|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
licantròp nm, -a : que patís de licantropia. licantropia : deliri que lo malaut i se crei cambiat en lop. licaon nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) lycaon » (Per Noste) licean, -a n : escolan, -a de licèu. licena nf, cf Ubaud Dicort :
« (entom.) lycène » licéncia : permission de far o de dire quicòm ; concession d'un drech de venda ; libertat abusiva ; mena de diplòma d'universitat ; libertat que se pren un poèta. licenciament : exclusion, pèrdia d'emplec. licenciar (v. tr.) : remandar q.q. ; privar q.q. de son emplec. licenciat, -ada adj e n : en possession d'una licéncia ; remandat, -ada. licenciós, -osa adj : libertin, -a. Libre licenciós. Propaus licenciós. Vida lecenciosa licèu : establiment d'ensenhament de la segonda a la terminala. lichacraba nf, cf Ubaud Dicort :
« chèvrefeuille » (Sèrras-Ess.)
(v. TdF ‘licho-carbo’)
. (v. cabrifuèlh) lichard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « gourmand, friand, ande, v. gromand » (v. TdF) lichariá 1 nf, cf Ubaud Dicort : « friandise, avidité » TdF lichariá 2 nf : ensemble de tot çò que compòrta un
lièch : saumièr, matalàs, lençòls,
cobèrtas, coissinièira... ;
« dortoir » TdF ‘licharié 1’ lichàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand lit » TdF lichat nm, cf Ubaud Dicort :
« liche [poisson] » TdF. (v. liça
2) lichet / lichon nm : lièch pichon. lichièira / litièira [veire lichièira, cf Ubaud Dicort] nf : ancian lièch carrejadís ; fustam de lièch ; palhat pel bestial. lichoira n (m. e f.) : bocafin, -a ; golard, -a ; parasit, -a (s. f.) ; rusat, -ada ; plasent, -a ; badinaire, -a ; polisson, -a ; capleugièr, -ièira. lichon 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « friand,
gourmand, ande » TdF ‘lichoun 2’ lichon 2 nm : v. lichet. lichonariá nf, cf Ubaud Dicort : « friandise,
gourmandise » TdF lichós, -osa adj e n, cf Ubaud Dicort : « friand,
ande, gourmet, v. lipet ; personne envieuse, qui cherche à
tirer le ver du nez, égoïste » (v.TdF) lichòta / liechòta [veire lichòta, cf Ubaud Dicort] nf : jaç de traïn, de naviri, d'autò-rotlòta. licit, -a : permés, -esa. licitacion nf, cf Ubaud Dicort :
« licitation » (Rapin) licitament : d'un biais licit. licitar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, liciter » (Laus) LICO- : v. LIC- licocefal, -a : que son cap revèrta un cap de lop. licòl
nm, cf Ubaud Dicort :
« licou, v. cabestre » TdF jos ‘licòu’ « liçon » 1 - « litson » : v. lecçon (abs. Dicort). liçon 2 nm : correjon de crin ; correjon en general. licoperdon
nm, cf Ubaud Dicort :
« (mycol.) lycoperdon » (Per
Noste) licopòde [licopòdi, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : criptogam vascular sonat pè de lop. licòrna nf, cf Ubaud Dicort :
« licorne » TdF licòrna de mar nf, cf Ubaud Dicort :
« narval, espèce de cétacé » TdF jos ‘licorno’ licornat nm, cf Ubaud Dicort :
« petit de la licorne »
TdF lictor nm, cf Ubaud Dicort :
(hist.) « licteur » (Rapin) « licuna » : v. lacuna e laguna (v. Ubaud Dicort e TdF). « lide » : v. liri. lider (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « leader » (Rapin) Lídia ('lidi) - Lidià (li 'dia) (los 2, abs Dicort) [Lidia, cf Ubaud Dicort] : prenoms f. lièch nm : v. lèit. liècha nf, cf Ubaud Dicort :
(v. lièja) lièja [veire lieuja, cf Ubaud Dicort] : lisa /
rebala,. lièta nf, cf Ubaud Dicort :
« layette, v. caisseta ; boîte, en Rouergue, v. boita ;
tare, défectuosité, en Gascogne, v. deca » (v. TdF jos ‘lieto 2’) lieuja nf, cf Ubaud Dicort :
« traîneau, sorte de lit ou
de brancard dont on se sert dans les montagnes pour charrier les gerbes ou le
fumier » (v. TdF jos ‘lieio’) lifada nf / lifadís nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : florejada ; çò frelhat / çò florejat. De lifada : en tocant a pena, « en effleurant ; à peine » (Alibert). lifar (v. tr.) : frelhar quicòm sens o tocar ; frelhar q .q. sens lo tocar ; tocar a pena q. q. o quicòm ; florar / florejar / floretejar. lifrar (v. tr.) : cobesejar ; manjar golardament. lifre, -fra adj : « brillant d’embonpoint, potelé, ée, dodu, ue », repetenat, -ada ; gras, grassa ; que manja golardament / lemfre, -a / lepet, -a ; bocafin, -a ; « qui a bonne mine », polit, -ida ; joial, -a. (v. TdF) lifret, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« dodu, -e ; joyeux,-euse » (Per
Noste) lifritge : baudor / baudesa / galhardariá. lifting (angl.) : operacion de cirurgia estetica. liga 1 (del gallés LIGA : depaus) [ ~ lia] nf : rausa ; sorra ; fanga ; lima. liga 2 [ ~ lia] nf, cf Ubaud Dicort : çò amb que quicòm se tròba ligat. De tota liga, de toute sorte. De bona liga, de bon aloi, de bon acabit. [v. Honnorat] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ligo 1’) ligada (abs. Dicort) : liga de garbas
de blat [v. liada] ; « (action de lier) liement » (Laus) ; « ligue » (Per Noste). ligadet nm, cf Ubaud Dicort :
« bague, en Gascogne, v. baga » (v. TdF ‘ligo-det’) ligador [ ~ liador] nm (arc.) : cavilhòt (baston per ligar
las garbas) ligadura [ ~ liadura] nf (v. TdF jos ‘liaduro’) : mena d'operacion ; ligam ; liga. ligadurar ~ liadurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ligaturer » (v. ligadura) ligaira nf (abs. Dicort) : maquina que segava lo blat e lo ligava en garbas, « lieuse » (Rapin). ligaire 1 [ ~ liaire], -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que ligava las garbas ; persona que getava de sòrts / emmascaire, -a. ligaire 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« ligueur, celui qui était de la ligue » (v. TdF) ligairon nm, cf Ubaud Dicort :
(v. ligaire 1) ligairona (abs. Dicort) : ligaira. (v. liairona) ligam [ ~ liam] nm : liga / estaca ; coble de cavals ligats ensemble. ligamada (abs. Dicort) : gròs paquet de
farda. (v. liamada) ligamar (abs. Dicort) (v. tr.) : estacar ; enliassar (metre en liassa) ; empaquetar. (v. liamar) ligament [ ~ liament] nm : accion e resulta de ligar o de se ligar ; « ligament » (Rapin). ligamentós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort : « ligamenteux,
-euse » (Laus) ligana nf : v. liana. liganha (abs. Dicort) : liassa (R. IV, 71). (v. lianha) ligant [ ~ liant], -a adj, cf Ubaud Dicort : qu'estaca / que liga. ligar 1 [ ~ enligar] (v. tr.) : cobrir de lima, de fanga, de sorra. ligar 2 [ ~ liar] (v. tr.) : estacar ;
jónher ; encarrar ; engatjar / obligar / forçar ; sarrar ;
espessir. Ligar una salsa. ligar (se) 3 v pron : s'engatjar ; « se liguer » TdF jos ‘liga 1’. Se ligar per una promessa. |
|
ligàs nm (del gallés LIGA : sorra) : amàs de liga.. ligason ~ liason nf :
v. liason. ligast nm / ligasta nf : sautaboc / sautarèla (Tettigonia viridissima) lige nm [veire litge, cf Ubaud Dicort]: vassal. LIGNI- : forma prefixada del latin lignum (fust) lignicòla (adj. m. e f.) : que viu dins de fust mòrt. D'unes cussons son lignicòlas. lignificacion : accion de se lignificar. lignificar (se) : se mudar en fust. lignina nf, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) lignine » (Rapin) lignit nm : (quimia)
« lignite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 374) lignitic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« lignitique ». (v. lignit) lignivòr, -a : que s'avida de fust ; que tuna dins lo fust. lignós, -osa (abs. Dicort) : doblet de lenhós, -osa, « (scient.) ligneux, --euse » (Per Noste). ligombau : crustacèu marin (Homarus vulgaris) ligòs nm / ligòci [ligòssi nm] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ligos’) : afar enrambolhat ; procès ; litigi (R. IV, 80). ligossa nf (arc.) :
espasa vièlha. (v. ligossas) ligossaire, -aira n : embolhaire, -a / cavilhós, -osa (R. II, 369). ligossar (v. tr. e intr.) : ligar ; enrambolhar ; amodar un litigi ; butar un procès ; contestar ; debatre ; far d'alonguis ; lambiardejar (t.a.) ; trabalhar canhosament (amb canha) ligossas nf pl : afars / atifargas. v. atifargas. ligossejaire, --aira n, cf Ubaud Dicort :
v. ligossaire. (v. TdF jos ‘ligoussaire’) ligossejar (v. tr. e intr.): frequentatiu de ligossar « v intr, discuter inutilement, lambiner » TdF. ligòssi nm : v. ligòs. ligòt nm, cf Ubaud Dicort :
« lien, ligature d’une gerbe ; troupeau » (v. TdF) ligòta : mena de limauca pichona (milhauca pichonèla) ligotiar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de juiverie,
persécuter » (v. TdF) ligueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit ruban de fil, mince cordon » (v. TdF) ligula nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) ligule »
(Rapin) ligulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) ligulé, -e » (Per
Noste, Laus) ligur, -a : relatiu als Ligurs, pòble primitiu (Alps de Provença) lilac (del persan lilak) [lillac (v. Ubaud Dicort Errata web e TdF jos ‘lila’)] nm / lilà
l.p. (non preconizat Dicort) : (Syringa
vulgaris). lilac [lillac] blanc nm (plt.) : (Syringa vulgaris) lilac [lillac] d'Espanha nm (plt.) : (Centranthus ruber) lilac [lillac] de Nòstra Dama nm (plt.) : (Valeriana rubra) lilac [lillac] de Pèrsia nm (plt.) : (Syringa persica) liliacèas (f. pl.) , cf Ubaud Dicort : familha de plantas coma lo liri, la tulipa, lo tulipan, lo jacint, lo muguet, l'alh, lo pòrre... liliacèu, -a : de la familha de las liliacèas. lillac nm : v. lilac. lillac adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (couleur)
lilas » (Laus) lilladièr nm, cf Ubaud Dicort : « lilas,
arbrisseau » TdF jos
‘lila’ lim : sorra ; viscositat (R. V, 526) del peissum. lima 1 nf : limon ; sorra ; fanga ; loda / lòda ; lima 2 nf : aplech per limar ; engordiment de lassièira (v. TdF ‘limo 1’) ; lima bastarda nf, cf Ubaud Dicort :
« lime qui tient le milieu entre les limes rondes et les limes
fines » (v. TdF jos
‘limo 1’) lima doça nf, cf Ubaud Dicort : « lime douce ;
chattemite, hypocrite » (v. TdF jos ‘limo
1’) lima sorda nf, cf Ubaud Dicort :
« lime sourde ; petites dépenses qui finissent par
ruiner ; sournois, hypocrite »
(v. TdF jos ‘limo 1’) lima 3 nf : citron de la pèl espessa. limac / limauc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / limaça / limase (los 2, v. çai jos) : limauca / milhauca. limaca ~ limauca nf, cf Ubaud Dicort : « limace ;
limaçon, escargot » TdF jos ‘limaço’ limaça
nf : v. limaca o limauca (v. Ubaud Dicort) limacaire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui, celle
qui ramasse les limaçons » TdF jos ‘limacejaire’ limacalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« les limaces en général » TdF jos ‘limaçaio’ limacós (Alibert ; abs. Dicort) / limaucós, -osa adj : vescós, -osa. limada : cruissiment (bruch de lima) limadura : airal limat. limaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que lima. limaire 2 nm (abs. Dicort) :
ton qu'a pas encara un palm de long. (v. TdF jos ‘limaire’) limalha : rafatum de pèça limada. limanda nf, cf Ubaud Dicort :
« grande armoire à deux battants ; tablette,
étagère, dressoir » TdF limandar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, garnir de tablettes » TdF limandejaire,
-aira n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui fouille dans les armoires » TdF limandejar
v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, fouiller dans une armoire » TdF limandon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite armoire » TdF limar 1 (v. tr.) : alisar quicòm amb una lima. limar 2 [ ~ enlimar] (v. tr.) : enfangar. v. lim. limàs nm, cf Ubaud Dicort :
« limas, limace » TdF (v. limac) limase nm [nf (Vayssier)] :
v. limac o limauc (v. Ubaud Dicort) limasòus nm, cf Ubaud Dicort : « (qui lime les sous)
pince-maille, avare, ladre » TdF ‘limo-sòus’ limauc nm : v. limac. limauca : milhauca ; escagaròl ; pè de galina (plt.) : (Andropogon Ischaemum) limaucada : platat d'escagaròls. limaucaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ramasseur ou mangeur de
limaçons » TdF limaucós, -osa adj : v. limacós. limauda (plt.) : mena de malva (Malva silvestris) limauquejar (v. intr.) : milhauquejar / lambiardejar. limauquet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. limauc) limb [veire limbe, cf Ubaud Dicort] nm : partida verda d'una fuèlha ; partida terminala liura d'un sepal ; partida laminosa d'un petal. limba : parcèla ; petaç / tròç / brigalh. limbarda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Inula britannica) ; (I.
monspessulana) (v. limbardas) limbardas nf pl (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : (Inula tricuspidata) limbardièr : airal cobèrt de limbardas. limbe 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) limbe ; (phys., astr.) limbe » (Rapin) limbe 2 (m. s.) (R. IV, 75) (abs. Dicort) : airal
misteriós per esperar d'intrar al Paradís. (v. limbes) limbèl : correja / correjada / limba ; pèça de cuèr per reparar l'empencha (e non pas « empenha » (fr.)) limbèrt nm : lusèrp. v. lausèrt ;
« osmère lézard, osmère à bandes,
poissons de mer » (v. TdF ‘limbert’). limbes (region mal definida) nm pl, cf Ubaud Dicort :
« (théol.) limbes » (Per Noste, Fettuciari) limbeta nf, cf Ubaud Dicort (v. limba): « petit
lambeau » TdF |
|
|
|
|
|
|