|
||||
|
|
|
|
|
|
lipodierèsi (f.) : modificacion dels lipids dins los paumons. lipodistrofia : perturbacion del metabolisme de las graissas. lipofil, -a : caracteristica d'unas substàncias quimicas qu'an d'afinitat per las graissas. lipofilia : qualitat de çò lipofil. lipofòb, -a : qu'a una manca d'afinitat per las graissas. lipofobia : estat de çò lipofòb. lipograma (m.) : jòc literari que sas règlas proïbisson l'usatge d'una o d'unas letras de l'alfabet. lipolisi (f.) : destruccion de las graissas dins l'organisme. lipòma (m.) : tumor adiposa benigna jos la pèl. lipomatós, -osa : de la natura dels lipòmas. lipomatòsi (f.) : estat morbós (R. IV, 264) caracterizat per la preséncia de fòrça lipòmas dins l'organisme. lipoproteïna : resulta de l'union d'una proteïna amb un còrs gras. lipós, -osa : vescós, -osa. liposarcòma (m.) : tumor maligna amodada al despens del teissut adipós. liposcleròsi (f.) : escleròsi del teissut adipós. liposuccion (f.) : aspiracion cirurgicala d'una subrecarga de graissa soscutanèa. lipòta : sorra / baldra / limon. lipotimia : estavanida, impression d'estavaniment. lipotimic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lipothymique » (v. çai sus) liquefaccion (R. IV, 80) : transformacion d'un solid o d'un gas en liquid. liquefactible, -bla, cf Ubaud Dicort : (v. liqueficable) liqueficable, -bla adj : (fisica) « liquéfiable », v. Ubaud Dict. scient. p. 245 liquefactor nm, cf Ubaud Dicort : « liquéfacteur » (Per Noste) liqueficar (v. tr.) : descalhar (l.p.) / far venir liquid. liqueficar (se) : se descalhar (l.p.) / venir liquid. liquèn nm : « (bot.) lichen » (Rapin) ; erupcions papulosas sus la pèl que prusisson aicisèm. liquenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « lichéneux, -euse » (v. çai sus) liquet, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « friand, ande, gourmet, v. lichon » (v. TdF) Una liqueta, une personne adroite au jeu, qui sait gagner. (v. TdF jos 'liquet’) liquid [ ~ liquide], -da (adj. e subs. m.) : que raja (mai o mens) ; qu'a pas o qu'a perduda la consisténcia solida o gasosa ; çò que raja (mai o mens) ; linde ; sens mancas / sens decas / sens defauts [v. lequid]. Aiga, vin, òli... son de liquids. L'èga (la cavala) que vos vendi es plan liquida (l.p.). (v. Vayssier) liquidable, -bla : que pòt èsser liquidat, -ada. liquidacion : pagament d'un deute ; cessassion d'activitat comerciala ; venda amb grand rebais. liquidador, -airitz (abs. Dicort) : persona que liquida quicòm. (v. liquidator) liquidaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « Un liquidaire, un liquidateur de fonds » (Per Noste). (v. liquidator) liquidament nm, cf Ubaud Dicort : « liquidement » TdF liquidar (v. tr.) : sometre a liquidacion. liquidator nm, cf Ubaud Dicort : « liquidateur » (Rapin) liquide adj e m : v. liquid. liquiditat nf, cf Ubaud Dicort : « liquidité » TdF liquièira nf, cf Ubaud Dicort : « roche dont les troupeaux lèchent les efflorescences salines » TdF’ liquièira (pèira de -) nf : pèira que los tropèls ne lecan las mosiduras salinas. (v. Alibert e Vayssier) liquor nf : liquid espirituós. Conhac, armanhac , aigardent... son de liquors. liquoreta nf, cf Ubaud Dicort : « liqueur agréable, liqueur fine » TdF liquorista (m. e f.) : persona que fa o que vend de liquors. liquorós, -osa : qu'a la consisténcia d'una liquor. Vin liquorós. lira nf : instrument de musica de còrdas. (v. liras) liras nf pl (Alibert) (plt.) : (Luzula vernalis) ; (Juncus pilosus) lirat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « accort, poli, ie, courtois, oise, v. cortés » (v. TdF ‘lira 2’) lirat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (bot.) « lyré, -e » (v. Rapin) lire nm, cf Ubaud Dicort : « muscardin, espèce de loir, v. garri de bòsc, rat-liron » (v. TdF ‘lire 1’) lireta nm, cf Ubaud Dicort : « mot utilisé comme refrain de certains chants populaires » TdF lirga nf (plt.) : (Iris pseudacorus) ; (I. germanica) ; (Gladiolus) lirga dels pesquièrs (plt.) : (Gladiolus palustris) lirga jauna (plt.) : (Iris flava) lirga larga (plt.) : (Iris flambe) lirga pudenta (plt.) : (Iris ftidissima) lirgar (v. intr.) : lisar / liscar / lispar. lirgue, -ga adj (v. Ubaud Dicort) : v. linge 2. (v. TdF jos ‘linge’) liri [ ~ èli] nm (plt.) : (Lilium) liri blau (plt.) : (Iris germanica) liri de mar nm, cf Ubaud Dicort : « lis mathiole, plante » TdF jos ‘ile-de-mar’ liri fòl (plt.) : (Spiranthes æstivalis) ; (S. autumnalis) liri jaune (plt.) : (Hemerocallis flava) liri roge nm, cf Ubaud Dicort : « martagon, plante » TdF ‘ile-rouge’ liri salvatge (plt.) : (Lilium martagon) ; (Phalangium liliago) liric, -a adj : qu'exprimís amb passion de sentiments personals ; destinat, -ada a èsser cantat, -ada amb la lira. lirica nf, cf Ubaud Dicort : « lyrique, poésie lyrique » (v. çai sus)
|
|
lirisme : inspiracion dels poètas lirics ; mena d'exaltacion dels sentiments personals. liron nm, cf Ubaud Dicort : « loir, espèce de rat, v. lire ; vipère, en Guyenne, v. vipèra » (v. TdF) liron-lira nf, cf Ubaud Dicort : « fadaises, bagatelles, v. chauchòla ; refrain de chanson, v. lireta » (v. TdF ‘liroun-liro’) LIS- : forma prefixada del grèc lusis (dissolucion) v. lisar 2 - lisat. lis 1, -a 1 / lisc, -a adj : lo contrari de rascanhut, de borroncelut, -uda ; len, -a ; usat, -ada ; lusent, -a. (v. TdF jos ‘lis 2’) lis 2 adv, cf Ubaud Dicort : « doucement, sans à-coup » (Sèrras-Ess.) Passar lis, effleurer ; passer doucement, passer sans rien dire, sans s’arrêter, sans saluer, passer inaperçu. (v. TdF jos ‘lis 2’) Marchar de lis, marcher gaiement. (v. TdF) lisa 1 nf : « lissoir, instrument pour lisser » TdF ‘liso 1’ ; rebala ; instrument per alisar una tèrra, un airal, un camin empeirat o enquitranat. lisa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « dépôt de terre fine ou de sable fin, laissé par l’eau d’une rivière ou par la mer [v. les 1] » TdF ‘liso 2’ Lisa - Liseta - Lison : prenoms (diminutius d'Elisa) lisada : accion de lisar ; airal que i se pòt lisar. lisada (de -) (loc. adv.) : « en glissant », en passant. (v. TdF) lisadoira : lisada / linzada / linzadoira (airal que i se pòt lisar) lisador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lissoir ; lieu où on lisse le papier, dans les papeteries ; drap sur lequel on repasse le linge [v. alisador] » (v. TdF) lisador 2 (abs. Dicort), -airitz : persona que lisa. (v. lisaire) lisaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « glissant, ante » TdF ; persona que lisa ; persona qu'alisa, que lissa [v. alisaire]. lisar 1 / liscar (v. tr. e intr.) : « lisser, polir, repasser du linge, perfectionner » ; lirgar / linzar (se laissar carrejar pel glaç) (v. TdF) lisar 2 (v. tr.) : far una lisi, « (bioch.) lyser ». lisari nm, cf Ubaud Dicort : « alizari, garance du Levant » TdF lisat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tissu de coton, plus fort que le calicot » TdF lisat 2 nm : resulta de la dissolucion o de la digestion dels teissuts o dels micròbis per una lisina, « lysat [v. lisar 2] ». lisc, -a adj : v. lis. liscament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon lisse, uniment, gentiment » TdF liscar v : v. lisar 1. liset 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lisse et doux » TdF ‘liset 1’ liset 2 nm : animal semblasèrp, fragil, inofensiu (Anguis fragilis) liseta (plt.) : (Ervum tetraspermum) LISI- : v. LIS- -LISI : v. LIS- v. dialisi - electrolisi. lisi (f.) : destruccion totala o parciala de cellulas, de teissuts... jos l'accion d'agents fisics, quimics o biologics. lisiaira : beca marina (mena d'aucèl) (Tantalus falcinellus) lisibilitat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « lisibilité » (Rapin) lisible, -bla adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « lisible » (v. çai sus). (v. legible) lisidina : basa utilizada coma dissolvent de l'acid uric. lisièira : bòrd d'una estòfa ; bòrd d'un camp (talvera) lisigèn, -a : qu'amòda una lisi. lisigenic, -a : relatiu a una lisi. Cavitat lisigenica. lisimàquia (plt.) : v. èrba de la cabeladura / èrba del pels ; èrba de la gralha ; èrba de (las) cent malautiás / èrba dels escuts ; baston de Sant Josèp. (Lysimachia) lisina : enzim que pòt amodar una lisi. LISO- : v. LIS- « lisoar » v : v. isalar. lisogèn, -a : qu'amòda la lisi. lisogenia : transformacion cellulara aplicada al cas particular de las bacterias. lisolar (v. intr.) (Laus ; abs. Dicort) : lirgar / lisar / liscar. lisoleta nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « glissade (d’enfant) » (Laus) Far de lisoletas, faire des glissades. (Laus) « lisòp » : v. isòp. lisozim (m.) : enzim (m.) bactericida que se tròba dins los liquids de l'organisme (saliva, sang...) lisozòma (m.) : organita pichona intracellulara qu'amòda de fonccions de degradacion dels nutriments. lispar (v.intr.) : lisolar / lirgar / lisar / liscar. lisquet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « veilloir, établi de cordonnier » TdF ‘lisquet 2’ lisquet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lisse et doux [v. liset] ; dont la mise est soignée ; propret, ette, gentil, ille » TdF ‘lisquet 1’ lissa [veire liça, cf Ubaud Dicort] nf : traçador (filat tibat a travèrs una ribièira) lissada : lo linge o la farda que l'òm alisa. lissaire, -aira : persona qu'alisa lo linge o la farda. lissar (v. tr.) : alisar (passar la farda al fèr caud) lisseron nm, cf Ubaud Dicort : « tissu, tissure » (v. TdF) lista / listra [veire lista, cf Ubaud Dicort] nf : benda d'estòfa de tèla fina, de batista, de mossolina... per bordar las còfas , las camisas de femna...; lisièira ; faissa (lenga de tèrra) ; lesca ; anciana benda negra de dòl tibada a l'entorn del còr d'una glèisa per un enterrament ; tièira / lista / catalòg. Lista de pan. Lista de cambajon. listar (v. tr.) : raiar (far de raias) ; bordar (far una bordadura) listèl : bordadura de fust, de metal, de pèira (t. tecn. d'arqu.) listelar (v. tr.) : garnir amb de listèls. listelatge : garnidura de listèls. listèria nf, cf Ubaud Dicort : (biol.) « listeria » (Sèrras-Ess.) listeriòsi (f.) : malautiá bacilara fòrt espandida dins d'unas espècias animalas. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|