liurar 1 (v. tr.) (R. IV, 68 – L. 227) : vendre a la liura ; pesar a la liura (amb una romana) ;

liurar 2 (v. tr.) (R. IV, 68 – L. 227) : desliurar / liberar ; balhar (donar) ; vojar.

liurason nf : v. pus avant (liurament 1), « livraison ; délivrance » (Sèrras-Ess.).

liure, -ra adj : « libre, indépendant, ante » ; void, -a / vuèg, -ja / vojat, -ada. (v. TdF jos ‘libre’)

liure arbitri nm, cf Ubaud Dicort : « libre arbitre » (Laus)

liure escambi nm, cf Ubaud Dicort : « libre-échange » (v. Rapin)

liure pensaire, liura pensaira n, cf Ubaud Dicort : « libre penseur » (v. Rapin)

liure servici ~ autoservici nm, cf Ubaud Dicort : « libre-service » (v. Rapin). (v. autoservici)

liurèia [liurèa] nf : vestit de ceremoniá ; vestit de fèsta ; vestit en general.

liurescambisme nm, cf Ubaud Dicort : « libre-échangisme » (v. Rapin)

liurescambista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « libre- échangiste » (Sèrras-Ess.)

liureta nf, cf Ubaud Dicort : « petite livre » TdF ‘liéureto’

liusa nf (Alibert) [veire lieuja, cf Ubaud Dicort]: rebala per carrejar de faisses fòrt pesucs.

liusar (v. intr.) (abs. Dicort) : rebalar quicòm sus una liusa ; lisar / liscar / resquilhar.

liute, -ta adj : folastre, -a ; bravament joial, -a.

livaròt nm, cf Ubaud Dicort : « (fromage) livarot » (Rapin)

livenc, -a adj (R. IV, 82) (abs. Dicort) : livid, -a.

livid [ ~ livide], -da adj : pallufèc, -a / d'una color blavosa)

lividesa nf : estat de q.q. de livid.

lividitat nf (R. IV, 81) (abs. Dicort) : estat de q.q. de livid, « lividité » (Per Noste). (v. lividesa)

livor (f.) (R. IV, 81) (abs. Dicort) : color livida.

lo 1, los art def m (v. Ubaud Dicort) : « le, les »

Lo buòu  (sing.), los buòus (pl.)

Lo « o » de « lo » s'elidís davant una vocala : l'archipèl, l'idealisme, l’ase. (v. la 1)

lo 2, los : « le, les » ; pronoms personals occitans singular e plural, atestats al sègle VIII, a Soissons, dins las litanias carolinas mençonadas a la pagina precedenta. v. ms. en fin de letra L.

Lo vòli. (sing.)

Los aimi. Los vòli. (pl.)

L'aimi [amb elision, v. lo 1].

loba : feme del lop ; femna ernhosa e desagradiva ; rèssa de doas mans.

loba cervièira nf, cf Ubaud Dicort : « loup-cervier femelle, lynx » TdF

lobachin nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin » TdF

lobachona adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « variété de figue » TdF

lobachonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien loup » TdF

lobada nf, cf Ubaud Dicort : v. lobatada. (v. TdF jos ‘loubatado’)

lobal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « se dit d’un lieu friable semé de rocaille émiettée » (Alibert)

Terraire lobal : v. lobau 2.

lobal 2 nm  (abs. Dicort) : airal de ròca gresa que s'engruna aisidament.)

lobar (v. tr.) : ressar de doas mans ; cardar la lana ; trimar.

lobaràs nm, cf Ubaud Dicort : v. lobarràs.

lobarés, -essa n (v. Rapin jos ‘loup’ ; abs. Dicort) : airal frequentat pels lops [toponyme (Alibert)]. (v. lobièira)

lobariá (la -) : los lops en general.

lobarràs nm (abs. Dicort) : lobatàs (augmentatiu pejoratiu de lobàs)

lobarro (abs. Dicort) : mena de peis (Labrax lupus) (v. Carrasco lobarron). (v. lop marin)

lobàs nm : lop gròs, « vieux loup ; loup de mer, v. lop, poisson » ; peis de mar (Centropomus nigrescens) [v. çai jos]  (v. TdF).

lobàs negre nm, cf Ubaud Dicort : « centropome noirâtre, poisson de mer » (v. TdF)

lobassau nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de poisson de mer, v. lobàs » (v. TdF)

lobassièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. lobatièr)

lobasson : lop pichon ; peis de mar (Perca punctata)

lobat 1 nm, -a : lop jove [v. lobet], loba jove [v. lobeta].

lobat 2, -ada (provesit d’un lòbe) adj, cf Ubaud Dicort : « lobé, -e » (Laus)

lobatada : portada de lobatons.

lobatalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les loups (péjor.) » (Per Noste)

lobatar (v. tr.) : far una portada de lobatons.

lobatariá nf, cf Ubaud Dicort : associacion per caçar lo lop.

Èra lo capmèstre de la lobatariá intercomunala.

lobatàs, -assa n : lop grossàs e grandàs, loba grossassa e grandassa ; « homme sordidement avide, homme rapace » (v. TdF ‘loubatas’).

lobatejar v, cf Ubaud Dicort : v intr « chasser le loup » (Per Noste)

lobatièira nf : tuna o tuta de lops ; airal frequentat per de lops. (v. lobièira )

lobatièr nm, -ièira : caçaire, -a de lops.

lobatiu, -iva / lobativol, -a adj / lobatívol adj m e f (v. –ÍVOL) : frequentat per de lops.

lobaton nm, lobatona (abs. Dicort) : diminutius de lobat, de lobata, « nm, louveteau ; petit haquet, chariot à roues très basses » TdF ‘loubatoun’.

lobau 1 nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blond à peau fine et excellent » (v. TdF)

lobau 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Terraire lobau’, veines de terre qui se trouvent dans les rochers et dans lesquelles végètent les racines de quelques arbres. » TdF jos ‘loubau’. (v. lobal 1)

lòbe : partida arredondida e que despassa.

Lòbes de las aurelhas, dels paumons, del fetge, del cervèl...

lobectomia : excision d'un lòbe.

lobet 1 nm : lop encara pichonèl ; « espèce de chien ; sorte d’escargot ; fuie, lucarne » TdF ‘loubet 1’.

lobet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bosse, sorte de maladie des cochons » TdF ‘loubet 2’

lobet 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « couleur de loup » TdF ‘loubet 3’

lobeta nf : loba encara pichonèla ; pèça de metal o de fust qu'un arbre (ais de rotacion) i se descansa dirèctament (t. tecn.) ; pèça de campana (t. tecn.)

lobetariá nf, cf Ubaud Dicort : « louveterie » (Laus). (v. lobatariá)

lobièira : tuna o tuta de lops ; airal frequentat per de lops.

lobina / lopilha : la raça dels lops.

lobiti (f.) : inflamacion d'un lòbe.

LOBO- : forma prefixada del latin lobus (lòbe)

lobotomia : ablacion d'un lòbe.

lobotomizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lobotomiser » (Per Noste)

lobul : lòbe pichon ; division d'un lòbe.

 

 

lòc 1 [ ~ luòc] nm : airal / endrech ; vilatge (localitat)

Al fons del lòc : al fons del vilatge.

En qualque lòc : endacòm.

Al lòc de / en plaça de / en lòc de. [v. al lòc]

Pas enlòc : dins cap de lòc.

« Lòc comun » (fr.) v. banalitat.

lòc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, loch » TdF ‘lo 2’

lòc 3 nm, cf Ubaud Dicort : « looch, médicament » (v. TdF ‘loc’)

lòca 1 nf : degrà (gra) d'escalièr ;

lòca 2 nf : menas de plantas : (Solanum dolcamara ) (Carlina acanthifolia) ; (Tamus comunis) ;

lòca 3 nf : peisses d'aiga doça (gòbi ; dormilhosa ; barbòt) ;

lòca trenca nf, cf Ubaud Dicort : « loche franche, poisson d’eau douce » (v. TdF)

lòca vernièira nf, cf Ubaud Dicort : « vairon, poisson d’eau douce » TdF

lòca 4 nf, cf Ubaud Dicort : « bévue, cacade, bêtise » TdF ‘loco 5’

locacion nf, cf Ubaud Dicort : accion de logar ; contracte d'arrendament (R. V, 85).

local 1 nm : pèça / membre d'apartament o d'ostal.

local 2, -a adj : relatiu, -iva a un airal determinat.

Costumas localas.

localament adv : a un airal determinat.

localisme : particularitat d'un airal determinat, del punt de vista costuma, lenga, anar...

localista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « localiste » (v. Rapin)

localitat nf : barri ; vilatge ; vilòta.

localizacion : accion o resulta de localizar quicòm o q.q.

localizar (v. tr.) : circomscriure.

lòcas (f. pl.) (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : pepidas (f. pl.) : (Cynanchum vincetoxicum) ; (Vincetoxicum officinale)

locatari, -ària n (abs. Dicort) : persona qu'a logat quicòm (t. a.), « (qui prend en location) preneur » (Per Noste), « locataire » (Faure). (v. logatari)

locatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « locatif, -ive » (Laus)

lòcdich nm (abs. Dicort) : airal que, a la campanha, pòrta un nom tradicional, « lieu-dit » (Sèrras-Ess., Basic).

Demòra al lòcdich « Tardfuma ».

« Malapadena » es un lòcdich. cartulari de Concas 116 (an 904). « Malivernat » atanben. cart. Concas 572 (an 1060).

lòcha nf, cf Ubaud Dicort : « t. libre, pénis » (v. TdF)

locion (R. IV, 91) : ablucion ; preparacion liquida per banhar la pèl, netejar una plaga, levar un còp.

lòco adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « nm¸ fou, insensé, v. fòl » TdF ‘loco 4)

locomocion : accion d'anar d'un airal a un autre.

Los mejans de locomocion.

locomotiu, -iva : relatiu, -iva a la locomocion.

locomotiva / locomotritz nf : maquina de locomocion sus ralhs.

lòctenença [ ~ luòctenença] nf : carga de lòctenent.

lòctenent [ ~ luòctenent] nm : galonat al dejós d'un capitani.

lòctenenta ~ luòctenenta nf, cf Ubaud Dicort : « lieutenante, femme de lieutenant » TdF ‘liò-tenènto’

locucion (R. IV, 99) : biais particular de lengatge ; ensemble de mots qu'an una unitat de sens ; lengatge.

Entre pauc e mens es una locucion.

locular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « loculaire » (Laus)

locutor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « locuteur, -trice » (Laus, Basic)

loda [ ~ lodra] nf : baldra / sorra / fanga / limon.

Lodeva [Lodèva] : nom de vila d'Erau (Occitània)

lodra nf : v. loda.

lodràs : fangàs.

lodrós, -osa : fangós, -osa.

« loesar » : v. losar.

lòf nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, lof » TdF

lofa / lòfia [veire lofa, cf Ubaud Dicort] nf : vessina (expulsion de gases intestinals per l'anus, sens pet ausible)

lofa de can (plt.) : mena de campairòl d'un blanc de nèu quand es jove. (Lycoperdon perlatum)

lofa de lop giganta (plt.) : mena de campairòl ; (Langermannia gigantea)

lofaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vesse, v. vessinaire » (v. TdF jos ‘loufiaie’)

lofar / lofiar [veire lofar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : vessinar.

lòfi, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, imbécile » TdF ‘lòfi 2’

lófia nf, cf Ubaud Dicort : « fosse, piège à loup » TdF ‘lóufio’

lofina : vessina pichona.

lofinar (v. intr.) : diminutiu de lofar. (v. TdF jos ‘loufia’)

LOG- : forma prefixada del grèc logòs (paraula ; rason ; teoria; tractat) v. logagnosia -logaritme.

lòga 1 nf : lòc o moment de logatge ; « location, loyer » TdF.

Èsser a la lòga del jorn : èsser a la mòda del jorn. (v. TdF ‘logo’)

lòga 2 (emplaçament) nf : veire luòga, cf Ubaud Dicort.

logacion nf, cf Ubaud Dicort : v. locacion.

logadièr,- ièira n : jornalièr ; bracièr ; salariat ; obrièr empruntat.

logadís, -issa : qu'es a logar ; de logatge.

logador, -doira n : persona qu'emprunta d'obrièrs ; cap de còla.

logagnosia : impossibilitat de reconéisser un mot parlat o escrich.

logaire, -aira [~ -airitz] n : persona que lòga quicòm (t. a.) « loueur, euse, celui, celle qui fait métier de louer, de donner à loyer » TdF

logar (v. tr.) : balhar en locacion ; prene en locacion ; reténer per avança ; prene q.q. a son servici amb una paga a la clau.

Logar una cambra.

Logar q.q. : empruntar q.q. (l.p.)

logar (se) : se metre al servici de q.q. amb una paga a la clau.

logaritme : tèrme tecnic de matematicas.

logaritme neperian nm : (matematica) « logarithme népérien » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 97)

logaritmic, -a : relatiu, -iva a un logaritme.

logatari, -ària n (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. locatari (abs. Dicort).

logatèla nf, cf Ubaud Dicort : « location, loyer, salaire des journaliers » TdF

logatge : accion de logar o de se logar.

-LOGIA : forma sufixada del grèc logòs (paraula ; rason ; teoria ; tractat) v. analogia - filologia - sexologia.

logic, -a : relatiu, -iva a la logica.

logica : sciéncia del rasonament.

logicament : d'un biais logic.

logicial : programa d'ordenador.

logician, -a n, cf Ubaud Dicort : « (personne) logicien, -enne » (Laus)