linearitat nf : qualitat de çò linear.

linearizacion : accion o resulta de linearizar (mat.)

linearizar (v. tr.) : simplificar un problèma (mat.)

lineda (abs. Dicort e TdF) : linal / linièira (campat de lin)

linet (plt.) : (Linum usitatissimum)

lineta (plt.) : « linette, graine oléagineuses » ; (Linum angustifolium) ; (Alsine verna) ; (A. tenuifolia) (v. TdF)

linf- (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.4) : v. limf-.

lingairòla : claveta / claupèire / grisòla. (Lacerta muralis)

lingard nm, cf Ubaud Dicort : « variété de merluche, morue verte, qui est la plus estimée des gourmets » TdF

lingasta (non preconizat Dicort) : v. langasta.

lingaston (abs. Dicort) : gorgolin. (v. langaston

linge 1 nm : tota mena de drap, de tèla (tela), de vestit, de farda.

linge 2, -ja adj : lirgue, lirga / prim, -a / tèunhe, -a.

lingesa : qualitat de q.q. de linge, de prim.

linget, -a adj, cf Ubaud Dicort : « mince » (Brun Glossari Oc-Fr)

lingièira 1 nf : anciana toalha de comunion.

lingièr, -ièira 2 n : persona que s'ocupa del linge.

lingostin, -a adj : estequit, -ida ; caitiu, -iva ; mesquin, -a.

lingòt nm, cf Ubaud Dicort : « lingot » (v. TdF). « lingòt » (fr.) : v. lengòt.

lingotièira nf, cf Ubaud Dicort : « lingotière » TdF

lingre nm, cf Ubaud Dicort : « dague, stylet » TdF

lingual [ ~ lingüal], -a adj : relatiu, -iva a la lenga.

lingüatula (f.) : parasit vermifòrme de las fòssas nasalas del can.

lingüatulòsi (f.) : infestacion per las lingüatulas.

-LINGÜE [ ~ -LINGUE] , cf Ubaud Dicort (v. bilingüe ~ bilingue) : forma sufixada del latin lingua (lenga) v. monolingüe - bilingüe -trilingüe.

LINGÜI- [ ~ LINGUI-], cf Ubaud Dicort (v. lingüista ~ linguista) : forma prefixada del latin lingua (lenga)

lingüicida (adj. e subs. m. e f.) (abs. Dicort) : que tua una lenga.

De tot temps, França foguèt lingüicida.

lingüicidi (subs. m.) (abs. Dicort) : accion o resulta de tuar una lenga.

Un lingüicidi es un crim contra l'umanitat.

lingüifòrme, -ma : en forma de lenga.

lingüista [ ~ linguista] (m. e f.) : especialista (m. e f.) de lingüistica.

lingüistic [ ~ linguistic], -a adj : relatiu, -iva al lengatge, a l'estudi scientific dels lengatges.

lingüistica [ ~ linguistica] nf : sciéncia del lengatge.

lingüisticament [ ~ linguisticament] adv : d'un biais lingüistic.

LINGÜO- : v. LINGÜI-

lingüodental, -a : relatiu, -iva a la lenga e a las dents.

lingüograma (m.) : diagrama de las zònas de contacte articulatòrias lingüopalatalas sus la lenga.

lingüopalatal, -a : relatiu, -iva al cèl de boca e a la lenga.

linha : trach fin, long e continú ; çò que marca limit o separacion ; itinerari terrèstre, aerian, maritim ; eqüator ; rega ; rega de conduita ; tièira ; fil de crin, de seda, de nilon... amb un anquet de pesca.

linha rota nf : (matematica) « ligne brisée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 97). (v. rot)

linhada : tièira ; rengada ; descendéncia.

linhana nf, cf Ubaud Dicort : « Figa linhana, figue attaché au bout d’une ligne qu’en temps de carnaval un masque présente aux enfants qui doivent la happer avec les dents » (v. TdF lignano’)

linhar (v. tr.) : tirar una linha drecha (t. a.) ; pescar a la linha.

linhargue nm : linhòl (fil empegat utilizat pels sabatièrs)

linhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ligne » TdF

linhatge : linhada ; familha ; descendéncia ; parentat.

linhatgièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit ancien, lignager » (v. TdF lignagié’)

Retrach linhatgièr, retrait lignager. (v. TdF)

linheta nf, cf Ubaud Dicort : « lignette, petite ligne ; corde à fouet ; corde sur laquelle on étend le linge » TdF

linhòl : linhargue. v. çaisús. (v. TdF lignòu’)

linhòla : ficèla que servís a marcar la rega per la rèssa.

linholada : longor d'un linhòl. (v. TdF)

linholet nm, cf Ubaud Dicort : « cordonnet » (L. 227)

linhon nm, cf Ubaud Dicort : « fil de lin » (L. 227), « (fil ciré & poissé des cordonniers) ligneul » (Per Noste)

linhòt, -a : v. linòt, cf Ubaud Dicort.

linicultura : cultura del lin.

linièira : campat de lin ; mercadièira de lin.

liniment (R. IV, 79) : matèria grassa per far de friccions

 

 

liniti (f.) : gastriti cronica amb escleròsi e espessiment de la paret de l'estomac.

linjada : linge de bugada ; montet de linge.

linjariá : farda fina.

linjoira : airal o terren estrech ; faissa de tèrra ; talvera.

LINO- : forma prefixada del latin linum (lin) per d'unes mots, o del latin linea (linha) per d'autres.

linografia : impression sus estòfa.

linogravadura : gravadura en relèu.

linoleum (angl.) : tèla fòrta e impermeabla per cobrir lo pelsòl d'un ostal.

linon nm, cf Ubaud Dicort : « linon, toile de lin » TdF

linós, -osa adj : que fa de lin, « favorable à la production du lin » TdF.

linòt nm / linòta nf : luneissa (Acanthis cannabina) ; (A. flavirostris) (v. TdF lignot’ e ‘lignoto’)

linòta grisa nf, cf Ubaud Dicort : « sizerin, oiseau, v. tarin » TdF jos ‘lignoto d’Espagno’

linotip [linotipe] (f.) : maquina de compausar las letras d'una linha.

linotipia : art de compausar amb una linotip.

linotipic, -a : relatiu, -iva a la linotipia.

linotipista (m. e f.) : persona qu'utiliza una linotip.

lins, -a adj : prigond, -a.

linsa : sorra; baldra ; limon.

linsòla nf, cf Ubaud Dicort : « racine du terre-noix » TdF

linsolet nm, cf Ubaud Dicort : « terre-noix, plante » (v. TdF)

linsor nf (Alibert ; abs. Dicort) (v. lins) : prigondor.

linta : bordatge al dessús de la linha de flotason.

lintèl nm (Lagarde ; abs. Dicort) : dessús de pòrta ; dessús d'obertura.

linx nm, cf Ubaud Dicort : mamifèr carnassièr d'Euròpa, d'Asia, d'Africa, d'America. (Lynx lynx). (v. linç)

linzada : lispada / lisada / resquilhada.

linzadoira : lisadoira / resquilhadoira.

linzar (v. intr.) : lisar / lispar / resquilhar.

linzoira nf, cf Ubaud Dicort : (v. linzadoira)

LIO- : forma prefixada del grèc luein (dissòlver)

liofil, -a : se ditz d'una substància que, un còp perdudas sas qualitats per liofilizacion, las pòt tornar trobar intactas per l'addicion del solvant necessari.

liofilia : qualitat de çò liofil.

liofilic, -a : relatiu, -iva a la liofilia.

liofilizacion : congelacion brutala a temperatura fòrt bassa.

liofilizador : aparelh de liofilizar.

liofilizar : sometre una substància a liofilizacion.

liofilizat, -ada : p.p. de liofilizar.

Cafè liofilizat.

liofòb, -a : se ditz dels colloïds que son pas liofils.

liofobia : caracteristica de çò liofòb.

« liòga », « lòga », « luòga » (v. luòga nf) : v. lòc.

liomiòma (m.) : tumor benigna formada de teissut muscular lis.

« liourar » : v. plorar.

LIP- : forma prefixada del grèc lipòs (graissa)

lipa : pelenc ; pelena ; limon / sorra / baldra.

lipasa nf : enzim qu'idroliza las graissas en acids grasses e alcoòl.

lipasemia : taus de la lipasa dins lo serum (lat.)

lipasic, -a : relatiu, -iva a la lipasa.

lipectomia : ablacion d'un excès de teissut adipós.

« lipega » : v. upa e upega, cf Ubaud Dicort.

lipemia : estat morbós (R. IV, 264) amodat per la preséncia de grais dins lo sang ; taus de lipids dins lo sang.

lipet, -a (abs. Dicort) : lemfre, -a ; golard, -a. (v. lepet)

lipid [ ~ lipide] (subs. m.) : graissa.

lipidic, -a : relatiu, -iva als lipids.

LIPIDO- : forma prefixada v. LIP-

lipidogenèsi (f.) : formacion de lipids.

lipidograma (m.) : resulta grafica del fraccionament per electroforèsi de las lipoproteïnas del serum sanguin.

lipidós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « lipideux, -euse » (v. lipid)

lipidòsi (f.) : preséncia de lipids dins las cellulas.

lipiduria : preséncia patologica de lipids dins las urinas.

LIPO- 1 : forma prefixada v. LIPID- e LIP-

LIPO- 2 : forma prefixada del grèc leipò (manca ; abséncia ; defècte)

lipocèla (-cèle nf, v. idrocèle) (f.) : ernia amodada per la graissa.

lipocròm (m.) : grop de pigments solubles que coloran las graissas en jaune.

lipocròma (m.) / lipocromia (f.) : pigmentacion patologica jauna de la pèl.