licantròp nm, -a : que patís de licantropia.

licantropia : deliri que lo malaut i se crei cambiat en lop.

licaon nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) lycaon » (Per Noste)

licean, -a n : escolan, -a de licèu.

licena nf, cf Ubaud Dicort : « (entom.) lycène »

licéncia : permission de far o de dire quicòm ; concession d'un drech de venda ; libertat abusiva ; mena de diplòma d'universitat ; libertat que se pren un poèta.

licenciament : exclusion, pèrdia d'emplec.

licenciar (v. tr.) : remandar q.q. ; privar q.q. de son emplec.

licenciat, -ada adj e n : en possession d'una licéncia ; remandat, -ada.

licenciós, -osa adj : libertin, -a.

Libre licenciós.

Propaus licenciós.

Vida lecenciosa

licèu : establiment d'ensenhament de la segonda a la terminala.

lichacraba nf, cf Ubaud Dicort : « chèvrefeuille » (Sèrras-Ess.) (v. TdF ‘licho-carbo’) . (v. cabrifuèlh)

lichard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « gourmand, friand, ande, v. gromand » (v. TdF)

lichariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « friandise, avidité » TdF

lichariá 2 nf : ensemble de tot çò que compòrta un lièch : saumièr, matalàs, lençòls, cobèrtas, coissinièira... ; « dortoir » TdF ‘licharié 1’

lichàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand lit » TdF

lichat nm, cf Ubaud Dicort : « liche [poisson] » TdF. (v. liça 2)

lichet / lichon nm : lièch pichon.

lichièira / litièira [veire lichièira, cf Ubaud Dicort] nf : ancian lièch carrejadís ; fustam de lièch ; palhat pel bestial.

lichoira n (m. e f.) : bocafin, -a ; golard, -a ; parasit, -a (s. f.) ; rusat, -ada ; plasent, -a ; badinaire, -a ; polisson, -a ; capleugièr, -ièira.

lichon 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « friand, gourmand, ande » TdF ‘lichoun 2’

lichon 2 nm : v. lichet.

lichonariá nf, cf Ubaud Dicort : « friandise, gourmandise » TdF

lichós, -osa adj e n, cf Ubaud Dicort : « friand, ande, gourmet, v. lipet ; personne envieuse, qui cherche à tirer le ver du nez, égoïste » (v.TdF)

lichòta / liechòta [veire lichòta, cf Ubaud Dicort] nf : jaç de traïn, de naviri, d'autò-rotlòta.

licit, -a : permés, -esa.

licitacion nf, cf Ubaud Dicort : « licitation » (Rapin)

licitament : d'un biais licit.

licitar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, liciter » (Laus)

LICO- : v. LIC-

licocefal, -a : que son cap revèrta un cap de lop.

licòl nm, cf Ubaud Dicort : « licou, v. cabestre » TdF jos ‘licòu’

« liçon » 1 - « litson » : v. lecçon  (abs. Dicort).

liçon 2 nm : correjon de crin ; correjon en general.

licoperdon nm, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) lycoperdon » (Per Noste)

licopòde [licopòdi, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : criptogam vascular sonat pè de lop.

licòrna nf, cf Ubaud Dicort : « licorne » TdF

licòrna de mar nf, cf Ubaud Dicort : « narval, espèce de cétacé » TdF jos ‘licorno’

licornat nm, cf Ubaud Dicort : « petit de la licorne » TdF

lictor nm, cf Ubaud Dicort : (hist.) « licteur » (Rapin)

« licuna » : v. lacuna e laguna (v. Ubaud Dicort e TdF).

« lide » : v. liri.

lider (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « leader » (Rapin)

Lídia ('lidi) - Lidià (li 'dia) (los 2, abs Dicort) [Lidia, cf Ubaud Dicort] : prenoms f.

lièch nm : v. lèit.

liècha nf, cf Ubaud Dicort : (v. lièja)

lièja [veire lieuja, cf Ubaud Dicort] : lisa / rebala,.

lièta nf, cf Ubaud Dicort : « layette, v. caisseta ; boîte, en Rouergue, v. boita ; tare, défectuosité, en Gascogne, v. deca » (v. TdF jos ‘lieto 2’)

lieuja nf, cf Ubaud Dicort : « traîneau, sorte de lit ou de brancard dont on se sert dans les montagnes pour charrier les gerbes ou le fumier » (v. TdF jos ‘lieio’)

lifada nf / lifadís nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : florejada ; çò frelhat / çò florejat.

De lifada : en tocant a pena, « en effleurant ; à peine » (Alibert).

lifar (v. tr.) : frelhar quicòm sens o tocar ; frelhar q .q. sens lo tocar ; tocar a pena q. q. o quicòm ; florar / florejar / floretejar.

lifrar (v. tr.) : cobesejar ; manjar golardament.

lifre, -fra adj : « brillant d’embonpoint, potelé, ée, dodu, ue », repetenat, -ada ; gras, grassa ; que manja golardament / lemfre, -a / lepet, -a ; bocafin, -a ; « qui a bonne mine », polit, -ida ; joial, -a. (v. TdF)

lifret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dodu, -e ; joyeux,-euse » (Per Noste)

lifritge : baudor / baudesa / galhardariá.

lifting (angl.) : operacion de cirurgia estetica.

liga 1 (del gallés LIGA : depaus) [ ~ lia] nf : rausa ; sorra ; fanga ; lima.

liga 2 [ ~ lia] nf, cf Ubaud Dicort : çò amb que quicòm se tròba ligat.

De tota liga, de toute sorte.

De bona liga, de bon aloi, de bon acabit. [v. Honnorat]

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ligo 1’)

ligada (abs. Dicort) : liga de garbas de blat [v. liada] ; « (action de lier) liement » (Laus) ; « ligue » (Per Noste).

ligadet nm, cf Ubaud Dicort : « bague, en Gascogne, v. baga » (v. TdF ‘ligo-det’)

ligador [ ~ liador] nm (arc.) : cavilhòt (baston per ligar las garbas)

ligadura [ ~ liadura] nf (v. TdF jos ‘liaduro’) : mena d'operacion ; ligam ; liga.

ligadurar ~ liadurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ligaturer » (v. ligadura)

ligaira nf (abs. Dicort) : maquina que segava lo blat e lo ligava en garbas, « lieuse » (Rapin).

ligaire 1 [ ~ liaire], -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que ligava las garbas ; persona que getava de sòrts / emmascaire, -a.

ligaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ligueur, celui qui était de la ligue » (v. TdF)

ligairon nm, cf Ubaud Dicort : (v. ligaire 1)

ligairona (abs. Dicort) : ligaira.  (v. liairona)

ligam [ ~ liam] nm : liga / estaca ; coble de cavals ligats ensemble.

ligamada (abs. Dicort) : gròs paquet de farda. (v. liamada)

ligamar (abs. Dicort) (v. tr.) : estacar ; enliassar (metre en liassa) ; empaquetar. (v. liamar)

ligament [ ~ liament] nm : accion e resulta de ligar o de se ligar ; « ligament » (Rapin).

ligamentós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « ligamenteux, -euse » (Laus)

ligana nf : v. liana.

liganha (abs. Dicort) : liassa (R. IV, 71). (v. lianha)

ligant [ ~ liant], -a adj, cf Ubaud Dicort  : qu'estaca / que liga.

ligar 1 [ ~ enligar] (v. tr.) : cobrir de lima, de fanga, de sorra.

ligar 2 [ ~ liar] (v. tr.) : estacar ; jónher ; encarrar ; engatjar / obligar / forçar ; sarrar ; espessir.

Ligar una salsa.

ligar (se) 3 v pron : s'engatjar ; « se liguer » TdF jos ‘liga 1’.

Se ligar per una promessa.

 

 

ligàs nm (del gallés LIGA : sorra) : amàs de liga..

ligason ~ liason nf : v. liason.

ligast nm / ligasta nf : sautaboc / sautarèla (Tettigonia viridissima)

lige nm [veire litge, cf Ubaud Dicort]: vassal.

LIGNI- : forma prefixada del latin lignum (fust)

lignicòla (adj. m. e f.) : que viu dins de fust mòrt.

D'unes cussons son lignicòlas.

lignificacion : accion de se lignificar.

lignificar (se) : se mudar en fust.

lignina nf, cf Ubaud Dicort : « (chimie) lignine » (Rapin)

lignit nm : (quimia) « lignite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 374)

lignitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lignitique ». (v. lignit)

lignivòr, -a : que s'avida de fust ; que tuna dins lo fust.

lignós, -osa (abs. Dicort) : doblet de lenhós, -osa, « (scient.) ligneux, --euse » (Per Noste).

ligombau : crustacèu marin (Homarus vulgaris)

ligòs nm / ligòci [ligòssi nm] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ligos’) : afar enrambolhat ; procès ; litigi (R. IV, 80).

ligossa nf (arc.) : espasa vièlha. (v. ligossas)

ligossaire, -aira n  : embolhaire, -a / cavilhós, -osa (R. II, 369).

ligossar (v. tr. e intr.) : ligar ; enrambolhar ; amodar un litigi ; butar un procès ; contestar ; debatre ; far d'alonguis ; lambiardejar (t.a.) ; trabalhar canhosament (amb canha)

ligossas nf pl : afars / atifargas. v. atifargas.

ligossejaire, --aira n, cf Ubaud Dicort : v. ligossaire. (v. TdF jos ‘ligoussaire’)

ligossejar (v. tr. e intr.): frequentatiu de ligossar « v intr, discuter inutilement, lambiner » TdF.

ligòssi nm : v. ligòs.

ligòt nm, cf Ubaud Dicort : « lien, ligature d’une gerbe ; troupeau » (v. TdF)

ligòta : mena de limauca pichona (milhauca pichonèla)

ligotiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de juiverie, persécuter » (v. TdF)

ligueta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ruban de fil, mince cordon » (v. TdF)

ligula nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ligule » (Rapin)

ligulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) ligulé, -e » (Per Noste, Laus)

ligur, -a : relatiu als Ligurs, pòble primitiu (Alps de Provença)

lilac (del persan lilak) [lillac  (v. Ubaud Dicort Errata web e TdF jos ‘lila’)] nm / lilà l.p. (non preconizat Dicort) : (Syringa vulgaris).

lilac [lillac] blanc nm (plt.) : (Syringa vulgaris)

lilac [lillac] d'Espanha nm (plt.) : (Centranthus ruber)

lilac [lillac] de Nòstra Dama nm (plt.) : (Valeriana rubra)

lilac [lillac] de Pèrsia nm (plt.) : (Syringa persica)

liliacèas (f. pl.) , cf Ubaud Dicort : familha de plantas coma lo liri, la tulipa, lo tulipan, lo jacint, lo muguet, l'alh, lo pòrre...

liliacèu, -a : de la familha de las liliacèas.

lillac nm : v. lilac.

lillac adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (couleur) lilas » (Laus)

lilladièr nm, cf Ubaud Dicort : « lilas, arbrisseau » TdF jos ‘lila’

lim : sorra ; viscositat (R. V, 526) del peissum.

lima 1 nf : limon ; sorra ; fanga ; loda / lòda ;

lima 2 nf : aplech per limar ; engordiment de lassièira (v. TdF ‘limo 1’) ;

lima bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « lime qui tient le milieu entre les limes rondes et les limes fines » (v. TdF jos ‘limo 1’)

lima doça nf, cf Ubaud Dicort : « lime douce ; chattemite, hypocrite » (v. TdF jos ‘limo 1’)

lima sorda nf, cf Ubaud Dicort : « lime sourde ; petites dépenses qui finissent par ruiner ; sournois, hypocrite » (v. TdF jos ‘limo 1’)

lima 3 nf : citron de la pèl espessa.

limac / limauc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / limaça / limase (los 2, v. çai jos) : limauca / milhauca.

limaca ~ limauca nf, cf Ubaud Dicort : « limace ; limaçon, escargot » TdF jos ‘limaço’

limaça nf : v. limaca o limauca (v. Ubaud Dicort)

limacaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse les limaçons » TdF jos ‘limacejaire’

limacalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les limaces en général » TdF jos ‘limaçaio’

limacós (Alibert ; abs. Dicort) / limaucós, -osa adj : vescós, -osa.

limada : cruissiment (bruch de lima)

limadura : airal limat.

limaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que lima.

limaire 2 nm (abs. Dicort) : ton qu'a pas encara un palm de long. (v. TdF jos ‘limaire’)

limalha : rafatum de pèça limada.

limanda nf, cf Ubaud Dicort : « grande armoire à deux battants ; tablette, étagère, dressoir » TdF

limandar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de tablettes » TdF

limandejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fouille dans les armoires » TdF

limandejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fouiller dans une armoire » TdF

limandon nm, cf Ubaud Dicort : « petite armoire » TdF

limar 1 (v. tr.) : alisar quicòm amb una lima.

limar 2 [ ~ enlimar] (v. tr.) : enfangar. v. lim.

limàs nm, cf Ubaud Dicort : « limas, limace » TdF (v. limac)

limase nm [nf (Vayssier)] : v. limac o limauc (v. Ubaud Dicort)

limasòus nm, cf Ubaud Dicort : « (qui lime les sous) pince-maille, avare, ladre » TdF ‘limo-sòus’

limauc nm : v. limac.

limauca : milhauca ; escagaròl ; pè de galina (plt.) : (Andropogon Ischaemum)

limaucada : platat d'escagaròls.

limaucaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ramasseur ou mangeur de limaçons » TdF

limaucós, -osa adj : v. limacós.

limauda (plt.) : mena de malva (Malva silvestris)

limauquejar (v. intr.) : milhauquejar / lambiardejar.

limauquet nm, cf Ubaud Dicort : (v. limauc)

limb [veire limbe, cf Ubaud Dicort] nm : partida verda d'una fuèlha ; partida terminala liura d'un sepal ; partida laminosa d'un petal.

limba : parcèla ; petaç / tròç / brigalh.

limbarda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Inula britannica) ; (I. monspessulana) (v. limbardas)

limbardas nf pl (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : (Inula tricuspidata)

limbardièr : airal cobèrt de limbardas.

limbe 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) limbe ; (phys., astr.) limbe » (Rapin)

limbe 2 (m. s.) (R. IV, 75) (abs. Dicort) : airal misteriós per esperar d'intrar al Paradís. (v. limbes)

limbèl : correja / correjada / limba ; pèça de cuèr per reparar l'empencha (e non pas « empenha » (fr.))

limbèrt nm : lusèrp. v. lausèrt ; « osmère lézard, osmère à bandes, poissons de mer » (v. TdF ‘limbert’).

limbes (region mal definida) nm pl, cf Ubaud Dicort : « (théol.) limbes » (Per Noste, Fettuciari)

limbeta nf, cf Ubaud Dicort (v. limba): « petit lambeau » TdF