|
||||
|
|
|
|
|
|
liurar 1 (v. tr.) (R. IV, 68 – L. 227) : vendre a la liura ; pesar a la liura (amb una romana) ; liurar 2 (v. tr.) (R. IV, 68 – L. 227) : desliurar / liberar ; balhar (donar) ; vojar. liurason nf : v. pus avant (liurament 1), « livraison ; délivrance » (Sèrras-Ess.). liure, -ra adj : « libre, indépendant, ante » ; void, -a / vuèg, -ja / vojat, -ada. (v. TdF jos ‘libre’) liure arbitri nm, cf Ubaud Dicort : « libre arbitre » (Laus) liure escambi nm, cf Ubaud Dicort : « libre-échange » (v. Rapin) liure pensaire, liura pensaira n, cf Ubaud Dicort : « libre penseur » (v. Rapin) liure servici ~ autoservici nm, cf Ubaud Dicort : « libre-service » (v. Rapin). (v. autoservici) liurèia [liurèa] nf : vestit de ceremoniá ; vestit de fèsta ; vestit en general. liurescambisme nm, cf Ubaud Dicort : « libre-échangisme » (v. Rapin) liurescambista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « libre- échangiste » (Sèrras-Ess.) liureta nf, cf Ubaud Dicort : « petite livre » TdF ‘liéureto’ liusa nf (Alibert) [veire lieuja, cf Ubaud Dicort]: rebala per carrejar de faisses fòrt pesucs. liusar (v. intr.) (abs. Dicort) : rebalar quicòm sus una liusa ; lisar / liscar / resquilhar. liute, -ta adj : folastre, -a ; bravament joial, -a. livaròt nm, cf Ubaud Dicort : « (fromage) livarot » (Rapin) livenc, -a adj (R. IV, 82) (abs. Dicort) : livid, -a. livid [ ~ livide], -da adj : pallufèc, -a / d'una color blavosa) lividesa nf : estat de q.q. de livid. lividitat nf (R. IV, 81) (abs. Dicort) : estat de q.q. de livid, « lividité » (Per Noste). (v. lividesa) livor (f.) (R. IV, 81) (abs. Dicort) : color livida. lo 1, los art def m (v. Ubaud Dicort) : « le, les » Lo buòu (sing.), los buòus (pl.) Lo « o » de « lo » s'elidís davant una vocala : l'archipèl, l'idealisme, l’ase. (v. la 1) lo 2, los : « le, les » ; pronoms personals occitans singular e plural, atestats al sègle VIII, a Soissons, dins las litanias carolinas mençonadas a la pagina precedenta. v. ms. en fin de letra L, p.213-214 . Lo vòli. (sing.) Los aimi. Los vòli. (pl.) L'aimi [amb elision, v. lo 1]. loba : feme del lop ; femna ernhosa e desagradiva ; rèssa de doas mans. loba cervièira nf, cf Ubaud Dicort : « loup-cervier femelle, lynx » TdF lobachin nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin » TdF lobachona adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « variété de figue » TdF lobachonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien loup » TdF lobada nf, cf Ubaud Dicort : v. lobatada. (v. TdF jos ‘loubatado’) lobal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « se dit d’un lieu friable semé de rocaille émiettée » (Alibert) Terraire lobal : v. lobau 2. lobal 2 nm (abs. Dicort) : airal de ròca gresa que s'engruna aisidament.) lobar (v. tr.) : ressar de doas mans ; cardar la lana ; trimar. lobaràs nm, cf Ubaud Dicort : v. lobarràs. lobarés, -essa n (v. Rapin jos ‘loup’ ; abs. Dicort) : airal frequentat pels lops [toponyme (Alibert)]. (v. lobièira) lobariá (la -) : los lops en general. lobarràs nm (abs. Dicort) : lobatàs (augmentatiu pejoratiu de lobàs) lobarro nm, cf Ubaud Dicort 2022 : mena de peis (Labrax lupus) (v. Carrasco lobarron). (v. lop marin) lobàs nm : lop gròs, « vieux loup ; loup de mer, v. lop, poisson » ; peis de mar (Centropomus nigrescens) [v. çai jos] (v. TdF). lobàs negre nm, cf Ubaud Dicort : « centropome noirâtre, poisson de mer » (v. TdF) lobassau nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de poisson de mer, v. lobàs » (v. TdF) lobassièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. lobatièr) lobasson : lop pichon ; peis de mar (Perca punctata) lobat 1 nm, -a : lop jove [v. lobet 1], loba jove [v. lobeta]. lobat 2, -ada (provesit d’un lòbe) adj, cf Ubaud Dicort : « lobé, -e » (Laus) lobatada : portada de lobatons. lobatalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les loups (péjor.) » (Per Noste) lobatar (v. tr.) : far una portada de lobatons. lobatariá nf, cf Ubaud Dicort : associacion per caçar lo lop. Èra lo capmèstre de la lobatariá intercomunala. lobatàs, -assa n : lop grossàs e grandàs, loba grossassa e grandassa ; « homme sordidement avide, homme rapace » (v. TdF ‘loubatas’). lobatejar v, cf Ubaud Dicort : v intr « chasser le loup » (Per Noste) lobatièira nf : tuna o tuta de lops ; airal frequentat per de lops. (v. lobièira ) lobatièr nm, -ièira : caçaire, -a de lops. lobatiu, -iva / lobativol, -a adj / lobatívol adj m e f (v. –ÍVOL) : frequentat per de lops. lobaton nm, lobatona (abs. Dicort) : diminutius de lobat, de lobata, « nm, louveteau ; petit haquet, chariot à roues très basses » TdF ‘loubatoun’. lobau 1 nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blond à peau fine et excellent » (v. TdF) lobau 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Terraire lobau’, veines de terre qui se trouvent dans les rochers et dans lesquelles végètent les racines de quelques arbres. » TdF jos ‘loubau’. (v. lobal 1) lòbe : partida arredondida e que despassa. Lòbes de las aurelhas, dels paumons, del fetge, del cervèl... lobectomia : excision d'un lòbe. lobet 1 nm : lop encara pichonèl ; « espèce de chien ; sorte d’escargot ; fuie, lucarne » TdF ‘loubet 1’. lobet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bosse, sorte de maladie des cochons » TdF ‘loubet 2’ lobet 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « couleur de loup » TdF ‘loubet 3’ lobeta nf : loba encara pichonèla ; pèça de metal o de fust qu'un arbre (ais de rotacion) i se descansa dirèctament (t. tecn.) ; pèça de campana (t. tecn.) lobetariá nf, cf Ubaud Dicort : « louveterie » (Laus). (v. lobatariá) lobièira : tuna o tuta de lops ; airal frequentat per de lops. lobina / lopilha : la raça dels lops. lobiti (f.) : inflamacion d'un lòbe. LOBO- : forma prefixada del latin lobus (lòbe) lobotomia : ablacion d'un lòbe. lobotomizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lobotomiser » (Per Noste) lobul : lòbe pichon ; division d'un lòbe.
|
|
lòc 1 [veire luòc, cf Ubaud Dicort 2022 ] nm : airal / endrech ; vilatge (localitat) Al fons del lòc : al fons del vilatge. En qualque lòc : endacòm. Al lòc de / en plaça de / en lòc de. Pas enlòc : dins cap de lòc. « Lòc comun » (fr.) v. banalitat. lòc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, loch » TdF ‘lo 2’ lòc 3 nm, cf Ubaud Dicort : « looch, médicament » (v. TdF ‘loc’) lòca 1 nf : degrà (gra) d'escalièr ; lòca 2 nf : menas de plantas : (Solanum dolcamara ) (Carlina acanthifolia) ; (Tamus comunis) ; lòca 3 nf : peisses d'aiga doça (gòbi ; dormilhosa ; barbòt) ; lòca trenca nf, cf Ubaud Dicort : « loche franche, poisson d’eau douce » (v. TdF) lòca vernièira nf, cf Ubaud Dicort : « vairon, poisson d’eau douce » TdF lòca 4 nf, cf Ubaud Dicort : « bévue, cacade, bêtise » TdF ‘loco 5’ locacion nf, cf Ubaud Dicort : accion de logar ; contracte d'arrendament (R. V, 85). local 1 nm : pèça / membre d'apartament o d'ostal. local 2, -a adj : relatiu, -iva a un airal determinat. Costumas localas. localament adv : a un airal determinat. localisme : particularitat d'un airal determinat, del punt de vista costuma, lenga, anar... localista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « localiste » (v. Rapin) localitat nf : barri ; vilatge ; vilòta. localizacion : accion o resulta de localizar quicòm o q.q. localizar (v. tr.) : circomscriure. lòcas (f. pl.) (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : pepidas (f. pl.) : (Cynanchum vincetoxicum) ; (Vincetoxicum officinale) locatari, -ària n (abs. Dicort) : persona qu'a logat quicòm (t. a.), « (qui prend en location) preneur » (Per Noste), « locataire » (Faure). (v. logatari) locatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « locatif, -ive » (Laus) lòcdich nm (abs. Dicort) : airal que, a la campanha, pòrta un nom tradicional, « lieu-dit » (Sèrras-Ess., Basic). Demòra al lòcdich « Tardfuma ». « Malapadena » es un lòcdich. cartulari de Concas 116 (an 904). « Malivernat » atanben. cart. Concas 572 (an 1060). lòcha nf, cf Ubaud Dicort : « t. libre, pénis » (v. TdF) locion (R. IV, 91) : ablucion ; preparacion liquida per banhar la pèl, netejar una plaga, levar un còp. lòco adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « nm¸ fou, insensé, v. fòl » TdF ‘loco 4' locomocion : accion d'anar d'un airal a un autre. Los mejans de locomocion. locomotiu, -iva : relatiu, -iva a la locomocion. locomotiva / locomotritz nf : maquina de locomocion sus ralhs. lòctenença [ ~ luòctenença] nf : carga de lòctenent. lòctenent [ ~ luòctenent] nm : galonat al dejós d'un capitani. lòctenenta ~ luòctenenta nf, cf Ubaud Dicort : « lieutenante, femme de lieutenant » TdF ‘liò-tenènto’ locucion (R. IV, 99) : biais particular de lengatge ; ensemble de mots qu'an una unitat de sens ; lengatge. Entre pauc e mens es una locucion. locular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « loculaire » (Laus) locutor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « locuteur, -trice » (Laus, Basic) loda [ ~ lodra] nf : baldra / sorra / fanga / limon. Lodeva [Lodèva] : nom de vila d'Erau (Occitània) lodra nf : v. loda. lodràs : fangàs. lodrós, -osa : fangós, -osa. « loesar » v : v. losar. lòf nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, lof » TdF lofa / lòfia [veire lofa, cf Ubaud Dicort] nf : vessina (expulsion de gases intestinals per l'anus, sens pet ausible) lofa de can (plt.) : mena de campairòl d'un blanc de nèu quand es jove. (Lycoperdon perlatum) lofa de lop giganta (plt.) : mena de campairòl ; (Langermannia gigantea) lofaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vesse, v. vessinaire » (v. TdF jos ‘loufiaire’) lofar / lofiar [veire lofar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : vessinar. lòfi, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, imbécile » TdF ‘lòfi 2’ lófia nf, cf Ubaud Dicort : « fosse, piège à loup » TdF ‘lóufio’ lofina : vessina pichona. lofinar (v. intr.) : diminutiu de lofar. (v. TdF jos ‘loufia’) LOG- : forma prefixada del grèc logòs (paraula ; rason ; teoria; tractat) v. logagnosia -logaritme. lòga 1 nf : lòc o moment de logatge ; « location, loyer » TdF. Èsser a la lòga del jorn : èsser a la mòda del jorn. (v. TdF ‘logo’) lòga 2 (emplaçament) nf : veire luòga, cf Ubaud Dicort. logacion nf, cf Ubaud Dicort : v. locacion. logadièr,- ièira n : jornalièr ; bracièr ; salariat ; obrièr empruntat. logadís, -issa : qu'es a logar ; de logatge. logador, -doira n : persona qu'emprunta d'obrièrs ; cap de còla. logagnosia : impossibilitat de reconéisser un mot parlat o escrich. logaire, -aira [~ -airitz] n : persona que lòga quicòm (t. a.) « loueur, euse, celui, celle qui fait métier de louer, de donner à loyer » TdF logar (v. tr.) : balhar en locacion ; prene en locacion ; reténer per avança ; prene q.q. a son servici amb una paga a la clau. Logar una cambra. Logar q.q. : empruntar q.q. (l.p.) logar (se) : se metre al servici de q.q. amb una paga a la clau. logaritme : tèrme tecnic de matematicas. logaritme neperian nm : (matematica) « logarithme népérien » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 97) logaritmic, -a : relatiu, -iva a un logaritme. logatari, -ària n (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. locatari (abs. Dicort). logatèla nf, cf Ubaud Dicort : « location, loyer, salaire des journaliers » TdF logatge : accion de logar o de se logar. -LOGIA : forma sufixada del grèc logòs (paraula ; rason ; teoria ; tractat) v. analogia - filologia - sexologia. logic, -a : relatiu, -iva a la logica. logica : sciéncia del rasonament. logicament : d'un biais logic. logicial : programa d'ordenador. logician, -a n, cf Ubaud Dicort : « (personne) logicien, -enne » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|