|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
lavadoira nf : pòst o
pèira plana per lavar (t.a.) ;
« machine à laver [v. lavalinge] » (Rapin) lavador : airal per se lavar o per lavar (t. a.) lavadura : aiga de vaissèla, « lavure, rinçure » TdF. lavaire, -aira [~ - airitz] n : persona que lava (t. a.) lavais (plt.) : prunièr bastard (Prunus spinosus) ; frucha del prunièr bastard. lavalièira nf, cf Ubaud Dicort : « (cravate)
lavallière » (Rapin) lavalinge nm, cf Ubaud Dicort :
« lave-linge » (Sèrras-Ess. ; Basic) lavamans nm, cf Ubaud Dicort :
« lave-mains » (Rapin).
(v. TdF ‘lavo-man’) lavament : accion o resulta de lavar ; injeccion d'un liquid dins lo budèl gròs per far la guèrra (l.p.) a la constipacion (per luchar contra una constipacion grèva) lavanda (plt.) : espic (Lavandula spica) lavandièira : bugadièira ; airal cobèrt de lavanda. lavandièr : plant de lavanda. lavanha 1 nf : salsa o bevenda tròp aigaluda ; aiga de vaissèla ; sompa ; tautàs ; pesquièr de cauce ([la’va...] e non pas « lavogne » (fr.)) ; mesprètz ; insoléncia ; lavanha 2 nf : vent d'èst. (v. TdF ‘lavagno 2’) lavanhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que blandís / que careça (s.f.) lavanhar (v. tr.) : lavar pas a mièja / mal lavar ; blandir / careçar (s.f.) (v. TdF) lavanhièr, -ièira adj e n : maldisent, -a. lavanhós, -osa adj : bavós, -osa : vescós, -osa ; mostós,-osa, « v. melicós » (v. TdF). lavanhòu nm, cf Ubaud Dicort (v. lavanha 2) : « petit vent
d’est » TdF lavapès nm, cf Ubaud Dicort :
« lave-pieds » (Rapin).
(v. TdF ‘lavo-pèd’) lavapinta nf, cf Ubaud Dicort :
« prêle, plante servant à nettoyer la
vaisselle » TdF ‘lavo-pinto’ lavar (v. tr.) : netejar quicòm amb d'aiga, d'aiga e de sabon, d'aiga e de polvera o d'autres produches. lavar (se) : se netejar lo còrs amb d'aiga, d'aiga e de sabon... lavarada : aiga-nèu. v. p. 20, 1° a) lavaret nm, cf Ubaud Dicort :
« (ichtyol.) lavaret, sorte de salmonidé de lac
» (Per Noste) lavareta nf, cf Ubaud Dicort :
« lavaret, salmo lavaretus (Lin.), poisson d’eau
douce » TdF lavariá : airal per lavar lo linge a la maquina. lavarida [veire labarida, cf Ubaud Dicort] nf : sorra ; fanga ; aiga de desgèl ; fonzaralha ; sediment. lavàs nm, cf Ubaud Dicort :
« lavure, breuvage insipide, v. lavanha » (v. TdF) lavason nf : lavatge (accion de lavar) lavassa / lavassada : fòrta pluèja subta. lavassar / lavassejar (v. tr.) : lavar sovent e d'a fons ; « v intr, pleuvoir à verse » TdF jos ‘lavasseja’. lavassi nm, cf Ubaud Dicort : « lavasse, averse,
pluie soudaine et torrentielle » (v.
TdF) Ploù
a lavassi, il pleut à verse. (v. TdF) lavassial / lavassiat nm, cf Ubaud Dicort :
v. lavassi. (v. TdF jos ‘lavàssi’) lavassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« bavard, arde, v. barjaire » TdF lavat nm, cf Ubaud Dicort :
« lavis » (Rapin) ; « étoffe de toile
grise » TdF Unas braias
de lavat, un pantalon de toile
légère. (v. TdF) lavatge : accion de lavar o de se lavar. lava-vaissèla (v. p. 20, 1°, a) [lavavaissèla] nm : maquina de lavar la vaissèla. lavença : ròca cristallina d'estructura fulhada. lavese nm, cf Ubaud Dicort :
« chaudière en bronze, grande marmite en fonte, dans
laquelle on chauffe l’eau pour laver la vaisselle » TdF lavesin nm, cf Ubaud Dicort :
« petit lavese »
TdF suppl laveta nf, cf Ubaud Dicort :
« lavette, linge pour laver la vaisselle » TdF làvia (abs. Dicort) : pòta
gròssa ; pòta de vulva. (v. làbia) laviard, -a (abs. Dicort) : manhac, -aga / refastinhós, -osa
pel manjar. (v. labiard) lavina nf, cf Ubaud Dicort :
« roche calcaire schisteuse en décomposition, lieu
raviné » TdF laviós (labiós [v. làbia]), -osa (abs. Dicort) :
qu'a de bravas pòtas [v. labrut], « (que fa de
làvias) affété, ée » (v. Laus ‘laviós’).
lavís nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de dessin, lavis » TdF. (v. lavat) « lavònha » : prononciacion montanhòla de lavanha. laxatiu, -iva adj e nm : que facilita l'evacuacion dels intestins. Lazar (de l'ebrèu el'âzâr
: Dieu ajuda) [Làzer, cf Ubaud Dicort] :
prenom. Lazar, 4 jorns après sa mòrt, Jèsus lo ressuscitèt. lazaret nm, cf Ubaud Dicort :
« lazaret, v. ospital, ladrariá » (v. TdF) lazarista nm, cf Ubaud Dicort :
« lazariste, religieux d’un ordre institué par saint
Vincent de Paul » TdF Làzer,
Lazerina n pr,
cf Ubaud Dicort : v. Lazar. lazuli nm, cf Ubaud Dicort : « lapis lazuli,
pierre d’azur » TdF. (v. lapís-lazulí) lazulita (abs. Dicort) : fosfat idratat natural d'alumini e de fèrre, de color azur, « lazulite / lazurite » (Per Noste). lazurita (abs. Dicort) : sinonim de lapislazuli, « lazulite / lazurite » (Per Noste). lèa nf, cf Ubaud Dicort :
v. alèa 1. (v. TdF jos ‘lèio’) leberon 1 nm (v. Ubaud Dicort e
Laus) :
« loup-garou, v. lop garon » TdF ; « petit lièvre [v. lebron] » (v. Boucoiran) leberon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « farouche,
furieux, euse » TdF leborina nf, cf Ubaud Dicort :
« elléborine à languette, sérapias, plante,
v. érba de las moscas » (v. TdF) leborina
rossa nf,
cf Ubaud Dicort :
« sérapias cordigera (Lin.), plante » TdF lebrar (v. intr.) : tresfolir / treslimar. lebrassa : lèbre gròssa. lebrat, -a n : lebraud, -a lebratada : portada de lèbre. lebratar (v. tr.) : far de lebrauds. lebratàs ~ lebretàs nm, cf Ubaud Dicort : « lièvre
énorme » TdF jos ‘lebratas’ lebratenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui appartient aux lièvres, qui est
fréquenté par eux » TdF suppl. (v. pèira
lebratenca) lebraton nm, cf Ubaud Dicort :
« lièvreteau, petit levraut » TdF lebratós, -osa : abondós, -osa en lèbres. lebraud, -a n : pichon, -a de la lèbre. lebraudada nf, cf Ubaud Dicort :
« portée de hase ou femelle du lièvre » (Vayssier
jos ‘lebrotado’) lebraudèl / lebraudet nm, cf Ubaud Dicort : « petit levraut » TdF jos lebraudet’ lebraudon nm, cf Ubaud Dicort :
« lièvreteau ou levreteau, petit levraut » (Vayssier
jos ‘lebroùdóu’) lèbre (f.) : mamifèr rosegador (Lepus timidus) (v. TdF) Un cibièr de
lèbre me ven per gost, rai d'aquò ; mas m'estimi plan mai una
lèbre a l'ast. Còp d'uèlh de lèbre : rapid còp d'uèlh panoramic. lèbre blanca nf, cf Ubaud Dicort : « lièvre
blanc » TdF lèbre de mar nf : mena de peis (Blennius lepus) lebret adj m, cf Ubaud Dicort :
« nom qu’on donne à certains bœufs couleur de
lièvre » TdF Lebret nm : nom de buòu color de lèbre. (v. çai sus) lebreta nf : feme del lebrièr ; « petit ou jeune lièvre, v. lebraud ; ligne oblique d’un plan divisé en quinconce » (v. TdF). Far la lebreta : ondejar (en parlant del cerealum) lebretar (v. intr.) : caçar amb de lebrièrs ; envejar bravament. lebretàs nm :
v. lebratàs. lebretat, -ada adj : can crosat de lebrièr ; can cambalong. (v. TdF jos ‘lebreta’) lebretin nm, cf Ubaud Dicort :
« bugrane, arbrisseau, ainsi nommé parce que les
lièvres le broutent » (v. TdF) |
|
lebrièira nf, cf Ubaud Dicort :
« levrette ; coureuse, gourgandine » (v. TdF) lebrieirum nm sg : umor vagabonda. lebrièr nm (R. IV, 34) : can cambalong per caçar las lèbres ; « coureur, vagabond » (v. TdF). lebron nm, cf Ubaud Dicort :
« petit lièvre »
TdF lec 1 nm : çò que se leca « action de lécher, coup de langue, petit repas » (v. TdF ‘le 5’) ; N’aver son lec, en avoir son saoul.
(v. Ubaud Dicort e TdF) A lec : sufisentament, « à lèche-doigt ».
A mièg lec : insufisentament, « à demi » (v. TdF). lec 2 nm (del
gallés LECCA.) :
pichona bòla de fust jogada primièira, al jòc
de petanca, e que las autras bòlas se'n devon sarrar lo mai possible. (v. TdF ‘le 4’) Tetar lo lec : se sarrar del lec a lo tocar. Téner lo lec : « avoir la boule, être
maître du jeu ; tenir le haut bout, primer, parler à son
gré, avoir la parole » (v. Ubaud Dicort e TdF)). Èsser de lec, avoir son compte.
(Brun Glossari Oc-Fr) lec 3, -a adj e n : lemfre, -a / lepet, -a / bocafin, -a ; « suffisant, ante, coquet, ette » (v. TdF ‘le 6’). leca nf (del gallés LECCA) : « sorte de piège que l’on construit avec une pierre plate soutenue par des baguettes ou des épis de blé, quatre de chiffre, trappe ; traquenard ; clause ambiguë, contrat mal rédigé ; édifice peu solide, château de cartes ; attrape, surprise, défaut caché ; rocher en forme de quatre de chiffre » (v. TdF) ; ròc planièr ; pèira planièira. leça
nf : v. liça 3, cf Ubaud Dicort. lecacendres nm (Alibert ; abs. Dicort): mena de campairòl (Cantharellus cibarius) ; (Cantharellus aurianticus) lecacuol n, cf Ubaud Dicort :
« plat valet, flatteur déhonté » TdF ‘lico-cuou’ lecada : accion o resulta de lecar o de se lecar. lecadís nm : v. lecadura. lecadissa (abs. Dicort e TdF) : sucrariás ; mangisca sucrada en fin de
repais. (v. dessèrt).
(v. lecariá) lecadura nf /
lecadís nm : çò
lecat, « partie
léchée » (Alibert). Aima la lecadura, c’est un gourmand. (v. TdF ‘licaduro’) lecafanga nm, cf Ubaud Dicort :
« vent qui sèche les chemins, surnom de la bise ou du
mistral, v. manjafanga »
(v. TdF ‘lico-fango’) lecafarina nm, cf Ubaud Dicort :
v. lecamortièr. (v. TdF jos ‘lico-mourtié’) lecafròia nf : paragrais / gaudèla (aplech de cosina per parar, jos l'ast, lo grais que raja del flambador) lecaire, -aira [~ -airitz] n : persona que leca ; lemfre, -a / lepet, -a ; « peintre qui met trop de soin dans ses ouvrages » TdF ‘licaire’. lecal : lecada ; bocada, pichon repais. lecamortièr nm, cf Ubaud Dicort : « index, doigt servant
à lécher le mortier où l’on pile l’alhòli » (v. TdF ‘lica-mourtié’ lecapertús / lecapertús
d’arbre nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau
d’Europe, oiseau qui enfonce son bec dans les trous pour y prendre des
insectes, v. carbonairet, escalaperon » (v. TdF jos ‘lico-pertus’) lecapertús de muralha nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau de muraille,
oiseau, v. curapertús, escalabarris » (v. TdF ‘lico-pertus-de-muraio’) lecaplats nm :
persona que leca los plats / persona lemfra,
« écornifleur, parasite, l’index ». (v. TdF jos ‘lico-plat’) lecar (v tr.) : passar la lenga sus quicòm, « soigner au dernier point, v. lipar ; laper, siroter, boire, v. chorlar ; manger avec volupté, v. chicar 2 » (v. TdF ‘lica’). lecar (se) v pron : « se
lécher ; faire ripaille ; soigner sa toilette » TdF jos ‘lica’ Los cats se lecan aicisèm. lecarèl, -a : agradiu, -iva a lecar. lecariá nf : « action de lécher » ; lecadissa / sucrariá. (v. TdF ‘licarié’) (v. lecuenha) lecarmari n, cf Ubaud Dicort :
« parasite, gourmand » TdF ‘lico-armàri’ lecàs nm : « rocher qui se
délite en plaques » TdF
Additions. (v. leca) lecasartan n, cf Ubaud Dicort :
« écornifleur » TdF ‘lico-sartan’ lecasieta n, cf Ubaud Dicort :
« gourmand, parasite » TdF ‘lico-assieto’ lecasòu nm, cf Ubaud Dicort :
« grippe-sou » TdF ‘lico-sòu’ lecat, -ada adj : pimpalhat, -ada / pimparèl, -a. leca-te l'uèlh !
(abs. Dicort) : interj.
per denotar quicòm d'impossible. (v. çai jos) leca-te l'uèlh (subs. m.) (abs. Dicort) : quicòm d'impossible. (v. TdF ‘leco-t-l’ouelh’) lecatimbres (inv.) : gratapapièrs (inv.) / pichon fonccionari. lecatopin nm, cf Ubaud Dicort :
« gourmand, friand » TdF ‘lico-toupin’ lecçon nf (v. Chatbèrt Estudis gram. p. 108) (abs. Dicort) : çò qu'un escolan deu aprene per o recitar a son mèstre ; ensenhament donat per un mèstre ; ensenhament tirat d'una fauta, d'una repotegada, d'un eveniment ; tèxt legit a la messa o a l'Ofici divenc ; remostrança ; varianta d'un manuscrit. v. leiçon. lecçonar (v.
tr.) (v. çai sus ; abs.
Dicort) : corroçar
q.q. (far la lecçon a q.q.). (v. leiçonar) « lech » : v. letz. lecitina nf, cf Ubaud Dicort :
« lécithine » (Rapin) lecon [, -a adj e n], cf Ubaud Dicort : mainatge gastat. leconejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, lécher par gourmandise ;
rechercher les friandises ; quêter un dîner ;
fureter » TdF ‘licouneja’ lector (lo que fa lo mestièr de legir), lectritz n, cf Ubaud Dicort) : persona que legís en general [v. legeire] ; persona que legís un tèxt davant d'autras personas ; professor en segond dins d'unas universitats estrangièiras. (# legidor 2) lectorat nm : lo segond dels òrdres minors ; « lectorat » (Per Noste). lectuari nm, cf Ubaud Dicort :
« électuaire » TdF jos ‘eleituari’ lectura : accion de legir ; òbra legida. Libre de lectura. lecuenha nf,
cf Ubaud Dicort :
« gourmandise, friandise, v. lecariá » (v. TdF) lecum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on lèche, friandise, ragoût,
sauce » TdF ‘licun’ « lèdra » / « lèdre » : v. èdra. lefinhar (v. tr.) : estafinhar / desdenhar ;
mespresar. lefinhós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : estafinhós, -osa /
desdenhós, -osa. lèg 1 nm / legat / lèga / laissa (v. legat 1 / lèga 1 / laissa) : çò laissat per testament, « legs, v. legat plus usité’ » TdF ‘lèg’. « lèg 2, lèja » adj : v. lag (non preconizat Dicort). lega nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) :
enveja ; « chose qui attire,
friandise, v. lecuenha »
(v. TdF ‘lego’). Aquò me fa lega : me fa enveja (me fa fondre) (v. Alibert) lèga 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« legs, v. legat, laissa » (v. TdF ‘lègo 2’) lèga 2 nf : anciana mesura de longor. legacion : ofici de legat ; ensemble de personas que trabalhan amb lo legat ; airal que i demòra un legat. legada : espandi d'una lèga. legadís
nm, cf Ubaud Dicort : « lieu
où l’on fait fondre les graisses ; saindoux [v. legar
2] » TdF ; « sauce liée, sauce
onctueuse » (Brun
Glossari Oc-Fr) legador nm (L. 224) : airal
que i se fa la fonta del grais. legal, -a : confòrme, -a a la lei. legalament
adv, cf Ubaud Dicort :
« légalement » TdF lega-lega
(faire -) loc v,
cf Ubaud Dicort : v. jos lega 1. legalisme nm, cf Ubaud Dicort :
« légalisme » (Per Noste) legalista adj e n (dels dos
genres), cf Ubaud Dicort :
« légaliste » (Rapin) legalitat nf : qualitat de çò legal. Demorar dins la legalitat. Sortir de la legalitat. legalizacion : accion de legalizar. Legalizacion d'un acte. legalizar (v. tr.) : certificar la legalitat d'un document ; far venir legal. legar 1 (v. tr.) : laissar per testament. legar 2 (v. intr. (TdF) ; v tr (Alibert)) (del lat. liquare) : se graisfondre ; fondre. legaseu (abs. Dicort) : sagin / saïn. (v. legadís) legat 1 nm : laissa / lèg (çò laissat per testament) ; legat 2 nm : cardinal delegat pel papa per lo representar. |
|
|
|
|
|
|