legatari, -ària : persona designada per recebre un lèg.

legeire, -eira [~ -eiritz] n : persona que legís quicòm per son compte. (# lector e legidor 2)

legenda : narracion populara mai o mens inventada e amplificada.

legendari, -ària : relatiu, -iva a una legenda.

legendièr nm, cf Ubaud Dicort : « recueil de légendes, légendaire » TdF

legent, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ocupat, -ada a legir.

Léger ~ Leir (flum) n pr m, cf Ubaud Dicort : « la Loire » TdF jos ‘Lège 1’. (v. Leire)

legiblament : d'un biais legible.

legible, -bla : que se pòt legir aisidament.

legidor 1, -a n (abs. Dicort) : lector, lectritz, « nm, lecteur (vieux) » TdF.

legidor 2 nm : « lecteur (machine) » (Ubaud Dicc. scient. p. 159). (# legeire e lector)

Legidor optic (Dicort), lecteur optique.

Legidor de MP3, lecteur (de) MP3. (Ubaud Dicc. scient. p. 159)

legidor 3, -doira (que se pòt legir) adj, cf Ubaud Dicort : « lisible » (Sèrras-Ess.)

legiferar (v. intr.) : far las leis ; decretar / edictar de règlas.

legion : ensemble de soldats ; grand nombre de personas ; distinccion (R. III, 60) civila e militara.

Las legions romanas.

La legion estrangièira.

La Legion d'onor.

Una legion de mainatges.

legionari : soldat de la legion estrangièira.

legionella nf, cf Ubaud Dicort : « légionelle » (v. Per Noste)

legionelòsi [legionellòsi] (f.) : malautiá amodada pel bacil Legionella pneumophila.

legir (v. tr.) : prene coneissença d'un escrich ; endevinar los sentiments de q.q. d'après sa cara ; interpretar.

Legir sus la cara de q.q.

Legir lo temps.

legislacion : ensemble de leis.

legislador, -airitz (abs. Dicort) : persona que fa las leis. (v. legislator)

legislatiu, -iva : qu'a per mission de far las leis.

legislativament : d'un biais legislatiu.

legislator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « législateur, -trice » (Laus)

legislatura : temporada d'un còrs legislatiu.

legista (adj. e subs. m. e f.) : que coneis las leis.

Mètge legista.

legitim, - a : confòrme, -a a la lei ; consacrat o admés per la lei o per la rason.

Enfant legitim.

legitima (subs. f.) : molher.

Pòdi pas far res sens ma legitima.

legitimacion nf, cf Ubaud Dicort : « légitimation » (Rapin)

legitimament : d'un biais legitim.

legitimar (v. tr.) : far reconéisser coma legitim.

legitimari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « légitimaire » (Rapin)

legitimisme nm, cf Ubaud Dicort : « légitimisme » (Rapin)

legitimista adj e n (m. e f.) : adèpte, a de çò legitim (t. a.)

legitimitat nf : qualitat de çò legitim.

legor nf : léser (temps liure). (v. TdF)

« legrema » : v. lagrema.

leguenada nf, cf Ubaud Dicort : « glissade » TdF

leguenador nm, cf Ubaud Dicort : « glissoire » TdF

leguenar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, glisser, couler » TdF ; « s’avancer ou s’introduire en glissant » (v. Alibert).  « leguenar » e derivats : metatèsis de lenegar. v. lenegar.

leguent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « liquide, glissant, v. resquilhós » (v. TdF)

legueta nf, cf Ubaud Dicort (v. lèga 2) : « petite lieue » TdF

legum : vianda de pels òrts.

legumaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « maraîcher, marchande de légume » TdF. (v. ortalhièr)

legumàs nm, cf Ubaud Dicort : « légume grossier » (Palay)

legumassejar v, cf Ubaud Dicort : « faire, vendre, manger de mauvais légumes » (v. Palay)

legumassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui aime beaucoup le légume » (Palay)

legumatge nm, cf Ubaud Dicort : « les légumes » (Palay). (v. ortalha)

leguminós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « légumineux, -euse » (Laus)

legumós, -osa adj (Alibert ; abs. Dicort) : de la natura dels legums, « légumineux » (Rapin). (v. leguminós)

« lei »1 (adv.) : v. la - lai.

lei 2 nf : règla impausada per una autoritat superiora ; « aloi, titre » (v. TdF ‘lèi 1’).

lei-quadre nf, cf Ubaud Dicort : « loi-cadre » (Per Noste)

leial 1, -a adj : que demòra fidèl, -a.

leial 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne mesure d’environ 4 litres » (v. TdF jos ‘leiau’)

leialament : d'un biais leial.

leialesa nf, cf Ubaud Dicort : « loyauté » (L. 224). (v. leialtat)

leialtat nf : qualitat de q.q. o de quicòm de leial.

leiçon nf (R. IV, 43 ‘leisso) : doblet de lecçon.

leiçonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire la leçon, instruire, reprendre, v. endoctrinar » TdF suppl. leiçonar : doblet de lecçonar,.

leiçoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite leçon, jolie leçon » TdF

« lèid » : v. laid e lag (non preconizat Dicort).

leidar (v. intr.) : abausir / foisonar / abondar.

lèime, -ma adj : « franc, anche, qui n’est pas frelaté », autentic, -a ; blos, -a ; domètge, -ja. (v. TdF)

lèime-parlar nm, cf Ubaud Dicort : « franc-parler » (Sèrras-Ess.)

Leire [Leir ~ Léger] (m.), cf Ubaud Dicort  : fluvi ; departament que i se parla un pauc occitan.

Leire-Naut [Naut Leir ~ Naut Léger] n pr m , cf Ubaud Dicort : departament occitan. v. p. 1053.

leire v, cf Ubaud Dicort : « v impers, être à loisir, tarder, durer, v. languir, trigar » (v. TdF)

lèit [veire lièch, cf Ubaud Dicort] / lièch nm : mòble aplechat d'un matalàs per i dormir ; fons de carri o de carreta ; jaç de rèc o de ribièira ; fons de lac ; fons de mar ; jaç de pèira ; sisa de tèrra, de fems, de fuèlhas...

lejós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui se dorlote, qui aime ses aises à l’excès » TdF

lejosar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dorloter, choyer, flatter » TdF

lejosar (se) v pron : « se choyer, s’écouter trop » TdF jos ‘lejousa’

lejosum nm, cf Ubaud Dicort : « complaisances, indulgence qu’on a pour soi, mignardise » TdF

lelo (cast.) adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. Alibert) : nèci / piòt / bestiasson.

lèma 1 nm : « lemme », proposicion preliminara ; argument ; somari ; epigraf (v. TdF jos ‘lèmo’) ;

lèma 2 nf : trocilhon. (v. TdF)

« lemenada » (desf. l.p.) : v. lumenada.

lematizacion nf, cf Ubaud Dicort : « (ling.) lemmatisation » (v. çai jos)

lematizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (ling.) lemmatiser » (Per Noste)

lembrar v, cf Ubaud Dicort : v. membrar. (v. TdF ‘jos ‘membra’)

 

 

lemfre [lenfre, veire lifre, cf Ubaud Dicort], -fra adj : lepet, -a / bocafin, -a.

lemniscata nf, cf Ubaud Dicort : « (math.) lemniscate » (Per Noste, Laus)

Lemosin : region d'Occitània.

lemosin 1 (lo -) nm : parlar occitan de Lemosin.

lemosin 2, -a adj : sortit, -ida de Lemosin ; relatiu, -iva a Lemosin.

Lemòtges (class.) (Limòtges localament) n pr, cf Ubaud Dicort : « Limoges » (Rapin)

lemotjaud, -a (class.) ~ limotjaud, -a (localament) adj, cf Ubaud Dicort : « habitant de Limoges » TdF suppl, « limougeaud, -e »

« lempar » : v. limpar.

lempat (plt.) : (Rumex patientia) ; (R. conglomeratus)

lempauta [veire loppauta, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Ranunculus arvensis) ; (R. pratensis) (Ficaria ranunculoides)

lempe, -pa adj : lemfre, -a / bocafin, -a / lepet, -a.

len, -a adj (R. IV, 44) : doç, a ; lis, a ; fluid, -a ; onchós,-osa.

« Qual li passarà la mar,

la man sus la cuèissa lena ? » J.B.

lena-lena loc adv, cf Ubaud Dicort : « Faire lena-lena, t. de nourrice, se régaler » TdF ‘lèno-lèno’

lenc 1 adj masc, cf Ubaud Dicort : « dont le manche fait un angle trop aigu avec la lame, en parlant d’une houe, d’une pioche » (v. TdF)

« lènc » 2 (desf. l.p.) : v. luènh.

lence nf : linha de pesca. (v. TdF ‘lenci’)

lençòl nm, cf Ubaud Dicort : caduna de la tèla de lièch que i se dormís entremièg ; tèla (tela) per sebelir un defuntat.

lençòla nf (abs. Dicort) : borrona, « bâche » (Laus).

lençolada 1 nf (plt.) : (Iberis amara)

lençolada 2 nf : v. lençolat. (v. TdF jos ‘linsoulado’)

lençolàs : lençòl grand ; borrona granda.

lençolat nm, lençolada nf : contengut d'un lençòl.

lençolet : lençòl pichon.

lendal : sulhet / pompidor ; pèira al dessús de l'intrada.  

lendalièira nf, cf Ubaud Dicort : « pierre du seuil, seuil, en Languedoc » (v. TdF joslindaniero’)

lende nm o nf, cf Ubaud Dicort : uòu de pesolh ; pesolh pichon.

lendejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, pleuvoir imperceptiblement, v. blasinejar,  laganhejar » (v. TdF)

lendeman nm, cf Ubaud Dicort : « (la forme lendeman [pour endeman] est très utilisée) lendemain » (Laus).

lendeman de matin loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. jos endeman)

lendenós, -osa / lendós, -osa adj : qu'a de lendes.

lenegada (abs. Dicort) nf : resquilhada / limpada. (v. leguenada)

lenegador nm (abs. Dicort) : resquilhador, -oira. (v. leguenador)

lenegant, -a (abs. Dicort) : limpant / gilhant / lisant / resquilhant, -a.  (v. leguent)

lenegar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e L. 224) : resquilhar / lisar / gilhar / limpar. (v. leguenar)

lenfre adj : veire lifre, cf Ubaud Dicort.

lenga : muscle de la boca que servís coma organ del gost e del lengatge ; agent principal de la paraula ; lengatge parlat o escrich d'una nacion.

Levar lenga, parler, répondre ; être forcé au silence, se taire. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘lengo’ e ‘leva’)

lenga boïna [lenga bovina] nf : mena de campairòl.

lenga cana (plt.) (Cynoglossum officinale). (v lenga de can)

lenga d'anhèl (plt.) : (Plantago lanceolata)

lenga d'auca (plt.) : (Pinguicula vulgaris)

lenga d'aucèl : frucha de la fraissa (fraisse feme).

lenga d’òc nf, cf Ubaud Dicort : « langue d’oc » (v. TdF jos ‘lengo’)

lenga d’oïl nf, cf Ubaud Dicort : « langue d’oïl » TdF jos ‘oi’

lenga de boc (plt.) : (Echium)

lenga de buòu (plt.) : (Anchusa officinalis)

lenga de can nf, cf Ubaud Dicort (plt.) (Cynoglossum officinale). (v. lengacana)

lenga de cat (plt.) : (Leuzea conifera)

lenga de caval (abs. Dicort) (plt.) : (Ruscus hyppoglossum) (v. TdF ‘lengo-de-chivau’)

lenga de cèrvi (plt) : (Scolopendrium officinale)

lenga de gos nf, cf Ubaud Dicort : v. lenga de can. (v. TdF jos ‘lengo-de-can’)

lenga de passeron nm : (plt.) (Polygonum)

lenga de pelha nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise langue » (Laus), « langue de vipère » (Basic)

lenga de sèrp (plt.) : (Ophioglossum vulgatum)

lenga longa : mena de pichon pic (Dryobates minor)

lenga maire nf : « langue mère ; langue maternelle » (v. TdF jos ‘lengo’)

[…]‘lenga maire’. Maire, mairitz ont se farga e s’espelís la pensada. (PEN-Club de lenga d’Òc)

lenga passerina (plt.) : (Passerina tinctoria)

lengabit [veire engabit, cf Ubaud Dicort] nm : sentor d'esclaufit.

lengaborrat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘lengo-bourra’) : bedòs -òssa / quèc, -a / bret, -a.

lengada : còp de lenga / fissard / fissada ; barjacada.

Lengadòc : província d'Occitània.

lengadòca nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’amande connue en Rouergue » TdF

lengadocian 1, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Lengadòc ; sortit, -ida de Lengadòc ;

lengadocian 2 nm : lo parlar lengadocian.

lengadocianitat nf, cf Ubaud Dicort : « languedocianité » (v. Lengadòc)

lengaforbit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la langue bien affilée, doucereux » (L. 224)

lengaire, -aira [~ -airitz] adj e n : charraire, -a ; indiscrèt, -a ; « langueyeur, v. lenguejaire » (v. TdF).

lengairòla (abs. Dicort e TdF) : lonja en forma de lenga.

Lengairòla de nivol.

lengal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la lenga. (v. lingual)

lengamaire (abs. Dicort) (De confondre pas amb mairelenga (abs. Dicort)) : lenga mairala. (v. lenga maire [jos lenga]) 

lengamanjar (v. intr. e tr.) : desfatar ; dire de mal de q.q.

lengapassa [lengapassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort] : « qui a fait parler de lui » (Palay) ; qu'a facha parlar d'ela (filha o femna) (v. TdF jos ‘lenga-passa’).

lengar (v. intr.) : parlar ; barjacar ; remenar la lenga ; parlar indiscrètament.

lengard, -a : babilhard, -a ; còltòrt, -a (aucèl) (Lynx torquilla)

lengarèl 1, -a adj : lengaponchut, -uda / charraire,-a.

lengarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « langue affilée ; bavard, babillard » TdF ‘lengarèu’

lengarut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « babillard, verbeux, qui a la langue bien pendue » (v. Carrasco)

lengassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse langue, langue épaisse, mauvaise ou vilaine langue » TdF

lengassada : marrit còp de lenga / fissard / fissada.

lengassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : qu'a la lenga longa, « qui a la langue bien pendue » (Fettuciari). (v. lengut)

lengat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : qu'a la lenga bravament ponchuda (s.f.) ; « babillard, arde » TdF ‘lenga 2’