|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
lachuga d'aiga : (Veronica hederaefolia) lachuga fèra (abs. Dicort) : (Lactica scariola) lachuga frisada : lachuga-espinarc (v. p. 20 1° a) lachuga gròssa : lachugard. lachuga lombarda : lachuga romana. lachuga longa : lachuga romana. lachuga pomada, redonda, rogeta : menas de lachugas. lachuga romana : (Lactuca sativa longifolia) lachuga salvatja : (Lactuca saligna) lachugard / laitugard [veire lachugard, cf Ubaud Dicort] nm : (Lactuca sativa longifolia) (v. lachuc) lachugàs : lachuga romana (Lactuca sativa longifolia) lachugassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse laitue, mauvaise laitue » TdF lachugat : plant de lachuga. lachugon (plt.) : (Sonchus oleraceus) lachugona / lachugueta : lachuga pichona. lachuscla nf / lachuscle [veire lachuscla, cf Ubaud Dicort] (plt.) : eufòrbi. (Euphorbia) lachusclada : empoisonament del peis amb de lachuscla. laciniat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) lacinié » (Rapin) lacolet : lac pichon. lacon nm, cf Ubaud Dicort : « accon, espèce de ponton qui sert à décharger ou à charger les navires, chaland, chatte, gabare » (v. TdF) laçon nm, cf Ubaud Dicort : « lacet, piège » TdF jos ‘laçòt’ laconic, -a : brèu, -èva ; concís, -isa ; cort, -a / cortet, -a. laconicament : d'un biais laconic. laconisme : qualitat de çò brèu. Lacot Loís : sarralhièr de Rodés, poèta occitan (1881-1952). lacòt nm, cf Ubaud Dicort : v. « petit lac, mare, flaque d’eau » TdF laçòt nm, cf Ubaud Dicort : v laçon. lacotet nm, cf Ubaud Dicort : « lac tout petit, joli petit lac ; réservoir » TdF LACRIM- : forma prefixada del latin lacrima (lagrema) lacrimacristi : vin italian que ven de vinhas cultivadas al pè de Vesuvi. lacrimal, -a : relatiu, -iva a las lagremas. Aparelh lacrimal. Glandolas lacrimalas. lacrimatòri nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., lacrymatoire » TdF ‘lagrematòri’ LACRIMI- : v. LACRIM- lacrimifòrme, -ma : en forma de lagrema. LACRIMO- : v. LACRIM- lacrimogèn, -a : qu'amòda de lagremas, que fa plorar. Glandolas lacrimogènas. Gas lacrimogèn. LACT- : forma prefixada del latin lac, lactis (lach) lactacion nf (abs. Dicort) : « lactation » (Laus, Rapin), secrecion del lach ; alachament [v. alachada]. lactalbumina : albumina del lach. lactància nf, cf Ubaud Dicort : « laitance » TdF ‘leitanço’ lactari nm (abs. Dicort) : nom generic d'unas menas de campairòls : (Lactarius acris) ; (L. aspideus) ; (L. blennius) (L. camphoratus) ; (L. chrysorrheus) ; (L. circellatus) ; (L. citriolens) ; (L. deliciosus) [Rapin : ‘lactaire délicieux’ lactari rovilhós] ; (L. deterrimus) ; (L. fluens) (L. fuliginosus) ; (L. fulvissimus) ; (L. glaucescens) ; (L. glutinopallens) ; (L. helvus) ; (L. hysginus) ; (L. insulsus) (L. lignyotus) ; (L. mitissimus) ; (L. musteus) ; (L. pallidus) (L. piperatus) ; (L. porminsis) ; (L. pterosporus) ; (L. pubescens) (L. quietus) ; (L. repraesentaneus) ; (L. resimus) ; (L. rubrocinctus) ; (L. rufus) ; (L. salmonicolor) ; (L. sanguifluus) (L. scrobiculatus) ; (L semisanguifluus) ; (L. thejogalus) ; (L. tithymalinus) ; (L. torminosus) ; (L. trivialis) ; (L. turpis) ; (L. uvidus) ; (L. vellereus) ; (L. vietus) ; (L. volemus) lactarium (lat.) : centre de collecta e de distribucin de lach maternal. lactescéncia : secrecion d'un chuc que revèrta lo lach. lactescent, -a : que secreta un chuc lachós. L'agradèl es una planta lactescenta. LACTI- : v. LACT- lactic, -a : relatiu, -iva al lach. Acid lactic. Ferment lactic. Fermentacion lactica. lacticemia : preséncia d'acid lactic dins lo sang. lactifèr, -a : que mena lo lach ; que fa de lach. Vaissèls lactifèrs. Plantas lactifèras. lactifòrme, -ma : que revèrta lo lach. Chuc lactifòrme. lactifug, -ja : que reten o qu'empacha la secrecion del lach. lactivòr, -a: que s'avida mai que mai de lach. LACTO- : v. LACT- lactobacil : bacteria capabla de cambiar los sucres en acid lactic. lactobacillòsi : nombre excessiu de lactobacils dins l'intestin uman. lactobutiromètre : instrument per mesurar la quantitat de matèria grassa d'un lach. lactodensimètre : aplech per mesurar la densitat d'un lach. |
|
||
|
laceracion : accion o resulta de lacerar. lacerar (v. tr. ) : estripar / espelhar / espelhinsar. lacet nm, cf Ubaud Dicort : correjon de sabatas ; laç-corredor per trapar de conilhs. (# lasset) lach nm / lait [veire lach, cf Ubaud Dicort] : liquid blanc que se forma dins las popas de las femnas e dins las tetas de las femes dels mamifèrs ; saba blancosa d'unas plantas. (v. TdF‘jos ‘la 4’) Los lachairons an una saba que revèrta de lach. Mèl e crosta de lach se meritan l'agach. (Provèrbi) lach de cabra / lach de craba (f.) (los 2, abs. Dicort) : (plt.) (Euphorbia) (v. lachacraba) lach de galina nm, cf Ubaud Dicort : « lait de poule » (v. TdF jos ‘la 3’) lach de lèbre nm, cf Ubaud Dicort : « laiteron, plante » TdF lach de josieu nm, cf Ubaud Dicort : « (lait de juif) laiteron, plante » TdF ‘la-de-judieu’ lach de puta nm, cf Ubaud Dicort : « euphorbe » (v. TdF) lachacraba nf, cf Ubaud Dicort : « euphorbe » (v. Alibert) lachada : tetada d'anhèl, de vedèl, de mainatge... ; gaspa (liquid transparent, rosselós... que se forma quand lo lach se calha) lachaire, -a (abs. Dicort e TdF) : persona que trabalha lo lach ; persona que vend o que liura de lach. (v. lachièr 2 e lachièira) lachairon [ ~ lachieiron] nm : rèireburre ; gaspa / lachada ; rebola / reboleta (estomac quatren de las bèstias romiairas que conten la presura per calhar lo lach) ; planta del suc lachós : (Sonchus) lachairon d'aiga (plt.) : (Sonchus aquatilis) lachairon de palun (plt.) : (Sonchus palustris) lachairon rufe (plt.) : (Sonchus asper) lachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, allaiter, faire téter » (v. TdF jos ‘alacha’ e L. 220). (v. alachar) lachariá / laitariá [veire lachariá, cf Ubaud Dicort] nf : airal que i se trabalha lo lach. lachasson / lachisson nm (plt.) : (Hypochris glabra) ; (H. maculata); (H. uniflora); (H. radicata);(H. pennatifida) ; pissa can / pissa-al-lièch / agradèl : (Taraxacum) Una ensalada de lachassons (d'agradèls) lachau nm, cf Ubaud Dicort : « laiteron, plante, v. lachairon » (v. TdF) lachejar (v. intr.) : donar de lach o un suc (chuc) lachós. D'unas plantas lachejan quand òm las còpa. lachenc 1, -a (adj.) : a basa de lach ; de la natura del lach ; que revèrta de lach ; que conten de lach ; que pòrta d'uòus (en parlant del peissum) Dralha lachenca (v. TdF 'lachen') / Camin lachenc : camin de sant Jacme. Lo Camin lachenc d'una polida nuèch estelada. lachenc 2 nm (v. TdF ‘lachen 2’), -a (subs.) : tesson (porcelon de lach) ; esturion que pòrta d'uòus. lachencon nm, cf Ubaud Dicort : v. lachenc 2. (v. lachinton) lachet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « étoquiau, ganse de fer destinée à contenir une autre pièce » TdF lachet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de nourrice, petit lait, v. lachon ; laiteron, plante, v. lachairon ; chondrille, plante, v. sautavolam » (v. TdF ‘lachet 2’) lacheta : chicorèia salvatja (Cichorium intybus); doceta (Valerianella) lachetet nm, cf Ubaud Dicort : « seneçon commun, plante » TdF’ lachichon nm, cf Ubaud Dicort : v. lachasson. (v. TdF jos ‘lachassoun’) lachièira nf, cf Ubaud Dicort : « laitière, marchande de lait, servante qui trait les brebis ; femme qui a beaucoup de lait ; vache à lait ; pot au lait, vase à traire ; laiterie » TdF lachieiron nm, cf Ubaud Dicort : v. lachairon. (v. TdF ‘lacheiroun’) lachièr 1 (subs.) : mena de plt. (Polygala vulgaris) ; teta de vaca ; tetina. lachièr 2 / laitièr [veire lachièr, cf Ubaud Dicort], -ièira (adj. e n) : persona qu'aima lo lach ; persona que mols las fedas ; femna, vaca, feda... que son una font de lach ; recipient pel lach, « marchand de lait » TdF. lachinan nm, cf Ubaud Dicort : « variété d’anguille » TdF lachint nm, cf Ubaud Dicort : v. lachenc 2. (v. TdF jos ‘lachen 2’) lachintar (v. intr.) : porcelar (far de porcelons) ; far un bruch de lenga en signe de desaprobacion. lachinton nm, cf Ubaud Dicort : v. lachenc 2. (v. TdF jos ‘lachen 2’) lachisson nm : v. lachasson. lachoira : recipient per mólzer ; lachariá. lachon 1 nm : lach pauc abondós ; gaspa / lachada. lachon 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu lâche » TdF ‘lachoun 2’ lachonar (v. intr.) (abs. Dicort) : doblet de lachejar. lachós 1 / laitós [veire lachós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : de la natura del lach ; de la color del lach, que revèrta lo lach. lachós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « laiteron, v. lachairon » (v. TdF ‘lachous 2’) lachuc / lachugard nm (plt.) : (Lactuca sativa longifolia) lachuènha nf : « laitage » (v. TdF), lach en general ; çò de la natura del lach. lachuga nf (plt.) : (Lactuca) lachuga bastarda : ensalada bastarda. lachuga blanqueta : lachuga pomada blanca. lachuga comuna : (Lactuca saligna)
|
|
|
|
|
|
|
|
|