languina : langor / melancoliá / languison / languidura.

languinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, languir » (L. 221)

languinejar (v. intr.) : frequentatiu de languir / se languir.

languinós, -osa (abs. Dicort) : qu'a la languina / langorós, -osa. (v. languissós)

« Vai dire a m'amiga que soi languinós »  (Cançon Se canta, que cante.)

languir (v. intr.) : se marfondir / se marfondre ; mancar d'animacion ; esperar per pas res ; èsser impacient de ; se marcir.

Languissiá per las escòlas, quitèt a 16 ans.

La convèrsa languissiá, las gens badalhavan.

La fagas pas languir, vai-la véser !

Languissi pas de venir vièlh.

La vianda languís, qu'espèra de pluèja.

languir (se) : èsser languinós / aver la languina.

languirejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘languineja’) : doblet de languinejar.

languison nf : nostalgia / languiment / languitòri / langor.

languissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « où l’on s’ennuie, peu fréquenté, triste, en parlant d’un lieu » TdF

languissent, -a : que se languís ; qu'amòda de nostalgia.

Una convèrsa languissenta.

languissós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la nostalgie, l’ennui, le spleen » TdF

languit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : desirat, -ada ; qu'a patit, « exténué, ée, affaibli, ie » TdF jos ‘langui’.

Blat languit : blat enculit.

languitòri nm : langor / melancoliá (R. IV, 179).

languitud nf  (v. Ubaud Dicort e Fettuciari) : v. languidura. (v. TdF jos ‘languitudo’)

languiu, -iva adj (v. TdF ‘languiéu’) / languivol, -a (v. –ÍVOL) (v. languivol)  : que pòrta al tristum ; que pòrta a la languina.

languivol, -a adj [ ~ languívol adj m e f, cf Ubaud Dicort (v. –ÍVOL): « qui porte à la tristesse, à l’ennui » (Alibert)

lanha : gemec ; planh ; lagui / lai ; aflixion (R. II, 32) ; mingra / pensament ; pentiment.

lanhaire, -aira [~ -airitz] adj : persona que se lanha.

lanhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plaintif, -ive » (v. Lexic M. Roqueta)

lanhar (se) : gemegar ; se plànger ; se preocupar.

lanheta : perna / borrasson / banèl / malhòla de nenon.

lanhós, -osa : planhós, -osa.

lani 1 adj, cf Ubaud Dicort : « en laine, fait avec de la laine » TdF

Malhòl lani, maillot de laine. (v. TdF)

lani 2 nm, cf Ubaud Dicort : « lange » TdF

lani-lini nm, cf Ubaud Dicort : « tiretaine, étoffe moitié laine, moitié fil » TdF

lanièr 1 nm : mena de falcon.

lanièr 2, -ièira adj e n :  relatiu, -iva a la lana ; persona que lava la lana. (v. TdF ‘lanié 1’)

lanièr 3 nm, cf Ubaud Dicort [ / laniaire nm], -ièira : « lainier », persona que trabalha la lana [v. lanaire] o vend de lana,. (v. TdF jos ‘lanié 2’)

lanifèr, -a / lanigèr, -a adj : que pòrta de lana o un teissut cotonós.

lanissa nf (TdF, Alibert ; veire anhissa, cf Ubaud Dicort): lanatge ; montet de lana ; estòfas de lana.

lanlan adv, cf Ubaud Dicort : « Se portar lanlan, se porter lala, ni bien ni mal » (v. TdF jos ‘lanla’)

« lanlèra » (lanlèra nf e  locucions) : v. lallèra. (non preconizat Dicort) 

« lanlerejar » (lanlerejar v) : lallerejar. (non preconizat Dicort)

lanlèri nm, cf Ubaud Dicort : « dandin, nigaud » TdF

lanolina nf, cf Ubaud Dicort : « lanoline » (Laus)

lanós, -osa (R. IV, 16) : cobèrt, -a de lana.

lanquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faiblir, céder par lâcheté, v. calar » (v. TdF)

lansacanet nm : ancian soldat alemand.

lansacaneta nf, cf Ubaud Dicort : « (jeu de cartes) lansquenet » (Rapin)

lansaman nm / lansiman [lansimand] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘lansaman’) : òme gròs e difòrme ; escais dels Alemands e dels Soïsses.

lantan nm : (quimia) « lanthane » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 373)

lantanid [lantanid(e)s nm pl]  : tèrme generic dels elements de tèrras raras, « lanthanides » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 373).

lantantira ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte de refrain » (v. TdF)

lantena nm (plt.) : (Lantena aculeata)

lantèrna : fanal de man vitrat, per esclairar los estables o los camins abans que l'electricitat trauquèsse. (v. TdF)

lanternaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui lanterne, qui lambine » TdF

lanternar (v. intr.) : « se promener avec une lanterne » ; flandrinar / musardar / s'atardivar ; « rôder ». (v. TdF)

lanternariá nf, cf Ubaud Dicort : « lanternerie, fadaise, lenteur » TdF

lanternatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de lanterner, de baguenauder » TdF

lanternejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : musardejaire, -a. (v. TdF jos ‘lanternaire’)

lanternejar (v. intr.) : frequentatiu de lanternar. (v. TdF jos ‘lanterna’)

lanterneta nf, cf Ubaud Dicort : (v. lantèrna)

lanternièr, -ièira n : persona que fa o vend de lantèrnas : « personne irrésolue, indéterminée » TdF.

Lanternista n pr m, cf Ubaud Dicort : « Lanterniste, nom des membres d’une Académie de Toulouse qui fut fondée à la fin du 17ème siècle, et qui, dans l’origine, s’assemblait la nuit. Elle avait pris pour devise : in nocte lucerna » TdF

lanternon nm, cf Ubaud Dicort : « lanternon, lanterneau, partie d’un escalier » TdF

lantresa (plt.) : (Euphorbia characias)

lantreson nm (plt.) : (Euphorbia segetalis)

lanuginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « lanugineux, -euse » (Laus)

lanum nm sing : las bèstias lanadas ; sentor de lana.

lanusquet, -a adj e n / lanenc, -a (v. lanenc) : « landais de la grande Lande (souvent péjoratif) » (Per Noste), persona que viu dins Lanas.

Chaval lanusquet, cheval landais. (v. TdF)

lanut, -uda : qu'es en lana ; que dona de lana.

lanzic nm, cf Ubaud Dicort : v. landís. (v. TdF jos ‘lancil’)

lapa : alluvions (R. II, 56) (sabla, limon, bordilhas... carrejats per las aigas)

lapaç nm (plt.) : (Rumex aquaticus) ; (R. crispus)

lapaçon (plt.) : (Myosotis lappula) ; (Xanthium strumarium) ; (Xanthium spinosum)

lapaçós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « Terren lapaçós, terrain où croît la bardane  » TdF ‘lapassous’

 

 

lapalissada nf, cf Ubaud Dicort : « lapalissade » (Rapin)

lapar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, laper, boire comme les chiens, boire de l’eau, v. lampar 2 » (v. TdF ‘lapa’)

laparassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande bardane, plante ; étoffe de laine grossière , espèce de bure » TdF

lapardèu ~ laparèu nm, cf Ubaud Dicort : « lapereau [v. lapinon] ; damoiseau, v. tafurèl » (v. TdF jos ‘laparèu’)

LAPARO- : forma prefixada del grèc laparòn (abdomèn)

laparocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia ventrala que s'escapa de la paret abdominala d'un punt autre que los anèls inguinals o crurals.

laparoplastia : ablacion de las pèls del ventre flacas dels obèses qu'an fòrça magrit.

laparoscopia : examèn visual dirècte de la cavitat abdominala.

laparotomia : incision cirurgicala de l'abdomèn.

lapàs 1 nm (v. lapa) : tautàs / fangàs ; alluvion ;

lapàs 2 nm : brave emplastre ;

lapàs 3 [veire lapaç, cf Ubaud Dicort] nm :  planta : (Lappa minor) ; (L. officinalis) ; (L. tomentosa); (Verbascum)

Lapassada Rogièr : poèta occitan bearnés (1912-1999).

lapet : calhada salada e pebrada.

lapeta (plt.) : (Lappa minor)

« lapi » (desf. l.p.) nm : v. api.

làpia (abs. Dicort) : fanga ; sorra ; alluvion (R. II, 56). (v. lapa)

lapidacion (R. IV, 20) : accion de lapidar, de desrocar.

lapidar (v. tr.) (R. IV, 20) : desrocar (tuar a còps de pèiras)

lapidari 1, -ària (adj.) : relatiu, -iva a las pèiras, a las inscripcions sus las pèiras ; concís, -isa.

Inscripcion lapidària.

Estil lapidari.

lapidari 2 nm, -ària : persona que talha las pèiras preciosas autras que los diamants.

lapidificacion (abs. Dicort) : accion o resulta de lapidificar o de se lapidificar. (v. petrificacion [v. Littré jos ‘lapidification’]) 

lapidificar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : donar a d'elements materials la consisténcia de la pèira. (v. petrificar)

lapidificar (se) : prene la consisténcia de la pèira.

« lapièr » (desf. l.p.) : v. apièr.

lapin (del port. lapa : cauna) : conilh (Lepus cuniculus)

lapin de Barbariá nm, cf Ubaud Dicort : « cochon  d’Inde » TdF

lapin-lèbre nm, cf Ubaud Dicort : « variété de lapin, plus grosse que le lapin ordinaire, léporide » TdF

lapina : feme del lapin.

lapinada nf : ensemble dels lapins nascuts al còp d'una lapina ; « plat de lapin » TdF.

lapinat nm, cf Ubaud Dicort : v. lapinon. (v. TdF jos ‘lapinoun’)

lapinar (v. intr.) : far de lapins.

lapinàs : lapin gròs ; lapin mascle.

lapinejar (v. intr.) : revertar una lapina (èsser feconda)

lapinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit lapin ; t. de boucher, filet mignon » TdF

lapineta nf, cf Ubaud Dicort : « petit lapin femelle, jeune lapine » TdF

lapinièira : tuna de lapins ; gàbia de lapins.

lapinon nm : lapin pichon ; « muflier, plante » TdF.

lapinòt nm, cf Ubaud Dicort : v. lapinon. (v. TdF jos ‘lapinoun’)

lapislazuli [lapis-lazuli ~ lapis, cf Ubaud Dicort] nm (de l'it. lapislazzuli, pèira d'azur) : v. lasurita e lazuli.

lapon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « limon, vase » TdF

lapon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « goëmon, zostère marine, plante » TdF ‘lapoun 2’

lapon 3, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « lapon, onne, de la Laponie » TdF ‘lapoun 3’

Lapònia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Laponie » TdF ‘Lapounié’

laporda (non preconizat Dicort) : gafaròt (frucha de la lamporda) (v. lamporda)

laps 1 (m.) (abs. Dicort) : temporada / passada.

Un laps de temps.

(Rapin : un lapse, un laps de temps.)

laps 2 [lapse], -sa adj, cf Ubaud Dicort : (t. tecn. de drech) tombat, -ada dins l'error.

lapsus nm (lat.) : emplec involontari d'un tèrme autre que lo tèrme volgut.

lapuc / laput : gafaròt / lampordon (frucha de la lamporda)

lapuçon (plt.) : (Lappa officinalis) ; (Myosotis lapulla)

lapuçós, -osa : dich d'un airal, d'una pèça... que la lamporda i s'agrada.

laquet : lacolet (lac pichon)

lar nf o nm, cf Ubaud Dicort : fogal ; pèira del fogal. (v. lars)

larar (v. tr.) (v. lar) : pasimentar / lausar ; lausar un forn.

laràs 1 nm (Alibert) : sossòl ; ròca desnudada per las aigas.

laràs 2 nm (v. lar)  : « banc devant le foyer » (Alibert)

larassàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. laràs 1)

larba nf, cf Ubaud Dicort : « plie, carrelet, poisson de mer, v. pançard 2, platussa » (v. TdF ‘larbo’)

larbés [ ~ larfés, cf Ubaud Dicort] nm : cambe o lin que son estats trempats.

lard : grais espés que se tròba jos la pèl d'unes animals.

Lard de pòrc.

Metre de lard : s'engraissar.

larda : flamada / flambada.

lardada : escorjal / escorjadura / escorgadura (t. a.)

lardadoira : ast per lardar una lèbre, un pol, un aucèl ; esclat de fust que demòra estacat a la soca d'un arbre tombat.

lardaire, -aira [~ -airitz] n : persona que larda.

lardairet nm / lardaireta nf, cf Ubaud Dicort : « mésange bleue » TdF jos ‘lardeiret’

lardairon nm, cf Ubaud Dicort : « mésange moustache ; mésange penduline ; mésange bleue » (v. TdF ‘lardeiroun’)

lardaironet nm, cf Ubaud Dicort : « mésange à longue queue » TdF

lardairòta nf, cf Ubaud Dicort : v. lardairet. (v. TdF jos ‘lardeiret’)

lardar (v. tr.) : espintar de lonjas de lard sus quicòm de flambuscar ; ajustar de lard ; flambuscar amb de lonjas de lard enfuocadas ; fissar en paraulas ; lancejar.

lardejar (v. tr.) : quitar pas de fissar en paraulas.

lardèl : arpon per trapar las granolhas.

lardièira nf : mena de mesenga (Parus palustris) ; (Parus cristatus) ; (Sylvia melanocephala)

lardièira monegueta nf, cf Ubaud Dicort : « mésange charbonnière » TdF ‘lardiero-m...’

lardièr, -ièira adj : relatiu, -iva al lard ; qu'aima lo lard.

lardinhós, -osa : manhac, -aga (de mal contentar) (t. a.) (v. espeçonhós)

lardissar (abs. Dicort) (v. tr.) : doblet frequentatiu de lardar.