|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
legatari, -ària : persona designada per recebre un lèg. legeire, -eira [~ -eiritz] n : persona que legís quicòm per son compte. (# lector e legidor 2) legenda : narracion populara mai o mens inventada e amplificada. legendari, -ària : relatiu, -iva a una legenda. legendièr nm, cf Ubaud Dicort : « recueil de légendes, légendaire » TdF legent, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ocupat, -ada a legir. Léger ~ Leir (flum) n pr m, cf Ubaud Dicort : « la Loire » TdF jos ‘Lège 1’. (v. Leire) legiblament : d'un biais legible. legible, -bla : que se pòt legir aisidament. legidor 1, -a n (abs. Dicort) : lector, lectritz, « nm, lecteur (vieux) » TdF. legidor 2 nm : « lecteur (machine) » (Ubaud Dicc. scient. p. 159). (# legeire e lector) Legidor optic (Dicort), lecteur optique. Legidor de MP3, lecteur (de) MP3. (Ubaud Dicc. scient. p. 159) legidor 3, -doira (que se pòt legir) adj, cf Ubaud Dicort : « lisible » (Sèrras-Ess.) legiferar (v. intr.) : far las leis ; decretar / edictar de règlas. legion : ensemble de soldats ; grand nombre de personas ; distinccion (R. III, 60) civila e militara. Las legions romanas. La legion estrangièira. La Legion d'onor. Una legion de mainatges. legionari : soldat de la legion estrangièira. legionella nf, cf Ubaud Dicort : « légionelle » (v. Per Noste) legionelòsi [legionellòsi] (f.) : malautiá amodada pel bacil Legionella pneumophila. legir (v. tr.) : prene coneissença d'un escrich ; endevinar los sentiments de q.q. d'après sa cara ; interpretar. Legir sus la cara de q.q. Legir lo temps. legislacion : ensemble de leis. legislador, -airitz (abs. Dicort) : persona que fa las leis. (v. legislator) legislatiu, -iva : qu'a per mission de far las leis. legislativament : d'un biais legislatiu. legislator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « législateur, -trice » (Laus) legislatura : temporada d'un còrs legislatiu. legista (adj. e subs. m. e f.) : que coneis las leis. Mètge legista. legitim, - a : confòrme, -a a la lei ; consacrat o admés per la lei o per la rason. Enfant legitim. legitima (subs. f.) : molher. Pòdi pas far res sens ma legitima. legitimacion nf, cf Ubaud Dicort : « légitimation » (Rapin) legitimament : d'un biais legitim. legitimar (v. tr.) : far reconéisser coma legitim. legitimari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « légitimaire » (Rapin) legitimisme nm, cf Ubaud Dicort : « légitimisme » (Rapin) legitimista adj e n (m. e f.) : adèpte, a de çò legitim (t. a.) legitimitat nf : qualitat de çò legitim. legor nf : léser (temps liure). (v. TdF) « legrema » : v. lagrema. leguenada nf, cf Ubaud Dicort : « glissade » TdF leguenador nm, cf Ubaud Dicort : « glissoire » TdF leguenar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, glisser, couler » TdF ; « s’avancer ou s’introduire en glissant » (v. Alibert). « leguenar » e derivats : metatèsis de lenegar. v. lenegar. leguent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « liquide, glissant, v. resquilhós » (v. TdF) legueta nf, cf Ubaud Dicort (v. lèga 2) : « petite lieue » TdF legum : vianda de pels òrts. legumaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « maraîcher, marchande de légume » TdF. (v. ortalhièr) legumàs nm, cf Ubaud Dicort : « légume grossier » (Palay) legumassejar v, cf Ubaud Dicort : « faire, vendre, manger de mauvais légumes » (v. Palay) legumassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui aime beaucoup le légume » (Palay) legumatge nm, cf Ubaud Dicort : « les légumes » (Palay). (v. ortalha) leguminós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « légumineux, -euse » (Laus) legumós, -osa adj (Alibert ; abs. Dicort) : de la natura dels legums, « légumineux » (Rapin). (v. leguminós) « lei »1 (adv.) : v. la - lai. lei 2 nf : règla impausada per una autoritat superiora ; « aloi, titre » (v. TdF ‘lèi 1’). lei-quadre nf, cf Ubaud Dicort : « loi-cadre » (Per Noste) leial 1, -a adj : que demòra fidèl, -a. leial 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne mesure d’environ 4 litres » (v. TdF jos ‘leiau’) leialament : d'un biais leial. leialesa nf, cf Ubaud Dicort : « loyauté » (L. 224). (v. leialtat) leialtat nf : qualitat de q.q. o de quicòm de leial. leiçon nf (R. IV, 43 ‘leisso) : doblet de lecçon [v. lecçon]. leiçonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire la leçon, instruire, reprendre, v. endoctrinar » TdF suppl. leiçonar : doblet de lecçonar,. leiçoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite leçon, jolie leçon » TdF « lèid » : v. laid e lag (non preconizat Dicort). leidar (v. intr.) : abausir / foisonar / abondar. lèime, -ma adj : « franc, anche, qui n’est pas frelaté », autentic, -a ; blos, -a ; domètge, -ja. (v. TdF) lèime-parlar nm, cf Ubaud Dicort : « franc-parler » (Sèrras-Ess.) Leire [Leir ~ Léger] (m.), cf Ubaud Dicort : fluvi ; departament que i se parla un pauc occitan. Leire-Naut [Naut Leir ~ Naut Léger] n pr m , cf Ubaud Dicort : departament occitan. v. p. 1053. leire v, cf Ubaud Dicort : « v impers, être à loisir, tarder, durer, v. languir, trigar » (v. TdF) lèit [veire lièch, cf Ubaud Dicort] / lièch nm : mòble aplechat d'un matalàs per i dormir ; fons de carri o de carreta ; jaç de rèc o de ribièira ; fons de lac ; fons de mar ; jaç de pèira ; sisa de tèrra, de fems, de fuèlhas... lejós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui se dorlote, qui aime ses aises à l’excès » TdF lejosar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dorloter, choyer, flatter » TdF lejosar (se) v pron : « se choyer, s’écouter trop » TdF jos ‘lejousa’ lejosum nm, cf Ubaud Dicort : « complaisances, indulgence qu’on a pour soi, mignardise » TdF lelo (cast.) adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. Alibert) : nèci / piòt / bestiasson. lèma 1 nm : « (logique, ling.) lemme », proposicion preliminara ; argument ; somari ; epigraf (v. TdF jos ‘lèmo’) ; lèma 2 nf : trocilhon. (v. TdF jos ‘lèmo’) « lemenada » (desf. l.p.) : v. lumenada. lematizacion nf, cf Ubaud Dicort : « (ling.) lemmatisation » (v. çai jos) lematizar v, cf Ubaud Dicort (v. lèma 1) : « v tr, (ling.) lemmatiser » (Per Noste) lembrar v, cf Ubaud Dicort : v. membrar. (v. TdF ‘jos ‘membra’)
|
|
lemfre [lenfre, veire lifre, cf Ubaud Dicort], -fra adj : lepet, -a / bocafin, -a ; « difficile à nourrir, délicat » (Falissard). lemniscata nf, cf Ubaud Dicort : « (math.) lemniscate » (Per Noste, Laus) Lemosin : region d'Occitània. lemosin 1 (lo -) nm : parlar occitan de Lemosin. lemosin 2, -a adj : sortit, -ida de Lemosin ; relatiu, -iva a Lemosin. Lemòtges (class.) (Limòtges localament) n pr, cf Ubaud Dicort : « Limoges » (Rapin) lemotjaud, -a (class.) ~ limotjaud, -a (localament) adj, cf Ubaud Dicort : « habitant de Limoges » TdF suppl, « limougeaud, -e » « lempar » v : v. limpar. lempat (plt.) : (Rumex patientia) ; (R. conglomeratus) lempauta [veire loppauta, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Ranunculus arvensis) ; (R. pratensis) (Ficaria ranunculoides) lempe, -pa adj : lemfre, -a / bocafin, -a / lepet, -a. len, -a adj (R. IV, 44) : doç, a ; lis, a ; fluid, -a ; onchós,-osa. « Qual li passarà la mar, / la man sus la cuèissa lena ? » J.B. lena-lena loc adv, cf Ubaud Dicort : « Faire lena-lena, t. de nourrice, se régaler » TdF ‘lèno-lèno’ lenc adj masc, cf Ubaud Dicort : « dont le manche fait un angle trop aigu avec la lame, en parlant d’une houe, d’une pioche » (v. TdF) « lènc » (desf. l.p.) : v. luènh. lence nf : linha de pesca. (v. TdF ‘lenci’) lençòl nm, cf Ubaud Dicort : caduna de la tèla de lièch que i se dormís entremièg ; tèla (tela) per sebelir un defuntat. lençòla nf (abs. Dicort) : borrona, « bâche » (Laus). lençolada 1 nf (plt.) : (Iberis amara) lençolada 2 nf : v. lençolat. (v. TdF jos ‘linsoulado’) lençolàs : lençòl grand ; borrona granda. lençolat nm, lençolada nf : contengut d'un lençòl. lençolet : lençòl pichon. lendal : sulhet / pompidor ; pèira al dessús de l'intrada. lendalièira nf, cf Ubaud Dicort : « pierre du seuil, seuil, en Languedoc » (v. TdF jos ‘lindaniero’) lende nm o nf, cf Ubaud Dicort : uòu de pesolh ; pesolh pichon. lendejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, pleuvoir imperceptiblement, v. blasinejar, laganhejar » (v. TdF) lendeman nm, cf Ubaud Dicort : « (La forme lendeman [pour endeman] est très utilisée) lendemain » (Laus). lendeman de matin loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. jos endeman) lendenós, -osa / lendós, -osa adj : qu'a de lendes. lenegada (abs. Dicort) nf : resquilhada / limpada. (v. leguenada) lenegador nm (abs. Dicort) : resquilhador, -oira. (v. leguenador) lenegant, -a (abs. Dicort) : limpant / gilhant / lisant / resquilhant, -a. (v. leguent) lenegar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e L. 224) : resquilhar / lisar / gilhar / limpar. (v. leguenar) lenfre adj : veire lifre, cf Ubaud Dicort. lenga : muscle de la boca que servís coma organ del gost e del lengatge ; agent principal de la paraula ; lengatge parlat o escrich d'una nacion. Levar lenga, parler, répondre ; être forcé au silence, se taire. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘lengo’ e ‘leva’) lenga boïna [lenga bovina] nf : mena de campairòl. lenga cana (plt.) (Cynoglossum officinale). (v lenga de can) lenga d'anhèl (plt.) : (Plantago lanceolata) lenga d'auca (plt.) : (Pinguicula vulgaris) lenga d'aucèl : frucha de la fraissa (fraisse feme). lenga d’òc nf, cf Ubaud Dicort : « langue d’oc » (v. TdF jos ‘lengo’) lenga d’oïl nf, cf Ubaud Dicort : « langue d’oïl » TdF jos ‘oi’ lenga de boc (plt.) : (Echium) lenga de buòu (plt.) : (Anchusa officinalis) lenga de can nf, cf Ubaud Dicort (plt.) (Cynoglossum officinale). (v. lengacana) lenga de cat (plt.) : (Leuzea conifera) lenga de caval (abs. Dicort) (plt.) : (Ruscus hyppoglossum) (v. TdF ‘lengo-de-chivau’) lenga de cèrvi (plt) : (Scolopendrium officinale) lenga de gos nf, cf Ubaud Dicort : v. lenga de can. (v. TdF jos ‘lengo-de-can’) lenga de passeron nm : (plt.) (Polygonum) lenga de pelha nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise langue » (Laus), « langue de vipère » (Basic) lenga de sèrp (plt.) : (Ophioglossum vulgatum) lenga longa : mena de pichon pic (Dryobates minor) lenga maire nf : « langue mère ; langue maternelle » (v. TdF jos ‘lengo’) […]‘lenga maire’. Maire, mairitz ont se farga e s’espelís la pensada. (PEN-Club de lenga d’Òc) lenga passerina (plt.) : (Passerina tinctoria) lengabit [veire engabit, cf Ubaud Dicort] nm : sentor d'esclaufit. lengaborrat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘lengo-bourra’) : bedòs -òssa / quèc, -a / bret, -a. lengada : còp de lenga / fissard / fissada ; barjacada. Lengadòc : província d'Occitània. lengadòca nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’amande connue en Rouergue » TdF lengadocian 1, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Lengadòc ; sortit, -ida de Lengadòc ; lengadocian 2 nm : lo parlar lengadocian. lengadocianitat nf, cf Ubaud Dicort : « languedocianité » (v. Lengadòc) lengaforbit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la langue bien affilée, doucereux » (L. 224) lengaire, -aira [~ -airitz] adj e n : charraire, -a ; indiscrèt, -a ; « langueyeur, v. lenguejaire » (v. TdF). lengairòla (abs. Dicort e TdF) : lonja en forma de lenga. Lengairòla de nivol. lengal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la lenga. (v. lingual) lengamaire (abs. Dicort) (De confondre pas amb mairelenga (abs. Dicort)) : lenga mairala. (v. lenga maire [jos lenga]) lengamanjar (v. intr. e tr.) : desfatar ; dire de mal de q.q. lengapassa [lengapassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort] : « qui a fait parler de lui » (Palay) ; qu'a facha parlar d'ela (filha o femna) (v. TdF jos ‘lenga-passa’). lengar (v. intr.) : parlar ; barjacar ; remenar la lenga ; parlar indiscrètament. lengard, -a : babilhard, -a ; còltòrt, -a (aucèl) (Lynx torquilla) lengarèl 1, -a adj : lengaponchut, -uda / charraire,-a. lengarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « langue affilée ; bavard, babillard » TdF ‘lengarèu’ lengarut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « babillard, verbeux, qui a la langue bien pendue » (v. Carrasco) lengassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse langue, langue épaisse, mauvaise ou vilaine langue » TdF’ lengassada : marrit còp de lenga / fissard / fissada. lengassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : qu'a la lenga longa, « qui a la langue bien pendue » (Fettuciari). (v. lengut) lengat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : qu'a la lenga bravament ponchuda (s.f.) ; « babillard, arde » TdF ‘lenga 2’
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|