lachuga d'aiga : (Veronica hederaefolia)

lachuga fèra (abs. Dicort) : (Lactica scariola)

lachuga frisada : lachuga-espinarc (v. p. 20 1° a)

lachuga gròssa : lachugard.

lachuga lombarda : lachuga romana.

lachuga longa : lachuga romana.

lachuga pomada, redonda [redona], rogeta : menas de lachugas.

lachuga romana : (Lactuca sativa longifolia)

lachuga salvatja : (Lactuca saligna)

lachugard / laitugard [veire lachugard, cf Ubaud Dicort] nm : (Lactuca sativa longifolia) (v. lachuc)

lachugàs : lachuga romana (Lactuca sativa longifolia)

lachugassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse laitue, mauvaise laitue » TdF

lachugat : plant de lachuga.

lachugon (plt.) : (Sonchus oleraceus)

lachugona / lachugueta : lachuga pichona.

lachuscla nf / lachuscle [veire lachuscla, cf Ubaud Dicort] (plt.) : eufòrbi. (Euphorbia)

lachusclada : empoisonament del peis amb de lachuscla.

laciniat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) lacinié » (Rapin)

lacolet : lac pichon.

lacon nm, cf Ubaud Dicort : « accon, espèce de ponton qui sert à décharger ou à charger les navires, chaland, chatte, gabare » (v. TdF)

laçon nm, cf Ubaud Dicort : « lacet, piège » TdF jos ‘laçòt’

laconic, -a : brèu, -èva ; concís, -isa ; cort, -a / cortet, -a.

laconicament : d'un biais laconic.

laconisme : qualitat de çò brèu.

Lacot Loís : sarralhièr de Rodés, poèta occitan (1881-1952).

lacòt nm, cf Ubaud Dicort : v. « petit lac, mare, flaque d’eau » TdF

laçòt nm, cf Ubaud Dicort : v laçon.

lacotet nm, cf Ubaud Dicort : « lac tout petit, joli petit lac ; réservoir » TdF

LACRIM- : forma prefixada del latin lacrima (lagrema)

lacrimacristi : vin italian que ven de vinhas cultivadas al pè de Vesuvi.

lacrimal, -a : relatiu, -iva a las lagremas.

Aparelh lacrimal.

Glandolas lacrimalas.

lacrimatòri nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., lacrymatoire » TdF ‘lagrematòri’

LACRIMI- : v. LACRIM-

lacrimifòrme, -ma : en forma de lagrema.

LACRIMO- : v. LACRIM-

lacrimogèn, -a : qu'amòda de lagremas, que fa plorar.

Glandolas lacrimogènas.

Gas lacrimogèn.

LACT- : forma prefixada del latin lac, lactis (lach)

lactacion nf (abs. Dicort) : « lactation » (Laus, Rapin), secrecion del lach ; alachament [v. alachada].

lactalbumina : albumina del lach.

lactància nf, cf Ubaud Dicort : « laitance » TdF ‘leitanço’

lactari nm (abs. Dicort)  : nom generic d'unas menas de campairòls :

(Lactarius acris) ; (L. aspideus) ; (L. blennius) (L. camphoratus) ; (L. chrysorrheus) ; (L. circellatus) ; (L. citriolens) ; (L. deliciosus) [Rapin : ‘lactaire délicieux’ lactari rovilhós] ; (L. deterrimus) ; (L. fluens) (L. fuliginosus) ; (L. fulvissimus) ; (L. glaucescens) ; (L. glutinopallens) ; (L. helvus) ; (L. hysginus) ; (L. insulsus) (L. lignyotus) ; (L. mitissimus) ; (L. musteus) ; (L. pallidus) (L. piperatus) ; (L. porminsis) ; (L. pterosporus) ; (L. pubescens) (L. quietus) ; (L. repraesentaneus) ; (L. resimus) ; (L. rubrocinctus) ; (L. rufus) ; (L. salmonicolor) ; (L. sanguifluus) (L. scrobiculatus) ; (L semisanguifluus) ; (L. thejogalus) ; (L. tithymalinus) ; (L. torminosus) ; (L. trivialis) ; (L. turpis) ; (L. uvidus) ; (L. vellereus) ; (L. vietus) ; (L. volemus)

lactarium (lat.) : centre de collecta e de distribucin de lach maternal.

lactescéncia : secrecion d'un chuc que revèrta lo lach.

lactescent, -a : que secreta un chuc lachós.

L'agradèl es una planta lactescenta.

LACTI- : v. LACT-

lactic, -a : relatiu, -iva al lach.

Acid lactic.

Ferment lactic.

Fermentacion lactica.

lacticemia : preséncia d'acid lactic dins lo sang.

lactifèr, -a : que mena lo lach ; que fa de lach.

Vaissèls lactifèrs.

Plantas lactifèras.

lactifòrme, -ma : que revèrta lo lach.

Chuc lactifòrme.

lactifug, -ja : que reten o qu'empacha la secrecion del lach.

lactivòr, -a: que s'avida mai que mai de lach.

LACTO- : v. LACT-

lactobacil : bacteria capabla de cambiar los sucres en acid lactic.

lactobacillòsi : nombre excessiu de lactobacils dins l'intestin uman.

lactobutiromètre : instrument per mesurar la quantitat de matèria grassa d'un lach.

lactodensimètre : aplech per mesurar la densitat d'un lach.

 

 

laceracion : accion o resulta de lacerar.

lacerar (v. tr. ) : estripar / espelhar / espelhinsar.

lacet nm, cf Ubaud Dicort : correjon de sabatas ; laç-corredor per trapar de conilhs. (# lasset)

lach nm / lait [veire lach, cf Ubaud Dicort] : liquid blanc que se forma dins las popas de las femnas e dins las tetas de las femes dels mamifèrs ; saba blancosa d'unas plantas. (v. TdF‘jos ‘la 4’)

Los lachairons an una saba que revèrta de lach.

Mèl e crosta de lach se meritan l'agach. (Provèrbi)

lach de cabra / lach de craba (f.) (los 2, abs. Dicort) : (plt.) (Euphorbia) (v. lachacraba)

lach de galina nm, cf Ubaud Dicort : « lait de poule » (v. TdF jos ‘la 3’)

lach de lèbre nm, cf Ubaud Dicort : « laiteron, plante » TdF

lach de josieu nm, cf Ubaud Dicort : « (lait de juif) laiteron, plante » TdF ‘la-de-judieu’

lach de puta nm, cf Ubaud Dicort : « euphorbe » (v. TdF)

lachacraba nf, cf Ubaud Dicort : « euphorbe » (v. Alibert)

lachada : tetada d'anhèl, de vedèl, de mainatge... ; gaspa (liquid transparent, rosselós... que se forma quand lo lach se calha)

lachaire, -a (abs. Dicort e TdF) : persona que trabalha lo lach ; persona que vend o que liura de lach. (v. lachièr 2 e lachièira)

lachairon [ ~ lachieiron] nm : rèireburre ; gaspa / lachada ; rebola / reboleta (estomac quatren de las bèstias romiairas que conten la presura per calhar lo lach) ; planta del suc lachós : (Sonchus)

lachairon d'aiga (plt.) : (Sonchus aquatilis)

lachairon de palun (plt.) : (Sonchus palustris)

lachairon rufe (plt.) : (Sonchus asper)

lachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, allaiter, faire téter » (v. TdF jos ‘alacha’ e L. 220). (v. alachar)

lachariá / laitariá [veire lachariá, cf Ubaud Dicort] nf : airal que i se trabalha lo lach.

lachasson / lachisson nm (plt.) : (Hypochris glabra) ; (H. maculata); (H. uniflora); (H. radicata);(H. pennatifida) ; pissa can / pissa-al-lièch / agradèl : (Taraxacum)

Una ensalada de lachassons (d'agradèls)

lachau nm, cf Ubaud Dicort : « laiteron, plante, v. lachairon » (v. TdF)

lachejar (v. intr.) : donar de lach o un suc (chuc) lachós.

D'unas plantas lachejan quand òm las còpa.

lachenc 1, -a (adj.) : a basa de lach ; de la natura del lach ; que revèrta de lach ; que conten de lach ; que pòrta d'uòus (en parlant del peissum)

Camin lachenc / Dralha lachenca : camin de sant Jacme.

Lo Camin lachenc d'una polida nuèch estelada.

lachenc 2, -a (subs.) : tesson (porcelon de lach) ; esturion que pòrta d'uòus.

lachencon nm, cf Ubaud Dicort : v. lachenc 2. (v. TdF jos ‘lachen 2’)

lachet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « étoquiau, ganse de fer destinée à contenir une autre pièce » TdF

lachet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de nourrice, petit lait, v. lachon ; laiteron, plante, v. lachairon ; chondrille, plante, v. sautavolam » (v. TdF ‘lachet 2’)

lacheta : chicorèia salvatja (Cichorium intybus); doceta (Valerianella)

lachetet nm, cf Ubaud Dicort : « seneçon commun, plante » TdF

lachichon nm, cf Ubaud Dicort : v. lachasson. (v. TdF jos ‘lachassoun’)

lachièira nf, cf Ubaud Dicort : « laitière, marchande de lait, servante qui trait les brebis ; femme qui a beaucoup de lait ; vache à lait ; pot au lait, vase à traire ; laiterie » TdF

lachieiron nm, cf Ubaud Dicort : v. lachairon. (v. TdF ‘lacheiroun’)

lachièr 1 (subs.) : mena de plt. (Polygala vulgaris) ; teta de vaca ; tetina.

lachièr 2 / laitièr [veire lachièr, cf Ubaud Dicort], -ièira (adj. e n) : persona qu'aima lo lach ; persona que mols las fedas ; femna, vaca, feda... que son una font de lach ; recipient pel lach, « marchand de lait » TdF.

lachinan nm, cf Ubaud Dicort : « variété d’anguille » TdF

lachint nm, cf Ubaud Dicort : v. lachenc 2. (v. TdF jos ‘lachen 2’)

lachintar (v. intr.) : porcelar (far de porcelons) ; far un bruch de lenga en signe de desaprobacion.

lachinton nm, cf Ubaud Dicort : v. lachenc 2. (v. TdF jos ‘lachen 2’)

lachisson nm : v. lachasson.

lachoira : recipient per mólzer ; lachariá.

lachon 1 nm : lach pauc abondós ; gaspa / lachada.

lachon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu lâche » TdF ‘lachoun 2’

lachonar (v. intr.) (abs. Dicort) : doblet de lachejar.

lachós 1 / laitós [veire lachós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : de la natura del lach ; de la color del lach, que revèrta lo lach.

lachós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « laiteron, v. lachairon » (v. TdF ‘lachous 2’)

lachuc / lachugard nm (plt.) : (Lactuca sativa longifolia)

lachuènha nf : « laitage » (v. TdF), lach en general ; çò de la natura del lach.

lachuga nf (plt.) : (Lactuca)

lachuga bastarda : ensalada bastarda.

lachuga blanqueta : lachuga pomada blanca.

lachuga comuna : (Lactuca saligna)