lamporda nf / laporda [veire lamporda, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : gafaròt / tira pels (Lappa major) ; frucha d'aquela planta ; luzèrna (Medicago maculata) ; (M. lappacea) ; (Xanthium strumarium) ; (X. macrocarpum); gadòi (lamporda espinosa) (Xanthium spinosum). (# lamborda)

lampordet (plt.) : (Medicago maculata)

lampordeta (plt.) : (Trifolium procumbens)

lampordièr nm / lamporda / laporda  (los 2, v. lamporda) (plt.) : (Lappa major), « bardane, arctium lappa (Lin.), plante ; lieu où croît la bardane » TdF ‘lampourdié’

lampordon nm, cf Ubaud Dicort : « glouteron, petite bardane, xanthium strumarium (Lin.) » TdF

lamprada (R. IV, 15) (abs. Dicort) : mena de peis.  (v. lampresa)

lampràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros quignon, gros morceau » TdF

lampre 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lamproie, poisson de mer et de rivière » TdF. (v. lampresa)

lampre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « quignon, gros morceau, lopin de terre » TdF ‘lampre 2’

lampresa nf : « lamproie, grande lamproie » (v. TdF), lamprada de mar (Petromyzon marinus) ; lamprada de riu (Petromyzon fluviatilis)

lampreson nm : diminutiu de lampresa. (v. lamprilhon)

lamprilhon nm, cf Ubaud Dicort : « lamproyon, lamprillon, espèce de petite lamproie, lamproie de Planer » TdF jos ‘lampresoun’

lampuga : peissum de mar (Stromateus fiatola) ; (Lichia amia) ; ( L. glauca) ; (Scimnus nicensis) ; (Centronotus vadigo) (C. lysan) ; (C. glaycos) ; (Coryphoena hippurus)

lana : pel de motons, fedas o autras animals ; fial (fil) obtengut amb lo pel d'unes animals e que se'n fa d'estòfas.

lanada : tondeson de la lana ; aplech de calafataire.

lanaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trabalha la lana, « v. lanièr 3 » (v. TdF).

lanairet nm, cf Ubaud Dicort : « laneret, mâle du lanier, oiseau de proie » TdF ‘laneiret’

Lanamesan : vila e region d'Occitània.

lanar (v. tr.) : penchenar lo drap, « lainer, tirer la laine d’une étoffe au moyen des chardons » TdF.

lanariá : fabricacion d'estòfas de lana ; estòfas de lana ; airal que i se vend d'estòfas de lana ; airal per la fabricacion d'estòfas de lana.

Lanas (gasc.) / Landas : departament occitan. v. p. 1053.

lanàs nm, cf Ubaud Dicort : « bête à laine » TdF

lanat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « lainé, ée ; laineux, euse » TdF jos ‘lana’

lanat 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : lana ; las bèstias lanudas ; carn de moton o de feda.

lanatge : toison de las bèstias lanadas ; tondeson de la lana ; estòfa de lana.

lanç : accion de lançar ; gèt ; vam ; saut ; movement ; movement qu'alunha un naviri de son itinerari ; ritme.

De lanç : d'intrada / d'ataca / dins d'abòrd.

En lanç : de lanç.

D'un lanç : d'un saut.

lança : anciana arma blanca ofensiva ; punta de baudufa ; espiga laissada pel volam.

Lança de targaire.

lança del Crist (plt.) : lenga de sèrp (Ophioglossum vulgatum)

lançabombas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-bombes » (Rapin)

lançada (R. IV, 18) : còp de lança ; petnada (còp de pè) ; ponheson / fissada / lancejada.

lançadoira : naveta de teisseire.

lançaflamas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-flammes » (Rapin)

lançaflors nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui jette des fleurs à la procession ; masque qui jette des fleurs » TdF ‘lanço-flous’

lançafòc nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’artillerie, boutefeu, bâton qui sert à mettre feu aux canons » TdF ‘lanço-fiò’

lançafusadas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-fusées » (Rapin)

lançagranadas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-grenades » (Rapin)

lançaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui lance ; instigateur » (v. TdF) ; « sujet à ruer (cheval), qui regimbe » (Alibert)

lançament : accion o resulta de lançar.

lançaminas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-mines » (Rapin)

lançar (v. tr.) : getar ; pónher / fissar ; petnar ; escometre.

Quand un abscès lança, aquò marca qu'amadura.

lançar (se) : se ronçar / se precipitar / se getar ; s'escometre.

lançariá (TdF ; abs. Dicort) : botiga de vendeires de lanças o de linhas de pescar.

lançaroquetas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-roquettes » (Rapin)

lançatorpilhas nm, cf Ubaud Dicort : « lance-torpilles » (Rapin)

lancejada : còp de lança ; petnada ; ponheson / fissada.

lancejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : reguitnós, -osa ; refastinhós, -osa.

lancejant, -a : que lanceja / que ponh / que fissa.

lancejar (v. intr.) : balhar de còps de lança ; pónher / fissar (en parlant d'un amàs (abscès)

lanceolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) lancéolé, -e » (Laus)

lancet : mena de pèira de talha (t. tecn. de maçon)

lanceta : lança pichona ; incisòri de cirurgia ; peissum marin : ferrassa (Trigon aldrovandi) ; (T. vulgaris) ; agla de mar (Myliobatis aquila) ; bauca del plumet (plt.) : (Stipa pennata)

lancetièr : estug de lanceta.

lanci nm : pericle / fólzer / liuç / beleg ; pluèja amb tròns.

Al lanci : al diable !

lancic (abs. Dicort) : v. lancil.

lancièira : acorral de molin ; bonda de tina.

lancièr : mena de soldat de cavalariá.

lancil nm / lancic (abs. Dicort) : curador de lauraire d'autres còps. (v. landís)

lançon nm, cf Ubaud Dicort : « petite lance » (L. 221)

lançòt nm, cf Ubaud Dicort : « homme armé d’une lance, massier, en Béarn » TdF

land nm : lanç v. pus naut ; « trait de charrue, v. rega » (v. TdF).

land en land (de -) loc adv : alandat,-da en grand « à deux battants ; entièrement » (Alibert)

Dubèrt de land en land, ouvert entièrement, à deux battants. (v. TdF)

landa 1 nf (del gallés LANDA) : frau / èrm / calm.

landa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « course, escapade ; coureuse, fille dissipée » TdF ‘lando 1’

landaire, -aira [~ -airitz] adj e n : fug-òbra ; passapaís / rodaire.

landar 1 (v. tr.) : alandar (obrir en grand)

landar 2 / landrar (v. intr.) : córrer ; passar país / rodar ; « s’échapper, couler » TdF jos ‘landa’.

 

 

landari nm : espandi bèl de país.

Landas / Lanas (gasc.) n pr f pl : region d'Occitània. v. p. 1053.

landàs : landa granda.

landelièira / landinièira (v. landinièira) [los 2, veire lendalièira, cf Ubaud Dicort] : v. lendal.

landés, -esa ( ~ lanenc ~ lanòt ~ lanusquet, -a) adj e n (v. Ubaud Dicort) : « landais, aise, habitant des Landes » (v. TdF)

landeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lande » TdF

landgravi nm, cf Ubaud Dicort : « landgrave » (Rapin)

landièr : andèr / caminal / capfoguièr.

landinièira adj f, cf Ubaud Dicort : « Agulhada landinièira, grand aiguillon de laboureur » (v. TdF jos ‘landissièiro’) ; « nf, grand pique-bœuf à curoir » (v. Vayssier  jos ‘londinièyro’)

landís nm : lancic / lancil v. pus naut. (v. Vayssier ‘londis’)

landissièira adj f, cf Ubaud Dicort : agulhada de lauraire d'autres còps. (v. landís e landinièira)

landon : prat marrit plen de joncasses.

landòra nm : « batteur de pavé », (persona que fug lo trabalh) fug-òbra (v. TdF).

Far landòra. (cf Ubaud Dicort)

landrar / landrejar (v. landrejar) (v. intr.) : « courir, décamper ; battre le pavé, v. landar, plus usité » (v. TdF ‘landra’), rodar ; musardejar.

landrar (se) : barrutlar / passar país / vagabondar ; far pas res ; musardejar ; se rodar.

landrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : musardejaire, -a ; rodaire, -a.

landrejar (v. intr.) : musardejar / lanternejar.

landrin, -a adj e n : fug-òbra ; musardejaire, -a / lanternejaire, -a.

landrinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : t. a. çaisús.

landrinar (v. intr.) : musardejar / lanternejar ; far pas res.

landrinàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand flandrin, v. flandrinàs » (v. TdF)

landrinejar (v. intr.) : frequentatiu de landrinar.

landron, -a n, cf Ubaud Dicort : « landrona, nf, garce, coureuse (péj.) » (Fettuciari)

landura nf, cf Ubaud Dicort : « souffrance, selon Doujat, dans cette locution toulousaine :

Far landura, souffrir en voyant les autres se réjouir, v. endura (mal d’-) » (v. TdF)

landurar v, cf Ubaud Dicort : (v. landura (far -)

lanejar (v. intr.) : donar de lana.

lanenc, -a / lanusquet, -a (v. lanusquet) adj e n : « landais, aise » persona que viu dins Lanas. (v. TdF ‘lanen’)

laneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite laine, laine légère ; étoffe de laine » TdF

lanfi nm : planh. (v. TdF suppl

lànfia nf, cf Ubaud Dicort : « simagrée, mignardise affectée ; cancan, tracasserie » TdF

Joana de las lànfias, minaudière, mijaurée. (v. TdF)

lànfias nf pl (abs. Dicort) / lànfia (v. lànfia) : minganas / petòfias (posturas afectadas) ; fatòrgas / sornetas.

lanfiejaire, -aira : minganaire / petofiejaire / pocanaire, -a.

lanfiejar (v. intr.) : petofiejar (parlar a tòrt e a travèrs) ; tormentar / secutar / molestar (R. IV, 247).

lanfiós, -osa adj : faiçonós, -osa ; desdenhós, -osa ; mesfisant, -a.

lanfra nf, cf Ubaud Dicort : « mensonge, dans les Alpes, v. messòrga » (v. TdF)

lanfraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort (v. lanfrar 2) : « menteur, hâbleur, euse, v. messorguièr » (v. TdF)

lanfrar 1 (v. tr.) : manjar golardament ; s'embucar ; « lécher » (Alibert).

lanfrar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mentir, dans les Alpes, v. mentir » (v. TdF)

lanfrariá : galavarditge (accion de tròp manjar, de s'embucar)

lanfrin, -a adj e n : paucval (m. e f.) ; rodaire, -a / passapaís.

lanfrinar (v. intr.) : rodar / passar país.

lanfrinejar (v. intr.) : frequentatiu de lanfrinar.

langasta : acarian que chuca lo sang de fòrça mamifèrs ; langosta / sautarèla ; trufariá / lengada.

langastièr 1 nm (plt.) : ricin (Ricinus)

langastièr 2, -ièira adj : qu'a fòrça langastas (pats / reses)

langaston nm, cf Ubaud Dicort : « petite tique » TdF ‘langastoun’

langièr nm, cf Ubaud Dicort : « danger, v. dangièr plus usité ; dégoût, aversion » (v. TdF)

langoira nf, cf Ubaud Dicort : « personne ou animal qui n’a que la peau et les os » TdF

langoirar (v. intr.) : languir / se languir ; « agir languissamment » TdF.

langoirejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : frequentatiu de langoirar. (v. languirejar)

Langonha [Lengònha, cf Ubaud Dicort] : vilòta de Losera (Occitània)

langor nf (R. VI, 337) : malandra / languina.

langorós, -osa : languinós, -osa (que se languís)

langorosament : d'un biais langorós.

langost nm, cf Ubaud Dicort : « sauterelle, grillon » TdF

langosta : mena de crustacèu marin (Palinurus vulgaris) ; sautarèla ; beata (marrida devòta)

langostam (abs. Dicort ; v. p. 153 ) : langostum (falsa devocion ; marrida devocion) (v. langostum)

langostièira : filat per langostas.

langostièr nm, cf Ubaud Dicort : « (bateau) langoustier » (Rapin)

langostin : mena de crustacèu marin. (Cancer squilla)

langostina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : claveta / claupèire (f.) / grisòla.

langoston nm, cf Ubaud Dicort : « petite langouste » TdF

langostum nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : falsa devocion ; marrida devocion.

langui nm : lanha / lagui / lai / pensament / mingra / pena ; preocupacion ; embestiament ; melancoliá.

languiá / languidoira nf : melancoliá (L. 241 - R. IV, 179).  

languid, -a (abs. Dicort) : plen,-a de langor, « languide » (Rapin) (v. flac). (#. languit)

D'uèlhs languids.

Una votz languida.

languidament (abs. Dicort) : d'un biais languid.

languidoira nf, cf Ubaud Dicort : v. languidura. (v. TdF jos ‘languitudo’)

languidós, -osa (TdF jos ‘languissous’ ; abs. Dicort) : doblet de languinós, -osa. (v. languissós)

languidura nf / languiment (v. languiment) : « peine de l’attente, ennui ; mélancolie », nostalgia (v. TdF jos ‘languitudo’).

languiment nm, cf Ubaud Dicort : « ennui, nostalgie, abattement, dépérissement » TdF