lardon : trocilhon de lard.

lardonar (v. tr.) : lardar (enrodar de lescas de lard) ; « lancer des brocards à quelqu’un » (TdF)

lardufar (abs. Dicort) : doblet de lardar, de lardonar o de lardissar.

Lardufèrem la lèbre abans de la metre a l'ast.

larèr (non preconizat Dicort) / laràs nm (v. Alibert)  : archibanc (banc davant lo fogal) (v. laràs 2)

larfés nm : v. larbés.

larg 1 (subs.) : largor ; espandi.

Al larg : en nauta mar.

Del larg e del long : amplament ; abondosament.

En larg e en long : de long e de caire.

larg 2, -a (adj.) : ample, -a ; liberal, -a ; aise, -a ; grand, -a ; content, -a.  v. large.

Vèsta larga.

De largas botiòlas de pluèja.

Es totjorn estat larg d'idèas.

Temps larg : bèl temps.

Vent larg : vent de nauta mar.

larg 3 adv, cf Ubaud Dicort : « largement ; t. de musique, largo » TdF ‘larg 3’

Paga larg (v. TdF), il paie largement.

larga nf, cf Ubaud Dicort : « laiteron doux, plante » TdF

larga (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, au large » TdF jos ‘larg 1’

larga (donar la -) loc v, cf Ubaud Dicort : « mettre en liberté, lâcher » TdF jos ‘larg 1’

largada (f.) : vent larg.

largament adv : generosament ; grandament.

largant, -a adj : liberal, -a ; generós, -osa (R. III, 459).

largar (v. tr.) : donar d'ample (laissar escapar) ; deslargar ; obrir la pòrta ; destibar ; mandar ; lançar ; prodigar / degalhar.

largar (se) : se separar ; s'alunhar.

largassièr, -ièira adj : largant / largós.

large, -ja adj (R. IV, 21) (abs. Dicort) : larg, -a.  (v. larg 2)

largor nf : qualitat de çò larg ; liberalitat [v. larguesa].

largós, -osa : liberal, -a ; generós, -osa.

larguejador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « large, libéral » (L. 222)

larguejar (v. intr.) : èsser larg / èsser generós.

larguesa : liberalitat.

larguet 1, -a adj : un pauc larg, -a ; « abondant » (L. 222).

larguet 2  adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière large, mobile » (L. 222)

larguetat nf : larguesa / liberalitat.

larguieirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : donar d'ample.

larguièr, -ièira adj : liberal, -a.

larguiereta (abs. Dicort) : mesenga blava (Parus caeruleus) (v. lardaireta)

largura nf, cf Ubaud Dicort : « largeur ?; abondance » (L. 222)

largural, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. largós. (v. TdF jos ‘largous’)

larièr nm (v. Ubaud Dicort, TdF ‘larè’ e Alibert) : lar / fogal.

LARING- : forma prefixada del grèc larygx (laringe)

laringal, -a : que son punt d'articulacion se tròba dins la region de la laringe. (t. tecn. de fonetica)

laringat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « laryngé, -e, laryngien, -enne » (Laus)

laringe (f.) : cima de la garganta, organ de la fonacion.

laringiti (f.) : inflamacion de la laringe.

LARINGO- : v. LARING-

laringocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : tumor gasosa del còl.

laringografia : estudi radiografic de la laringe.

laringològ, -a : especialista (m. e f.) de la laringe.

laringologia : anatomia, fisiologia e patologia de la laringe ; especialitat medicala de la patologia de la laringe.

laringologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de la laringe.

laringonecròsi (f.) : necròsi dels cartilages (R. II, 344) de la laringe.

laringopatia : nom generic de totas las afeccions de la laringe.

laringoplegia : paralisi (m.) dels muscles de la laringe.

laringoscòpi (m.) : aparelh per estudiar la laringe.

laringoscopia : examèn de la cavitat de la laringe.

laringostenòsi (f.) : estrechiment de la laringe.

laringotomia : obertura cirurgicala de la laringe.

larmar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se flétrir au soleil ; devenir triste » TdF ‘larma’

larmar (se) (abs. TdF) : se marcir (se passir) al solelh. (v. çai sus)

larme, -ma adj : marcit, -ida / passit, -ida.

larmièr nm, cf Ubaud Dicort : « larmier (d’une maison) » (L. 222)

lars (dieus del fogal) nm pl, cf Ubaud Dicort : « lares » (Rapin). (v. lar)

larva nf (Laus, Basic ; abs. Dicort) : nom scientific de la baba.

LARVI- : forma prefixada del latin larva (baba)

larvicida (adj. e subs. m. e f.) : que fa perir las larvas.

larvifòrme, -ma : que revèrta una larva.

Larzac : causse grand (espandi calquièr) al sud del Massís septentrional occitan.

Gardarem Larzac !

« las » 1 (desf. l.p.) nm : v. latz.

 

 

las 2, lassa adj : cansat, -ada / fatigat, -ada.

Ai ! las ! « hélas ! au masculin ». (v. ailàs !)

Ai ! lassa ! « hélas ! au féminin ». (v. lassa)

A la lassa, de guerre lasse.

 (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘las 3’)

A pausas e lassas : al repaus.

las 3 art. def. fem. pl. : v. la 1.

las 4 pron. pers. fem. pl. : v. la 2.

lasami nm, cf Ubaud Dicort : « paon de mer, poisson qui habite les creux de rocher » (v. TdF)

lasanha nf (it. lasagna) [ ~ lausan nm, cf Ubaud Dicort] : especialitat culinària italiana facha amb de pastas e de carn, lo tot cuèch al forn.

lasanhòu nm, cf Ubaud Dicort : « rouleau servant à mettre la pâte en feuilles » TdF  (v. lausanièr)

lasbinalesa nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de danse » (v. Alibert)

lasc, -a adj : qu'es pas tibat, -ada ; clar (en parlant d'una estòfa)

Còrda lasca.

lascar (v. tr.) : donar d'ample.

Lascar un aucelon presonièr.

lasciu, -iva : bravament sensual, -a.

lascivament : d'un biais lasciu.

lascivitat nf, cf Ubaud Dicort : « lascivité » (Rapin)

lasega (plt.) : lachairon (Sonchus)

« Làser » : prenom. v. Lazar.

laser [làser, cf Ubaud Dicort] nm (angl. Light Amplification by Stimulated Emission of Radiations) : amplificacion de lutz estimulada per emissions de radiacions e utilizada en biologia e dins las telecomunicacions.

lasèrt [veire lausèrt, cf Ubaud Dicort] / lausèrt nm : lusèrp (l.p.) (Lacerta ocellata)

lasins adv, cf Ubaud Dicort : « là dedans, là-bas, v. alin, enins ; c’est le corrélatif et l’opposé de çasins » TdF

lassa ! (interj.) : ailàs ! (v. jos las 2)

lassadís, -issa adj : fatigat, -ada (contrari de pausadís)

lassador nm, cf Ubaud Dicort : « marche fatigante, ouvrage pénible ; outil de tonnelier, servant à percer les cerceaux » TdF

lassant, -a : qu'alassa (que cansa / que fatiga)

lassar (v. tr.) : alassar / cansar / fatigar.

lassar (se) : s'alassar / se cansar / se fatigar.

lassena (plt.) : rabeta / rabilhon (Myagrum paniculatum) ; (M. perenne) ; (M. sativum)

lasset 1, -a adj : un pauc las, un pauc lassa.

lasset ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « pauvret ! hélas ! » TdF jos ‘lasset’

lasseta ! ~ laisseta ! interj, cf Ubaud Dicort : « hélas ! pauvrette » TdF jos ‘lasset’

lassi nm, cf Ubaud Dicort : « ammodyte appât, poisson de mer, v. potina ; espèce de plante, v. lassena » (v. TdF)

lassièira / lassitud nf / lassitge nm : cansièira / fatiga.

lat, lada (adj. arc.) : larg, -a / ample, -a.

lata : gimbla (brota de sause, de vim, de genèst...) ; baston long per batre lo blat, acanar la frucha... ; pèrga (timon de carreta) ; longa pèça de fust pernada ; fusta pichona ; faula ; fatòrga / sorneta.

Lata de carreta.

Cagar sus la lata : racar (buòu encarrat que, de tròp forçar, caga sus la lata e raca ; persona qu'abandona un prètzfach).

latada : còp de lata.

latafuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « volige, planche de toiture » TdF ‘lato-fueio’

lataire nm, -a : persona que lata.

latar 1 (v. tr.) : garnir amb de latas ; acanar de frucha ; pondar una teulada ; far un trabalh a la tabusta.

latar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, élargir le bétail ; lâcher son troupeau dans les lieux défendus, pendant la nuit ; s’étendre, en parlant des plantes » TdF ‘lata 1’

latàs (m.) / latassa (f.) : lata gròssa.

latassada nf : tustassada / tanada / rosta / tabassada, « correction à la baguette » (Per Noste).

latassar (v. tr.) : tustar amb una lata.

latatge nm, cf Ubaud Dicort : « laitage, v. lachuènha » (v. TdF)

latejaire, -aira : contaire de fatòrgas (sornetas)

latejar (v. tr. e intr.) : acanar de frucha ; contar de fatòrgas.

latenc, -a : que conven per far de latas ; que se pèrna plan.

laténcia nf, cf Ubaud Dicort : « latence » (Rapin)

latent, -a : qu'existís sens se manifestar.

Malautiá latenta.

-LATÈR : forma sufixada del latin latus, -eris (costat) v. qüadrilatèr.

lateral, -a (R. IV, 27) : situat per costat de quicòm mai.

lateralament (R. IV, 27) : sul costat.

lateralitat nf : predominança d'un dels dos emisfèris del cervèl.

lateralizacion : especializacion progressiva, dins la pichona enfància, de cadun dels emisfèris del cervèl dins lors fonccions respectivas ; resulta d'aquela especializacion.

LATERO- : forma prefixada del latin latus, lateris (costat)

laterocòli (m.) : mena de torticòli que lo cap i se tròba clinat lateralament.

lateroposicion : desviacion d'un organ clinat a drecha o a esquèrra.

lateropulsion : desequilibri d'un parkinsonian desportat d'un costat.

lateroversion : lateroposicion.

Lateroversion de l'utèr.

latescent (abs. Dicort), -a : que conten de latèx  [v. laticifèr] o que revèrta de latèx.