logistic, -a adj : relatiu, -iva al calcul ; « logistique » (Laus, Basic).

logistica nf : dins l'armada, çò que concernís los problèmas de transpòrt e d'avitalhament ; metòde e mejans d'organizacion en general.

LOGO- : v. LOG-

logò [lògo, v. Ubaud Dicort Errata web] nm (apocòpa de logotipe vengut arc.) : representacion grafica d'una marca comerciala, d'una sigla.

logoclonia : repeticion espasmodica d'una sillaba al mitan o la fin d'un mot

logofobia : crenta morbosa (R. IV, 264) de parlar.

logofonic, -a : caracteristica d'una varietat d'amnesia.

logograf nm, cf Ubaud Dicort : « logographe » (Rapin)

logografia nf, cf Ubaud Dicort : « logographie » (Rapin)

logogrif nm, cf Ubaud Dicort : « logogriphe » (v. Rapin)

logograma nm, cf Ubaud Dicort : « logogramme » (Per Noste)

logomaquia : verbositat (R. V, 504) ; utilizacion de mots bufècs dins una discussion o un rasonament.

logomaquic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « logomachique » (v. çai sus)

logopatia nf, cf Ubaud Dicort : « logopathie » (Per Noste)

logopedia : estudi e tractament de las perturbacions del lengatge.

logoplegia : impossibilitat d'exprimir sas idèas o son sentit en utilizant la paraula.

logorrèa : emission incoercibla d'un flux de paraulas dins d'unas afeccions nerviosas o mentalas.

logòs nm, cf Ubaud Dicort : « (phil., théol., ling.) logos »

logosemiotica : caracteristica d'una varietat d'amnesia.

logotipe nm : « logotype [v. logo] » (Sèrras-Ess.)

loguet nm, cf Ubaud Dicort : « petit lieu, petit local » (L. 228)

loguièr : çò de pagar per una locacion.

loina nf, cf Ubaud Dicort : « marais, terrain humide, v. palun ; engourdissement, paresse, mollesse au travail » TdF

loira : mamifèr terrèstre o aqüatic d'Euròpa, d'Asia, d'America que s'avida de peissum, (Lutra vulgaris) ; femna que fa la vida.

loirard nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : òme que se fa de femnas que fan la vida.

loiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse pierre, v. lausàs » (v. TdF)

loirat, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, petit de la loutre » (Per Noste)

Loís - Loïsa - Loïson / Loïset - Loïseta : prenoms.

loís d'aur : rosselon (anciana pèça de moneda)

Loïsiana : l'anciana Loïsiana francesa, venduda per Bonaparta 0 F 40 l'ectara als Americans, cobrissiá gaireben tot lo gigantesc domeni asagat pel fluvi Mississippi amb sos afluents. Montava fins a Montana, a 2 500 quilomètres de New Orleans (2 500 quilomètres : dos còps e mièg la distància dins de Dunkerque a Perpinhan) De l'anciana Loïsiana francesa, los Americans faguèron 12 estats.

lokom (arab) nm, cf Ubaud Dicort : « loukoum »

lòla nf, cf Ubaud Dicort : « fleur, à Tarbes, v. flor » (v. TdF)

lolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fleurir, en Bigorre, v. florir » (v. TdF)

loleta nf, cf Ubaud Dicort :  « diminutif de lòla, petite fleur ; terme d’amitié » (Palay)

loló nm, cf Ubaud Dicort : « (petit chien) loulou » (Per Noste)

lolon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de nourrice, oncle » TdF (v. nonon)

lolop nm, cf Ubaud Dicort : « t. de nourrice, pou » TdF

lòlòt nm, cf Ubaud Dicort : « tèrme enfantin, dada, cheval, en Languedoc, v. dada » (v. TdF lolot’)

lomb nm  (Alibert ; abs. Dicort)  : ren, « lombe, rein, partie charnue des reins, v. ren » TdF, « rein (bas du dos, région lombaire) » (Fettuciari). (v. lombs)

lombago nm (lat.) / lumbagò (abs. Dicort) : renièira (dolor lombara)

lombal, -a (abs. Dicort) : doblet de lombar 2, -a.

lombalgia : dolor lombala.

lombalizacion : anomalia de la primièira vertèbra lombala.

lombar 1 (v. intr. e tr.) : flaquir (se plegar, en parlant d'una fusta)

lombar 2, -a : relatiu, -iva als lombs.

lombarda 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse guigne, guigne rouge » TdF

lombarda 2 nf, cf Ubaud Dicort : « charrue Dombasle » TdF loumbardo 2’. (v. desfonzaira)

lombardina (pèira -) nf, cf Ubaud Dicort : « pierre à aiguiser les faux » TdF loumbardino’

lombartròsi : artròsi lombara.

lombet : trocha / filet de pòrc.

lombotomia : obertura cirurgicala de la region lombara.

lombric (R. IV, 94) : nom scientific del vèrm de tèrra.

lombricoïde, -a : que son estructura revèrta la d'un lombric.

lombricòsi (f.) : preséncia de vèrms dins l'intestin.

lombrigueta nf, cf Ubaud Dicort : « lézard gris, v. grisòla » (v. TdF)

lombs (m. pl.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : airals posteriors de l'abdomèn, de cada part del rastèl de l'esquina. (v. lomb)

lòna nf : espandida d'aiga de mar retenguda darrièr una correja litorala ; « mare, flaque, bras de rivière, lieu où l’eau est profonde et tranquille » (v. TdF lono’).

lonada nf, cf Ubaud Dicort : « ‘lonade, genre de plantes qui croissent dans le Midi’ (Suppl. au Dict. de l’Acad. fr.). R. lòna » (v. TdF)

lonchar v, cf Ubaud Dicort : v tr « oindre, humecter » (Lexic M. Roqueta, ‘lonjar (onchar)’)

« londan » : v. lonhan / lunhan (los 2, abs. Dicort) (v. lonhdan).

londrin nm, cf Ubaud Dicort : « londrin, drap imitant ceux de Londres, qu’on fabrique en Languedoc et en Dauphiné » TdF

long 1 nm e adv, cf Ubaud Dicort : « long » (Rapin)

De long en larg.

De long de : lo long de.

Tot del long, le long, tout le long, tout du long.

Tot del long de l’an, tout du long de l’année.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘long’ )

long 2, -a adj : qu'a una brava extension d'un cap a l'autre ; qu'a una extension pus granda que la normala.

A la longa : amb lo temps. (v. TdF jos ‘long’)

De longa : despuèi un brave brieu ; de tira / de contunh. (v. TdF jos ‘long’)

 

 

longa nf, cf Ubaud Dicort : « euphémisme dont on se sert en Languedoc pour désigner la couleuvre ; ligne de pêcheur » TdF longo’ (v. longas)

longa lenga nf, cf Ubaud Dicort : « pic épeichette, oiseau ainsi nommé à cause de la longueur de sa langue, v. picatèl ; torcol fourmilier » (v. TdF longo-lengo’)

longa vista nf, cf Ubaud Dicort : « longue-vue » TdF

longaine, -na adj : lambiardaire, -a / milhauquejaire, -a.

longairina (abs. Dicort) : accion de balançar / d'esitar / de far rebalar en longor.

longamai (adv.) [ ~ longa mai loc adv], cf Ubaud Dicort : al còp que ven ; encara un brieu ; bona santat ; bona annada.

longamanha (f.) [adj e n, veire longanha, cf Ubaud Dicort] : longanha / musardejaire, -a.

longament adv : un brieu ; un brave brieu.

longanha (adj. e subs.) : musardejaire, -a ; longor ; lentor ; retard ; faissa de tèrra longaruda.

longanhejar (v. intr.) : lambiardejar / musardejar.

longanim, -a : que fa pròva de longanimitat.

longanimament : amb grandor d'arma.

longanimitat nf (R. II, 90) : qualitat de q.q. qu'endura pacientament l'adversitat ; qualitat de q.q. que perdona amb grandor d'arma.

longariá : long discors.

longarudet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dim. de longarut, un peu allongé » (v. TdF jos ‘loungaru’)

longarut, -uda : pus long que larg, pus longa que larga.

longas nf pl : eisserments de vinha longs.

Donar las longas (l.p.) : podar long « … afin d’avoir plus de raisin » (v. TdF jos ‘longo’) .

longàs, -assa : tròp long, tròp longa ; fòrt long, -a.

Lo conferencièr es estat longàs que jamai !

longatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui traîne en longueur, lambin, ine » TdF

longevitat nf (abs. Dicort) : durada de la vida en general ; vida que perdura mai que la normala, « longévité » (Rapin). (v. vielhum

longicòrn [longicòrne 1], -na adj, cf Ubaud Dicort : de las banas longas.

Lo capricòrn es longicòrn. v. bas de p. 19.

La banaruda (l'unicòrn) es longicòrna.

longicòrne 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) longicorne » (Rapin)

longièira : ajuston per alongar quicòm ; ensenha de cabaret, de tavèrna, d'abitarèla.

longin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « longuet, ette, long et mince » TdF

longinèl, -a : long e prim, longa e prima.

longipenne, -a : pennat long, pennada long.

longitud nf : angle dièdre format, per un airal o un astre donat, pel plan meridian d'aquel punt amb un plan meridian pres per origina.

longitudinal, -a : dins lo sens de la longor.

longitudinalament : d'un biais longitudinal.

longor nf : extension d'un cap a l'autre.

longprim nm : peis de riu (Petromyzon fluviatilis) ; peis de mar (Petromyzon marinus). (v. lampresa)

longtemps : un brave brieu.

longuejar (v. intr.) : far d'alonguis ; far long (t. a.), rebalar en longor ; balançar / esitar.

longuet 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « longuet, ette » TdF

longuet 2 nm : filet de pòrc / trocha de pòrc.

longueta nf, cf Ubaud Dicort : « sonnette de forme allongée, usitée pour les bêtes de charge » TdF

longuièr, -ièira adj : que balança un brieu abans de se decidir ; longanha (m. e f.) v. pus naut.

« lonh » : v. luònh (non preconizat Dicort) / luènh.

lonhan / lunhan, -a adj (los 2, abs. Dicort) : luènh, -a / alunhat, -ada. (v. lonhdan e luènh 2)

lonhdan, -a adj (v. Ubaud Dicort e Laus) : « lointain, éloigné ; tiré de loin, forcé » (L. 229). « lonhdan » : v. çaisus.

lonja nf : « longe, lanière de cuir, v. correjada ; lisière, bord, v. correja ; pour ‘longe de mouton’, v. lonza » (v. TdF ‘lonjo’)

lonjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, longer, v. ribejar plus usité » TdF lounja’

lonza nf / lonja (v. lonja) : filet de pòrc ; filet de buòu, de moton, de vedèl, « la moitié de l’échine, v. ronhonada » (v. TdF ‘lounzo’) ; correja ; longanha (faissa de tèrra longaruda) [v. lonja]

lop nm : mamifèr carnassièr d'Euròpa, d'Asia, d'America (Canis lupus) ; òme alobatit, avid, cuolsarrat ; mena d'ulcèr (v. lupus) ; jòc que consistís a s'entieirar un darrièr l'autre ; instrument de cardaire ; lucana de teulada.

Èsser ni can ni lop, être opportuniste. (v. Ubaud Dicort e Per Noste)

Entre can e lop, entre chien et loup, v. calabrun, error. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘loup’)

lop cervièr : mamifèr carnassièr (Lynx lynx)

lop garon [lop-garon, cf Ubaud Dicort] nm : drac (animal de legenda)

lop marin : (mena de peis) (Perca labrax) ; (Labrax lupus) ; mamifèr marin : fòca (Phoca)

lopauta (abs. Dicort) / lopipauta [veire loppauta, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Ranunculus monspeliacus) ; (R. acris) ; (R. repens) ; (R. arvensis) ; (R. ficaria)

lòpi nm, cf Ubaud Dicort : « aloyau, v. ronhonada » (v. TdF)

lópia : instrument d'optica ; tumor redonda sus la pèl ; bachòca de fust ; bocinhòla en general.

lopilha nf : v. lobina.

lopin nm, cf Ubaud Dicort : « lopin, morceau, v. bofin, tròç » (v. TdF)

lopina nf, cf Ubaud Dicort : « lupin blanc, plante » TdF

lopipauta nf : v. loppauta, cf Ubaud Dicort.

loppauta nf, cf Ubaud Dicort : « renoncule des champs, v. jaunon ; renoncule des prés, v. boton d’aur, laganha ; renoncule ficaire, v. trencaveire » (v. TdF jos ‘loup-pauto’). (v. lopauta)

loqüaç [loquaç], -a adj, cf Ubaud Dicort : parlufièr, -ièira (que parla fòrça) (v. R. IV, 99 :’loquacio’ nf.)

loquacitat nf, cf Ubaud Dicort : « loquacité » (Rapin)

loqual, laquala - losquals, lasqualas (Alibert Dict. jos ‘qual’ ; abs. Dicort) (pr. rel. e inter.) : v. qual (lo -) 1 e 2.

Es l'ostal d'un amic, loqual es pas nòu.

La facilitat amb laquala a fugit.

A dichas de causas, lasqualas m'an pas agradat.