lactoducte : canèl per menar lo lach dins de l'airal de produccion entrò a l'airal de transformacion.

lactogèn, -a : qu'estimula la secrecion lactada.

lactoglobulina : globulina del lach.

lactomètre : instrument per mesurar la qualitat del lach.

lactòsa nf : sucre del lach.

lactoscòpi (m.) : lactomètre.

lactosuria : preséncia de lactòsa dins las urinas.

lacuna : manca / trauc dins un manuscrit, dins un tèxt, dins qué que siá.

Dins tot diccionari i a de lacunas (mancas)

lacunós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « lacuneux, -euse » (Laus)

lacustre, -tra : relatiu, -iva als lacs ; que creis suls lacs ; que viu suls lacs.

Pòble lacustre.

Ciutat lacustra.

ladanum nm, cf Ubaud Dicort : « laudanum » TdF ; « ladanum »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 373, n. 184)

ladin [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : parlar roman de las regions reticas. (v. TdF)

ladinoretic, -a : de Retia ; relatiu, -iva a Retia.

Ladislau : prenom.

ladra nf : vesicula dins la carn d'un pòrc ladre.

ladrariá nf (R. IV, 7) : nom ancian de la lèpra ; espital pels leproses ; malautiá del pòrc o del buòu ladres ; « avarice sordide ». (v. TdF ‘ladrarié’)

ladre, -dra adj e n : leprós, -osa ; malaut, -a de ladrariá ; sarrat, -ada a prestar pas lo mascle a la lapina del vesin.

Èra pas ladre per vici, mas per paurièira granda.

ladrièira nf / ladritge (v. ladritge)  : « ladrerie [maladrerie] » ; avarícia. (v. TdF ‘ladriero’)

ladrièr : infirmièr de ladrariá.

ladritge nm, cf Ubaud Dicort : « ladrerie, maladie, v. ladrariá ; insensibilité » (v. TdF ‘ladrige’)

ladron nm, cf Ubaud Dicort : v. lairon. (v. TdF jos ‘larroun’ ; v. Per Noste ‘larron’)

ladronet nm, cf Ubaud Dicort : (v. ladron)

ladronici nm, cf Ubaud Dicort : v. laironici. (v. TdF jos ‘larrounici’)

ladrura nf, cf Ubaud Dicort : « lèpre » TdF

lag, laja (arc., veire laid, cf Ubaud Dicort) adj : laid, -a ; vilan, -a / impur, -a (qu'es pas polit, -ida) ; qu'ofensa bravament la pudor.

laga nf : ala o aurelha de relha de mossa o de brabant ; « rame dont on se sert en guise de gouvernail » TdF suppl ; selhatge d'un naviri ; rengada de ceps de vinha.

lagada nf, cf Ubaud Dicort : « eau répandue, mare » TdF

lagadèu ~ lagadigadèu interj e nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de flonflon ou de refrain de chant populaire » TdF jos ‘lagadèu’

lagadís, -issa : plegadís, -issa / vimenenc, -a / fiblarèl, -a.

lagan nm, cf Ubaud Dicort : « bourbier, gâchis d’eau bourbeuse, neige détrempée » TdF ‘lagan 2’

laganh nm, cf Ubaud Dicort : « goutte de chassie, chassie, v. laganha » (v. TdF ‘lagan 1’)

laganha : lhèrpa / cassida (matèria blanca que sembla de cera, secretada pel uèlhs) ; oftalmia ; diferentas menas de plantas : lachasson v. pus naut. ; eufòrbi (Euphorbia) ; ranoncle (Ranunculus) ; pluèja fina que fina.

laganhar (v. intr.) : brumar / plovinar.

laganhejar (v. intr.) : brumassejar / plovinejar.

Laganheja despuèi dos jorns !

laganhòla nf, cf Ubaud Dicort : « bruine, pluie fine, guilée, giboulée ; ironiquement,  gonorrhée, blennorrhée » TdF

laganhós, -osa : plen, -a de laganha ; plovinós, -osa.

D'uèlhs laganhoses.

Temps laganhós.

laganhosa nf, cf Ubaud Dicort : « roitelet, oiseau, v. reipetit ; fauvette de Provence, v. cauletièr 2 ; crénilabre ou lutjan Massa, poisson de mer » (v. TdF)

laganhut, -uda : que fa de laganha ; que patís de laganha.

lagar (v. tr.) : giblar / gimblar ; corbar ; plegar ; far prene un plec ; tòrcer ; arrenar.

lagaròt nm, cf Ubaud Dicort : « mare, bourbier, gâchis » TdF

lagassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, guéer, agiter du linge dans l’eau, remuer, secouer » TdF

lagast nm, cf Ubaud Dicort : « tique, insecte parasite ; oestre du cheval ; morpion » (v. TdF). « lagast »  v. langasta.

Lagast : region de Roergue (Occitània)

lagesa nf (R. IV, 10) (abs. Dicort) : laidor.

lagina nf, cf Ubaud Dicort : « étincelle, v. beluga » (v. TdF)

laginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, produire des étincelles, v. beluguejar ; cajoler, flatter, v. lavanhar » (v. TdF)

laginat nm, cf Ubaud Dicort : « gerbe d’étincelles, v. beluguièr » (v. TdF)

lagoftalmia : estrechiment anormal de las parpèlas.

lagon nm, cf Ubaud Dicort : « lagon » (Rapin)

lagós nm, cf Ubaud Dicort : « chagrin, inquiétude, souci, v. lagui » (v. TdF)

lagossa 1 nf : corbadura ; lassièira dolorosa.

lagossa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « bruine, pluie fine » TdF ‘lagousso 1’

lagossar 1 (v. intr.) (v. Alibert ; abs. Dicort) : brumar / laganhar / laganhejar / plovinejar. (v. lagossejar)

lagosar 2 v : (se lamentar), cf Ubaud Dicosrt.

lagossar 3 (brandir dins l’aiga) [v tr (v. TdF)] : veire lagassar, cf Ubaud Dicort.

lagossat, -ada adj : (endolorit), cf Ubaud Dicort.

lagossejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, v. laganhejar » (v. TdF)

lagrema : plor (gota de liquid secretat per las glandolas lagremalas)

De lagremas (de plors) rajavan de sos uèlhs.

Una lagrema de liquor (una gota de liquor)

lagrema de Jòb (plt.) : (Coix lacryma-Jobi)

lagremable, -abla : deplorable, -a.

lagremaire, -aira [~ - airitz] adj  : ploraire, -a.

lagremal, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) : relatiu, -iva a las lagremas. (v. lacrimal)

Conduit lagremal.

lagremar (v. intr.) : plorar.

lagremejada nf, cf Ubaud Dicort : « bruine, brouée, v. blasin » TdF

lagremejar (v. intr.) : plorinejar ; « suinter, dégoutter ; bruiner » TdF.

La nenòta lagremejava.

 

 

lagremeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite larme » TdF

lagremièira nf, cf Ubaud Dicort : « larmière » (Carrasco)

lagremifòrme, -ma (abs. Dicort) : qu'a la forma d'una lagrema, « (minér.) lacrymiforme ».

lagremós, -osa : plorinós, -osa.

lagremusa : cernalha / clau de Sant Jòrdi / claupèire / claveta / grisòla (Lacerta muralis et agilis)

lagremusa d'aiga : (Triton cristatus

laguejar (v. intr.) : se cobrir de pampes.

lagui nm : pena / lanha / migra / mingra ; ànsia ; lai / pensament.

laguiar (v. tr.) : far languir ; far de pena ; lanhar ; alassar.

laguiar (se) : se languir ; se lanhar ; se desmingrar.

La Guiòla n pr, cf Ubaud Dicort : « Laguiole (12) »

laguiòle 1 (formatge) nm, cf Ubaud Dicort  : « laguiole » (Sèrras-Ess.)

laguiòle 2 (cotèl) nm, cf Ubaud Dicort  : « laguiole ». (Sèrras-Ess.)

laguiós, -osa : lanhós, -osa ; ansiós, -osa.

laguna nf, cf Ubaud Dicort : « lagune » (Per Noste)

lagunari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « lagunaire » (Per Noste)

lai 1 / la (adv. de lòc) : alà / enlà / aval.

Lai vau : i vau.

La-sus : amont ; aquí dessús.

La-jos : aquí dejós.

La-naut : amont.

La-fòra : aval defòra.

v. debuta de p. 20 [Ubaud Dicort : sens jonhent].

lai 2 nm : pichon poèma narratiu de l'Edat mejana ;

lai 3 nm : afliccion / pena ; ànsia ; mingra ; pensament.

Ajas pas lai : te'n fagas pas !

laiar (v. tr.) : desmingrar / far pensament / portar lai ; embestiar.

Me vengas pas laiar : me vengas pas embestiar !

laiar (se) : se languir ; se desmingrar.

laïc, -a adj e n : crestian batejat, mas qu'es pas un eclesiastic ; independent de tota mena de religion.

Escòla laïca.

Morala laïca.

laïcisme : qualitat de çò laïc ; doctrina dels promotors de la laïcisacion  de las institucions.

laïcitat nf, cf Ubaud Dicort : « laïcité » (Rapin)

laïcizacion : accion o resulta de laïcizar.

laïcizar (v. tr.) : far venir laïc (remplaçar los religioses per de laïcs)

Laïcizar los espitals.

laïcizar (se) : venir laïc pauc a pauc.

laid, -a : qu'es pas polit, -ida. « laid, aide ; vilain, aine ; impur, ure ; obscène » TdF. v. lag (non preconizat Dicort),

laidament adv / lajament (abs. Dicort) : d'un biais qu'es pas polit polit, « laidement, vilainement » TdF ‘leidamen’.

laidarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « laideron, v. laidet » (v. TdF ‘leidarèu’)

laidàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « très laid, extrêmement laide » TdF ‘leidas’

laidesa nf, cf Ubaud Dicort : « laideur ; saleté, ordure ; vilaine action ; vilaine parole » (L. 220)

laidesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlaidir » (L. 220). (v. laidir)

laidet, -eta adj, cf Ubaud Dicort : « un peu laid, un peu laide » TdF

laidetat nf / lagetat (abs. Dicort) : laidor.

laidir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enlaidir, v. enlaidir plus usité » TdF ‘leidi’

laiditge nm, cf Ubaud Dicort : « état d’une personne ou d’une chose laide » TdF ‘leidige’

laidon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu laid, aide » TdF ‘leidoun’

laidor nf (v. R. VI, 336 : comparatif de ‘laid’)  : estat de çò qu'es pas polit.

laidum nm : « ce qui est laid, le laid ; laideron » (v. TdF leidun’), persona laida.

laidura nf, cf Ubaud Dicort : « saleté ; vilaine action, tort ; vilaine parole ; injure, outrage » (L. 220)

laiet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chagrin » TdF

lairadís : jap / japada.

lairaire, -aira adj e n : japaire, -a. v. japar.

lairan nm : semal plena de rasim (v. Alibert), « comporte, vaisseau de bois servant à la vendange » TdF ‘leiran’

lairar (v. intr. e tr.) (R. IV, 10) : japar ; badar q. q. / lo manjar dels uèlhs ; cobesar / envejar ; cobesejar.

laire, -ra n, cf Ubaud Dicort (R. IV, 11) : « larron, voleur ; épervier » TdF

lairet : jap.

lairon, -a n (R. IV, 11) / laire, -ra (v. laire) : panaire, -a ; « plagiaire ; provin que l’on fait en couchant dans la terre un sarment, au lieu de coucher le cep, marcotte de vigne ; pellicule qui recouvre l’intérieur du tuyau d’une plume ; bout de mêche d’une chandelle qui penche sur le suif et le fait fondre ; terme d’imprimerie ; mesure pour le vin » TdF jos ‘larroun’.

Lo bon lairon anèt tot drech al Paradís.

laironalha nf sing : los lairons en general.

laironar (v. tr.) (R. IV, 11) : panar / raubar.

laironàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand voleur » TdF jos ‘larrounas’

laironejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le larron, voler, v. raubar » (v. TdF ‘larrouneja’)

laironici (m.) : çò panat / çò raubat.

lais nm : lèg / legat / legada / donacion per testament ; alluvion (depaus laissat per las aigas)

laisana (m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘leisano)] : milhauquejaire, -a / musardejaire, -a.

laisand [ ~ laisan], -a adj, cf Ubaud Dicort : longanha (m. e f.) ; desleial, -a.

laisanejar (v. intr.) : musardejar / milhauquejar.

laisar (v. tr.) [v intr (Vayssier ‘loysa’)] : s'estrelir / deperir ; s'anequelir fauta de pro manjar.

laisat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. laisand. (v. Vayssier ‘loysàt’)

laissa : cobla / estròfa ; lais / lèg / testament ; malautiá ereditària ; sisa de ròcs ; desonor (taca de familha) ; finida / clas ; pòst que i se reclaman d'unas causas (e non pas « estatgièira » (fr.))

Lo mal de la tèrra es una laissa que se sona epilepsia.

Venon de sonar la laissa (la finida) del paure Catin.

Aja la topina qu'es amont sus la laissa nauta.

laissa-m'estar [ / daissa-m’estar] nm, cf Ubaud Dicort : inchalhença / noncalença ; languina.

laissa-m'estós, -osa adj (Alibert ; abs. Dicort) : inchalhent, -a / noncalent, -a ; languinós, -osa.