|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
lardon : trocilhon de lard. lardonar (v. tr.) : lardar (enrodar de lescas de lard) ; « lancer des brocards à quelqu’un » (TdF) lardufar (abs. Dicort) : doblet de lardar, de lardonar o de lardissar. Lardufèrem la lèbre abans de la metre a l'ast. larèr (non preconizat Dicort) / laràs nm (v. laràs 2) : archibanc (banc davant lo fogal) larfés nm : v. larbés. larg 1 (subs.) : largor ; espandi. Al larg : en nauta mar. Del larg e del long : amplament ; abondosament. En larg e en long : de long e de caire. larg 2, -a (adj.) : ample, -a ; liberal, -a ; aise, -a ; grand, -a ; content, -a. v. large. Vèsta larga. De largas botiòlas de pluèja. Es totjorn estat larg d'idèas. Temps larg : bèl temps. Vent larg : vent de nauta mar. larg 3 adv, cf Ubaud Dicort : « largement ; t. de musique, largo » TdF ‘larg 3’ Paga larg (v. TdF), il paie largement. larga nf, cf Ubaud Dicort : « laiteron doux, plante » TdF larga (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, au large » TdF jos ‘larg 1’ larga (donar la -) loc v, cf Ubaud Dicort : « mettre en liberté, lâcher » TdF jos ‘larg 1’ largada (f.) : vent larg. largament adv : generosament ; grandament. largant, -a adj : liberal, -a ; generós, -osa (R. III, 459). largar (v. tr.) : donar d'ample (laissar escapar) ; deslargar ; obrir la pòrta ; destibar ; mandar ; lançar ; prodigar / degalhar. largar (se) : se separar ; s'alunhar. largassièr, -ièira adj : largant / largós. large, -ja adj (R. IV, 21) (abs. Dicort) : larg, -a. (v. larg 2) largor nf : qualitat de çò larg ; liberalitat [v. larguesa]. largós, -osa : liberal, -a ; generós, -osa. larguejador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « large, libéral » (L. 222) larguejar (v. intr.) : èsser larg / èsser generós. larguesa : liberalitat. larguet 1, -a adj : un pauc larg, -a ; « abondant » (L. 222). larguet 2 adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière large, mobile » (L. 222) larguetat nf : larguesa / liberalitat. larguieirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : donar d'ample. larguièr, -ièira adj : liberal, -a. larguiereta (abs. Dicort) : mesenga blava (Parus caeruleus) (v. lardaireta) largura nf, cf Ubaud Dicort : « largeur ?; abondance » (L. 222) largural, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. largós. (v. TdF jos ‘largous’) larièr nm (v. Ubaud Dicort, TdF ‘larè’ e Alibert) : lar / fogal. LARING- : forma prefixada del grèc larygx (laringe) laringal, -a : que son punt d'articulacion se tròba dins la region de la laringe. (t. tecn. de fonetica) laringat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « laryngé, -e, laryngien, -enne » (Laus) laringe (f.) : cima de la garganta, organ de la fonacion. laringiti (f.) : inflamacion de la laringe. LARINGO- : v. LARING- laringocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : tumor gasosa del còl. laringografia : estudi radiografic de la laringe. laringològ, -a : especialista (m. e f.) de la laringe. laringologia : anatomia, fisiologia e patologia de la laringe ; especialitat medicala de la patologia de la laringe. laringologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de la laringe. laringonecròsi (f.) : necròsi dels cartilages (R. II, 344) de la laringe. laringopatia : nom generic de totas las afeccions de la laringe. laringoplegia : paralisi (m.) dels muscles de la laringe. laringoscòpi (m.) : aparelh per estudiar la laringe. laringoscopia : examèn de la cavitat de la laringe. laringostenòsi (f.) : estrechiment de la laringe. laringotomia : obertura cirurgicala de la laringe. larmar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se flétrir au soleil ; devenir triste » TdF ‘larma’ larmar (se) (abs. TdF) : se marcir (se passir) al solelh. (v. çai sus) larme, -ma adj : marcit, -ida / passit, -ida. larmièr nm, cf Ubaud Dicort : « larmier (d’une maison) » (L. 222) lars (dieus del fogal) nm pl, cf Ubaud Dicort (v. lar) : « lares » (Rapin). larva nf (Laus, Basic ; abs. Dicort) : nom scientific de la baba. LARVI- : forma prefixada del latin larva (baba) larvicida (adj. e subs. m. e f.) : que fa perir las larvas. larvifòrme, -ma : que revèrta una larva. Larzac : causse grand (espandi calquièr) al sud del Massís septentrional occitan. Gardarem Larzac ! « las » 1 (desf. l.p.) nm : v. latz.
|
|
las 2, lassa adj : cansat, -ada / fatigat, -ada. Ai ! las ! « hélas ! au masculin ». (v. ailàs !) Ai ! lassa ! « hélas ! au féminin ». (v. lassa) A la lassa, de guerre lasse. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘las 3’) A pausas e lassas : al repaus. las 3 art. def. fem. pl. : v. la 1. las 4 pron. pers. fem. pl. : v. la 2. lasami nm, cf Ubaud Dicort : « paon de mer, poisson qui habite les creux de rocher » (v. TdF) lasanha nf (it. lasagna) [ ~ lausan nm, cf Ubaud Dicort] : especialitat culinària italiana facha amb de pastas e de carn, lo tot cuèch al forn. lasanhòu nm, cf Ubaud Dicort : « rouleau servant à mettre la pâte en feuilles » TdF (v. lausanièr) lasbinalesa nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de danse » (v. Alibert) lasc, -a adj : qu'es pas tibat, -ada ; clar (en parlant d'una estòfa) Còrda lasca. lascar (v. tr.) : donar d'ample. Lascar un aucelon presonièr. lasciu, -iva : bravament sensual, -a. lascivament : d'un biais lasciu. lascivitat nf, cf Ubaud Dicort : « lascivité » (Rapin) lasega (plt.) : lachairon (Sonchus) « Làser » : prenom. v. Lazar. laser [làser, cf Ubaud Dicort] nm (angl. Light Amplification by Stimulated Emission of Radiations) : amplificacion de lutz estimulada per emissions de radiacions e utilizada en biologia e dins las telecomunicacions. lasèrt [veire lausèrt, cf Ubaud Dicort] / lausèrt nm : lusèrp (l.p.) (Lacerta ocellata) lasins adv, cf Ubaud Dicort : « là dedans, là-bas, v. alin, enins ; c’est le corrélatif et l’opposé de çasins » TdF lassa ! (interj.) : ailàs ! (v. jos las 2) lassadís, -issa adj : fatigat, -ada (contrari de pausadís) lassador nm, cf Ubaud Dicort : « marche fatigante, ouvrage pénible ; outil de tonnelier, servant à percer les cerceaux » TdF lassant, -a : qu'alassa (que cansa / que fatiga) lassar (v. tr.) : alassar / cansar / fatigar. lassar (se) : s'alassar / se cansar / se fatigar. lassena (plt.) : rabeta / rabilhon (Myagrum paniculatum) ; (M. perenne) ; (M. sativum) lasset 1, -a adj : un pauc las, un pauc lassa. lasset ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « pauvret ! hélas ! » TdF jos ‘lasset’ lasseta ! ~ laisseta ! interj, cf Ubaud Dicort : « hélas ! pauvrette » TdF jos ‘lasset’ lassi nm, cf Ubaud Dicort : « ammodyte appât, poisson de mer, v. potina ; espèce de plante, v. lassena » (v. TdF) lassièira / lassitud nf / lassitge nm : cansièira / fatiga. lat, lada (adj. arc.) : larg, -a / ample, -a. lata : gimbla (brota de sause, de vim, de genèst...) ; baston long per batre lo blat, acanar la frucha... ; pèrga (timon de carreta) ; longa pèça de fust pernada ; fusta pichona ; faula ; fatòrga / sorneta. Lata de carreta. Cagar sus la lata : racar (buòu encarrat que, de tròp forçar, caga sus la lata e raca ; persona qu'abandona un prètzfach). latada : còp de lata. latafuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « volige, planche de toiture » TdF ‘lato-fueio’ lataire nm, -a : persona que lata. latar 1 (v. tr.) : garnir amb de latas ; acanar de frucha ; pondar una teulada ; far un trabalh a la tabusta. latar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, élargir le bétail ; lâcher son troupeau dans les lieux défendus, pendant la nuit ; s’étendre, en parlant des plantes » TdF ‘lata 1’ latàs (m.) / latassa (f.) : lata gròssa. latassada nf : tustassada / tanada / rosta / tabassada, « correction à la baguette » (Per Noste). latassar (v. tr.) : tustar amb una lata. latatge nm, cf Ubaud Dicort : « laitage, v. lachuènha » (v. TdF) latejaire, -aira : contaire de fatòrgas (sornetas) latejar (v. tr. e intr.) : acanar de frucha ; contar de fatòrgas. latenc, -a : que conven per far de latas ; que se pèrna plan. laténcia nf, cf Ubaud Dicort : « latence » (Rapin) latent, -a : qu'existís sens se manifestar. Malautiá latenta. -LATÈR : forma sufixada del latin latus, -eris (costat) v. qüadrilatèr. lateral, -a (R. IV, 27) : situat per costat de quicòm mai. lateralament (R. IV, 27) : sul costat. lateralitat nf : predominança d'un dels dos emisfèris del cervèl. lateralizacion : especializacion progressiva, dins la pichona enfància, de cadun dels emisfèris del cervèl dins lors fonccions respectivas ; resulta d'aquela especializacion. LATERO- : forma prefixada del latin latus, lateris (costat) laterocòli (m.) : mena de torticòli que lo cap i se tròba clinat lateralament. lateroposicion : desviacion d'un organ clinat a drecha o a esquèrra. lateropulsion : desequilibri d'un parkinsonian desportat d'un costat. lateroversion : lateroposicion. Lateroversion de l'utèr. latescent (abs. Dicort), -a : que conten de latèx [v. laticifèr] o que revèrta de latèx. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|