|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
jamai (v. jos J) (adv. de tps) que pòt marcar : 1./ l'abséncia de quicòm : Mentissi pas jamai : soi pas ges messorguièr. 2./ l'intensitat : Plòu que jamai : plòu aicisèm / plòu quicòm ! Per tot jamai : per totjorn. 3./ la possibilitat : Se jamai lo veses : se per cas lo veses. Cridava que jamai, il criait plus que jamais. (v. Ubaud Dicort e TdF) Jamai pus non la veiràs, jamais plus tu ne la verras. N’i a que jamai pus, il y en a au plus haut point. (v. Ubaud Dicort e Alibert) Jamaïca : Estat de las Antilhas. jamaïcan, -a : de Jamaïca ; relatiu, -iva a Jamaïca. jambalaià (< arab) nm, cf Ubaud Dicort : « ragoût de riz avec une volaille, macédoine, méli-mélo, cohue » TdF jambeta nf, cf Ubaud Dicort : « jambette, petit couteau à lame obtuse » TdF jambièch, -a adj : maladrech, -a ; nèci, nècia / piòt, -a. jambin nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : nassa de vim de doas intradas ; ensemble d'anquets amb cadun son escarena, e que l'òm daissa rebalar darrièr una embarcacion ; petega. Pescar amb un jambin. Èsser dins lo jambin : èsser empetegat. jambineta nf, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étuvée, de fricassée, faite avec des oisillons » TdF jamborla (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : pastissejaire, -a (t.a.) ; rambalhaire, -a. jambre, -bra adj : qu'a los pès de darrièr tròp escartats (bestial) ; cambatresvirat, -ada (,kambɔtrevi' rat,-'adɔ) (personas). (v. TdF jos ‘chambre’) « jampa » : v. sompa. jampièira : restanca pichona ; bastardèl. « Jan » e derivats : v. Joan. jandoar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, hurler, en parlant du renard » TdF (v. jangolar 1) janés, -esa adj : pòrc o maura que lors sedas son viradas cap a la coa. (v. TdF) janeta 1 nf (plt.) : doblet de joaneta (Narcissus poeticus) ; janeta 2 nf : mamifèr carnassièr : (Genetta genetta) jangla nf, cf Ubaud Dicort : « ganga- -cata, oiseau » TdF « janglar » v : v. jangolar. jangolada : gemèc de can ; lanha de persona. jangoladissa nf / jangoladís (abs. Dicort) : gemèc de can que s'esperlonga. jangolaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que quita pas de se lanhar. jangolament : glatiment ; gemèc. jangolar 1 (v. intr.) : glatir ; gemegar ; far lo bruch d'un can que gemèga. (v. TdF jos ‘gingoula’) jangolar 2 nm : (accion de jangolar 1) , cf Ubaud Dicort. jangolatge : accion de glatir, de gemegar (en parlant d'un can) jangolejar (v. intr.) : frequentatiu de jangolar. Se lo nenon jangoleja es ben per quicòm ! jangolin nm, cf Ubaud Dicort : « ginguet, mauvais vin, ripopée ; restes d’un repas » TdF jos ‘gingoulin 2’ jangolina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : platat de trufas alhadas que i s'ajusta de jolverd. La jangolina es un plat tipicament roergàs. jangolum nm sing : glatiments ; gemècs. Lo jangolum d'un can fa estrementir la Catària. « janical » : v. joanical (non preconizat Dicort). janicòt [veire joanicòt, cf Ubaud Dicort] nm : aganiment ; misèria ; paurum. janissari nm, cf Ubaud Dicort : « janissaire » (v. TdF) « janitòrt » : v. nasitòrt. « jansana » : v. gençana. jansemin [veire gensemin, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Jasminum fruticans) jansemin [veire gensemin] d'ase nm (plt.) : (Clematis flammula) jansemin [veire gensemin] salvatge nm (plt) : (Jasminum fruticans) Jansemin : poèta occitan agenés (1798-1864). Jansenisme : doctrina de l'evesque Jansen qu'aviá tendéncia a diminuir la libertat umana fàcia a la gràcia de Dieu ; rigorisme en general. jansenista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del Jansenisme. jantina nf, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer connu à Sète » TdF Janus (lat.) : dieu latin morredoble (morre davant-morre darrièr) janus (abs. Dicort) : pòrta voutada o en arc que dona sus una carrièira. jap (R. III, 581) / japal [los 2, veire jaup / jaupal (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : cridal de can ; « caquet, babil » (v. TdF ‘jap’). japada [veire jaupada] nf : bruch que fa un can que japa. japadís [veire jaupadís] / japadissa (abs. Dicort) : japada que s'esperlonga ; convèrsa longa e brusenta. japaire, -aira [veire jaupaire] / japeta (m. e f.) (abs. Dicort) : can, canha que japa ; persona que quita pas de parlar brusentament. japal nm: v. jap. japar (v. intr.) (R. III, 581 - L. 217) (TdF, Basic) [e derivats, veire jaupar, cf Ubaud Dicort] : emetre un cridal d'apèl o d'amenaça (en parlant d'un can) ; quitar pas de parlar. (# chapar) japarèl [veire jauparèl], -a : can que japa ; persona que quita pas de parlar. japariá [veire jaupariá] nf : accion de quitar pas de japar ; ... de parlar. japatge [veire jaupatge] nm : accion de japar (t. a.) japèsta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tissa de japar ; japada que ne finís pas (t. a.) japet [veire jaupet] nm : jap ; japada (t. a.) japeta (m. e f.) (abs. Dicort) : sinonim de japaire, -a. japilhaire [veire jaupilhaire], -aira : can pichon que japa. japilhar [veire jaupilhar] (v. intr.) : japar coma un canhon. japilhariá [veire jaupilhariá] : japèsta de cans pichons ;. Japon : nom de país d'Asia orientala. japonés, -a : sortit, -ida de Japon ; relatiu, -iva a Japon ; lenga dels japoneses. japonisme nm, cf Ubaud Dicort : « japonisme » (Per Noste) japonista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « japoniste » (v. çai sus) japonizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « japonisant, -e » (Sèrras-Ess.) « japús » : v. capús. japustèl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de can pichon, tissós, japaire e petaire sonat « gardabiaça » en l.p. ; jaupilhaire. |
|
jaqueta : mena de levita ; camisa de cobèrta de libre. jaquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jaboter, caqueter, causer » TdF jardel (l. p.) (non preconizat Dicort) : v. gergil. jardin (R. III, 581) : airal que i se cultivan de flors o de plantas ornamentalas. Jardin privat. Jardin public. jardinar (v. intr.) : trabalhar dins un jardin, pas dins un òrt. (Per « trabalhar dins un òrt » : v. ortalejar) jardinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand jardin, mauvais jardin » TdF jardinatge nm, cf Ubaud Dicort : « (travail) jardinage » (Rapin). « jardinatge » : ortalha / ortalécia (vianda de per un òrt) jardinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jardiner, travailler au jardin, cultiver les plantes potagères [v. ortalejar] » (v. TdF) jardinet nm, cf Ubaud Dicort : « jardinet, petit jardin, v. ortet » (v. TdF) jardinièira nf : carri de 4 ròdas e de 4 sètis, tirat per un caval. (v. TdF ‘jardiniero’) jardinieiron, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit jardinier, petite jardinière » TdF jardinièr, -ièira n : persona en carga d'un jardin, pas d'un òrt. jardinon nm, cf Ubaud Dicort : v. jardinet. (v. TdF jos ‘jardinet’) jarga nf (arc.) : vestit de païsan, « grosse veste d’hiver, pardessus » TdF ; sargal ; casaca. jargal / jargau (los 2, abs. Dicort) : v. sargal (non preconizat Dicort) e jargaud, cf Ubaud Dicort p. 153. jargar (v. tr.) : vestir ; atrencar / acotrar. jargàs 1 nm (plt.) : bartàs negre (Prunus spinosa) jargàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « gros surtout, vieille veste » TdF ‘jargas 1’ jargassar (v. intr.) : farlabicar / trafegar. jargassina nf, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert d’arbrisseaux épineux » TdF jargasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit buisson, petit hallier » TdF jargaud nm, cf Ubaud Dicort : « justaucorps de paysan, habit de grosse toile ; manteau, cape » TdF ‘jargau’. jargaudon : jaqueta pichona de mainatge. « jargonar » v (fr.) : v. girgonar (non preconizat Dicort). jargossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, entrelacer des buissons, embrouiller ; bousiller, peiner » TdF jargòt nm, cf Ubaud Dicort : v. gergon. (v. TdF jos ‘jargoun’) jargotar v, cf Ubaud Dicort : v. jabotar 2. (v. TdF jos ‘jabouta’) jària (non preconizat Dicort) : v. jarra. jarjalida (plt.) : mena de veça (Vicia onobrychoides) ; autra mena de veça : (Ervum hirsutum) [v. gergil] ; èrs : lentilha (legum) (Vicia ervilia) jarla (non preconizat Dicort) : jarra / gèrla. jarlon [veire jarron o gerlon, cf Ubaud Dicort] nm : jarra pichona. jarmariá nf, cf Ubaud Dicort : « image, taille douce » TdF Jarnac n pr, cf Ubaud Dicort : « n. de lieu, Jarnac (Charente) » TdF ‘Jarna’ Còp / torn de Jarnac, coup de Jarnac, coup donné en traître. Faire Jarnac, employer la feinte, ruser, tromper. (v. Ubaud Dicort, TdF e Littré) jarnar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, maugréer, dire jarni [v. jarnidiena], v. sacrejar » (v. TdF) jarnidiena ! interj, cf Ubaud Dicort : « (du français, je renie Dieu), jarnidieu, jarnibleu, jarnigoi, sorte de juron déguisé » TdF jos ‘sarnibiéu’ jarra nf : gèrla ; dorna ; grasala ; ferrat per molzer. « jarret » 1 (fr.) : v. garra - garron. (v. TdF ‘jarret 1’) jarret 2 nm (v. TdF ‘jarret 1’ ; abs. Dicort) : recoide. jarret 3 nm, cf Ubaud Dicort : « picarel, poisson de mer » TdF ‘jarret 2’ jarreta (R. III, 582) : jarra pichona. jarretar (v. intr.) : far un recoide ; far un angle. jarreton nm, cf Ubaud Dicort : « petit picarel, poisson de mer » TdF jarrièr nm, cf Ubaud Dicort : v. gerlièr. (v. TdF jos ‘gerlié’) jarril nm, cf Ubaud Dicort : v. gerlet 1. (v. TdF jos ‘gerlet 1’) jarron nm, cf Ubaud Dicort : « petite jarre ; cruche en terre qui a trois anses et un goulot ; cuve de papetier ; petit seau pour traire les vaches [v. gerlon] » TdF jos ‘gerloun’ « jasar » v (fr.) : v. parlufejar. jasena : fusteta ; cabiron / traveta ; travèrsa. jasent 1 (f.) : femna en jasilhas (que va o que ven d'enfantar) (v. ajaguda) ; « La jasent, l’épouse, v. molhèr » (v. TdF jos ‘jasent’). Vei ! la jasent dona lo sen a son nenon, quina esplendor ! jasent 2, -a : participi present de jaire, « adj, gisant, ante » TdF. Far jasent : se pausar. Arbre jasent : arbre que transmet un movement. jàser (non preconizat Dicort) : v. jaire. jaseran nm, cf Ubaud Dicort : « jaseran, cotte de mailles, sorte de cuirasse » (R. III, 582) ; « collier de femme formé de mailles ; chaîne qu’on porte au cou comme ornement ; bracelet en forme de chaîne » (v. TdF jos ‘jaseiran’) jaseren, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de mailles » (L. 217) jasilha nf, cf Ubaud Dicort : v. jacilha. (v. TdF jos ‘jassiho’). (v. jasilhas) jasilhar (v. intr.) : èsser en jasilhas ; enfantar. jasilhas nf pl : jacilhas / aleujament / enfantament. Es en jasilhas, elle est en couche. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘jassiho’) jasiment nm, cf Ubaud Dicort (v. jàser) : v. jaciment. jasina nf : doblet de jacina. v. pus avant. jaspadura nf (v. Ubaud Dicort, Alibert) : « jaspure » TdF. jaspar v (v. Ubaud Dicort, Alibert) : « v tr,.jasper » TdF jaspat, -ada adj : « jaspé, ée » TdF jos ‘jaspa’ jaspe nm (v. Ubaud Dicort, L. 217 e Alibert) : « jaspe, sorte de pierre » TdF. « jaspe » e derivats (fr.) : v. çaijós. jaspi (m.) (R. III, 582) (abs. Dicort) : pèira fina de colors variadas. (v. jaspe) jaspiadura (abs. Dicort) : coloracion especiala de las armas que ven de la trempa. (v. jaspadura) jaspiar (v. tr.) (abs. Dicort) : pinturar (R. IV, 477) quicòm coma de jaspi. (v. jaspar) jaspiat, -ada (abs. Dicort) : que revèrta de jaspi. (v. jaspat) jata nf, cf Ubaud Dicort : « jatte » TdF jatassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande jatte » (v. jata) jateta nf, cf Ubaud Dicort : « petite jatte » (v. jata) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|