|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
laissar / daissar (v. tr.) : abandonar quicòm o q. q. ; contunhar pas quicòm ; legar per testament. Laissar los estudis. Laissar córrer : laissar far. L'oncle m'a laissats totes sos deutes. Laissa-me aquò tranquil ! laissar / daissar (se’n) : se desistir, « s’abstenir » (v. TdF jos ‘leissa’). Cal pas
se’n laissar per aquò, il ne
faut pas s’en priver pour cela. (v. TdF) laissar-passar nm, cf Ubaud Dicort :
« laisser-passer » (Sèrras) laisseta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite tablette ou planchette sur laquelle on dépose
divers objets » TdF ‘leisseto’ laisseta ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : v. lasseta. (v. TdF jos ‘leisseto’) laissòla nf (TdF jos ‘leissolo’) [laissòlas nf pl (v. Ubaud Dicort eVayssier ‘loyssouolos’)] : pautra / pautrada (depaus / sediments) ; escobilhas ; polses ; farineta / papa ( bolida al lach o a l'aiga) lait (non preconizat Dicort) : v. lach. laitenc [veire lachenc, cf Ubaud Dicort], -a adj : lachenc, -a. laituga (non preconizat Dicort) : v. lachuga. laitugard (abs. Dicort) : v. lachugard. laitugueta / laitugona (los 2, abs. Dicort) : v. lachugueta. lalejar (v. intr.) : començar de parlar / balbusejar (en parlant dels nenons) Lo nenon laleja, signe que vòl parlar. -LALIA : forma sufixada del grèc lalia (paraula) v. Eulàlia. lalireta nf, cf Ubaud Dicort :
« refrain ou ritournelle de chanson » TdF lallacion nf, cf Ubaud Dicort :
« lallation » (Per Noste) lallèra [veire lanlèra nf, cf Ubaud Dicort] nf : melodia populara jogada per una orquèstra mai que mai compausada d'intruments de vent ; jòia ; divertiment ; femna que cuoleja ; persona un pauc caluga. Far lallèra : se divertir ; far la nòça. Córrer
lanlèra, courir la
prétentaine. (v.
Ubaud Dicort e TdF suppl) lallerejar (veire lanlerejar) (v. intr.) : far lallèra ; se balançar d'una camba sus l'autra sens far res ; flandrinejar. lama 1 nf : tròç de metal planièr, estrech e tèunhe, aplechat a un margue, per talhar quicòm ; pèça d'una maquina de téisser ; persona rusada ; placa de fèrre blanc per la pasta d'un fornièr ; bidon de fèrre blanc per carrejar lo lach ; lama 2 nf : airal de ribièira que l'aiga i bolega pas ; espandi d'aiga queta ; asondada ; maresca ; espandi d'aiga jos tèrra (e non pas « napa » (fr.)) ; ondada de mar, « t. de marine, lame, vague d’une mer agitée, v. èrsa » (v. TdF ‘lamo 2’). Una lama (pas una « napa ») es un espandi d'aiga
queta. Una lama de mar l'emportèt que lo neguèt. lamà [lama 3 nm, cf Ubaud Dicort] : mamifèr romiaire d'America del sud
que revèrta un camèl pichon (Lama huanacos) ; lamà [lama 4 nm, cf Ubaud Dicort] : monge bodista de Tibet e de Mongolia. Dalai Lama (v. Ubaud Dicort),
« dalaï-lama » lamada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une plaque de fer blanc » TdF lamaïsme nm, cf Ubaud Dicort :
« lamaïsme » (Rapin) lamaïsta adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« lamaïste » (Rapin) lamar (v. tr.) : submergir (recobrir d'aiga) (v. Alibert) ;
« v intr, être
submergé, être couvert d’eau » TdF Tèrra
que lama, terre submergée. (v. TdF) lamatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ferrure d’une roue » TdF lambada (dança) nf, cf Ubaud Dicort :
« lambada » lambanar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« tomber du rire » TdF lambdà [lambda nf/nm, cf Ubaud Dicort] : letra onzena de l'alfabet grèc, Λ-λ. lambdacisme : prononciacion marrida de la letra L davant una consonanta (càmbiament, per exemple , de L en R dins d'unes mots) : « vorgut » en lòc de volgut, « mòrre » en lòc de mòlre. (v. rotacisme.) lambdacisacion (abs. Dicort) : accion o resulta de lambdacisar. lambdacisar (abs. Dicort) (v. intr.) : mal prononciar la letra L. lamberlin nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de mépris, lambin, lendore, v. longanha » (v. TdF) lambiard, -a adj e n : musardejaire, -a / milhauquejaire, -a ; manhac, -aga / refastinhós, -osa. lambiardar (v. intr.) (abs. Dicort)
: musardejar / milhauquejar / s'atardivar ; èsser manhac, -aga /
refastinhós, -osa. (v. lambiardejar) lambiardejaire, -aira adj e n : persona que musardeja, que milhauqueja. lambiardejar (v. intr.) : frequentatiu de lambiardar « être délicat, difficile pour la nourriture, v. besuquejar ; lambiner, v. patetejar » (v. TdF). lambiardum : tardança ; musatge ; refastinhum. lambiàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros lambeau, lopin »
(v. TdF) lambin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « lambin,
ine, v. longanha, patet »
(v. TdF) lambinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. lambinejaire. lambinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, lambiner, v. bestirar » (v. TdF ‘jos ‘lambineja’) lambinariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de lambin, v. patetariá » (v. TdF) lambinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de lambiner, lenteur, v. alòngui, tira-laissa » (v. TdF) lambinejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui lambine » TdF jos ‘lambinaire’ lambinejar v, cf Ubaud Dicort :
v. lambinar. lambord nm, cf Ubaud Dicort :
« jet d’une plante, pousse, v. gèt » (v. TdF) lamborda nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de construction, lambourde » (v. TdF) lambordar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, poser les lambourdes d’un
plancher » TdF lambra : lambrusc (grapa pichonèla) lambramèl
nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc, v. agrumèl 1 » (v. TdF) lambrar (v. intr.) : liuçar / belejar (far de lambres) ; èsser fosforescenta (en parlant de l'aiga de mar) Lambra sens tronar, que son de lambres de calor. « lambre » 1 : v. ambre. lambre 2 nm : liuç / beleg (esclat de lutz pendent un auratge) lambrec / lambret nm : lambre / liuç / beleg. (v. TdF jos ‘lampé’) lambrejada : seguida de lambres, de liuces, de beleges. lambrejar (v. intr.) : liuçar / belejar (far de lambres) Quita pas de lambrejar, tot es pas qu'un lambre ! lambrina nf, cf Ubaud Dicort :
« jument qui va l’amble » TdF. (v. amblaire) lambrinar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« pleurnicher, v. plorinejar » (v. TdF) |
|
lambrís nm, cf Ubaud Dicort : « lambris » TdF lambrissar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, lambrisser » TdF lambrissatge nm, cf Ubaud Dicort :
« lambrissage » TdF lambrost nm, cf Ubaud Dicort :
« serpe emmanchée d’un long manche, v. vesog, vispla ; outil servant à creuser les sabots » (v. TdF) lambròt : lambra / lambrusc / lambret (rasim pichonèl) lambrotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur,
-euse » (v. lambrotar) lambrotar (v. intr.) : culhir de lambròts, « grappiller, v. rapugar » (v. TdF). lambrotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur,
-euse » (v. lambrotejar) lambrotejar (v. intr.) : frequentatiu de lambrotar, « grappiller » TdF jos ‘lambrouta’. lambrusc : rasim pichonèl. lambrusca : vinha salvatja ; rasim pichonèl ; femna longa, magra, nautcambada e nauta d'ancas. (v. TdF) lambruscaire, -aira / lambrusquejaire, -aira : persona que culhís de lambruscas. lambruscar (v. intr.) : culhir de lambruscas. lambruscatge nm, cf Ubaud Dicort :
« entrelacement de lambrusques » TdF lambrusquejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. lambruscaire. (v. TdF jos ‘lambrusquejaire’) lambrusquejar (v. intr.) : frequentatiu de lambruscar. lambrusqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite lambrusque ; petit grappillon » TdF lambrusquièira : vinha salvatja ; cep de vinha salvatja ; airal cobèrt de vinha salvatja. lambrusquièr : cep de lambrusca. lamèla (formacion populara
amb una sola L) [lamella, cf Ubaud Dicort] nf / lamina
(abs. Dicort) : diminutiu de
lama. Lamèla de formatge. Lamèla de plomb. lamelat [lamellat], -ada adj : amb de lamèlas. lamella nf, cf Ubaud Dicort : v. lamèla. lamellar, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« lamellaire » (Rapin) lamellat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. lamelat. LAMELLl- : forma prefixada del latin lamella (lamèla) lamellibranqui : molusc de la classa dels lamellibranquis. lamellibranquis (m. pl.) : classa de molusques de las branquias en lamèlas. Las ustras, los muscles... son de lamellibranquis. lamellifòrme, -ma : en forma de lamèla. lamelliròstre, -tra : del bèc provesit, suls bòrds, de lamèlas tranversalas. lament nm, cf Ubaud Dicort : « cri lamentable,
v. planh » (v. TdF) lamentablament : d'un biais lamentable. Se rebalava lamentablament. lamentable, - bla : que fa pietat. Espectacle lamentable. Trabalh lamentable. lamentacion (R. IV, 14) : accion de se lamentar. lamentar (se) : se dòlre de quicòm amb planhs e plors ; far de lamentacions. lamentós, -osa (R. IV, 14) : lamentable, -a. làmia (R. IV, 14) : mostre fabulós mièg femna
mièg drac que, çò disián, chucava lo sang dels
mainatges ; mena d'esqüal : (Lamna cornubira) lamina (R. IV, 14) (abs. Dicort) : tròç de
metal, de fusta, d'evòri... planièr e fòrt prim ; part
ampla de fuèlha, de petal, de sepal. (v. lama 1 e lamella) laminador 1, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que lamina. laminador 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / laminadoira (abs. Dicort) (subs.) : aparelh que lamina. laminaire nm, cf Ubaud Dicort :
« lamineur » (Rapin) laminar 1 (v. tr. ) : redusir en laminas. laminar 2,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« laminaire » (Laus) laminària
nf, cf Ubaud Dicort :
« (algue marine) laminaire » (Per
Noste) laminatge : accion de laminar. laminós, -osa adj (abs. Dicort) : en forma de laminas, « lamineux, -euse » (Per Noste) lamiòla : mena d'esqüal (Squalus galeus) lamp : liuç / beleg ; fólzer /
pericle. lampa : aparelh per far lum. lampada 1 nf : grand esclat de lutz ; escorreguda rapida. lampada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « lampée, grand verre de vin » TdF ‘lampado 2’ lampadari : supòrt vertical de lampa de per carrièiras. lampaire nm, cf Ubaud Dicort :
« éclaireur ;
buveur avide » TdF lampant, -a adj : brilhant, -a ; rapid, -a. lampanta nf, cf Ubaud Dicort :
« La lampanta, la courante, la diarrhée » TdF jos ‘lampant’ lampar 1 (v. intr.) : liuçar / belejar / lambrejar v. pus naut. ; brilhar ; córrer / *galopar (v. R. III, 420). lampar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, lamper, boire avidement » TdF lampardon (abs. Dicort) : (plt.) gafaròt (l.p.) (Xanthium).
(v. lampordon) lampàs nm, cf Ubaud Dicort :
« lampas, tumeur qui survient au palais des chevaux ;
étoffe de soie, toile peinte » TdF lampassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse lampe » TdF lampassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« t. de blason, lampassé, ée » TdF « lampauta » : v. lopauta (abs. Dicort). lampec nm (R. IV, 15) (abs. Dicort) : liuç / beleg / lambre (v. pus naut lambre 2 e lambrec) lampejada : grand esclat de lutz. lampejant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« clignotant, -e, fulgurant, -e » (Per
Noste) ; « scintillant,
-e » (Fettuciari) lampejar (v. intr.) : lambrejar / belejar / liuçar ; fugir al brutle. lampesa nf : lampa ; lampa de glèisa ; « t. d’architecture, cul-de-lampe » TdF. En lampesa : en cuol de lampa. lampesièr : lustre de glèisa. lampet nm, cf Ubaud Dicort :
« barde (de lard) » (Per Noste) lampeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite lampe, bougeoir » TdF lampian nm, cf Ubaud Dicort :
« flamberge, rapière ; flandrin, personne grande et
efflanquée » TdF lampièr nm, cf Ubaud Dicort :
« chandelier d’église ; lampiste » (L. 221) lampion : lumenon. lampista n (dels dos genres) :
persona que fa o vend de lampas. (v.
lampièr) lampistariá : talhièr de lampista ; airal que i se reclamavan las lampas dels carbonièrs (minaires) lampon nm,
cf Ubaud Dicort :
« épigramme, v. escarniment » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|