italianizar (v. tr. e intr.) : far venir italian ; jogar a l'italian.

italianizar (s') : venir pauc a pauc italian.

italic, -a adj : relatiu, -iva a l'Itàlia d'autres còps.

italica (adj. e subs. f.) (Laus ; abs. Dicort) : caractèr d'escriptura clinat cap a drecha.

italofòn, -a : que parla italian.

-ITAT : sufix, del latin -tas que marca una qualitat. v. aclimabilitat - benignitat - dignitat - densitat.

item 1 (lat.) adv (TdF ; abs. Dicort) : e tanben / de mai.

item 2 nm, cf Ubaud Dicort : « en-tête de chaque article des anciennes ordonnances et proclamations ; article, question, sujet d’entretien » (v. TdF)

iterable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser iterat (repetit)

iteracion : accion de tornar far ; repeticion.

iterar (v. tr.) : tornar far / repetir.

iteratiu, -iva : que marca (qu'exprima) la repeticion.

-ITI : sufix, del grèc -itis (inflamacion patologica) v. artriti - bronquiti - epatiti - faringiti.

itinerant, -a : que se desplaça per son trabalh.

itinerari : camin de seguir per anar d'un airal a un autre.

itita adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « hittite » (Rapin)

itlerian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hitlérien, enne » (Laus)

itlerisme nm, cf Ubaud Dicort : « hitlérisme » (Rapin)

ittèrbi nm : (quimia) « ytterbium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 426)

ittri nm : (quimia) « yttrium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 426)

-ITUD : sufix, del latin -itudo que marca una qualitat. v. altitud - beatitud - exactitud - rectitud.

-IU : sufix, del latin -ivus que balha de derivats populars que marcan la qualitat, a partir de vèrbs, d'advèrbis, de participis, d'adjectius o de substantius. v. aboriu - agradiu - crentiu - tardiu.

Ivan : prenom.

ivèrn : sason quatrena de l'annada.

Al gròs de l'ivèrn : al còr de l'ivèrn.

En ivèrn se cal abilhar d'ivèrn.

ivèrna nf, cf Ubaud Dicort : « brebis qui appartient au berger » TdF. (v. Vayssier ‘hibèrno’)

ivernacion nf, cf Ubaud Dicort : « hibernation » (Rapin)

ivernada : sason d'ivèrn.

ivernaire nm, -a : pòrc o maura engraissats en ivèrn. (v. TdF)

ivernal, -a adj : relatiu, -iva a l'ivèrn. (v. ivernals)

Freg ivernal.

 

 

ivernalha nf sing : « saison d’hiver » TdF jos ‘ivernado’ ; « grains qui passent l’hiver en terre » ; bestial avidat en ivèrn. (v. TdF ‘ivernaio’).

ivernals nm pl : (grans d’ivèrn) , cf Ubaud Dicort. (v. ivernencs)

ivernant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui hiverne ; troupeau qui passe l’hiver dans la plaine » TdF

ivernar (v. tr. e intr.) : avidar de bestial en ivèrn ; passar l'ivèrn.

Avèm ivernadas tres cents fedas.

Ivernarem ben, se lo temps o ditz

ivernàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand hiver, rude hiver » TdF

ivernatge : avidatge del bestial en ivèrn ; pascatge d'ivèrn ; provisions d'ivèrn.

Quand òm a pas pus d'ivernatge, fa pas bon far.

ivernejar (v. intr.) : èsser en ivèrn ; perdurar (ivèrn)

Quand l'ivèrn iverneja l'ivernatge s'en va.

ivernenc, -a adj : d'ivèrn. (v. ivernencs)

Freg ivernenc.

Froment ivernenc.

ivernencs nm pl, cf Ubaud Dicort : « les grains d’hiver, le seigle et le froment, par opposition aux marcencs ou grains de mars [v. jos marcenc] » (v. TdF jos ‘ivernen’)

ivèrn-estiu adv, cf Ubaud Dicort : « l’hiver comme l’été, en toute saison, toujours » TdF jos ‘ivèr’

ivernós, -osa : virat, -ada cap al nòrd (camp, tèrra...)

ivernotge, -tja : virat, -ada cap al nòrd ; a l'abric del solelh ; que passa l'ivèrn en tèrra.

iversenc, -a : virat, -ada cap al nòrd (camp, tèrra...)

Ives - Iveta : prenoms.

-ÍVOL (inv.) / -IVOL -A ( lat. -ibilis), sufixes que balhan d'adjectius a partir de tèmas verbals : agradívol / agradivol, -a ; entanchívol / entanchivol, -a ; embarrassívol / embarrassivol, -a ; azardívol / azardivol, -a ; languívol / languivol, -a...

Una femna agradívol.

Una maquina entanchívol.

Situacion embarrassívol.

Entrepresa azardívol.

Una cançon bravament languívol.

Es de notar que los parlars septentrionals an servada aquela forma invariabla. Los parlars meridionals l'an laissada tombar per desplaçament d'accent e per l'adopcion d'una forma feminina :

Una femna agradivola.

Una maquina entanchivola.

Situacion embarrassivola.

Entrepresa azardivola.

Una cançon bravament agradivola.

Ivon - Ivona : prenoms.

« ivòri » e derivats : (fr. o cat.) v. evòri (Los trobadors escrivián « evòri » (R. III, 238)). 

ixa (f.) (Laus ; abs. Dicort) : x, abansdarrièira letra de l'alfabet occitan. (v. icsa / icse)

izèda (f.) [ ~ izède nm] , cf Ubaud Dicort : z, darrièira letra de l'alfabet occitan.