|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
isolable, -bla : que pòt èsser isolat, -ada (t. a.) isolacion : accion o resulta d'isolar o de s'isolar. isolacionisme : sistèma d'un país que volonta de se copar dels autres economicament e politicament. isolacionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'isolacionisme. isoladament adv, cf Ubaud Dicort : « isolément » TdF isolador 1 nm : cabina per servar lo secret d'una votacion ; « isolateur ; isolant » (Laus). isolador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « isolateur, -trice » (Laus) isolament nm, cf Ubaud Dicort : « isolement » TdF isolant, -a adj e nm : que laissa pas passar los corrents, las vibracions... isolar (v. tr.) : copar de q.q. o de quicòm (t. a.) isolar (s') : se copar de q.q. o de quicòm (t. a.) isolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « isolé, ée » TdF jos ‘isoula’ isolator 1, -tritz adj (abs. Dicort) : qu'a la proprietat d'isolar. (v. isolador 2) isolator 2 nm : « isolateur » (Per Noste). (v. isolador 1) isoleta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, deuxième chambre de la madrague » TdF Isolina : prenom. isomèr, -a adj e nm : de meteissa formula quimica, mas de proprietats diferentas (quimia) isomeria : caractèr de çò isomèr. isomeric, -a : relatiu, -iva a l'isomeria. isomerisme : aspècte identic de doas estructuras anatomicas que son, normalament, diferentas. isomerizar (v. tr.) : transformar per isomerizacion. isomerizacion : passatge d'un compausat quimic a un isomèr. isometria : transformacion ponctuala que sèrva las distàncias. (mat.) isometric, -a : relatiu, -iva a l'isometria. isomòrf, -a : de meteissa forma ; de meteissa estructura. isomorfisme nm / isomorfia (abs. Dicort) : qualitat de çò isomòrf. Isomorfia de doas estructuras. isonòm,-a : qu'obesís a la meteissa lei. isonomia : qualitat de çò isonòm. isòp nm (plt.) : isabòt (Hyssopus officinalis) isopòde 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « isopode » (Per Noste) isopòde 2 nm : mena de crustacèu. isoprèn nm : (quimia) « isoprène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372) isoquimèn, -a adj (abs. Dicort) : de meteissa temperatura en ivèrn, « isochimène » (Rapin). isorèl nm : marca comerciala d'un panèl de fibra de fust. isoscèl, -a adj : (matematica) « isocèle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 95) isotèrm [isotèrme], -ma adj, cf Ubaud Dicort : termicament isolat, -a. Vagon isotèrm. isotèrma nf : linha virtuala que religa los punts de la tèrra qu'an la meteissa temperatura. isotermic, -a : relatiu, -iva a las isotèrmas. isotòn, -a adj e nm : (quimia) « isotone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372) isotonia nf : (quimia) « isotonie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372) isotonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « isotonique » (Rapin) isotòp 1, -a (adj.) (Laus ; abs. Dicort) : natura d'elements quimics que, ni per un nombre diferent de neutrons, possedisson las meteissas proprietats. Elements quimics isotòps. isotòp 2 nm : (quimia) « isotope » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372) isotopia : natura de çò isotòp. isotopic, -a adj : dotat, -ada d'elements quimics identics. isotron nm : (fisica) « isotron » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 242) isotròp, -a : qu'a las meteissas proprietats fisicas dins totas las direccions. isotropia : natura de çò isotròp. ispanic, -a : relatiu, -iva a Espanha. Estudis ispanics. ispanisme (m.) : idiotisme de la lenga espanhòla ; mot espanhòl utilizat dins una autra lenga. ispanista (m. e f.) : persona qu'estúdia la lenga e la civilisacion espanhòlas. ispanitat nf : ensemble de païses de lenga e de cultura espanhòlas. ispanizant, -a n, cf Ubaud Dicort : « hispanisant, -e » (Laus) ispanizar (v. tr.) : far venir espanhòl. ispanizar (s') : venir espanhòl. ispanoamerican, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-américain, -e » (Sèrras-Ess.) ispanoarab, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-arabe » ispanomoresc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-mauresque » (Sèrras-Ess.) ispanoroman, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-roman, -e (espagnol, portugais, catalan) » (v. Ch. Camproux, Les langues romanes, p.77) ispanofòn, -a (adj. e subs.) : que parla espanhòl. « ispre » (l.p.) : v. aspre. Israèl : nom del país dels Josieus a l'èst de Mediterranèa. israelian, -a : sortit, -ida d'Israèl ; relatiu, -iva a Israèl. israelita (adj. e subs. m. e f.) : josieu, -iva. israèloarab, -a ~ israèloarabi, -àbia adj, cf Ubaud Dicort : « israélo-arabe » iss- : cercatz a eiss- o ens- çò que trobaretz pas a iss-. (v. Ubaud Dicort)
|
|
issa ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « hisse, tire, pousse, marche, sus, en avant, lève-toi ; cri pour chasser les animaux ; va-t’en, fi donc » TdF ‘isso’. « issa » ! : v. ardit ! issa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « sonnette pour enfoncer les pieux, v. moton » (v. TdF ‘isso’) issalabre, -bra adj, cf Ubaud Dicort : « hargneux ; revêche » (Alibert). (v. eissabre) « issalancar » v : v. eissalancar. issanhar v, cf Ubaud Dicort : v. eissamar. (v. Vayssier jos ‘issoma’) issar v , cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine, hisser, hausser, lever, relever ; hennir, v. endilhar » (v. TdF). « issar » : v. quilhar - enauçar - levar. issèlze, -za [issèlse, -sa (v. Ubaud Dicort p. 153, e v. Vayssier) adj : freg, -eja ; acre, -a. (v. eissèlse) Temps issèlze. Frucha issèlza. issèu adj m e f, cf Ubaud Dicort : dur ; penible. (v. eissèu) Es bravament issèu d'èsser paure. -ISSIM : sufix que ven del latin -issimus e que marca un superlatiu absolut : v. severissim - illustrissim... « issoar » v : v. isalar. isson nm : sagin / saïn / pana de pòrc. -ISTA : sufix, del latin -ista (adèpte de ; professional de) v. socialista - optimista - realista - dentista... ista ! interj, cf Ubaud Dicort : « fi donc ! » TdF ‘isto’ istamina : substància qu'amòda sovent d'allergias. istaminic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) histaminique » (v. antiistaminic) « istar » v : v. estar. « istarda » : v. ostarda. ISTER- : forma prefixada del grèc histera (utèr / matriça) isterectomia : ablacion de l'utèr. isterèsi nf : (fisica) « hystérésis » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 238) ; « hystérèse » (Rapin) isteria : neuròsi (agachada, aures còps, coma d'origina sexuala) isteric, -a : que patís d'isteria ; relatiu, -iva a l'isteria. istericament : d'un biais isteric. ISTERO- : forma prefixada del grèc histèra (utèr / matriça) isterocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia de l'utèr. isterografia nf, cf Ubaud Dicort : « hystérographie » (Rapin) isterotomia : incision de l'utèr. -ISTIC : sufix, del latin -isticus (relatiu a ; qu'aperten a ) v. artistic - caracteristic - toristic - umoristic... istme : lenga de tèrra que religa una peninsula a un continent ; passatge estrech. L'istme de l'utèr. istmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « isthmique » (Rapin) istmiti (f.) : inflamacion d'un istme del còrs. ISTO- : forma prefixada del grèc històs (teissut) istó ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. jos ista !) istogenèsi (f.) : formacion e desvolopament dels diferents teissuts de l'embrion o d'un autre teissut organic. istograma nm : (matematica) « histogramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91) istolisi (f.) : destruccion de teissuts organics a la debuta de la metamorfòsi dels insèctes e dins tot un fum d'estats patologics. istologia : especialitat medicala o biologica qu'estúdia al microscòpi l'estructura dels teissuts organics. istologic, -a : relatiu, -iva a l'istologia. istoplasmòsi nf, cf Ubaud Dicort : « histoplasmose » (Per Noste) istoquimia nf, cf Ubaud Dicort : « (didact.) histochimie » istòria : vida de l'umanitat, d'un pòble, d'una institucion ; narracion metodica d'eveniments vertadièrs (t. a.) ; narracion inventada. L'istòria d'Occitània. L'istòria de la Glèisa. istorian, -a : especialista (m. e f.) d'Istòria. istoriar (v. tr.) : relatar o escriure l'istòria de q.q. o de quicòm. istoriat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « historié, ée ; couvert de dessins historiques » TdF jos ‘istouria’ istoric 1 (subs. m.) : presentacion cronologica de las etapas màgers (principalas) d'un afar. istoric 2, -a adj : que fa partida de l'istòria de l'umanitat, d'un país, d'una institucion... istoricament : d'un biais istoric. istoricisme nm, cf Ubaud Dicort : « historicisme » TdF istoricitat nf : caractèr de çò istoric. istorieta : relat d'una aventura, d'un eveniment de pauc d'importància. istoriograf, -a : persona pagada per escriure l'istòria de q.q. o de quicòm. istoriografia : trabalh d'un istoriograf, -a. istorisme nm, cf Ubaud Dicort : « historisme » (Per Noste) istrion nm : marrit actor. -IT : sufix utilizat per la nomenclatura quimica : v. ipoclorit - nitrit - sulfit... -ITA : sufix, del grèc itès v. ermita - cenobita - israelita. -ITA : sufix, del grèc -itis que pòt designar un mineral. v. epatita - lazulita - lazurita. itaga : mena de cordatge de marina. Itàlia : nom d'un país d'Euròpa vesin d'Occitània. italian, -a : persona sortida d'Itàlia ; relatiu, -iva a Itàlia ; lenga parlada en Itàlia. italianisme : idiotisme de la lenga italiana. « Chi (ki) va piano va sano » italianizant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « italianisant, -e » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|