lengatada : lengada / barjacada.

lengatejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. lengatejar)

lengatejar (v. intr.) : remenar la lenga ; tirar la lenga ; se passar la lenga pels pòts.

lengatge : lenga / parlar.

lengatgièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « v. lengarèl » (v. Azaïs) ; « langagier, -ère » (Sèrras-Ess.)

lengatièr, -ièira / lengaud, -a adj e n : barjacaire, -a / charraire, -a.

lengon nm : lenga pichona, « aiguillon de serpent » TdF.

Lengònha n pr, cf Ubaud Dicort : v. Langònha.

lengós, -osa adj e n, cf Ubaud Dicort : v. lengut. (v. TdF jos ‘lengu’)

« lengosta » : v. langosta.

lengòt : pestèl de sarralha ; barra de metal fondut sortit en forma de lengòta (lenga pichona) 

Lo francés « lingòt » ven de lengòt.

« lengròla » nf : v. grisòla e angròla, cf Ubaud Dicort.

lenguèina nf, cf Ubaud Dicort : « étroite langue de terre, bande de toile » TdF

lenguejaire, -aira n : barjacaire, -a ; lecaire, -a ; lo qu'agacha la lenga d'un pòrc per véser s'es pas ladre.

lenguejar (v. intr.) : barjacar / charrar ; lecar ; agachar la lenga d'un pòrc per véser s'es pas ladre ; garnir los tudèls d'orguena de languetas metallicas.

lenguèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite langue de terre ou de pain » TdF ‘lenguello’

lenguèlh [lenguelh] nm : filet de la lenga.

lengueta : lenga pichona e ponchuda ; t. tecn. de menusièr.

lenguetar (v. intr.) : barjacar ; t. tecn. de menusièr.

lengut, -uda adj e n : qu'a bona lenga.

lenha : brancas per far fuòc.

lenhacargat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ligneux, euse, v. lenhós » (v. TdF ‘ligno-carga’)

lenhada nf, cf Ubaud Dicort : « train de bois flotté » TdF ‘lignado’

lenhairar ~ lenhieirar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, couper du bois pour son usage, v. boscairar » (v. TdF ‘lignaira’)

lenhairat nm, cf Ubaud Dicort : « bois d’un bûcher, tas de bois, v. làupia » (v. TdF ‘ligneirat’)

lenhairatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit de couper du bois, v. boscairatge » (v. TdF ‘ligneirage’)

lenhaire, -aira : persona que fa de lenha.

lenhàs nm : brancassa, « grosse bûche » TdF jos ‘lignas’.

lenhèla nf, cf Ubaud Dicort : « aisselière, pièce du fond d’une futaille » TdF ‘lignello’

lenhièira nf : v. lenhièr.

lenhieirar : v. lenhairar.

lenhieirat (Alibert ; abs. Dicort) : montet de lenha de cremar. (v. lenhairat)

lenhièr nm, lenhièira nf : montet de lenha ; airal que i se sarra la lenha.

lenhós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de fust ; « boisé, ée, où il y a du bois, v. boscós » (v. TdF ‘lignous’).

lenificar : calmar / apasiar.

leninisme nm, cf Ubaud Dicort : « léninisme » (Rapin)

leninista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « léniniste » (Rapin)

lenitat nf, cf Ubaud Dicort : « douceur, délicatesse » TdF

lenitiu, -iva : qu'a lo poder d'apasiar.

Paraulas lenitivas.

lent, -a adj : longanha / lanternejaire, -a ; banhat, -ada de pluèja o de susor, « v. relent 1 » (v. TdF).

lentament : d'un biais lent.

lentamenet adv, cf Ubaud Dicort : « tout doucement » TdF

lentar (v. tr.) : martelar (picar / rasar) un pairòl per lo far pus polit. (v. TdF ‘lenta’)

lente 1 nf : (fisica) « lentille » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 244)

lente 2 (m.) / lenta (f.) : luzèrna salvatja (Medicago falcata) ;

escana vaca (plt.) (Ononis) ;

pastèl salvatge (plt.) (Isatis tinctoria)

lente de buòu nm (plt.) : (Melilotus)

LENTI- : forma prefixada del latin lens, -tis (lentilha)

lenticular, -a (R. IV, 47) : que revèrta una lentilha.

lenticulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « lenticulé, -e » (Laus)

lentifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « lentiforme » (Rapin)

lentiginòsi (f.) : afeccion cutanèa caracterizada per tot un fum de tessèlas.

lentigo : tèrme scientific per dire tessèla.

lentilha (plt.) : mena de legum (Lens esculenta) ; tessèla (taca sus la pèl / taca de rossor) ; aplech d'optica.

lentilha d'aiga : (Lemna minor)

lentilhada : peis de mar (Raia oxyrhinchus) ; platat de lentilhas.

lentilhat : peis de mar (Squalus mustelus)

lentilhièira : campat de lentilhas.

lentilhòla (plt.) : (Lotus corniculatus)

lentilhon (plt.) : (Lemna)

lentilhós, -osa : pardós, -osa (marcat , -ada de tacas rossèlas).

lentiscle : mena d'arbrilh (Pistacia Lentiscus)

lenton nm (v. Ubaud Dicort) (v. lente 2) : « luzerne orbiculaire, v. èrba de la ròda » (v. TdF)

lentor nf : biais pausat d'obrar (contrari de vivacitat (R.V, 557))

Leon - Leonèl - Leona - Leonà (abs. Dicort) - Leonèla : prenoms.

leon 1 / leu adv (los 2, abs. Dicort) : vitament (R. V, 558). (v. lèu 2)

leon 2 nm / leu (abs. Dicort ; los 2, Alibert) : mamifèr carnassièr d'Africa. (Felis leo) ; « signe du zodiaque ; variété de chien ; homme très brave ; pou, en style familier » (v. TdF ‘lioun’)

Se prene la part del leon : se prene la part pus brava.

leona nf / leonessa (v. leonessa) : feme del leon.

leonalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « la race des lions » TdF ‘liounaio’

leonar (v. intr.) (R. IV, 48) (v. TdF ‘liouna’) : far de leonèls.

Leonard - Leonarda : doblets de Leunard - Leunarda.

leonàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand lion, vieux lion, lion horrible » TdF ‘liounas’

leonat nm / leonèl (abs. Dicort) (los 2, R. IV, 48) : leon pichonèl. (v. leonet)

Leonç [Leonci, v. Ubaud Dicort Errata web] prenom m. : « Léonce » (Laus).

Leóncia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Léoncie » (Laus)

leonessa (R. IV, 48) (abs. Dicort) : leona (feme de leon). (v. leona)

leonet nm, cf Ubaud Dicort : « lionceau » (v. TdF ‘liounet’)

leoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lionne, jeune lionne » TdF ‘liouneto’

leonin, -a : relatiu, -iva al leon ; que revèrta un leon ; abusiu, -iva ; t. tecn. de med. ; t. tecn. de poesia : vèrs que son emistiqui reprodusís la consonància de la rima.

Comportament leonin.

Mercat leonin.

Part leonina.

Fàcia leonina.

Vèrs leonin.

leonisme (R. IV, 48) : biais de fargar de vèrses sonats leonins.

leopard : mamifèr carnassièr d'Africa. (Felis pardus)

lep nm : gròs manjaire.

 

 

lepa nf, cf Ubaud Dicort : v. lèpi. (v. TdF jos ‘lèpi’)

lepabotelha nm, cf Ubaud Dicort : « biberon, buveur, v. ibronha » (v. TdF ‘lipo-boutiho’)

lepabròca nm, cf Ubaud Dicort : « (qui lèche la broche) gourmand » TdF ‘lipo-broco’

lepaculhièr nm, cf Ubaud Dicort : « (qui lèche la cuiller), sobriquet » TdF ‘lipo-cuié’. (v. çai sus)

lepacuol (m. e f.) : persona lausenjaira messorguièra.

lepada : brava còp de forqueta ; bon repais.

lepadet (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à lèche-doigt » TdF ‘lipo-det (à)’

lepafangas (adj. e subs.) [nm] : que sarra e seca las fangas, « sobriquet des vents froids et secs » (Alibert). (v. TdF ‘lipo-fango’ e ‘lepo-fango)

lepafarinas (m. pl.) [nm] : det guinhaire, « index, doigt qui sert à lécher la bouillie » TdF ‘lipo-farino.

lepafuèlhas nm, cf Ubaud Dicort : « intempérie qui brouit la végétation, gelée, v. plovina » (v. TdF ‘lipo-fueio’)

lepaire, -aira [~ -airitz] n : persona que leca ; golard, -a.

lepament nm, cf Ubaud Dicort : « lapement » (Laus)

lepar / lepir (v. tr.) (v. Alibert) : lecar ; manjar golardament.

Un can o un cat lepan çò liquid.

lepar / lepir (se) : s'esperlecar.

Los cats se lepan sovent.

lepariá nf, cf Ubaud Dicort : « ripaille, chère lie » TdF ‘liparié’

lepasalsa nm, cf Ubaud Dicort : « gourmand, parasite » TdF ‘lipo-sausso’

lepasòu nm, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou, attrape-sou » TdF ‘lipo-sòu’

lepassejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aime à lécher, qui donne souvent des baisers » TdF ‘lipassejaire’

lepassejar (v. tr.) : augmentatiu pejoratiu de lepar, « v intr et tr, lécher d’une manière dégoûtante ; baiser vilainement, v. baisassejar » (v. TdF ‘lipasseja’).

lepassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « gourmand, ande, écornifleur, flatteur, euse » TdF ‘lipassié’

lepatar v, cf Ubaud Dicort : v. lepatejar. (v. TdF jos ‘lipateja’)

lepatariá nf, cf Ubaud Dicort : « petites friandises » TdF ‘lipatarié’

lepatejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, manger des friandises ; déguster en gourmet » TdF ‘lipateja’

lepatge : accion de lepar.

lepatopin nm, cf Ubaud Dicort : « gourmand, friand » TdF ‘lipo-toupin’

lepega nf : veire upega, cf Ubaud Dicort.

lepejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, lécher légèrement, v. lequejar » (v. TdF)

lepenisme nm, cf Ubaud Dicort : « lepénisme (< Le Pen) »

lepenista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « lepéniste » (Sèrras-Ess.)

« lepeque » nf [lepegue (v. Vayssier jos ‘puput’ e v. lepega çai sus)] : v. upega, upa.

lepet, -a adj : lemfre, -a ; golard, -a.

lepetar v, cf Ubaud Dicort : v. lepetejar. (v. TdF jos ‘lipeteja’)

lepetariá nf, cf Ubaud Dicort : « petites friandises, v. lecum, lichonariá » (v. TdF ‘lipetarié’)

lepetejar, cf Ubaud Dicort : « v intr, manger des friandises ; déguster en gourmet, v. gormandejar, leconejar » (v. TdF). (v. lepet)

lepetitge : golardiá.

lèpi nm, cf Ubaud Dicort : « lopin, morceau ; coup, soufflet » (v. TdF)

LEPIDI- / LEPIDO- : formas prefixadas del grèc lepis (escauma)

lepidifòrme, -ma : que revèrta quicòm que se segmenta en tròçes en forma d'escaumas.

lepidoptèr : insècte que sas alas son cobèrtas d'escaumas microscopicas.

Lo parpalhòl es un lepidoptèr.

lepiòta nf : v. sant martina / sant miquèla.

lepir : v. lepar.

leponejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, lécher à plusieurs reprises » TdF ‘lipouneja’

lepra [lèpra] nf : malautiá cronica e infecciosa.

leprós, -osa adj : persona que patís de la lepra.

leprosariá : espital de leproses.

-LEPSI : forma sufixada del grèc lepsis (idèa d'atacar e de s'apoderar) v. prolèpsi.

-LEPSIA : v. -LEPSI. v. catalepsia - epilepsia.

-LEPTIC : v. -LEPSI. v. cataleptic - epileptic.

LEPTO- : forma prefixada del grèc leptòs (tèunhe)

leptocefal nm, -a (adj. e subs.) : del cap tèunhe ; baba de l'anguila e del congre.

leptocefalia : caracteristica de çò leptocefal.

leptoprosopia : carateristica de las raças umanas de la cara longa e estrecha.

lepum nm, cf Ubaud Dicort : « friandise, v. lecum ; personne gourmande, v. lepet » (v. TdF ‘lipun’)

lequejar (v. tr.) : lecar sovent e leugièirament.

lequet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « friand, ande, gourmet » TdF ‘liquet’

lequeta nf, cf Ubaud Dicort : « personne adroite au jeu, qui sait gagner » TdF ‘jos ‘liquet’

lequid(e), -da adj, cf Ubaud Dicort : « franc et quitte ; sans défaut » TdF jos ‘liquide’. (# liquid)

lequièr nm, -ièira (v. leca 2) : aucelaire, -a.

lequisa nf, cf Ubaud Dicort : « friandise ; coquetterie » TdF

lequitge : accion de lecar.

lera nf / leron nm : recipient per mólzer.

lèra nf, cf Ubaud Dicort : « éloge, jactance, vanterie » TdF ‘lèro 1’

Cantar coma une lèra, se dit de quelqu’un qui chante bien. (v. Ubaud Dicort e TdF)

lerat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : glacinat, -ada.

lèri 1, -ia adj : fricaudèl, -a ; alègre, -a ; escarrabilhat, -ada ; aluserpit, -ida ; alebraudit, -ida.

lèri 2 nm, cf Ubaud Dicort : « matière fécale, étron ; imbécile, benêt, idiot » TdF

« lèrna » : v. darna - lesena.

leron nm : lera. v. pus avant.

lèrpa nf, cf Ubaud Dicort : « chassie, v. laganha » (v. TdF)

lerpós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « larmoyant, ante, chassieux, euse » TdF

les nm : lima ; alluvion (R. II, 56).

lès 1 nm : largor d'una estòfa.

lès 2 (prep. arc. (del latin latus, costat)) (abs. Dicort) : prèp de.

Cazols lès Besièrs.

Murvièlh lès Besièrs.

lèsa : benda d'estòfa ; faissa de tèrra ; faissa d'òrt.

lesada : aigat de Lez (ribièira que passa a Montpelhièr)

lesamajestat nm, cf Ubaud Dicort : « Crime de lesamajestat, crime de lèse-majesté » (v. TdF jos ‘lesa’)

lesar 1 : (permetre), cf Ubaud Dicort.

lesar 2 (portar prejudici) v (franc.), cf Ubaud Dicort : v. lesir 1.

lesbian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lesbien, -enne » (Per Noste, Basic)

lesbiana nf : femna adonada al lesbianisme.