lavadoira nf : pòst o pèira plana per lavar (t.a.) ; « machine à laver [v. lavalinge] » (Rapin)

lavador : airal per se lavar o per lavar (t. a.)

lavadura : aiga de vaissèla, « lavure, rinçure » TdF.

lavaire, -aira [~ - airitz] n : persona que lava (t. a.)

lavais (plt.) : prunièr bastard (Prunus spinosus) ; frucha del prunièr bastard.

lavalièira nf, cf Ubaud Dicort : « (cravate) lavallière » (Rapin)

lavalinge nm, cf Ubaud Dicort : « lave-linge » (Sèrras-Ess. ; Basic)

lavamans nm, cf Ubaud Dicort : « lave-mains » (Rapin). (v. TdF ‘lavo-man’)

lavament : accion o resulta de lavar ; injeccion d'un liquid dins lo budèl gròs per far la guèrra (l.p.) a la constipacion (per luchar contra una constipacion grèva)

lavanda (plt.) : espic (Lavandula spica)

lavandièira : bugadièira ; airal cobèrt de lavanda.

lavandièr : plant de lavanda.

lavanha 1 nf : salsa o bevenda tròp aigaluda ; aiga de vaissèla ; sompa ; tautàs ; pesquièr de cauce ([la’va...] e non pas « lavogne » (fr.)) ; mesprètz ; insoléncia ;

lavanha 2 nf : vent d'èst. (v. TdF ‘lavagno 2’)

lavanhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que blandís / que careça (s.f.)

lavanhar (v. tr.) : lavar pas a mièja / mal lavar ; blandir / careçar (s.f.) (v. TdF)

lavanhièr, -ièira adj e n : maldisent, -a.

lavanhós, -osa adj : bavós, -osa : vescós, -osa ; mostós,-osa, « v. melicós » (v. TdF).

lavanhòu nm, cf Ubaud Dicort (v. lavanha 2) : « petit vent d’est » TdF

lavapès nm, cf Ubaud Dicort : « lave-pieds » (Rapin). (v. TdF ‘lavo-pèd’)

lavapinta nf, cf Ubaud Dicort : « prêle, plante servant à nettoyer la vaisselle » TdF ‘lavo-pinto’

lavar (v. tr.) : netejar quicòm amb d'aiga, d'aiga e de sabon, d'aiga e de polvera o d'autres produches.

lavar (se) : se netejar lo còrs amb d'aiga, d'aiga e de sabon...

lavarada : aiga-nèu. v. p. 20, 1° a)

lavaret nm, cf Ubaud Dicort : « (ichtyol.) lavaret, sorte de salmonidé de lac » (Per Noste)

lavareta nf, cf Ubaud Dicort : « lavaret, salmo lavaretus (Lin.), poisson d’eau douce » TdF

lavariá : airal per lavar lo linge a la maquina.

lavarida [veire labarida, cf Ubaud Dicort] nf : sorra ; fanga ; aiga de desgèl ; fonzaralha ; sediment.

lavàs nm, cf Ubaud Dicort : « lavure, breuvage insipide, v. lavanha » (v. TdF)

lavason nf : lavatge (accion de lavar)

lavassa / lavassada : fòrta pluèja subta.

lavassar / lavassejar (v. tr.) : lavar sovent e d'a fons ; « v intr, pleuvoir à verse » TdF jos ‘lavasseja’.

lavassi nm, cf Ubaud Dicort : « lavasse, averse, pluie soudaine et torrentielle » (v. TdF)

Ploù a lavassi, il pleut à verse. (v. TdF)

lavassial / lavassiat  nm, cf Ubaud Dicort : v. lavassi. (v. TdF jos ‘lavàssi’)

lavassièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « bavard, arde, v. barjaire » TdF

lavat nm, cf Ubaud Dicort : « lavis » (Rapin) ; « étoffe de toile grise » TdF

Unas braias de lavat, un pantalon de toile légère. (v. TdF)

lavatge : accion de lavar o de se lavar.

lava-vaissèla (v. p. 20, 1°, a) [lavavaissèla] nm : maquina de lavar la vaissèla.

lavença : ròca cristallina d'estructura fulhada.

lavese nm, cf Ubaud Dicort : « chaudière en bronze, grande marmite en fonte, dans laquelle on chauffe l’eau pour laver la vaisselle » TdF

lavesin nm, cf Ubaud Dicort : « petit lavese » TdF suppl

laveta nf, cf Ubaud Dicort : « lavette, linge pour laver la vaisselle » TdF

làvia (abs. Dicort) : pòta gròssa ; pòta de vulva. (v. làbia)

laviard, -a  (abs. Dicort) : manhac, -aga / refastinhós, -osa pel manjar. (v. labiard)

lavina nf, cf Ubaud Dicort : « roche calcaire schisteuse en décomposition, lieu raviné » TdF

laviós (labiós [v. làbia]), -osa (abs. Dicort) : qu'a de bravas pòtas [v. labrut], « (que fa de làvias) affété, ée » (v. Laus ‘laviós’).

lavís nm, cf Ubaud Dicort : « t. de dessin, lavis » TdF. (v. lavat)

« lavònha » : prononciacion montanhòla de lavanha.

laxatiu, -iva adj e nm : que facilita l'evacuacion dels intestins.

Lazar (de l'ebrèu el'âzâr : Dieu ajuda) [Làzer, cf Ubaud Dicort] : prenom.

Lazar, 4 jorns après sa mòrt, Jèsus lo ressuscitèt.

lazaret nm, cf Ubaud Dicort : « lazaret, v. ospital, ladrariá » (v. TdF)

lazarista nm, cf Ubaud Dicort : « lazariste, religieux d’un ordre institué par saint Vincent de Paul » TdF

Làzer, Lazerina n pr, cf Ubaud Dicort : v. Lazar.

lazuli nm, cf Ubaud Dicort : « lapis lazuli, pierre d’azur » TdF. (v. lapís-lazulí)

lazulita (abs. Dicort) : fosfat idratat natural d'alumini e de fèrre, de color azur, « lazulite / lazurite » (Per Noste).

lazurita (abs. Dicort) : sinonim de lapislazuli, « lazulite / lazurite » (Per Noste).

lèa nf, cf Ubaud Dicort : v. alèa 1. (v. TdF jos ‘lèio’)

leberon 1 nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : « loup-garou, v. lop garon » TdF ; « petit lièvre [v. lebron] » (v. Boucoiran)

leberon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « farouche, furieux, euse » TdF

leborina nf, cf Ubaud Dicort : « elléborine à languette, sérapias, plante, v. érba de las moscas » (v. TdF)

leborina rossa nf, cf Ubaud Dicort : « sérapias cordigera (Lin.), plante » TdF

lebrar (v. intr.) : tresfolir / treslimar.

lebrassa : lèbre gròssa.

lebrat, -a n : lebraud, -a

lebratada : portada de lèbre.

lebratar (v. tr.) : far de lebrauds.

lebratàs ~ lebretàs nm, cf Ubaud Dicort : « lièvre énorme » TdF jos ‘lebratas’

lebratenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient aux lièvres, qui est fréquenté par eux » TdF suppl. (v. pèira lebratenca)

lebraton nm, cf Ubaud Dicort : « lièvreteau, petit levraut » TdF

lebratós, -osa : abondós, -osa en lèbres.

lebraud, -a n : pichon, -a de la lèbre.

lebraudada nf, cf Ubaud Dicort : « portée de hase ou femelle du lièvre » (Vayssier jos ‘lebrotado’)

lebraudèl / lebraudet nm, cf Ubaud Dicort : « petit levraut » TdF jos lebraudet’

lebraudon nm, cf Ubaud Dicort : « lièvreteau ou levreteau, petit levraut » (Vayssier jos ‘lebroùdóu’)

lèbre (f.) : mamifèr rosegador (Lepus timidus) (v. TdF)

Un cibièr de lèbre me ven per gost, rai d'aquò ; mas m'estimi plan mai una lèbre a l'ast.

Còp d'uèlh de lèbre : rapid còp d'uèlh panoramic.

lèbre blanca nf, cf Ubaud Dicort : « lièvre blanc » TdF

lèbre de mar nf : mena de peis (Blennius lepus)

lebret adj m, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne à certains bœufs couleur de lièvre » TdF

Lebret nm : nom de buòu color de lèbre. (v. çai sus)

lebreta nf : feme del lebrièr ; « petit ou jeune lièvre, v. lebraud ; ligne oblique d’un plan divisé en quinconce » (v. TdF).

Far la lebreta : ondejar (en parlant del cerealum)

lebretar (v. intr.) : caçar amb de lebrièrs ; envejar bravament.

lebretàs nm : v. lebratàs.

lebretat, -ada adj : can crosat de lebrièr ; can cambalong. (v. TdF jos ‘lebreta’)

lebretin nm, cf Ubaud Dicort : « bugrane, arbrisseau, ainsi nommé parce que les lièvres le broutent » (v. TdF)

 

 

 

lebrièira nf, cf Ubaud Dicort : « levrette ; coureuse, gourgandine » (v. TdF)

lebrieirum nm sg : umor vagabonda.

lebrièr nm (R. IV, 34) : can cambalong per caçar las lèbres ; « coureur, vagabond » (v. TdF).

lebron nm, cf Ubaud Dicort : « petit lièvre » TdF

lec 1 nm : çò que se leca « action de lécher, coup de langue, petit repas » (v. TdF ‘le 5’) ;

N’aver son lec, en avoir son saoul. (v. Ubaud Dicort e TdF)

A lec : sufisentament, « à lèche-doigt ».

A mièg lec : insufisentament, « à demi » (v. TdF).

lec 2 nm (del gallés LECCA.) : pichona bòla de fust jogada primièira, al jòc de petanca, e que las autras bòlas se'n devon sarrar lo mai possible. (v. TdF ‘le 4’)

Tetar lo lec : se sarrar del lec a lo tocar.

Téner lo lec : « avoir la boule, être maître du jeu ; tenir le haut bout, primer, parler à son gré, avoir la parole » (v. Ubaud Dicort e TdF)).

Èsser de lec, avoir son compte. (Brun Glossari Oc-Fr)

lec 3, -a adj e n : lemfre, -a / lepet, -a / bocafin, -a ; « suffisant, ante, coquet, ette » (v. TdF ‘le 6’).

leca nf (del gallés LECCA) : « sorte de piège que l’on construit avec une pierre plate soutenue par des baguettes ou des épis de blé, quatre de chiffre, trappe ; traquenard ; clause ambiguë, contrat mal rédigé ; édifice peu solide, château de cartes ; attrape, surprise, défaut caché ; rocher en forme de quatre de chiffre » (v. TdF) ; ròc planièr ; pèira planièira.

leça nf : v. liça 3, cf Ubaud Dicort.

lecacendres nm (Alibert ; abs. Dicort): mena de campairòl (Cantharellus cibarius) ; (Cantharellus aurianticus)

lecacuol n, cf Ubaud Dicort : « plat valet, flatteur déhonté » TdF ‘lico-cuou’

lecada : accion o resulta de lecar o de se lecar.

lecadís nm : v. lecadura.

lecadissa (abs. Dicort e TdF) : sucrariás ; mangisca sucrada en fin de repais. (v. dessèrt). (v. lecariá)

lecadura nf / lecadís nm : çò lecat, « partie léchée » (Alibert).

Aima la lecadura, c’est un gourmand. (v. TdF ‘licaduro’)

lecafanga nm, cf Ubaud Dicort : « vent qui sèche les chemins, surnom de la bise ou du mistral, v. manjafanga » (v. TdF ‘lico-fango’)

lecafarina nm, cf Ubaud Dicort : v. lecamortièr. (v. TdF jos ‘lico-mourtié’)

lecafròia nf : paragrais / gaudèla (aplech de cosina per parar, jos l'ast, lo grais que raja del flambador)

lecaire, -aira [~ -airitz] n : persona que leca ; lemfre, -a / lepet, -a ; « peintre qui met trop de soin dans ses ouvrages » TdF ‘licaire’.

lecal : lecada ; bocada, pichon repais.

lecamortièr nm, cf Ubaud Dicort : « index, doigt servant à lécher le mortier où l’on pile l’alhòli » (v. TdF ‘lica-mourtié’

lecapertús / lecapertús d’arbre nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau d’Europe, oiseau qui enfonce son bec dans les trous pour y prendre des insectes, v. carbonairet, escalaperon » (v. TdF jos ‘lico-pertus’)

lecapertús de muralha nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau de muraille, oiseau, v. curapertús, escalabarris » (v. TdF ‘lico-pertus-de-muraio’)

lecaplats nm : persona que leca los plats / persona lemfra, « écornifleur, parasite, l’index ». (v. TdF jos ‘lico-plat’)

lecar (v tr.) : passar la lenga sus quicòm, « soigner au dernier point, v. lipar ; laper, siroter, boire, v. chorlar ; manger avec volupté, v. chicar 2 » (v. TdF ‘lica’).

lecar (se) v pron : « se lécher ; faire ripaille ; soigner sa toilette » TdF jos ‘lica’

Los cats se lecan aicisèm.

lecarèl, -a : agradiu, -iva a lecar.

lecariá nf : « action de lécher » ; lecadissa / sucrariá. (v. TdF ‘licarié’) (v. lecuenha)

lecarmari n, cf Ubaud Dicort : « parasite, gourmand » TdF ‘lico-armàri’

lecàs nm : « rocher qui se délite en plaques » TdF Additions. (v. leca)

lecasartan n, cf Ubaud Dicort : « écornifleur » TdF ‘lico-sartan’

lecasieta n, cf Ubaud Dicort : « gourmand, parasite » TdF ‘lico-assieto’

lecasòu nm, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou » TdF ‘lico-sòu’

lecat, -ada adj : pimpalhat, -ada / pimparèl, -a.

leca-te l'uèlh ! (abs. Dicort) : interj. per denotar quicòm d'impossible. (v. çai jos)

leca-te l'uèlh (subs. m.) (abs. Dicort) : quicòm d'impossible. (v. TdF ‘leco-t-l’ouelh’)

lecatimbres (inv.) : gratapapièrs (inv.) / pichon fonccionari.

lecatopin nm, cf Ubaud Dicort : « gourmand, friand » TdF ‘lico-toupin’

lecçon nf (v. Chatbèrt Estudis gram. p. 108) (abs. Dicort) : çò qu'un escolan deu aprene per o recitar a son mèstre ; ensenhament donat per un mèstre ; ensenhament tirat d'una fauta, d'una repotegada, d'un eveniment ; tèxt legit a la messa o a l'Ofici divenc ; remostrança ; varianta d'un manuscrit. v. leiçon.

lecçonar (v. tr.) (v. çai sus ; abs. Dicort) : corroçar q.q. (far la lecçon a q.q.). (v. leiçonar)

« lech » : v. letz.

lecitina nf, cf Ubaud Dicort : « lécithine » (Rapin)

lecon [, -a adj e n], cf Ubaud Dicort : mainatge gastat.

leconejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, lécher par gourmandise ; rechercher les friandises ; quêter un dîner ; fureter » TdF ‘licouneja’

lector (lo que fa lo mestièr de legir), lectritz n, cf Ubaud Dicort) : persona que legís en general [v. legeire] ; persona que legís un tèxt davant d'autras personas ; professor en segond dins d'unas universitats estrangièiras. (# legidor 2)

lectorat nm : lo segond dels òrdres minors ; « lectorat » (Per Noste).

lectuari nm, cf Ubaud Dicort : « électuaire » TdF jos ‘eleituari’

lectura : accion de legir ; òbra legida.

Libre de lectura.

lecuenha nf, cf Ubaud Dicort : « gourmandise, friandise, v. lecariá » (v. TdF)

lecum nm sing, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on lèche, friandise, ragoût, sauce » TdF ‘licun’

« lèdra » / « lèdre » : v. èdra.

lefinhar (v. tr.) : estafinhar / desdenhar ; mespresar.

lefinhós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : estafinhós, -osa / desdenhós, -osa.

lèg 1 nm / legat / lèga / laissa (v. legat 1 / lèga 1 / laissa) : çò laissat per testament, « legs, v. legat plus usité’ » TdF ‘lèg’.

« lèg 2, lèja » adj : v. lag (non preconizat Dicort).

lega nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enveja ; « chose qui attire, friandise, v. lecuenha » (v. TdF ‘lego’).

Aquò me fa lega : me fa enveja (me fa fondre) (v. Alibert)

lèga 1 nf, cf Ubaud Dicort : « legs, v. legat, laissa » (v. TdF ‘lègo 2’)

lèga 2 nf : anciana mesura de longor.

legacion : ofici de legat ; ensemble de personas que trabalhan amb lo legat ; airal que i demòra un legat.

legada : espandi d'una lèga.

legadís nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on fait fondre les graisses ; saindoux [v. legar 2] » TdF ; « sauce liée, sauce onctueuse » (Brun Glossari Oc-Fr)

legador nm (L. 224) : airal que i se fa la fonta del grais.

legal, -a : confòrme, -a a la lei.

legalament adv, cf Ubaud Dicort : « légalement » TdF

lega-lega (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : v. jos lega 1.

legalisme nm, cf Ubaud Dicort : « légalisme » (Per Noste)

legalista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « légaliste » (Rapin)

legalitat nf : qualitat de çò legal.

Demorar dins la legalitat.

Sortir de la legalitat.

legalizacion : accion de legalizar.

Legalizacion d'un acte.

legalizar (v. tr.) : certificar la legalitat d'un document ; far venir legal.

legar 1 (v. tr.) : laissar per testament.

legar 2 (v. intr. (TdF) ; v tr  (Alibert)) (del lat. liquare) : se graisfondre ; fondre.

legaseu (abs. Dicort) : sagin / saïn. (v. legadís)

legat 1 nm : laissa / lèg (çò laissat per testament) ;

legat 2 nm : cardinal delegat pel papa per lo representar.