laissar / daissar (v. tr.) : abandonar quicòm o q. q. ; contunhar pas quicòm ; legar per testament.

Laissar los estudis.

Laissar córrer : laissar far.

L'oncle m'a laissats totes sos deutes.

Laissa-me aquò tranquil !

laissar / daissar (se’n) : se desistir, « s’abstenir » (v. TdF jos ‘leissa’).

Cal pas se’n laissar per aquò, il ne faut pas s’en priver pour cela. (v. TdF)

laissar-passar nm, cf Ubaud Dicort : « laisser-passer » (Sèrras)

laisseta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite tablette ou planchette sur laquelle on dépose divers objets » TdF ‘leisseto’

laisseta ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : v. lasseta. (v. TdF jos ‘leisseto’)

laissòla nf (TdF jos ‘leissolo’) [laissòlas nf pl (v. Ubaud Dicort eVayssier ‘loyssouolos’)] : pautra / pautrada (depaus / sediments) ; escobilhas ; polses ; farineta / papa ( bolida al lach o a l'aiga)

lait (non preconizat Dicort) : v. lach.

laitenc [veire lachenc, cf Ubaud Dicort], -a adj : lachenc, -a.

laituga (non preconizat Dicort) : v. lachuga.

laitugard (abs. Dicort) : v. lachugard.

laitugueta / laitugona (los 2, abs. Dicort) : v. lachugueta.

lalejar (v. intr.) : començar de parlar / balbusejar (en parlant dels nenons)

Lo nenon laleja, signe que vòl parlar.

-LALIA : forma sufixada del grèc lalia (paraula) v. Eulàlia.

lalireta nf, cf Ubaud Dicort : « refrain ou ritournelle de chanson » TdF

lallacion nf, cf Ubaud Dicort : « lallation » (Per Noste)

lallèra [veire lanlèra nf, cf Ubaud Dicort] nf : melodia populara jogada per una orquèstra mai que mai compausada d'intruments de vent ; jòia ; divertiment ; femna que cuoleja ; persona un pauc caluga.

Far lallèra : se divertir ; far la nòça.

Córrer lanlèra, courir la prétentaine. (v. Ubaud Dicort e TdF suppl)

lallerejar (veire lanlerejar) (v. intr.) : far lallèra ; se balançar d'una camba sus l'autra sens far res ; flandrinejar.

lama 1 nf : tròç de metal planièr, estrech e tèunhe, aplechat a un margue, per talhar quicòm ; pèça d'una maquina de téisser ; persona rusada ; placa de fèrre blanc per la pasta d'un fornièr ; bidon de fèrre blanc per carrejar lo lach ;

lama 2 nf :  airal de ribièira que l'aiga i bolega pas ; espandi d'aiga queta ;  asondada ; maresca ; espandi d'aiga jos tèrra (e non pas « napa » (fr.)) ; ondada de mar, « t. de marine, lame, vague d’une mer agitée, v. èrsa » (v. TdF ‘lamo 2’).

Una lama (pas una « napa ») es un espandi d'aiga queta.

Una lama de mar l'emportèt que lo neguèt.

lamà [lama 3 nm, cf Ubaud Dicort] : mamifèr romiaire d'America del sud que revèrta un camèl pichon (Lama huanacos) ;

lamà [lama 4 nm, cf Ubaud Dicort] : monge bodista de Tibet e de Mongolia.

Dalai Lama (v. Ubaud Dicort), « dalaï-lama »

lamada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une plaque de fer blanc » TdF

lamaïsme nm, cf Ubaud Dicort : « lamaïsme » (Rapin)

lamaïsta adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « lamaïste » (Rapin)

lamar (v. tr.) : submergir (recobrir d'aiga) (v. Alibert) ; « v intr, être submergé, être couvert d’eau » TdF

Tèrra que lama, terre submergée. (v. TdF)

lamatge nm, cf Ubaud Dicort : « ferrure d’une roue » TdF

lambada (dança) nf, cf Ubaud Dicort : « lambada »

lambanar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « tomber du rire » TdF

lambdà [lambda nf/nm, cf Ubaud Dicort] : letra onzena de l'alfabet grèc, Λ-λ.

lambdacisme : prononciacion marrida de la letra L davant una consonanta (càmbiament, per exemple , de L en R dins d'unes mots) : « vorgut » en lòc de volgut, « mòrre » en lòc de mòlre. (v. rotacisme.)

lambdacisacion (abs. Dicort) : accion o resulta de lambdacisar.

lambdacisar (abs. Dicort) (v. intr.) : mal prononciar la letra L.

lamberlin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, lambin, lendore, v. longanha » (v. TdF)

lambiard, -a adj e n : musardejaire, -a / milhauquejaire, -a ; manhac, -aga / refastinhós, -osa.

lambiardar (v. intr.) (abs. Dicort) : musardejar / milhauquejar / s'atardivar ; èsser manhac, -aga / refastinhós, -osa. (v. lambiardejar)

lambiardejaire, -aira adj e n : persona que musardeja, que milhauqueja.

lambiardejar (v. intr.) : frequentatiu de lambiardar « être délicat, difficile pour la nourriture, v. besuquejar ; lambiner, v. patetejar » (v. TdF).

lambiardum : tardança ; musatge ; refastinhum.

lambiàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros lambeau, lopin » (v. TdF)

lambin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « lambin, ine, v. longanha, patet » (v. TdF)

lambinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. lambinejaire.

lambinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, lambiner, v. bestirar » (v. TdF ‘jos ‘lambineja’)

lambinariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de lambin, v. patetariá » (v. TdF)

lambinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de lambiner, lenteur, v. alòngui, tira-laissa » (v. TdF)

lambinejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui lambine » TdF jos ‘lambinaire’

lambinejar v, cf Ubaud Dicort : v. lambinar.

lambord nm, cf Ubaud Dicort : « jet d’une plante, pousse, v. gèt » (v. TdF)

lamborda nf, cf Ubaud Dicort : « t. de construction, lambourde » (v. TdF)

lambordar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poser les lambourdes d’un plancher » TdF

lambra : lambrusc (grapa pichonèla)

lambramèl nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, v. agrumèl 1 » (v. TdF)

lambrar (v. intr.) : liuçar / belejar (far de lambres) ; èsser fosforescenta (en parlant de l'aiga de mar)

Lambra sens tronar, que son de lambres de calor.

« lambre » 1 : v. ambre.

lambre 2 nm : liuç / beleg (esclat de lutz pendent un auratge)

lambrec / lambret nm : lambre / liuç / beleg. (v. TdF jos ‘lampé’)

lambrejada : seguida de lambres, de liuces, de beleges.

lambrejar (v. intr.) : liuçar / belejar (far de lambres)

Quita pas de lambrejar, tot es pas qu'un lambre !

lambrina nf, cf Ubaud Dicort : « jument qui va l’amble » TdF. (v. amblaire)

lambrinar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « pleurnicher, v. plorinejar » (v. TdF)

 

 

lambrís nm, cf Ubaud Dicort : « lambris » TdF

lambrissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lambrisser » TdF

lambrissatge nm, cf Ubaud Dicort : « lambrissage » TdF

lambrost nm, cf Ubaud Dicort : « serpe emmanchée d’un long manche, v. vesog, vispla ; outil servant à creuser les sabots » (v. TdF)

lambròt : lambra / lambrusc / lambret (rasim pichonèl)

lambrotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur, -euse » (v. lambrotar)

lambrotar (v. intr.) : culhir de lambròts, « grappiller, v. rapugar » (v. TdF).

lambrotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur, -euse » (v. lambrotejar)

lambrotejar (v. intr.) : frequentatiu de lambrotar, « grappiller » TdF jos ‘lambrouta’.

lambrusc : rasim pichonèl.

lambrusca : vinha salvatja ; rasim pichonèl ; femna longa, magra, nautcambada e nauta d'ancas. (v. TdF)

lambruscaire, -aira / lambrusquejaire, -aira : persona que culhís de lambruscas.

lambruscar (v. intr.) : culhir de lambruscas.

lambruscatge nm, cf Ubaud Dicort : « entrelacement de lambrusques » TdF

lambrusquejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. lambruscaire. (v. TdF jos ‘lambrusquejaire’)

lambrusquejar (v. intr.) : frequentatiu de lambruscar.

lambrusqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lambrusque ; petit grappillon » TdF

lambrusquièira : vinha salvatja ; cep de vinha salvatja ; airal cobèrt de vinha salvatja.

lambrusquièr : cep de lambrusca.

lamèla (formacion populara amb una sola L) [lamella, cf Ubaud Dicort] nf / lamina (abs. Dicort) : diminutiu de lama.

Lamèla de formatge.

Lamèla de plomb.

lamelat [lamellat], -ada adj : amb de lamèlas.

lamella nf, cf Ubaud Dicort : v. lamèla.

lamellar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « lamellaire » (Rapin)

lamellat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. lamelat.

LAMELLl- : forma prefixada del latin lamella (lamèla)

lamellibranqui : molusc de la classa dels lamellibranquis.

lamellibranquis (m. pl.) : classa de molusques de las branquias en lamèlas.

Las ustras, los muscles... son de lamellibranquis.

lamellifòrme, -ma : en forma de lamèla.

lamelliròstre, -tra : del bèc provesit, suls bòrds, de lamèlas tranversalas.

lament nm, cf Ubaud Dicort : « cri lamentable, v. planh » (v. TdF)

lamentablament : d'un biais lamentable.

Se rebalava lamentablament.

lamentable, - bla : que fa pietat.

Espectacle lamentable.

Trabalh lamentable.

lamentacion (R. IV, 14) : accion de se lamentar.

lamentar (se) : se dòlre de quicòm amb planhs e plors ; far de lamentacions.

lamentós, -osa (R. IV, 14) : lamentable, -a.

làmia (R. IV, 14) : mostre fabulós mièg femna mièg drac que, çò disián, chucava lo sang dels mainatges ; mena d'esqüal : (Lamna cornubira)

lamina (R. IV, 14) (abs. Dicort) : tròç de metal, de fusta, d'evòri... planièr e fòrt prim ; part ampla de fuèlha, de petal, de sepal. (v. lama 1 e lamella)

laminador 1, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que lamina.

laminador 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / laminadoira (abs. Dicort) (subs.) : aparelh que lamina.

laminaire nm, cf Ubaud Dicort : « lamineur » (Rapin)

laminar 1 (v. tr. ) : redusir en laminas.

laminar 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « laminaire » (Laus)

laminària nf, cf Ubaud Dicort : « (algue marine) laminaire » (Per Noste)

laminatge : accion de laminar.

laminós, -osa adj (abs. Dicort) : en forma de laminas, « lamineux, -euse » (Per Noste)

lamiòla : mena d'esqüal (Squalus galeus)

lamp : liuç / beleg ; fólzer / pericle.

lampa : aparelh per far lum.

lampada 1 nf : grand esclat de lutz ; escorreguda rapida.

lampada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « lampée, grand verre de vin » TdF ‘lampado 2’

lampadari : supòrt vertical de lampa de per carrièiras.

lampaire nm, cf Ubaud Dicort : « éclaireur ; buveur avide » TdF

lampant, -a adj : brilhant, -a ; rapid, -a.

lampanta nf, cf Ubaud Dicort : « La lampanta, la courante, la diarrhée » TdF jos ‘lampant’

lampar 1 (v. intr.) : liuçar / belejar / lambrejar v. pus naut. ; brilhar ; córrer / *galopar (v. R. III, 420). 

lampar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lamper, boire avidement » TdF

lampardon  (abs. Dicort) : (plt.) gafaròt (l.p.) (Xanthium). (v. lampordon)

lampàs nm, cf Ubaud Dicort : « lampas, tumeur qui survient au palais des chevaux ; étoffe de soie, toile peinte » TdF

lampassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse lampe » TdF

lampassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « t. de blason, lampassé, ée » TdF

« lampauta » : v. lopauta (abs. Dicort).

lampec nm (R. IV, 15) (abs. Dicort) : liuç / beleg / lambre (v. pus naut lambre 2 e lambrec)

lampejada : grand esclat de lutz.

lampejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « clignotant, -e, fulgurant, -e » (Per Noste) ; « scintillant, -e » (Fettuciari)

lampejar (v. intr.) : lambrejar / belejar / liuçar ; fugir al brutle.

lampesa nf : lampa ; lampa de glèisa ; « t. d’architecture, cul-de-lampe » TdF.

En lampesa : en cuol de lampa.

lampesièr : lustre de glèisa.

lampet nm, cf Ubaud Dicort : « barde (de lard) » (Per Noste)

lampeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite lampe, bougeoir » TdF

lampian nm, cf Ubaud Dicort : « flamberge, rapière ; flandrin, personne grande et efflanquée » TdF

lampièr nm, cf Ubaud Dicort : « chandelier d’église ; lampiste » (L. 221)

lampion : lumenon.

lampista n (dels dos genres) : persona que fa o vend de lampas. (v. lampièr)

lampistariá : talhièr de lampista ; airal que i se reclamavan las lampas dels carbonièrs (minaires)

lampon nm, cf Ubaud Dicort : « épigramme, v. escarniment » (v. TdF)