isolable, -bla : que pòt èsser isolat, -ada (t. a.)

isolacion : accion o resulta d'isolar o de s'isolar.

isolacionisme : sistèma d'un país que volonta de se copar dels autres economicament e politicament.

isolacionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a de l'isolacionisme.

isoladament adv, cf Ubaud Dicort : « isolément » TdF

isolador 1 nm : cabina per servar lo secret d'una votacion ; « isolateur ; isolant » (Laus).

isolador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « isolateur, -trice » (Laus)

isolament nm, cf Ubaud Dicort : « isolement » TdF

isolant, -a adj e nm : que laissa pas passar los corrents, las vibracions...

isolar (v. tr.) : copar de q.q. o de quicòm (t. a.)

isolar (s') : se copar de q.q. o de quicòm (t. a.)

isolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « isolé, ée » TdF jos ‘isoula’

isolator 1, -tritz adj (abs. Dicort) : qu'a la proprietat d'isolar. (v. isolador 2)

isolator 2 nm : « isolateur » (Per Noste). (v. isolador 1)

isoleta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, deuxième chambre de la madrague » TdF

Isolina : prenom.

isomèr, -a adj e nm : de meteissa formula quimica, mas de proprietats diferentas (quimia)

isomeria : caractèr de çò isomèr.

isomeric, -a : relatiu, -iva a l'isomeria.

isomerisme : aspècte identic de doas estructuras anatomicas que son, normalament, diferentas.

isomerizar (v. tr.) : transformar per isomerizacion.

isomerizacion : passatge d'un compausat quimic a un isomèr.

isometria : transformacion ponctuala que sèrva las distàncias. (mat.)

isometric, -a : relatiu, -iva a l'isometria.

isomòrf, -a : de meteissa forma ; de meteissa estructura.

isomorfisme nm / isomorfia (abs. Dicort) : qualitat de çò isomòrf.

Isomorfia de doas estructuras.

isonòm,-a : qu'obesís a la meteissa lei.

isonomia : qualitat de çò isonòm.

isòp nm (plt.) : isabòt (Hyssopus officinalis)

isopòde 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « isopode » (Per Noste)

isopòde 2 nm : mena de crustacèu.

isoprèn nm :  (quimia) « isoprène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372)

isoquimèn, -a adj (abs. Dicort) : de meteissa temperatura en ivèrn, « isochimène » (Rapin).

isorèl nm : marca comerciala d'un panèl de fibra de fust.

isoscèl, -a adj : (matematica) « isocèle » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 95)

isotèrm [isotèrme], -ma adj, cf Ubaud Dicort : termicament isolat, -a.

Vagon isotèrm.

isotèrma nf : linha virtuala que religa los punts de la tèrra qu'an la meteissa temperatura.

isotermic, -a : relatiu, -iva a las isotèrmas.

isotòn, -a adj e nm : (quimia) « isotone » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372)

isotonia nf : (quimia) « isotonie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372)

isotonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « isotonique » (Rapin)

isotòp 1, -a (adj.) (Laus ; abs. Dicort) : natura d'elements quimics que, ni per un nombre diferent de neutrons, possedisson las meteissas proprietats.

Elements quimics isotòps.

isotòp 2 nm : (quimia) « isotope » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 372)

isotopia : natura de çò isotòp.

isotopic, -a adj : dotat, -ada d'elements quimics identics.

isotron nm : (fisica) « isotron » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 242)

isotròp, -a : qu'a las meteissas proprietats fisicas dins totas las direccions.

isotropia : natura de çò isotròp.

ispanic, -a : relatiu, -iva a Espanha.

Estudis ispanics.

ispanisme (m.) : idiotisme de la lenga espanhòla ; mot espanhòl utilizat dins una autra lenga.

ispanista (m. e f.) : persona qu'estúdia la lenga e la civilisacion espanhòlas.

ispanitat nf : ensemble de païses de lenga e de cultura espanhòlas.

ispanizant, -a n, cf Ubaud Dicort : « hispanisant, -e » (Laus)

ispanizar (v. tr.) : far venir espanhòl.

ispanizar (s') : venir espanhòl.

ispanoamerican, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-américain, -e » (Sèrras-Ess.)

ispanoarab, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-arabe »

ispanomoresc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-mauresque » (Sèrras-Ess.)

ispanoroman, -a adj, cf Ubaud Dicort : « hispano-roman, -e (espagnol, portugais, catalan) » (v. Ch. Camproux, Les langues romanes, p.77)

ispanofòn, -a (adj. e subs.) : que parla espanhòl.

« ispre » (l.p.) : v. aspre.

Israèl : nom del país dels Josieus a l'èst de Mediterranèa.

israelian, -a : sortit, -ida d'Israèl ; relatiu, -iva a Israèl.

israelita (adj. e subs. m. e f.) : josieu, -iva.

israèloarab, -a ~ israèloarabi, -àbia adj, cf Ubaud Dicort : « israélo-arabe »

iss- : cercatz a eiss- o ens- çò que trobaretz pas a iss-.  (v. Ubaud Dicort)

 

 

issa ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « hisse, tire, pousse, marche, sus, en avant, lève-toi ; cri pour chasser les animaux ; va-t’en, fi donc » TdF ‘isso’. « issa » ! : v. ardit !

issa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « sonnette pour enfoncer les pieux, v. moton » (v. TdF ‘isso’)

issalabre, -bra adj, cf Ubaud Dicort : « hargneux ; revêche » (Alibert). (v. eissabre)

« issalancar » : v. eissalancar.

issanhar v, cf Ubaud Dicort : v. eissamar. (v. Vayssier jos ‘issoma’)

issar v , cf Ubaud Dicort : « v tr,  t. de marine, hisser, hausser, lever, relever ; hennir, v. endilhar » (v. TdF). « issar » : v. quilhar - enauçar - levar.

issèlze, -za [issèlse, -sa (v. Ubaud Dicort p. 153, e v. Vayssier) adj : freg, -eja ; acre, -a. (v.  eissèlse)

Temps issèlze.

Frucha issèlza.

issèu adj m e f, cf Ubaud Dicort : dur ; penible. (v. eissèu)

Es bravament issèu d'èsser paure.

-ISSIM : sufix que ven del latin -issimus e que marca un superlatiu absolut : v. severissim - illustrissim...

« issoar » : v. isalar.

isson nm : sagin / saïn / pana de pòrc.

-ISTA : sufix, del latin -ista (adèpte de ; professional de) v. socialista - optimista - realista - dentista...

ista ! interj, cf Ubaud Dicort : « fi donc ! » TdF ‘isto’

istamina : substància qu'amòda sovent d'allergias.

istaminic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) histaminique » (v. antiistaminic)

« istar » : v. estar.

« istarda » : v. ostarda.

ISTER- : forma prefixada del grèc histera (utèr / matriça)

isterectomia : ablacion de l'utèr.

isterèsi nf : (fisica) « hystérésis » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 238) ; « hystérèse » (Rapin)

isteria : neuròsi (agachada, aures còps, coma d'origina sexuala)

isteric, -a : que patís d'isteria ; relatiu, -iva a l'isteria.

istericament : d'un biais isteric.

ISTERO- : forma prefixada del grèc histèra (utèr / matriça)

isterocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia de l'utèr.

isterografia nf, cf Ubaud Dicort : « hystérographie » (Rapin)

isterotomia : incision de l'utèr.

-ISTIC : sufix, del latin -isticus (relatiu a ; qu'aperten a ) v. artistic - caracteristic - toristic - umoristic...

istme : lenga de tèrra que religa una peninsula a un continent ; passatge estrech.

L'istme de l'utèr.

istmic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « isthmique » (Rapin)

istmiti (f.) : inflamacion d'un istme del còrs.

ISTO- : forma prefixada del grèc històs (teissut)

istó ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. jos ista !)

istogenèsi (f.) : formacion e desvolopament dels diferents teissuts de l'embrion o d'un autre teissut organic.

istograma nm : (matematica) « histogramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 91)

istolisi (f.) : destruccion de teissuts organics a la debuta de la metamorfòsi dels insèctes e dins tot un fum d'estats patologics.

istologia : especialitat medicala o biologica qu'estúdia al microscòpi l'estructura dels teissuts organics.

istologic, -a : relatiu, -iva a l'istologia.

istoplasmòsi nf, cf Ubaud Dicort : « histoplasmose » (Per Noste)

istoquimia nf, cf Ubaud Dicort : « (didact.) histochimie »

istòria : vida de l'umanitat, d'un pòble, d'una institucion ; narracion metodica d'eveniments vertadièrs (t. a.) ; narracion inventada.

L'istòria d'Occitània.

L'istòria de la Glèisa.

istorian, -a : especialista (m. e f.) d'Istòria.

istoriar (v. tr.) : relatar o escriure l'istòria de q.q. o de quicòm.

istoriat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « historié, ée ; couvert de dessins historiques » TdF jos ‘istouria’

istoric 1 (subs. m.) : presentacion cronologica de las etapas màgers (principalas) d'un afar.

istoric 2, -a adj : que fa partida de l'istòria de l'umanitat, d'un país, d'una institucion...

istoricament : d'un biais istoric.

istoricisme nm, cf Ubaud Dicort : « historicisme » TdF

istoricitat nf : caractèr de çò istoric.

istorieta : relat d'una aventura, d'un eveniment de pauc d'importància.

istoriograf, -a : persona pagada per escriure l'istòria de q.q. o de quicòm.

istoriografia : trabalh d'un istoriograf, -a.

istorisme nm, cf Ubaud Dicort : « historisme » (Per Noste)

istrion nm : marrit actor.

-IT : sufix utilizat per la nomenclatura quimica : v. ipoclorit - nitrit - sulfit...

-ITA : sufix, del grèc itès v. ermita - cenobita - israelita.

-ITA : sufix, del grèc -itis que pòt designar un mineral. v. epatita - lazulita - lazurita.

itaga : mena de cordatge de marina.

Itàlia : nom d'un país d'Euròpa vesin d'Occitània.

italian, -a : persona sortida d'Itàlia ; relatiu, -iva a Itàlia ; lenga parlada en Itàlia.

italianisme : idiotisme de la lenga italiana. «Chi (ki) va piano va sano»

italianizant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « italianisant, -e » (Rapin)