liambra nf : filandra de bava de caval, « filaments de... » (Alibert).

liament ~ ligament nm, cf Ubaud Dicort : v. ligament.

liamet nm, cf Ubaud Dicort : « petit lien » TdF

liamièr : mena de can de caça.

liana [ ~ ligana, cf Ubaud Dicort] nf : planta lenhosa de las selvas tropicalas.

lianha nf, cf Ubaud Dicort : « liasse » TdF ‘liagno’. (v. liassa)

Lianha de trachèls, liasse d’écheveaux » (v. TdF)  

liant ~ ligant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. ligant.

liapels nm pl, cf Ubaud Dicort : « coiffure » (L. 226)

« liar » (liar v) e derivats : v. ligar e derivats.

liard : anciana moneda de coire. (v. TdF)

liarda : doble liard.

liardar / liardejar (v. intr.) : estalviar / esparnhar / mesquinejar ;  « liarder [= donner chacun une petite somme], v. arditejar ; payer une dette » (v. TdF jos ‘liardeja’).

liardau nm, cf Ubaud Dicort : « valeur d’un liard, mince libéralité, chétive aumône » TdF

liardejar : v. liardar.

liarenda  nm (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : mena de cabrifuèlh (Lonicera Periclymenum)

liarga : ligadura ; juntura ; còl del pè ; tendons de junturas / juncturas ; muscle.

lias [liàs] (lo -) nm : periòde geologic.

liasic, -a : relatiu, -iva al lias (geologia)

liason ~ ligason nf, cf Ubaud Dicort : « liaison » (Alibert)

liassa nf (R. IV, 71) : lianha, « liasse, paquet, trousseau ; battée, paquet de laine cardée ; trame ; ligature de linge pour les plaies » (v. TdF).

liassada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une liasse » TdF

liasson nm : paquet de tripas ; gras doble.

liassum nm, cf Ubaud Dicort : « liasse de menu linge » TdF

liata nf : agaçariá.

Far liata : agaçar.

liatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de lier, ce qu’il en coûte pour faire lier, reliage des tonneaux » TdF ‘liage’

liba nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : mota / gleva (R. III, 475 - L. 208).

libacion : vojar un liquid en sacrifici (sang, vin, mèl, lach...) ; accion de beure bravament.

liban : còrda d'espart, de jonc, de cambe... ; amarra ; còrda de posaraca ; còrda de filat de pesca.

Liban : nom de país a l'èst de la mar Mediterranèa.

libanés, -esa : sortit, -ida de Liban ; relatiu, -iva a Liban ; lenga.

libarda nf, cf Ubaud Dicort : « livarde, frottoir, outil de cordier » TdF

libèl : deposicion legala circomstanciada de la persona que demanda a la Glèisa una recèrca en nullitat de son maridatge ; escrich satiric o difamatòri.

libellar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, libeller » (Sèrras-Ess.) (v. redigir)

libellista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « libelliste » (Rapin)

libellula : nom scientific de la domaisèla / de la fissa sèrp.

libèr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) liber » (Rapin)

Libera nm (lat.) : primièr mot del psalme Libera me, Domine ; pregària oficiala pels defuntats.

liberable, -bla : que pòt èsser liberat, -ada.

liberacion (R. IV, 83) : accion o resulta de liberar o de se liberar.

liberador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « libérateur, -trice [v. liberator] » (Fettuciari)

liberal, -a : generós, -osa ; qu'es per la libertat politica ; que fa pròva de tolerància.

Professions liberalas : professions independentas.

Mètges, avocats... an una profession liberala.

liberalament : d'un biais liberal.

liberalisme : doctrina que promòu la libertat en general.

Liberalisme economic, politic...

liberalitat nf : generositat ; çò donat generosament.

liberalizacion : accion o resulta de liberalizar.

liberalizar (v. tr.) : donar una libertat pus granda (t. a.)

liberar (v. tr.) : desliurar (tornar la libertat a quicòm o a q.q.)

Liberar un esclau, un presonièr, sa consciéncia...

liberar (se) : se desliurar (tornar prene sa libertat)

Finiguèt que se liberèt de l'esclavatge de la dròga.

liberator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « libérateur, -trice » ; persona que desliura. (Sèrras-Ess., Rapin)

liberatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « libératoire » (Rapin)

libèrt nm, cf Ubaud Dicort : « affranchi (vieux) » TdF ; « libertin » TdF suppl

libertari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « libertaire » (Rapin)

libertat nf : estat de q.q. o de quicòm de liure.

Libertat de culte.

liberticida adj e n (dels dos genres), v. Ubaud Dicort Errata web : « liberticide » (Rapin)

libertin, -a adj e n (R. IV, 82-83) : adonat, -ada al gorrinitge ; libidinós, -osa ; irreligiós, -osa ; afranquit, -ida.

libertinament : d'un biais libertin.

libertinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, libertiner, v. gorrinejar » (v. TdF jos ‘libertineja’)

libertinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « libertin fieffé, grande libertine » TdF

libertinatge : comportament libertin.

libertinejar v, cf Ubaud Dicort : v. libertinar.

libeta : lesqueta (lesca pichonèla)

Libia : nom de país.

libian, -a : relatiu, -iva a Libia ; persona sortida de Libia.

libidinós, -osa : que s'abandona a la sexualitat.

libidinosament : d'un biais libidinós.

libido (lat.) (f.) : desir ; sexualitat.

libitum (ad -) (lat.) : a volontat.

liboret nm, cf Ubaud Dicort : « libouret, ligne qu’on emploie à la pêche du maquereau et du thon » TdF

libralha nf, cf Ubaud Dicort : « les livres en général (collectif) [v. librum] ; la littérature dans un sens péjoratif » (Fettuciari)

librament adv, cf Ubaud Dicort : « librement » TdF

librari, -ària n : persona que ten una librariá.

librariá : airal que de libres i son expausats a la venda.

libràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros livre, grand livre, mauvais livre » TdF

libre nm : recuèlh de tèxtes que se tenon del tròç, religats o enquasernats ; registre ; estomac tresen dels romiaires.

libresc, -a (pej.) : que ven pas que dels libres / non-viscut.

Saber libresc.

Coneissença libresca.

libret : libret de caissa d'esparnha ; libret de familha ; libret militar ; libret escolar...

libretista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (mus.) librettiste » (Rapin)

libreton / librilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit livret, opuscule » TdF jos ‘libretoun’

libron : libronèl / librilhon (libre pichonèl), « livre sans prétention » TdF

librum nm sing, cf Ubaud Dicort : « livres en général, tas de livres » TdF

LIC- : forma prefixada del grèc lukòs (lop)

liça 1 nf (v. TdF ‘liço’) : fil de trama ; filat de pescaire ;

liça 2 nf (v. TdF ‘lisso’) : airal per de torneges, d'escorregudas, de jòcs ; baloard ; passejada ; randa ; palencada ;

liça 3 nf (v. TdF jos ’lico’) : diferentas menas de peisses : liça / leça [v. Alibert] (Centronotus Vadigo) ; (C. lysan) ; (Lichia glauca) ; (L. negra) ; autre peis : muge / testard / mulet (Mullus)

liça negra nf, cf Ubaud Dicort : « muge à grosses lèvres » (Alibert)

 

 

levantada : còp de vent d'èst.

levantàs nm, cf Ubaud Dicort : « vent d’est impétueux » TdF

levantés, -esa adj e n : del levant, « levantin, ine » ; de Mediterranèa. (v. TdF)

levantet : replec cordurat sul bòrd d'una estòfa.

levantin, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. levantés)

levantina nf, cf Ubaud Dicort : « levantine, étoffe de soie » TdF

lèvapel nm, cf Ubaud Dicort : « fin rasoir, fine lame » TdF ‘lèvo-péu’

Es un lèvapel, c’est une futée. (v. TdF)

levar 1 (m.) : aparicion, « lever ; moment où l’on se lève » TdF ‘leva 2’.

Un levar de solelh.

levar 2 (v. tr.) : contrari de baissar ; aleujar una femna prens o una bèstia prens (v. la nòta de grand) ; elevar / enauçar ; culhir ; bastir ; raportar / produsir ; dostar / enlevar ; percebre ; fermentar ; desbarrassar ; desnisar / desjaçar ; soslevar...

Levar lo capèl o la man per saludar q.q.

Levar las aurelhas : quilhar las aurelhas.

I s'entend plan per levar una femna en mal d'enfant.

Lèva pas jamai la votz, ni mai quand comanda.

Levar la vianda de pels camps. Levar un ostal.

Aquel camp lèva pas de brave froment.

Levèron los dròlles als parents, qu'èran pas capables.

Manjar lèva lo talent, beure lèva la set.

Levar la rusca.

Levar la pèl d'una poma.

Oblidan pas jamai de levar las talhas.

Aquelas tortas an plan levat.

Levar la taula.

Levar un perdigal.

Levar una lèbre.

Levar un fais.

Levar lenga : v. jos lenga

Levar pas lenga : demorar lengaclavat.

Levar lo nas : agachar cap ennaut.

Levar lo pè : s'enanar ; racar.

Levar lo nenon.

levar (se) : contrari de se jaire / de se colcar ; se revoltar.

lèvas nf pl  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fèrrias de fogal.

levat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « levée, raisins foulés qu’on jette à la fois dans la cuve ; fardeau, butin qu’on enlève ; terme du jeu de carte, v. plega ; levain, en Languedoc, v. levam » (v. TdF)

levat 2 (prep.) : exceptat / fòra / franc / levat / tirat / son que.

levat que (conj.) : exceptat que / part que / tirat que / son que.

Levat que plòga lèu, aurem pas grand vianda.

Levat que ploguèsse (v. p. 21), partiriam matin.

levatàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros mou, poumon d’animal [v. lèu 1] » TdF ; « charogne, tas de viande avariée » (Brun Glossari Oc-Fr)

levatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de lever, d’enlever ; manière d’assujettir les pampres des vignes ; action des bouillons qui s’élèvent au-dessus de la chaudière dans laquelle on cuit le savon ; ablation du liège des chênes » TdF

leventin [leventi] (m.) : « levanti, soldat de marine turc ; bandit ; fanfaron, fat, freluquet » ; coquinàs ; rusat ; adrech ; enfantonit. (v. TdF)

Leveson : region de Roergue (Occitània)

levet nm, cf Ubaud Dicort : « troussis ; ourlet ; long vêtement de mousseline blanche dont on pare les enfants le jour du baptême » TdF ‘levet 1’

leveta nf, cf Ubaud Dicort : « troussis » TdF

Leviatan : monstre marin que ne parlan lo Libre de Jòb e los Psalmes de la Bíblia.

levigacion nf, cf Ubaud Dicort : « lévigation » (Laus)

levigar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, léviger » (Laus)

levita 1 nf : mena de vestit long cargat pels òmes.

levita 2 nm, cf Ubaud Dicort : « lévite ; jeune garçon vêtu de blanc qui jette des fleurs à la procession de la Fête-Dieu, thuriféraire ; garçon impubère » TdF ‘levito 1’

levitacion : neutralizacion de la pesantor de mercé una accion magnetica. (t. tecn. de fisica)

Levitic nm : libre tresen del Pentateuc de la Bíblia.

levogir, -a adj : (quimia) « levogyre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 373)

levulòsa : fructuòsa.

-LEXIA : forma sufixada del grèc lexis (elocucion) v. dislexia.

lexèma nm, cf Ubaud Dicort : « (ling.) lexème » (Per Noste, Rapin)

lexia nf, cf Ubaud Dicort : « (ling.) lexie » (v. çai sus)

lexic : vocabulari usual d'una lenga.

lexical, -a : relatiu, -iva al lexic o a la lexicologia.

lexicalizacion : accion o resulta de lexicalizar.

lexicalizar (v. tr.) : enregistrar coma mot autonòm un derivat o un compausat.

Camin de fèrre es un mot lexicalizat.

lexicograf, -a : persona que trabalha sus una lenga.

lexicografia : estudis suls mots d'una lenga.

lexicografic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lexicographique » (Rapin)

lexicològ, -a : especialista (m. e f.) en lexicologia.

lexicologia : sciéncia de l'origina e de la significacion dels mots.

lexicologic, -a : relatiu, -iva a la lexicologia.

lexicometria nf, cf Ubaud Dicort : « (ling.) lexicométrie »

lhabardàs nm, cf Ubaud Dicort : « rhododendron » (Alibert)

lhabardèra nf, cf Ubaud Dicort : « rhododendron » (Alibert)

lhabardós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « baveux » (Rapin). (v. lhabrós)

lhabra (saliva) nf, cf Ubaud Dicort : « bave [v. lhabrar] » (v. Mouly Esping. p. 247) ; « babine » (Laus)

lhabrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, baver » (Laus)

lhabrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « baveux, -euse » (Laus)

lhabrut, -uda (plen de saliva) adj, cf Ubaud Dicort : « lippu, -e ; plein, -e de salive » (Sèrras-Ess.)

lhaquit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « sain ; droit ; sans tache ; pur » (Alibert)

lharpàs nm : (gròssa lesca), cf Ubaud Dicort.

lhestar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, choisir » (v. Alibert)

lhimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « gluant » (Alibert)

lhispet nm, cf Ubaud Dicort : v. gespet. (v. Alibert)

lhucet nm, cf Ubaud Dicort : « éclair » (v. Alibert). (v. liuç)

lhunar : (terme tecnic de la fabrication de las penches), cf Ubaud Dicort.

li 1 pr pers : a el (datiu singular del pronom el), « lui »

Li dirai çò que pensi.

li 2 pr pers pl : « leur, li est souvent substitué à lor » (Vernet Dict. gram. oc. p. 298)

Vendètz-li, vendètz-lor, vendez-leur. (Alibert Dict. li)

lia ~ liga nf, cf Ubaud Dicort : v. liga  1.

liada nf, cf Ubaud Dicort : « lien des gerbes de blé » (Alibert). (v. ligada)

liador ~ ligador nm, cf Ubaud Dicort : v. ligador.

liadura ~ ligadura nf, cf Ubaud Dicort : v. ligadura.

liadurar ~ ligadurar v, cf Ubaud Dicort : v. ligadurar.

liaire ~ ligaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. ligaire 1.

liairona nf, cf Ubaud Dicort : « lieuse » (Alibert)

« lialment » - « lialament » : v. leialament.

« lialtat » : v. leialtat.

liam ~ ligam nm, cf Ubaud Dicort : v. ligam.

liamada nf, cf Ubaud Dicort : « gros paquet de menu linge » TdF

liamar ~ enliamar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lier avec un lien, mettre en liasse, accoupler le menu linge, attacher, enchaîner » TdF jos liama’