lipodierèsi (f.) : modificacion dels lipids dins los paumons.

lipodistrofia : perturbacion del metabolisme de las graissas.

lipofil, -a : caracteristica d'unas substàncias quimicas qu'an d'afinitat per las graissas.

lipofilia : qualitat de çò lipofil.

lipofòb, -a : qu'a una manca d'afinitat per las graissas.

lipofobia : estat de çò lipofòb.

lipograma (m.) : jòc literari que sas règlas proïbisson l'usatge d'una o d'unas letras de l'alfabet.

lipolisi (f.) : destruccion de las graissas dins l'organisme.

lipòma (m.) : tumor adiposa benigna jos la pèl.

lipomatós, -osa : de la natura dels lipòmas.

lipomatòsi (f.) : estat morbós (R. IV, 264) caracterizat per la preséncia de fòrça lipòmas dins l'organisme.

lipoproteïna : resulta de l'union d'una proteïna amb un còrs gras.

lipós, -osa : vescós, -osa.

liposarcòma (m.) : tumor maligna amodada al despens del teissut adipós.

liposcleròsi (f.) : escleròsi del teissut adipós.

liposuccion (f.) : aspiracion cirurgicala d'una subrecarga de graissa soscutanèa.

lipòta : sorra / baldra / limon.

lipotimia : estavanida, impression d'estavaniment.

lipotimic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lipothymique » (v. çai sus)

liquefaccion (R. IV, 80) : transformacion d'un solid o d'un gas en liquid.

liquefactible, -bla, cf Ubaud Dicort : (v. liqueficable)

liqueficable, -bla adj : (fisica) « liquéfiable », v. Ubaud Dict. scient. p. 245

liquefactor nm, cf Ubaud Dicort : « liquéfacteur » (Per Noste)

liqueficar (v. tr.) : descalhar (l.p.) / far venir liquid.

liqueficar (se) : se descalhar (l.p.) / venir liquid.

liquèn nm : « (bot.) lichen » (Rapin) ; erupcions papulosas sus la pèl que prusisson aicisèm.

liquenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « lichéneux, -euse » (v. çai sus)

liquet, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « friand, ande, gourmet, v. lichon » (v. TdF)

Una liqueta, une personne adroite au jeu, qui sait gagner. (v. TdF ‘’)

liquid [ ~ liquide], -da (adj. e subs. m.) : que raja (mai o mens) ; qu'a pas o qu'a perduda la consisténcia solida o gasosa ; çò que raja (mai o mens) ; linde ; sens mancas / sens decas / sens defauts (v. lequid).

Aiga, vin, òli... son de liquids.

L'èga (la cavala) que vos vendi es plan liquida (l.p.). (v. Vayssier)

liquidable, -bla : que pòt èsser liquidat, -ada.

liquidacion : pagament d'un deute ; cessassion d'activitat comerciala ; venda amb grand rebais.

liquidador, -airitz (abs. Dicort) : persona que liquida quicòm. (v. liquidator)

liquidaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « Un liquidaire, un liquidateur de fonds » (Per Noste). (v. liquidator)

liquidament nm, cf Ubaud Dicort : « liquidement » TdF

liquidar (v. tr.) : sometre a liquidacion.

liquidator nm, cf Ubaud Dicort : « liquidateur » (Rapin)

liquide adj e : v. liquid.

liquiditat nf, cf Ubaud Dicort : « liquidité » TdF

liquièira nf, cf Ubaud Dicort : « roche dont les troupeaux lèchent les efflorescences salines » TdF

liquièira (pèira de -) nf : pèira que los tropèls ne lecan las mosiduras salinas. (v. Alibert e Vayssier)

liquor nf : liquid espirituós.

Conhac, armanhac , aigardent... son de liquors.

liquoreta nf, cf Ubaud Dicort : « liqueur agréable, liqueur fine » TdF

liquorista (m. e f.) : persona que fa o que vend de liquors.

liquorós, -osa : qu'a la consisténcia d'una liquor.

Vin liquorós.

lira nf : instrument de musica de còrdas. (v. liras)

liras nf pl (Alibert) (plt.) : (Luzula vernalis) ; (Juncus pilosus)

lirat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « accort, poli, ie, courtois, oise, v. cortés » (v. TdF lira 2’)

lirat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (bot.) « lyré, -e » (v. Rapin)

lire nm, cf Ubaud Dicort : « muscardin, espèce de loir, v. garri de bòsc, rat-liron » (v. TdF lire 1’)

lireta nm, cf Ubaud Dicort : « mot utilisé comme refrain de certains chants populaires » TdF

lirga nf (plt.) : (Iris pseudacorus) ; (I. germanica) ; (Gladiolus)

lirga dels pesquièrs (plt.) : (Gladiolus palustris)

lirga jauna (plt.) : (Iris flava)

lirga larga (plt.) : (Iris flambe)

lirga pudenta (plt.) : (Iris ftidissima)

lirgar (v. intr.) : lisar / liscar / lispar.

lirgue, -ga adj (v. Ubaud Dicort) : v. linge 2. (v. TdF jos ‘linge’)

liri [ ~ èli] nm (plt.) : (Lilium)

liri blau (plt.) : (Iris germanica)

liri de mar nm, cf Ubaud Dicort : « lis mathiole, plante » TdF jos ‘ile-de-mar’

liri fòl (plt.) : (Spiranthes æstivalis) ; (S. autumnalis)

liri jaune (plt.) : (Hemerocallis flava)

liri roge nm, cf Ubaud Dicort : « martagon, plante » TdF ile-rouge’

liri salvatge (plt.) : (Lilium martagon) ; (Phalangium liliago)

liric, -a adj : qu'exprimís amb passion de sentiments personals ; destinat, -ada a èsser cantat, -ada amb la lira.

lirica nf, cf Ubaud Dicort : « lyrique, poésie lyrique » (v. çai sus)

lirisme : inspiracion dels poètas lirics ; mena d'exaltacion dels sentiments personals.

 

 

liron nm, cf Ubaud Dicort : « loir, espèce de rat, v. lire ; vipère, en Guyenne, v. vipèra » (v. TdF)

liron-lira nf, cf Ubaud Dicort : « fadaises, bagatelles, v. chauchòla ; refrain de chanson, v. lireta » (v. TdF liroun-liro’)

LIS- : forma prefixada del grèc lusis (dissolucion) v. lisar 2 - lisat.

lis 1, -a 1 / lisc, -a adj : lo contrari de rascanhut, de borroncelut, -uda ; len, -a ; usat, -ada ; lusent, -a. (v. TdF jos ‘lis 2’)

lis 2 adv, cf Ubaud Dicort : « doucement, sans à-coup » (Sèrras-Ess.)

Passar lis, effleurer ; passer doucement, passer sans rien dire, sans s’arrêter, sans saluer, passer inaperçu. (v. TdF jos ‘lis 2’)

Marchar de lis, marcher gaiement. (v. TdF)

lisa 1 nf : « lissoir, instrument pour lisser » TdF liso 1’ ; rebala ; instrument per alisar una tèrra, un airal, un camin empeirat o enquitranat.

lisa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « dépôt de terre fine ou de sable fin, laissé par l’eau d’une rivière ou par la mer » TdF liso 2’. ( v. les)

Lisa - Liseta - Lison : prenoms (diminutius d'Elisa)

lisada : accion de lisar ; airal que i se pòt lisar.

lisada (de -) (loc. adv.) : « en glissant », en passant. (v. TdF)

lisadoira : lisada / linzada / linzadoira (airal que i se pòt lisar)

lisador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lissoir ; lieu où on lisse le papier, dans les papeteries ; drap sur lequel on repasse le linge [v. alisador] » (v. TdF)

lisador 2 (abs. Dicort), -airitz : persona que lisa. (v. lisaire)

lisaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « glissant, ante » TdF ; persona que lisa ; persona qu'alisa, que lissa [v. alisaire].

lisar 1 / liscar (v. tr. e intr.) : « lisser, polir, repasser du linge, perfectionner » ; lirgar / linzar (se laissar carrejar pel glaç) (v. TdF)

lisar 2 (v. tr.) : far una lisi, « (bioch.) lyser ».

lisari nm, cf Ubaud Dicort : « alizari, garance du Levant » TdF

lisat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tissu de coton, plus fort que le calicot » TdF

lisat 2 nm : resulta de la dissolucion o de la digestion dels teissuts o dels micròbis per una lisina, « lysat [v. lisar 2] ».

lisc, -a adj : v. lis.

liscament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon lisse, uniment, gentiment » TdF

liscar : v. lisar 1.

liset 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lisse et doux » TdF liset 1’

liset 2 nm : animal semblasèrp, fragil, inofensiu (Anguis fragilis)

liseta (plt.) : (Ervum tetraspermum)

LISI- : v. LIS-

-LISI : v. LIS- v. dialisi - electrolisi.

lisi (f.) : destruccion totala o parciala de cellulas, de teissuts... jos l'accion d'agents fisics, quimics o biologics.

lisiaira : beca marina (mena d'aucèl) (Tantalus falcinellus)

lisibilitat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « lisibilité » (Rapin)

lisible, -bla adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « lisible » (v. çai sus). (v. legible)

lisidina : basa utilizada coma dissolvent de l'acid uric.

lisièira : bòrd d'una estòfa ; bòrd d'un camp (talvera)

lisigèn, -a : qu'amòda una lisi.

lisigenic, -a : relatiu a una lisi.

Cavitat lisigenica.

lisimàquia (plt.) : v. èrba de la cabeladura / èrba del pels ; èrba de la gralha ; èrba de (las) cent malautiás / èrba dels escuts ; baston de Sant Josèp. (Lysimachia)

lisina : enzim que pòt amodar una lisi.

LISO- : v. LIS-

« lisoar » : v. isalar.

lisogèn, -a : qu'amòda la lisi.

lisogenia : transformacion cellulara aplicada al cas particular de las bacterias.

lisolar (v. intr.) (Laus ; abs. Dicort) : lirgar / lisar / liscar.

lisoleta nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « glissade (d’enfant) » (Laus)

Far de lisoletas, faire des glissades. (Laus)

« lisòp » : v. isòp.

lisozim (m.) : enzim (m.) bactericida que se tròba dins los liquids de l'organisme (saliva, sang...)

lisozòma (m.) : organita pichona intracellulara qu'amòda de fonccions de degradacion dels nutriments.

lispar (v.intr.) : lisolar / lirgar / lisar / liscar.

lisquet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « veilloir, établi de cordonnier » TdF lisquet 2’

lisquet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lisse et doux [v. liset] ; dont la mise est soignée ; propret, ette, gentil, ille » TdF lisquet 1’

lissa [veire liça, cf Ubaud Dicort] nf : traçador (filat tibat a travèrs una ribièira)

lissada : lo linge o la farda que l'òm alisa.

lissaire, -aira : persona qu'alisa lo linge o la farda.

lissar (v. tr.) : alisar (passar la farda al fèr caud)

lisseron nm, cf Ubaud Dicort : « tissu, tissure » (v. TdF)

lista / listra [veire lista, cf Ubaud Dicort] nf : benda d'estòfa de tèla fina, de batista, de mossolina... per bordar las còfas , las camisas de femna...; lisièira ; faissa (lenga de tèrra) ; lesca ; anciana benda negra de dòl tibada a l'entorn del còr d'una glèisa per un enterrament ; tièira / lista / catalòg.

Lista de pan.

Lista de cambajon.

listar (v. tr.) : raiar (far de raias) ; bordar (far una bordadura)

listèl : bordadura de fust, de metal, de pèira (t. tecn. d'arqu.)

listelar (v. tr.) : garnir amb de listèls.

listelatge : garnidura de listèls.

listèria nf, cf Ubaud Dicort : (biol.) « listeria » (Sèrras-Ess.)

listeriòsi (f.) : malautiá bacilara fòrt espandida dins d'unas espècias animalas.