre 1 [ ~ luscre] nm, cf Ubaud Dicort : esclat natural o artificial d'una superficia ; enduch / enduit fòrt tèunhe e lusent que l'òm ne revestís l'esmalt ; luminari penjat al ponde naut ; « clarté de l’aurore, crépuscule du matin, v. alba » (v. TdF ‘lustre’) ; Un vernís balha de lustre al fust. lustre 2 nm : temporada de cinc ans. (v. TdF ‘lustre 2’) lustrièr, -ièira (abs. Dicort) : descauquilhaire, -a d'ustras. (v. ustrièr 2) lustrina : mena d'estòfa de coton lusenta. lustror nf, cf Ubaud Dicort : « illustration, lustre, éclat » TdF lut nm (del gallés LUTO : fanga) : sorra / fanga / limon, « lut, ciment pour luter » TdF luta 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « borgne d’un trayon, en parlant d’une brebis ou d’une vache » TdF ‘luto’ luta 2 (batèsta) nf : v. lucha, cf Ubaud Dicort. lutar 1 (v. tr.) : tapar amb de lut. « lutar » 2 v : v. luchar. lutèci nm : (quimia) « lutécium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 374) Lutècia n pr f (del gallés LUTO : fanga) : ancian nom de París. luteïna nf, cf Ubaud Dicort : « (biologie) lutéine » (Rapin) Lutèr : grand reformaire protestant (1483-1546), fondator del luteranisme, reviraire de la Bíblia en alemand. La revirada de Lutèr amodèt l'unitat alemanda. luteran [luterian], -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : adèpte, -a del luteranisme. luteranisme [luterianisme] (m.) : doctrina de Lutèr. lutin nm, cf Ubaud Dicort : « lutin, esprit follet » TdF lutinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lutiner, v. fantaumejar, tavanejar » (v. TdF) lutra nf, cf Ubaud Dicort : « forte contusion, v. chòca 2 » TdF lutrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rusé, éveillé, ée, en Languedoc » TdF. « lutrat » : v. lurat. lutrin nm, cf Ubaud Dicort : « lutrin, pupitre » TdF jos ‘letrin’. (v. letrièr) lutrina nf, cf Ubaud Dicort : « dissipation, v. joguina » (v. TdF) lutz nf : viva lusor. (v. TdF ‘lus’) lutzcambra ~lutzcramba nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « ver luisant, v. lusèrna 1, luseta 2 » (v. TdF jos ‘lucambro’ e v. Alibert jos ‘luscambra’) lux nm : unitat internacionala d'esclairament. luxacion : accion de deslogar un òs d'una articulacion. luxar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, luxer » (Laus) luxe : riquesa excessiva (R. II, 389). Luxemborg : Estat d'Euròpa occidentala. luxmètre : aparelh per mesurar l'esclairament. luxuós [luxós], -osa adj, cf Ubaud Dicort : que fa pròva de luxe. luxuosament (luxosament) adv : d'un biais luxuós. luxúria : concupiscéncia carnala. luxuriant, -a (abs. Dicort) : drud, -a (bravament prolific, fertil, -a, abondós, -osa), « luxuriant, -e » (Fettuciari, Basic) luxuriós, -osa : adonat, -ada a la luxúria. luxuriosament : d'un biais luxuriós. luzula nf (abs. Dicort) : planta farragièira (dins las 40 menas) (Luzula), « luzule » (Per Noste). (v. jonc pelut) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|